Bergadà. Valls Altes Del Llobregat, 1905: La Primera Guia Excursionista De La Comarca

CORE Metadata, citation and similar papers at core.ac.uk

Provided by Revistes Catalanes amb Accés Obert

dossier Rosa Serra Rotés

Bergadà. Valls altes del Llobregat, 1905: la primera guia excursionista de la comarca

L’any 1905 s’editava el cinquè al paratge de Prats d’Aguiló, a la Els 162 itineraris i el mapa de volum de les guies Pirineu català, Cerdanya, sota la paret del Cadí, la comarca tenen una importàn- l’obra magna de Cèsar August porta el seu nom. Camprodon li cia cabdal, però també els 125 Torras i Ferreri, que amb el sub- dedicà un monument i una plaça fotogravats que els il·lustren, ja títol Bergadà, valls altes del Llobre- i arreu del país, la llista de carre- que fan referència al primer gran gat, és molt més que la primera res i places que recorden aquest reportatge gràfic de la nostra co- guia excursionista de la nostra prohom és llarga. marca, i ens ajuden a identificar comarca. Acostar-se a aquesta La seva obra ingent ha estat bona part dels documents foto- obra és fer un viatge al Berguedà estudiada i recollida per Joaquim gràfics –en el temps, en l’espai i de principis del s. XX, i també una Cabeza i Valls (1). Comprèn els en l’autoria– que constitueixen la oportunitat per endinsar-se en el quinze volums del Pirineu català, imatge visual de casa nostra ara món del primer excursionisme més el volum de la Vall de Ribes, fa cent anys. Molt interessant és científic, i a una època en què publicat pel CEC el 1934. Opus- també la presentació del volum, aquesta pràctica era molt més que cles separates i extrets; els títols el amb les seves referències geo- un desig de gaudir de la natura. text dels quals va ser publicat en Cèsar August Torras (1852-1923). gràfiques. Arxiu ARB forma d’article, notes, ressenyes, cròniques, i una llarga llista de A tall d’exemple destaquem: Cèsar August Torres (Barce- títols anunciats però no publicats. lona 1852-1923) A la seva important bibliografia de la Lliga Excursionista (1920), • La descripció dels límits natu- Tot i que professionalment fou cal sumar la construcció del pri- que fou el primer organisme de rals de la comarca: Al N., desde’l agent de canvi i borsa, tothom el mer refugi a Catalunya, a d’Ull l’excursionisme català i embrió cim de Comabona, en la serra del coneix com el primer promotor de de Ter el 1907, la promoció dels de la Federació d’Entitats Excur- Cadí, al Puigllançada, y d’aquest l’excursionisme català. La passió Congressos Excursionistes –del sionistes de Catalunya (FEEC). cim al coll de la Bòna, en la serra- per la muntanya el va portar, de 1910 al 1913–, i la presidència lada que’s desprèn del Puigllan- ben jove, a fer excursions periò- çada y va a morir en l’estret de les La Guia itinerari. Bergadà, diques amb una colla d’amics i a Coves de Ribes; a l’E., la serra que, valls altes del Llobregat incorporar-se , el 1877 a la recent desprenent-se del citat coll de la creada Associació Catalanista Pirineu Català. Guia itinerari. Bòna, separa aigües de l’Arija y del d’Excursions Científiques, que Bergadà, valls altes del Llobregat, Mardàs fins als Rasos de Tubau; amb el temps i superada una es una edició de la Tipografia d’aquí, baixant pel coll de Faig etapa de desavinences, entre els “L’Avenç”, domiciliada a la Ronda general, el curs del Marlés o riu seus membres, es constitueix Universitat número 20 de Barce- Est, que serveix sempre de divisòria com a Centre Excursionista de lona. El preu de la publicació, 12 fins a sa unió ab el Llobregat, més Catalunya (1890). pessetes, és el més car de la sèrie avall de Puigreig: a l’O., la carena De l’entitat en fou vocal i presi- fins aleshores publicada, i que que, desprenent-se en el Comabona dent repetides vegades – del 1902 comprenia els següents volums: de la serra del Cadí, baixa en avall al 1915, i del 1921 al 1923– i a Comarca de Camprodon, amb 64 fins a les montanyes de Serrateix y ell es deu la creixent activitat i el fotogravats i un mapa, Vall de Ribes de viver. Forma’l vèrtex de l’angle prestigi d’una entitat que, avui, i Valls de Lierca (Garrotxa) amb 41 sud, el curs del Llobregat, tancat, transcorregut el temps, encara és fotogravats, 1 perfil de muntanya abans d’entrar en el pla de Bages, un far de l’excursionisme i de la i 2 mapes, Vallespir-Montanyes del per les serres de Merola y Viver a cultura del nostre país. L’entitat li Canigó-Conflent amb 49 fotogra- la dreta y les de Pinós a l’esquerra. atorgà, a títol pòstum, la primera vats, 2 perfils i 3 mapes, i Valls • La descripció del relleu i dels Medalla d’Or de l’entitat, insti- altes del Segre (Cerdanya), Ripollés, seus elements més significa- tuïda pel Centre l’any 1924, i el Alt Llobregat y vessants superiors tius, i la hidrografia: El riu Est nomenà president honorari per- Portada de l'edició de la Guía de de l’esquerra del Fluvià, amb 50 o Marlés forma desde son començ petu. El refugi que es va construir l’any 1905. Arxiu ARB imatges i 2 mapes. sota’ls Rasos de Tubau el límit en-

