DOSSIER Sitnació histórica de la rinada del novembre

per CARME SOLÉ, MAGDA LAPUERTA i JOSEP GALLET

La comarca del Bergueda es tro­ ba afectada per la climatologia de I'area mediterrania amb influen­ cies de muntanya. El regim plu­ viometric de l'Alt Bergueda (cli­ ma mediterrani d 'alta muntanya) es de 900 mm3 anual s i el Baix Bergueda (clima mediterrani de muntanya mitjana), de menys de 900 mm3. Aquestes precipita­ cions es reparteixen de manera irregular al lIarg de I'any, produint-se la maxima pluviositat a la primavera, estiu i tardor, i es en aquesta situació que es pro­ dueixen els aiguats mes impor­ tants. La nit del 6 al 7 de novembre to­ tes les estadístiques quedaven col.lapsades per un fel anormal. Durant 40 hores seguides va ploure amb un promig de 400 11m2 als po bies de I'AI! Bergueda, so­ bretot a la Pobla de Lillet i a Guar­ diola, i es pot dir que en una nit es va recollir la pluja que s'havia enregislrat en mig any . Aquestes L 'aigual porró I 'ai al cur a molles famflies. LUIGI abundants precipitacions van te­ ro al Bergueda, una zona on nei­ va jer un aiguat a la Pobla, Sant nir com a conseqüencia un aug­ xen els -rius, ha de ploure mol! per Jaume i Gombreny, que a cada ment importantíssim deis cabals a que els cabals d'aigua causin part va jer uns estragos mai vis­ deis rius i rieres de tota la conca unes destrosses tan quantioses. tos, que a ser tot a una part aquell del Lobregat, i ocasionaren grans Buscant documentació sobre aigua f se n 'haguera emportaf al­ riuades que afectaren I'economia riuades anteriors, la més impor­ gun poble de la vora de I'aigua. de tOla la comarca. tant que hem trobat és la de 1910, Ací a la Pobla I'endema jo hi Pero, malgrat LOt, podem dir i que no fou tan important com vaig venir (lIavors vivia a Gom­ que vam tenir més sort que en al­ I'actual de la qual en tenim docu­ breny) i /'aigua havia arribat a la tres 1I0cs, com a Andorra o en mentació oral. També el 1936 hi pIara a I'alrada d 'un home cau­ zones de l'Ah o el Baix Urgell , on va have r un fort aigua t al Bergue­ sanf danys considerables i el Re­ a les grans perdues economiques da. gatell es va emporrar la casa que s'hi van sumar les perdues huma­ C reiem int e ressant tambe el hi estava (el que després va ser) nes. document que ens deixa en Bar­ el meu sogre i ti va prendre els Per tot el Nord de Catalunya, la tés i Rovira, que si be no es gaire braros un noi de cinc anys jill magnitud de les pluges fou tal fiable des d ' un punt de vista hi s­ seu i germa de (la que després va que la dita popu lar e ra la torie, té un int eres anecdotic, ja ser) la meva esposa que lIa vors següent: "L'aigua no baixava tan que no hem trobal cap més altra tenia 13 anys i el noi el varen tro­ ols del cel sin ó que brollava cita d 'aquesta important riuada. bar nega t a Puig-reig i la demés també de la terra". jamilia varen sorrir per la teulada Unes inundacions de tan gran seva i passant la de cal Ansic i magnitud són un fet insolit al Del IIibre de Recordances per sobre la cabanya i treballs a Bergueda, encra que no a Cata­ de Joan Bartés i Rovira, no­ escapar mig despullats i luego la lunya. Tots recordem els desas­ ta escrita I'any 1899, extret casa va jer un gran estruendo i tres provocats per les riuades de I'arxiu municipal de la anant-s 'en eigua avall i els tre­ I'any 1962 a Terrassa i a Sabadell, Pobla de Lillet. balls a rribar al Tina, pels grans pero en aquestes poblacions és rius d'aigua. més comprensible, ja que el riu El meu sogre mai plorava peró en el seu curs final ha rebut el ca­ "L 'any 1864, el dia 8 de setembre, si se ti par/ova d'aquest cas jo era bal de tots els seu s afluents. Pe- de les deu a les dotze del vespre, una mar de lIagrimes.

20 L'EROL DOSSIER

Som el 1899 i en aquest país mai més no ha jet un aiguat tan gros. Mon sogre tenia un ramadet d'ovelles i cabres, ruc i porc i tot se Ii va endur /'aigua, soIs Ii va quedar la roba que parla va a I'esquena jugint cap el Tina mig despullal i el seu germa hereu Mi­ quel Saus (casat amb Francisca Clotel de cal Batllevell ja ancians i sense jamília) s 'els va recollir per masovers fins que morts ells varen entrar amos del Tina ... " Una allre informació sobre les riuades ens la dóna n' Albert Be­ net i Clara, que ha recollit infor­ mació sobre els aiguats a la co­ marca del Bages. Hem pensat que per als Berga­ dans també seria interessant conéixer-Ia, ja que la conca del L10bregat és comuna d'ambdues comarques i, per tant, podrien ha­ ver efectat la nostra terra, encara que desconeixem amb quina in­ tensita!. Albert Benet assenyala: ler.- Entre e1s anys 971-978 es produí una impor~ant riuada al La Pabla revisqué I'aigual del 1864 O RR'lOLS L10bregat que semporta el Pont de Navarcles. 6é.- El 24 de gener de 1747, que En les primeres fonts d 'infor­ 20n.- L'any 1045. s'emporta dues arcades del pont mació histórica que hem consul­ 3er.- Afinals del segle XV. de la vila de Sallent, que havia es­ tat no hem trobat cap més noticia 4at.- El 1565. tat construi't al segle XV . que faci referencia a aquests fets 5é.- El 3 de novembre del 1616, c1imatológics. entre les 6 i 7 hores de la tarda, el 7é.- El 28 ~e Juliol de 1850. Esperem que aquesta riuad'a riu s'emporta alguns molins fari­ 8e .- El 18 d'octubre de 1940. del 7 de novembre de 1982 quedi ners, horts i ponts. 9é.- El 20 de Setembre de 1971 . ben documentada. Les inundacions i els fets económics

Fets económics Perdues de la base económica de la comarca Tal com veiem en el grafic 1.1 , les bases económiques de la co­ marca han quedat afectades se­ gons I'ordre de prioritats que te­ nen: al' Alt Bergueda (on les pre­ cipitacions van ser més quantio­ ses) la seva font de riquesa prin­ cipal -la mineria- va quedar to­ talment afectada. Els costos eco­ nómics d 'aquest sector són els principals de tota la comarca, se­ guint, en nombre d'importancia, lS:Sl ~¡ineria - 49 % els del sector industrial, que van afectar principalment les coló• ~ Indúst ria - 41% nies téxtils del Baix Bergueda. Agricultura no' Les pérdues en I'agricultura i el F 3 u lo comer~ no són tan nombroses, ja _ ( omere; - 2 ~~ que aquests sectors no són tant importants en aquesta zona.

