¨ Estudi socioeconòmic de la comarca del Berguedà 2004 Desembre del 2004

© Cambra Oficial de Comerç, Indústria i Navegació de Barcelona

Elaboració de continguts Autors: Santi Ponce Vivet i Hermínia Andreu Aparicio, amb la col·laboració dels becaris Ester Martínez Casadesús i Albert Pol Miró Pérez SART, Facultat d’Empresa i Comunicació, Universitat de Vic

Supervisió i coordinació: Cambra Oficial de Comerç, Indústria i Navegació de Barcelona

Supervisió lingüística: LinguaCom, SL

Direcció editorial: Cambra Oficial de Comerç, Indústria i Navegació de Barcelona

Disseny gràfic: Cambra Oficial de Comerç, Indústria i Navegació de Barcelona

Autoedició i fotocomposició: Anglofort, SA

Impressió: Ingoprint, SA

Dipòsit legal: B-51954-2004

La Cambra no comparteix necessàriament les opinions signades pels autors.

Imprès en paper ecològic de 115 g/m2

ESTUDI SOCIOECONÒMIC DE LA COMARCA DEL BERGUEDÀ 2004

2 Agraïments ¨

Des de la Cambra Oficial de Comerç, Indústria i Navegació de Barcelona volem agrair la col·laboració de:

Empreses i institucions

Ajuntament de Berga; Alsina Graells; Associació d’Agroturisme del Berguedà; Associació d’Empreses i Activitats Turístiques del Berguedà; Associació d’Empresaris del Berguedà; Berguedà d’Iniciatives, SL; Consorci del Parc Fluvial; Cooperativa Ramaders de Muntanya del Berguedà; Cidem; Consell Regulador del Camí dels Bons Homes; Consorci de Formació i d’Iniciatives de Cercs-Berguedà; Consell Comarcal del Berguedà; Departament de Política Territorial i Obres Públiques i Departament de Treball de la Generalitat de Catalunya; Gremi d’Hosteleria del Berguedà; Museu de les Mines de Cercs; Observatori del Mercat de Treball del Berguedà; Pacte per l’Ocupació del Berguedà; Planafil, SL; Planxisteria Berguedana, SL; Promolleure; Serradora Boix, SA; Servei d’Estudis de Caixa Catalunya; Servei Territorial de Ports i Transports de Barcelona i Tunel del Cadí.

Persones

Josep M. Boix; Dolors Bové; Lourdes Bover; Marta Burgos; Alícia Casart; Carme Casas; Manel Escobet; Imma Espelt; Josep Font; Martí Font; Rafael Madariaga; Ricard Marí; Enric Montañà; Montse Rodríguez; Ramon Roig; Maria Segarra; Maria Victoria Silberstein; Jordi Simón i Juan Luis Zalbidea.

AGRAÏMENTS

3

Índex ¨

¨ Presentació ...... 7

¨ Fonts i bibliografia ...... 9

¨ 1. Definició i delimitació del territori ...... 11

¨ 2. Situació i evolució socioeconòmica ...... 15 2.1. Població ...... 15 2.2. Activitat i renda ...... 23 2.3. Ocupació i mercat laboral ...... 29 El canvi de model del mercat de treball al Berguedà ...... 38 2.4. Indicadors socials i de qualitat de vida ...... 40

¨ 3. L’activitat econòmica al territori ...... 49 3.1. Estructura econòmica: trets principals ...... 49 3.2. Agricultura i ramaderia ...... 54 Serradora Boix, SL ...... 56 3.3. Indústria ...... 61 El Berguedà industrial ...... 62 Planafil, SA...... 65 Planchisteria Bergadana, SL ...... 67 3.4. Construcció i habitatge ...... 68 3.5. Serveis ...... 73 Un exemple de projecte turístic: el Camí dels Bons Homes . . . . . 80 El futur del desenvolupament turístic del Berguedà ...... 82

¨ 4. Factors determinants de la localització de l’activitat ...... 87 4.1. Especialització i diversitat del teixit productiu ...... 87 Cap al repoblament productiu i sotenible: la localització de la deslocalització ...... 92 4.2. Disponibilitat de sòl industrial ...... 95 4.3. Inversió pública i dotació d’infraestructures ...... 101 4.4. Disponibilitat de mà d’obra qualificada i capital humà ...... 111 4.5. Entitats de promoció econòmica territorial més representatives . . . . 116

¨ 5. Estudi monogràfic: El sector serveis al Berguedà: un futur tangible 125

¨ 6. Síntesi i principals conclusions ...... 139

ÍNDEX

5

Presentació ¨

¨ L’Estudi socioeconòmic de la comarca del Berguedà 2004 s’emmarca dins la col·lecció d’estudis econòmics comarcals que la Cambra de Comerç de Barcelona va iniciar l’any 2003 amb l’estudi dedicat a Osona. Aquesta col·lecció neix amb el propòsit de satisfer una demanda d’informació cada vegada més exigent per part de les nostres empreses sobre l’àmbit territorial més proper en el qual desenvolupen la seva activitat econòmica.

L’objectiu de l’Estudi socioeconòmic de la comarca del Berguedà 2004 és copsar la realitat econòmica i social de la comarca per donar-la a conèixer a la societat, al món empresarial i als responsables polítics, de manera que faciliti la presa de decisions en benefici del progrés econòmic de la comarca i del país en conjunt. A més, pretén ser un instrument de diàleg, de reflexió i de debat entre els agents econòmics i socials sobre el futur del Berguedà. Per això, hem volgut comptar amb la col·laboració de diverses institucions de promoció econòmica de la comarca, amb l’experiència real d’alguns empresaris, i amb l’opinió de tècnics experts i coneixedors de la realitat econòmica de la comarca, que ens han donat la seva visió personal sobre el futur del Berguedà. A tots i totes, moltes gràcies.

En definitiva, amb aquest Estudi ens hem proposat explicar el passat, situar el present, projectar escenaris de futur i recomanar camins de millora per a l’economia del Berguedà.

Els vostres suggeriments i les vostres aportacions enriquiran aquest Estudi i faran les edicions futures encara més interessants.

Miquel Valls i Maseda President de la Cambra Oficial de Comerç, Indústria i Navegació de Barcelona

PRESENTACIÓ

7

Fonts i bibliografia ¨

Fonts ¨

Ⅲ Virt-guedà-NFO. Societat del Coneixement i Ocupació al Berguedà. Informe final (Març 2001). Berga: Consorci de Formació i d’Iniciatives Cercs-Berguedà.

Ⅲ Gestió i Iniciatives Rurals. Nous jaciments d’ocupació en el sector primari a la comarca del Berguedà. Berga: Consorci de Formació i d’Iniciatives Cercs-Berguedà.

Ⅲ Consell Comarcal del Berguedà (febrer 2004). Anàlisi DAFO. Document per a l’elaboració de la diagnosi estratègica territorial de la comarca del Berguedà. Berga: Consell Comarcal del Berguedà.

Ⅲ Servei d’Acció Comarcal (març 2002). Pla comarcal de muntanya 2001-2005. Diagnosi socioeconòmica. Programa d’actuacions i marc financer. Berguedà. Departament de Política Territorial i Obres Públiques. Programa de Política General de Muntanya.

Ⅲ Consell Econòmic i Social del Berguedà (1995). Pla estratègic del Berguedà. Diagnosi socioeconòmica de la comarca del Berguedà. Objectiu central, línies estratègiques i escenaris de futur. Propostes d’accions. Informe de priorització i pla d’acció. Berguedà: Consell Econòmic i Social del Berguedà.

Ⅲ Pacte territorial de desenvolupament de promoció econòmica i ocupació del Berguedà (juliol 2000). Projecte de desenvolupament (2001-2003). Berguedà.

Ⅲ Consorci de Formació i d’Iniciatives Cercs-Berguedà. Memòria d’activitats (2003). Cercs: Consorci de Formació i d’Iniciatives Cercs-Berguedà.

Ⅲ Pacte territorial de desenvolupament de promoció econòmica i ocupació del Berguedà (2000). Pacte territorial pel desenvolupament i l’ocupació del Berguedà. Berguedà.

Ⅲ Dossier Econòmic (2004). Informe empresarial de Catalunya 2004. Barcelona: Grup Dossier.

Bibliografia ¨

Ⅲ Anuario de Fomento de la Producción (2003).

Ⅲ Miquel Barceló (2003). Catalunya, un país industrial. Barcelona: Pòrtic, p.93-95.

Ⅲ Cambra de Comerç de Barcelona; Diputació de Barcelona (2004). Informe territorial de la província de Barcelona. Barcelona: Cambra de Comerç de Barcelona;Diputació de Barcelona.

Ⅲ Caixa Catalunya (2004). Anuari Econòmic Comarcal Caixa Catalunya 2004. Estimació del PIB comarcal 2003. Barcelona: Caixa Catalunya.

Ⅲ Josep Camprubí (2000), 100 empresaris a la Catalunya central. Regio’7, Sèrie «Gent d’Empresa» Manresa.

FONTS I BIBLIOGRAFIA

9 Ⅲ Consell de Cambres de Catalunya (2001). Memòria econòmica de Catalunya. Barcelona: Cambra Oficial de Comerç, Indústria i Navegació de Barcelona.

Ⅲ C.Miralles; Josep Santandreu; Francesc Solà; Antoni Soy; Yolanda Ursa (maig 1990). El Berguedà. Una Comarca d’industrialització antiga. Barcelona: Caixa Catalunya.

Ⅲ Josep M. Gasol; Antoni Pladevall; Antoni Bach. Gran geografia comarcal de Catalunya. El Bages. El Berguedà i el Solsonès. Barcelona: Fundació Enciclopèdia Catalana.

Ⅲ Servei d’Acció Comarcal (març 2002). Pla comarcal de muntanya 2001-2005. Diagnosi socioeconòmica. Programa d’actuacions i marc financer. Berguedà. Departament de Política territorial i Obres Públiques. Programa de Política General de Muntanya.

Ⅲ Joan Miquel Piqué Abadal (coord.) (2002). La inversió de l’Administració Central a la província de Barcelona en el període 1995-2000. Barcelona: Institut d’Estudis Regionals i Metropolitans de Barcelona.

¨ Webs

Ⅲ www.agroturisme_bergueda.com Ⅲ www.berguedaturisme.com Ⅲ www.berguedainiciatives.com Ⅲ www.cambrabcn.es Ⅲ www.caixacatalunya.es Ⅲ www.camidelsbonshomes.com Ⅲ www.cfi.com Ⅲ www.ccoo.es Ⅲ www.diba.es Ⅲ www.gencat.net Ⅲ www.gremihosteleriabergueda.com Ⅲ www.idescat.es Ⅲ www.incasol.es Ⅲ www.ine.es Ⅲ www.lacaixa.es Ⅲ www.ramadersbergueda.com Ⅲ www.xtec.es

ESTUDI SOCIOECONÒMIC DE LA COMARCA DEL BERGUEDÀ 2004

10 1. Definició i delimitació del territori ¨

La comarca del Berguedà històricament s’inscriu dins del nucli fundacional de Catalunya, a la Marca Hispànica de l’època carolíngia, d’on va sortir el potencial humà que durant l’època de Guifré el Pilós va repoblar la resta del territori. L’any 1936, en la darrera divisió territorial de Catalunya, va esdevenir una de les 41 comarques actuals. Des del punt de vista paisatgístic comprèn dues unitats ben diferenciades, que la parteixen de nord a sud, i Berga n’és el límit.

L’Alt Berguedà (704,5 km2) està arrecerat als primers contraforts dels Prepirineus i ocupa poc més de la meitat del territori. Comprèn els municipis de Bagà, Berga, Borredà, Capolat, Castell de l’Areny, Castellar de n’Hug, Castellar del Riu, Cercs, Fígols, Gisclareny, Gósol, Guardiola de Berguedà, la Nou de Berguedà, la Pobla de Lillet, Saldes, Sant Jaume de Frontanyà, Sant Julià de Cerdanyola, Vallcebre i Vilada. L’altitud mitjana dels municipis esmentats és de 1.017 m, atès el caràcter muntanyenc

Mapa 1.1. El Berguedà. Mapa de Catalunya comarcal ¨ Font: Institut Cartogràfic de Catalunya

DEFINICIÓ I DELIMITACIÓ DEL TERRITORI

11 de l’Alt Berguedà. Contrasta amb el Baix Berguedà (480,39 km2), situat a l’extrem septentrional de la Depressió Central Catalana, amb un territori més suau que la meitat nord, encara que està força erosionat pel curs dels rius i dels torrents que el travessen. Aquesta subcomarca està formada pels municipis d’Avià, Casserres, l’Espunyola, Gironella, Montclar, Montmajor, Olvan, Puig-reig, la Quar, Sagàs, Santa Maria de Merlès i Viver i Serrateix, i l’altitud mitjana és de 661 m.

El Berguedà limita al nord, de forma natural, amb l’Alt Urgell, la Baixa Cerdanya i el Ripollès; per contra, els límits amb el Solsonès per ponent, amb el Bages per migdia i amb Osona per llevant, són més convencionals, de forma que els seus límits es fonen en un mateix paisatge. Són divisions parroquials i jurisdiccionals heretades de l’edat mitjana,

1. Avià 2. Bagà 3. Berga Cerdanya 4. Borredà 5. Capolat 6. Casserres 15 Alt Urgell 8 7. Castell de l’Areny 13 15 8. Castellar de n’Hug 2 Ripollès 9. Castellar del Riu 25 17 10. Cercs 14 27 29 11. Fígols 26 12. Gironella 16 7 13. Gisclareny 11 14. Gósol 21 10 30 4 15. Guardiola de Berguedà 9 16. La Nou de Berguedà Solsonès 3 17. La Pobla de Lillet 18 5 18. La Quar 1 22 19. L’Espunyola 21 19 20. Montclar 12 24 21. Montmajor 20 6 Osona 22. Olvan 23. Puig-reig 28 24. Sagàs 21 23 25. Saldes 31 26. Sant Jaume de Frontanyà 27. Sant Julià de Cerdanyola 28. Santa Maria de Merlès 29. Vallcebre 30. Vilada Bages 31. Viver i Serrateix ¨ Mapa 1.2. El Berguedà. Mapa municipal Font: Institut Cartogràfic de Catalunya

ESTUDI SOCIOECONÒMIC DE LA COMARCA DEL BERGUEDÀ 2004

12 com, per exemple, el cas de la serra de Busa, una part del municipi de Montmajor però dins de la comarca del Solsonès. La comarca del Berguedà s’inscriu dins de la província de Barcelona, amb l’excepció de Gósol, que és un municipi de Lleida.

El Llobregat vertebra la comarca. Neix a Castellar de n’Hug i rep, en el curs alt, les aigües de l’Arija, a l’alçada de la Pobla de Lillet, i del Bastereny a Guardiola de Berguedà, entre d’altres. A partir d’aquí el Llobregat discorre en direcció sud i passa per Cercs (on hi ha el pantà de la Baells, amb una capacitat de 115 hm3), Berga, Gironella i Puig-reig, les poblacions que apleguen els dos terços dels habitants del Berguedà.

La ciutat de Berga és la capital històrica i econòmica de la comarca. Solament amb una extensió de 22,56 km2, s’hi concentra gairebé la meitat de la població comarcal (40 %) i una bona part dels seus serveis. La resta es reparteix entre els altres 30 municipis del Berguedà.

Des del punt de vista orogràfic, l’Alt Berguedà concentra els punts més elevats de la comarca. Comabona, de 2.547 m, al límit amb la Cerdanya, és el més destacat, juntament amb el Pedraforca, de 2.497 m, una muntanya singular per la seva forma que ha esdevingut signe d’identitat. A més a mes, destaquen les serres del Cadí i del Moixeró, reconegudes com a parc natural; les del Verd, a l’oest; d’Ensija, a Rasos de Peguera; de Catllaràs, a l’est, i les de Queralt i de Picancel, que marquen els límits amb el Baix Berguedà, on hi ha la cota mínima de 350 m d’altitud. Com a conseqüència de l’erosió, a l’Alt Berguedà els pendents superen el 35 %, mentre que al Baix Berguedà van del 5 % al 20 %.

Aquestes diferències orogràfiques provoquen, també, variacions en el clima. Així doncs, de nord a sud n’hi ha de tres tipus: el subalpí, el mediterrani de muntanya alta i el mediterrani de muntanya mitjana. Els dos primers corresponen a l’Alt Berguedà, mentre que el darrer es dóna més al Baix Berguedà. A l’Alt Berguedà les temperatures són relativament més baixes. Per exemple, a l’observatori meteorològic de Gisclareny, l’any 2002 es va registrar una temperatura mensual mitjana de 9,1 ºC, unes mínimes diàries de 5,2 ºC i unes màximes de 13,8 ºC, mentre que al de la Quar la mitjana mensual va ser d’11,7 ºC, les mínimes diàries, de 7,1 ºC i les màximes, de 18,1 ºC. A Guardiola de Berguedà va gelar 91 dies, mentre que a la Quar, solament 25. Així mateix, les precipitacions més abundants es donen a l’Alt Berguedà; per exemple, a la Quar, durant l’any 2002 es van registrar 897 l concentrats en 126 dies, en canvi, a l’observatori de Gisclareny es van registrar 1.153 l en 166 dies. En els dos casos, però, la pluja és més abundant a l’estiu que a l’hivern.

Els subclimes esmentats condicionen la tipologia i la distribució de la vegetació. En termes generals, es tracta de sòls calcaris poblats d’una extensa massa forestal. Destaquen tres parts ben diferenciades. La primera és l’estatge subalpí, que correspon a la part alta de l’Alt Berguedà, caracteritzat principalment pel pi negre (pinus mugo), que forma grans pinedes per tota la zona que contrasten amb el ginebró (juniperus communis), present a les clarianes. La segona part és l’estatge muntà on, englobat per la part baixa de l’Alt Berguedà, hi predomina sobretot el pi roig (pinus sylvestris), considerat l’arbre més abundant de la comarca; a la part baixa d’aquest estatge també es pot trobar boix (Buxus sempervirens) i faig (fagus sylvatica). Finalment, al Baix Berguedà la vegetació és formada bàsicament per pinassa (pinus nigra), alzinars de carrasca (quercetum rotundifoliae) i boscos de roure de fulla petita (quercus cerrioides), que conviuen amb els conreus, bàsicament de cereals, i les pastures §

DEFINICIÓ I DELIMITACIÓ DEL TERRITORI

13

2. Situació i evolució socioeconòmica ¨

2.1. Població Evolució demogràfica: trets principals ¨

Segons el padró continu publicat al web de l’Institut d’Estadística de Catalunya, l’any 2003 la comarca del Berguedà tenia 38.955 habitants, distribuïts en 31 municipis. Les tres quartes parts d’aquests municipis tenien menys de 1.000 habitants, 6 no arribaven al centenar de veïns, i 7 n’acollien entre 1.000 i 5.000. A Berga hi havia empadronats 15.437 habitants.

Al llarg de la primera meitat del segle XX la població del Berguedà va créixer de forma continuada. A l’any 1960 hi havia gairebé 48.000 habitants. A partir d’aquesta dècada, i fins al final del segle, hi ha hagut una regressió constant, que contrasta amb el creixement lent però continuat del conjunt de la població catalana. L’any 2000 s’havia reduït a 38.051 habitants. La disminució de les taxes de natalitat i, sobretot, l’emigració rural cap a les àrees industrials de les comarques veïnes en serien l’explicació. Entre el 1996 i el 2001, la població del Berguedà havia disminuït l’1,6 %, mentre que Catalunya havia crescut el 2,8 %. El tombant del mil·lenni ha significat també el canvi de tendència i l’inici d’un cicle de creixement moderat. Després de molts anys d’estancament demogràfic, sembla que assistim a la recuperació, bo i considerant que avui el Berguedà té aproximadament la població que ja havia tingut al final del 1920. Entre l’any 2000 i el 2003 va augmentar el 2,4 %.

El motor que ha impulsat l’expansió demogràfica catalana entre el 1996 i el 2001 ha estat la natalitat i la immigració estrangera, en contrast amb altres períodes històrics en

Quadre 2.1.1. Fluxos de població. Període 1988-2002. Berguedà. Nombre de persones ¨

Moviment natural Moviment migratori

Migracions internes Immigracions estrangeres .est. otal immmigr Naixements Defuncions Saldo natural Resta de Catalunya Resta d’Espanya Saldo migrac. int. Resta de la UE Resta d’Europa Àfrica Amèrica Àsia T Saldo migracions Saldo total 1988 311 430 –119 –190 –52 –242 2 0 0 1 1 4 –238 –357 1989 299 422 –123 –43 –34 –77 4 5 0 6 0 15 –62 –185 1990 296 458 –162 –79 –2 –81 0 2 0 0 0 2 –79 –241 1992 281 498 –217 40 –9 31 3 0 0 3 1 7 38 –179 1993 290 492 –202 17 –65 –48 4 4 0 0 0 8 –40 –242 1994 308 439 –131 98 –48 50 4 0 2 2 0 8 58 –73 1995 249 450 –201 –42 –51 –93 7 1 6 3 0 17 –76 –277 1997 250 491 –241 –30 –25 –55 9 0 1 4 0 14 –41 –282 1998 235 471 –236 –34 –27 –61 28 0 42 7 0 77 16 –220 1999 263 512 –249 4 7 11 16 2 29 20 3 70 81 –168 2000 258 474 –216 –25 –51 –76 10 38 92 84 4 228 152 –64 2001 257 463 –206 168 –5 163 s.d. s.d. s.d. s.d. s.d. s.d. s.d. s.d. 2002 277 515 –238 s.d. s.d. s.d. s.d. s.d. s.d. s.d. s.d. s.d. s.d. s.d.

s.d.: sense dades Font: IDESCAT

SITUACIÓ I EVOLUCIÓ SOCIOECONÒMICA

15 què dominava la immigració procedent d’altres regions peninsulars. De fet, el 90,8 % del creixement de la població catalana durant aquest període, equivalent a 229.788 persones, s’explica pels fluxos migratoris, en contrast amb el 9,2 % restant, atribuïble a un creixement natural de 23.282 habitants (resultat de la diferència entre 326.591 naixements i 303.309 defuncions). Aquest tret característic s’observa en tots els àmbits del territori català, i amb més intensitat a l’àrea metropolitana de Barcelona, a les comarques gironines i al Camp de Tarragona, on el saldo migratori és sistemàticament i significativament superior al creixement natural.

A la comarca del Berguedà, el creixement natural de la població ha estat negatiu, amb una mitjana anual de -196 habitants entre els anys 1988 i 2002. Tal com s’aprecia al quadre 2.1.1., l’any 2000 el saldo migratori intern registrat entre el Berguedà i la resta de Catalunya i d’Espanya va ser negatiu (van marxar del Berguedà 76 persones, més de les que van entrar), mentre que el saldo migratori extern va ser positiu en 228 persones, el 77 % de les quals procedien de l’Àfrica i d’Amèrica, el 21 %, d’Europa, i el 2 %, de l’Àsia. Amb tot, el creixement de la població berguedana va caure aquest any en 64 persones, perquè l’entrada neta d’immigrants no va ser suficient per compensar la caiguda de la població natural (naixements menys defuncions).

Cal esmentar, també, que segons la Secretaria per a la Immigració del Departament de Benestar i Família i amb dades de l’any 2003, el 5,4 % de les persones que viuen al Berguedà són de procedència estrangera, mentre que en el conjunt de Catalunya és del 10 %. El Berguedà, juntament amb el Ripollès (4,1 %), el Priorat (5 %), l’Anoia (5,5 %) i el Pallars Jussà (5,8 %), són les comarques catalanes amb menys estrangers residents.

La participació de la població berguedana en el conjunt de Catalunya és poc significativa, i els darrers decennis s’ha anat reduint de forma progressiva. L’any 2003, la població del Berguedà representava el 0,58 % del conjunt d’habitants de Catalunya, mentre que al 1981 en representava el 0,7 %. A més, el conjunt de la població catalana creix més intensament que no el Berguedà. Com s’observa al quadre 2.1.2., la tendència de la població catalana les dues darreres dècades ha esta positiva i creixent,

¨ Quadre 2.1.2. Població. Període 1981-2003. Nombre de persones

Berguedà Catalunya Berguedà/Cat. %

1981 41.630 5.956.414 0,70 1986 40.677 5.978.638 0,68 1991 38.965 6.059.494 0,64 1996 38.606 6.090.040 0,63 2001 38.087 6.361.365 0,60 2003 38.955 6.704.146 0,58

Creix. 1986/1981 –2,3 0,4 Creix. 1991/1986 –4,2 1,4 Creix. 1996/1991 –0,9 0,5 Creix. 2001/1996 –1,3 4,5 Creix. 2003/2001 2,3 5,4

Font: IDESCAT, padrons municipals d’habitants del 1986, 1996 i 2003, i censos de població del 1981, 1991 i 2001

ESTUDI SOCIOECONÒMIC DE LA COMARCA DEL BERGUEDÀ 2004

16 especialment l’any 2003 respecte del 2002, amb un increment del 3,04 %. Per contra, el Berguedà, després d’un llarg període d’estancament, va començar a créixer a partir de l’any 2001 i d’aleshores ençà la tendència és positiva, encara que el ritme és significativament menor que no pas el del conjunt del Principat. Entre el 1981 i el 2003 el creixement anual acumulat de Catalunya va ser del 0,6 %, mentre que el del Berguedà se situava en el -0,29 %. L’any 2003 va créixer el 0,94 % respecte de l’any anterior, de manera que es confirma l’inici d’aquest creixement.

El Berguedà és una de les poques comarques que respecte al 1996 han perdut població, juntament amb el Pallars Jussà, la Terra Alta, la Ribera d’Ebre, el Ripollès i el Barcelonès, aquesta darrera per motius diferents relatius a la saturació del territori i als preus de l’habitatge. El comportament demogràfic de les comarques de muntanya dels Pirineus i dels Prepirineus el darrer quinquenni es pot distribuir en tres grups de tendència. El Berguedà i el Ripollès han patit els efectes de la desindustrialització i la crisi del sector miner, mentre que el Pallars Jussà és una comarca de base agrícola tradicional i escassament competitiva. Aquests tres casos formen el grup de comarques demogràficament estancades. Un segon grup intermedi és format per les comarques de l’Alt Urgell, el Solsonès i la Garrotxa, amb creixements moderats que oscil·len entre el 4,4 % i el 5,5 %. Finalment, hi ha el grup de comarques notablement dinàmiques amb creixements compresos entre el 8,4 % del Pallars Sobirà i el 19,7 % de la Cerdanya, on també s’inclouen els casos de la Vall d’Aran i l’Alt Empordà. El desenvolupament del sector terciari, especialment del turisme, són els motors que justifiquen aquest augment demogràfic.

Des de la dècada de 1980-1989 s’ha iniciat un procés de reequilibri territorial de la població catalana que es caracteritza per una pèrdua de pes relatiu del nucli central de l’entorn de Barcelona i del Barcelonès, mentre que els augments màxims de població es localitzen a les zones de l’àmbit metropolità. En nivells absoluts, destaquen els augments demogràfics de les comarques centrals, de les comarques gironines i del Camp de Tarragona. Durant el període 1996-2001, les comarques centrals mantenen el pes relatiu respecte del conjunt de Catalunya, mentre que el territori metropolità de Barcelona, les comarques gironines i el Camp de Tarragona en guanyen. En conjunt, les zones de màxima expansió demogràfica de la població catalana es concentren al llarg d’un corredor litoral i prelitoral que s’estén des de l’Alt Empordà al nord, fins al Baix Camp al sud, en penetracions cap a l’Anoia i Osona. L’excepció dins d’aquest corredor és la comarca del Barcelonès.

La població del Berguedà ocupa per ordre creixent la posició 21 en el conjunt de les 41 comarques catalanes, una situació mitjana. Amb tot, quant a superfície territorial, és

Quadre 2.1.3. Densitat de població. Any 2003 ¨

Berguedà Catalunya Berguedà/Cat. %

Població 38.955 6.704.146 0,58 Superfície (km2) 1.183 31.895 3,71 Densitat de població (h./km2) 33 210 15,7

Font: IDESCAT

SITUACIÓ I EVOLUCIÓ SOCIOECONÒMICA

17 una de les comarques menys poblades. Representa el 0,58 % del conjunt de la població i el 3,71 % de la superfície territorial, que dóna una densitat de 32,94 h./km2, quan la mitjana catalana és de 210,19 h./km2 i de 142,1 h./km2 si exceptuem els municipis de la comarca del Barcelonès, una àrea que té una densitat de 15.321 h./km2.