18 L’EROL tre’l Bergadà y el Ripollès primer Plaça de la Creu de Puig-reig, amb la creu gòtica y entre’l Bergadà i el Lluçanès des- a primer terme en una fotografia de Josep Salvay (1917). Arxiu ARB prés. Es un dels alfluents superiors La sección folklórica del «Centre Excursionista de més importants del Llobregat y de Catalunya» ha celebrado una velada, en la que don major recorregut. Reuneix aigües César Augusto Torras leyó un trabajo muy interesante de les montanyes de Sant Jaume de don Pedro Feliu de Puigréig, titulado «Notes de Frontanyà, dels citats Rasos, folklóricas de Gironella y Puigreig». Después de una ligera descripción dé los lugares citados, ilustrada de les serres de matamala, Creu con proyecciones luminosas, el autor daba cuenta de d’en Soler y Pinós a l’esquerra, y algunas fiestas típicas (romerías, procesiones, etc.) y de Palmerola, La quar y La Guardia a distintas tradiciones de la comarca; haciendo especia! la dreta. Sa barreja ab el Llobregat mención de los bailes, muy j originales por cierto, loa cuales fueron harmonizados y tocados al piano por el prop de l’Ametlla de Merola. maestro y folklorista don José Massó, siendo además • La descripció dels boscos que cantado alguno de ellos por la señora doña estaven en alarmant regressió: María Vila de Massó. Es excusado añadir que Malhauradament si no s’hi posa el auditorio coronó con nutridos aplausos al un aturador, d’aquí ben curt espay conferenciante y ejecutantes. La Vanguardia, Viernes 24 de Noviembre, 1905 de temps, molts dels boscos que avuy s’admiren y són gala de la montanya hauran desaparegut y no’n quedarà lley ni rastre. Molts tuaris i als monuments i records l’impuls de particulars y d’alguna ocupació romana per part del d’ells, els més hermosos, porten ja artístichs-arqueológichs on no hi important colectivitat, s’han obert de consol Marc Ponci Cató, a la la sentència a sobre y ben prompte falta cap peça cabdal del que Bagà a la Pobla u de la Pobla a Ripoll. organització comtal i al Pagus Ber- desapareixeran. avui podria ser l’inventari del Torras, com la resta d’excursionis- gistani, dels comtats a l’època de patrimoni arquitectònic religiós tes, consideren que el ferrocarril Guifré el Pelós, de l’organització Cèsar August Torras no s’oblida de la comarca, amb un ampli servirà per al foment dels interessos del vescomtat de Berguedà i de la de fer esment a la demografia ventall d’estils artístics. En la materials (i fins i tot morals) de les formació de la Vegueria de Berga comarcal: 26.273 habitants, dels llista destaca, fins i tot, Entre’ls comarques que visita (en el cas de i Berguedà del s. XIII. quals la capital, Berga, en reunia edificis religiosos moderns mereix Berga, de l’alta Catalunya, segons 5.465, Puig-reig 3.769 i Gironella especial menció l’hermosa iglesia de els excursionistes del moment) i de Els Itineraris de la guia 2.966. En l’apartat des itineraris la Colònia Pons, a Puigreig. l’altra se’l presenta com un element fa interessants referències qua- Molt interessants són els seus important per a l’excursionisme. No hi ha millor manera de valorar litatives, com per exemple en el comentaris en relació a les co- Car obre a la investigació extenses la precisió i l’interès dels itinera- cas de Puig-reig: El nombre d’ha- municacions que considera que comarques que fins llavors havien ris de la Guia que transcriure’n bitants es sens dubte molt major del han mellorat molt les de la comarca estat poc visitades. En el cas concret un, encara que sigui de manera que marca’l cens, ja que hi ha molta d’alguns temps en aquesta part, es- del ferrocarril fins a Olvan, s’ha de parcial. Escollim el primer, el que gent distribuïda en les set fàbriques pecialment en la part de montanya, dir que aquesta nova línia va ser molt inaugura la guia, i que porta com que radiquen en el terme, les quals poch afavorida fins ara. El ferro- utilitzada per part de l’excursionisme a títol De Manresa Olvan-Berga tenen, gairebé totes, cases o pisos carril de Manresa a Ólvan, prolongat posterior. i Guardiola Bagà. L’entrada a la pera’ls treballadors. fins a Guardiola-Bagà, obrirà nous A més de la carretera de Man- nostra comarca, pel sector meri- A la introducció de la guia pervindres a la regió septentrional. resa a Berga, Torras esmenta com dional, es descriu així: també esmenta l’organització Hi contribuiran també en gran a importants, la de l’Estat, que va parroquial, un apartat de san- manera les carreteres que, degut a de Gironella a Prats de Lluçanès “29 k.- Navàs, 367 m d’alt., po- i Vic, i la provincial, de Berga a blet de 180 hab., y unes 40 cases, Montesquiu, on enllaçarà amb situades en carrer junt a la carre- l’estació de tren de Sant Quirze de tera y a la via. Forma ajuntament Besora i el ferrocarril de Sant Joan ab Castelladral. de les Abadesses. Esmenta que s’està La vall del riu es va estre- construint la carretera que ha d’unir nyent-se y’ls deixa la comarca Berga amb Solsona, que ja arriba del Pla de Bages pera entrar en la fins l’Espunyola, i que la que ha del Bergadà. El to general del país d’arribar a Bagà ja està projectada i es ja més energich, les montanyes construïda, en el seu tram superior, se presenten més alteroses y fer- es a dir, des de Bagà al pont del Far. renyes, els cayents més aspres. També referència la construcció, per 31k.- L’Ametlla de Mero- iniciativa particular –dels Rosal– de la, baixador, 374 m alt. Fàbrica la carretera de Berga a Llinars que y colonia industrial depenent espera que arribi a Sant Llorenç del municipi de Puigreig. Allí dels Piteus. pròsper, al dessota, y un xich en Per a la descripció geomorfo- amunt s’enforquen el Llobregat lògica se serveix dels estudis de y el Merlès. A la dreta arriben mossèn Norbert Font i Sagué, i els estreps de la Serra de Pinós que cita textualment. La intro- a tocar l’aigua y entre’ls dos rius ducció acaba amb una síntesi de termena suaument l’esperó de la La torre de Merola, reflectida a les aigües de la riera, amb el pont de fusta i la la història de la comarca, amb Serra de la Guardia; a l’esquerra masia, una fotografia de Thomas publicada a la pag. 228 de la Guia. Arxiu ARB referències als Bergistants, a la se redrecen empinats els trencats