L'EROL 21 DOSSIER

Per a tornar a restablir les vies de com'unicació els equipa­ Perdues en I'agricultura la ramaderia ments municipals, són moltes les despeses que I'administració ha de fer. Ambdues perdues són superiors a les de I'agricultura i el comere;. Municipis més afectats per ordre d'importancia

Cercs 1500 milions Puig-reig 737 Gironella 180 " Casseres 144 " Guardiola 77 Berga 76 Fígols 62 " La Pobla 52 Com veiem els més afectats són els municipis miners i indus- trials.

Agricultura i ramaderia

La població dedicada a I 'agricultu­ ra i a la ramaderia al Bergueda repre­ senta solament un 10% de la pobla­ ció total. Com a consequencia podem dir que no és una comarca agrícola. Aixó es degut a la mala orografia del terreny i altres factors; només el 8% de la seva superfície és cultivada, els productes conreats són diferents en­ tre l' Ah Bergueda, on hi trobem prats, patates de Havor i moresc. i el Baix Bergueda, on hi ha blat i farrat­ ges, principalment a Montmajor i Vi­ ver i Serrateix. Com és lógic, I 'aigua no ha respec­ tat tampoc aquest sector i I 'ha afec­ tat, tal com es veu en el mapa (1-3), fortament a la zona de l' AIt Bergue­ .' da, primordialment als costats deis 100 ,000 - 1 mi lió rius i rieres, on els prats i terres de O.. conreu es van veure inundats. Així, ~ 1 ~ilió - 5 mi l ions els camps i horts situats a les voreres deis corrents d 'aigua desapareixeren ~ 5 mi 1iü:ls - 10 mi lions parcialment o totalment, ja que el 10 mi 1i ons - 15 r;Ji 1ions .... riu va augmentar en molts indrets el I seu lIit emportant-se la terra fertil i =H 15 [;1J 1iOlls - 20 mJ! lonS deixant la terra conreable plena de códols i graves, i en altres indrets, els . . 40 mi 1i OllS - 45 mJ J ions torrents es varem obrir camí pel mig deis camps, deixant -l os escorxats per • moIts punts. L 'aiguat afecta les in stal.Iacions agrícoles i la maquinaria, encara que en menor quantitat. Peró les conseqüencies deis aiguats nades pels Ajuntaments, el concepte aquestes xifres són superades, com la en els camp podien haver estat supe­ d'agricultura engloba terra de con­ resta deis municipis, per les perdues riors si hagués estat epoca de la reco­ reu , instal.lacions agrícole ~ , instal.la­ de terrenys conreables: 26 .039.450. lIida deis productes, ja que no hauria cions ramaderes, caps de bestiar, pis­ quedat res als camps. ficfactories, perdues de productes, La ramaderia, que al Bergueda xarxes de rec i maquinaria agrícola. Comen; i Habitatges comporta més ingressos económics El total és de 244 .056.310 pessetes. que J'agricultura, tambe es veu afec­ Els municipis més afectats són Ba­ El comere;. - El Bergueda no es tada, peró en molta menys quantitat, ga, Saldes, Guardiola i La Pobla de zona comercial. és la seva capi­ ja que d 'instal.lacions ramaderes n ' hi Lillet. tal, 8erga, la que té una funci ó ha molt poques situades al costat deis El fet que Baga hagi !ingut tantes més importan! en aques t sector, rius. perdues éSdegut als danys de la pisci­ degut que és una ciut at de se r­ En les declaracions de perdues do- factoria (24 .222.000 ptes.), peró, veis i actua lm ent promocionada

22 L'EROL DOSSIER

Ca l'Estopet; perdua total de vi­ venda. Cal Gubinsa; part posterior de I 'edifici. Ca I'Anda\. Cal Venturet; desperfectes. Cal Casillaire. Antoni Pellicer Costa. Pisos" Apolo". La Pobla: Casa i habitacles de Cal Costa (Empresa MAFRA)

