DOCSLIB.ORG

BERGAGLOBAL Cubierta

Total Page：16

File Type：pdf, Size：1020Kb

Download full-text PDF Read full-text
BERGAGLOBAL Cubierta ¨ Estudi socioeconòmic de la comarca del Berguedà 2004 Desembre del 2004 © Cambra Oficial de Comerç, Indústria i Navegació de Barcelona Elaboració de continguts Autors: Santi Ponce Vivet i Hermínia Andreu Aparicio, amb la col·laboració dels becaris Ester Martínez Casadesús i Albert Pol Miró Pérez SART, Facultat d’Empresa i Comunicació, Universitat de Vic Supervisió i coordinació: Cambra Oficial de Comerç, Indústria i Navegació de Barcelona Supervisió lingüística: LinguaCom, SL Direcció editorial: Cambra Oficial de Comerç, Indústria i Navegació de Barcelona Disseny gràfic: Cambra Oficial de Comerç, Indústria i Navegació de Barcelona Autoedició i fotocomposició: Anglofort, SA Impressió: Ingoprint, SA Dipòsit legal: B-51954-2004 La Cambra no comparteix necessàriament les opinions signades pels autors. Imprès en paper ecològic de 115 g/m2 ESTUDI SOCIOECONÒMIC DE LA COMARCA DEL BERGUEDÀ 2004 2 Agraïments ¨ Des de la Cambra Oficial de Comerç, Indústria i Navegació de Barcelona volem agrair la col·laboració de: Empreses i institucions Ajuntament de Berga; Alsina Graells; Associació d’Agroturisme del Berguedà; Associació d’Empreses i Activitats Turístiques del Berguedà; Associació d’Empresaris del Berguedà; Berguedà d’Iniciatives, SL; Consorci del Parc Fluvial; Cooperativa Ramaders de Muntanya del Berguedà; Cidem; Consell Regulador del Camí dels Bons Homes; Consorci de Formació i d’Iniciatives de Cercs-Berguedà; Consell Comarcal del Berguedà; Departament de Política Territorial i Obres Públiques i Departament de Treball de la Generalitat de Catalunya; Gremi d’Hosteleria del Berguedà; Museu de les Mines de Cercs; Observatori del Mercat de Treball del Berguedà; Pacte per l’Ocupació del Berguedà; Planafil, SL; Planxisteria Berguedana, SL; Promolleure; Serradora Boix, SA; Servei d’Estudis de Caixa Catalunya; Servei Territorial de Ports i Transports de Barcelona i Tunel del Cadí. Persones Josep M. Boix; Dolors Bové; Lourdes Bover; Marta Burgos; Alícia Casart; Carme Casas; Manel Escobet; Imma Espelt; Josep Font; Martí Font; Rafael Madariaga; Ricard Marí; Enric Montañà; Montse Rodríguez; Ramon Roig; Maria Segarra; Maria Victoria Silberstein; Jordi Simón i Juan Luis Zalbidea. AGRAÏMENTS 3 Índex ¨ ¨ Presentació . 7 ¨ Fonts i bibliografia . 9 ¨ 1. Definició i delimitació del territori . 11 ¨ 2. Situació i evolució socioeconòmica . 15 2.1. Població . 15 2.2. Activitat i renda . 23 2.3. Ocupació i mercat laboral . 29 El canvi de model del mercat de treball al Berguedà . 38 2.4. Indicadors socials i de qualitat de vida . 40 ¨ 3. L’activitat econòmica al territori . 49 3.1. Estructura econòmica: trets principals . 49 3.2. Agricultura i ramaderia . 54 Serradora Boix, SL . 56 3.3. Indústria . 61 El Berguedà industrial . 62 Planafil, SA. 65 Planchisteria Bergadana, SL . 67 3.4. Construcció i habitatge . 68 3.5. Serveis . 73 Un exemple de projecte turístic: el Camí dels Bons Homes . 80 El futur del desenvolupament turístic del Berguedà . 82 ¨ 4. Factors determinants de la localització de l’activitat . 87 4.1. Especialització i diversitat del teixit productiu . 87 Cap al repoblament productiu i sotenible: la localització de la deslocalització . 92 4.2. Disponibilitat de sòl industrial . 95 4.3. Inversió pública i dotació d’infraestructures . 101 4.4. Disponibilitat de mà d’obra qualificada i capital humà . 111 4.5. Entitats de promoció econòmica territorial més representatives . 116 ¨ 5. Estudi monogràfic: El sector serveis al Berguedà: un futur tangible 125 ¨ 6. Síntesi i principals conclusions . 