L’EROL 19 Marçal– per un pont d’un arch y a les 11 del matí; preu 1,25 ptes. 4’80 metres de llargària. GUIES Y CAVALLERIES pera 37k.- Pont de l’Alba, de qua- excursions, poden trobar-se’n a tre ulls, de 50 m. Long., sobre’l preus convencionals. torrent dels Saguers. Bell efecte Puigreig deu especialment sa de la barrancada y de la revolta y major importància a la fabrica- pont de la carretera. ció. La part nova del poble està Bonica perspectiva de la colò- edificada a una y altra banda de nia y fàbrica Pons, ab suntuosa la carretera, a on s’hi troben les iglesia y elegant chalet situat al millors cases, establiments, posa- cap d’un promontori rocòs avan- des y cafès. çat entre dues aygües. La part antiga s’assenta pinto- Pas superior en un pont d’un sol rescament sobre un turó en as arch de 4,80 metres de llarch, so- prat destacant-s’hi l’iglesia parro- bre la carretera de la fàbrica Pons. quial, y en son punt més alterós, 38k.- Puigreig (Purreig, pro- les ruïnes de l’antich castell. nuncien a la comarca), 418 me- En una placeta formada al cos- tres alt., poble de 3.790 hab., junt tat de la carretera s’hi destaca la ab sons agregats de les colònies de Creu de la Sala, de decadent estil l’Ametlla, Pons y Prat; partit de ogival. Per la festa major y per Berga, província de Barcelona, la diada de Corpus se li dona la bisbat de Solsona. volta en solemne processó, can- El nombre d’habitants es ,sens tant-s’hi, a son entorn, el Tedeum dubte molt superior del que mar- ab el Santíssim Sagrament. ca’l cens, ja que hi ha molta de Les cases de la dreta de la rodada gent distribuïda en les set fàbri- via miren al riu y estan bastides ques que radiquen en el terme, les sobre uns balsos de penya es- quals tenen, gairebé totes, cases o padats, produint un pintoresch pisos pera’ls treballadors. aspecte. L’estació es a cosa d’un kilòme- Comunica les dues vores del tre en avall del poble. Llobregat un antich pont migeval. FONDES I HOSTALS: CAN Ti, can L’iglesia parroquial, baix la Simón, Fonda Nova, can Joan, advocació de Sant Martí, es un La Cantina. Preus corrents, ptes. monument romànich molt apre- 4,50 a tot estar; 3,50 dinar y sopar. ciable del qe’n queden sols sense CAFÉS: Cafè Nou, ab molt bon reformar la portada y l’absis: local y bon servey, té un teatret lo restant ha sofert llastimoses de la serra de Merola que tanca’l Fotografia de l'església de Sant utilisat també pera sala de ball; modificacions. La portada té Bergadà per la part de baix. Martí de Puig-reig publicada a la Cerveseria del Llobregat; Antiga; interessants detalls d’ornamen- pàg. 22 de la Guia. Arxiu ARB La colònia de l’Ametlla es al peu Cal Oriol; Cerveseria Roca, oberta tació; en un de sos costats hi ha’l del Llobregat. La formen una gran sols les festes; cal Joan; cal Simon. ninxo d’una antiga tomba. En la fàbrica cotonera, un carrer de SERVEY DE CARRUATGES: pera paret que dona al cementiri s’hi casetes fetes baix un propi plan, Berga, a les 5 y a les 10 del matí troba empotrada verticalment la casa del fabricant, una placeta, y a les 3 de la tarda; preu, 1,50 una estatua de pedra, de més una esglesieta, la rectoria, y les pessetes. Pera Sallent, a les 5 y bona execució que proporcions escoles dels noys y noyes. Un estret y extens pont de fusta sobre’l La llosa sepulcral que Cèsar August Llobregat comunica la colònia ab Torras va veure “En la paret que dona al cementiri s’hi troba empotrada el poblet de La Galera, situar a verticalment una estatua de pedra, de l’altra banda del riu. més bona execució que proporcions La via corre entre pintoresch correctes, la qual representa un cavaller paisatges d’escayent cop de vista de l’Edat Mitjana; pertanyeria, sens dubtem a una antiga sepultura. Es molta 32k.- La Granota, baixador. la gent de pagès que la venera com a Fàbrica – es refereix a la de cal Ri- imatge de Sant Miquel, rebent, per tant, era– y renomenat y antich hostal. moltes oracions en aquest sentit” es pot admirar avui a l’Espai d’Interpretació Per entre desmonts s’obra pas del Museu Comarcal de Berga. Aquesta el camí de ferro. Trajecte sempre fotografia es de l’any 1917 i obra de pintoresch. Josep Salvany. Arxiu ARB 36k.- S’atravessa’l torrent de la Granja per un alt pont de tres archs y 40 metres de llarch, enta- fonant-se’l tren en un petit túnel de 37 metres d’extensió. Pas superior sobre la carretera de la fàbrica Torra germans –Cal