Equipaments municipals, obrespúbliques i comuni­ cacions

Dins d'aquest concepte hi que­ den englobades les perdues refe­ rents a : ponts, pontons, esllavis­ saments i trencament de carrete­ res i camins vei"nals, endegament d'aigua, edificis municipals, en­ lIumenament públic, etc ... Els principals desperfectes es troben en I'enderrocament total o parcial de ponts, carreteres i ca­ mins municipals que voregen el riu L10bregat i Bastereny. Per ordre de prioritat els muni­ cipis més afectats són: Guardiola de Bergueda.- Camp d'esports i caseta, Font deis Ave­ lIaners amb les pistes de cars, Pont de les cases noves -ender­ rocades parcialment (particular), Pont de Guardiola, que va quedar descal¡;at (es troba sota el cas­ tell). La Pobla de Lillet.-Tram de la ca­ rretera de Falgars, que va des de Cal Roger fins al Pont de Falgars. Pont de Cal Costa. Palanca d'EI Muja\. Cercs.- Les despeses més grans d'aquest municipi són de neteja de torrents i rieres que van a des­ A Gironella, I'aiguat s'endllgé algunes vivendes VILADÉS guassar al panta de la Baells. Hi tenim la riera de Peguera i de la turísticament. En la resta de les els atueJls personals deIs seu s Garriga, que per a tornar-les a res­ poblacions el comer¡; és més fa­ habitants (suma un total aproxi­ tablir s'ha de comptar amb una miliar i existeix en funció d'abas­ mat de 35 milions) com en les quantitat superior al 52 milions. tir les persones que treballen en perdues de mercaderies dedica­ Camins del Pujolet i Nou Fonts i el sector industrial i miner. L'edi­ des principalment al comer¡; de el pont de sobre la riera. Esllavis­ ficació destinada al comer¡; esta queviures, sabateries, destiJ.le­ sament de la carretera (camí) que distribui"da de la següent manera: ria, etc.. (al voltant deis 48 mi­ va de Cercs a Sant Jordi. la part davantera de la planta bai­ lions). Baga.-Pont de la fabrica de Gon­ xa és ocupada per la botiga, i la En la resta de la comarca no­ faus, que uneix la vila amb Gis­ part posterior és dedicada a ma­ més tenim dues poblacions bas­ clareny, i el Passeig de la Calda. gatzems. El primer pis, o un anex tant afectades quant a la perdua Pont de la Vinya Vella. Font de de la mateixa edificació, es desti­ de vivendes: La Pobla de Lillet l' Andino. Font de la Vila, amb el na per a vivenda deIs propietaris. amb 33 milions i Guardiola de seu parc. Camins ve'inals que, vo- Per aquest fet, els danys ocasio­ Bergueda amb 30 milions. regen els rius. ' nats en les vivendes, mol tes ve­ Habitatges més afectats: Gironella.-Pont Vell que serveix gades, es troben en relació amb Guardiola: Cal Mestre; va de comunicació entre la part vella les perdues comercials. enderrocar-se mitja casa. i la part nova de la vila. Pont de EIs municipis més afectats han (Cal Frare) Cal Ferrer; enderroca­ les Eres, que uneix les parts nova estat, lógicament, els que tenen ment parcial. i esquerra de la vila. Fou total­ el seu nucli de població més pro­ Cal Ros. Barri del Bastareny; es­ ment enderrocat. Pont de Cal per al riu. Així, Gironellé! s'ha vist cantonament de la fa~ana. Bassacs. Mur del carrer de la molt afectada tant en els danys Gironella: Jaume Altarriba Badia, Font del Vals. Mur de la pla¡;a de ocasionats en les vivendes i en el més afectat; 8.194.000 pts. I'Hospital i mur de l'Escorxador.

L'EROL 23 DOSSIER

Pont de Cal Pon s (Puig-reig)

El total de perdues en aquests dos sectors és de 674.800.665 pessetes. Segons I 'opinió d 'alguns se­ cretaris de l' Ah Bergueda, es creu que aquesta xifra és inferior a les despeses que haura de fer I'administració per tornar a resta­ blir e1s camins i equipaments mu­ nicipals.

Dan~s a les carreteres 10- cals I comarcals

Danys a les carreteres locals (B.V.) Castellar de N'hug 44.513.250 Sant Julia de Cerdanyola 112.000 ColI de Pal 29.793.100 Saldes 2.100.600 LaNou 15 .000.000 St.L1oren~ de Morunys 1.743.000 Berga a Queralt 28.000 Rasos de Peguera 1.727.500 Montesquiu-Berga 179.600 St Jaume de Frontanya 5.887.700

101.084.750

Dan1s a la carretera comar­ cal (C-1-1411)

(d'Abrera a Baga)

Obres efectuades: Figols: Esllavissaments enfon­ sament de la carretera. Necessei­ tat d'acondicionar un pas provi­ sional per Sant Corneli fins a la carretera de Saldes: 8,5 milions. Gironella: Enfonsament de la ca­ rretera, a la sortida, en direcció cap a Berga: 10 milions.

La Pobla de Lillet: Obres d'acon­ dicionament d'esllavissades i no­ va pavimentaclO. Així mateix s'aprofitara el tallat d'una mun­ tanya i amb la pedra d'aquesta es faran murs de protecciió al costat del riu (25 milions). Cal tenir present que mol tes d'aquestes obres d ' acondiciona­ men! de la carretera C-1411 no es Can en espera del nou tra~at de l'Eix del L1obregat, que compren tot el tram des de Berga [ins a Cercs, i de Fígols [ins a Baga, i que es preveu que estigui acabat a la propera primavera, data pre­ vista per a la obertura del Túnel del Cadí.

24 L·EROL HISTÚRIA GRÁFICA DEL BERGUEDÁ La natura: bellesa i plany

Paradoxal, la nostra natura. Per la seva be Ilesa i, malauradament, a voltes per la se va tempestuositat incontrolable. Al cap­ davall, és tothora sorprenent. Ella, és ca­ pa9 de corprendre 'ns i sovin t , si som deIs que la festegem , pot atrapar-nos amb la boca badada per una colla de sensacions que només en ella habiten i tan soIs la seva propia i in trínseca na turalesa magica té la possibilitat d'oferir-nos, de trans­ metre'ns, amb la més mera vellosa i inusita­ da manifestació: el millor quadre plastic que siguem capa90s d'espectar i acollir.

Qualsevol dia, podem assaborir, abocats en un conegut paisatge, un goig immens ' de pau i benauran9a. Pero, ha de néixer el contrapunt d'absurd tan aferrissat a les parets d'aquesta vida nostra. La bellesa, el goig brinda t, té el seu contrari: un fat Aquesta és /'única imatge fotografica que conservem terrible inalienable. Així, la natura, pot de la forta riuada de principis de segle. Segurament és 1'any arribar ésser incomprensiblement terrible, 1910. Anterior a la de /'any passat, n'hi hagué una altra quan de cop es desborda i el gaudi es el 1936, peró sembla ser que no fou tan importan t com les converteix en plany. Ella , ens encongeix a/tres dues d'aquest seg/e, i no en tenim cap noticia grafica. el cor, ens condueix al plor, si ens ha mal­ Aquesta instan tania, correspon a la resclosa de 1'Am etlla mes la casa i, potser fins i tot, alguna vida de Merola. En desconeixem 1'au toro humana entranyable. Jaume Huch ·