139 ÍNDEX 5 Presentació ¨ ¨ L’Estudi socioeconòmic de la comarca del Berguedà 2004 s’emmarca dins la col·lecció d’estudis econòmics comarcals que la Cambra de Comerç de Barcelona va iniciar l’any 2003 amb l’estudi dedicat a Osona. Aquesta col·lecció neix amb el propòsit de satisfer una demanda d’informació cada vegada més exigent per part de les nostres empreses sobre l’àmbit territorial més proper en el qual desenvolupen la seva activitat econòmica. L’objectiu de l’Estudi socioeconòmic de la comarca del Berguedà 2004 és copsar la realitat econòmica i social de la comarca per donar-la a conèixer a la societat, al món empresarial i als responsables polítics, de manera que faciliti la presa de decisions en benefici del progrés econòmic de la comarca i del país en conjunt. A més, pretén ser un instrument de diàleg, de reflexió i de debat entre els agents econòmics i socials sobre el futur del Berguedà. Per això, hem volgut comptar amb la col·laboració de diverses institucions de promoció econòmica de la comarca, amb l’experiència real d’alguns empresaris, i amb l’opinió de tècnics experts i coneixedors de la realitat econòmica de la comarca, que ens han donat la seva visió personal sobre el futur del Berguedà. A tots i totes, moltes gràcies. En definitiva, amb aquest Estudi ens hem proposat explicar el passat, situar el present, projectar escenaris de futur i recomanar camins de millora per a l’economia del Berguedà. Els vostres suggeriments i les vostres aportacions enriquiran aquest Estudi i faran les edicions futures encara més interessants. Miquel Valls i Maseda President de la Cambra Oficial de Comerç, Indústria i Navegació de Barcelona PRESENTACIÓ 7 Fonts i bibliografia ¨ Fonts ¨ Ⅲ Virt-guedà-NFO. Societat del Coneixement i Ocupació al Berguedà. Informe final (Març 2001). Berga: Consorci de Formació i d’Iniciatives Cercs-Berguedà. Ⅲ Gestió i Iniciatives Rurals. Nous jaciments d’ocupació en el sector primari a la comarca del Berguedà. Berga: Consorci de Formació i d’Iniciatives Cercs-Berguedà. Ⅲ Consell Comarcal del Berguedà (febrer 2004). Anàlisi DAFO. Document per a l’elaboració de la diagnosi estratègica territorial de la comarca del Berguedà. Berga: Consell Comarcal del Berguedà. Ⅲ Servei d’Acció Comarcal (març 2002). Pla comarcal de muntanya 2001-2005. Diagnosi socioeconòmica. Programa d’actuacions i marc financer. Berguedà. Departament de Política Territorial i Obres Públiques. Programa de Política General de Muntanya. Ⅲ Consell Econòmic i Social del Berguedà (1995). Pla estratègic del Berguedà. Diagnosi socioeconòmica de la comarca del Berguedà. Objectiu central, línies estratègiques i escenaris de futur. Propostes d’accions. Informe de priorització i pla d’acció. Berguedà: Consell Econòmic i Social del Berguedà. Ⅲ Pacte territorial de desenvolupament de promoció econòmica i ocupació del Berguedà (juliol 2000). Projecte de desenvolupament (2001-2003). Berguedà. Ⅲ Consorci de Formació i d’Iniciatives Cercs-Berguedà. Memòria d’activitats (2003). Cercs: Consorci de Formació i d’Iniciatives Cercs-Berguedà. Ⅲ Pacte territorial de desenvolupament de promoció econòmica i ocupació del Berguedà (2000). Pacte territorial pel desenvolupament i l’ocupació del Berguedà. Berguedà. Ⅲ Dossier Econòmic (2004). Informe empresarial de Catalunya 2004. Barcelona: Grup Dossier. Bibliografia ¨ Ⅲ Anuario de Fomento de la Producción (2003). Ⅲ Miquel Barceló (2003). Catalunya, un país industrial. Barcelona: Pòrtic, p.93-95. Ⅲ Cambra de Comerç de Barcelona; Diputació de Barcelona (2004). Informe territorial de la província de Barcelona. Barcelona: Cambra de Comerç de Barcelona;Diputació de Barcelona. Ⅲ Caixa Catalunya (2004). Anuari Econòmic Comarcal Caixa Catalunya 2004. Estimació del PIB comarcal 2003. Barcelona: Caixa Catalunya. Ⅲ Josep