20 L’EROL correctes, la qual representa un La vista que de dalt el castell cavaller de l’Edat Mitjana; perta- se domina es molt interessant y nyeria, sens dubtem a una antiga pintoresca, en especial sobre’l sepultura. Es molta la gent de poble de Puigreig y la vall del pagès que la venera com a imat- Llobregat, olvirant-se en amunt ge de Sant Miquel, rebent, per el castell de Gironella y en avall tant, moltes oracions en aquest el de Balsareny. sentit. L’església de Sant Martí La fira que des de temps molt de Puigreig ja citada ab el nom antich se celebra’l dia de Cap de Pujoregis entre les iglesies del d’any no té cap importància: la Bergadà o Pago Bergistane, en constitueix una grossa renglera la cèlebre acta de donació feta a de parades de firetaires a lo llarch la Seu d’Urgell l’any 819. Havia del carrer de la Carretera. pertangut a l’ordre dels Templaris La festa major se celebra abans y posteriorment a la dels cavallers de l’11 de Novembre, dia de son de Sant Joan de Jerusalem. patró Sant Martí; més d’uns quants Del vell castell ne resten sols anys a n’aquesta part se celebra’l murs esquarterats y la porta d’in- segon dia de la Pasqua granada. lònies Pons, Torras, Vidal, Riera y Molí del Lladó, amb la seva grés, sense que puguin apreci- Queda com a costum esmen- L’Ametlla de Merola. L’educació espectacular bassa, al peu del y instrucció de les noyes corre a camí de Puig-reig a Casserres, ar-se’n vestigis interessants. Dins table la dança dels cascabells, il·lustra l'itinerari 90. De Puig-reig a del recinte hi ha avuy un aplech ballada pels pagesos y que està cárrech de les germanes tercia- Casserres. Arxiu ARB de petites y rònegues cases, essent a punt de desaparèixer sinó la ries dominiques en les colònies un fet curiós y interessant que mante’l bon gust de conservar Pons, Vidal y Ametlla de Merola. dins del cos emmurallat hi tenen aquests recorts pintorescos de Fonts públiques no n’hi ha sies, Santa Maria de Merola, Sant peces de terra totes les cases més temps passats. ni una. Escampades pel terme Andreu de cal Pallot, El Carme importants y antigues del terme, Dues són les orquestes que hi n’hi ha moltíssimes y entre elles de Periques, Sant Joan Degollat, lo qual dona aquest a suposar ha a Puigreig: “Els Minyons” i “La de molt bones, com són les de la capella de la Serra de Cap de el dret, tal volta, que aquelles Joventut”. la Granja, Burguerés, Farriols, Costa, Sant Marçal, la capella del famílies tindrien estada y refugi Hi ha, ademés, tres societats Fonollet, etc. A uns tres quarts Lladó, el Roseret, Sant Sadurní dintre els murs en cas de guerra corals: “La Estrella”, “Castalia” y lluny hi ha una grossa dèu que de Fonollet, les capelles dels o revolta. Existia una mina que “Orfeó Industrial”. podria assortir de sobres al poble, masos de Tresserra, el Soler de sortia del peu del riu, la que si bé A més dels dos estudis de noys sense que sa conducció fos molt Jaumars i la Cortada dels Llucs, i avuy està cegada, no falten pas y dos colegis de noyes, en el po- costosa." també les esglésies de les colònies encara vells del poble que l’han ble, hi ha’ls de la Colònia Prat, L’itinerari de Puig-reig continua Prat, Pons,. Vidal i l’Ametlla de pou recorreguda. molt ben montats, y els de les co- amb la relació de totes les esglé- Merola.

Els itineraris 26.- De Berga a Bagà per l’antic camí ral de ferradura (Carretera en construcció) 1.- De Manresa Olvan-Berga i Guardiola Bagà 27.- De l’estació de Guardiola-Bagà a la Pobla 2.- De Manresa a Berga 28.- De Bagà a la Pobla per Brocà 3.- De Berga al Santuari de Queralt per l’Estret (camí de marrada) 29.- De la Pobla al Santuari de Falgars 4.- De Berga al Santuari de Queralt (camí de drecera) 30.- De l’estació de Guardiola-Bagà a Falgars 5.- De Berga al Pi de les Tres Branques 31.- De l’estació de Fígols-les-Mines al Santuari de Falgars per Sant 6.- De Berga al Santuari de Corbera Salvador de la Vedella, la Nou i Malanyeu 7.- Del Santuari de Queralt al Pi de les Tres Branques 32.- De l’estació de Cercs al santuari de Falgars per a Nou i Sant Romà 8.- Del Santuari de Corbera al Pi de les Tres Branques de la Clusa 9.- De Berga a la Cova de les Llosanques 33.- De l’estació de la Baells al santuari de Falgars per la Nou, Picanmill 10.- De Berga a la Cova de Camp Maurí o de cal Morí, per l’Estret i Sant Romà de la Clusa 11.- De Berga a la Cova de Camp Maurí o de cal Morí, pel Mercadal 34.- De Berga, a Vilada, Borredà i Sant Quirze de Besora 12.- De Berga al Castell de Blancafort 35.- De Berga a Ripoll per l’antic camí ral de ferradura 13.- De l’estació de Cercs al Castell de Blancafort 36.- De la Pobla a Ripoll (per la carretera) 14.- De Berga a la Roca d’Auró i Forat d’Estela per la font de Tagast 37.- De la Pobla a Ripoll pel coll de Merolla (camí vell) 15.- De Berga al Cogulló d’Estela i Roca d’Auró pel pla de Campllong 38.- De la Pobla a Ripoll per Aranyonet i Coll d’Ars 16.- De Berga a Peguera 39.- De la Pobla a Castellar i Fonts del Llobregat 17.- De Berga a la Font de Tagast i Rasos de Peguera 40.- De Bagà a Castellar de n’Hug per les serres de Brocà, Pardinella 18.- De Berga als Rasos de Peguera per Campllong i la Creu del Cabrer i de Rus 19.- De l’estació de Cercs al poble i Rasos de Peguera 41.- De Castellar de n’Hug a Ripoll 20.- De l’estació de Fígols-les-Mines a Peguera 42.- De Castellar de n’Hug a Montgrony 21.- De l’estació de Guardiola-Bagà a Peguera per Fumanya 43.- De la Pobla a Montgrony 22.- De l’estació de Guardiola-Bagà a Peguera per Vallcebre 44.- De la Pobla a Sant Jaume de Frontanyà 23.- De Berga a l’església i pont de Pedret 45.- De Guardiola-Bagà a Sant Jaume de Frontanyà 24.- De l’estació de la Baells a Pedret 46.- De l’estació de Guardiola-Bagà a Castell de l’Areny i Borredà 25.- De Berga i estació de la Baells a l’església de la Baells per la la Clusa