Aquesta fotografla i les que segueixen, con'esponen a la riuada del passat novembre. La Pobla de Lillet. l oan Orrio/s. L'EROL 25 v.;: .&:.~_ .... . ""..'-

,~'" ~ ••:-! .,... '!t ~"'% ,.."... • "11 ~~+l .,"~

El Bastareny ¡el Llobregat, malmeteren tat el que trobaren en les seves riberes. Guardiola de Berguedd. loan Ribera

En moltes riberes deIs nostres rius, l 'aiguat malmelé molts habitacles. En aquesta fotografia podem veure una de les cases que el Bastareny esbotza al seu pas per Cuardiola . Pedrals

26 L'EROL l .

L 'aigua sortint a través de les comportes del pantá, feia feredat. El pantd de La Baells. Luigi

El pont antic restá f erm davant I 'aiguat. El Pont d 'Orniu Luigi

L'EROL 27 · El riu sorti de la llera i La Font del Bal(: quedá coberta per les aigües. Gironella Luigi

1(

La Vilo de Gironella trontollá al pas de la fúria del L1obregat. Gironella Luigi

28 L'EROL DOSSIER

Els efectes de la rinada a la indústria i mineria

El sector industrial, economica­ ment parlant fou molt afectat per les Principals perdues en el sector miner i industrial inundacions, ja de per si colpejat per la crisi, aquest sector, que ocupa gai­ %de perdues sobr e rebé un 70OJo de la població activa de el total 2.995.023.404 la comarca, ha rebut una forta sotra­ 55% gada que posa més difícil la situació del Berguedil. 50%

EL TEXTIL 45%

Va resultar afectat de diverses for­ 40% mes, si bé va haver-hi un comú deno­ minador que fou e1s danys a les turbi­ naes, que produeixen en molts casos 35% el 70 i 80 OJo del consum energetic de les fabriques. Aquestes habitual­ 30% ment, són instal.lades a la vora del LLobregat per tenir facil accés a la 25% producció d'energia hidraúlica. Les turbines i el canal de desgmls són les parts més baixes de la fabrica i les 20% ~ '·lineria Rrimeres que varen quedar inunda­ des. Per a avaluar e1s danys produHs 15% en aquest aspecte cal tenir present no ITIIIill Inc.iústria soIs er material de la turbina i el cost de la seva reparació, sinó també e1s 10% mesos que passen abans que aquesta entra de nou en funcionament i pOI 5% tornar a produir energia. Aquest temps suposa una despesa important que va a parar a les companyies elec­ (") "'O CJ (") CJ {l) "TI "'O < co (fl » J'T1 e H » e J'T1 H ro » » » r triques. Les empreses afectades en les ::o H ::o (fl » ::o CJ HtJl r CJ r ~ (") CJ o (fl ::o CJ o r r r ';pi o ::o turbines ha estat: Filatura Bergue­ (fl I Z J'T1 o » r r » (") J'T1 J'T1 dana (La Pobla de Lillet), Colonia ::o J'T1 ::o H (fl J'T1 J'T1 (fl (fl r'1 r ::o O -lO tll Rosal (Olvan),CaI Metre (Gironella), H r r'1 r J'T1 ::o Filats i Teixits Fusté (Gironella), Vi­ CJ » (fl » J'T1 ladomiu Nou (GironeIla), Viladomiu Vell (Gironella), Ferrer (Vilada), Co­ (avaluades en 25.000 -30.000 p es~e tes mats. lonia Guixaro (Casserres), Colonia cada una), i on foren afectades dlver­ -Filats i Teixits Fusté (GironeIla), Prat (Puig-reig), Colonia Pons (Puig­ ses sales on I'aigua va .:obrir més de 2 que va quedar inuhdada uns 40 cms. reig), Colonia Marsal (Puig-reig), metres els talers, que han d'ésser re­ la nau de maquinaria (telers) i on es Colonia Manent (Puig-reig), Serra i parats. produiren danys a la materia primera Feliu (Puig-reig). Els danys han estat avaluats per i al genere prodult i emmagatzemat. Importants també foren e1s danys I'empresa en més de 500 milions. -Viladomiu VeIl (GironeIla) on les ocasionats a la maquinaria i a la ma­ També han estat afectades en naus varen quedar cobertes uns 20 teria (primera o el.laborada), a div~rT aquest aspecte: cems d'aigua. ses fabriques. L'empresa mes perJu­ -Colonia Guixaró (Casserres), en dicada fou Serra i Feliu a l' Ametlla -Empresa Textil Filgir (GironeIla, la qual va resultar inudada la caldera de Merola, en la qual la riuada es v.a amb danys als magatzems, que varen de vapor. emportar una sala sen cera de maquI­ resultar inundats, afectant la materia naria, un magatzem amb 1000 bales primera i els productes emmagatze- -Colonia Manent (Puig-reig), que

L'EROL 29 DOSSIER patí I'inundació de I'única maquina de Serra Feliu, i ha provocat unes cions no sera n irrecuperables, pero sí d'estampar del Bergueda, avaluada. des peses fortes a molles empreses que greus. es retrassa la modernització de nova, en uns 50 milions de pessetes. ja abans de les inundacions tenien moltes empreses, en haver de fer des­ A aquesta danys, els més impor­ problemes financers. El prblema peses elevades per arreglar desperfec­ tants, haurien d'afegir-s'hi els provo­ s'agreuja quan el sector és en una fa­ tes diversos, i, sobretot per a I'etnpre­ cats per altres conceptes com edificis, se de reestructuració per a adaptar les sa Serra i Feliu I'aconseguir posar-se hores de treball perdudes, etc.. .. Tot empreses a formes més competitives, altre cop entre les empreses més com­ plegat ha empobrit al sector de la co­ qüestió que aquestes inundacions han petitives del sector, suposa un greu marca, ja de per si en una difícil si­ posat en dificuItats. handicap. tuació, que ha portat a la suspensió Les conseqüencies que per al textil temporal de contractes a la plantilla bergueda haurem tingut les inunda-

Les inundacions a "Carbones de Berga S.A."