Camprubí (2000), 100 empresaris a la Catalunya central. Regio’7, Sèrie «Gent d’Empresa» Manresa. FONTS I BIBLIOGRAFIA 9 Ⅲ Consell de Cambres de Catalunya (2001). Memòria econòmica de Catalunya. Barcelona: Cambra Oficial de Comerç, Indústria i Navegació de Barcelona. Ⅲ C.Miralles; Josep Santandreu; Francesc Solà; Antoni Soy; Yolanda Ursa (maig 1990). El Berguedà. Una Comarca d’industrialització antiga. Barcelona: Caixa Catalunya. Ⅲ Josep M. Gasol; Antoni Pladevall; Antoni Bach. Gran geografia comarcal de Catalunya. El Bages. El Berguedà i el Solsonès. Barcelona: Fundació Enciclopèdia Catalana. Ⅲ Servei d’Acció Comarcal (març 2002). Pla comarcal de muntanya 2001-2005. Diagnosi socioeconòmica. Programa d’actuacions i marc financer. Berguedà. Departament de Política territorial i Obres Públiques. Programa de Política General de Muntanya. Ⅲ Joan Miquel Piqué Abadal (coord.) (2002). La inversió de l’Administració Central a la província de Barcelona en el període 1995-2000. Barcelona: Institut d’Estudis Regionals i Metropolitans de Barcelona. ¨ Webs Ⅲ www.agroturisme_bergueda.com Ⅲ www.berguedaturisme.com Ⅲ www.berguedainiciatives.com Ⅲ www.cambrabcn.es Ⅲ www.caixacatalunya.es Ⅲ www.camidelsbonshomes.com Ⅲ www.cfi.com Ⅲ www.ccoo.es Ⅲ www.diba.es Ⅲ www.gencat.net Ⅲ www.gremihosteleriabergueda.com Ⅲ www.idescat.es Ⅲ www.incasol.es Ⅲ www.ine.es Ⅲ www.lacaixa.es Ⅲ www.ramadersbergueda.com Ⅲ www.xtec.es ESTUDI SOCIOECONÒMIC DE LA COMARCA DEL BERGUEDÀ 2004 10 1. Definició i delimitació del territori ¨ La comarca del Berguedà històricament s’inscriu dins del nucli fundacional de Catalunya, a la Marca Hispànica de l’època carolíngia, d’on va sortir el potencial humà que durant l’època de Guifré el Pilós va repoblar la resta del territori. L’any 1936, en la darrera divisió territorial de Catalunya, va esdevenir una de les 41 comarques actuals. Des del punt de vista paisatgístic comprèn dues unitats ben diferenciades, que la parteixen de nord a sud, i Berga n’és el límit. L’Alt Berguedà (704,5 km2) està arrecerat als primers contraforts dels Prepirineus i ocupa poc més de la meitat del territori. Comprèn els municipis de Bagà, Berga, Borredà, Capolat, Castell de l’Areny, Castellar de n’Hug, Castellar del Riu, Cercs, Fígols, Gisclareny, Gósol, Guardiola
Load more

Recommended publications
  • MOTOCRÒS De Gironella Iniciacio Olvan 1,300 Km FINAL
    MOTOCRÒS de Gironella Iniciacio Olvan 1,300 km FINAL Posició N° Nom Llicencia Total punts R1. R2. Club 1 46 PONS SOLA, NIL 127827-GI 100 50 50 Gicom Sport Motor 2 19 CANALS GAYETE, ALEIX 127466-B 88 44 44 Mc St.Celoni 3 2 CORTES PICARZO, BERNAT 128568-B 80 40 40 Tres Turons 4 29 GOMEZ LOPEZ, SILVER 127419-GI 66 30 36 Mc St.Celoni 5 12 SORIANO MULERO, DANIEL 130105-B 66 36 30 Mc St.Celoni 6 40 SANCHEZ PIÑA, SERGIO 127744-B 56 32 24 Amc Martorelles 7 13 REDONDO, VICTOR 130022-B 55 23 32 Mc Sitges 8 47 BADA GONZALEZ, MARC 128315-B 54 26 28 Pm Vilassar Dalt 9 10 RIU MALE, GERARD 127802-B 53 38 15 Mc B.Bergueda 10 25 FONTANALS BENAVENT, MARC 128956-B 53 34 19 Mc Cubelles 11 23 MARTINEZ LLORENS, ERIC 130038-B 53 28 25 Mc Igualada 12 16 CAÑAS APARICIO, GERVASIO 128352-GI 51 17 34 Peu a Baix 13 35 MARTINEZ, MARC 129213-b 51 25 26 14 41 GIRONA ROCA, ALBERT 129649-T 42 20 22 Mc Miramar 15 64 OTERO SAEZ, ROBERTO 128476-B 39 19 20 Mc St.Celoni 16 45 MIRAVALL GROS, JOEL 127786-T 38 0 38 Mc Segre 17 312 TORRA CATAFAL, MIQUEL 128882-B 38 21 17 Tres Turons 18 6 TARRAGONA SARRI, MARC 129283-L 36 15 21 Mc Segre 19 100 UBACH SALA, SALVADOR 127147-B 36 18 18 Mc B.Bergueda 20 43 GASCO MARTINEZ, JAN 127695-B 32 16 16 Mc St.Celoni 21 171 GARCIA HERNANDEZ, RUBEN 128243-B 28 14 14 RACC 22 17 MASDEU CAVALLE, ADAM 130123-T 26 13 13 Mc Segre 23 27 CEBALLOS-ESCALERA, A.