¨ Evolució demogràfica per municipis

En línies generals, el creixement de la població catalana en el període 1996-2003 s’ha localitzat fonamentalment en els àmbits municipals de dimensió mitjana i gran (més de 1.000 h.), una tendència que ja s’apreciava en el quinquenni anterior. El Berguedà, però, en termes generals contrasta amb la tendència esmentada, ja que la major part

¨ Quadre 2.1.4. Població per municipis. Berguedà. Nombre de persones

1981 1986 1991 1996 2001 2002 2003 1981-2003 diferència Avià 1.827 1.803 1.788 1.810 1.892 1.921 1.935 108 Bagà 2.130 2.154 2.129 2.114 2.091 2.133 2.119 –11 Berga 13.547 13.766 13.905 14.207 14.509 14.995 15.437 1.890 Borredà 488 445 446 471 482 497 498 10 Capolat 145 107 59 69 60 54 70 –75 Casserres 1.793 1.783 1.672 1.612 1.595 1.562 1.547 –246 Castell de l’Areny 49 34 41 52 48 61 66 17 Castellar de n’Hug 157 176 162 172 186 192 197 40 Castellar del Riu 108 54 63 91 120 124 138 30 Cercs 1.901 1.827 1.665 1.496 1.439 1.414 1.376 –525 Espunyola, l’ 311 300 270 283 260 275 270 –41 Fígols 58 38 33 53 49 52 50 –8 Gironella 5.600 5.360 5.009 5.037 4.875 4.899 4.908 –692 Gisclareny 21 27 32 30 25 30 30 9 Gósol 204 187 201 210 228 235 225 21 Guardiola de Berguedà 1.393 1.312 1.254 1.014 968 964 937 –456 Montclar 270 258 255 128 120 118 121 –149 Montmajor 739 690 494 499 459 465 457 –282 Nou de Berguedà, la 148 139 140 155 160 161 155 7 Olvan 1.215 1.100 983 950 891 874 896 –319 Pobla de Lillet, la 2.003 1.915 1.772 1.566 1.393 1.320 1.359 –644 Puig-reig 5.361 5.084 4.746 4.578 4.275 4.269 4.225 –1.136 Quar, la 43 39 43 56 76 78 70 27 Sagàs 272 255 194 162 156 155 146 –126 Saldes 310 339 328 348 311 325 325 15 Sant Jaume de Frontanyà 20 23 28 30 26 25 27 7 Sant Julià de Cerdanyola1 – – – 217 228 241 240 – Santa Maria de Merlès 305 264 200 183 163 156 154 –151 Vallcebre 375 357 308 274 269 266 270 –105 Vilada 602 603 546 548 537 538 515 –87 Viver i Serrateix 235 238 209 191 196 194 192 –43 Berguedà 41.630 40.677 38.975 38.606 38.087 38.593 38.955 –2.675 % s/Catalunya 0,70 0,68 0,64 0,63 0,60 0,59 0,58 Catalunya 5.956.414 5.978.638 6.059.494 6.090.040 6.361.365 6.506.440 6.704.146 747.732

1 El 12/07/1993 es va segregar del terme municipal de Guardiola de Berguedà. Font: IDESCAT

ESTUDI SOCIOECONÒMIC DE LA COMARCA DEL BERGUEDÀ 2004

18 dels municipis mitjans, de tradició industrial, com Gironella i Puig-reig, perden habitants i tan sols en guanyen Berga, la capital, i la meitat dels municipis de menys de 500 h. ubicats majoritàriament a la part nord-est de la comarca, una àrea de notable creixement turístic, com són els casos dels municipis de Castellar de n’Hug, Castell de l’Areny, Castellar del Riu i Borredà, alguns amb tradició turística. Les prestacions econòmiques, socials i de serveis de Berga han atret un gran nombre d’habitants procedents de la resta de la comarca. Però en molts casos es tracta de residents temporals que a l’hivern deixen la casa originària per traslladar-se a la capital.

Com s’observa al quadre 2.1.4., els municipis que entre els anys 1996 i 2003 han assolit un creixement més intens, superior al 10 %, són Castellar del Riu, amb un creixement excepcional del 51,7 %, Castell de l’Areny, la Quar, Castellar de n’Hug i Sant Julià de Cerdanyola, tots amb una població inferior a 250 h., que representen el 16 % dels municipis de la comarca i l’1,8 % del total de la població del Berguedà l’any 2003.

En el mateix període, Berga, Gósol, Borredà i Avià van assolir un creixement moderat comprès entre el 5 % i el 9 %. Aquesta darrera ha crescut per la proximitat amb la capital i els avantatges comparatius que ofereix el preu del sòl, entre d’altres. Gairebé una quarta part dels municipis de la comarca, 7 dels 31, s’han estancat demogràficament: Vallcebre, Gisclareny, la Nou de Berguedà, Bagà, Viver i Serrateix i Capolat.

El 52 % dels municipis de la comarca han perdut població en els darrers vuit anys d’anàlisi, que representen el 44,4 % de la població total de l’any 2003. Es tracta d’una proporció que evidencia la pèrdua de capital i d’activitat d’una gran part del Berguedà.

Superior a l’1

Del 0 % a l’1 %

Del –1 % al 0 %

Inferior al –1 %

Mapa 2.1.1. Creixement de la població. Període 1981-2003. Taxa de creixement anual acumulatiu, en percentatge ¨ Font: IDESCAT i elaboració pròpia

SITUACIÓ I EVOLUCIÓ SOCIOECONÒMICA

19 Els municipis que pateixen una regressió entre el 2 % i el 10 % són majoritaris: Sagàs, Montmajor, Cercs, Puig-reig, Guardiola de Berguedà, Saldes, Vilada, Olvan, Fígols, Montclar, l’Espunyola, Casserres i Gironella. Entre les causes principals de la crisi demogràfica de les poblacions esmentades cal considerar la fallida dels sectors tèxtil i miner i l’estancament agrícola. Les tres poblacions amb una pèrdua d’efectius demogràfics més importants, compresa entre el -10 i el -16 %, són Santa Maria de Merlès, la Pobla de Lillet i Sant Jaume de Frontanyà.

En una perspectiva històrica i en termes absoluts, els municipis que més han incrementat la població en els darrers 22 anys (en el període 1981-2003) han estat Berga (1.890 h.), Avià (108 h.) i Castellar de n’Hug (40 h.). Per contra, els municipis que més població han perdut des del 1981 són Puig-reig (1.136 h.), Gironella (692 h.), la Pobla de Lillet (644 h.), Cercs (525 h.), Guardiola de Berguedà (456 h.) i Olvan (319 h.). Però si considerem l’evolució de la població des de l’any 1975 i fins al 2003, els municipis que perden més habitants són Puig-reig (1.530 h., el 26,6 %), Cercs (1.086 h., el 44,1%), Gironella (759 h., el 13,4 %), la Pobla de Lillet (675 h., el 33,19 %) i Olvan (615 h., el 40,7 %). En canvi, Berga ha incrementat la població de 3.094 h. (25,07 %).

¨ Estructura de la població per sexe i edats

El moviment natural de la població i l’estructura demogràfica per edats del Berguedà revela el comportament propi d’una societat poc dinàmica i força envellida, amb l’agreujant que es tracta d’una tendència iniciada a la dècada de 1970-1979 que ha seguit pràcticament inalterada fins avui. Per contra, el comportament mitjà de la població catalana és menys acusat i des de mitjan dècada de 1990-1999 ha tingut lloc un redreçament progressiu de les variables demogràfiques.

Com assenyala el 2.1.5., l’any 2002 la taxa de creixement vegetatiu al Berguedà va ser del -6,16 ‰, mentre que a Catalunya va ser positiva (1,7 ‰). L’any 1996, la taxa de creixement del Berguedà era lleugerament superior (-5,85 ‰) i la de Catalunya, del 0,19 ‰. Aquest mateix any, les taxes de natalitat i de mortalitat berguedanes eren del 5,98 ‰ i de l’11,83 ‰, respectivament, mentre que aquest mateix indicador per al conjunt de Catalunya era del 8,94 ‰ per a la natalitat i del 8,75 ‰ per a la mortalitat. El 2002, la taxa de natalitat havia crescut lleugerament respecte del 1996, ja que se situava en el 7,18 ‰, 3,35 punts per sota de la taxa del conjunt de Catalunya

¨ Quadre 2.1.5. Taxes de natalitat, mortalitat i creixement vegetatiu. En tant per mil

Berguedà Catalunya

1996 2002 1996 2002

Taxa de natalitat 5,98 7,18 8,94 10,53 Taxa de mortalitat 11,83 13,34 8,75 8,83 Creixement vegetatiu –5,85 –6,16 0,19 1,70

Font: Elaboració pròpia a partir de dades de l’IDESCAT

ESTUDI SOCIOECONÒMIC DE LA COMARCA DEL BERGUEDÀ 2004

20 Quadre 2.1.6. Indicadors d’estructura d’edats. Any 2003 ¨

Berguedà Catalunya

Índex d’envelliment1 220 124 Índex d’infantesa2 11 14 Índex de dependència juvenil3 18 20 Índex de dependència senil4 39 25 Índex de recanvi de la població d’edats actives5 88 87 Relació de nens per dones en edat fèrtil6 16 20

1 Habitants de 65 anys i més per 100 habitants de menys de 15 anys 2 Habitants de 0 a 14 anys i més per 100 habitants del total de població 3 Habitants de menys de 15 anys per 100 habitants de 15 a 64 anys 4 Habitants de 65 anys i més per 100 habitants de 15 a 64 anys 5 Habitants de 60 a 64 anys i més per 100 habitants de 15 a 19 anys 6 Habitants de 0 a 4 anys per 100 dones de 15 a 49 anys

Font: IDESCAT, estimacions de població postcensals per a Catalunya i elaboració pròpia

(10,53 ‰). La taxa de mortalitat, però, també s’havia incrementat fins al 13,34 ‰, quan la de Catalunya solament ho havia fet 0,08 punts (8,83 ‰); unes variables gens propícies per al creixement natural.

Segons la informació facilitada en els darrers dos censos de població, el nombre d’habitants joves respecte al total del Berguedà ha disminuït considerablement, i també ha disminuït la població potencialment activa, encara que menys que el conjunt de Catalunya, i, per contra, s’ha incrementat notablement la població senil. L’any 1996, els habitants de menys de 14 anys representaven el 12,6 % de la població, i el 2003, l’11,2 %; els adults compresos entre 15 i 64 anys es van mantenir en el 63,7 %, i la població gran de més de 65 anys va augmentar del 24,1 % al 25,2 %, aproximadament una quarta part de la població total. L’índex d’envelliment, que relaciona el total de població més gran de 64 anys amb la de menys de 15 anys, té un valor de 225,5 el 2003, mentre que la mitjana de Catalunya és de 124,5, el 55,5 % del valor del Berguedà. Això significa que al Berguedà per cada 9 persones més grans de 64 anys només n’hi ha 4 menors de 15, quan a Catalunya la proporció és de 5 a 4. Com s’aprecia en els altres indicadors del quadre 2.1.6., la població berguedana presenta un índex d’infantesa baix, fet que comporta un índex elevat de dependència senil i poc recanvi de la població en edat productiva.

La piràmide següent sobre l’estructura de la població berguedana per edats és, segons el que s’ha esmentat, la pròpia d’un país desenvolupat, on la base s’estreny de manera notable i per contra, el cap, on es concentra la població senil, té una participació més elevada sobre el conjunt dels grups d’edat. Una realitat creixent que sens dubte té uns efectes determinants sobre el mercat de treball i sobre la despesa social.

L’estructura de la població berguedana per sexes segons trams d’edat de cinc anys segueix les mateixes pautes que a Catalunya. Això és, fins als aproximadament 50 anys en tots els trams hi ha una proporció lleugerament més gran d’homes que no pas de dones. Per contra, a partir de l’edat esmentada, i de forma progressiva, el nombre de dones respecte al d’homes és cada vegada superior, de manera que el nombre

SITUACIÓ I EVOLUCIÓ SOCIOECONÒMICA

21 Edat >84 80-84 75-79 70-74 65-69 60-64 55-59 50-54 45-49 40-44 35-39 30-34 25-29 20-24 15-19 10-14 5-9 0-4 9 8 7 6 5 4 3 2 1 0 0123456789 % Homes % Dones

¨ Gràfic 2.1.1. Piràmide de la població per sexe i edat. Berguedà. Any 2003 Font: IDESCAT

d’homes menors de 50 anys representa el 52,2 % (el 51,4 % per al conjunt català) del total de població d’aquest tram. Destaca el gran nombre de dones vídues majors de 75 anys (dos terços del total de dones d’aquest grup d’edat) respecte al mateix tram d’homes, fet que ens confirma per al Berguedà una esperança de vida masculina clarament inferior a la de les dones. Per exemple, en el tram de més de 85 anys, l’any 2003 hi havia 382 homes per 790 dones. Sobre el total de la població, la participació de les dones més grans de 85 anys era del 4 %, mentre que la d’homes era del 2 %, i a Catalunya la proporció del mateix grup d’edat era del 2,6 % i de l’1,1 %, respectivament.

Síntesi

La comarca del Berguedà té un territori poc poblat que es deriva del retard històric del seu creixement demogràfic. Després de dècades continuades de pèrdua d’efectius humans, s’ha iniciat un procés de recuperació lent i molt desigual. De fet, encara es mantenen indicadors negatius, com ara el creixement natural, que es compensen, només en part, amb la immigració estrangera.

En una perspectiva històrica, el Berguedà ha deixat de ser una reserva d’efectius humans per convertir-se en terra d’acollida per al turisme residencial i per a la immigració estrangera que cerca treball. Cal tenir present que el Berguedà és una de les comarques catalanes amb menys densitat de població.

La població del Berguedà està distribuïda en el territori de forma desigual, amb una clara tendència a la polarització. El relleu trencat al Baix Berguedà i muntanyenc a l’Alt Berguedà, juntament amb l’extensa superfície forestal, creen grans àrees escassament poblades. Les tres quartes parts dels pobles del Berguedà tenen menys de 1.000 habitants. Per contra, el gruix de la població es concentra a Berga i també a Gironella i Puig-reig, encara que menys. El

ESTUDI SOCIOECONÒMIC DE LA COMARCA DEL BERGUEDÀ 2004

22 dinamisme demogràfic dels municipis del Berguedà també és desigual. De fet, la meitat de les poblacions de la comarca segueixen immerses en la crisi demogràfica.

Un altre element que destaca en la demografia del Berguedà és l’envelliment continuat. Es consolida una estructura demogràfica poc dinàmica marcada per la crisi de les poblacions principals del Berguedà, en part afectades pel tancament d’empreses dedicades a la indústria tèxtil, la mineria del carbó i la producció d’àrids; el creixement de petites poblacions reorientades cap al sector turístic i on s’han construït segones residències i, finalment, la concentració de la població a la capital, centre d’atracció de la resta de la comarca que concentra una bona part dels serveis educatius, sanitaris, comercials i administratius. Per tant, es consolida una certa macrocefàlia comarcal, amplificada per la pèrdua de pes específic de les poblacions mitjanes.

2.2. Activitat i renda

Evolució de l’activitat ¨

Durant el període 1998-2003, la comarca del Berguedà va registrar un taxa de creixement del PIB de l’1,2 % interanual, segons les estimacions comarcals de Caixa Catalunya1 recollides al gràfic 2.2.1., un creixement d’1,7 punts inferior de mitjana anual respecte del creixement de Catalunya (2,9 %). Els creixements negatius dels anys 1998 i 2003 pesen en el conjunt del període i esmorteeixen el creixement intens dels anys 1999, 2000 i 2002. La tendència negativa del PIB del Berguedà a curt termini és contrària a l’evolució del conjunt de Catalunya, on l’any 2003 la taxa real de variació interanual era de l’1,69 %. L’alentiment general del creixement de l’any 2003 respecte de l’any anterior s’ha deixat notar de forma més intensa al Berguedà que al conjunt de Catalunya, amb un retrocés de l’1,71 %. En canvi, des de l’any 1999 fins al 2002 el creixement del PIB al Berguedà va ser més intens que el del conjunt del Principat. Les dades recents del PIB estimades per Caixa Catalunya2 per a l’any 2003 trenquen bruscament la tendència esmentada. Com a conseqüència, l’any 1997 el Berguedà tenia una participació del 0,51 % en el PIB català, una proporció que ha disminuït fins al 0,44 % l’any 2003.

L’estructura sectorial del PIB de l’any 2003 tendeix a convergir cap al model català, però al Berguedà encara es mantenen comportaments propis d’una economia caracteritzada per un pes específic del sector primari (5,3 %) molt superior al de Catalunya (1,6 %), i per una indústria de llarga tradició, on els nous subsectors industrials de la comarca han permès de mantenir la importància del sector. Poc més d’un terç de la riquesa generada al Berguedà l’any 2003 (34,1 %) recau sobre el sector industrial, tres punts per sobre del pes d’aquest sector en el conjunt del PIB català (vegeu el quadre 2.2.1.). El pes del sector de la construcció expressa el potencial de creixement de la construcció a la comarca, amb resultats evidents per a l’any 2003 (vegeu l’apartat 3.4); representa el 12,8 % del PIB del Berguedà, mentre que a

1 La sèrie de creixement total del PIB estimada per Caixa Catalunya no coincideix amb les dades oficials publicades per l’IDESCAT, perquè la primera és el resultat de la suma dels VAB sectorials (per tant, no inclou impostos), mentre que la segona és la que s’ajusta a la definició estricta de PIB (inclou impostos). 2 Anuari Econòmic Comarcal 2004 de Caixa Catalunya, 2004.

SITUACIÓ I EVOLUCIÓ SOCIOECONÒMICA

23 6 5,27 4,35 4,32 4 3,92 3,76 2,59 2,90 2,19 2 2,80 1,71

0 -1,69 -2

-4

-6 axa de variació interanual en % T -7,82 -8

-10 1998 1999 2000 2001 2002 2003

Berguedà Catalunya

¨ Gràfic 2.2.1. Creixement del PIB. Taxa de de variació interanual, en percentatge Font: Anuari Econòmic Comarcal 2004 de Caixa de Catalunya

Catalunya es redueix al 7,8 %. La comarca aporta el 0,7 % del PIB de la construcció de Catalunya. Finalment, es fa palès el potencial de desenvolupament del sector terciari que aporta el gruix del PIB del Berguedà (47,8 %), un valor que encara és lluny del 59,4 % de participació dels serveis en la generació de riquesa de Catalunya. El sector serveis del Berguedà representa el 0,4 % del conjunt català.

¨ Quadre 2.2.1. PIB sectorial i pes de cada sector. Any 2003

Berguedà Catalunya Berguedà/Cat. Berguedà Catalunya

MEUR % Pes sector / total

Primari 22 1.533 1,5 5,3 1,6 Indústria 142 29.726 0,5 34,1 31,2 Construcció 53 7.396 0,7 12,8 7,8 Serveis 200 56.530 0,4 47,8 59,4 Total 417 95.184 0,4 100,0 100,0

Font: Anuari Econòmic Comarcal 2004 de Caixa Catalunya

¨ Producció i renda per habitant

Com s’observa al gràfic 2.2.2., el PIB/càpita de la comarca del Berguedà l’any 2003 va ser de 10.704,7 Û, el 75,4 % de la mitjana catalana (14.197,8 Û). En el quinquenni que va de 1998 al 2002, el PIB/càpita del Berguedà va créixer més intensament que en el conjunt de Catalunya. Però la caiguda del PIB l’any 2003 va trencar les expectatives de creixement generades. Juntament amb les comarques de la Ribera d’Ebre (–3,07 % de taxa real de variació entre l’any 2002 i el 2003), el Priorat (–2,11 %), les Garrigues (–1,18 %), el Garraf (–1,18 %), la Segarra (–0,96 %) i el Ripollès (–0,5 %), el Berguedà se suma a la llista d’excepcions al creixement generalitzat de les comarques catalanes durant el 2003.

ESTUDI SOCIOECONÒMIC DE LA COMARCA DEL BERGUEDÀ 2004

24 78

77 76,4 76 75,4 75 74,2 74 73,373,3

Índex 73 72,1 72

71 70,2 70

69 1998 1999 2000 2001 2002 2003

Gràfic 2.2.2. PIB per càpita. Berguedà. Índex Catalunya = 100 ¨ Font: Elaboració pròpia a partir de la Caixa Catalunya i de l’IDESCAT

Quadre 2.2.2. Evolució del PIB. Euros constants del 1995 ¨

PIB PIB/càpita

Berguedà Catalunya Bergu./Cat. Berguedà Catalunya Berguedà MEUR % e/h. Índex Cat.=100

1998 361 82.604 0,4 9.437,4 13.436,8 70,2 1999 380 85.844 0,4 9.971,4 13.826,1 72,1 2000 397 89.075 0,4 10.433,4 14.224,7 73,3 2001 407 91.571 0,4 10.686,1 14.394,9 74,2 2002 424 93.580 0,5 10.986,4 14.382,7 76,4 2003 417 95.184 0,4 10.704,7 14.197,8 75,4

Font: Anuari Econòmic Comarcal 2004 de Caixa Catalunya

Ara bé, s’ha de tenir en compte que quan la unitat territorial és reduïda, com és el cas de la comarca, les transferències interterritorials i els desplaçaments diaris dels habitants poden tenir un pes decisiu que desvirtua parcialment els càlculs del PIB/càpita com a indicador del nivell econòmic d’un territori. Així, si es fa la comparació entre Catalunya i el Berguedà en termes de renda familiar bruta disponible (RFBD) i no de PIB/càpita, els resultats indiquen una posició millor del Berguedà respecte de la mitjana catalana (vegeu el quadre 2.2.3.).

En primer lloc, s’observa que entre el 1986 i el 1993 l’índex d’RFBD/càpita es va mantenir pràcticament constant –poc més de quatre punts per sota de la mitjana de Catalunya, segons dades de l’Idescat. Des de l’any 1994, i com a mínim fins al 1996, lamentablement el darrer any amb dades disponibles, la renda per càpita ha tendit a augmentar fins a situar-se al 98,65 % de la mitjana catalana. Per tant, quan el criteri per

SITUACIÓ I EVOLUCIÓ SOCIOECONÒMICA

25 ¨ Quadre 2.2.3. Renda familiar bruta disponible (RFBD)

RFBD RFBD/h.

Berguedà Catalunya Berguedà Catalunya Berguedà MEUR Euros Índex Cat.=100

1986 154 23.535 3.787 3.931 96,3 1987 169 26.312 4.194 4.382 95,7 1988 184 29.252 4.617 4.859 95,0 1989 202 32.004 5.113 5.302 96,4 1990 234 37.831 5.957 6.253 95,3 1991 257 42.080 6.588 6.931 95,1 1992 272 44.775 6.975 7.352 94,9 1993 292 47.929 7.535 7.863 95,8 1994 305 49.393 7.895 8.101 97,5 1995 330 53.442 8.586 8.763 98,0 1996 358 57.287 9.280 9.407 98,7

Font: IDESCAT

mesurar el nivell de riquesa relativa de la població resident en un territori determinat és el PIB/càpita, el Berguedà se situa en un nivell més baix de la mitjana catalana que quan es mesura en termes d’RFBD/càpita. Aquesta diferència s’explica fonamentalment pel fet que una part important de la renda de les famílies residents al territori del Berguedà no és produïda a la comarca, tal com posa de manifest l’elevada mobilitat laboral característica del territori. Com es pot veure al quadre 2.2.4., un percentatge important de la població potencialment activa de la comarca (8,34 %), on s’enregistra l’RFBD, treballa en una comarca veïna o forma part de l’eix del Llobregat, que és on s’enregistra la seva aportació al PIB. Per exemple, l’any 1996 –darrera dada

¨ Quadre 2.2.4. Mobilitat obligada per desplaçaments de residència-treball entre comarques. Any 1996. En percentatge de població

Entren al Berguedà Surten del Berguedà

Alt Urgell 7 9 Bages 436 760 Baix Llobregat 19 62 Barcelonès 85 501 Cerdanya 10 70 Osona 61 278 Ripollès 9 36 Solsonès 36 90 Vallès Occidental 25 90 Altres 141 174 Total desplaçaments entre comarques 829 2.070

Font: IDESCAT

ESTUDI SOCIOECONÒMIC DE LA COMARCA DEL BERGUEDÀ 2004

26 disponible– sortien per motius de treball 2.070 residents del Berguedà i n’entraven només 829 d’altres comarques –que representa el 40 % dels que surten. El Bages és la comarca principal de mobilitat obligada per desplaçaments entre residència i treball a causa de la importància econòmica i de la facilitat d’accés. Representa més de les dues terceres parts dels desplaçaments a fora del Berguedà i més de la meitat dels que hi entren. El segon lloc en nombre de desplaçaments diaris per motius de feina l’ocupa el Barcelonès, amb 501 persones que surten del Berguedà cap a la comarca esmentada i 85 que hi entren. En tercera posició trobem Osona, que rep 278 berguedans i que mobilitza 61 osonencs, principalment procedents del Lluçanès, que es dirigeixen al Berguedà per motius de treball. En menor grau, segueixen les comarques del Solsonès, el Vallès Occidental, la Cerdanya, el Baix Llobregat, el Ripollès i l’Alt Urgell.

La major part dels desplaçaments per motius de treball dels residents als municipis del Berguedà s’efectuen cap a altres municipis de la mateixa comarca (10.802 desplaçaments diaris), el 30,5 % dels quals tenen com a destí Berga. S’estableix, doncs, una teranyina de relacions entre les diferents poblacions del Berguedà no solament per motius de treball sinó també per accedir a serveis, i a infraestructures d’oci i de lleure, entre d’altres, que, segons la diagnosi socioeconòmica del març del 2002 del Pla comarcal de muntanya 2001-2005, permet de parlar per a la comarca de quatre sistemes urbans: el de Berga, format per 14 municipis, el de Gironella (amb Olvan), el de Bagà (amb Gisclareny), i el de Castellar de n’Hug (amb la Pobla de Lillet). Viver i Serrateix s’integra en el sistema urbà de Navàs, al Bages, i Santa Maria de Merlès, en el de Prats de Lluçanès, a Osona.

¨ Quadre 2.2.5. Evolució de la RFBD als municipis de més de 1.000 h. Indicador de nivell econòmic d’1 a 10

Variació 1997 1998 1999 2000 2001 2002 1997-2002

Avià 666755 6 Bagà 666646 6 Berga 7 7 7 7 5 6 6 Casserres 6 5 6 6 4 5 6 Cercs 656645 6 Gironella 7 6 6 6 4 6 6 Guardiola de Berguedà 6 6 6 – – – – Pobla de Lillet, la 665645 5 Puig-reig 666756 5

Berguedà* 6,2 5,9 6 6,4 4,4 5,5 6

Nota: Els barems dels estrats de nivells de renda de l’any 2001 difereixen lleugerament dels barems de l’any anterior, fonamentalment perquè s’han adaptat a la variació de la renda d’un any a l’altre. Per a més informació, mireu la nota metodològica de l’Anuario Económico de España 2003 i 2004 4: RFBD/h. entre 8.225 i 8.800 Û (2001) i entre 9.000 i 9.700 Û (2002) 5: RFBD/h. entre 8.800 i 9.700 Û (2001) i entre 9.700 i 10.800 Û (2002). 6: RFBD/h. entre 9.700 i 10.650 Û (2001) i entre 10.800 i 11.500 Û (2002) 7: RFBD/h. entre 10.650 i 11.500 Û (2001) i entre 11.500 i 12.300 Û (2002) *La mitjana de la comarca del Berguedà és una mitjana aritmètica, no ponderada. Font: Anuario Económico de España de “la Caixa”

SITUACIÓ I EVOLUCIÓ SOCIOECONÒMICA

27 Un altre indicador disponible per estudiar la convergència en renda per càpita territorial és el que s’inclou a l’Anuario Económico de España, editat pel Servei d’Estudis de la Caixa (quadre 2.2.5.). En aquest Anuario s’estima un índex de nivell econòmic per a tots els municipis de més de 1.000 habitants, que va de l’1 al 10. El quadre 2.2.5. presenta les estimacions d’aquest indicador per als 9 municipis de la comarca del Berguedà que tenien més de 1.000 habitants entre els anys 1997 i 2002.

Segons aquestes dades, s’observa que l’any 2002 les poblacions registrades del Berguedà tenien uns nivells de RFBD/càpita compresos entre 10.800 i 11.500 Û. La seva evolució ha variat lleugerament al llarg dels anys d’estudi. L’any 1998 presentava una disminució del nivell de renda, especialment pronunciada als municipis de Casserres i Cercs, vinculat a la caiguda del PIB esmentada a l’apartat anterior, que es va recuperar de manera progressiva els anys 1999 i 2000. Aquest darrer any, Avià i Puig-reig van passar del nivell 6 al 7. L’any 2002, el darrer disponible, la renda de gairebé tots els municipis ressenyats va incrementar la puntuació, amb l’excepció d’Avià, que es va mantenir en els mateixos nivells. La mitjana de la renda va créixer al Berguedà del 4,4 l’any 2001 al 5,5 el 2002, 2,5 punts per sota de la mitjana de les poblacions catalanes de més de 1.000 habitants.

Si a cada un dels índexs de nivell econòmic que oscil·len entre 1 i 10 s’assigna un nivell de renda equivalent al punt mitjà de l’interval a què fa referència, es comprova que l’any 2002 la renda per càpita del Berguedà és un 15,4 % inferior a la del conjunt de Catalunya (10.700 Û davant dels 12.650 Û del Principat). També es posa de manifest que entre els anys 1997 i 2001, l’RFBD/càpita dels municipis del Berguedà de més de 1.000 habitants era d’11.150 Û, la mateixa renda que els municipis de Catalunya de més de 1.000 habitants.