EIs temporals de pluja que es pro­ dui"ren a Catalunya el passat mes de novembre van afectar greument les instal.lacions de la mina de lignit que explota I'empresa "Carbones de Ber­ ga S.A.". Les instal.lacions de l' exterior i I'accés a la mina es troben en e1s ter­ mes municipals de Cercs i ValJcebre, i aprofiten i es beneficien de les reser­ ves de I'anomenada "clapa Fígols• Vallcebre" . L'antiguitat de I'explotació fa que • I'actual estructura de la mina sigui \ una extensa xarxa de galeries que su­ \\ pera els 40 Kms. de longitud. '. \ . El grup més important el consti­ tueix la mina Fígols, a la qual s'acce­ l ' deix pel sot ("socavón") de La Con­ solació, que es troba a una cota de \ 707 m., que actualment explota el ja­ ciment a cotes inferiors a I'esmentat sol. D'aquest sot en surt el Pla de Sta. Isabel amb un pendent mig de A I'inferior de la Mina fambé hi arribá I'aigua C. B,S A 12° que davalla uns 2.000 m. i que constitueix l'eix principal de la mina. El pla de Sta. Isabel és l 'autentica co­ lumna vertebral del conjunt de I'ex­ transport, on s 'incorpora a un siste­ una gran velocitat, raó per la qual se plotació i és per on es produeix l'ex­ ma de cintes transportadores que, a suposa practicament impossible la re­ tració deIs materials i I 'entrada i sor­ través del pla de Sta. isabel, el con­ cuperació del material més sofisticat tida de la majoria deis treballadors. dueixen al sot de La Consolació i instal.lat a la zona inundada; només Els taller d'arrencament del "mi­ mitjan~ant vagons arrossegats per lo­ cal assenyalar per tal de restablir neral" es troben tant a la dreta com a comotores arriba fins a l'estació de I'equilibri entre el cabal d'aigua en­ I'esquerra de I'esmentat pla, i, en el tractament. trant i la seva evacuació hom tarda moment de les inundacions, n'hi ha­ L'esmentada estructura interna es més d'una setmana, tot i tenint en via dos en funcionament, els anome­ troba a I 'interior d 'un massís mun­ compte el refor~ament intensiu i ur­ nats 015 i 016. tanyós per la superfície del qual dis­ gent deis mitjans de bombeig de I'in­ El metode d'explotació que s'utilit­ corren multitud de petits torrents, terior de la mina. za és el que es coneix com a "front rieres i rierols, i on abunden els ba­ lIarg" (d'uns 250 m aprox.) en pen­ rrancs, depressions i restes d 'antigues La primera i important conseqüen• dents de 12 ° i recolzat en galeries explotacions mineres que, com una cia que produlren aquestes pluges fou tra~ades en la direcció de les capes. gran esponja, han recollit una ex­ la manca total de producció de carbó L'arrencament es fa amb "raspall" i traordinaria aportació de pluja que, a I'interior, amb la consegüent man­ el sosteniment , mitjan~ant estibació a mesura que s'ha anat filtrant, s'ha ca d 'ingressos, a la qual cal afegir el hidraulica autovan~able; el transport dipositat a la part més profunda de la cost de la maquinaria, equips i al llarg del front es realitza amb mina inundant totes les galeries, ex­ instal.lacions que van quedar afectats transportadors al lIarg del front es plotacions i maquinaria allí present i la ma d'obra emprada en la recupe­ realitza amb transportadors blindats una al~ada, o diferencia de cotes, ració. (panzers) que condueixen el "mine­ d'uns 75 m. aproximadament. Per a donar una idea de la magni­ ral" fins a les galeries de nivell i, des Aquest fenomen, intensiu des del tut de la catastrofe cal remarcar que d'aquí, a les galeries general s de dia 5 de novembre, es produí amb un taller d'arrencament o "explota-

30 L'EROL DOSSIER

ducció electrica: 2000m . de mitja ten­ sió (5000v) i 15000 m. de baixa tensió (500 / 1000 v). La magnitud de la catastrofe s'ha fet coneixer a totes les autoritats 10- cals, provincials, nacionals i estatals, i s'han mantingut entrevistes amb el llavors futur vice-president del Go­ vem, Sr. Guerra, i el M.H. Conseller d'Indústria de la Generalitat, Sr. Oller, que féu una visita a la mina acompanyat del Cap de la Secció de Mines de la Generalitat. La impossibilitat de treballar en les tasques productives normals determi­ na la presentació i posterior aprova­ ció per la Dirección Provincial del trabajo de Barcelona d'un expedient de suspensió temporal de contractes de treball per un termini de tres me­ sos a partir del 8 de novembre i per causa de fon;a major. Els treballadors afectats inicial­ ment per aquest expedient eren 776, de totes maneres, els realment afec­ tats no han estat més de 300, donat que l'empresa ha anat incorporant progressivament i rotativament els treballadors necessaris per a la (ecu­ peració de la mina. Malgrat totes aquestes dificultats, tots els treballadors, tant els que han treballat com els que han romas en l'atur, han cobrat llurs percepci<;>ns els dies habituals i d' una manera puntual, gracies, entre d'altres coses, a la decidida i efectiva col.lavoració de les entitats d'estalvi de la zona i del mateix INEM. Després del temps transcorregut des de les inundacions, s'ha aconse­ guit posar en funcionament una nova explotació, l'anomenada "Collet 1", i desguassar del IOt la 015, en pers­ pectives d'una propera posta en fun­ cionament. encara queda per recupe­ rar l 'explotació 01, on hi ha un del mitjans de producció més sofisticats. El Comite d'Empresa i les Centrals La tasca de rahabilitació deIs materials, Jou dificultosa C B.S.A. Sindicals en ell representades han se­ guit, amb freqüents reunions amb la direcció, tot el procés técnic de recu­ ció" com els esmentats té els següents GALERIA peració, I'organització deis treballs i elements: D'AVAN<;::AMENT: els tramits legals realitzats. Equip mecanic: En I' ultima d'aquestes reunions TALLER D'ARRENCAMENT: "Sorapper" O pala carregado- se'ls ha informat de la necessi tat de la Equip mecanic: ra presentació d'un nou expedient do­ Tranportador blindat (panzer) Transport blindat nada la parcial inundació de la mina Cintes transportadores Equip de desguas segons el qual els treballadors afec­ Matxucadora Perforadora tats en un principi serien uns 300 com Equip de bombeig hidraulica Servei de materials mono-rail a maxim, així com el pla de treball a Estibació hidrauli ca Equip electric: realitzar al llarg d'aquest any. En autoavan¡;able Guardamotors i arrencadors aquest pla s'assenyalen uns objectius Element d'arrencament ("ras­ Ventiladors secundaris de producció (485.000 Tm de 3250 pall ") Equip electrónic: Kcal) i un desenvolupament de les la­ Transport (mono-rail) Control remot de bombeig, bors a realitzar amb una incorpora­ Equip de bombeig per a des- contingut de C4, CO i C02 a I'am­ ció progressiva de la plantilla, que guas bient, i cabal de ventilació compliria el 8 de maig a no ser que Equip electric: Deixant de banda les labors que forces imperatives fessin inviable el Cabina de control de coman­ han quedat negad es i totalment sub­ procés contemplat en el programa dament d'explotació mergides sota I'aigua, uns quants base de trebal!. Estacions compactes de con­ quilómetres de galeries han quedat La difícil situació económica que trol i protecció de motors afectats pel pas d'un gran cabal atravessava I'empresa s'ha agreujat Guardamotors i arrencadors d'aigua, així com els cables de con- amb els danys originats per la catas-