    [Show full text]
  • Gegants Del Masnou
    Informació municipal i ciutadana Juny 2019 • Especial Festa Major Jaume Oliveras Alcalde Benvinguts i benvingudes a la Festa Major. Hem finalitzat el mandat municipal 2015-2019 amb canvis importants en el paisatge urbà de la nostra vila que n’han millorat la qualitat: espais prioritaris per a vianants, el parc de Vallmora, la plaça Nova de les Dones del Tèxtil, el nou pavelló... També amb la planificació de nous habitatges de protecció oficial o ajudant a generar nous llocs de treball. S’acaba un mandat i n’iniciem un altre amb nous reptes en- caminats a continuar transformant i millorant el nostre municipi, però molt especialment pensant en els veïns i veïnes del Masnou, per millorar el benestar al poble i aconseguir un Masnou ple de vida. I res millor que començar celebrant de nou la nostra Festa Major. Una Festa Major que marca l’inici de l’intens cicle festiu del mes de juliol, amb el Fascurt i el Ple de Riure. La Festa Major d’enguany ens arriba carregada d’activitats i actuacions que ompliran els nostres carrers. Tornen els elements que caracteritzen la nostra festa d’aquests darrers anys: la terra, el mar i el foc..., i hi haurà alguna novetat. Un programa en què també les entitats de la vila participen de manera directa omplint la festa. Un programa pensat per a infants, joves i grans. Aquest any celebrem els vuitanta anys de la Colla Gegantera, comptem de nou amb la col·laboració de la Federació del Comerç del Masnou, i també disposarem del punt lila de prevenció de violències sexistes durant aquests dies de Festa Major.
    [Show full text]
  • "METGE COTS". RAMON COTS I ESCRIGAS, L8!J'7-L933
    LA IMPORTANCIA DE GIRONELLA EN LA VIDA DEL "METGE COTS". RAMON COTS I ESCRIGAS, l8!j'7-l933 TUNEU i TORRAS, Joan. Hem cregut interessant de reunir en aquesta modesta comunicació, tota la informació, dissortadament poca, de qut disposem sobre restada i domicili del metge Cots a Gironella, la influtncia que aquest fet exercí en la seva orientació religiosa i la seva clientela, de la qual es conserven quatre llistes. Bona part del que direm ja figura, o d'una manera explicita o latent, a la biografia que el 1987 redacta el metge manresa Simeó Selga i Ubach: "El Metge Cots, biografia de Ramon Cots i Escrigas (1857-1933)", el qual fou prologat pel professor Dr. Jacint Corbella i editat pel Patronat &Amics de Serrateix. Hem pogut, a més, completar i matisar altres aspectes gracies a la informació oral o escrita del Sr. Busquets i del Dr. Joan Pujos, ambdós de Gironella. ESTADA I DOMICILI L'estada del metge Cots a Gironella pot documentar-se a través de les ja anomenades llistes de clients, d'un llibre de comptes a la casa pairal, del seu primer llibre publicat ("La piedra filosofal", 1883) i dels llibres parroquials de Gironella. La llista de clients ens proporciona la primera data d'estada, el 20 de gener de 1881, data en qut és apuntat el Sr. rector de Gironella, a qui no fa pagar res. Els llibres parroquials ens testimonien la seva prestncia: el 26 de juny de 1882 neix i mor al cap de poca estona una filla de Manuel Ejarque i de Teresa Comas, la qual fou batejada "por el medico D.
    [Show full text]
  • Els Castells, Les Torres I Les Cases Fortes De La Sotsvegueria De Berga Al 1715
    DOSSIER M. DOLORS SANTANDREU SOLER Els castells, les torres i les cases fortes de la Sotsvegueria de Berga al 1715. A L’Erol número 100 dedicat al fins a la porta de la Magdalena, castell de Berga es va publicar la on s’allotgen 150 soldats d’infan- transcripció d’un document escrit teria; arreglades podrien allotjar en francès i d’autor anònim que mig batalló. Aquest recinte conté es conserva a l’arxiu de l’Instituto també 500 cases i uns 2000 habi- de Historia y Cultura Militar de tants; una parròquia servida per Madrid i que és la valoració que 32 beneficiats inclòs el rector; dos fa l’exèrcit borbònic de la situa- convents de religiosos, el de Sant ció de les fortaleses berguedanes Francesc amb 24 frares, i el de una vegada acabada la guerra de la Mercè amb 4. Només hi ha 8 Successió (1). És un document de prohoms; els altres habitants són cabdal importància ja que ens per- comerciants, artesans i pagesos. met reconstruir, ni que sigui amb Hi ha aigua abundant procedent la imaginació, com era el sistema de fonts; si es fa un forat al sòl de defensiu berguedà a principis del dos peus de fondària també en segle XVIII. Però, a més del sistema surt bona quantitat. defensiu, també ens informa dels Aquesta vila està situada a la habitants dels llocs, de la seva base costa d’una muntanya, a un quart econòmica, de la seva distribució quadrades; 2 portes principals i Torre de l'antic portal de la d’hora escàs al recte del riu Llo- social, entre altres aspectes.