L’EROL 21 47.- De Borredà a Sant Jaume de Frontanyà 105.- De Berga als cingles de Taravil pel Cint i la Foradada 48.- De l’estació de Guardiola-Bagà a Vilada i les serres de la Clusa i 106.- De Berga a Saldes per la Garganta de Castell de l’Areny 107.- De Berga a Saldes per Peguera 49.- De la Pobla a Vilada pel Catllaràs i la Clusa 108.- De l’estació de Cercs a Maçaners y Saldes per la Garganta i Fígols 50.- De l’estació de Fígols-les-Mines a la Nou i Vilada 109.- De l’estació de Fígols-les-Mines a Saldes per la Garganta 51.- De Vilada a Sant Jaume de Frontanyà 110.- De l’estació de Fígols-les-Mines a Saldes per Vallcebre 52.- De Vilada a Sant Jaume de Frontanyà per Castell de l’Areny 111.- De l’estació de Guardiola-Bagà a Saldes per Sant Julià 53.- De l’estació de Cercs o de la de la Baells a Sant Jaume de Frontanyà 112.- De l’estació de Guardiola-Bagà a Sant Julià, Maçaners i Saldes 54.- La Vall de Merlès. De l’Ametlla de Merola a Sant Jaume de Frontanyà 113.- De l’estació de Guardiola-Bagà a Vallcebre, Maçaners i Saldes 55.- De Sant Jaume de Frontanyà a Ripoll per Sant Esteve de la Riba 114.- De Bagà a Saldes per Gisclareny i Estret de Llúria 56.- De Sant Jaume de Frontanyà als Rasos de Tubau, Campdevànol 115.- De Bagà a Saldes per Sant Martí del Puig i Coll de la Vena i Ripoll pel coll de Faig general 116.- De Bagà a Gresolet per l’estret de Lluria 57.- De Sant Jaume de Frontanyà a Gombreny y Ripoll per la Creu 117.- De Bagà a Gresolet pel Coll de la Bauma d’en Soler 118.- De l’estació de Guardiola-Bagà al santuari de Gresolet 58.- De Sant Jaume de Frontanyà a Montgrony 119.- De Saldes al santuari de Gresolet 59.- De Sant Jaume de Frontanyà a Sant March d’Estiula per Faig 120.- De Bagà a Gósol per les Fonts del Bastareny General 121.- De L’estació de Guardiola-Bagà a Gósol per Saldes i Coll de Jou 60.- De Sant Jaume de Frontanyà a Sant March d’Estiula per coll de 122.- De l’estació de Guardiola-Bagà a Gósol pel Gresolet Palomera 123.- De l’estació de Guardiola-Bagà a Gósol per Saldes i Coll de la Trapa 61.- De Sant Jaume de Frontanyà a Sant March d’Estiula per Sant 124.- De Berga a Gósol per Peguera Esteve de a Riba 125.- De l’estació de Fígols-les-Mines a Gósol per Vallcebre 62.- De Sant Jaume de Frontanyà a Alpens 126.- Ascensió a la serra d’Ensija des de Vallcebre 63.- De Sant Jaume de Frontanyà a Prats de Lluçanès 127.- Ascensió a la serra d’Ensija des de Peguera 64.- De Gironella a Prats de Lluçanès i Vic 128.- Ascensió a la serra d’Ensija des de Saldes per la font Salada 65.- De Gironella a Prats de Lluçanès i Sant Quirze de Besora 129.- Ascensió al Pedraforca des de Gósol per les Set Fonts 66.- De Berga al monestir de Valldaura y a Prats de Lluçanès 130.- Ascensió al Pedraforca des de Gósol pel Prat de Reo 67.- De Borredà a Prats de Lluçanès 131.- Ascensió al Pedraforca des de Saldes pel Coll de Jou 68.- De Puig-reig a Prats de Lluçanès 132.- Ascensió al Pedraforca directe des de Saldes 69.- De Puig-reig al santuari de la Guàrdia 133.- De Gósol des de Prat d’Aguiló al Puig de la Canal Baridana 70.- De Gironella al santuari de la Guàrdia (Serra del Cadí) 71.- Del Santuari de la Guardia a Prats de Lluçanès 134.- De Coll del Prat d’Aguiló al Puig de la Canal Baridana (Serra 72.- De Berga a la Portella i la Quar del Cadí) 73.- Del Santuari de la Quar a Alpens 135.- Del Coll de Prat d’Aguiló al Pendís (nervi oriental de la Serra 74.- De la Quar a Sant Agustí, en la carretera de Berga a Sant Quirze del Cadí) 75.- De Puig-reig a la Quar 136.- De Bagà a Puigcerdà pel Coll de Pendís 76.- De Puig-reig a la Quar per la Guàrdia 137.- De Bagà a Bellver pel Coll de Pendís 77.- De Gironella a Sant Maurici i santuari de la Quar 138.- De Bagà a Puigcerdà per Coll de Jou 78.- De Gironella al monestir de la Portella, Sant Isidre i Santuari de 139.- De Bagà a Puigcerdà per Rebost i Coll de Pal la Quar 140.- De Bagà a Puigcerdà pel santuari de Paller 79.- De Gironella a la Quar per Campdeparets 141.- Ascensió al Moixeró per Gréixer 80.- De Gironella a Borredà 142.- Ascensió al Moixeró des de Bagà per la font de la Cabrera 81.- De Borredà al santuari de la Quar 143.- Ascensió al Moixeró desde Bagà per la font del Faig 82.- De Vilada al santuari de la Quar 144.- Des de Bagà al cim del Moixeró pel Coll de Jou 83.- De Vilada a la Portella i la Quar 145.- Ascensió al cim de la Mena, Padró dels Quatre Batlles des de 84.- Del santuari de la Quar a Prats pel Pla de la Quar Bagà per Coll de Jou 85.- De la Quar a Prats per Sant Maurici 146.- Ascensió al cim de la Mena i Padró dels Quatre Batlle, des del 86.- De l’estació d’Olvan-Berga a la colònia agrícola de Graugés Coll de Pal 87.- De Berga a Graugés 147.- De l’estació de Guardiola-Bagà a Puigcerdà pel Coll de Pal 88.- De Berga a Casserres 148.- De la Pobla a Puigcerdà per la Collada de Tortes 89.- De l’Ametlla de Merola a Fonollet i Casserres 149.- De Castellar de n’Hug a Puigcerdà 90.- De Puig-reig a Casserres 150.- De Castellar de n’Hug al Puigllançada 91.- De Gironella a Casserres 151.- Ascensió al Puigllançada desde Coll de Pal 92.- De Berga a Serrateix 152.- De la Pobla a Núria per la Collada de les Tortes 93.- De Berga a Montclar 153.- De Castellar de n’Hug a Núria 94.- De Montclar a Serrateix per Corderoure 154.- De Castellar de n’Hug al cim del Pla de Pujals, pels Colls de 95.- De Puig-reig a Serrateix Remoló i de la Bona 96.- De Navàs a Viver i Serrateix 155.- De Castellar de n’Hug als Banys de Ribes per Coma Armada y 97.- De Berga a la Cova o Bòfia de Sant Jaume Campelles 98.- De Berga a Sant Llorenç 156.- De Castellar de n’Hug a Ribes per Navà 99.- De Berga a Llinars i Sant Llorenç dels Piteus pel Coll de Joet 157.- De Castellar de n’Hug a Ribes per Campelles 100.- De Berga a Busa i Sant Llorenç dels Piteus 158.- De Berga a Solsona 101.- De Berga als Tossals per Coforb 159.- De Berga a Cardona 102.- De Berga al santuari dels Tossals per la carretera de coll de Joet 160.- De Puig-reig a Cardona per Serrateix 103.- De Berga a Sant Salvador y els Tossals 161.- De l’estació d’Olvan a Obiols i Casserres 104.- De Berga als cingles de Taravil pels Tossals 162.- De Casserres a Cardona