L'EROL 31

------~ DOSSIER

PlANOl DE lES MINES DE FIGOlS I El COllET, AMB lES ZONES INUNDADES

PER l'AIGUAT DEL NOVEMBRE DEL 1982, MARCADES AMB UN RATllAT

Mina d 'El Col/el Mina de Frgols Carlogl-afia cedida per 'Carbones de Berga S.A. '

La indúslria del Bergueda, sobretot en el sector textil, rebé una forta so tragada a causa de la riuada. Tan l la parl de maquinaria com la de material, resulta greument afectada. Aquest era l ' aspecte que oferia / . A me tila de Mero- la i que pugueren observar els representanlS de les institucions que vingueren a la zona alecrada. LU IGI

32 L'EROL DOSSIER

trofe de les inundacions, sense que de moment els ajuts financers previstos en les di~posicions legals que es van dictar per ajudar els damnificats s'hagin concretat ni materialitazat, tot i que s 'han realitzat tots els t[(l­ mits previstos, fins i tot la correspon­ net valoració tecnica per membres del Banc de Credit Industrial. També cal dir que queden pen­ dents els credits sol.licitats a I'empa­ ra deIs "Convenios a Medio Plazo para la Mineria del carbón", quan 'han complert efs compromisos em­ presarials i les inversions previstes, peró no, els corresponents fons ofi­ cials. La concessió d'ambdós crédits sembla urgentíssima, i les Centrals Sindicals i el Comite d'Empresa han ofert tot el seu supor! per a totes les gestions necessaries per a lIur mate­ rialització. El futur segueix comprmes donada La Maquinaria, greumenl mall11esa C S.S.A. la tradicional situació deficitaria de la mineria del carbó, on al problemes habituals cal afegir els inconvenients que representen la constitució geoló• gica i I'antiguitat d'explotació de la algunes mines nacionals i estrangeres de I'empresa per tal que I'empresa mina de Fígols, i quan els resultats de I'entorn europeu han estat subven­ pugui beneficiar-se'n junt amb I'estu­ deis darrers 5 anys demos tren que no­ cions oficials, sobre la demanda de di de les mesures més convenients per més els costos de personal ha superat les quals estan plenament decidits els (! assegurar la viabilitat futura de els ingressos per vendes a I 'interior. treballadors, a través de lIurs repre­ I'explotació minera de I'AII Bergut:­ Les solucions que s'han adoptat en sentants, així com la própia Direcció da.

Empreses més afectades i tre­ Carbons de Berga molles possibilitats que es renovi I'es­ balladors en suspensió de con­ La Delegació de Treball va aprovar mentada suspensió temporal per uns tractes una suspensió temporal de contractes mesos més. per tres mesos que afectava a 750 tre­ balladors, si bé mai han estat els 750 Jordi Malé Borda a I'atur. (La mitja fou de 300 aturats Suspensió de contractes per 3 mesos Serra i Feliu diaris). als 9 trebaIIadors de la plantilla, del Empresa textil de l' AmetIla de Mero­ ram textil, de Baga. la (Puig-reig). Va fer suspenció total Obras Subterráneas de contractes per 350 treballadors, Aquesta empresa, que treballa com a El nombre global de treballadors que s'han anat reintegrant al treball a cO'ncessionaria a la mina de CBSA, afectats per suspensions temporals de mesura que s'anaven posant en fun­ va fer una suspensió temporal de contractes ha estat de 1.179, en perío• cionament les diverses seccions que contractes que afecta tota la plantilla des diversos que oscil.len entre els 15 composen la fabrica. (70) treballdors) per tres mesos, amb dies i eIs 5 mesos en alguns casos. Ajudes per a la reconstrucció de la comarca

Conclusions

Els danys de les inundacions s'han de Berga", "Serra i Seliu" i " Tnl il I'ajut tant del Govern Central com de vingut a sumar a la greu situació eco­ Malé de Baga" . la Genralitat i també I ' esfor~ i la soli­ nómica que ja sofria la comarca. Malgrat que molles empreses no daritat de tots el s berguedans. Aques­ hagin hagut de restringir la plantilla, ta cooperació a nivell comarcal va Temporalment s'ha incrementat I'in­ les perdues materials han estat quan­ quedar reflexada amb I 'ajut huma dex d 'atur en un 50070 quedant 1179 tioses, com s' ha esmentat en els dife­ quan es produiren les inundacions. treballadors en suspensió temporal rents apartats anteriors. Peró la solidaritat no és tan clara a de contracte, deI s quals la majoria Per sortir d'aquesta greu situació I'hora de donar el valor monetari deI s pertanyien a la plantilla de "Carbons económica, el Bergueda necess ita danys reals. MolIs empresaris, parti-