    [Show full text]
  • Deixalleria Mòbil Porta a Porta Novembre 2018 Deixalleria Mòbil Matí Tarda
    CALENDARI AL BERGUEDÀ DEIXALLERIA MÒBIL PORTA A PORTA NOVEMBRE 2018 DEIXALLERIA MÒBIL MATÍ TARDA DILLUNS DIMARTS DIMECRES DIJOUS DIVENDRES DISSABTE DIUMENGE TOTS 29 30 31 SANTS 2 3 4 5 6 7 8 9 10 11 AVIÀ BAGÀ OLVAN CASSERRES BERGA 2 CERCS GUARDIOLA DE B. GIRONELLA PUIG-REIG 12 13 14 15 16 17 18 LA POBLA DE L. VILADA ST. JULIÀ DE C. 19 20 21 22 23 24 25 CERCS GUARDIOLA DE B. GIRONELLA PUIG-REIG AVIÀ BAGÀ OLVAN CASSERRES BERGA 1 26 27 28 29 30 1 2 CASSERRES PUIG-REIG BERGA 1 DESEMBRE 2018 DEIXALLERIA MÒBIL MATÍ TARDA DILLUNS DIMARTS DIMECRES DIJOUS DIVENDRES DISSABTE DIUMENGE 26 27 28 29 30 1 2 DIA DE LA LA 3 4 5 CONSTITUCIÓ 7 IMMACULADA 9 AVIÀ BAGÀ OLVAN BERGA 2 CERCS GUARDIOLA DE B. GIRONELLA 10 11 12 13 14 15 16 ST. JULIÀ DE C. VILADA LA POBLA DE L. 17 18 19 20 21 22 23 CERCS GUARDIOLA DE B. GIRONELLA PUIG-REIG AVIÀ BAGÀ OLVAN CASSERRES BERGA 2 NADAL SANT 24 ESTEVE 27 28 29 30 BERGA 2 31 1 2 3 4 5 6 GENER 2019 DEIXALLERIA MÒBIL MATÍ TARDA DILLUNS DIMARTS DIMECRES DIJOUS DIVENDRES DISSABTE DIUMENGE CAP REIS 31 D’ANY 2 3 4 5 OLVAN CASSERRES BERGA 1 GIRONELLA PUIG-REIG 7 8 9 10 11 12 13 ST. JULIÀ DE C. VILADA LA POBLA DE L. BAGÀ 14 15 16 17 18 19 20 CERCS GUARDIOLA DE B. GIRONELLA PUIG-REIG AVIÀ BAGÀ OLVAN CASSERRES BERGA 2 21 22 23 24 25 26 27 GUARDIOLA DE B.
    [Show full text]
  • Ajuntament De Saldes. CIF P-0818900-C Pl .Pedraforca, S/N
    Ajuntament de Saldes. CIF P-0818900-C Pl .Pedraforca, s/n. Tel . 93 825 80 05. Fax 93 825 80 69 [email protected] 08697 Saldes (Berguedà) www.saldes.cat. ACTA SESSIÓ EXTRAORDINÀRIA CELEBRADA PER L'AJUNTAMENT DE SALDES Identificació de la sessió Caràcter: extraordinari Data: 5 de març de 2012 Horari: 12:48 h a 12:55 h Lloc : sala de Plens de l'Ajuntament Hi són presents els senyors regidors: Dolors González Dana (Alcaldessa) Josep Tomàs Campà Laura Coronas Martorell Jordi Simón Rotllan Ismael Calvo Clemente Mònica Rotllant Perarnau Josep Pons Prat Assistits per la secretària-pd de la Corporació Carme Rodriguez Molina. L’Alcaldessa dóna per iniciada la sessió que es desenvoluparà segons el següent ORDRE DEL DIA: 1.- Aprovació de la constitució si s’escau de la Mancomunitat de municipis per a la Biomassa. 2.- Aprofitaments forestals fusta de l’Espà CUP 11, any 2011 (Subhasta deserta). 3.- Aprovació si s’escau, del conveni específic a formalitzar amb els ajuntaments de Bagà, Borredà, Cercs, Guardiola de Berguedà, La Pobla de Lillet, Saldes, Sant Julià de Cerdanyola, Vallcebre i Vilada en el “Projecte de serveis esportius en petits municipis de l’Alt Berguedà 2012-2015” 1.- APROVACIÓ DE LA CONSTITUCIÓ SI S’ESCAU DE LA MANCOMUNITAT DE MUNICIPIS PER A LA BIOMASSA Vista la dificultat de gestionar de forma autònoma les forest de titularitat municipal i considerant que la gestió serà més eficient jurídicament, tècnicament i econòmicament si la gestió es realitza de forma compartida amb altres municipis. Vista la intenció de diversos municipis de la comarca del Berguedà de realitzar de forma 1 Ajuntament de Saldes.