Síntesi

La tendència negativa del PIB del Berguedà l’any 2003 (-1,69 %) és contrària a l’evolució del conjunt de Catalunya i trenca el creixement continuat del període 1999-2002. L’estructura sectorial del PIB del Berguedà per a l’any 2003 respecte dels anys anteriors tendeix a convergir cap al model català, però encara manifesta un retard històric, sobretot per la sobredimensió de l’agricultura i la ramaderia i per la distància del pes específic dels serveis respecte del conjunt català.

En el quinquenni que va de 1998 a 2002, el PIB/càpita del Berguedà s’ha anat aproximant al del conjunt de Catalunya, en créixer de forma més intensa a la comarca. Si bé aquesta tendència es va trencar l’any 2003, en què es va reduir unes dècimes el nivell de PIB/càpita fins al 75,4 % de la mitjana catalana.

Una de les característiques de la dinàmica del territori és la gran mobilitat entre els veïns de les diverses poblacions del Berguedà. Les relacions encreuades entre Berga i la resta de municipis confirma la cohesió de la comarca i l’elevat nivell d’interrelació per motius laborals, d’estudi, sanitaris i de serveis administratius, comercials, d’oci, culturals i esportius.

ESTUDI SOCIOECONÒMIC DE LA COMARCA DEL BERGUEDÀ 2004

28 2.3. Ocupació i mercat laboral

Estructura i evolució de l’ocupació ¨

En el darrer quinquenni l’increment de l’activitat econòmica de la comarca del Berguedà s’ha traduït en un augment considerable de l’ocupació. Segons el gràfic 2.3.1, durant el període 2000-2003 el nombre d’afiliats a la comarca va créixer el 6,7 % acumulat (l’1,7 % anual), una taxa inferior a l’assolida pel conjunt de Catalunya. La proporció d’afiliats al règim general de la Seguretat Social del Berguedà respecte de Catalunya s’ha mantingut pràcticament inalterada al llarg del període d’estudi (0,3 %). En termes absoluts, el Berguedà ha guanyat 514 afiliats en quatre anys.

El quadre 2.3.1. mostra el pes específic i l’evolució per grans subsectors econòmics per als anys 1991 i 2003 dels afiliats al règim general de la Seguretat Social. El nombre s’ha incrementat de 6.624 afiliats el 1991, a 8.187 afiliats el 2003. També ha crescut el percentatge de la població del Berguedà que forma part d’aquesta categoria laboral (17,4 % i 21 %, entre ambdós anys), però encara és lluny de les proporcions de Catalunya, on l’any 2003 el 35,7 % de la població treballadora catalana estava afiliada al règim general de la Seguretat Social. Al Berguedà, el sector de l’agricultura ha perdut 193 afiliats i pes específic en la distribució sectorial. L’any 1991, el sector primari tenia el 4,3 % dels afiliats, mentre que el 2003 s’havia reduït a l’1,1 %.

També ha disminuït el nombre de treballadors ubicats a la indústria –574 berguedans afiliats al règim general de la Seguretat Social entre el 1991 i el 2003. El pes específic del sector en el conjunt d’afiliats s’ha reduït gairebé 12 punts. Destaca la pèrdua de 1.141 treballadors del tèxtil. Per contra, han augmentat fins a gairebé doblar-se els treballadors dedicats a la construcció. La seva participació en el conjunt dels sectors de la comarca ha assolit el 17,3 % l’any 2003, molt per sobre del conjunt de Catalunya, on la construcció tenia una participació del 9,1 %. Tant en termes absoluts

8.300

8.200 8.187

8.100 8.032 8.000 7.917

e 7.900

7.800 Nombr

7.700 7.673

7.600

7.500

7.400 2000 2001 2002 2003

Gràfic 2.3.1. Afiliats al règim general de la Seguretat Social. Berguedà ¨ Font: Registre d’afiliats de la Seguretat Social, Departament de Treball i Indústria de la Generalitat de Catalunya

SITUACIÓ I EVOLUCIÓ SOCIOECONÒMICA

29 ¨ Quadre 2.3.1. Treballadors afiliats al règim general de la Seguretat Social per sectors. Dades del quart trimestre de cada any

Creixement interanual % Berguedà Catalunya Berguedà Catalunya Berguedà/Cat. % Pes Pes 1991 2003 sector 1991 2003 sector 1991-2003 1991 2003

Agricultura, silvicultura i pesca 286 93 1,1 6.085 9.682 0,4 –5,6 4,9 4,7 1,0

Indústria 3.139 2.565 31,3 642.604 565.392 23,6 –1,5 –1,0 0,5 0,5 Act. extractives, energia i aigua 235 119 1,5 20.566 15.305 0,6 –4,1 –2,1 1,1 0,8 Alimentació, begudes i tabac 160 369 4,5 63.825 64.302 2,7 10,9 0,1 0,3 0,6 Tèxtil, confecció, cuir i calçat 2.092 951 11,6 119.978 73.090 3,1 –4,5 –3,3 1,7 1,3 Fusta i suro* 178 233 2,8 29.649 13.331 0,6 2,6 –4,6 0,6 1,7 Paper, edició i arts gràfiques 47 63 0,8 50.713 51.747 2,2 2,8 0,2 0,1 0,1 Química 29 14 0,2 65.033 56.893 2,4 –4,3 –1,0 0,0 0,0 Cautxú i plàstic 10 6 0,1 26.812 29.174 1,2 –3,3 0,7 0,0 0,0 Minerals no metàl·lics 53 132 1,6 26.628 22.687 0,9 12,4 –1,2 0,2 0,6 Metal·lúrgia i productes metàl·lics 228 184 2,2 104.446 80.551 3,4 –1,6 –1,9 0,2 0,2 Maquinària i equipaments mecànics 33 276 3,4 30.473 37.315 1,6 61,4 1,9 0,1 0,7 Equipaments elèctric, electrònic i òptic 73 26 0,3 52.267 45.221 1,9 –5,4 –1,1 0,1 0,1 Fabricació material de transport 0 150 1,8 45.236 52.841 2,2 – 1,4 0,0 0,3 Fabricació manufactures diverses* 1420,5 6.978 22.935 1,0 341,7 19,1 0,0 0,2

Construcció 860 1.420 17,3 163.878 216.642 9,0 5,4 2,7 0,5 0,7

Serveis 2.254 4.109 50,2 989.096 1.603.178 66,9 6,9 5,2 0,2 0,3

Comerç i reparació 856 1.044 12,8 324.016 446.940 18,7 1,8 3,2 0,3 0,2 Hoteleria 189 431 5,3 64.432 118.364 4,9 10,7 7,0 0,3 0,4 Transports i comunicacions 315 241 2,9 83.434 121.027 5,1 –2,0 3,8 0,4 0,2 Intermediació financera 23 30 0,4 79.962 72.180 3,0 2,5 –0,8 0,0 0,0 Educació 240 303 3,7 59.394 96.253 4,0 2,2 5,2 0,4 0,3 Sanitat 212 697 8,5 60.591 149.089 6,2 19,1 12,2 0,3 0,5 Administracions públiques 31 371 4,5 71.498 145.153 6,1 91,4 8,6 0,0 0,3 Altres serveis 388 992 12,1 245.769 454.172 19,0 13,0 7,1 0,2 0,2 No classificats 85 0 0,0 3.257 930 0,0 –8,3 –6,0 2,6 0,0

Total 6.624 8.187 100,0 1.804.920 2.395.824 100,0 2,0 2,7 0,4 0,3 Total població 38.109 38.955 6.147.610 6.704.146 % s/població 17,4 21,0 29,4 35,7

* Els afiliats al subsector de «Fabricació de mobles» estan inclosos l’any 1991 en el sector de «Fusta i Suro» i l’any 2003 en el sector de «Fabricació de manufactures diverses». Nota: El creixement interanual 1991-2003 s’ha calculat com la variació entre aquests dos anys dividit pel nombre d’anys del període. Font: Registre d’afiliats de la Seguretat Social, Departament de Treball i Indústria de la Generalitat de Catalunya

(4.109 treballadors) com relatius (54,8 % dels treballadors), el sector dels serveis creix i es consolida com el col·lectiu més important de treballadors. La seva participació, però, encara està per sota del conjunt d’afiliats catalans (66,9 %).

Entre els anys 1991 i 2003 va créixer notablement el nombre de treballadors de la indústria afiliats a la Seguretat Social enquadrats en els subsectors de l’alimentació i begudes, minerals no metàl·lics, maquinària i equipaments mecànics i les indústries de fabricació de manufactures diverses, entre les quals hi ha la fabricació de mobles i reciclatge i altres activitats empresarials. Dins del sector serveis destaca el creixement

ESTUDI SOCIOECONÒMIC DE LA COMARCA DEL BERGUEDÀ 2004

30 Quadre 2.3.2. Índex d’especialització productiva del Berguedà ¨

1991 2003

Agricultura, silvicultura i pesca 1.281 281

Indústria 133 133 Act. extractives, energia i aigua 311 228 Alimentació, begudes i tabac 68 168 Tèxtil, confecció, cuir i calçat 475 381 Fusta i suro* 164 511 Paper, edició i arts gràfiques 25 36 Química 12 7 Cautxú i plàstic 10 6 Minerals no metàl·lics 54 170 Metal·lúrgia i productes metàl·lics 59 67 Maquinària i equipaments mecànics 30 216 Equipaments elèctric, electrònic i òptic 38 17 Fabricació material de transport 083 Fabricació manufactures diverses* 4 54

Construcció 143 192

Serveis 62 75

Comerç i reparació 72 68 Hoteleria 79 106 Transports i comunicacions 102 58 Intermediació financera 78 12 Educació 110 92 Sanitat 95 136 Administracions públiques 11 74 Altres serveis 43 63 No classificats 711 0

Total 100 100

* Els afiliats al subsector de «Fabricació de mobles» estan inclosos l’any 1991 en el sector de «Fusta i Suro» i l’any 2003 en el sector de «Fabricació de manufactures diverses». Nota: L’índex d’especialitzacio es calcula: Lij / Lj IEij = ——— · 100 Li / L

on Lij són els assalariats en el sector i al Berguedà,

Lj són els assalariats totals al Berguedà,

Li són els assalariats en el sector i a Catalunya, L són els afiliats a la Seguretat Social al conjunt de Catalunya Font: Registre d’afiliats de la Seguretat Social, Departament de Treball i Indústria de la Generalitat de Catalunya dels subsectors del comerç, hoteleria, Administració pública i altres serveis, i, finalment, la sanitat. És important destacar que l’empresa que genera més ocupació a la comarca pertany al subsector d’activitats sanitàries, en concret l’Hospital Comarcal Sant Bernabé, de Berga, amb 247 treballadors i una facturació anual de 9,85 MEUR.

Dins de la indústria destaca el nombre de treballadors afiliats del Berguedà corresponents al subsector del tèxtil (11,6 %), i dins dels serveis, els sectors del comerç i reparació (12,8 %) i l’epígraf d’altres serveis, on s’inclouen altres activitats

SITUACIÓ I EVOLUCIÓ SOCIOECONÒMICA

31 empresarials (12,1 %), que concentren gairebé una quarta part de tots els treballadors afiliats i la meitat dels treballadors del sector serveis.

Atenent a la distribució dels treballadors afiliats al règim general de la Seguretat Social dels diversos subsectors del Berguedà i la seva relació amb el comportament català, es dedueix el nivell d’especialització dels treballadors de la comarca. Si l’índex d’especialització productiva està per sobre de 100 significa que la comarca està més especialitzada que el conjunt de Catalunya en el sector, atès que el pes del sector és superior a la comarca que al conjunt de Catalunya. En cas contrari, si l’índex és inferior a 100, indica que a la comarca el sector té un pes menor en l’estructura productiva que al conjunt de Catalunya.

Com s’observa a el quadre 2.3.2., el sector de l’agricultura i silvicultura, que l’any 1991 era una de les especialitzacions de la comarca (índex 1.280,7), l’any 2003 s’ha reduït dràsticament fins a assolir l’índex de 281,1, una especialització menor però que encara està per sobre de la mitjana catalana, ja que és el subsector amb la principal especialització de la comarca. Dins del sector industrial, els sectors d’especialització destacats l’any 2003 eren la fusta i el suro, el tèxtil i les indústries extractives, energia i aigua, maquinària i equipaments mecànics i la indústria dels minerals no metàl·lics. La indústria tèxtil i les extractives han reduït el nivell d’especialització respecte de l’any 1991. Per contra, manifesten uns baixos nivells d’especialització les indústries de la química, el cautxú i el plàstic. L’índex d’especialització de la construcció gairebé duplica la mitjana catalana. Dins dels serveis, no es percep un grau d’especialització dels treballadors berguedans tret d’una especialització superior respecte de Catalunya en els subsectors de la sanitat (136,8) i l’hoteleria (106,6), que es preveu que seran els sectors que més creixeran els propers anys.

¨ Distribució i evolució de l’atur

L’atur registrat ha evolucionat cíclicament al llarg dels dos darrers decennis (vegeu el gràfic 2.3.1.). En primer lloc, a la dècada de 1980-1989 la taxa d’atur va evolucionar del 5 % l’any 1979 al 16 % l’any 1987. Paral·lelament també va créixer l’atur registrat

25

20

15

10

5

0

-5

-10 axa de variació interanual en % T -15

-20

-25 84 85 86 87 88 89 90 91 92 93 94 95 96 97 98 99 00 01 02

Berguedà Catalunya ¨ Gràfic 2.3.2. Atur registrat. Dades del mes de març de cada any Font: IDESCAT

ESTUDI SOCIOECONÒMIC DE LA COMARCA DEL BERGUEDÀ 2004

32 entre 1983 i 1989, amb un increment de 480 persones. En segon lloc, a la dècada de 1990-1999 va disminuir progressivament l’atur registrat, que va passar de 2.092 persones aturades l’any 1990 a 758 persones l’any 2000 (63,8 %), un nivell mínim històric, segons les dades del web de l’Idescat. Les taxes d’atur es van reduir del 12 % l’any 1993 al 4,8 % l’any 2000.

Finalment, coincidint amb una evolució econòmica menys expansiva al tombant del segle, va començar una fase de creixement del nombre d’aturats. Les dades d’atur registrades a les oficines de l’INEM assenyalen que a la comarca del Berguedà hi havia 1.192 persones aturades registrades l’any 2003, amb una taxa del 7 % (el 0,59 % del total català), lleugerament per sobre del 0,58 % que representa la població del Berguedà en el total de Catalunya.

La taxa d’atur del Berguedà des de l’any 2002 se situava mig punt per sobre de la taxa catalana. Les sèries històriques d’evolució de l’atur, però, ens informen que habitualment els valors del Berguedà se situaven per sota de la mitjana catalana tret del període 1991-1993 on, coincidint amb un període de recessió generalitzada, s’invertia la tendència.

Pel que fa a la distribució de l’atur per sexes, gairebé dues terceres parts és atur masculí (quadre 2.3.2.). Tot i que en valors absoluts l’atur femení és més elevat que el masculí, aquest darrer ha crescut a un ritme molt superior els últims anys (l’atur femení ha crescut

Quadre 2.3.3. Atur registrat per sexe, per nivell de formació i per sector d’activitat econòmica. Dades del mes de desembre de cada any. Nombre de persones ¨

Berguedà Catalunya

1999 2000 2001 2002 2003 1999 2000 2001 2002 2003

Aturats 698 809 997 1.209 1.252 174.175 166.994 186.841 203.532 206.705

Per sexe Homes 181 224 319 427 458 72.233 67.930 79.136 87.551 89.838 Dones 517 585 678 794 794 101.942 99.064 107.705 115.981 116.867

Per nivells de formació Estudis primaris 20 18 20 16 19 3.667 3.576 4.123 4.916 4.870 Certificat escolar 426 504 660 792 869 73.807 68.186 74.783 80.054 82.038 EGB / batx. Elem. / Graduat escolar 103 129 52 85 181 52.826 52.940 61.802 67.976 70.156 BUP / batx. Superior / COU 37 48 169 191 53 17.028 17.151 19.281 16.503 21.718 FP 74 62 49 62 78 15.889 14.688 15.563 21.649 15.773 Titulat de grau mitjà 16 23 26 32 25 4.826 4.621 4.873 5.079 4.946 Titulat de grau superior 22 25 21 30 25 6.011 5.730 6.297 7.225 7.083

Per sector d’activitat econòmica Agricultura 8 10 8 8 11 1.378 1.154 1.205 1.333 1.454 Indústria 322 326 478 549 575 50.889 46.578 50.749 52.643 51.021 Construcció 47 49 71 90 108 13.375 13.162 15.949 17.581 18.674 Serveis 291 391 406 526 525 93.950 93.662 105.559 116.752 119.680 Sense ocupació anterior 30 33 34 36 33 14.583 12.438 13.379 15.223 15.879

Font: Departament de Treball i Indústria de la Generalitat de Catalunya

SITUACIÓ I EVOLUCIÓ SOCIOECONÒMICA

33 el 53,6 %, i el masculí, el 153 %). Val a dir que el pes de l’atur femení al Berguedà supera la mitjana de Catalunya en 6,9 punts. El fet que l’atur femení superi significativament l’atur masculí és una pauta habitual, però en el cas del Berguedà, com en altres comarques del Ter i el Llobregat, s’afegeix la importància del sector tèxtil, una activitat en regressió i amb una marcada presència femenina. Aquest tret diferencial ajuda a explicar l’absència d’un procés de convergència entre les taxes d’atur femenina i masculina els darrers anys al Berguedà, a diferència de Catalunya en conjunt. Per grups d’edat, destaquen les dones aturades majors de 40 anys, que representen el 62 % de les dones registrades.

Els darrers tres anys l’atur registrat ha crescut de manera progressiva. Ha passat de 758 aturats l’any 2000 a 1.192 aturats registrats el 2003, un 57,3 % d’increment, que contrasta amb el creixement més atenuat de l’atur per al conjunt català, que en el mateix període s’ha incrementat el 18,2 %.

¨ Quadre 2.3.4. Atur registrat per municipis. Dades del mes de març de cada any. Nombre de persones

Taxa d’atur 1993 1994 1995 1996 1997 1998 1999 2000 2001 2002 2003 2003 Avià 90 64 77 58 48 39 35 33 35 50 70 7,4 Bagà 107 112 94 75 54 28 26 27 28 46 68 7,4 Berga 715 669 609 479 465 378 354 336 370 411 489 7,3 Borredà 20 25 25 16 15 13 7 10 7 15 17 7,1 Capolat 3 3 2 22110100 0,0 Casserres 64 59 65 62 47 42 40 35 40 49 51 7,6 Castell de l’Areny 0 1 1 0 1 1 1 1 0 0 0 0,0 Castellar de n’Hug 7 6 6 44020091 1,2 Castellar del Riu 0 0 0 1 0 0 1 0 1 1 2 4,0 Cercs 65 70 49 33 35 21 17 22 37 23 33 5,9 Espunyola, l’ 7 10 6 73730073 2,7 Fígols 15 15 9 7 4 1 1 1 2 1 1 4,3 Gironella 292 293 211 174 159 137 118 109 121 155 166 7,6 Gisclareny 2 5 011111100 0,0 Guardiola de Berguedà 55 44 32 36 28 25 17 16 17 28 32 8,6 Gósol 33113221013 2,4 Montclar 5 7 3 1 1 0 0 0 0 3 3 6,4 Montmajor 691075852435 2,4 Nou de Berguedà, la 1 2 3 3 4 2 2 1 1 2 2 2,7 Olvan 37 42 32 24 31 24 24 18 17 24 27 7,0 Pobla de Lillet, la 97 88 66 52 44 40 35 34 32 40 41 7,0 Puig-reig 215 179 165 144 129 93 94 88 92 125 144 7,8 Quar, la 13232122301 2,8 Sagàs 55221210134 5,6 Saldes 11 10 10 78564746 4,3 Sant Jaume de Frontanyà 2 2 0 0 0 0 0 0 0 0 0 0,0 Sant Julià de Cerdanyola – 0 0 0 0 0 0 0 0 0 0 0,0 Santa Maria de Merlès 6 6 5 45141233 4,0 Vallcebre 17 13 8 4 7 6 5 4 2 2 6 6,3 Vilada 39 38 20 15 12 10 6 12 13 14 14 7,7 Viver i Serrateix 6 2 420000000 0,0

Berguedà 1.893 1.785 1.517 1.224 1.118 888 810 758 834 1.019 1.192 7,0

(-) Fins a l’any 1993 aquest municipi estava integrat a Guardiola de Berguedà Font: IDESCAT

ESTUDI SOCIOECONÒMIC DE LA COMARCA DEL BERGUEDÀ 2004

34 Pel que fa a la composició de l’atur per nivell d’estudis, el gruix dels aturats al Berguedà (aproximadament el 70 %) el constitueixen persones amb un nivell educatiu equivalent al certificat o graduat escolar (EGB), per sobre del 40 % que representen aquests col·lectius en la composició de l’atur a Catalunya en conjunt.

Per sectors d’activitat econòmica, l’atur es concentra en els sectors industrial i de serveis, que sumen el 87,9 % de l’atur total de la comarca. Els darrers dos anys, l’atur registrat d’aquests sectors s’ha mantingut pràcticament inalterat, mentre que l’atur en el sector de la construcció ha crescut el 20 % el mateix període. Si es compara la composició de l’atur del Berguedà amb la del conjunt de Catalunya, s’aprecia la importància de l’atur industrial, que representa gairebé la meitat dels aturats, quan a Catalunya només en representa una quarta part. Per contra, l’atur de Catalunya es concentra en el sector serveis, 16 punts per sobre de la participació d’aquest sector en l’atur de la comarca. Aquests valors reflecteixen la distribució desigual de la població activa per sectors al Berguedà respecte de Catalunya.

Desagregat per municipis, les poblacions que l’any 2003 presentaven un taxa d’atur més elevada –més del 6,4 %, la taxa d’atur de Catalunya– eren, en ordre decreixent, Guardiola de Berguedà (8,6 %), Puig-reig (7,8 %), Vilada (7,7 %), Gironella (7,6 %), Casserres (7,6 %), Avià (7,4 %), Bagà (7,4 %), Berga (7,3 %), Borredà (7,1 %), Olvan (7 %) i la Pobla de Lillet (7 %). Aquests municipis representen el 35,5 % dels municipis de la comarca i el 93,9 % del nombre d’aturats, el 41 % dels quals a Berga (vegeu el mapa 2.3.1.).

Municipis amb taxa superior al 7% Municipis amb taxa inferior al 7%

Mapa 2.3.1. Taxa d’atur per municipis. Any 2003. Dades del mes de març ¨ Nota: La taxa d’atur s’ha obtingut com el quocient entre l’atur registrat de l’any 2003 i la població activa de l’any 2001. Font: IDESCAT

SITUACIÓ I EVOLUCIÓ SOCIOECONÒMICA

35 ¨ Quadre 2.3.5. Nombre i tipus de contractes

Indefinits Temporals Total Indefinits Temporals

Nombre de contractes %

Berguedà 1998 994 7.332 8.326 11,9 88,1 1999 1.235 8.113 9.348 13,2 86,8 2000 1.230 9.320 10.550 11,7 88,3 2001 1.360 8.964 10.324 13,2 86,8 2002 1.714 12.949 14.663 11,7 88,3

Catalunya 1998 231.378 1.727.683 1.959.061 11,8 88,2 1999 300.107 1.915.141 2.215.248 13,5 86,5 2000 284.709 1.957.274 2.241.983 12,7 87,3 2001 301.808 1.892.222 2.194.030 13,8 86,2 2002 290.507 1.838.366 2.128.873 13,6 86,4

Font: Departament de Treball i Indústria de la Generalitat de Catalunya

Tal com s’observa a el quadre 2.3.4., l’atur registrat tendeix a créixer a partir del 2001 a les poblacions principals sobretot a causa de l’alentiment del ritme de creixement econòmic.

L’any 2002 al Berguedà es van formalitzar 14.663 contractes, amb un increment espectacular del 42 % respecte de la contractació de l’any 2001, mentre que a Catalunya, al contrari, decreixia el 3 % (vegeu el quadre 2.3.5.). És especialment significativa la contractació temporal, el 88,3 % del total, dos punts per sobre de la contractació temporal catalana, fet que evidencia l’eventualitat i la precarització de la nova ocupació. Els contractes indefinits també van augmentar aquest darrer any (26 %), però solament representen l’11,7 % de la contractació de l’any 2002.

¨ Expedients de regulació d’ocupació

Després de la crisi del començament dels anys noranta, i en consonància amb l’evolució del conjunt de Catalunya, el nombre d’expedients de regulació d’ocupació autoritzats al Berguedà s’ha reduït a partir del 1994 i fins al 2003, com s’observa al quadre 2.3.6.

El nombre més alt de treballadors afectats per expedients de regulació es va registrar l’any 1991 (827), mentre que l’any 1993 es van autoritzar 28 expedients, el nombre més elevat de tota la sèrie històrica. A partir d’aquest any, coincidint amb la recuperació econòmica del moment, el nombre d’expedients de regulació i el nombre de treballadors afectats es va anar reduint notablement. L’any 1994 se’n van registrar 13 (234 treballadors afectats). D’aleshores ençà, l’evolució ha estat erràtica fins a l’any 2003, en què es van registrar 4 expedients (35 treballadors).

El nombre de treballadors afectats per regulació d’ocupació per cada expedient autoritzat el 2003 ha estat més elevat al conjunt de Catalunya que al Berguedà. Mentre

ESTUDI SOCIOECONÒMIC DE LA COMARCA DEL BERGUEDÀ 2004

36 Quadre 2.3.6. Expedients de regulació d’ocupació autoritzats ¨

Berguedà Catalunya

Expedients Treballadors Expedients Treballadors autoritzats afectats autoritzats afectats

1991 22 827 1.983 41.944 1992 18 476 2.258 50.960 1993 28 479 5.102 131.280 1994 13 234 2.960 33.443 1995 8 213 1.007 31.858 1996 4 166 818 17.077 1997 2 67 702 29.499 1998 9 113 523 13.607 1999 7 113 500 7.801 2000 3 68 542 8.354 2001 5 219 654 18.717 2002 7 308 720 15.394 2003 4 35 606 13.885

Font: Observatori del Mercat de Treball, Departament de Treball i Indústria de la Generalitat de Catalunya que al Berguedà cada expedient afectava de mitjana 9 treballadors, a Catalunya era de 23. D’altra banda, els expedients autoritzats al Berguedà són el 0,66 % del total, i el nombre de treballadors afectats, el 0,25 % del total de Catalunya.

Síntesi

En el darrer quinquenni l’increment de l’activitat econòmica de la comarca del Berguedà s’ha traduït en un augment considerable de l’ocupació, especialment als sectors de la construcció i dels serveis. Entre els subsectors més dinàmics destaquen, dins de la indústria, l’alimentació, la fusta, els minerals no metàl·lics, la maquinària i equipaments mecànics, la fabricació i el material de transport i la fabricació de manufactures diverses. Per contra, perden efectius elssectors industrials tradicionals, com el tèxtil i les indústries extractives, energia i aigua. Dins del subsector dels serveis, creix el nombre de treballadors a gairebé tots els subsectors. Destaquen els del comerç, l’hoteleria, la sanitat, les administracions públiques i altres serveis.

Trencant la tendència anterior, la taxa d’atur del Berguedà se situa mig punt per sobre de la catalana (7 % el 2003). L’atur es concentra en els sectors industrial i de serveis, que sumen el 87,9 % de l’atur total de la comarca. En síntesi, el perfil característic de la persona aturada a la comarca del Berguedà és el d’una dona de més de 40 anys, amb un nivell educatiu equivalent al certificat escolar i que anteriorment ha estat ocupada en el sector industrial tèxtil. Quant a la contractació, s’observa un creixement intens del nombre de contractats, principalment en el sector serveis i també en algun subsector industrial. La major part dels nous contractes són temporals, fet que comporta l’eventualitat i la precarització de la nova ocupació.

SITUACIÓ I EVOLUCIÓ SOCIOECONÒMICA

37 El canvi de model del mercat de treball al Berguedà

L’evolució dels darrers anys del mercat de treball de la comarca del Berguedà respon a un model de zona en procés de desindustrialització causat per la desaparició gairebé total de les que van ser les activitats principals durant el segle XX: el tèxtil i la mineria del carbó.