L'EROL 33 DOSSIER

culars i Ajuntaments han declarat les Donacions Caritas (a particulars): Uno. Se autoriza al Banco de Cré­ perdues veritables, contraposats a al­ Gironella 750.000' - pts. dito Local a conceder crédito a las J. tres que han inflat molt les xifres per­ Hospital 1.100.000'- " Corporaciones Locales en cuyo ám­ ,'. judicant als que diuen la veritat. Si Guardiola 1.250.000' - " bito territorial se hayan producido tothom declarés els danys reals hi La Pobla 800.000' - " daños directos como consecuencia de hauria més possibilitats d'ajut a qui Montmajor 48.333'- " las inundaciones ocurridas, en las si­ veritablement ho necessita. guientes condiciones: Cal remarcar I'agilitat amb que Accions del govern central a) La cuan tia global máxima de los s'ha portat a terme la reparació deIs créditos a conceder se determinará serveis basics i urgents (enllumenat por el Ministerio de Economía y Co­ públic, serveis d 'aigües, ponts i carre­ Per aItre costat, el Govern Central mercio. teres). va publicar una ordre, que repro­ b) Los créditos se concederán por Els ajuts monetaris deis diferents dui'm que marca les condicions per un plazo máximo de seis años pu­ organismes han estat (de moment) accedir a credits oficials per a pal.liar diendo quedar exentos de amortiza­ més promeses que realitats. Actual­ els danys de les inundacions. ción del principal hasta un máximo ment s'han rebut diners de la Diputa­ de dos. Dicha amortización se efec­ ció de Barcelona per a resoldre les re­ tuara en anualidades iguales una vez paracions urgents municipals, segons MINISTERIO finalizado el período de carencia. conveni signat amb data de 1'1 de fe­ DE ECONOMÍA Y COMERCIO c) El tipo de interés será del 7 por brer del 83 : 100, que se liquidará por semestres Orden de 15 de Noviembre de 1982 vencidos. Donacions de la Diputació por la que se autoriza al Banco de Dos. El Estado compensará al Crédito Local a conceder crédito, Banco de Crédito Local a tra vés del -Berga 2.528769'- ptes. con tipo de interés subvencionado, a Instituto de Crédito Oficalla diferen- -Borreda 330.899'- " las Corporaciones Locales, con moti- cia entre el tipo de interés del 7 por -Capolat 769.500'- " vo de las inundaciones habidas en las 100 previsto para estos créditos y el -Casserres 2.237.853 '- provincias de Barcelona, Gerona, ._. . 11 por 100. -Castell de l' Areny 313.711 '- " Tarragona, Lérida y Huesca. Lo que omunico a VV.II. para su -Castellar de N' H ug 807 .103 ' - conocimiento y ef ectos. -Castellar del Riu 315.000'- " Ilustrísimos señores: Dios guarde a VV. II. -Cercs 731.376'- " El consejo de Ministros, en reu­ Madrid, 15 de noviembre de 1982 -Gironella 4.215.985 '- nión del dia 12 de noviembre de 1982, GARCIA DIEZ -Guardiola de Bergueda 2.768 .522' - " adoptó un acuerdo por el que se -Montmajor 962.875'- " autoriza al Banco de Crédito local a limos. Sres. Secretario de Economía -Olvan 598 :038 '- conceder crédito, con tipo de interés y Presidente del Instituto de Crédito -Pobla de Lillet 3.041.349'- " subvencionado, a , a las corporacio­ Oficial. . -Puig-reig 3.283.357'- " nes locales, con motivo de las inun­ -Vallcebre 134.347'- " daciones habidas en las Provincias de -Vilada 2.512.625'- " Barcelona, Gerona, Tarragona, Léri­ da y Huesca, y conforme a lo dis­ La comarca del beigueda demana Aquestes despeses són les presenta­ puesto en el punto tres de dicho ajut ciar i rapid per trobar-nos el més des per cada Ajuntament a la Diputa­ acuerdo, este Ministerio tiene a bien aviat possible tal com estavem el 5 de ció. Corresponen a di verses obres disponer: novembre. d'urgencia, efectuades per aquest, pel que fa al restabliment de serveis municipals, o sigui, captacions i ca­ .' nalitzacions d 'aigües, reconstrucció VALORACIO DELS DANYS DE L'AIGUAT A CATALUNYA (1) de vies de comunicació (camins, . -- -- - ponts etc.) i altres serveis municipals Els danys totals produits per Béns de l 'Estat 8.607 'mlhons de ptes . les mundacions i les riuades com pot ser la reconstrucció de han estat avaluats, segons les Béns de la Generahta t 8.870 mlhons de ptes. murs de contenció, acondiciona­ notificacions trameses pels Béns de les Dlputaclons 1.025 mIlions de ptes. ment de dependencies de carrec mu­ Ajuntaments i les valoraclons Béns deIs MUnlClplS 2870 milions de ptes. efectuades pels serveis de la Béns pa mculars 23.501 millons de ptes. nicipal (Escorxador a Gironella, etc). Generahtat. de la forma És ~a dir, no hi entren els danys a par­ segtient : Total = 44 .873 mlhons de ptes. ticulars. Aquestes obres seran paga­ En relaCl6 amb als danys a béns de la Generalitat. de la des en principi per la Diputació, en lndústna 1 Energla 10.675 mlhons de ptes. espera de que l'Estat faci efectiu els valoracl6 total de 8.870 milions de pessetes, 6.066 muions cor· Agricultura. Ramadena 1 diners que ha de donar pels .aiguats. responen al Departament de Pesca 10.195 muions de ptes. Aquests cobriran el 50070 i sera a Política Territorial i Obres PÚ· Comen; 1 Tunsme 1.054 mihons de ptes. bliques, i 2.635 milionti de la Habitatges 731 millons de ptes. fons perdut, I'altra 50% s'haura de resta, al d 'Agricultura, Ramade­ pagar a 7% d'interes i amb dos anys ria i Pesca. Altres 846 mUlons de ptes. 1; de demora. Els danys en béns pn vats es Aquestes obres han estat ja realit­ desglossen així: Total = 23 501 mlhons de ptes. zades deguda la seva urgencia. En una segona fase es faran les restants, Quadre extret de Passem compres, n. 4 de la GeneraJitat de Catalunv a. és a dir, les que necessiten un projecte nou i que per la seva envergadura ne­ cessiten més temps per a ésser realit­ zades. Carme Solé, Mestre. Magda Lapuer­ Els autors agraeixen la col·laboració ta,L1icenciada en Geografia i Histo­ del senyor Martínez del Hoyo, de Car­ És d'agrair especialment la tasca de­ ria. Josep Gallet, L1icenciat en Peda­ bones de Berga , S.A . en l'apartat de siteresada que han portat a terme Ca­ gogia. Tots tres són l!1embres del mineria . ritas Diocesana, ajudant als particu- Grup de Geografia de l' Ambit de Re­ lars més necessitats. . cerques del Bergueda I 34 L'EROL DOSSIER