    [Show full text]
  • Associació Pel Desenvolupament Rural De La Catalunya Central
    The Pedraforca mountain (Berguedà Regional Council) Associació pel Desenvolupament Rural de la Catalunya Central Berguedà: Avià, Bagà, Berga, Borredà, Capolat, Casserres, Castell de l’Areny, Castellar Area: 2 de n’Hug, Castellar del Riu, Cercs, l’Espunyola, Fígols, Gironella, Gisclareny, Gósol, Guar- 2.119 km diola de Berguedà, Montclar, Montmajor, la Nou de Berguedà, Olvan, la Pobla de Lillet, Puig-reig, la Quar, Sagàs, Saldes, Sant Jaume de Frontanyà, Sant Julià de Cerdanyola, Population: Santa Maria de Merlès, Vallcebre, Vilada and Viver i Serrateix. 75.382 inhabitants Osona: Alpens, Lluçà, Muntanyola, Olost, Oristà, Perafita, Prats de Lluçanès, Sant Agustí de Lluçanès, Sant Bartomeu del Grau, Sant Boi de Lluçanès, Sant Martí d’Albars, Santa Population density: Cecília de Voltregà, Santa Eulàlia de Riuprimer and Sobremunt. 35,57 inhab./km2 Moianès: Calders, Castellcir, Castellterçol, Collsuspina, l’Estany, Granera, Moià, Monis- Number of municipalities: trol de Calders, Sant Quirze Safaja and Santa Maria d’Oló. 61 municipalities Bages: Gaià, Mura, Navàs, Sant Feliu Sasserra, Súria and Talamanca. The territory Contact details The Associació pel Desenvolupament Rural de la Catalunya Central is located in the regions of Berguedà, Osona, Moianès and Bages. These central regions occupy the plains from Central Offices Depression and Vic Plain until the mountains of Pre-Pyrenees, around the mid and high lands of Llobregat and Ter rivers. It is a vast territory with great contrasts, with a rich variety of Associació pel Desenvolupament landscapes within an environment with a great biodiversity. This territory has, moreover, a Rural de la Catalunya Central rich natural and cultural heritage and important protected areas.
    [Show full text]
  • RODONYÀ a 0H20 De Cercs, Carni De Guardiola-Bagà (Catorras, En Cita Holder Il, 1206), Pertanyent a La Prolifica Fa- Berguedà, 85)
    RODONYÀ a 0h20 de Cercs, carni de Guardiola-Bagà (CATorras, en cita Holder il, 1206), pertanyent a la prolifica fa- Berguedà, 85). Altre mas Rodonella, te. Parròquia de milia de Rutius (Rutedius, -idianus, -ilenius, Ripoll (XIII, 146). Del plural d'això mateix Redonye- -ullius, -uleius), tots ells ben documentais per Schul- j«, te. Bono (xix, 146) < redoniezes, amb els fenò- 2e, i amb variants Rotenius i Rotanius. mens explicats en E.T.C, i, 134 i 136. * 1 Hi reconeixem el poble de Salamó i el turò de Montferri, damunt el poble de Puigtinyós situats respectivament a 6 i 4 k. SSO. de Rodonyà. — 2 El RODONYÀ malnom ètnic de «gitanos» pogué quedar-los del temps en què a penes reconquerit allò, els pocs po- Poble i mun. de l'Ait Camp de Tarragona, a l'esq. io bladors viurien en tendes i barraques, a punt d'es- del Gaià, a mig carni de Valls al Vendrell. capar aixi que apareixien els genets sarraïns, que PRON.: ruddyâ, a Vilabella i Roda de Berà; rudu- encara tornaven i retornaven, en el flux i reflux a Aliò i al Morell (Casac. 1920); gentilici, alguns: del temps dels Comtes, des de Borrell fins a Beren- rodenyencs\ ruddyâ, a Torrussolla del Montmell, 1929; guer el Gran. fudunâ, a Valls, 1931. Malnom gentilici: «gitanos» V (Mn. X. Plassa). Rodonyeses, V. Rodò Roet, V. Roset Rodorar, És notable que d'un poble aixi, gens remot, amb Rodoreda, V. Rodors municipi i parròquia (i «el Cas tell», edifici dins el po- ble) no trobem documents antics on consti el nom del poble.