Malgrat que es tracta d’una comarca de muntanya, el Berguedà va tenir en aquestes dues activitats una important font de riquesa durant més d’un segle, fet que va comportar un únic model industrial caracteritzat per la localització d’activitats econòmiques basades en la riquesa natural: d’una banda, l’existència de capes de lignits al subsòl de l’Alt Berguedà i, de l’altra, l’aprofitament de la força motriu del riu Llobregat en uns moments de gran demanda d’aquesta energia per moure les maquinàries de les indústries fabrils. Però el carbó va deixar de ser estratègic des del punt de vista energètic a la segona meitat del segle XX, mentre que les dificultats i els costos de l’explotació anaven en augment. Mentrestant, les indústries tèxtils, principalment de filatura i teixits de cotó, patien una successió, encara no acabada, de crisis conjunturals provocades en part per la progressiva obertura mundial als nous mercats. Així, tèxtil i mineria, que havien estat dues activitats econòmiques característiques de la comarca i que havien ocupat milers de treballadors, agonitzaven fins a desaparèixer, gairebé.

Si a la dècada del 1960-1969 la mineria ocupava 3.500 treballadors i el tèxtil uns 12.000, actualment entre els dos sectors sobrepassen lleugerament el miler d’ocupats.

Aquest procés de desindustrialització, culminat amb el canvi de segle, ha comportat no només la pèrdua de nombrosos llocs de treball sinó també una important regressió demogràfica, que en tres dècades pot xifrar-se al voltant del 20 %. Aquest procés, ja prou greu per si mateix, cal analitzar-lo tenint en compte un entorn amb un important creixement de població (Catalunya) que fa que el greuge sigui encara més gran.

Aquest despoblament de la comarca del Berguedà ha fet que si bé les xifres d’atur no hagin estat escandaloses (perquè la població sense feina simplement ha emigrat), sí que ha condicionat d’alguna manera les capacitats del territori per refer-se’n. L’ocupació elevada que havia tingut el tèxtil ha deixat una població laboral molt especialitzada i poc qualificada. Aquesta tradició industrial, que havia tingut una gran capacitat de generar ocupació durant més d’un segle, ha comportat també una manca de cultura emprenedora que fins ara havia frenat el procés de diversificació productiva. D’altra banda, les persones més qualificades han buscat alternatives en llocs amb més oportunitats.

Demogràficament, la comarca del Berguedà és una comarca envellida, amb una quarta part de la població major de 65 anys (una proporció que gairebé duplica la mitjana catalana), i amb una bossa d’atur força considerable, formada bàsicament per dones (dos terços del total) majors de 45 anys i amb nivells formatius i qualificacions professionals baixos.

ESTUDI SOCIOECONÒMIC DE LA COMARCA DEL BERGUEDÀ 2004

38 Canvi de tendència

Des del punt de vista de la regressió demogràfica, a partir del 2001 el procés de pèrdua de població s’ha invertit i el nombre d’habitants ha començat a créixer. Tot i així, el creixement vegetatiu continua sent negatiu (es moren el doble de persones de les que neixen) i l’augment de població és degut principalment a la immigració, un fenomen experimentat també en altres indrets de Catalunya i que ha crescut considerablement els darrers anys.

Cal analitzar de manera detinguda el fenomen dels nous fluxos de població i especialment l’impacte que comportarà en el mercat de treball, on indubtablement planteja canvis i reptes de forma immediata.

També és important ressaltar l’important creixement de l’ocupació els darrers anys. Poc espectacularment, però constantment, s’està creant ocupació en nous sectors d’activitat i la quantitat d’assalariats assoleix un creixement sostingut, si bé aquest creixement no és tan remarcable pel que fa al nombre d’empreses. De totes maneres, a cop d’ull s’aprecia un teixit empresarial que es va enfortint i va creant ocupació, d’una qualitat inicial discutida, però amb la perspectiva d’una consolidació progressiva.

Qui genera ocupació?

La resposta més clara a aquesta pregunta és simple: la construcció. Les activitats relacionades amb els negocis immobiliaris, especialment la construcció, s’ha convertit en el primer subsector de la comarca quant a nombre de treballadors. L’activitat constructiva està encara en plena etapa d’expansió a la comarca del Berguedà, caracteritzada per dos fenòmens bàsics: el creixement espectacular dels habitatges principals a la capital de la comarca, Berga, on es trasllada progressivament una important proporció d’habitants de la resta de la comarca, i un fort impuls a l’activitat immobiliària de segones residències, pràcticament a tota la comarca, però potser més accentuat al nord i al centre.

Des del punt de vista de l’ocupació, també han assolit un creixement notable les activitats assistencials –no només mèdiques–, algunes activitats terciàries (el turisme menys del que pot semblar) i l’expansió prudent del sector industrial no tèxtil, que també ha anat generant ocupació.

Respecte a l’activitat assistencial, cal no oblidar els reptes que planteja una societat cada vegada més envellida i la demanda de serveis que això comporta, tenint clar també que aquesta població no genera només demanda assistencial i sanitària, sinó que també es tracta d’un mercat que consumeix i amb una certa tendència cap al consum de productes d’oci si aquests són adequats a les seves necessitats; es constata, a més a més, un cert impacte també en el mercat immobiliari de determinats segments de població que preparen la jubilació en un indret diferent d’on han viscut i treballat invertint durant la seva vida activa en una segona residència que, un cop arribi la jubilació, serà la seva llar principal.

SITUACIÓ I EVOLUCIÓ SOCIOECONÒMICA

39 Reptes de futur, reptes de present

Aquest model de creixement basat en el creixement urbanístic, que té avantatges i inconvenients, sembla que és el model cap al qual avança espontàniament la comarca, bé sigui de forma planificada o no, i que a més va acompanyat d’una pressió irresistible del mercat immobiliari pròxim: una tendència a la saturació a la comarca veïna de la Cerdanya, uns preus del sòl encara suportables al Berguedà (i molt assequibles en comparació amb altres llocs més densos), un marc paisatgístic competitiu i una proximitat equilibrada als grans mercats de la conurbació de Barcelona i rodalies. Si a més hi afegim les millores substancials de les comunicacions amb Barcelona (el 2003 ha arribat l’autovia al Berguedà i per al 2005 es preveu que ho faci a Berga capital), conjuntament amb altres expectatives específiques (accés al domini esquiable de la Molina sense passar pel túnel del Cadí, des del coll de Pal, a Bagà), obre noves i clares possibilitats de desenvolupament més enllà dels dubtosos beneficis del model de creixement urbanístic considerat un model poc sostenible i que en altres llocs ja dóna símptomes d’esgotament. A això cal afegir-hi els crits d’alarma successius que alguns experts s’encarreguen de donar de tant en tant sobre la pretesa bombolla immobiliària i les alarmes sobre una possible futura caiguda de preus.

És clar, doncs, que aquest entorn d’oportunitats de creixement que, malgrat tot, condiciona, té també aspectes que, definits i planificats adequadament, poden comportar nous reptes quant a la creació d’ocupació a la comarca i l’emergència de noves activitats; en definitiva, un augment de la riquesa de la comarca i la millora de la qualitat de vida de la gent que hi viu i que hi treballa.

Dolors Bové Tècnic territorial - Pacte per l’ocupació del Berguedà

2.4. Indicadors socials i de qualitat de vida

En aquest apartat s’analitza un conjunt d’indicadors que, més enllà de les dades d’activitat, de renda i d’ocupació, i considerats en conjunt, contribueixen a determinar la qualitat de vida de la població resident al territori: ensenyament, cultura i esport, sanitat i serveis socials, habitatge, seguretat pública i parc de vehicles. L’anàlisi d’aquests indicadors permet de concloure que, en termes generals, la població del Berguedà gaudeix d’un nivell de qualitat de vida força satisfactori en relació amb la mitjana de Catalunya. Bona part dels indicadors reflectits al quadre 2.4.4. presenten un índex superior a la mitjana de Catalunya. És significatiu, per exemple, que els únics dèficits importants detectats, en termes relatius, són la baixa dotació de la plantilla orgànica de les policies locals, la inexistència de centres residencials per a persones amb disminució i la menor oferta relativa d’habitatges en construcció. Pel que fa a les infraestructures turístiques, segons dades de l’Informe territorial de la província de Barcelona del 2004, la comarca té un índex de 27,6 places hoteleres/1.000 h. superior a l’indicador de la província de Barcelona però inferior al de Catalunya (36,9 places).

La informació sobre qualitat de vida en l’edició de l’any 2000 de l’Enquesta de la Regió Metropolitana de Barcelona (ERM), elaborada per l’Institut d’Estudis Regionals i

ESTUDI SOCIOECONÒMIC DE LA COMARCA DEL BERGUEDÀ 2004

40 Quadre 2.4.1 Valoració que fan les persones enquestades sobre el nivell de vida existent al municipi de residència. Any 2000. En percentatge ¨

Berguedà + Bages Regió Província de metropolitana Barcelona de Barcelona

Qualitat de vida molt elevada 37,0 29,9 39 Qualitat de vida elevada 59,9 61,1 60,7 Qualitat de vida baixa 2,2 5,5 5,2 Qualitat de vida molt baixa 0,3 1,2 1,1 NS/NC 0,6 2,3 2,1 Enquestats 319 4.925 5.399

Valoració mitjana1 7 6,6 6,7

1 La valoració mitjana s’ha obtingut a partir d’una escala de l’1 al 9: qualitat de vida molt elevada (8, 9), elevada (6, 7), baixa (3, 4), molt baixa (1, 2) i NS/NC, i s’han desestimat els qui han contestat 5. Font: Enquesta de la Regió Metropolitana de Barcelona, Institut d’Estudis Regionals i Metropolitans de Barcelona

Metropolitans de Barcelona, reforça la conclusió anterior. El quadre 2.4.1. fa referència al Bages i al Berguedà de forma conjunta, per tant, considerant que es tracta de dues comarques amb característiques pròpies, cal ponderar la representativitat de la mostra per al Berguedà. Així, els residents al Berguedà i al Bages fan una valoració elevada del nivell de qualitat de vida al seu municipi de residència (7), en el rang superior de les valoracions dels residents a les altres comarques de la província de Barcelona (un 6,7 de la valoració mitjana per al conjunt de la província). El 97 % de la població informant opina que al seu municipi hi ha una qualitat de vida elevada, un 37 % dels quals considera que és molt elevada.

D’altra banda, segons la mateixa enquesta, el 84,6 % dels entrevistats residents al Berguedà opinen que es viu millor al seu municipi que a la ciutat de Barcelona.

Ensenyament no universitari ¨

Al curs 2001-2002 al Berguedà hi havia 41 centres d’ensenyament reglat no universitari, el mateix nombre que els sis cursos anteriors, i un menys que el curs 1994-1995. Aquesta evolució mostra l’estancament de la població escolaritzada els darrers anys.

Cal considerar que 33 centres són públics (80,5 %), mentre que els de titularitat privada majoritàriament pertanyen a l’Església catòlica. A Catalunya les escoles públiques tenen una participació menor (61,7 %), gairebé 20 punts per sota del Berguedà.

D’altra banda, el nombre d’alumnes que estudien en centres públics és superior al dels centres privats. Dels 4.830 estudiants que hi havia al curs 2001-2002, 3.557 eren alumnes de centres públics, el 73,7 %, notablement per sobre del 58 % del conjunt de Catalunya.

SITUACIÓ I EVOLUCIÓ SOCIOECONÒMICA

41 ¨ Quadre 2.4.2. Centres, per tipus d’ensenyament i titularitat. Berguedà

1995 1996 1997 1998 1999 2000 2002 Només infantil 8 8 8 8 8 8 8 Infantil i primària 22 21 21 21 21 21 21 Només secundària 5 4 4 4 4 4 4 Infantil, primària i secundària 0 0 0 0 0 0 0 Només educació especial s.d. 0 0 0 0 0 0 Total públic 35 33 33 33 33 33 33

Només infantil 1111111 Infantil i primària 4444444 Només secundària 2222222 Infantil, primària i secundària 0000000 Només educació especial s.d.111111 Total privat 7 8 8 8 8 8 8

Total centres 42 41 41 41 41 41 41

s.d.: sense dades Font: IDESCAT

Si analitzem l’evolució del nombre d’alumnes des de l’any 1991, es pot observar que augmenta lleugerament fins al 1998 (el 6,2 %, l’1,1 % cada any) i, a partir d’aquest, comença a decréixer fins al 2001 (últim any amb dades disponibles) amb el 4,2 % (l’1,4 % anual). La distinció d’alumnes per tipus d’ensenyament mostra que els alumnes que reben algun ensenyament obligatori (primària o ESO) són el 76,4 % dels alumnes (el 77,3 % en el conjunt de Catalunya). Els alumnes d’educació infantil representen el 23,6 % del total, els de primària, el 35,2 %, i els de secundària, el 41,3 %. De tots els

¨ Quadre 2.4.3. Alumnes, per tipus d’ensenyament i per sectors. Berguedà

Sector públic Sector privat Privat Educació Educació Educació Educació Educació Educació + públic infantil primària secundària1 Total infantil primària secundària1 Total Total

1991 643 2.251 0 2.894 490 1.361 0 1.851 4.745 1992 708 2.196 135 3.039 453 1.221 0 1.674 4.713 1993 759 2.112 255 3.126 419 1.033 0 1.452 4.578 1994 769 2.007 441 3.217 412 941 0 1.353 4.570 1995 756 1.875 835 3.466 377 869 119 1.365 4.831 1996 755 1.587 1.269 3.611 384 705 263 1.352 4.963 1997 774 1.329 1.689 3.792 334 566 311 1.211 5.003 1998 780 1.270 1.751 3.801 292 529 419 1.240 5.041 1999 749 1.226 1.681 3.656 299 506 433 1.238 4.894 2000 755 1.218 1.615 3.588 335 478 443 1.256 4.844 2001 775 1.235 1.547 3.557 364 463 446 1.273 4.830

1 ESO, batxillerat, CFGM i CFGS Font: IDESCAT

ESTUDI SOCIOECONÒMIC DE LA COMARCA DEL BERGUEDÀ 2004

42 alumnes que acaben l’ESO i continuen estudiant, el 81,5 % fan batxillerat, mentre que tan sols el 18,5 % segueix estudis de cicles formatius, que substitueix l’antiga formació professional –un 20,8 % per sota de la mitjana catalana.

Equipaments culturals i esportius ¨

L’any 2000 al Berguedà hi havia 7 biblioteques, 3 de les quals es troben a Berga i les altres, a Bagà, Cercs, Guardiola de Berguedà i Puig-reig, totes públiques locals excepte una de Berga, de la qual és titular la Generalitat. Això representa un percentatge de 0,18 biblioteques/1.000 h., un índex de quatre dècimes per sobre de la mitjana de Catalunya. Altres infraestructures culturals són: 2 arxius (a Bagà i a Berga), 7 museus o col·leccions (3 a Berga, 1 a Castellar de n’Hug, 1 a Cercs, 1 a Gósol i 1 a Puig-reig), 2 sales de cinema (a Berga) i 2 teatres o auditoris (a Berga). En comparació amb el conjunt de Catalunya el Berguedà té una millor dotació de biblioteques, arxius, museus i col·leccions, i teatres i auditoris, en detriment de les sales de cinema. Cal considerar, però, l’atracció que generen els equipaments culturals i la programació d’activitats de la ciutat de Manresa.

Dintre del camp esportiu, el Berguedà té 320 equipaments esportius i de lleure: pistes poliesportives a l’aire lliure (46), pistes de tennis (21), pistes de futbol (15), espais poliesportius en pavellons (8), espais esportius en sales (29), piscines a l’aire lliure (38) i cobertes (9), i frontons (6). En tots els tipus d’equipaments esportius, amb l’excepció de les pistes d’atletisme, que no n’hi ha, el Berguedà té una dotació per habitant considerablement superior a la mitjana de Catalunya.

Sanitat i serveis socials ¨

L’any 2002 hi havia al Berguedà 20 farmàcies, el mateix nombre des de l’any 1996, que representa un índex de 0,52 farmàcies/1.000 h., xifra lleugerament superior a la mitjana de Catalunya (vegeu el quadre 2.4.4.). D’altra banda, a la comarca hi ha 3 centres hospitalaris amb 237 llits, que representa un índex de 6,17 llits/1.000 h., un percentatge superior al de Catalunya (4,82 llits/1.000 h.). L’oferta de serveis sanitaris al Berguedà ha crescut en termes absoluts respecte de l’any 1996, quan tan sols hi havia 2 centres amb 189 llits, però en termes relatius pràcticament no ha variat a causa del creixement de la població entre ambdós anys (4,9 llits/1.000 h.).

L’any 2003 hi havia al Berguedà 672 places de residències per a la gent gran, 173 més que a l’any 1999. Aquest augment correspon principalment a places en centres d’iniciativa pública (125), privada (30) i social (18). El nombre de places/1.000 h. en residències per a la gent gran és de 17,3, molt superior al 6,6 de Catalunya. El nombre de centres de dia per a la gent gran era de 6, amb 135 places. Com en el cas de places en residències, en calcular l’índex del nombre de places/1.000 h. en centres de dia, el Berguedà està més ben dotat (3,5) que la mitjana de Catalunya (1,4).

El Berguedà no disposa de cap centre residencial per a persones amb disminució, però té dues llars residencials per a persones amb disminució d’iniciativa social, que ofereixen 12 places en total, amb una proporció de places/1.000 h. similar a la de Catalunya. Així mateix, la comarca també disposa de 2 centres ocupacionals per a persones amb disminució d’iniciativa social amb 120 places, amb una mitjana per 1.000 h. que duplica la mitjana catalana.

SITUACIÓ I EVOLUCIÓ SOCIOECONÒMICA

43 ¨ Habitatge

L’any 2003 es va iniciar la construcció de 379 habitatges a la comarca del Berguedà, 22 habitatges més que l’any anterior i 73 més respecte de l’any 2001. El creixement del nombre d’habitatges iniciats al Berguedà respecte de l’any 2002 va ser del 6,2 %, un valor notablement inferior al comportament del conjunt de Catalunya (19 %). Cal destacar que el nombre d’habitatges iniciats al Berguedà l’any 2000 va ser un 18,3 % superior als iniciats l’any 2003. De totes maneres, s’aprecia un alentiment en el creixement del sector.

D’altra banda, l’any 2003 van finalitzar la construcció de 376 habitatges a la comarca, 90 més que l’any anterior, i un 88 % més que l’any 2000 (19,4 % a Catalunya). El creixement d’habitatges acabats del Berguedà (31,5 % d’increment del 2003 respecte de l’any anterior) és més intens que no pas a Catalunya (5 %), una proporció que informa de l’estancament de l’acabament d’obra. Així, s’observa un comportament contrari del nombre d’habitatges iniciats respecte dels acabats.

Segons la Direcció General d’Arquitectura i Habitatge, l’any 2003 el preu del metre quadrat d’habitatge nou construït a Berga va ser de 1.148 Û, un increment del 19 % respecte de l’any anterior i un punt menys que l’increment mitjà del conjunt de Catalunya. El preu del metre quadrat construït al Berguedà és gairebé una tercera part inferior al de la mitjana catalana, i representa el 68,46 % del preu mitjà del conjunt. També es troba força per sota del preu mitjà de la veïna Manresa (1.520 Û/m2).

¨ Seguretat

L’any 2002 hi havia al Berguedà 19 policies locals, 3 menys que l’any 1993, que significa una relació de 0,49 policies locals/1.000 h. (vegeu el quadre 2.4.4.), un índex considerablement inferior al d’1,4 policies locals/1.000 h. del conjunt de Catalunya. Ateses les dimensions de bona part de les poblacions del Berguedà, la majoria de pobles petits no disposa de policia local, tasca que, en part, duen a terme els mossos d’esquadra. Per aquest motiu el seu nombre és relativament superior al de Catalunya: els 63 mossos concentrats al Berguedà l’any 2002 representen una proporció d’1,64 policies/1.000 h. (1,14 policies al conjunt de Catalunya).

¨ Parc de vehicles

El parc de vehicles al Berguedà era de 27.165 unitats l’any 2001 (vegeu el quadre 2.4.4.), 753 més que l’any anterior. L’índex de motorització/1.000 h. l’any 2001 va ser de 707, davant dels 649 del conjunt de Catalunya. Des de l’any 1998, el parc de vehicles ha crescut el 9,28 %, 1,22 punts per sota del creixement a Catalunya. Segons la tipologia del vehicle, s’observa que l’índex de motorització més alt es dóna en la categoria de turismes (456 turismes/1.000 h.), seguit dels camions i de les furgonetes (175) i de les motocicletes (52). L’índex de motorització és més baix a la comarca que al conjunt de Catalunya per a turismes i motocicletes, mentre que per a la resta és més elevat. Destaca l’elevat índex de motorització de camions i furgonetes, i d’autobusos (20) i tractors (4) respecte dels índexs respectius del conjunt català (104, 14 i 3 vehicles) §

ESTUDI SOCIOECONÒMIC DE LA COMARCA DEL BERGUEDÀ 2004

44 Quadre 2.4.4. Indicadors socials i de qualitat de vida ¨

Nombre % Per 1.000 h.

Any Berguedà Catalunya Bergu./Cat. Berguedà Catalunya

Equipaments culturals Biblioteques 2000 7 865 0,8 0,18 0,14 Arxius 2001 2 225 0,9 0,05 0,04 Museus i col·leccions 2002 7 379 1,8 0,18 0,06 Sales de cinema 2001 2 667 0,3 0,05 0,10 Teatres i auditoris 2001 2 131 1,5 0,05 0,02

Equipaments esportius i de lleure Pistes poliesportives a l’aire lliure (>400 m2) 2002 46 3.837 1,2 1,20 0,59 Pistes de tennis (>400 m2) 2002 21 3.418 0,6 0,55 0,53 Frontons (>200 m2) 2002 6 483 1,2 0,16 0,07 Pistes de futbol, rugbi, hoquei, etc. (>4.000 m2) 2002 15 1.173 1,3 0,39 0,18 Poliesportius en pavellons (>400 m2) 2002 8 651 1,2 0,21 0,10 Espais esportius en sales (>50 m2) 2002 29 3.963 0,7 0,75 0,61 Piscines a l’aire lliure (>50 m2) 2002 38 3.286 1,2 0,99 0,51 Piscines cobertes (>50 m2) 2002 9 386 2,3 0,23 0,06 Pistes d’atletisme (200, 300 i 400 m) 2002 0 104 0,0 0,00 0,02 Altres pistes convencionals (esquaix, petanca, etc.) 2002 39 5.121 0,8 1,01 0,79 Altres pistes singulars (esquí, camps de golf, etc.) 2002 33 1.888 1,7 0,86 0,29 Altres espais petits (pistes petites, esplanades, etc.) 2002 76 6.655 1,1 1,98 1,03

Equipaments sanitaris Oficines de farmàcia 2002 20 2.915 0,7 0,52 0,45 Centres hospitalaris 2002 3 208 1,4 0,08 0,03 Llits hospitalaris 2002 237 31.265 0,8 6,17 4,82

Equipaments de serveis socials Places de residències per a gent gran, segons naturalesa jurídica Iniciativa pública 2003 221 7.366 3,0 5,67 1,10 Iniciativa social 2003 321 12.173 2,6 8,24 1,82 Iniciativa mercantil 2003 130 24.609 0,5 3,34 3,67 Total 2003 672 44.148 1,5 17,25 6,59 Centres de dia per a gent gran Entitat privada d’iniciativa mercantil 2003 0 346 0,0 0,00 0,05 Entitat privada d’iniciativa social 2003 4 97 4,1 0,10 0,01 Entitat pública 2003 2 139 1,4 0,05 0,02 Total 2003 6 582 1,0 0,15 0,09 Nombre de places en centres de dia per a gent gran Entitat privada d’iniciativa mercantil 2003 0 4.587 0,0 0,00 0,68 Entitat privada d’iniciativa social 2003 85 1.975 4,3 2,18 0,29 Entitat pública 2003 50 2.945 1,7 1,28 0,44 Total 2003 135 9.507 1,4 3,47 1,42 Centres residencials per a persones amb disminució Entitat privada d’iniciativa mercantil 2003 0 5 0,0 0,00 0,001 Entitat privada d’iniciativa social 2003 0 50 0,0 0,00 0,01 Entitat pública 2003 0 19 0,0 0,00 0,003 Total 2003 0 74 0,0 0,00 0,01 Nombre de places en residències per a persones amb disminució Entitat privada d’iniciativa mercantil 2003 0 480 0,0 0,00 0,07 Entitat privada d’iniciativa social 2003 0 1.802 0,0 0,00 0,27 Entitat pública 2003 0 847 0,0 0,00 0,13 Total 2003 0 3.129 0,0 0,00 0,47

SITUACIÓ I EVOLUCIÓ SOCIOECONÒMICA

45 ¨ Quadre 2.4.4. Indicadors socials i de qualitat de vida (Continuació)

Nombre % Per 1.000 h.

Any Berguedà Catalunya Bergu./Cat. Berguedà Catalunya

Llars residencials per a persones amb disminució Entitat privada d’iniciativa mercantil 2003 0 0 0,0 0,00 0,00 Entitat privada d’iniciativa social 2003 2 183 1,1 0,05 0,03 Entitat pública 2003 0 9 0,0 0,00 0,001 Total 2003 2 192 1,0 0,05 0,03 Nombre de places en llars residencials per a persones amb disminució Entitat privada d’iniciativa mercantil 2003 0 0 0,0 0,00 0,00 Entitat privada d’iniciativa social 2003 12 2.366 0,5 0,31 0,35 Entitat pública 2003 0 175 0,0 0,00 0,03 Total 2003 12 2.541 0,5 0,31 0,38 Centres ocupacionals per a persones amb disminució Entitat privada d’iniciativa social 2003 2 225 0,9 0,05 0,03 Entitat pública 2003 0 23 0,0 0,00 0,00 Total 2003 2 248 0,8 0,05 0,04 Nombre de places en centres ocupacionals per a persones amb disminució Entitat privada d’iniciativa social 2003 120 8.947 1,3 3,08 1,33 Entitat pública 2003 0 857 0,0 0,00 0,13 Total 2003 120 9.804 1,2 3,08 1,46

Habitatge Habitatges iniciats1 2003 379 88.649 0,4 9,73 13,22 Habitatges acabats1 2003 376 68.798 0,5 9,65 10,26 Preu m2 d’habitatge nou construït (en Û)2 2003 1.148 1.677 68,5

Seguretat pública Plantilla orgànica de les policies locals 2002 19 9.113 0,2 0,49 1,40 Plantilla orgànica dels Mossos d’Esquadra 2002 63 7.374 0,9 1,64 1,14

Parc de vehicles Turismes 2001 17.521 2.935.388 0,6 455,86 461,76 Motocicletes 2001 2.010 417.754 0,5 52,30 65,72 Camions i furgonetes 2001 6.710 661.094 1,0 174,57 104,00 Tractors industrials 2001 163 21.893 0,7 4,24 3,44 Autobusos i altres 2001 761 85.948 0,9 19,79 13,52 Total 2001 27.165 4.122.077 0,7 706,76 649,00

Entitats financeres Caixes 2000 37 4.653 0,8 0,97 0,74 Bancs 2000 12 2.647 0,5 0,32 0,42 Total 2000 49 7.300 0,7 1,29 1,17

1 Projectes visats pel Col·legi d’Aparelladors i Arquitectes tècnics de Catalunya. 2 En el cas del Berguedà es considera el preu de l’habitatge a la ciutat de Berga, i en el cas de Catalunya no s’inclou la ciutat de Barcelona. Font: IDESCAT per a les dades de 2000, 2001 i 2002

ESTUDI SOCIOECONÒMIC DE LA COMARCA DEL BERGUEDÀ 2004

46 Síntesi

En termes generals, la població del Berguedà gaudeix d’un nivell de qualitat de vida força satisfactori en relació amb la mitjana de Catalunya. Bona part dels indicadors reflectits a l’informe presenten un índex superior a la mitjana de Catalunya pel que fa a equipaments i serveis educatius, culturals i esportius, sanitaris i de serveis socials.

SITUACIÓ I EVOLUCIÓ SOCIOECONÒMICA

47

3. L’activitat econòmica al territori ¨

3.1. Estructura econòmica: trets principals

L’activitat productiva a la comarca del Berguedà de manera resumida es caracteritza per cinc trets principals:

Ⅲ Un sector primari amb un pes elevat dins de l’estructura productiva de la comarca, que pràcticament no ha perdut pes en l’estructura productiva en la darrera dècada.

Ⅲ Un teixit industrial relativament important però en retrocés, seguint la tendència general de Catalunya, i molt diversificat.

Ⅲ Un sector de la construcció amb un pes elevat comparat amb el del conjunt de Catalunya i en fort creixement.

Ⅲ Un sector serveis preeminent en l’estructura productiva i en expansió que encara té un gran potencial de creixement.

Ⅲ Una distribució de l’activitat econòmica sobre el territori extremament concentrada a la capital, Berga.

La població treballadora afiliada al règim general de la Seguretat Social i l’estructura del PIB al Berguedà l’any 2003, reflecteixen la importància del sector industrial, encara que els serveis i la construcció estan agafant el relleu. D’altra banda, s’observa una evolució lenta en la redistribució dels sectors econòmics al Berguedà en línia amb l’evolució del Principat.

S’observa al quadre 3.1.1. que en els darrers 12 anys, la participació en el PIB dels diferents sectors econòmics del Berguedà ha variat d’acord amb la tendència general.

