La Roca De Xeix. Núm. 27
Total Page：16
File Type：pdf, Size：1020Kb
La Roca de Xeix [núm 27. Segona època] El cementiri del Masnou, un museu a l’aire lliure (segles XVIII-XXI) Miquel Rico Vázquez Marta Roig Lerones III BECA D’INVESTIGACIÓ I DE RECERCA LOCAL DEL MASNOU, 2006 El cementiri del Masnou, un museu a l’aire lliure (segles XVIII-XXI) Miquel Rico Vázquez - Marta Roig Lerones III BECA DE RECERCA LOCAL DE L’AJUNTAMENT DEL MASNOU EL MASNOU, DESEMBRE 2006 Edita: Ajuntament del Masnou, Patronat Municipal C. de Josep Pujadas Truch, 1A, 3a planta. 08320 El Masnou Tel. 93 540 50 02 [email protected] www.elmasnou.cat President del Patronat Municipal: Eduard Gisbert Sotspresidenta del Patronat Municipal: Marta Neira Direcció i coordinació: Cristina Espuga Correcció de textos: Servei Municipal de Català, Mònica Clotet Disseny i maquetació: Josep Puig Impressió: Ramon Ruiz Bruy Imatges: Josep Puig, Arxiu Municipal del Masnou, Biblioteca de Catalunya, fons família Molins Gimferrer i família Renter ISSN: 1130-7935 Dipòsit legal: B-45.605-90 © Ajuntament del Masnou i Patronat Municipal del Masnou. Imatge de la coberta: escultura del panteó de Pere Grau Maristany i Olivé, realitzada per Josep Llimona. Fotografia de Josep Puig NOTA: Cap part d’aquesta publicació no pot ser reproduïda, emmagatzemada o tramesa per cap mitjà electrònic, químic, mecànic o òptic de gravació o fotocopia, sense prèvia autorització dels autors i dels que han cedit les imatges. Una part important de la història d’un poble es troba en el seu patrimoni arquitectònic i artístic. Si bé és veritat que els masnovins i les masnovines som conscients de la vàlua de la riquesa dels nostres edificis i obres artístiques, no ho és menys que el cementiri és un dels llocs –pel vincle que manté amb el dolor i la pèrdua inevitable– més desconeguts o ignorats per la ciutadania. Paradoxalment, l’art és el que fa immortal una cultura, i podem dir, amb molt d’orgull, que el nostre cementiri és un indret ple de valor artístic i arquitectònic, disposat a sorprendre i il·luminar totes les perso- nes disposades a conèixer-lo. Aquest és, potser, el principal ensenyament que ens ofereix la minuciosa investigació que us oferim en aquest número de La Roca de Xeix. Marta Roig i Miquel Rico ens guien per un enriquidor passeig entre els mausuleus, les escultures i les làpides del nostre cementiri i transformen la travessia en un viatge fascinant a través de la història del nostre poble i dels seus habitants. De la mà de Roig i Rico podem saber qui eren els personatges més il·lustres que avui dia donen nom als nostres carrers i places. Igualment, comprendrem com aquestes i altres persones es preparaven per al descans etern, que és el mateix que saber com vivien el present. Us convido a participar amb nosaltres en aquest emocionant trajecte, que ens ha de conduir a la satis- facció de conèixer una mica millor la nostra vila –el que vol dir tant com conèixer-nos més bé a nosaltres mateixos– i l’esplendor que de vegades pot envoltar l’arquitectura i l’art del dolor que, alhora, és també l’art de l’esperança. Eduard Gisbert i Amat Alcalde del Masnou Em plau presentar-vos aquest nou exemplar de la publicació La Roca de Xeix, que recull el treball de recerca històrica i artística del cementiri del Masnou. Aquesta publicació té com a objectiu difondre els estudis monogràfics de la beca d’investigació que atorga l’Ajuntament del Masnou. El cementiri del Masnou, un museu a l’aire lliure, obra de Marta Roig i de Miquel Rico, guanyadora de la III Beca de Recerca Local, ens ensenya a mirar aquest indret funerari d’una altra manera i, més enllà de la seva funció bàsica, en ressalta el valor artístic, que es revela com una part fonamental del nostre patri- moni cultural. Vull agrair a l’autora i l’autor la solvència del seu treball, perquè ens anima a seguir treballant en la matei- xa línia, per aprofundir en el coneixement històric, social i cultural del nostre municipi. Estic segura que totes les masnovines i masnovins gaudiran amb aquesta publicació i, a més a més, podran enriquir aquest treball amb l’aportació de les seves vivències personals. Marta Neira i Reina Regidora de Cultura Pròleg Teniu entre les mans l’edició de l’excel·lent treball d’investigació El cementiri de Masnou, un museu a l’aire lliure, fruit de la Beca de Recerca Local 2006 que biennalment concedeixen l’Ajuntament del Masnou i el Patronat del Museu Municipal de Nàutica. Aquesta línia d’ajuts per a la recerca es va iniciar l’any 2000 amb l’objectiu d’impulsar els estudis vincu- lats a la història local o les particularitats del Masnou. D’aleshores ençà, se n’han concedit tres a treballs que versen sobre diferents temes relacionats amb