    [Show full text]
  • La Roca De Xeix. Núm. 27
    La Roca de Xeix [núm 27. Segona època] El cementiri del Masnou, un museu a l’aire lliure (segles XVIII-XXI) Miquel Rico Vázquez Marta Roig Lerones III BECA D’INVESTIGACIÓ I DE RECERCA LOCAL DEL MASNOU, 2006 El cementiri del Masnou, un museu a l’aire lliure (segles XVIII-XXI) Miquel Rico Vázquez - Marta Roig Lerones III BECA DE RECERCA LOCAL DE L’AJUNTAMENT DEL MASNOU EL MASNOU, DESEMBRE 2006 Edita: Ajuntament del Masnou, Patronat Municipal C. de Josep Pujadas Truch, 1A, 3a planta. 08320 El Masnou Tel. 93 540 50 02 [email protected] www.elmasnou.cat President del Patronat Municipal: Eduard Gisbert Sotspresidenta del Patronat Municipal: Marta Neira Direcció i coordinació: Cristina Espuga Correcció de textos: Servei Municipal de Català, Mònica Clotet Disseny i maquetació: Josep Puig Impressió: Ramon Ruiz Bruy Imatges: Josep Puig, Arxiu Municipal del Masnou, Biblioteca de Catalunya, fons família Molins Gimferrer i família Renter ISSN: 1130-7935 Dipòsit legal: B-45.605-90 © Ajuntament del Masnou i Patronat Municipal del Masnou. Imatge de la coberta: escultura del panteó de Pere Grau Maristany i Olivé, realitzada per Josep Llimona. Fotografia de Josep Puig NOTA: Cap part d’aquesta publicació no pot ser reproduïda, emmagatzemada o tramesa per cap mitjà electrònic, químic, mecànic o òptic de gravació o fotocopia, sense prèvia autorització dels autors i dels que han cedit les imatges. Una part important de la història d’un poble es troba en el seu patrimoni arquitectònic i artístic. Si bé és veritat que els masnovins i les masnovines som conscients de la vàlua de la riquesa dels nostres edificis i obres artístiques, no ho és menys que el cementiri és un dels llocs –pel vincle que manté amb el dolor i la pèrdua inevitable– més desconeguts o ignorats per la ciutadania.
    [Show full text]
  • Memòria 2018 Ccbergueda
    ÍNDEX PRESENTACIÓ COMPOSICIÓ POLÍTCA ORGANIGRAMA POLÍTIC ORGANIGRAMA EQUIP TÈCNIC EQUIP TÈCNIC ÀREA D’ADMINISTRACIÓ I SERVEIS GENERLS ÀREA D’AFERS SOCIALS I CIUTADANIA ÀREA D’ASSISTÈNCIA ALS MUNICIPIS ÀREA DE TERRITORI I INFRAESTRUCTURES ÀREA DE DESENVOLUPAMENT TERRITORIAL Memòria 2018 Josep Lara President Una administració comarcal té el través d’algun dels 31 ajuntaments. repte de tirar endavant projectes i Perquè el repte és seguir innovant iniciatives però també té el deure i transformant la realitat, oferir d’explicar allò que ha fet. La gestió oportunitats a les persones i pública l’entenem d’aquesta manera: promoure noves accions coordinades un treball en equip de personal amb els municipis. Volem que tot el tècnic i responsables polítics que Berguedà estigui informat del què fa implica donar comptes a la població el Consell Comarcal. Tirar endavant que, d’una forma indirecta, ens ha totes les accions no ha estat feina donat la confiança per poder-ho fer. fàcil però l’equip humà del Consell s’hi ha implicat i seguirà fent-ho. I ho hem volgut fer d’una forma visual i pràctica, perquè fullejant aquesta Volem ser la vostra administració memòria 2018 es pugui observar de referència i per assolir-ho volem tot allò que el Consell Comarcal del que ens conegueu més a fons. I, Berguedà ha fet per transformar i així, plegats, serem capaços de fer millorar el territori, ja sigui amb suports del Berguedà una terra de futurs! directes a persones individuals o bé a Josep Lara President Memòria 2018 COMPOSICIÓ POLÍTICA 7 consellers/es de PDeCAT 2 consellers Demòcrates 2 consellers/es del PSC Antoni Clement (Puig-reig) Llorenç Altozano (Avià) Abel Garcia (La Pobla de Lillet) Francesc Xavier Francàs (Berga) Pere Farré (Vilada) Montserrat Badia (Vilada) Jordi Selga (Casserres) Josep Lara (Guardiola de Berguedà) Vicenç Linares (La Pobla de Lillet) Anna M.