Quadre 3.1.1. Estructura sectorial del PIB. Pes sobre el total del PIB, en percentatge ¨

Diferència 1991 1996 2003 1991-2003

Berguedà Primari 5,8 5,8 5,3 –0,4 Indústria 41,6 37,2 34,1 –7,6 Construcció 10,6 10,6 12,8 2,2 Serveis 42,0 46,3 47,8 5,8 Total 100,0 100,0 100,0 –

Catalunya Primari 2,2 2,0 1,6 –0,6 Indústria 34,1 31,0 31,2 –2,9 Construcció 8,2 6,8 7,8 –0,4 Serveis 55,5 60,2 59,4 3,9 Total 100,0 100,0 100,0 –

Font: IDESCAT (1991 i 1996) i Caixa Catalunya (2004)

L’ACTIVITAT ECONÒMICA AL TERRITORI

49 El més destacable és la caiguda de 7,6 punts del pes de la indústria en l’economia berguedana, quan al conjunt de Catalunya només ha retrocedit 2,9 punts. Cal esmentar també que la participació del sector serveis en l’estructura sectorial del PIB en el període 1991-2003 ha augmentat 5,9 punts envers els 3,9 punts de la mitjana de Catalunya, però encara es troba per sota de la importància que aquest sector té en l’estructura productiva catalana. Aquesta és una tendència pròpia de països desenvolupats, per tant, aquest sector té encara un gran potencial de creixement al Berguedà.

L’any 2003, el 50,2 % dels afiliats estaven ocupats als serveis, mentre que la indústria ocupava el 31,3 % dels afiliats, el sector de la construcció, el 17,3 %, i el sector primari, l’1,1 % (vegeu el quadre 2.3.1.). En comparació amb el conjunt de Catalunya, el Berguedà té una proporció més gran d’afiliats en els sectors de la construcció, industrial i en el sector agrícola i ramader; en canvi, el sector serveis representa poc més de la meitat dels afiliats davant del 66,9 % del conjunt de Catalunya.

Quan s’analitza l’evolució del creixement sectorial del PIB dels diferents sectors els darrers cinc anys (vegeu el quadre 3.1.2.), destaca el comportament de la construcció, que en el període 1998-2003 va créixer el 5,9 %, per sobre de la mitjana del Principat (5,2 %). Tot i que sembla que aquest creixement sectorial ha tendit a estabilitzar-se a partir de l’any 2001, el Berguedà ha superat amb escreix l’increment de la construcció catalana entre els anys 2001 i 2003.

¨ Quadre 3.1.2. Creixement sectorial del PIB. Taxa de variació interanual real mitjana, en percentatge

Berguedà Catalunya

Primari 1998-2000 –0,5 –0,9 2001-2003 –1,3 –1,0 1998-2003 –0,9 –0,9

Construcció 1998-2000 6,1 6,5 2001-2003 5,6 4,0 1998-2003 5,9 5,2

Indústria 1998-2000 –2,9 4,2 2001-2003 –0,4 1,1 1998-2003 –1,6 2,7

Serveis 1998-2000 3,1 3,0 2001-2003 2,9 2,7 1998-2003 3,0 2,8

Font: Anuari Econòmic Comarcal 2004 de Caixa Catalunya

ESTUDI SOCIOECONÒMIC DE LA COMARCA DEL BERGUEDÀ 2004

50 Quadre 3.1.3. Distribució del VAB a preus de mercat per sectors. En percentatge sobre el total ¨

Any Agricultura Indústria Construcció Serveis Total

Berga 1996 1,4 21,9 11,8 64,9 100,0 1991 1,8 17,8 14,1 66,4 100,0

Berguedà 1996 5,8 37,2 10,6 46,3 100,0 1991 5,8 41,6 10,6 42,0 100,0

Catalunya 1996 2,0 31,0 6,8 60,2 100,0 1991 2,2 34,1 8,3 55,5 100,0

Font: IDESCAT

El sector serveis es caracteritza per una evolució molt positiva els darrers anys (el 3 % de creixement mitjà anual durant el període 1998-2003), lleugerament per sobre del creixement del conjunt català (2,8 %).

Pel que fa a la producció agrícola, ramadera i l’explotació forestal –enquadrats en el sector primari–, registren una lleugera contracció al Berguedà durant el període 1998-2003 (-0,9 %), idèntica a la del conjunt de Catalunya. Val a dir, però, que els darrers anys el sector primari a la comarca està fent un gran esforç innovador en sistemes de producció i comercialització, entre d’altres, seguint les tendències generals del mercat, que cada cop demana més productes de millor qualitat i més ecològics.

El sector industrial ha mostrat durant el període 1998-2003 un retrocés sectorial (-1,6 %), mentre que al conjunt de Catalunya ha crescut el 2,7 %. Aquest és el sector que registra la pitjor evolució de la comarca, tot i que cal diferenciar períodes en què la davallada ha estat més forta que en d’altres:

Ⅲ del 1998 al 2000, que va decréixer el 2,9 %, davant del creixement del 4,2 % del Principat

Ⅲ del 2001 al 2003, que va decréixer el 0,4 %, i va reduir la distància que la separava del creixement del Principat (1,1 %).

L’únic municipi de més de 5.000 habitants del Berguedà és la capital comarcal, Berga, que representa el 38,2 % de la població total i es caracteritza per la següent distribució sectorial del valor afegit brut (VAB), segons les últimes dades disponibles corresponents a l’any 1996:

Ⅲ En primer lloc, té una especialització de serveis bastant superior a la del conjunt de la comarca, i fins i tot a la de la mitjana de Catalunya.

Ⅲ En segon lloc, es caracteritza pel fet de tenir un pes del sector de l’agricultura molt inferior al del conjunt de la comarca, i un pes del sector industrial també menys destacat.

L’ACTIVITAT ECONÒMICA AL TERRITORI

51 Per tant, es pot concloure que els municipis que tenen menys habitants es caracteritzen per una especialització agrària i industrial superior a la de la capital de comarca i per una especialització de serveis inferior a aquesta. L’anàlisi del VAB sectorial entre l’any 1991 i 1996 confirma l’increment del pes específic del sector industrial a Berga durant aquest període, contràriament al que succeïa a la resta de la comarca i a Catalunya. Berga també destaca per l’elevada concentració d’empreses del sector serveis i de la construcció.

Segons les estimacions de Caixa Catalunya, l’any 2003 la comarca del Berguedà va generar 417 MEUR constants del 1995, 7 MEUR menys que l’any anterior, que representa una caiguda de l’1,69 % del VAB, davant d’un creixement del 4,3 % el 2002. En el marc d’un procés de desacceleració del creixement al conjunt de Catalunya, que va arrencar l’any 1999 i que l’any 2003 va assolir un creixement mitjà de l’1,71 %, la comarca del Berguedà és una de les set comarques que registra un comportament negatiu.

La causa principal de la caiguda del VAB l’any 2003 va ser el comportament negatiu del sector industrial, que té un pes específic notable en el conjunt i que ha patit una caiguda del 9,8 %, un comportament antagònic al de l’any 2002 (6,6 %). La indústria del Berguedà l’any 2003 va registrar el pitjor comportament de totes les comarques catalanes. Els subsectors responsables de la desacceleració de la indústria, amb un comportament molt negatiu, van ser la producció d’energia (-18,3 %), una activitat que representa el 40,2 % del sector, i la indústria tèxtil (-11,8 %), que aporta el 19 % del sector. Per contra, el creixement del subsector de l’alimentació, amb una quota del 10,3 % dins del sector, no ha aconseguit atenuar la caiguda industrial.

¨ Quadre 3.1.4. Distribució comarcal de l’ocupació per dimensió d’empresa. Pes dels afiliats sobre el total de Catalunya a cada tram de dimensió d’empresa. En percentatge

Berguedà Barcelonès

Gran empresa (+ de 500 treb.) Pes comarcal 1996 0,00 69,60 Pes comarcal 2003 0,00 65,80 Canvi 1996-2003 0,00 –3,90

Empresa mitjana (de 51 a 500 treb.) Pes comarcal 1996 0,30 41,50 Pes comarcal 2003 0,30 40,50 Canvi 1996-2003 0,00 –1,00

Empresa petita (d’11 a 50 treb.) Pes comarcal 1996 0,40 37,10 Pes comarcal 2003 0,40 33,90 Canvi 1996-2003 0,00 –3,20

Empresa molt petita Pes comarcal 1991 0,60 37,60 Pes comarcal 2003 0,60 34,10 Canvi 1991-2003 0,00 –3,50

Font: Anuari Econòmic Comarcal 2004 de Caixa Catalunya

ESTUDI SOCIOECONÒMIC DE LA COMARCA DEL BERGUEDÀ 2004

52 Han contribuït als números vermells el comportament també negatiu del sector primari (-3,4 %). Dins del sector, la ramaderia, amb un pes específic superior a la meitat del sector l’any 2003, solament va créixer un moderat 0,9 %, quan l’any anterior havia crescut el 7,2 %. Per la seva banda, el subsector forestal, el 30,5 % del conjunt de l’activitat primària, l’any 2003 va patir una contracció del 3,6 %.

Els dos sectors en recessió esmentats van neutralitzar el comportament positiu del sector de la construcció (5,4 %) i dels serveis (3,2%), que van créixer 1,92 punts i 1 punt, respectivament, per sobre de la mitjana catalana. Dins del serveis, els subsectors de les assistències primàries (AP), la sanitat i l’educació, amb una aportació aproximada d’un terç al conjunt del sector, van créixer el 3,4 %. Molt més moderat va ser el creixement dels subsectors de les immobiliàries i dels serveis a les empreses (0,1 %) aquest mateix any.

Si bé és veritat que l’any 2003 el nombre d’afiliats al Berguedà va créixer lleugerament per sobre del conjunt català (el 2,7 % respecte del 2,2 %), en la distribució de l’ocupació al Berguedà per dimensió d’empresa, mesurada en relació amb el conjunt de Catalunya, no hi ha hagut cap canvi entre el 1991 i el 2003. En primer lloc, segueix sense haver-hi un sector de grans empreses (> 500 treballadors); en segon lloc, tampoc no han enregistrat cap variació els percentatges d’ocupats en empreses mitjanes (de 51 a 500 treballadors), petites (d’11 a 50 treballadors) i molt petites. La seva participació l’any 2003 en el conjunt d’afiliats segueix sent la mateixa, segons que es desprèn del quadre 3.1.4.

Síntesi

L’activitat productiva a la comarca del Berguedà de manera resumida es caracteritza per cinc trets principals:

Ⅲ un sector primari amb un pes elevat dins de l’estructura productiva de la comarca, que pràcticament no ha perdut pes en l’estructura productiva en la darrera dècada,

Ⅲ un teixit industrial relativament important però en retrocés, seguint la tendència general de Catalunya, i molt diversificat,

Ⅲ un sector de la construcció amb un pes elevat comparat amb el del conjunt de Catalunya i en fort creixement,

Ⅲ un sector serveis preeminent en l’estructura productiva i en expansió que encara té un gran potencial de creixement,

Ⅲ una distribució de l’activitat econòmica sobre el territori extremament concentrada a la capital, Berga.

El futur de l’activitat econòmica al Berguedà requereix una potenciació del sector serveis, sobretot de proximitat, per evitar el marcat despoblament i la inversió de la piràmide poblacional que pateixen tots els pobles excepte Berga, que, com a capital, concentra els serveis requerits i atrau persones de totes les edats, tant jubilats com estudiants i persones en actiu.

L’ACTIVITAT ECONÒMICA AL TERRITORI

53 Cal destacar, en particular, el ràpid creixement del sector turístic que s’està desenvolupant els darrers anys, sobretot pel que fa referència a petites empreses de serveis complementaris i de turisme rural. Hi ha hagut una aposta per part de l’Administració de fer quelcom en l’activació d’aquest subsector, tot i que no s’ha definit suficientment, ni s’han homogeneïtzat les actuacions entre entitats municipals, supramunicipals, agents i empreses del sector.

Respecte de l’activitat agropecuària, val a dir que al Berguedà, a banda de les explotacions destinades a mercats convencionals, s’està desenvolupant un tipus de granges que ofereixen productes ecològics de qualitat en engreix de bestiar i agricultura bàsica.

D’altra banda, la indústria extractiva al Berguedà requereix una transformació important, associada amb la capacitat d’assolir preus competitius en subsectors determinats, com l’extracció minera, amb problemes greus de competitivitat derivats dels costos d’extracció i potencial de reserves de les mines.

Finalment, pel que fa al sector tèxtil, d’una gran importància històrica en el desenvolupament industrial de la comarca, la crisi que pateix podria continuar i conduir a més reestructuracions durant els propers anys –sobretot en les branques d’activitat que produïen béns poc diferenciats, amb poc contingut tecnològic o de disseny i escàs valor afegit. Els darrers anys, aquest sector ha patit reduccions importants de personal; no obstant això, les empreses del sector han evolucionat cap a productes especialitzats i de recuperació, i han obert nous mercats a l’exterior.

3.2. Agricultura i ramaderia

L’any 2003 l’activitat agrària i ramadera de la comarca del Berguedà ocupava 93 persones, l’1,1 % dels treballadors afiliats al règim general de la Seguretat Social (SS). La importància d’aquest sector dins l’economia berguedana és clarament superior a la que té en el conjunt de Catalunya, on ocupava només el 0,4 % dels treballadors afiliats a la Seguretat Social. En termes de PIB, el sector primari representava al Berguedà el 5,3 % del total el 2003, més del triple del pes que tenia en el conjunt del territori català (1,6 %). Des de l’any 1998 al 2003 el creixement del sector ha estat negatiu (-0,9 %), idèntic al comportament de la mitjana catalana. La taxa real de variació interanual de l’any 2003 ha contribuït al balanç negatiu del període amb una caiguda del -3,4 %. De fet, totes les comarques catalanes, tret del Pla d’Urgell, el Segrià i l’Alt Penedès, registren una contracció del sector.

El sector primari de la comarca es caracteritza, tal com s’aprecia al quadre 3.2.1., pel predomini del conreu de cereals de secà, la cria i l’engreix de porcs i de vedells (encara que menor), la producció de llet i, finalment, l’explotació de la fusta de pi dels extensos boscos del Berguedà (96.597 ha de sòl forestal, el 81,15 % de la superfície del

ESTUDI SOCIOECONÒMIC DE LA COMARCA DEL BERGUEDÀ 2004

54 Quadre 3.2.1. Estructura del PIB al sector primari per productes. Any 2003. En percentatge ¨

Berguedà Catalunya

Total sector primari 100,0 100,0 Agricultura i ramaderia 66,0 90,7 Cereals 5,7 7,1 Lleguminoses 0,3 0,3 Tubercles per a consum humà 0,3 0,2 Cultius industrials herbacis 1,3 0,4 Farratges 0,0 1,6 Hortalisses 3,3 11,2 Fruita fresca (no cítrics) 0,0 17,9 Fruita seca 0,0 2,9 Cítrics 0,4 1,9 Vi i subproductes 0,0 10,2 Oli d’oliva i subproductes 0,0 2,3 Flors i plantes ornamentals 0,0 5,0 Llavors i planters 1,0 1,7 Altres productes agrícoles 0,1 0,3 Boví 8,1 6,6 Oví i cabrum 0,8 0,4 Porcí 35,5 15,7 Aviram 0,2 1,0 Altres animals 0,1 0,2 Llet 8,4 3,3 Ous 0,0 0,3 Altres productes ramaders 0,2 0,2

Fusta 30,5 4,2

Pesca marítima i continental 3,5 5,1

Font: Anuari Econòmic Comarcal 2004 de Caixa Catalunya

Berguedà1), fet que ha generat el desplegament d’una important indústria. És el cas de la Serradora Boix. El sector de la fusta l’any 2003 aportava el 30,5 % del PIB al conjunt del sector primari.

1 Font: elaboració SACUH a partir del Mapa d’usos del sòl de Catalunya 1:250.000, ICC, 1992. Servei d’Acció Comarcal (març 2002). Pla comarcal de muntanya 2001-2005. Diagnosi socioeconòmica. Programa d’actuacions i marc financer. Berguedà. Departament de Política Territorial i Obres Públiques, Programa de Política General de Muntanya, p. 9.

L’ACTIVITAT ECONÒMICA AL TERRITORI

55 Serradora Boix, SL

Serradora Boix és una empresa d’origen familiar dedicada a treballar la fusta de pi dels boscos de Catalunya des de fa més de 30 anys. Inicialment era una petita serradora ubicada dins la mateixa població de Puig-reig, fins que es va traslladar als afores l’any 1973, i es va convertir en una de les serradores més competitives de Catalunya. Actualment, l’empresa té diferents centres de producció. L’any 1997 es va inaugurar el centre de Saltet a Puig-reig, una de les serradores més modernes de l’Estat, concebuda per transformar fusta de petit diàmetre, que era la que menys aprofitament tenia fins aleshores i a la qual calia donar sortida per rendibilitzar més i millor els boscos catalans. L’any 1992, Serradora Boix va adquirir la majoria d’accions de l’empresa Embalatges Faura, ubicada a les Borges Blanques (les Garrigues) i dedicada a la fabricació de palets i palots, aquests últims destinats a emmagatzemar fruita en cambres de fred. Més tard, l’any 1998, es va associar amb la multinacional Tafisa- Soane, dedicada a la fabricació de taulers d’aglomerat.

L’objectiu empresarial de Serradora Boix és l’aprofitament integral del tipus de fusta en tronc que es disposa a la zona, orientat cap a usos en embalatge. En la mateixa empresa s’integra una gran part de les activitats pròpies de la cadena forestal: es comença pels treballs forestals i la tala dels arbres (Forestal Boix). Es continua el procés amb la fabricació de palets i altres tipus d’embalatges de fusta i tauler aglomerat. La distribució territorial estratègica i el volum de producció li permeten de ser l’abastador principal del mercat català d’embalatge de fusta. Segons l’Informe Empresarial de Catalunya 2004, Serradora Boix és, per volum de facturació, la segona empresa més important del Berguedà (19.843 MEUR) i ocupa el lloc 1.825 en el rànquing de les 3.000 empreses més importants de Catalunya.

Sostenibilitat: El bosc i, en concret, la producció fustera, són per a l’empresa el punt de partida forçós. Per això pretén una gestió forestal sostenible, que asseguri la permanència dels ecosistemes forestals i la producció contínua de fusta (considerada el recurs natural renovable per excel·lència). «Fusta avui, bosc per sempre» és el lema que pot resumir aquesta desitjable relació entre societat i entorn. La fusta en tronc que es consumeix és tota de coníferes (concretament de pins), que prové generalment d’àrees geogràfiques properes a les instal·lacions. Les formes d’adquisició del tronc són diverses: comprar quan els arbres encara no s’han tallat (en aquest cas Serradora Boix pot assumir la realització de totes les tasques d’explotació necessàries) o comprar a terceres empreses especialitzades en l’explotació forestal. Entre un extrem i l’altre hi ha totes les formes intermèdies. En resulta, finalment, tot un ampli ventall de possibilitats i permet de garantir un subministrament suficient i continuat. Així el tronc arriba a les nostres instal·lacions amb la qualitat necessària.

Transformació i capacitat de producció: Un cop arriba el tronc procedent del bosc, el primer procés de transformació que l’afectarà serà el que es dóna en les línies de serrar. Primerament el tronc és emmagatzemat temporalment en amplis patis. Es disposa d’una capacitat d’estocatge que supera les 50.000 t de fusta en tronc. D’aquesta manera s’absorbeixen les fluctuacions en el subministrament d’aquesta primera matèria i s’evita que pugui afectar els processos posteriors de serrat. En total, el consum de troncs és de 1.000 t diàries, el principal

ESTUDI SOCIOECONÒMIC DE LA COMARCA DEL BERGUEDÀ 2004

56 consumidor dels quals és Catalunya, un dels més importants de tot l’Estat. Aquesta prerrogativa dóna un avantatge important a l’hora de poder escollir el millor producte disponible.

Capacitat: Serradora Boix és una empresa líder en el sector de la serra. Es produeixen anualment 110.000 m2 de fusta serrada, amb una plantilla de 130 treballadors. Distribuïdes en tres centres de treball, les quatre línies de producció de fusta serrada disposen de la tecnologia més moderna per processar tronc de petita i mitjana dimensió. Els processos de serrada estan totalment optimitzats i controlats per ordinador.

L’empresa coneix bé les necessitats que té avui la indústria i la seva política empresarial es fonamenta precisament en aquesta gran capacitat de producció com a element essencial per garantir un servei continuat i sense problemes de subministrament. Els 110.000 m2 de fusta serrada anualment permeten d’assegurar que es compleixin els compromisos per importants que siguin.

Distribuïdes en dos centres de treball, Serradora Boix disposa de set línies automàtiques per a la fabricació de palets. Amb una producció anual de dos milions de palets i una plantilla de 50 persones, ha esdevingut el principal productor català.

Des del punt de vista de la direcció de l’empresa, una de les principals mancances que té el Berguedà és la comunicació amb el Solsonès (Solsona) i el Ripollès (Ripoll). Això comporta que territoris molt propers tinguin una interacció econòmica deficient i que es perdin oportunitats en tots els camps (comercial, de serveis, agrari, etc.). El sector forestal (a què pertany Serradora Boix) és tan o més afectat per aquest fet que qualsevol altre perquè ambdues comarques veïnes són molt importants com a possibles proveïdores de fusta, i la comunicació deficient està encarint la nostra primera matèria.

Josep M. Boix Director industrial

La ramaderia aporta gairebé la meitat del PIB al sector primari per productes (44,7 %). Destaca la participació del porcí, una producció que aporta una tercera part del conjunt del sector (35,5 %), més del doble que la seva participació per al conjunt català. El segueix la producció bovina (el 8,1 % del PIB del sector l’any 2003) i el seu derivat, la llet (8,4 %). Dins de les activitats ramaderes, el porcí representava el 51,5 % de la cabanya i el 39,3 % de les explotacions ramaderes el 2002. Els 53.810 caps de bestiar porcí representen el 3,87 % del total de Catalunya. El Berguedà ocupa la desena posició en el rànquing de la cabanya de porcs de les comarques catalanes. Segons el cens de bestiar porcí elaborat a partir de l’enquesta de desembre del 2002 pel Departament d’Agricultura, Ramaderia i Pesca, al Berguedà hi havia 53.810 garrins, 132.466 porcs, 317 mascles reproductors i 22.762 truges reproductores.

Els darrers anys, les explotacions i el nombre de caps de bestiar porcí han disminuït notablement al Berguedà, seguint la tendència del conjunt de Catalunya com a

L’ACTIVITAT ECONÒMICA AL TERRITORI

57 conseqüència de l’epidèmia de pesta porcina clàssica apareguda al desembre de l’any 2001. El sacrifici obligatori de part de la cabanya va obligar a tancar moltes explotacions de caràcter familiar, fet que ha afavorit de manera indirecta la tendència a la concentració del sector en grans grups empresarials. L’any 1982 hi havia 701 explotacions de bestiar porcí al Berguedà; el 1989, 513, i l’any 2002, 360. A més, destaca un cert punt de saturació en la producció porcina a la comarca des de l’any 1988 (vegeu el quadre 3.2.2.), que estan aprofitant comarques veïnes, en especial el Bages, i altres comunitats, com l’Aragó, per incrementar el cens porcí. La dècada de 1980-1989 i part de la següent es van caracteritzar per un creixement continuat de la cabanya porcina. L’any 1989 hi havia 108.569 caps censats, nombre que s’havia reduït a la meitat en el cens del 2002 (53.810 caps de bestiar porcí).

¨ Quadre 3.2.2. Nombre d’explotacions ramaderes per espècies

Nombre d’expotacions per espècies

1982 1989 2002 Dif. 1982-2002

Nombre % Nombre % Nombre % Nombre %

Berguedà Total 1.345 100,0 1.215 100,0 917 100,0 –428 –31,8 Boví 447 33,2 401 33,0 331 36,1 –116 –26,0 Oví i cabrum 197 14,6 301 24,8 226 24,6 29 14,7 Porcí 701 52,1 513 42,2 360 39,3 –341 –48,6

Catalunya Total 41.459 100,0 31.159 100,0 22.608 100,0 –18.851 –45,5 Boví 13.727 33,1 10.018 32,2 7.784 34,4 –5.943 –43,3 Oví i cabrum 6.755 16,3 6.999 22,5 5.011 22,2 –1.744 –25,8 Porcí 20.977 50,6 14.142 45,4 9.813 43,4 –11.164 –53,2

Nombre de caps per espècie

1982 1989 2002 Dif. 1982-2002

Nombre % Nombre % Nombre % Nombre %

Berguedà Total 99.782 100,0 149.458 100,0 104.520 100,0 4.738 4,7 Boví 9.598 9,6 16.706 11,2 21.587 20,7 11.989 124,9 Oví 10.212 10,2 21.260 14,2 25.872 24,8 15.660 153,3 Cabrum 973 1,0 2.923 2,0 3.251 3,1 2.278 234,1 Porcí 78.999 79,2 108.569 72,6 53.810 51,5 –25.189 –31,9

Catalunya Total 3.672.502 100,0 5.435.159 100,0 3.206.541 100,0 –465.961 –12,7 Boví 388.942 10,6 577.498 10,6 692.300 21,6 303.358 78,0 Oví 645.370 17,6 965.672 17,8 1.043.820 32,6 398.450 61,7 Cabrum 33.167 0,9 64.357 1,2 78.245 2,4 45.078 135,9 Porcí 2.605.023 70,9 3.827.632 70,4 1.392.176 43,4 –1.212.847 –46,6

Font: IDESCAT a partir de les dades del cens agrari per al 1982 i el 1986, i Departament d’Agricultura, Ramaderia i Pesca de la Generalitat de Catalunya per al 2002

ESTUDI SOCIOECONÒMIC DE LA COMARCA DEL BERGUEDÀ 2004

58 Quadre 3.2.3. Producció de llet. En tones ¨

Berguedà Catalunya Bergu. /Cat. %

1996 19.092 592.395 3,2 1997 18.634 617.121 3,0 1998 18.294 639.875 2,9 1999 21.661 694.160 3,1 2000 17.167 641.542 2,7 2001 18.277 636.917 2,9 2002 14.448 673.417 2,1

Font: IDESCAT a partir de les dades del Departament d’Agricultura, Ramaderia i Pesca fins al 2001, i Departament d’Agricultura, Ramaderia i Pesca per a l’any 2002

La segona activitat ramadera en importància al Berguedà és l’explotació del bestiar boví, amb 21.587 caps i 331 explotacions el 2002, tant per a la producció de llet com per a la de carn, que representa el 3,1 % de la producció catalana i el 4,3 % de les explotacions de boví del Principat. Segons el cens de boví elaborat a partir de l’enquesta de desembre del 2002 pel Departament d’Agricultura, Ramaderia i Pesca, al Berguedà hi havia 212 mascles reproductors, 7.475 animals de més de 24 mesos, 1.628 animals entre 12 i 24 mesos i 12.272 animals de menys de 12 mesos. El Berguedà ocupa l’onzena posició en el rànquing de la cabanya de bovins de les comarques catalanes. Un sector que al llarg de les dues darreres dècades ha experimentat un procés de concentració de la producció i alhora un increment del nombre de caps. Com s’observa al quadre 3.2.2., les 447 explotacions existents l’any 1982 es van reduir a 401 el 1989 i a 331 el 2002. La política agrària comunitària i la política de quotes lleteres han derivat en el tancament de les petites explotacions, mentre que les més grans han incrementat la cabanya. L’any 1982 es registraven 9.598 caps de bestiar boví, 16.706 caps el 1989 i 21.587 caps el 2002.

Si bé és cert que al llarg de les dues darreres dècades s’ha incrementat el nombre de caps de bestiar boví destinats al consum de carn, cal precisar que, tal com es desprèn del quadre 3.2.3., ha disminuït el nombre de vaques de llet. S’observa una clara tendència a la reducció de la producció lletera al Berguedà, que ha passat de produir 19.092 t de llet l’any 1996 (el 3,2 % de la producció total catalana) a 14.448 t el 2002 (el 2,1 % de la producció catalana). Aquest darrer any, la comarca ocupava el quinzè lloc en la producció lletera de Catalunya.

El paisatge de muntanya del Berguedà amb les seves extenses àrees de bosc i de pastura és propici per a la presència d’una notable cabanya de bestiar oví i cabrum. Les terres destinades a pastura permanent l’any 2002 representaven el 63,2 % de la superfície agrària utilitzada (SAU). Aquest mateix any, les explotacions d’aquesta mena representaven la quarta part de les explotacions ramaderes del Berguedà, les quals administraven 25.872 caps de bestiar oví i 3.251 de cabrum. Entre els anys 1982 i 1989 la cabanya es va més que doblar, i del 1989 al 2002 es va incrementar el 20,4 %.