la vila: la transformació del territori, la immigració fran- cesa del segle XVII i, finalment, el que presentem enguany, centrat en el cementiri del Masnou. El Masnou és un terreny molt verge per a la investigació històrica o de qualsevol altra disciplina i la Beca de Recerca, que ha estat un èxit en cada convocatòria, és un bon instrument per fomentar-la. Ens calen monografies i estudis específics que ajudin a comprendre i valorar les particularitats i els trets caracterís- tics d’aquest municipi, tan ric en llegat patrimonial. La publicació d’aquestes monografies dins la sèrie La Roca de Xeix obeeix a motius ben deliberats. L’any 2004 es va considerar que una de les maneres de potenciar la qualitat dels treballs era incloure’ls en una publicació consolidada, amb renom i lligada profundament al municipi. En l’adjudicació del premi de l’edició 2006 de la Beca, el jurat va valorar positivament el projecte de recerca presentat per la Marta Roig i en Miquel Rico, perquè abordava un espai força desconegut des d’una perspectiva històrica, artística, antropològica i social. Els cementiris són espais per a la memòria i el record, acompanyats sovint de tristesa per la pèrdua d’un ésser estimat. Així mateix, són espais interessants per estudiar les persones, les famílies i la idiosincràsia del poble des d’una perspectiva molt particular. A tra- vés d’aquestes pàgines, coneixerem, no només els escultors, artistes i arquitectes destacats que van treba- llar al Masnou sota encàrrec de famílies importants, sinó que ens aproparem a la vida d’algunes nissagues masnovines vinculades als monuments funeraris més prominents. Llegint amb minuciositat aquest treball, molts hi trobareu parents, coneguts o persones rellevants, i segurament podríeu ampliar les informacions que els autors han recollit. Ens podeu fer arribar qualsevol informació complementària a l’Arxiu Municipal, ja que aquesta monografia és un estudi obert, que es pot anar enriquint amb aportacions posteriors. Finalment, no podem oblidar que, com gairebé tots els projectes, aquest treball no hauria estat possible sense el suport de les persones que s’hi han implicat, els membres del jurat i els autors, i sobretot, les apor- tacions de nombroses famílies del Masnou i el llarg temps de dedicació dels membres de la família Renter. Moltes gràcies a tothom qui ha fet possible aquesta edició i ha col·laborat de manera desinteressada per recuperar el patrimoni històric del Masnou. Cristina Espuga i Condal Directora del Patronat La vida és curta i la mort trepitja amb peu indiferent la cabana del pobre i el palau dels reis. Horaci Índex 0. Consideracions prèvies . 13 1. Evolució cronològica dels cementiris del Masnou . 17 1.1. L’església de Sant Pere: la gènesi d’un poble independent . .17 1.2. El cementiri vell, imatge del creixement d’un poble (1783-1865) . 20 1.3. L’arranjament del nou cementiri . 23 1.4. El projecte de Miquel Garriga i Roca i les seves modificacions . 26 1.5. Actuacions al cementiri entre els anys 1870 i 1900 . 31 1.6. El projecte de reforma interior de Gaietà Buïgas i Monravà . 35 1.7. La capella de la Verge dels Dolors i el primer eixample del cementiri . 42 1.8. La segona ampliació del cementiri i els efectes de la Guerra Civil . 46 1.9. Actuacions al cementiri durant la dictadura (1939-1977) . .48 1.10. Les darreres intervencions: la reforma de l’avantcementiri . 49 1.11. La família Renter . 51 1.12. Mostra gràfica d’alguns títols de propietat del cementiri . .53 2. Els panteons i els seus propietaris . 55 2.1. Panteons de l’entrada . 56 2.2. Illa 1a, Sant Mateu . 60 2.3. Illa 2a, Sant Marc . 83 2.4. Illa 3a, Sant Lluc . 109 2.5. Illa 4a, Sant Joan . 130 2.6. Panteons dels costats de la capella . 151 2.7. Panteó Cusí-Nogués . 155 3. Descripció arquitectònica de la capella de la Verge dels Dolors . 157 4. La creu de terme. Història, descripció i iconografia . 161 5. Conclusions . 163 Bibliografia . 165 LA ROCA DE XEIX [27]. El cementiri del Masnou, un museu a l’aire lliure (segles XVIII-XXI) Consideracions prèvies 0 0. Consideracions prèvies Amb l’obertura del mercat català amb les Amèriques i l’esclat de la revolució industrial, la burgesia es va assentar amb tanta força que va fer canviar l’aspecte original de molts municipis. El Masnou va ser una d’a- questes viles transformades per aquest sector de la societat, que va voler demostrar la seva nova posició amb la construcció de grans mansions i altres actuacions urbanístiques que van enriquir notòriament la població. Una d’aquestes intervencions que es va portar a terme al Masnou a mitjan segle XIX va ser la construcció d’un nou cementiri, que havia de substituir l’anterior de la sagrera de la parròquia de Sant Pere.