22 L’EROL projeccions d’imatges obtingudes durant les seves excursions, fotografies que van servir també per la confecció del Butlletí del Centre. Avui dia es conserven més de 13.000 d’aquestes llanternes de projecció de doble vidre de 8x10 cm convenientment inventaria- des i conservades a l’arxiu de la institució. Les fotografies de Cèsar August Torras són un evident reflex de la seva intenció de documentar el patrimoni del país. El resultat és un valuós fons fotogràfic que mostra el medi natural i gran quantitat La fotografia excursions, crear una biblioteca i El pont del Diable de Cal Bassacs, d’edificacions civils i religioses des Als estatuts fundacionals de l’As- arxiu.” mostrava encara el 1905, dos del de finals del segle XIX fins els inicis seus imponents arcs. De ben segur del XX. Atenent a criteris exclusi- sociació Catalanista d’Excursi- Una de les eines emprades per que era un dels ponts romànics ons Científiques de l’any 1876, aquesta finalitat fou la fotografia, més vells de la nostra comarca. vament tècnics, la seva producció denominació inicial del Centre que a finals del segle XIX ja havia Cèsar August Torras el va escollir pot classificar-se com de fotògraf Excursionista de Catalunya, hi assolit un grau de perfecció tèc- per il·lustrar el primer itinerari, De aficionat de baix nivell, ja que en Manresa a Olvan-Berga y Guardiola- bastants casos les imatges no són consta com a objectiu prioritari nica i simplificació en la repro- Bagà. Arxiu ARB de l’entitat “fomentar les excursions ducció, que permeteren la seva de bona qualitat, però aporten una per la nostra terra per fer que sigui difusió. Per tant, els socis del CEC, informació única. coneguda i estimada, i també publi- van començar a acompanyar els El seu fons d’imatges està cons- car els treballs resultants d’aquestes seus articles i conferències amb tituït per unes 1.400 plaques de