Per la seva banda, l’agricultura s’està adaptant al predomini de la ramaderia i s’està convertint en auxiliar. Aquest fet s’ha traduït en una nova orientació dels conreus, ja que

L’ACTIVITAT ECONÒMICA AL TERRITORI

59 ¨ Quadre 3.2.4. Superfície agrària per tipus

Berguedà Catalunya

1982 1989 1999 1982 1989 1999

ha % ha % ha % ha % ha % ha %

Sup. agrària utilitzada (SAU) 16.061 15,5 21.881 20,1 31.805 31,7 1.089.547 42,5 1.106.914 44,8 1.156.828 50,2 Terres llaurades (conreus) 12.475 77,7 11.579 52,9 11.703 36,8 936.728 86,0 837.000 75,6 817.031 70,6 Pastures permanents 3.586 22,3 10.302 47,1 20.102 63,2 152.819 14,0 269.914 24,4 339.797 29,4

Secà 15.962 99,4 21.648 98,9 31.545 99,2 870.838 79,9 884.932 79,9 919.410 79,5 Regadiu 101 0,6 231 1,1 260 0,8 218.697 20,1 221.981 20,1 237.418 20,5

Superfície forestal 67.809 65,5 65.989 60,7 57.700 57,5 952.101 37,1 981.364 39,7 838.663 36,4

Altres terres 19.675 19,0 20.828 19,2 10.792 10,8 521.421 20,3 383.303 15,5 308.488 13,4

Total 103.545 100,0 108.698 100,0 100.297 100,0 2.563.069 100,0 2.471.581 100,0 2.303.979 100,0

Nota: Les terres llaurades + les pastures permanents és la mateixa superfície que les terres de secà + les terres de regadiu. Per tant, els percentatges respectius fan referència a la mateixa base del total de SAU.

Font: IDESCAT

bona part de les terres que abans es destinaven al conreu de cereals panificables ara es dedica a farratges per al bestiar, especialment a la part meridional de la comarca. Al Berguedà nord la superfície conreada ha tendit a disminuir en benefici de les terres destinades a pastures permanents. Segons dades del cens agrari del 1999, al conjunt de la comarca hi havia 100.297 ha de superfície agrària. D’aquesta superfície, el 20,1 % eren explotacions agràries (el 53 % per a conreus i l’altre 47 % per a pastures permanents), el 60,7 %, forestal, i la resta, el 19,2 %, eren terres d’erm, matoll i altres. Si comparem les terres de SAU de l’any 1999 amb les dels censos de 1982 i 1989, s’observa que la superfície total conreada ha disminuït progressivament en benefici de les pastures permanents, fet que en confirma el paper com a auxiliar de l’activitat primària principal, la ramaderia. Com s’observa al quadre 3.2.4., l’any 1982 les terres llaurades representaven el 77,7 % de les terres de SAU, per contra, 16 anys més tard s’havien reduït al 36,8 %, una evolució inversa a la de les pastures permanents, que entre 1982 i 1999 s’han multiplicat per 5,6.

Al llarg dels anys, les explotacions agràries han tendit a concentrar-se i a augmentar la superfície mitjana, un procés que ha anat acompanyat de la mecanització del sector i del reagrupament de les masoveries, que s’exploten des de la casa pairal directament, al mateix temps que creix el nombre de cases de pagès deshabitades o reconvertides per al turisme rural. Aquesta tendència es va iniciar a la dècada de 1960-1969 com a conseqüència de diversos factors, entre els quals cal considerar la motorització i la mecanització de les feines del camp i l’atracció de les àrees industrials que es trobaven en ple desenvolupament. L’èxode d’un gran nombre de famílies pageses d’arrendataris i petits propietaris, especialment a la zona nord de la comarca, va prendre unes dimensions notables. Segons xifres dels censos agraris, l’any 1962 hi havia 5.487 explotacions; el 1972, 2.667, i el 1982, 2.017. A la dècada de 1980-1989 el procés de concentració s’ha de valorar dins del procés de reforma de la política agrària comunitària (PAC), que precisament té com a objectius el redimensionament i la modernització de les explotacions agràries.

ESTUDI SOCIOECONÒMIC DE LA COMARCA DEL BERGUEDÀ 2004

60 Síntesi

L’any 2003, el PIB del sector primari manifesta un comportament negatiu que trenca amb el període de creixement dels anys anteriors. Es tracta d’un sectorque al Berguedà té una contribució tres vegades superior respecte de la participació del sector en el conjunt del PIB català. Destaca l’aportació de la ramaderia porcina i de l’explotació forestal. Per la seva banda, bona part dels conreus s’han reorientat cap a la producció de farratges.

Les explotacions agrícoles i ramaderes han seguit un procés de selecció i de concentració que ha dibuixat un paisatge polaritzat, on poques explotacions controlen la majoria de la producció.

3.3. Indústria

El sector econòmic més important a la comarca del Berguedà, durant la segona meitat del segle XII primer terç del segle XX, va ser la indústria, tot i que els darrers anys ha anat perdent pes a causa de la crisi de les indústries tèxtil i extractiva, i de la progressió relativa dels sectors terciari i de la construcció.

Al Berguedà el sector secundari representava el 34,1 % del PIB l’any 2003, per sobre del 31,2 % que representa en la totalitat de l’economia catalana. En nombre de treballadors afiliats a la Seguretat Social, l’any 2003, la indústria ocupava 2.565 persones, el 31,3 % del total del Berguedà, davant del 23,6 % que aquest sector representa a Catalunya, fet que ens mostra el paper rellevant de la indústria al Berguedà.

En relació amb les comarques veïnes de la província de Barcelona, l’any 2001 el Bages i Osona tenien més establiments industrials, al voltant dels 2000, que el Berguedà, on només n’hi havia 438 (vegeu el quadre 3.3.1.).

Quadre 3.3.1. Establiments d’empreses industrials per branques d’activitat (IAE). Any 2001 ¨

Berguedà Bages Osona Ripollès

Energia i aigua 44 95 60 40 Química i metall 26 104 94 17 Transform. metalls 98 728 652 94 Productes alimentaris 56 158 249 42 Tèxtil i confecció 108 440 338 40 Edició i mobles 92 340 475 68 Indústries NCAA* 14 102 115 16 Total 438 1.967 1.983 317

* NCAA: No classificades en altres apartats Font: IDESCAT

L’ACTIVITAT ECONÒMICA AL TERRITORI

61 Respecte de la comarca gironina del Ripollès, que limita de manera natural per l’est amb el Berguedà, presenta característiques socioeconòmiques molt similars, ja que geogràficament estan situades a les capçaleres dels rius on durant el segle XIX i primer terç del XX va aparèixer tota la indústria tèxtil, sector guia que va destacar sobre els altres durant la primera revolució industrial a través d’una estratègia d’organització de fàbriques de riu, model que es va allargar fins a la dècada de 1970-1979, quan va entrar en una crisi irreversible. Arran d’aquesta crisi, les dues comarques han patit el mateix procés de desindustrialització i despoblament, contràriament als casos del Bages i Osona, que, gràcies a la seva proximitat amb Barcelona i la seva àrea metropolitana i a la millora de les comunicacions nord-sud i est-oest, han pogut sortir de manera molt més positiva de la crisi del tèxtil, diversificant-se i especialitzant-se en altres subsectors més productius.

En termes de distribució territorial, es pot definir una àrea preferent de localització industrial a la comarca formada per les poblacions d’Avià, Berga, Gironella, Olvan i Puig-reig, situades al Baix Berguedà, definida per l’eix del riu Llobregat, principal via de comunicació de la comarca.

El Berguedà industrial

Retrospectivament, al Berguedà destaca un sector industrial que ha passat d’estar molt focalitzat sectorialment a caracteritzar-se per una diversificació emergent d’activitat en el territori, un fenomen que s’ha produït per l’evolució natural i competitiva dels mateixos sectors d’activitat econòmica.

El lideratge industrial fins aleshores, tèxtil i miner, va donar pas a un període de transició en el territori, on el model industrial estava canviant substancialment. El Berguedà va transformar la seva indústria en altres territoris lluny del riu i de les mines i va començar a planificar-se el sòl industrial –el polígon industrial de Berga és el més important. Des de l’Ajuntament s’ideen polítiques de captació d’empreses foranes i es potencia l’activitat autònoma, a través de diferents ens de promoció econòmica. La formació i les subvencions han estat dos elements que han distingit el Berguedà en la seva millora competitiva com a zona en reequilibri industrial, al mateix temps que s’ha potenciat la creació d’empreses i la diversificació de la indústria.

Al final del 2004, el Berguedà té un teixit industrial diversificat i en fase de consolidació. Un exemple d’aquesta realitat és que el sòl industrial s’ha exhaurit, motiu pel qual ja s’estan estudiant noves ubicacions de polígons industrials i nous models de gestió i ubicació del teixit industrial. En concret, estic parlant del polígon industrial comarcal que aprofita l’ampliació de l’eix viari C-16. Aquesta ampliació de sòl industrial comporta nous reptes i nous plantejaments d’activitats al territori; no estic parlant de grans indústries de manufactura, sinó de diferents activitats industrials que creïn un teixit auxiliar al mateix territori, per establir una política de costos més reduïda i avantatjosa.

El Berguedà és un territori industrial però també és molt important pel seu potencial de natura, per la seva situació geogràfica. De tota manera, no oblidem que el Berguedà és lluny de les comunicacions vitals del país i la seva indústria necessita bons accessos a ports i aeroports i als eixos verticals, principals connectors d’Europa.

ESTUDI SOCIOECONÒMIC DE LA COMARCA DEL BERGUEDÀ 2004

62 La natura sempre ha estat el motor desencadenant de l’economia berguedana, el riu va portar el tèxtil i el carbó, però avui aquesta natura ha obert noves fonts d’ingressos que defineixen la nostra economia, com és el cas del sector turístic. La sostenibilitat i la convivència entre aquests dos sectors fa que tinguem cura a l’hora d’ubicar i seleccionar la nostra indústria, per aprofitar al màxim els recursos naturals que ens ofereix el territori. Exemples d’aquesta compatibilitat d’activitat la tenim en el projecte del Parc Fluvial del Berguedà, que garanteix l’aprofitament de les antigues colònies tèxtils amb nous centres d’activitat industrial i turística.

La diversificació de la indústria berguedana ha comportat nous sectors d’activitat econòmica, alhora que ha generat i format nous perfils professionals, els quals han donat pas a la creació d’una nova societat berguedana, amb noves inquietuds, tendències i hàbits. Tot això ha comportat obrir pas a un Berguedà del segle XXI que té la necessitat de noves infraestructures viàries i tecnològiques, de formació, de polítiques d’ocupació adequades a les demandes empresarials i de plantejar-se un futur immediat on la indústria sigui un motor del territori, bàsicament una indústria consolidada i amb valor afegit que consumeixi i reinverteixi al Berguedà.

Tota economia multisectorial, com és la del Berguedà, garanteix un equilibri econòmic i un enriquiment intersectorial. Cal, doncs, esmentar que la diversificació és la clau per garantir aquesta estabilitat. Dins d’aquesta podem parlar de sectors com el metall, la construcció, els serveis i el turisme, que són actualment els puntals de la indústria berguedana i que aglutinen prop d’un miler d’empreses, de les quals la petita empresa és la que defineix el territori.

Montse Rodríguez Responsable de l’Associació d’Empresaris del Berguedà

El PIB del sector industrial al Berguedà l’any 2003 es caracteritza per una concentració elevada en els dos subsectors més tradicionals: l’energia, aigua i extractives, i el tèxtil. Entre els dos concentren gairebé el 60 % de la producció industrial a la comarca, mentre que al conjunt de Catalunya només representa el 19 % del PIB industrial.

Tal com s’acaba d’esmentar, el subsector industrial més important quant al PIB i amb més tradició a la comarca, agrupa les activitats de l’energia, aigua i extracció. L’any 2003, aquest sector concentrava el 40,2 % de la producció industrial. Tot i ser el sector de més pes a la indústria, la taxa de variació del creixement registrat l’any 2003 és negatiu (–18,3 %), davant de l’increment del 0,8 % registrat pel mateix sector en el conjunt de Catalunya. A més, és el primer sector en decreixement al Berguedà. Un exemple de gran empresa del sector és Carbones Pedraforca SA (entorn als 10 MEUR de facturació), establerta a Berga, la setena empresa en importància de facturació del Berguedà.2

El tèxtil és el segon subsector industrial de més pes a la comarca, amb el 19 % del PIB industrial l’any 2003. Aquest sector ha registrat un creixement negatiu el 2003 (–11,8 %), gairebé com al conjunt de Catalunya (-10,9 %). Aquesta evolució negativa és deguda

2 Les referències a empreses més destacades del sector i les seves dades de facturació i treballadors s’han obtingut d’Espanya 30.000, anuari de Fomento de la Producción (2003).

L’ACTIVITAT ECONÒMICA AL TERRITORI

63 ¨ Quadre 3.3.2. Estructura i creixement del PIB al sector industrial. Any 2003

Berguedà Catalunya

Estructura Creixement Estructura Creixement % sobre Taxa de variació % sobre Taxa de variació el total interanual, % el total interanual, %

Indústria 100,0 –9,8 100,0 0,5

Energia, aigua i extractives 40,2 –18,3 11,4 0,8 Aliments, begudes i tabac 10,3 2,1 11,3 1,6 Tèxtil, cuir i calçat 19,0 –11,8 7,4 –10,9 Fusta i suro 3,6 4,2 1,7 4,2 Paper i arts gràfiques 2,8 0,2 8,7 1,1 Química 4,2 –0,2 15,4 6,8 Cautxú i plàstic 2,0 14,2 5,6 4,2 Altres minerals no metàl·lics 3,5 11,8 5,5 11,2 Metal·lúrgia i productes metàl·lics 3,7 2,9 7,6 1,9 Maquinària i equipament mecànic 2,7 –5,8 5,3 –7,0 Equipament elèctric, electrònic i òptic 4,2 –1,8 7,5 –2,6 Material de transport 2,8 –6,7 9,2 –5,2 Indústries manufactureres diverses 1,0 5,2 3,3 4,9

Font: Anuari Econòmic Comarcal 2004 de Caixa Catalunya

al fenomen de la deslocalització, fet que provoca incertesa sobre el futur d’aquest sector i de la mateixa comarca, ja que, juntament amb les extractives, han estat indústries històricament lligades al territori.

L’activitat del subsector tèxtil al Berguedà està molt dispersa per tot el territori; així trobem 29 municipis de 31 on l’activitat tèxtil és la més important, segons dades de l’Informe Territorial de la Província de Barcelona 2004.

Podem esmentar algunes empreses destacades del sector en la branca del cotó, per nombre de treballadors (empreses al voltant d’un centenar de treballadors): Manufacturas e Industrias Textiles Tgrupadas, de Castellar de n’Hug (135 treballadors) i Fibras e Hilados Esteva, SA, d’Avià (75 treballadors). Les empreses del sector al Berguedà amb vendes superiors a 1 MEUR són: Teixits Gonfaus SA (2,17 MEUR), a Berga, i Fligir SA (1,98 MEUR), a Gironella.

La crisi profunda que pateix el sector tèxtil de la comarca s’ha traduït en el tancament o la reducció de plantilles de molts establiments (quasi el 16 % el darrer any), alguns molt significatius en termes d’ocupació per a determinats municipis, on empreses del sector donen feina a gairebé tota la població.

La causa més directa d’aquesta crisi és la competència de les importacions de baix preu procedents de països no europeus, i la baixa competitivitat per manca d’inversions i per l’estancament del sector. El procés de reestructuració continuat del sector tèxtil ha fet que algunes de les empreses de la comarca que s’han mantingut en el mercat, s’hagin anat adaptant de manera progressiva a les noves condicions que marca la competència mundial, i se cerquin nous factors competitius, com el

ESTUDI SOCIOECONÒMIC DE LA COMARCA DEL BERGUEDÀ 2004

64 desenvolupament de nous productes i fibres, l’aplicació de les tecnologies de la informació, una integració més gran en la distribució o la implantació de tècniques d’adaptació ràpida als canvis en la demanda. No obstant això, el subsector de la filatura de cotó segueix sent un dels més afectats per la competència internacional, atès que el preu de la primera matèria i les fluctuacions dels tipus de canvi tenen uns efectes directes molt importants que, sumats a l’escàs valor afegit d’aquest producte, ha provocat la seva deslocalització cap a països del Tercer Món motivats per una reducció dels costos laborals.

Planafil, SA

PLANAFIL, SA va ser creada l’any 1985 i es va establir a Avià, en una antiga colònia tèxtil. L’inici de l’activitat es va desenvolupar mitjançant un règim de subcontractació de PLANAFIL, SA com a serveis de filats utilitzant maquinària de segona mà. L’any 1992, el propietari actual, Martí Font Plana i la seva família van decidir independitzar-se. Van comprar totes les accions de l’empresa i es van convertir en una empresa familiar.

A partir d’aquell moment, es va crear una cartera de nous productes i, amb la col·laboració de professionals amb experiència, va tenir lloc una progressió espectacular, fins a aconseguir el reconeixement actual com una de les empreses més acreditades en el mercat internacional.

Durant aquesta fase de desenvolupament, van augmentar les vendes de manera molt considerable, com a resultat de l’esforç i les inversions en innovació. Encara que l’any 1991 va patir un incendi que va destruir tota la fàbrica, la família Font ha estat capaç de tornar a engegar l’activitat a la població de Casserres, una aposta de futur per al seu negoci.

L’empresa es dedica bàsicament a la filatura de cap obert (open end spinning) des de Nm 30 fins a Nm 10, en blanc, cru i, especialment, en colors bàsics i colors específics segons la demanda dels clients. La primera matèria per fabricar qualsevol dels fils prové de matèria de cotó reciclat, juntament amb un mínim percentatge de fibra per donar-li filabilitat. Aquesta matèria reciclada prové de deixalles d’altres empreses, retalls de confecció i roba que es dóna a Càrites i que no pot ser aprofitada, sempre que la seva composició sigui majoritàriament de cotó.

Aquesta matèria és el 80 % de la composició del producte de PLANAFIL, SA, i cal reforçar-lo, per poder-ne garantir la filabilitat, amb un percentatge de fibres sintètiques, polièster o acrílic. El percentatge d’aquestes fibres oscil·la entre el 5 % i el 50 %, segons la demanda del client o la utilització posterior.

Aquest tipus de producte (fil) permet que es fabriquin molts articles més amb finalitats diferents, com poden ser: corda per embolicar pastissos, mitjons, jerseis, tovalloles, vellut, draps de cuina, etc. Cada vegada sorgeixen més aplicacions d’aquest producte gràcies a les millores dels acabats, cosa que permeten les noves tecnologies.

PLANAFIL, SA exporta el 90 % de les vendes, i els seus mercats principals, classificats per països, són Portugal, Gran Bretanya, Polònia, Rússia i Hongria. Fins fa poc temps el mercat portuguès acollia el major volum de vendes, però després de fer una valoració

L’ACTIVITAT ECONÒMICA AL TERRITORI

65 i de veure les perspectives de futur que es presentaven, l’any 2001 es va iniciar un projecte d’expansió cap a països de l’Est, com ara Rússia, ja que si es volia donar solidesa econòmica a l’empresa s’havia de potenciar aquest mercat.

La competència està pràcticament centrada en filadors espanyols, la gran majoria catalans i valencians, però actualment estan entrant en aquest mercat competidors turcs. Per aquest motiu PLANAFIL, SA no creu que la seva participació estigui per sobre del 5 % de la producció espanyola.

Per aconseguir clients i obrir nous mercats, es disposa d’un comercial que viatja de forma força continuada, perquè es considera que s’asseguren les vendes i es garanteix la continuïtat de l’empresa. La seva tasca se centra a fidelitzar els clients i fer prospeccions de mercat en fires, mostres de gènere de punt, etc. En alguns països, com Portugal i Hongria, hi ha representants propis del país.

Cada any s’intenta renovar maquinària, comprant-ne de nova o modernitzant la que es té; d’aquesta manera es pot millorar la qualitat del producte. A l’hora de fer aquests canvis, també es té en compte l’estalvi energètic, de manera que es contribueix al màxim al respecte pel medi ambient. Disposar de maquinària bastant automàtica permet que els operaris no hagin de ser especialistes, i només amb dos tècnics és suficient per poder funcionar correctament.

Per contribuir al desenvolupament de la comarca, s’ha potenciat una política de contractació basada a prioritzar la contractació de persones de la comarca, principalment del poble de Casserres, que és on està ubicada l’empresa.

Pel que fa a la comunicació i al transport, cal dir que l’empresa està establerta en una zona on malauradament els accessos no són gaire bons i el transport utilitzat, normalment tràilers, es veu una mica dificultat per aquest motiu. Ara s’està intentant que això canviï i que es pugui disposar d’unes carreteres mínimament respectables, ja no tan sols per a PLANAFIL, SA, sinó per a totes les empreses de la zona que es troben amb les mateixes dificultats.

Josep Font Gerent i propietari

El 2003, el subsector d’alimentació i begudes en conjunt representava el 10,3 % del PIB, lleugerament per sota del que suposa al conjunt de Catalunya (11,3 %). Aquest subsector es dedica, fonamentalment, als aliments, i es concentra sobretot a Avià, Berga, Olvan i Sant Julià de Cerdanyola.

El potencial de creixement del sector alimentari dependrà d’una major relació de les empreses alimentàries amb les produccions ramaderes i agrícoles de la comarca. De fet, l’any 2003 el subsector va créixer més intensament al Berguedà (2,1 %) que al conjunt català (1,6 %).

Les empreses del sector de l’alimentació amb vendes superiors a 1 MEUR són, per ordre decreixent: Catalana de Pinsos, SA (15,45 MEUR, tercera empresa de la comarca en importància de facturació), a Olvan-Gironella; Palau i Fills, SA (7,94 MEUR, sisena

ESTUDI SOCIOECONÒMIC DE LA COMARCA DEL BERGUEDÀ 2004

66 empresa de la comarca en facturació), a Avià; UPB España, SA (4,56 MEUR), a Viver i Serrateix, i Bergafruits, SA (1,51 MEUR), a Berga.

A continuació i a molta distància de les tres branques anteriors, cal esmentar el sector de l’equipament elèctric, electrònic i òptic, que representa el 4,2 % del PIB industrial de la comarca i que es localitza principalment a Puig-reig, Berga, Guardiola de Berguedà i Olvan. L’any 2003, la taxa de variació interanual va ser negativa (-1,8 %), una caiguda menor que la del conjunt català (-2,6 %). Tot i ser el quart subsector representatiu del PIB industrial del Berguedà, no hi ha cap empresa amb una facturació superior a 1 MEUR anual. Alguns exemples en serien: Amp, a Berga; Aplitelc, SL, a Puig-reig; Elèctrica Cadí, SL, a Berga; Tecniber, SA, a Berga, etc.

L’any 2003, el subsector químic representava també el 4,2 % del PIB industrial de la comarca. El seu creixement ha estat negatiu, amb unes taxes de variació interanuals del -0,2 %, que contrasta amb el dinamisme que aquest subsector experimentava al conjunt de Catalunya (6,8 %). L’empresa més representativa d’aquest subsector, amb més d’1 MEUR de facturació, és Soquiber-Laboratoris Cosp, SA (2,17 MEUR).

Finalment els subsectors de la metal·lúrgia i productes metàl·lics, de la fusta i suro, i d’altres minerals no metàl·lics, que representen el 3,7 %, el 3,6 % i el 3,5 % del PIB industrial, respectivament, l’any 2003, assolien creixements respecte de l’any anterior, encara que d’intensitat diversa, com s’observa al quadre 3.3.2. Les taxes de variació interanual dels minerals no metàl·lics va créixer l’11,8 %, semblant a la tendència catalana; la fusta, el 4,2 %, igual que en el conjunt català; finalment la metal·lúrgia i els productes metàl·lics assolien un creixement més moderat del 2,9 %, un punt per sobre del creixement mitjà del subsector a Catalunya.

Algunes empreses destacades d’aquests subsectors segons el nombre de treballadors són: Planchisteria la Bergadana SL, a Gironella (més de 160 treballadors i una facturació de 11,82 MEUR, primera empresa de la comarca en facturació); Bermac SA, a Berga (més de 60 treballadors); Buscall SL, a Berga i Puig-reig (més de 50 treballadors), i Construccions Metàl·liques Solé SL, a Puig-reig (uns 30 treballadors).

Planchistería Bergadana, SL

Planchisteria Bergadana és una societat personalista i familiar constituïda l’any 1979, els antecedents de la qual provenen d’un negoci anterior del soci principal, Enrique Montañà Tristany, vinculat al sector de carrosseries i xapisteria. Amb una presència en el mercat de més de 35 anys, ha sabut definir un producte que combina tecnologia, servei i disseny. Cal destacar el compromís social adquirit, atesa l’especialització cap a la producció de vehicles d’utilitat pública pels serveis que ofereix.

Ubicada en els seus orígens a la ciutat de Berga, es va traslladar a l’actual emplaçament de Gironella, al polígon industrial Bonavista, on disposa de dues naus industrials totalment equipades que incorporen els últims avenços tecnològics del sector, a fi de garantir la màxima durabilitat i qualitat en el procés de fabricació dels seus productes. També disposa de sòl industrial suficient per ampliar les instal·lacions segons el comportament del mercat.

L’ACTIVITAT ECONÒMICA AL TERRITORI

67 A Gironella, la localitat on està establerta l’empresa, hi ha un nus de comunicació important per al comerç amb França, i d’allí a la resta d’Europa. La proximitat amb la ciutat de Barcelona permet de tenir un accés fàcil a la via marítima amb les grans rutes del transport per a la distribució dels seus productes, cap a l’Àsia, Amèrica i l’Àfrica.

L’empresa va iniciar l’activitat com a taller de reparació de planxa. Posteriorment el treball de planxa va derivar cap a la carrosseria de vehicles, per transformar-los en cotxes fúnebres, en un primer moment, i en ambulàncies després. El trasllat de l’empresa a les instal·lacions de Gironella va permetre de diversificar el producte, de forma que avui es produeixen, a més dels vehicles citats, vehicles adaptats per traslladar minusvàlids, vehicles descapotables, limusines, etc.

Els diversos models es realitzen sobre una àmplia gamma de vehicles de les marques més importants del món, com ara Citroën, Fiat, Ford, Mercedes-Benz, Nissan, Opel, Peugeot, Renault, Volvo, etc.

Segons l’Informe Empresarial de Catalunya 2004, Planchisteria Bergadana ocupa el primer lloc en el rànquing d’empreses de la comarca i el 1.746 de les 3.000 empreses més importants de Catalunya.

Enric Montañà Gerent i propietari

Síntesi

La indústria va ser el sector econòmic més dinàmic a la comarca durant la segona meitat del segle XIX i el primer terç del segle XX. Els darrers anys, a causa de la crisi de les indústries tèxtil i extractiva i de la progressió relativa del sector serveis i de la construcció, el sector industrial ha anat perdent pes relatiu, tot i ser encara molt important en l’estructura productiva de la comarca.

La desaparició de les grans indústries extractives i tèxtils ha fomentat la diversificació de l’estructura empresarial de la comarca, i s’està generant un fenomen interessant d’aparició de microempreses. Això permet de donar més flexibilitat al mercat de treball amb més serveis i personal menys especialitzat, per adaptar-se a la demanda creixent de polivalència en serveis externs subcontractats.

3.4. Construcció i habitatge

El sector de la construcció ha esdevingut un dels sectors més dinàmics de l’economia berguedana. Des de l’any 1996, i de manera continuada, la seva participació en la generació de riquesa no ha parat de créixer, després d’una època de cert estancament (vegeu el quadre 3.1.1.). Si l’any 1996 aportava el 10,6 % del PIB comarcal, l’any 2003 ja representava el 12,8 %, molt superior al que aporta el sector al conjunt de Catalunya

ESTUDI SOCIOECONÒMIC DE LA COMARCA DEL BERGUEDÀ 2004

68 (7,8 %). Després de la crisi del tèxtil i de la mineria del carbó, la construcció s’està convertint en nou motor de l’economia berguedana, juntament amb el turisme, els serveis i un sector industrial renovat. Segons l’Associació de Promotors Constructors i Constructors d’Edificis de Barcelona i Província, el primer semestre de l’any 2004 respecte del mateix període de l’any anterior la comarca del Berguedà ha registrat un increment de la construcció d’habitatges iniciats del 182 %, seguit de la comarca del Bages, amb el 33,7 %. Per la seva banda, la nova construcció residencial acabada ha crescut el 156 %, el major creixement de tot Catalunya, seguida del Maresme, amb un increment solament del 27,6 %.

En termes d’ocupació, la participació del sector confirma el pes específic de la construcció i la intensitat del seu creixement. S’evidencia el dinamisme que ha experimentat aquest sector en una comarca que encara té un gran potencial de creixement. L’any 2003, el nombre d’assalariats en la construcció representava el 17,3 % dels afiliats a la Seguretat Social del Berguedà, gairebé el doble del 9 % del conjunt de Catalunya (vegeu el quadre 2.3.1.). Entre 1991 i 2003 el pes del sector a la comarca en termes d’assalariats s’ha incrementat el 5,4 % de mitjana interanual, un ritme que doblava la intensitat del creixement del sector a Catalunya (2,7 %). No obstant això, el Berguedà solament aporta mig punt al conjunt dels assalariats dedicats a la construcció de Catalunya, una participació que s’ha incrementat dues dècimes respecte de l’any 1991.

