Sitnació Histórica De La Rinada Del Novembre
Total Page：16
File Type：pdf, Size：1020Kb
DOSSIER Sitnació histórica de la rinada del novembre per CARME SOLÉ, MAGDA LAPUERTA i JOSEP GALLET La comarca del Bergueda es tro ba afectada per la climatologia de I'area mediterrania amb influen cies de muntanya. El regim plu viometric de l'Alt Bergueda (cli ma mediterrani d 'alta muntanya) es de 900 mm3 anual s i el Baix Bergueda (clima mediterrani de muntanya mitjana), de menys de 900 mm3. Aquestes precipita cions es reparteixen de manera irregular al lIarg de I'any, produint-se la maxima pluviositat a la primavera, estiu i tardor, i es en aquesta situació que es pro dueixen els aiguats mes impor tants. La nit del 6 al 7 de novembre to tes les estadístiques quedaven col.lapsades per un fel anormal. Durant 40 hores seguides va ploure amb un promig de 400 11m2 als po bies de I'AI! Bergueda, so bretot a la Pobla de Lillet i a Guar diola, i es pot dir que en una nit es va recollir la pluja que s'havia enregislrat en mig any . Aquestes L 'aigual porró I 'ai al cur a molles famflies. LUIGI abundants precipitacions van te ro al Bergueda, una zona on nei va jer un aiguat a la Pobla, Sant nir com a conseqüencia un aug xen els -rius, ha de ploure mol! per Jaume i Gombreny, que a cada ment importantíssim deis cabals a que els cabals d'aigua causin part va jer uns estragos mai vis deis rius i rieres de tota la conca unes destrosses tan quantioses. tos, que a ser tot a una part aquell del Lobregat, i ocasionaren grans Buscant documentació sobre aigua f se n 'haguera emportaf al riuades que afectaren I'economia riuades anteriors, la més impor gun poble de la vora de I'aigua. de tOla la comarca. tant que hem trobat és la de 1910, Ací a la Pobla I'endema jo hi Pero, malgrat LOt, podem dir i que no fou tan important com vaig venir (lIavors vivia a Gom que vam tenir més sort que en al I'actual de la qual en tenim docu breny) i /'aigua havia arribat a la tres 1I0cs, com a Andorra o en mentació oral. També el 1936 hi pIara a I'alrada d 'un home cau zones de l'Ah o el Baix Urgell , on va have r un fort aigua t al Bergue sanf danys considerables i el Re a les grans perdues economiques da. gatell es va emporrar la casa que s'hi van sumar les perdues huma C reiem int e ressant tambe el hi estava (el que després va ser) nes. document que ens deixa en Bar el meu sogre i ti va prendre els Per tot el Nord de Catalunya, la tés i Rovira, que si be no es gaire braros un noi de cinc anys jill magnitud de les pluges fou tal fiable des d ' un punt de vista hi s seu i germa de (la que després va que la dita popu lar e ra la torie, té un int eres anecdotic, ja ser) la meva esposa que lIa vors següent: "L'aigua no baixava tan que no hem trobal cap més altra tenia 13 anys i el noi el varen tro ols del cel sin ó que brollava cita d 'aquesta important riuada. bar nega t a Puig-reig i la demés també de la terra". jamilia varen sorrir per la teulada Unes inundacions de tan gran seva i passant la de cal Ansic i magnitud són un fet insolit al Del IIibre de Recordances per sobre la cabanya i treballs a Bergueda, encra que no a Cata de Joan Bartés i Rovira, no escapar mig despullats i luego la lunya. Tots recordem els desas ta escrita I'any 1899, extret casa va jer un gran estruendo i tres provocats per les riuades de I'arxiu municipal de la anant-s 'en eigua avall i els tre I'any 1962 a Terrassa i a Sabadell, Pobla de Lillet. balls a rribar al Tina, pels grans pero en aquestes poblacions és rius d'aigua. més comprensible, ja que el riu El meu sogre mai plorava peró en el seu curs final ha rebut el ca "L 'any 1864, el dia 8 de setembre, si se ti par/ova d'aquest cas jo era bal de tots els seu s afluents. Pe- de les deu a les dotze del vespre, una mar de lIagrimes. 20 L'EROL DOSSIER Som el 1899 i en aquest país mai més no ha jet un aiguat tan gros. Mon sogre tenia un ramadet d'ovelles i cabres, ruc i porc i tot se Ii va endur /'aigua, soIs Ii va quedar la roba que parla va a I'esquena jugint cap el Tina mig despullal i el seu germa hereu Mi quel Saus (casat amb Francisca Clotel de cal Batllevell ja ancians i sense jamília) s 'els va recollir per masovers fins que morts ells varen entrar amos del Tina ... " Una allre informació sobre les riuades ens la dóna n' Albert Be net i Clara, que ha recollit infor mació sobre els aiguats a la co marca del Bages. Hem pensat que per als Berga dans també seria interessant conéixer-Ia, ja que la conca del L10bregat és comuna d'ambdues comarques i, per tant, podrien ha ver efectat la nostra terra, encara que desconeixem amb quina in tensita!. Albert Benet assenyala: ler.