Taula dels gravats Santa Cecília de Riutort Sant Andreu de Cal Pallot Monestir de Serrateix La Pobla de Lillet Goles de les Eures La Serra de Queralt des de la Església de Puig-reig Panorama des de Falgars: Pedra- Molí de les Eures Valldan Vista de Gironella forca al fons Pont de Roma Vista panoràmica dels Tossals Gironella: pont del diable Mare de Déu de Falgars Sant Jaume de Frontanyà per l’ Santuari dels Tossals Mines de Fígols i ermita de la Santuari de Lourdes de la Nou indret de llevant Roques d’en Paloma Consolació des de l’estació del Cingles de la Nou Coll de Faig general mirant al nord Pedraforca des del Coll de Morro ferro-carril Pont de Miralles Coll de la Creu d’en Soler Negre Mines de Fígols Vall de Borredà a l’hivern Pedra dreta del Grau Pedraforca des del molí de la Pa- Mines de Fígols: torrent de Sant Borredà a l’hivern Santuari de Pinós lanca, sota Saldes Corneli Carrer d’Alpens Absis del santuari de Pinós Sant Climent de Vallcebre Vall del Bastareny des de l’estació Vall de l’Arija des de la carretera Alzinar de Pinós Pedraforca i la vall de Gisclareny de Guardiola Fàbrica del Clot del Moro Serra de Degollats Estret de Llúria Vista de Berga i Serra de Queralt Xalet del Clot del Moro Santuari de la Guardia Entrada a l’Estret de Llúria Santuari de Queralt Salt del Pas de l’Ós Iglesia de la Tor Santuari de Gresolet Castell Berguedà Aqüeducte de Sant Vicenç de Rus Pont de Merlès Pont de Riu de Gréixer L’Estret Salt d’en Guillem Sant Andreu de Llanars Molí de Cerdanyola Pi de les Tres Branques Salt de la Farga Vella Sot de la Portella Fonts del Bastareny Santuari de Corbera Fonts del Llobregat Vall de la Portella Saltant de Murcarols Cova de Camp Maurí Castellar de n’Hug Monestir de la Portella Serra d’Ensija des de sota els Rasos Roca Mussolera Saltant de la font del Bisbe Vista general de la Portella: Rasos de Peguera Torre del castell de Blancafort Sant Jaume de Frontanyà: Puig de de Peguera al fons Pedraforca des de la font d’Ensija Saltant del Torrent de les Gar- les Forques Santuari de la Quar Cim del Pedraforca rigues Església de Sant Jaume de Fron- Mare de Déu de la Quar Pedraforca des de la Serra Pe- Peguera tanyà Vall de Merlès: palanca de la Ma- dregosa Rasos de Peguera en temps de Absis de Sant Jaume de Frontanyà sada Serra del Cadí des de coll de Prat primavera Carrer de Sant Jaume de Fron- Camí d’Alpens a la Quar d’Aguiló Rasos de Peguera: Creu d’en tanyà Camí de Graell Serra del Cadí Cabrer Vista general de Sant Jaume de Santuari de la Quar des de la Creu Coll de Pendís Pont de Pedret Frontanyà de Jovell Estret de Rigorèixer Porta de l’església de Pedret Castell de l’Areny Cingles de la Quar Clotada de Paller Església de la Baells Sant Sadurní de Rotgers Colònia agrícola de Graugés Santuari de Paller Pont de Raventí Sant Salvador de la Vedella Saltant de l’Afrau glaçat Roques Altes del Moixeró Pont d’Alfar Serra de Picancel des de les Eres Paisatge de Santa Maria de Merola Pla del Moixeró Presa del canal de Berga de Vilada Torre de Merola Cims del Moixeró Pont de Guardiola Serres de Sant Jaume, entre boi- Ermita de Sant Marçal Puigllançada des del Pla de Rus Plaça de Bagà res, des del Coll de la Cercosa Molí del Lladó Antiga creu de Bagà Paisatge de la Vall de Merlès Creu de Viver

L’EROL 23 vidre negatives estereoscòpiques La Guia es va confeccionar amb de format 9x18 cm, 1.400 plaques rigor i paciència. CA Torres hi dedicà forces anys, i tot i que aprofitar les de vidre positives del mateix diferents fases de construcció del format, 1.000 negatius de vidre ferrocarril de Manresa a Guardiola de 6x13 cm, 1.000 positius de (1885 Puig-reig, 1887 Cal Rosal, 1903 Fígols-Les Mines i 1904 la mateixa mida i suport, i 600 Guardiola), els itineraris els feia a llanternes de projecció de 8,5x10 peu i amb mules, imprescindibles cm. A més es conserva més d’un per carretejar no solament el més centenar de positius estereoscò- necessari per passar setmanes a la comarca, sinó també el pes de 2 pics en paper. ( ) les màquines de fotografiar. En aquesta fotografia es veuen les mules i els guies a la Serra del Cadí, L’excursionisme concretament a Prat d'Aguiló. Arxiu i la Renaixença ARB A finals del XIX el corrent cultural i literari de la Renaixença va despertar, entre la intel·lectualitat del país, l’ interès per conèixer la història i la geografia de Catalu- nya al mateix temps que, amb una visió romàntica, s’exaltava el valor de la llengua catalana com el símbol més genuí de la pàtria. La Renaixença va néixer creant una cultura elitista, impregnada de conservadorisme social i des- tinada a un petit grup de patricis lletraferits, el 1833. Aquesta es la data en que Bonaventura Carles Aribau va publicar, al diari El Va- por, el poema “La Pàtria”; a partir d’aquesta data, i molt especialment de 1860-1870, el moviment es va transformar. Fou gràcies al poeta Jacint Verdaguer i a l’escriptor Frede- ric Soler (Serafí Pitarra), entre altres, que el moviment deixa de ser elitista i que la gent de la Renaixença aconsegueix que els valors que enaltia es convertissin en els símbols de la catalanitat. La llengua catalana, el seny dels ca- talans, la institució de l’hereu i la masia, la barretina, la senyera, els personatges històrics com Jaume I, les llegendes com la del comte Arnau, i també els mites religiosos de Montserrat i de Sant Jordi es- devingueren els signes d’identitat del país i de la catalanitat.

El mapa que acompanya la Guia, editat també per l'establiment gràfich Thomas de Barcelona, es va fer a escala 1: 100.000. Els signes convencionals senyalen clarament la categoria dels nuclis de població: ciutat, vila, poble, veïnat, santuari i cases. A més de les cotes de nivell, els colls, els rius, torrents i rieres, i els límits comarcals, destaca jeràrquicament, carreteres, camins carreters, camins de ferradura i la xarxa ferroviària. Arxiu ARB

24 L’EROL Aquesta magnífica fotografia del Pont de Raventí –el nom amb que es coneixia el poble de Cercs– il·lustra l'itinerari 26: –Atravessat el poblet, el camí s'enlaira per pedregosa costa, revoltant l'hermosa clotada y gaudint de pintorescos paisatges–. Arxiu ARB.