La tipologia empresarial del sector de la construcció es caracteritza pel predomini de les pimes, amb un notable caràcter familiar. No obstant això, la dimensió i l’estructura empresarial són molt diverses. Es dibuixa una certa polarització: una majoria de petites empreses que a vegades es redueixen a treballadors autònoms fins a una minoria que es reparteix un segment del mercat. Segons l’anuari de Fomento de la Producción (2003), en el sector de la construcció destaquen quatre empreses amb vendes superiors a 1 MEUR: Pasquina, SA (9,14 MEUR), Cint, SA (2,81 MEUR), i Bergadana de Transports i Excavacions, SA (1,99 MEUR), totes tres a Berga.

Quadre 3.4.1. Superfícies totals a edificar. Any 2003. En percentatge del total de m2 ¨

Superfície Total d’habitatges en Superfície no residencial superfície sòl residencial

Total Locals Establiments Hoteleria Total no comercials i residencial magatzems

Berguedà 84,4 58,2 31,0 10,8 15,6 100,0 Berga 84,9 13,7 86,4 0,0 15,1 100,0 Catalunya1 65,7 71,0 8,2 5,9 34,3 100,0

1 La suma dels percentatges de superfície no residencial de Catalunya no és 100 perquè hi ha altres tipologies que no s’han inclòs en la taula perquè no existeixen per a Berguedà i Berga. Font: Elaboració pròpia a partir de les dades del Departament de Política Territorial i Obres Públiques de la Generalitat de Catalunya, Direcció General d’Arquitectura i Habitatge

L’ACTIVITAT ECONÒMICA AL TERRITORI

69 L’any 2003, les superfícies totals per edificar al Berguedà majoritàriament es van destinar a sòl residencial per a la construcció d’habitatges (84,4 %), una proporció superior a la del conjunt de Catalunya (65,7 %). Una tercera part es concentra a la ciutat de Berga (vegeu el quadre 3.4.1.). La resta de superfícies totals per edificar, 10.571 m2, es destinen a sòl no residencial: 6.152 m2 destinats a locals, 3.280 m2 destinats a establiments comercials i magatzems –el 88,14 % d’aquesta superfície d’obra nova correspon a Berga–, i 1.139 m2 dedicats a l’hoteleria, tots a fora de la capital. El Berguedà aporta el 0,52 % de l’obra nova de Catalunya realitzada l’any 2003 destinada a sòl residencial i solament el 0,18 % del sòl no residencial del conjunt de Catalunya.

Els efectes de la recessió econòmica del 1992 a la comarca del Berguedà van tenir una incidència especial sobre el sector de la construcció. Segons el quadre 3.4.2. sobre l’evolució dels habitatges iniciats i acabats, malgrat la pèrdua de pes específic del Berguedà respecte de Catalunya entre els anys 1993 (0,71 % de Catalunya) i 2000 (0,35 % de Catalunya), es constata una recuperació lenta del sector. Des de l’any 2001, s’observa una intensificació de la construcció. La recuperació de quota fins al 0,55 % registrada l’any 2003 i les projeccions que per al primer semestre de l’any 2004 apunta l’Associació de Promotors Constructors i Constructors d’Edificis de Barcelona i Província, permeten de constatar el dinamisme del conjunt de les comarques catalanes i la importància del sector en el conjunt de l’economia berguedana. L’any 2003 es va iniciar la construcció de 379 habitatges i se’n van acabar 376. L’any 2002 es van finalitzar 7,41 habitatges/1.000 h. (9,92 a Catalunya), una proporció que l’any 2003 ha crescut fins al 9,65 % (10,2 a Catalunya) (vegeu quadre 3.4.2.).

Dels 1.118 milers d’euros destinats a subvencions oficials l’any 2002 per a l’habitatge, el 33,7 % es va destinar a l’adquisició d’habitatge (0,52 % de Catalunya), percentatge que comprèn subvencions a la compra d’habitatge de protecció oficial i de segona mà. El gruix dels ajuts (78,1 %) es va destinar a la rehabilitació d’habitatges (el 0,35 % del total de Catalunya), on s’inclouen ajuts per a patologies estructurals i per a habitatges en situació de risc –habitatges que es deterioren amb el pas del temps o que no es van

¨ Quadre 3.4.2. Habitatges iniciats i acabats

Habitatges iniciats Habitatges acabats

Berguedà Catalunya Berguedà Catalunya Bergu./Cat. %

1993 250 35.967 238 33.679 0,71 1994 199 42.442 225 32.814 0,69 1995 209 43.196 162 36.547 0,44 1996 202 46.344 155 39.812 0,39 1997 275 51.301 199 40.490 0,49 1998 340 71.776 215 47.449 0,45 1999 303 78.268 282 49.875 0,57 2000 464 78.519 200 57.638 0,35 2001 306 67.794 380 65.556 0,58 2002 357 74.498 286 65.538 0,44 2003 379 88.649 376 68.798 0,55

Font: Elaboració pròpia a partir de les dades del Departament de Política Territorial i Obres Públiques, Direcció General d’Arquitectura i Habitatge

ESTUDI SOCIOECONÒMIC DE LA COMARCA DEL BERGUEDÀ 2004

70 dissenyar per cobrir les necessitats dels usuaris. Aquesta tipologia d’habitatges és abundant al Berguedà, si es té en compte que el 24 % dels 9.225 edificis acabats d’habitatges familiars censats fins al 1990 es van construir abans de l’any 1900. A més, segons l’Idescat, a la comarca del Berguedà l’any 1991 encara hi havia 90 habitatges sense vàter; 788, sense bany o dutxa fixos; 234, sense cuina, i 2.912, sense telèfon fix; l’any 2001, 513 habitatges no tenien calefacció. Segons el cens d’habitatges de l’INE corresponent a l’any 2001, al Berguedà més d’una quarta part dels edificis d’habitatges (26,7 %) no disposa de cap plaça de garatge. Una part indeterminada, però suposadament considerable dels habitatges amb els dèficits esmentats, correspon a segones residències. Cal tenir present que, al Berguedà, el 13,8 % dels habitatges es destinava a residències secundàries, i 3.844 habitatges (18,27 %) estaven buits.

La ciutat de Berga concentra el gruix de la construcció, el 45,5 % dels habitatges acabats (171) de la comarca l’any 2003. Però al llarg de quatre anys la importància de la capital ha minvat en benefici d’altres municipis. L’any 2000 Berga concentrava el 51,7 % dels habitatges iniciats i el 71,5 % dels acabats respecte del conjunt de la comarca. Cada vegada més, el sector de la construcció concentra part de les seves inversions a les poblacions de Bagà (66 habitatges acabats), Puig-reig (45), Avià (25), Cercs (14) i Gironella (13). S’observa un procés de redistribució territorial urbanística que té com a eixos, d’una banda, el procés d’integració dels municipis veïns de Berga dins d’una malla de relacions i, de l’altra, la construcció de segones residències en municipis amb un elevat valor paisatgístic.

El preu de l’habitatge nou, mesurat en metres quadrats construïts, s’ha incrementat el 86,7% a la ciutat de Berga en el període 1996-2003. Aquest increment ha estat el més baix de les ciutats de l’entorn disponibles, molt per sota dels increments de Barcelona (142,4 %), Manresa (125,5 %), Igualada (127,7 %) i Vic (118 %).

A més d’un creixement comparativament lent, Berga té el nivell de preus més baix de les poblacions seleccionades. Al quadre 4.3.3. s’observa que l’any 2003 entre el preu de Berga (1.148 euros/m2 construïts) i els de les poblacions de Manresa (1.520 euros/m2 construïts), Igualada (1.542 euros/m2 construïts) i Vic (1.552 euros/m2

Quadre 3.4.3. Preu de l’habitatge nou. Û/m2 construït ¨

Û/m2 construït Taxa de variació interanual

Berga Manresa Vic Igualada Barcelona Berga Manresa Vic Igualada Barcelona

1996 615 674 712 677 1.434 1997 646 795 727 690 1.457 4,8 15,2 2,1 1,9 1,6 1998 761 833 827 714 1.569 15,1 4,6 12,1 3,4 7,1 1999 775 915 941 837 1.913 1,8 9,0 12,1 14,7 18,0 2000 887 970 1.016 931 2.165 12,6 5,7 7,4 10,1 11,6 2001 937 1.095 1.090 1.042 2.500 5,3 11,4 6,8 10,7 13,4 2002 965 1.211 1.090 1.107 2.931 2,9 9,6 0,0 5,9 14,7 2003 1.148 1.520 1.552 1.542 3.476 15,9 20,3 29,8 28,2 15,7 1996-2003 – – – – – 86,7 125,5 118,0 127,8 142,4

Font: Departament de Política Territorial i Obres Públiques, Direcció General d’Arquitectura i Habitatge, i Tecnigrama

L’ACTIVITAT ECONÒMICA AL TERRITORI

71 ¨ Quadre 3.4.4. Tipologia dels habitatges acabats. Any 2002. En percentatge

Berguedà Catalunya

Unifamiliars 36,0 23,4 Aïllats 8,0 7,7 Adossats 28,0 15,7 Plurifamiliars en bloc 64,0 76,6

Total 100,0 100,0

Font: Departament de Política Territorial i Obres Públiques de la Generalitat de Catalunya

construïts), hi havia una diferència mínima del 32 % i màxima del 35 % del preu de l’habitatge. Òbviament, els preus de Barcelona se situen molt per sobre dels esmentats (3.476 euros/m2 construïts).

L’any 2002, al Berguedà no es va acabar cap habitatge de protecció oficial3 i, en els darrers sis anys, solament s’han construït 85 dels 2.093 habitatges acabats entre els anys 1996 i 2002. En el conjunt de Catalunya, en canvi, el 10,8 % dels habitatges acabats corresponien a habitatges de protecció oficial.

Els habitatges acabats al Berguedà tenen una tipologia diferent a la dels acabats en el conjunt de Catalunya (vegeu el quadre 3.4.4.). Així, l’any 2002, el 36 % dels habitatges acabats a la comarca eren unifamiliars, mentre que al conjunt de Catalunya era del 23,4 %. Entre els habitatges unifamiliars al Berguedà predominen els habitatges adossats, amb el 28 % del total d’habitatges, mentre que al conjunt de Catalunya representen el 15,7 % dels habitatges acabats. La proporció a Berga d’habitatges unifamiliars aïllats és lleugerament superior (8 %) a la del conjunt de Catalunya (7,7 %). Per contra, a la comarca del Berguedà els habitatges plurifamiliars en bloc representen el 64 %, davant del 76,6 % del conjunt de Catalunya.

¨ Quadre 3.4.5. Habitatges acabats segons superfície. Any 2002. En percentatge

Berguedà Catalunya

Fins a 50 m2 3,5 1,4 De 51 a 75 m2 0,3 7,8 De 76 a 100 m2 25,9 24,4 De 101 a 125 m2 12,6 29,3 De 126 a 150 m2 11,2 15,3 De més de 150 m2 46,5 21,7

Total 100,0 100,0

Font: Departament de Política Territorial i Obres Públiques de la Generalitat de Catalunya

3 Qualificacions definitives. Inclouen tots els habitatges qualificats, destinats a la venda o a lloguer.

ESTUDI SOCIOECONÒMIC DE LA COMARCA DEL BERGUEDÀ 2004

72 Una altra característica que diferencia els habitatges acabats al Berguedà respecte del conjunt de Catalunya és la dimensió. Així, amb la informació referida a l’any 2002 recollida al quadre 3.4.5., destaca la importància dels habitatges amb una superfície superior als 150 m2 (46,5 %), seguits dels que tenen entre 46 i 100 m2 (25,9 %). La proporció d’habitatges acabats el 2002 del Berguedà és superior a la del conjunt de Catalunya. Per contra, la proporció d’habitatges acabats amb una superfície compresa entre els 101 i 150 m2 de Catalunya (44,64 %) dobla la proporció del Berguedà (23,77 %). Finalment, els habitatges acabats al Berguedà (29,72 %) amb una superfície inferior als 100 m? tenen un pes específic semblant al que mostra el quadre 3.4.5. per a Catalunya (33,67 %).

Una altra característica dels edificis d’habitatges del Berguedà és el predomini de l’habitatge unifamiliar i dels edificis d’habitatges d’una planta. Segons el cens d’habitatges de l’any 2001 publicat per l’INE, el 59,7 % dels edificis del Berguedà tenen un sol habitatge familiar, i el 23 % del total d’edificis amb diversos habitatges familiars té una planta. Són indicadors que dibuixen un creixement urbanístic basat en l’horitzontalitat.

Síntesi

El sector de la construcció al Berguedà destaca pel seu dinamisme. La seva evolució positiva l’han convertit en un dels motors de l’economia de la comarca. L’any 2003, el PIB de la construcció va tenir un creixement interanual del 5,4 %. Dins de l’edificació residencial destaca el fort increment dels habitatges acabats (el 31,5 % el 2003). Amb tot, s’observen signes de desacceleració del sector. L’afiliació del sector va augmentar el 3 %, molt per sota de l’espectacular creixement de 12,7 % de l’any 2002. D’altra banda, la ciutat de Berga, que concentra gairebé la meitat de la construcció de la comarca, els darrers anys està perdent pes específic en benefici d’altres poblacions.

Cal destacar que l’any 2002, al Berguedà no es va acabar cap habitatge de protecció oficial i, en els darrers sis anys, solament s’han construït 85 dels 2.093 habitatges acabats entre els anys 1996 i 2002. En el conjunt de Catalunya, en canvi, el 10,8 % dels habitatges acabats corresponien a habitatges de protecció oficial.

El perfil de l’habitatge nou del Berguedà és el d’una casa unifamiliar (en part destinat a segona residència), de dimensions raonables i preu relativament baix.

3.5. Serveis

Els serveis han guanyat pes dins de l’economia del Berguedà els darrers anys tant en termes d’ocupació com en termes del PIB, a l’igual que ha succeït al conjunt de Catalunya. L’any 1991 aquest sector representava el 42 % del PIB del Berguedà i 12 anys després, l’any 2003, s’ha incrementat fins al 47,8 % (quadre 3.1.1.), fet que confirma la tendència ascendent dels serveis, malgrat que encara es troba per sota de la importància que aquest sector té a l’estructura productiva catalana.

L’ACTIVITAT ECONÒMICA AL TERRITORI

73 ¨ Quadre 3.5.1. Estructura i creixement del PIB al sector serveis. Any 2003

Berguedà Catalunya

Estructura Creixement Estructura Creixement % sobre Taxa de variació % sobre Taxa de variació el total interanual, % el total interanual, %

Serveis 100,0 3,2 100,0 2,3

Comerç i reparació 27,6 4,6 20,5 5,2 Hoteleria 15,4 5,0 12,1 3,2 Transports i comunicacions 5,2 –0,2 12,8 –1,9 Intermediació financera 2,1 –0,8 2,4 –1,7 Immobiliàries i serveis a empreses 14,1 0,1 24,3 1,4 AP, sanitat i educació pública i privada 29,3 3,4 21,0 3,1 Altres activitats socials i serveis 6,4 3,8 6,9 2,7

Font: Anuari Econòmic Comarcal 2004 de Caixa Catalunya

El conjunt del sector ha mostrat una evolució positiva durant el període 1998-2003, amb una taxa de creixement del PIB del 3 %, dues dècimes per sobre del creixement català. L’any 2003, els serveis al Berguedà van registrar una taxa de variació interanual del 3,2 %, mentre que a Catalunya van créixer el 2,3 %.

Com s’observa al quadre 3.5.1., dins de la branca dels serveis destaquen el subsector de l’Administració pública, activitats sanitàries i educació pública, amb el 29,3 % del PIB del sector serveis, que l’any 2003 ha assolit un creixement del 3,4 %, i el del comerç i reparació, amb el 27,6 %, amb un increment del 4,6 %. És important de destacarque l’empresa que genera més ocupació a la comarca pertany al subsector d’activitats sanitàries, en concret l’Hospital Comarcal Sant Bernabé de Berga, amb 247 treballadors i una facturació anual de 9,85 MEUR, la desena empresa de la comarca en facturació.

A continuació se situen el sector de l’hoteleria (el 15,4 % del PIB del sector terciari i el 5 % de creixement el 2003), i l’immobiliari i de serveis a les empreses (14,1 % del sector i el 0,1 % de creixement). En canvi, s’observa un descens relatiu de les activitats de transports i comunicacions i d’intermediació financera, que només representen el 5,1 % i el 2,1 % del PIB terciari, respectivament.

El quadre 3.5.2. mostra una distribució del nombre d’empreses classificades segons empreses de serveis al detall i no detall al Berguedà, on s’observa una forta concentració en hoteleria (361 empreses) i serveis personals (438 empreses), partides que representen més del 55 % del total d’empreses de serveis no detall. D’altra banda, els productes alimentaris (276 empreses) i roba i calçat (124 empreses) representen el 52 % de les empreses al detall.

El sector comercial del Berguedà supera la mitjana de Catalunya tant en termes de superfície de venda com en nombre d’establiments detallistes per habitant. La capital de la comarca concentra una gran part de l’activitat comercial de la comarca, gràcies

ESTUDI SOCIOECONÒMIC DE LA COMARCA DEL BERGUEDÀ 2004

74 Quadre 3.5.2. Empreses de serveis no detall / detall per branques d’activitat. Any 2001 ¨

Berguedà % s/Berguedà Catalunya Bergu./Catalunya %

NO DETALL Comerç a l’engròs 130 9,1 35.651 0,4 Hoteleria 361 25,4 45.074 0,8 Transports i comunicacions 233 16,4 48.639 0,5 Intermediació financera 58 4,1 10.441 0,6 Serveis a empreses 70 4,9 26.739 0,3 Serveis personals 438 30,8 62.900 0,7 Immobiliàries i altres 131 9,2 25.211 0,5 Total 1.421 100,0 254.655 0,6

DETALL Productes alimentaris 276 35,9 36.862 0,7 Roba i calçat 124 16,1 23.564 0,5 Articles per a la llar 94 12,2 15.865 0,6 Llibres i diaris 23 3,0 4.316 0,5 Productes químics 60 7,8 9.216 0,7 Material de transport 20 2,6 4.083 0,5 Comerç NCAA* 171 22,3 22.747 0,8 Total 768 100,0 116.653 0,7

* NCAA: No classificats en altres apartats Font: IDESCAT a la gran tradició en aquest terreny i a la condició de mercat principal en la seva zona d’influència, així com a l’estructura de comunicacions radial i a la ja esmentada concentració dels serveis a la capital de la comarca. Es pot dir que més del 40 % del volum de negoci es mou amb compradors de fora de la ciutat, ja que a Berga es concentra gairebé el 80 % de l’oferta total comercial de la comarca. Malgrat això, la influència de Manresa com a centre comercial proper ha afectat i afectarà directament el sector comercial de Berga.

Un factor que ha incidit negativament sobre l’evolució del sector els darrers anys és la millora de la xarxa de comunicacions de l’eix del Llobregat en direcció a Andorra, Manresa i fins i tot a Barcelona. Una millora de la xarxa viària no sempre aporta aspectes positius en el desenvolupament de l’economia, com és el cas del comerç. A la majoria de pobles que voregen l’eix Transversal la millora de les comunicacions ha comportat el desplaçament de la despesa del petit comerç cap a grans pols d’atracció comercial, com Manresa, Vic i Girona, entre d’altres.

El Berguedà s’ha establert com a comarca de pas dels visitants procedents de Barcelona i la seva àrea metropolitana que van a la Cerdanya i no ha desenvolupat una estructura i oferta prou atractives per aconseguir desviar una part d’aquests fluxos de consumidors potencials. També el fet que el Berguedà estigui envoltat d’altres territoris, com Osona i el Bages, amb un sector comercial comparativament més dinàmic, ha evitat un impuls més gran del comerç a la comarca.

L’ACTIVITAT ECONÒMICA AL TERRITORI

75 ¨ Turisme

Cal fer un esment especial del sector turístic. Es tracta encara d’un sector amb poc pes relatiu dins del conjunt de l’economia berguedana, però que ha assolit un creixement important els darrers anys i presenta unes bones perspectives de futur, en particular en camps com el turisme rural i cultural. En diferents àmbits s’observa una esperança de futur en aquest subsector per part dels agents públics i privats, i es presenta com la punta de llança en l’aposta de futur del Berguedà.

La comarca gaudeix d’un gran nombre d’atractius turístics, tant per la geografia privilegiada com per la història i el patrimoni arquitectònic, que només s’han explotat parcialment. Per tant, la comarca disposa d’un gran potencial encara pendent de desenvolupar. La proximitat amb Barcelona i l’aparició de noves formes de turisme, com el turisme rural, productes d’interès especial, l’agroturisme i els esports d’aventura, permeten d’esperar un creixement important del turisme a la comarca.

Durant els darrers anys hi ha hagut una transformació de la infraestructura turística d’allotjament: càmpings, hotels, agroturisme, turisme rural, etc. Les cases de pagès han registrat un fort augment els darrers anys, seguit pels restaurants i els càmpings, mentre que el nombre d’hotels ha disminuït. L’any 2002, el Berguedà tenia 45 establiments hotelers (l’1,7 % del total de Catalunya), amb 1.065 places; 15 càmpings (4 %); 115 restaurants (0,8 %) i 57 residències-cases de pagès (6 %), amb 543 places (quadre 3.5.3.).

Fent referència al nombre de places hoteleres, s’observa un decreixement del 10 % els darrers sis anys, no només de places sinó també del nombre d’establiments, que van passar de 50 l’any 1996 a 45 l’any 2002. En canvi, el nombre de restaurants ha

¨ Quadre 3.5.3. Establiments turístics, per tipus. Nombre i places

Establiments hotelers Càmpings Restaurants Cases de pagès

Establiments Places Establiments Places Nombre Nombre Places

Berguedà 1996 50 1.182 12 3.269 91 s.d. s.d. 1997 50 1.167 14 3.619 91 s.d. s.d. 1998 s.d. s.d. s.d. s.d. 95 30 246 1999 s.d. s.d. s.d. s.d. 101 33 278 2000 46 1.111 15 4.335 112 38 335 2002 45 1.065 15 3.882 115 57 543

Catalunya 1996 2.820 230.529 362 256.264 13.001 433 4.035 1997 2.776 230.275 366 256.091 13.176 464 4.330 1998 s.d. s.d. s.d. s.d. s.d. s.d. s.d. 1999 s.d. s.d. s.d. s.d. s.d. s.d. s.d. 2000 2.557 231.938 370 256.767 13.986 645 5.558 2002 2.600 239.872 368 247.423 15.020 951 7.774

s.d.: sense dades Font: IDESCAT

ESTUDI SOCIOECONÒMIC DE LA COMARCA DEL BERGUEDÀ 2004

76 Quadre 3.5.4. Establiments hotelers per tipus i categoria. Per municipis. Any 2002. Nombre i places ¨

Hotels

1 estrella 2 estrelles 3 estrelles 4 estrelles 5 estrelles Total

Nombre Places Nombre Places Nombre Places Nombre Places Nombre Places Establ. places

Avià s.d. s.d. s.d. s.d. s.d. s.d. s.d. s.d. s.d. s.d. s.d. s.d. Bagà 2 66 1 15 0 0 0 0 0 0 3 81 Berga 3 56 4 173 0 0 0 0 0 0 7 229 Borredà 1 17 0 0 0 0 0 0 0 0 1 17 Capolat 1 12 0 0 0 0 0 0 0 0 1 12 Casserres 1 28 0 0 0 0 0 0 0 0 1 28 Castell de l’Areny s.d. s.d. s.d. s.d. s.d. s.d. s.d. s.d. s.d. s.d. s.d. s.d. Castellar de n’Hug 4 79 3 70 0 0 0 0 0 0 7 149 Castellar del Riu s.d. s.d. s.d. s.d. s.d. s.d. s.d. s.d. s.d. s.d. s.d. s.d. Cercs 1 19 0 0 0 0 0 0 0 0 1 19 Espunyola, l’ 1 10 1 7 0 0 0 0 0 0 2 17 Fígols s.d. s.d. s.d. s.d. s.d. s.d. s.d. s.d. s.d. s.d. s.d. s.d. Gironella 3 39 0 0 0 0 0 0 0 0 3 39 Gisclareny s.d. s.d. s.d. s.d. s.d. s.d. s.d. s.d. s.d. s.d. s.d. s.d. Guardiola de Berguedà 1 41 0 0 000000141 Gósol 0 0 2 66 0 0 0 0 0 0 2 66 Montclar s.d. s.d. s.d. s.d. s.d. s.d. s.d. s.d. s.d. s.d. s.d. s.d. Montmajor s.d. s.d. s.d. s.d. s.d. s.d. s.d. s.d. s.d. s.d. s.d. s.d. Nou de Berguedà, la 2 38 0 0 0 0 0 0 0 0 2 38 Olvan s.d. s.d. s.d. s.d. s.d. s.d. s.d. s.d. s.d. s.d. s.d. s.d. Pobla de Lillet, la 2 65 1 34 0 0 0 0 0 0 3 99 Puigs.d.reig 0 0 1 17 0 0 0 0 0 0117 Quar, la s.d. s.d. s.d. s.d. s.d. s.d. s.d. s.d. s.d. s.d. s.d. s.d. Sagàs 0 0 1 22 0 0 0 0 0 0 1 22 Saldes 3 27 1 42 000000469 Sant Jaume de Frontanyà 1 8 0 0 0 0 0 0 0 0 1 8 Sant Julià de Cerdanyola 0 0 1 45 0 0 0 0 00145 Santa Maria de Merlès 1 7 0 0 0 0 0 0 0 0 1 7 Vallcebre s.d. s.d. s.d. s.d. s.d. s.d. s.d. s.d. s.d. s.d. s.d. s.d. Vilada 1 18 1 44 0 0 0 0 0 0 2 62 Viver i Serrateix s.d. s.d. s.d. s.d. s.d. s.d. s.d. s.d. s.d. s.d. s.d. s.d.

Berguedà 28 530 17 535 0 0 0 0 0 0 45 1.065

Catalunya 1.039 36.449 911 48.811 470 107.992 167 41.326 13 5.294 2.600 239.872

s.d.: sense dades Font: IDESCAT crescut, des de l’any 1996, el 26,4 %, molt més del que ho ha fet al conjunt de Catalunya, bàsicament perquè les tendències de la demanda són gaudir de la gastronomia local com a motivació de les excursions d’un dia i estades curtes (short break).

En el cas de càmpings ha variat significativament el nombre d’establiments els darrers sis anys, en augmentar l’oferta el 25 % (de 12 a 15) i el nombre de places el 18,7 % (quadre 3.5.5.), contràriament a la tendència general de Catalunya, on s’observa una disminució del nombre de places (3,4 %). Aquest creixement és degut a un increment del nombre de bungalous, en un afany d’augmentar el nivell de qualitat i el servei de l’oferta dels càmpings.