- Entre e1s anys 971-978 es produí una impor~ant riuada al La Pabla revisqué I'aigual del 1864 O RR'lOLS L10bregat que semporta el Pont de Navarcles. 6é.- El 24 de gener de 1747, que En les primeres fonts d 'infor 20n.- L'any 1045. s'emporta dues arcades del pont mació histórica que hem consul 3er.- Afinals del segle XV. de la vila de Sallent, que havia es tat no hem trobat cap més noticia 4at.- El 1565. tat construi't al segle XV . que faci referencia a aquests fets 5é.- El 3 de novembre del 1616, c1imatológics. entre les 6 i 7 hores de la tarda, el 7é.- El 28 ~e Juliol de 1850. Esperem que aquesta riuad'a riu s'emporta alguns molins fari 8e .- El 18 d'octubre de 1940. del 7 de novembre de 1982 quedi ners, horts i ponts. 9é.- El 20 de Setembre de 1971 . ben documentada. Les inundacions i els fets económics Fets económics Perdues de la base económica de la comarca Tal com veiem en el grafic 1.1 , les bases económiques de la co marca han quedat afectades se gons I'ordre de prioritats que te nen: al' Alt Bergueda (on les pre cipitacions van ser més quantio ses) la seva font de riquesa prin cipal -la mineria- va quedar to talment afectada. Els costos eco nómics d 'aquest sector són els principals de tota la comarca, se guint, en nombre d'importancia, lS:Sl ~¡ineria - 49 % els del sector industrial, que van afectar principalment les coló• ~ Indúst ria - 41% nies téxtils del Baix Bergueda. Agricultura no' Les pérdues en I'agricultura i el F 3 u lo comer~ no són tan nombroses, ja _ ( omere; - 2 ~~ que aquests sectors no són tant importants en aquesta zona. L'EROL 21 DOSSIER Per a tornar a restablir les vies de com'unicació els equipa Perdues en I'agricultura la ramaderia ments municipals, són moltes les despeses que I'administració ha de fer. Ambdues perdues són superiors a les de I'agricultura i el comere;. Municipis més afectats per ordre d'importancia Cercs 1500 milions Puig-reig 737 Gironella 180 " Casseres 144 " Guardiola 77 Berga 76 Fígols 62 " La Pobla 52 Com veiem els més afectats són els municipis miners i indus- trials. Agricultura i ramaderia La població dedicada a I 'agricultu ra i a la ramaderia al Bergueda repre senta solament un 10% de la pobla ció total. Com a consequencia podem dir que no és una comarca agrícola. Aixó es degut a la mala orografia del terreny i altres factors; només el 8% de la seva superfície és cultivada, els productes conreats són diferents en tre l' Ah Bergueda, on hi trobem prats, patates de Havor i moresc. i el Baix Bergueda, on hi ha blat i farrat ges, principalment a Montmajor i Vi ver i Serrateix. Com és lógic, I 'aigua no ha respec tat tampoc aquest sector i I 'ha afec tat, tal com es veu en el mapa (1-3), fortament a la zona de l' AIt Bergue .' da, primordialment als costats deis 100 ,000 - 1 mi lió rius i rieres, on els prats i terres de O.. conreu es van veure inundats. Així, ~ 1 ~ilió - 5 mi l ions els camps i horts situats a les voreres deis corrents d 'aigua desapareixeren ~ 5 mi 1iü:ls - 10 mi lions parcialment o totalment, ja que el 10 mi 1i ons - 15 r;Ji 1ions .... riu va augmentar en molts indrets el I seu lIit emportant-se la terra fertil i =H 15 [;1J 1iOlls - 20 mJ! lonS deixant la terra conreable plena de códols i graves, i en altres indrets, els . 40 mi 1i OllS - 45 mJ J ions torrents es varem obrir camí pel mig deis camps, deixant -l os escorxats per • moIts punts. L 'aiguat afecta les in stal.Iacions agrícoles i la maquinaria, encara que en menor quantitat. Peró les conseqüencies deis aiguats nades pels Ajuntaments, el concepte aquestes xifres són superades, com la en els camp podien haver estat supe d'agricultura engloba terra de con resta deis municipis, per les perdues riors si hagués estat epoca de la reco reu , instal.lacions agrícole ~ , instal.la de terrenys conreables: 26 .039.450.