DANYS DECLARATS PELS MUNICIPIS DEL BERGUEDÁ MUNI CIPIS PUIG-REIG GIRONELLA CASSERRES GUMDIQA IfRGA LA POIU PAGA AVIA ElJH· ICI S 50 ,59J ,lXXl 5,5(X),lID 2,OOJ ,lXX) 22.489 .924 4,436 .cm 12,cro,cm SER VE IS 59 ,500 ,C(() 54 ,5(X).00J 3,722 .200 3.498,200 17.793,250 12 ,4CX) ,CXX) MA{,JU INA RIA 184,%O. lXXJ 53,150 .00J 3,855 ,00J l.528,ro:¡ 7.221.530 UTILL ATGE 30 .cx)5 ,OOJ 1.835,00J 1, 248 .lID 3,561.030

STUCK S 345 ,lXXl ,lXX) 14 ,OOQ ,OOJ 859, 00J 5,220.00J ALTRES 34,6 52,lID 4,500 ,OOJ 48 ,050,300 12,976 ,00J 1,986,00J L1 NIE S ELEC , 16,289 .CXXJ 12,127,692 12.039 ,lXX) 55Q ,00J TOTA L 737,390, 407 180 .820 ,530 144,495.00c 77,237.212 76.385,400 52,557 ,92440,847,110 24,4OO,00J

Fil . T. Fuste SH . Cad í Col. Rosal Filatura Entiesa Cia . General Piscifactori a F. Ruiz Bergu edana F. H. Segre Hidroel . Serra· Feliu FECSA Farina . F ígols Ca rb urs Mafra Ramon Tort Ll obregat Col. Marcal Col. Gui xaró Com oT or res meta l·lics Núria·Orriols A. Barral Josep Eseriu Col. Prat I mmb . Orrio ls Esteva EMPRESES F. H. Segre Vda . Esclusa Jordi Male Col. Pons Flgir. Senpa Cim . Collet Ent ies a Dehisa E. Gonfaus Col. Manen FHH Segre AFE CTAlJES Ma rtl Serra F .E. Segre Alfons Bazae M. Viladomi u Túnel Cadí Ramon Esteva i S.A. Vi ladomiu

PUB LE S VI LADA OLVAN CE Res LA NOU SA LDES C- ARENY CAPOLAT C, RIU TOTAL lU,704,6% 12,640 ,025 ro:¡,OOJ 2OO,00J 2CX) ,00J 141, 00J 100 ,(00 85,00J T. Rosa l U. Salvador EMPRESES Ferrer, S. A. Ramade. Feesa Rueda Josep Prat

p, PLlbliques . EOJiparerrts !j)jústria Dec1aracions cE arumcaclOn nun ici pa1s i energia Agricultura Hétlitatges Caren; TOTIIl r---~------~------+------r------~r------~------+------r------1 ~ AV 1A 5.000 . 000 260 , UOO 24 .400 , 000 29 ,660.000 r- :lO> BAGA 55 , 500 , OUO 2.180.000 40 , 847 ,110" 54, 891.242 200 ,000 153,618,352 n UEHGA 2 . 528 . 759 76 . 3b5.400 78.618.159 o­ o BOflRED A 330.000 330 . 000 ~ CAPOLAT 8 . 459.040 1 . 492 . 200 10U . 000 950 . 000 11.001. 240 en CAS SEHHES 8 .000 . 000 114 . 495 . 000 1. 669 .500 154.164. 500 ~ ::z CAST ELL Dl L ' AllENY ~ . 200 . 000 141.000 190.000 5.531.000 ;:;:; CAST ELL AR DE N' HUG 1 ? . 147 . 000 9 . 500 . 000 28.674.000 -o CAST ELL AH OE L RIU 11. '> ti, .000 ,7, . 000 S ~ . 000 1. 600 . 000 13. 845. 000 23 t:::: ~HC S 61.204 .117 b50 . 000 l.,Ub .400 .000 1~ . 24 '.' OO 5. J03 . 9~0 L 591. 003. 567 c: L 'CSPUtIYO LA 13 . 335 . 768 13.335 . 768 ~ F1GO LS 1)[ L[S 1-IlIIES 2 . UOO . 000 5UU . OUO 62 . 3~0 . 00U 64.850 . 000 -o rn GlHON[LLA 42 . , 99 . 932 13 . 33'.761 I~ U . 8 2 0 . 630 <> 35.000 .000 ". 46 . 529 . 287 318 . 285.610 Z;; G1SC LAHEI1Y , .000 .000 6O . 00U b7U.UOU 5 , 930 . 000 p

GOSOL 6 . 8,5 . UUU I. UUO . OOO 9 . 855 . 000 G'l = GU ARDlOLA DE IJEHCUElJA " 111. 64' . ,6U ·' 114 . 363 .I) 'U 77 . 237./12 4Z . 2 16 . 879 29 . 94U,496 395 ,000 375.818 .197 :lO> r------+------~------~------_+------_+------~--~~~~~~~~~~ 11 0m CLAR lJE BL HGUElJ A 4, UOU . UOO 4. UOO . 000 l·lOIIHIAJOH 18 . DUO . UUO . UOO . OOO ¡OO . UOU 21. 700 . 000 :lO> J ,- LA IJaU DE UEHGUElJA 1. 6,U. UUU ZOO .UOO 1.850 .000 :lO>

El total de perdues a la comarca del Bergueda és 4.094.868.938 . pts. -

L'EROL 35