    [Show full text]
  • El Cost Humà De La Guerra Civil Al Berguedà: Actualització De L’Estudi 2017- 2019 Martí Picas I Roser Valverde
    DOSSIER LA GUERRA CIVIL 80è aniversari El Cost Humà de la Guerra Civil al Berguedà: Actualització de l’estudi 2017- 2019 Martí Picas i Roser Valverde El projecte del Cost Humà de la Guerra Civil Vers el 1985, des de la direcció del Centre ri mediàtic. En aquesta fase, que coincidí fonen o fins i tot enganyen. Fer balanç de d’Història Contemporània de Catalunya més o menys temporalment vers el 2005, les pèrdues humanes de la Guerra Civil, (CHCC), l’historiador i mestre Josep Be- reiniciàvem el projecte des d’una actua- conèixer-ne el nom i les circumstàncies de net impulsava a tot Catalunya la recerca lització en clau qualitativa. Ens propo- la seva mort i/o desaparició com a conse- dels combatents d’un i altre bàndol morts sàvem acabar aquells municipis i comar- qüència directa o indirecta de la del con- en acció de guerra i de la població civil ques pendents d’elaboració amb especial flicte es troba en l’arrel i és objectiu alhora víctima d’accidents derivats de la guerra, atenció en la ciutat de Barcelona i iniciar del projecte que continua en curs, ara des sobretot per l’esclat accidental de bombes un camí de noves revisions comarcals que del Memorial Democràtic. És evident que abandonades pels exèrcits. Aquell estudi incorporessin noves dades sobre la vícti- fins que no coneguem el còmput exacte havia de ser complementari d’altres ante- ma i en revisessin la informació existent. amb nom i cognoms, de totes i cadascu- riors centrats en els deportats de la nació Al costat d’això, decidíem també abastar na de les morts com a conseqüència de la catalana morts als camps nazis, en les víc- tots els àmbits del cost humà fos quina Guerra Civil, no podrem saber amb exac- times de les dues repressions, així com les fos la causa de la mort, la procedència i/o titud la repercussió que tingué sobre la po- víctimes de bombardeigs, obra de Mont- condició; contemplàvem també ampliar la blació catalana de postguerra, i al difícil re- serrat Roig, Josep M.
    [Show full text]
  • GIMBERNAT 49-100-EDITORIAL.P65
    Gimbernat, 2008 (*), 49, 137-161 METGES I CIRURGIANS DEL BERGUEDÀ DURANT ELS SEGLES XVIII I XIX MASSONS i ESPLUGAS, Josep M. Acadèmic numerari de la Reial Acadèmia de Medicina de Catalunya RESUM: S’aporten dades sobre metges i cirurgians, que exerciren en els segles XVIII i XIX a la comarca del Berguedà. Es coneixen principalment a partir de l’anàlisi de les inscripcions dels alumnes en el Reial Col·legi de Cirurgia de Barcelona. Es diferencien els metges amb títol de Cervera i d’Osca i els formats al Reial Col·legi. Valoració del fracàs escolar i d’algunes nissagues, principalment els Storch, els Pedrals, els Molins i altres. Notícia més extensa sobre el cirurgià llatí Joseph Soler i Cosp. Paraules clau: Metges cirurgians; Berguedà; Segle XVIII; Segle XIX. RESUMEN: Se aportan datos sobre médicos y cirujanos que ejercieron en los siglos XVIII y XIX en la comarca del Berguedà. Se conocen principalmente a partir del estudio de las inscripciones de los alumnos del Real Colegio de Cirugía de Barcelona. Se diferencian los médicos con título obtenido en las universidades de Huesca y Cervera de los formados en el Colegio de Barcelona. Valoración del fracaso escolar y de grupos familiares duran- te varias generaciones, principalmente los Storch, Pedrals, Molins y otros. Noticia más extensa sobre el cirujano latino José Soler y Cosp. Palabras clave: Médicos cirujanos; Berguedà; Siglo XVIII; Siglo XIX. * El Berguedà és una comarca de Catalunya integrada pels següents nuclis de població: Avià*, Bagà*, Berga*, Borredà*, Capolat, Casserres, Castell de l’Areny*, Castellar de n’Huc*, Castellar del Riu, Cercs, L’Espunyola, Figols Vell*, Gironella*, Gisclareny, Gósol*, Guardiola de Berguedà*, Montclar*, Montmajor, La Nou de Berguedà, Olvan, La Pobla de Lillet*, Sagàs, Saldes, Sant Julià de Cerdanyola, Santa Maria de Merlés*, Sant Quintí de Montclar*, Vallcebre*, Vilada* i Viver i Serrateix*.
    [Show full text]