De la poesia elitista dels Jocs Florals es va passar a la de mossèn Cinto Verdaguer (1845-1902) considerat el màxim exponent de la llengua literària moderna. Al costat dels primers diaris publicats en castellà – el Diario de Barcelona va sortir per primer cop al carrer el 1792– es publicà una llarga llista de revistes i periòdics, molts d’ells satírics i humorístics, que van tenir el mèrit d’habituar a amplis sectors populars a la lec- tura. No menys important fou el l’organització portaren a la crea- Cèsar August Torras va ser un explotaven. El 1912 va escriure Cant Coral dels Cors d’en Clavé i ció el 1878 de l’Associació d’Ex- dels primers excursionistes que que l’excursionisme científic era dels Orfeons, i la transcendència cursions Catalana, però final- va dir amb claredat que per ser “Recórrer Catalunya, estudiant a i divulgació que va tenir el cant ment, el 1890 ambdues entitats es catalanista no n’hi havia prou fons sos monuments, sos tresors ar- de La Senyera– amb lletra de Joan fusionaren, donant lloc al Centre amb ser català, com tampoc no tístics, sos arxius, la constitució del Maragall i música de Lluís Millet–, Excursionista de Catalunya. era necessari haver nascut a terrer, la topografia i orientació de així com la popularització de la A partir d’aquesta llavor, les Catalunya per ser-ne. El 1913 les valls i muntanyes, costums, cants, sardana com a màxima expressió associacions excursionistes es es presentà com a regidor al tradicions, llenguatge...”(5). del folklore català. van estendre per tot Catalunya districte de Gràcia per la Lliga Es en aquest context que cal al tombant de segle –el Centre Regionalista. emmarcar l’esclat de l’excursio- Excursionista de la Comarca de També fou Torras qui afirmà, Notes nisme que contribuí a retrobar Bages es del 1905, per exemple–, amb contundència que les car- amplis sectors de la societat cata- nascudes a l’escalf del patrio- reteres i els ferrocarrils no des- (1) J. CABEZA I VALLS: Estudi bibli- lana amb el paisatge, la història tisme. El primer excursionisme poetitzaven les muntanyes (4), ogràfic de Cèsar August Torras i i la gent del país, al temps que “lluny de conquerir alterosos cims, es perquè considerava que si es Ferreri, a “Treballs de la Societat ajudava a estendre el sentiment visitaven monestirs, arxius o centres volia fomentar les excursions i Catalana de Geografia”, núm. 35, patriòtic i esdevenia un motor de fabrils, es defensava el proteccionisme fomentar la seva pràctica, calia vol. VIII, p. 213-240. (2) El llegat fotogràfic de Cèsar Au- primer ordre en la recuperació o s’assistia a actes d’afirmació nacio- potenciar els mitjans per fer-les gust Torres es conserva a l'arxiu del patrimoni cultural i artístic nalista. Més que pel medi natural, els possibles, com a mínim més fàcils. fotogràfic del CEC. de Catalunya. excursionistes del segle XIX es movien La revista L’excursionista publicava (3) F. ROCA i CASANOVAS: L’ex- Per l’excursionisme es van per un medi humà poblat de records informacions sobre les noves car- cursionisme a Catalunya. 1876- interessar geòlegs, historiadors, del passat. Peça a peça s’anava desco- reteres i les línies ferroviàries que 1931. Centelles 2006. http:// botànics, geògrafs, folkloristes, brint com era i havia estat Catalunya, s’inauguraven o es programaven biblioteca.cec.cat/documents/ arqueòlegs, entre d’altres, que i alguns d’aquest elements esdevenien a Catalunya; a tall d’exemple des- opac_cec/cataleg/RomaFran- cesc_ExcursionismeACataluny començaren a fer viatges i re- símbols acceptats per una àmplia co- taquem el projecte de construcció a_1876a1939.pdf cerques pel país amb l’afany de munitat. ... L’excursionisme era una d’una línia transversal que havia (4) C.A: Torras: “Excursió á San Mi- conèixer. L’excursionisme català eina clau per al nacionalisme perquè d’unir el port de Tarragona i el de quel del Fay desde la Garriga, en fou, en els seus orígens a finals desempolsinava una nació. Però no Roses passant per Valls, Igualada, Memorias ACEC, Vol. VII, 1884, del segle XIX, moltes coses més era la conquesta dels pics més agrestes Manresa, Vic, Banyoles i Figue- Barcelona, Tipografia Jaume que una activitat lúdica, tal i com allò que descobria Catalunya, sinó, res, la inauguració de la línia Jepús, p. 1-15. l’entenem avui. ans al contrari, el folklore, la histo- ferroviària Barcelona-Vilanova (5) C. A. Torras: “Excursionismes”, III Excursió col·lectiva als cingles El 6 de novembre de 1876, Pau ria, la ciència, disciplines a les quals (1881) o la de Manresa a Olvan i Pla de la Garga (Centelles), Bar- Gibert, Ricard Padrós, Josep Fiter, s’havia estès el nostre excursionisme. (1885). celona, CADCI, 1922. Marçal Ambrós, Eudald Canibell Per als interessos del ressorgiment Torras és també el prototi- i Ramon Armet fundaren l’Asso- patri calien els estudis del passat, i pus d’excursionista científic. Ell ciació Catalanista d’Excursions del present, per això l’excursionisme havia definit als excursionistes Científiques al turó de Montgat. esdevingué història, folklore, ciència com els exploradors, els minaries Discrepàncies internes dins de o estudi històric” (3). que descobrien els tresors que altres Rosa Serra Rotés

L’EROL 25