L’ACTIVITAT ECONÒMICA AL TERRITORI

77 ¨ Quadre 3.5.5. Càmpings per categories. Per municipis. Any 2002. Nombre i places

Luxe Primera Segona Tercera Masies Privats Total Nombre Places Nombre Nombre Places Places Places Nombre Places Nombre Nombre Establiments Places Places

Avià s.d. s.d. s.d. s.d. s.d. s.d. s.d. s.d. s.d. s.d. s.d. s.d. s.d. s.d. Bagà 0 0 0 0 1 200 0 0 0 0 0 0 1 200 Berga 0 0 1 500 0 0 0 0 0 0 0 0 1 500 Borredà 0 0 0 0 0 0 0 0 1 50 0 0 1 50 Capolat s.d. s.d. s.d. s.d. s.d. s.d. s.d. s.d. s.d. s.d. s.d. s.d. s.d. s.d. Casserres s.d. s.d. s.d. s.d. s.d. s.d. s.d. s.d. s.d. s.d. s.d. s.d. s.d. s.d. Castell de l’Areny s.d. s.d. s.d. s.d. s.d. s.d. s.d. s.d. s.d. s.d. s.d. s.d. s.d. s.d. Castellar de n’Hug s.d. s.d. s.d. s.d. s.d. s.d. s.d. s.d. s.d. s.d. s.d. s.d. s.d. s.d. Castellar del Riu 0 0 0 0 1 400 1 438 0 0 0 0 2 838 Cercs s.d. s.d. s.d. s.d. s.d. s.d. s.d. s.d. s.d. s.d. s.d. s.d. s.d. s.d. Espunyola, l’ s.d. s.d. s.d. s.d. s.d. s.d. s.d. s.d. s.d. s.d. s.d. s.d. s.d. s.d. Fígols s.d. s.d. s.d. s.d. s.d. s.d. s.d. s.d. s.d. s.d. s.d. s.d. s.d. s.d. Gironella 0 0 0 0 1 338 0 0 0 0 0 0 1 338 Gisclareny s.d. s.d. s.d. s.d. s.d. s.d. s.d. s.d. s.d. s.d. s.d. s.d. s.d. s.d. Guardiola de Berguedà 0 0 0 0 0 0 0 0 1 125 0 0 1 125 Gósol 0 0 0 0 1 263 0 0 0 0 0 0 1 263 Montclar s.d. s.d. s.d. s.d. s.d. s.d. s.d. s.d. s.d. s.d. s.d. s.d. s.d. s.d. Montmajor s.d. s.d. s.d. s.d. s.d. s.d. s.d. s.d. s.d. s.d. s.d. s.d. s.d. s.d. Nou de Berguedà, la s.d. s.d. s.d. s.d. s.d. s.d. s.d. s.d. s.d. s.d. s.d. s.d. s.d. s.d. Olvan s.d. s.d. s.d. s.d. s.d. s.d. s.d. s.d. s.d. s.d. s.d. s.d. s.d. s.d. Pobla de Lillet, la 0 0 0 0 1 343 0 0 0 0 0 0 1 343 Puigs.d.reig s.d. s.d. s.d. s.d. s.d. s.d. s.d. s.d. s.d. s.d. s.d. s.d. s.d. s.d. Quar, la s.d. s.d. s.d. s.d. s.d. s.d. s.d. s.d. s.d. s.d. s.d. s.d. s.d. s.d. Sagàs s.d. s.d. s.d. s.d. s.d. s.d. s.d. s.d. s.d. s.d. s.d. s.d. s.d. s.d. Saldes 0 0 1 350 0 0 2 240 0 0 1 305 4 895 Sant Jaume de Frontanyà s.d. s.d. s.d. s.d. s.d. s.d. s.d. s.d. s.d. s.d. s.d. s.d. s.d. s.d. Sant Julià de Cerdanyola s.d. s.d. s.d. s.d. s.d. s.d. s.d. s.d. s.d. s.d. s.d. s.d. s.d. s.d. Santa Maria de Merlès 0 0 0 0 0 0 1 235 0 0 0 0 1 235 Vallcebre s.d. s.d. s.d. s.d. s.d. s.d. s.d. s.d. s.d. s.d. s.d. s.d. s.d. s.d. Vilada s.d. s.d. s.d. s.d. s.d. s.d. s.d. s.d. s.d. s.d. s.d. s.d. s.d. s.d. Viver i Serrateix 0 0 0 0 0 0 0 0 1 95 0 0 1 95

Berguedà 0 0 2 850 5 1.544 4 913 3 270 1 305 15 3.882

Catalunya 3 7.048 64 103.139 187 105.941 97 26.657 10 913 7 3.741 368 247.423

s.d.: sense dades Font: IDESCAT

Respecte de l’any 1996, ha augmentat el nombre de cases de pagès o cases rurals de forma espectacular quant a nombre d’establiments, en sis anys s’ha passat de no haver-n’hi cap a 57 establiments (quadre 3.5.6.). Val a dir, però, que aquest tipus d’oferta no permet de tenir una capacitat superior a 15 persones i que, per tant, estem parlant de només 543 places l’any 2002.

Val a dir que la categoria de la infraestructura turística d’allotjament és majoritàriament mitjana i mitjana-baixa, atès que els establiments hotelers d’una i dues estrelles i més del 50 % de l’oferta de càmpings és de segona i tercera categoria (vegeu els quadres 3.5.2. i 3.5.3.).

ESTUDI SOCIOECONÒMIC DE LA COMARCA DEL BERGUEDÀ 2004

78 Quadre 3.5.6. Residènciess de cases de pagès. Per municipis. Any 2002. Nombre i places ¨

Allotjament rural Masies Cases Total independent de poble allotjaments

Nombre Places Nombre Places Nombre Places Nombre Places

Avià 18 00 00 18 Bagà s.d. s.d. s.d. s.d. s.d. s.d. s.d. s.d. Berga 1 8 0 0 0 0 1 8 Borredà 0 0 2 30 0 0 2 30 Capolat 14 00 00 14 Casserres 10 114 1 14 0 0 11 128 Castell de l’Areny 1 7 1 15 1 12 3 34 Castellar de n’Hug s.d. s.d. s.d. s.d. s.d. s.d. s.d. s.d. Castellar del Riu s.d. s.d. s.d. s.d. s.d. s.d. s.d. s.d. Cercs 2 20 0 0 0 0 2 20 Espunyola, l’ 0 0 1 12 0 0 1 12 Fígols 0 0 1 14 0 0 1 14 Gironella 1 15 0 0 0 0 1 15 Gisclareny s.d. s.d. s.d. s.d. s.d. s.d. s.d. s.d. Guardiola de Berguedà s.d. s.d. s.d. s.d. s.d. s.d. s.d. s.d. Gósol 28 00 00 28 Montclar 2 17 0 0 0 0 2 17 Montmajor s.d. s.d. s.d. s.d. s.d. s.d. s.d. s.d. Nou de Berguedà, la s.d. s.d. s.d. s.d. s.d. s.d. s.d. s.d. Olvan 5 29 0 0 0 0 5 29 Pobla de Lillet, la s.d. s.d. s.d. s.d. s.d. s.d. s.d. s.d. Puigs.d.reig s.d. s.d. s.d. s.d. s.d. s.d. s.d. s.d. Quar, la 0 0 0 0 1 5 1 5 Sagàs 12 112 0 0 0 0 12 112 Saldes 0 0 1 15 0 0 1 15 Sant Jaume de Frontanyà 0 0 1 9 0 0 1 9 Sant Julià de Cerdanyola s.d. s.d. s.d. s.d. s.d. s.d. s.d. s.d. Santa Maria de Merlès 3 26 0 0 0 0 3 26 Vallcebre s.d. s.d. s.d. s.d. s.d. s.d. s.d. s.d. Vilada 4 26 1 15 0 0 5 41 Viver i Serrateix 1 8 0 0 0 0 1 8

Berguedà 46 402 9 124 2 17 57 543

Catalunya 653 4.391 138 1.667 160 1.716 951 7.774

s.d.: sense dades Font: IDESCAT

La segona residència al Berguedà ha augmentat considerablement en el període 1981-2001 en més de 1.250 habitatges, tot i haver augmentat el nombre total d’habitatges en gairebé 2.350 unitats (quadre 3.5.7.). Menys del 50 % d’aquests habitatges es destinen a primera residència, per tant, l’ocupació té una forta estacionalitat, amb les conseqüències que això provoca en les partides destinades al manteniment de serveis bàsics dels municipis.

Tot i això, aquest fenomen de la segona residència facilita la preservació del patrimoni, en el sentit que una gran part d’aquests habitatges d’ús secundari són la recuperació d’habitatges de les antigues colònies al voltant de l’eix del Llobregat, com són les masoveries, pel seu baix cost d’adquisició §

L’ACTIVITAT ECONÒMICA AL TERRITORI

79 ¨ Quadre 3.5.7. Habitatges per tipus

Secundaris Total habitatges Secundaris/total Berguedà Catalunya % Berguedà Catalunya % Berguedà, %

1981 1.667 332.160 0,50 18.707 2.452.869 0,76 8,91 1991 2.716 467.922 0,58 19.541 2.721.383 0,72 13,90 2001 2.920 514.943 0,57 21.056 3.315.936 0,63 13,87

Font: IDESCAT

Un exemple de projecte turístic: el Camí dels Bons Homes

El projecte de creació del Camí dels Bons Homes es va iniciar el 1995 com un projecte de col·laboració entre dos organismes de desenvolupament socioeconòmic existents a ambdós costats de la frontera, el Consorci de Promoció i Iniciatives Cercs-Berguedà (CFI) i Ariège Expansion a l’Ariège.

El departament francès de l’Ariège i la comarca del Berguedà, per la situació socioeconòmica similar (tancament d’indústries, recessió econòmica, envelliment de la població, etc.), ja havien treballat de manera conjunta en diferents projectes de desenvolupament, molts d’aquests dins d’iniciatives comunitàries finançades per fons estructurals europeus.

Així, a partir de les dades que va aportar un estudi històric en relació amb la migració dels càtars i després de fer un test de mercat, el CFI i Ariège Expansion van creure que la creació d’una ruta temàtica podia ser un projecte d’interès turístic que ajudés al desenvolupament socioeconòmic de la comarca.

La proposta de creació del Camí dels Bons Homes es va formular amb l’objectiu d’estimular el desenvolupament turístic a les zones de muntanya que travessava el camí, dinamitzant la creació d’empreses, promocionant el territori i els seus productes a partir del recurs turístic generat i desenvolupant una activitat econòmica que permetés de fixar la població en el territori, incrementés el nombre de serveis existents a les zones del Camí i allargués la temporada d’obertura.

El procés de coordinació entre les administracions franceses i catalanes va durar aproximadament tres anys fins que es van solucionar les dificultats tècniques i normatives que comportava implantar una senyalització homogènia en dos estats diferents.

Paral·lelament es van establir contactes amb els empresaris turístics de la zona, se’ls va informar de les característiques i dels objectius del projecte i se’ls va invitar a participar-hi activament, pensant ja en la futura creació d’un organisme que associés els ens públics i les empreses privades i que es responsabilitzés de portar

ESTUDI SOCIOECONÒMIC DE LA COMARCA DEL BERGUEDÀ 2004

80 a terme la fase final del desenvolupament del projecte (comercialització, producció i explotació).

Després de les reunions amb organismes públics i empresaris turístics de les comarques catalanes afectades pel Camí, el febrer del 1998 es va constituir el Consell Regulador del Camí dels Bons Homes com un organisme autònom dels consells comarcals i amb uns estatuts i uns òrgans de govern propis. El Consell Regulador es va crear amb la voluntat d’integrar a Catalunya els organismes públics i els privats i amb l’objectiu genèric de dinamitzar el Camí dels Bons Homes. Després de gairebé quatre anys de funcionament el CR-CBH ha anat incorporant nous membres i al juny del 2004 és format per la Diputació de Barcelona, la Diputació de Lleida, el Parc Natural del Cadí-Moixeró, els consells comarcals del Berguedà, de la Cerdanya, de l’Alt Urgell* i del Solsonès* i 67 empreses del sector turístic (47 de catalanes i 20 de franceses).

Valoració global del projecte

La demanda d’informació per fer el Camí ens permet de detectar que la majoria de gent el vol fer a peu (76 %), seguits dels que el volen fer en BTT (18 %) i dels que el volen fer a cavall (6 %). Una altra dada que indica l’èxit de la ruta és la venda de les topoguies del camí. Se’n van editar 3.500 en català el juny del 1998, i al maig del 2001 s’havien exhaurit. El novembre del 2003 s’ha fet la segona edició, amb 4.000 exemplars més (amb l’ampliació de la ruta, la millora de la descripció, l’ampliació d’informació turística, etc.). En francès es van editar 3.500 guies al juny del 1998, i al setembre de l’any 2002 ja es va fer la primera reedició de 3.500 guies més.

Quant a la procedència dels visitants que fan el Camí, a partir de les dades obtingudes en els establiments membres del CR-CBH, s’observa que és majoritàriament catalana i francesa, tot i que estan augmentant molt els visitants holandesos, belgues i anglesos (mercats on s’han fet més accions de promoció).

El nivell de coneixement del territori pel qual passa el CBH s’ha incrementat notablement i sovint, amb l’excusa del camí, s’han descobert pobles, establiments, paisatges, gastronomia, etc., que donen nous motius per visitar-lo.

La creació del Consell Regulador del Camí dels Bons Homes com a organisme encarregat de la gestió del Camí (manteniment, promoció, assegurament de la qualitat en els serveis, etc.), ha servit perquè es relacionessin empreses de diferents territoris, fins i tot de diferents països, que han après les unes de les altres i han vist maneres de treballar diferents. En aquest sentit, a més, es pot dir que el nivell de qualitat de les empreses adherides al CR-CBH s’ha incrementat notablement gràcies al pla de qualitat engegat pel CR-CBH.

El Camí dels Bons Homes ha servit també com a projecte demostració de com la creació de nous productes turístics pot generar la demanda i estimular el creixement d’activitats complementàries. La generació de negoci vinculat directament al Camí, especialment als mesos de primavera i tardor, han ajudat empreses de serveis del territori a millorar el nivell d’ingressos i a incrementar el període d’obertura (cosa que fa que es fixi la població, es millorin les instal·lacions, es creïn noves petites empreses, etc.).

L’ACTIVITAT ECONÒMICA AL TERRITORI

81 Globalment, doncs, s’ha de valorar el projecte del CBH com una iniciativa positiva que ha complert els objectius inicials i que promou un turisme de baix impacte i coherent amb la realitat dels territoris que travessa.

Imma Espelt Gerent del Consorci del Camí dels Bons Homes

* Nota: Els consells comarcals de l’Alt Urgell i del Solsonès s’han incorporat al CR-CBH perquè hi ha una variant del camí en aquestes comarques, per la seva vinculació amb els càtars.

El futur del desenvolupament turístic del Berguedà

El Berguedà és una comarca on, històricament, les activitats principals havien estat el sector industrial, el tèxtil i la mineria. Però amb la crisi recent dels dos darrers sectors, la tendència ha estat reconvertir-se cap al sector serveis, més concretament, el turístic, per posicionar-se com a comarca de turisme interior.

En aquests darrers anys, a la comarca s’han dut a terme nombrosos estudis i molts esforços en el camp turístic, que s’han materialitzat en la creació de dos consorcis: el Consorci de l’Alt Berguedà i el Consorci del Parc Fluvial. Atès que no és una comarca uniforme, els atractius i les necessitats de desenvolupament són diferents depenent de la zona.

També cal ressaltar la creació de nous productes turístics, com el Camí del Bons Homes, la Ruta Minera, etc. Per tant, la realitat actual planteja la necessitat de coordinar l’oferta existent i consolidar-la.

Des de fa força temps la comarca del Berguedà ha estat buscant un pla director per treballar amb l’objectiu de promocionar i potenciar les iniciatives del sector turístic a la comarca sota una marca paraigua de «Berguedà, un espai únic».

En el Congrés de Turisme de Catalunya de l’any 2001, ja es reafirmava el caràcter del turisme com una activitat econòmica i social transversal, que necessita la coordinació de totes les institucions i la col·laboració amb el sector privat. Aquest és el paper que la Cambra de Comerç de Barcelona ha de dur a terme: donar suport a les iniciatives empresarials, i facilitar la comunicació i la coordinació entre les diferents institucions i entitats, tant públiques com privades.

La situació actual resumida del sector turístic del Berguedà queda reflectida en el quadre següent.

Una gran part de les debilitats que en aquest moment té la comarca són solucionables amb el disseny d’un pla de màrqueting turístic, on s’estableixi com i de quina manera s’han de reestructurar els productes i l’oferta complementària, per sortir al mercat i poder combatre les amenaces d’altres destinacions turístiques competidores, tant internes com externes.

ESTUDI SOCIOECONÒMIC DE LA COMARCA DEL BERGUEDÀ 2004

82 Debilitats Amenaces

Ⅲ Situació i envelliment del parc hoteler Ⅲ Altres destinacions turístiques de Catalunya Ⅲ Manca de programes d’implantació i i/o d’Europa amb les mateixes condicions control de qualitat de relació qualitat-preu Ⅲ Degradació mediambiental Ⅲ Pèrdua de quota de mercat respecte a Ⅲ Desestructuració geogràfica i per tipus altres destins d’oferta Ⅲ Augment del nivell d’exigència dels turistes Ⅲ Especulació urbanística Ⅲ Canvis d’hàbits del turista Ⅲ Inexistència de paquets de productes Ⅲ Necessitat de reestructuració de l’oferta complementària

Fortaleses Oportunitats

Ⅲ Augment de productes turístics: p. ex., Ⅲ Cal tenir accés als mercats europeus més la Ruta Minera, el Camí dels Bons Homes llunyans com França, Països Baixos, Ⅲ Grans quantitats de recursos Alemanya, etc. Ⅲ Possibilitat de donar una finalitat turística Ⅲ Tendència a l’augment del turisme d’interior als recursos existents Ⅲ Aprofitar les sinergies que proporcionen la proximitat de Barcelona i les millores realitzades en la facilitat d’accés

Per tant, malgrat les debilitats i les amenaces actuals, el Berguedà té oportunitats de competir en el mercat, en un nivell mitjà, en turisme familiar, i tenir accés a nous mercats, revalorant i rendibilitzant els recursos existents. Una altra qüestió important que cal tenir en compte són les noves tendències dels consumidors a considerar la sostenibilitat i la qualitat com a valors diferenciadors importants en l’elecció de la destinació turística.

Segons aquesta situació actual, pensant en el futur de la comarca del Berguedà, s’ha de treballar en el desenvolupament d’un turisme sostenible i, per tant, s’hauria de treballar per assolir aquests quatre objectius:

Ⅲ Conciliar les necessitats i els desitjos de la comunitat que serveix de destinació per elevar els estàndards i la qualitat de vida (criteri social de sostenibilitat).

Ⅲ Satisfer les demandes dels turistes i de la indústria turística i continuar atraient- los per aconseguir el primer objectiu (criteri econòmic).

Ⅲ Protegir els recursos naturals que són la base del turisme, en harmonia amb els components naturals, construïts i culturals (criteri ecològic) per assolir els dos objectius anteriors.

Ⅲ El turisme sostenible ha de protegir la identitat cultural de la comunitat de destinació assegurant una relació positiva entre la comunitat local i els turistes.

El concepte de turisme sostenible ve d’un concepte més ampli, que és el de desenvolupament sostenible; un factor essencial per a la gestió sostenible dels espais turístics és la implantació de l’Agenda 21.

L’ACTIVITAT ECONÒMICA AL TERRITORI

83 Segons la definició d’Helena Ullastres, el turisme sostenible hauria de complir les característiques següents:

Ⅲ Planificat: ha de tenir en compte les condicions actuals (diagnòstic) i les perspectives futures per definir una estratègia de sostenibilitat, tenint en compte el context humà, físic, social, econòmic i ambiental Ⅲ Integrat: l’oferta turística ha de ser el resultat natural de tots els recursos turístics locals (ecològics, culturals, monumentals, artístics, gastronòmics, folklòrics, etc.) Ⅲ Obert: sent local, ha de ser obert al context i als espais territorials pròxims Ⅲ Dimensionat: en temps i espai, és a dir, ha d’intentar trencar l’estacionalitat en temps i limitació de territoris Ⅲ Participatiu: participació de tots els agents que intervenen en el procés turístic (governs, empreses, població local) Ⅲ Durador: orientat a un creixement a llarg termini Ⅲ Viable: econòmicament, social i ambiental. Un altre concepte que cal tenir en compte és la capacitat de càrrega; encara que no és un concepte nou, la seva aplicació i l’ús no és fàcil, atès que cal fer estudis de capacitat de càrrega específics per a cada cas, ja que no hi ha una tipologia única quant a turisme ni entorn natural.

Una de les definicions del concepte més clara és la següent: «La capacitat de càrrega turística es refereix al nivell màxim d’ús de visitants i d’infraestructura corresponent que una àrea pot suportar, sense que provoqui efectes en detriment dels recursos i disminueixi el grau de satisfacció del visitant o es produeixi un impacte advers sobre la societat, l’economia o la cultura d’àrea o destinació.»

Encara que sigui particularment difícil i no hi hagi models específics per determinar la capacitat de càrrega, és important i totalment rellevant tenir en compte aquest concepte en el pla de màrqueting turístic de la zona, per determinar, analitzar, estudiar i classificar totes les característiques inherents a l’espai d’estudi. És un aspecte fonamental perquè el turisme no es converteixi en un factor desestabilitzador en l’àmbit ambiental, social, cultural i econòmic del Berguedà.

Per tant, s’ha de poder determinar, amb la màxima certesa possible, els fluxos de visitants als destins turístics de qualsevol índole, fent èmfasi en les àrees del espais protegits i zones naturals, per la fragilitat ambiental i la gran diversitat que presenten.

En aquest context, el Projecte de desenvolupament turístic del Berguedà de la Cambra de Comerç de Barcelona dintre del Pla d’actuació de turisme del 2004, té els objectius següents:

Ⅲ Valorar les potencialitats turístiques de la comarca

Ⅲ Marcar el camí que cal seguir en el desenvolupament territorial a mitjà i llarg termini del sector turístic del Berguedà i en la promoció de la zona

Ⅲ Establir les accions que cal dur a terme a curt termini.

ESTUDI SOCIOECONÒMIC DE LA COMARCA DEL BERGUEDÀ 2004

84 Tot això es materialitzarà, d’una banda, amb un diagnòstic actualitzat de la comarca i dels seus recursos existents i el desenvolupament d’un pla de màrqueting turístic, font fonamental per establir un pla director que determini els objectius a curt, mitjà i llarg termini per al desenvolupament del territori; i, de l’altra, amb la signatura d’un conveni de col·laboració entre la Cambra de Comerç de Barcelona, el teixit empresarial i altres institucions.

Quant a política turística, es vol presentar al mercat els valors de la destinació turística del Berguedà, tenint en compte els esforços d’ajustar les necessitats i les expectatives dels clients; per això, cal una eina pròpia de comunicació al mercat, a través d’un pla específic de màrqueting. A més, atesos els darrers canvis i l’alt percentatge de nova construcció en segona residència, la comarca s’hauria de posicionar turísticament.

Alhora, cal que aquest pla de màrqueting turístic tingui el suport dels diferents agents turístics de la zona i sigui liderat per les institucions i les entitats implicades (Consell Comarcal del Berguedà, Associació d’Empreses i Activitats Turístiques del Berguedà, Cambra Oficial de Comerç, Indústria i Navegació de Barcelona, Consorci de Turisme de l’Alt Berguedà, Consorci de Turisme del Parc Fluvial i Consorci de Turisme de la Ruta Minera).

El pla de màrqueting ha d’aportar un esforç de promoció de la destinació turística i ha de ser:

Ⅲ Un factor de posicionament del Berguedà davant de la demanda turística

Ⅲ Un element de demostració de l’esforç cap a la qualitat de l’oferta turística

Ⅲ Un punt de referència promocional per accedir a nous mercats.

Per als empresaris, el pla de màrqueting ha de representar:

Ⅲ Una eina per millorar el grau d’ocupació i els resultats econòmics

Ⅲ Un factor de cohesió interna per al reconeixement de l’esforç dut a terme per les organitzacions

Ⅲ Una eina de cooperació entre empreses per millorar la competitivitat del grup

Ⅲ Un mecanisme per aconseguir suports institucionals i privats.

Comerç, Turisme i Serveis Cambra Oficial de Comerç, Indústria i Navegació de Barcelona

L’ACTIVITAT ECONÒMICA AL TERRITORI

85 Síntesi

Els serveis han guanyat pes dins de l’economia del Berguedà els darrers anys tant en termes d’ocupació com en termes del PIB, a l’igual que ha succeït al conjunt de Catalunya, bàsicament a causa de l’aposta per sectors específics com el turisme i les microempreses de serveis.

El sector comercial del Berguedà supera la mitjana de Catalunya tant en termes de superfície de venda com en nombre d’establiments detallistes per habitant. Tot i això, s’ha establert com a comarca de pas dels visitants barcelonins i de l’àmbit metropolità de Barcelona que van a la Cerdanya, i no ha desenvolupat una estructura i una oferta prou atractives per aconseguir desviar una part d’aquests fluxos de potencials consumidors.

Cal fer un esment especial del sector turístic, que és encara un sector amb poc pes relatiu dins del conjunt de l’economia berguedana, però que ha assolit un creixement important els darrers anys i presenta unes bones perspectives de futur, en particular en camps com el turisme rural i cultural.

ESTUDI SOCIOECONÒMIC DE LA COMARCA DEL BERGUEDÀ 2004

86

4. Factors determinants de la localització de l’activitat ¨

4.1. Especialització i diversitat del teixit productiu

Els epígrafs anteriors han posat de manifest els canvis que han afectat l’estructura productiva de la comarca del Berguedà durant els darrers anys. Els factors que poden explicar aquests canvis són de caire molt divers i, en general, tenen a veure amb la capacitat de la comarca d’atraure noves activitats econòmiques o d’ampliar i transformar les existents.

La tercera part de l’estudi selecciona i valora cinc factors que han contribuït a determinar les pautes de localització de l’activitat i l’ocupació a la comarca durant els últims anys, i que condicionen les perspectives de futur:

Ⅲ l’especialització i la diversificació del teixit productiu

Ⅲ la disponibilitat de sòl industrial

Ⅲ la dotació d’infraestructures

Ⅲ la disponibilitat de mà d’obra qualificada i de capital humà

Ⅲ la xarxa institucional de promoció econòmica i suport empresarial.

El primer factor que es tracta són els avantatges competitius associats amb els processos d’especialització i diversificació de les activitats productives en un territori. En general, es considera que els teixits empresarials ubicats en un determinat territori poden obtenir avantatges de localització per la via de l’especialització o, alternativament, de la diversificació d’activitats. L’especialització, per exemple, afavoreix les economies d’escala i les sinergies entre empreses localitzades en un mateix territori, així com la difusió dels avenços tècnics i la creació de clústers industrials.

Segons l’Informe territorial de la província de Barcelona, elaborat per la Diputació de Barcelona i la Cambra de Comerç, l’estructura productiva del Berguedà està força diversificada, ja que els serveis generen gairebé la meitat de la riquesa i alhora ocupen gairebé la mateixa proporció del total d’ocupats a la comarca, mentre que la resta està repartida en una indústria, que incloent-hi l’energia, representa un terç de la producció, i un sector de la construcció i de l’agricultura que tenen més pes al Berguedà que a Catalunya.

Segons l’estudi de la Universitat Pompeu Fabra per a l’any 2001 (vegeu el quadre 4.4.1.), la indústria (el 33,6 % de VAB i el 27,2 % d’ocupats) i els serveis de la comarca (el 51,8 % de VAB i el 49,8 % d’ocupats), a l’igual del conjunt de Catalunya, eren més productius que la mitjana, ja que el seu pes sobre el total en termes de VAB era superior al que tenen en termes d’ocupació. Val a dir, però, que tots els sectors econòmics, amb l’excepció de la construcció, tenien un nivell de productivitat inferior al de la mitjana catalana.

Una altra tècnica utilitzada en l’anàlisi econòmica regional és l’anàlisi shift-share, que permet de caracteritzar els sectors productius de les àrees econòmiques segons si el seu creixement és més o menys elevat que el del conjunt del territori. Així, un sector d’una comarca es considera més competitiu si el seu creixement és superior al del mateix sector en el conjunt de la unitat territorial superior: la província o el país en conjunt. Amb aquesta tècnica es pretén contrastar si l’especialització productiva territorial condiciona la competitivitat.

FACTORS DETERMINANTS DE LA LOCALITZACIÓ DE L’ACTIVITAT

87 ¨ Quadre 4.1.1. VAB, ocupació i productivitat. Any 2001

Berguedà Catalunya

% % Productivitat % % Productivitat VAB ocupats Û/ocupat VAB ocupats Û/ocupat

Agricultura, ramaderia i pesca 5,6 7,0 28.572 1,8 2,4 29.066 Energia 5,2 1,3 136.969 3,0 0,6 197.425 Indústria 28,4 25,8 38.988 26,1 22,4 44.639 Indústria 33,6 27,2 43.832 29,1 22,9 48.463 Construcció 13,0 16,0 28.645 7,4 9,8 28.645 Comerç i reparació 10,8 17,1 22.325 11,4 19,5 22.325 Resta de serveis 41,1 32,8 44.364 54,5 45,4 45.936 Serveis 51,8 49,8 36.814 65,9 64,9 38.836 SIFMI –4,1 – –4,1 – – – Total 100,0 100,0 35.383 100,0 100,0 38.245

SIFMI: Serveis d’intermediació financera mesurats indirectament Font: INE, Institut d’Estudis Territorials de la Generalitat de Catalunya i Universitat Pompeu Fabra (octubre 2003)

Dels resultats de l’anàlisi shift-share efectuada en el document de treball de l’Institut d’Estudis Territorials de la Generalitat de Catalunya d’octubre del 2003, es desprèn que dels quatre grans sectors d’activitat que s’analitzen en el període 1996-2002 (primari, indústria, construcció i serveis), el Berguedà no es mostra més competitiu que la mitjana de Catalunya en pràcticament cap sector.

Finalment, cal observar que l’especialització en indústries tradicionals o madures, com el tèxtil, pot continuar sent un factor de competitivitat sempre que vagi acompanyada de l’adopció de nous mètodes de producció que impulsin el canvi tècnic i organitzatiu en aquests sectors, orientant-los cap a una producció de més valor afegit, i per tant, més intensiva en qualitat, disseny i tecnologia. Així, encara que aquests sectors perdin pes relatiu en termes d’ocupació, no estan condemnats necessàriament a perdre pes en termes de producció, sempre que els augments de productivitat avancin en paral·lel amb la reducció i la requalificació de les plantilles.

Quan s’analitzen les característiques del teixit productiu de la comarca cal ressaltar, en primer lloc, l’elevat nombre d’empreses en termes relatius. En concret, hi ha registrades 1.081 empreses amb assalariats, que representen gairebé el 0,6 % del total d’empreses catalanes (vegeu el quadre 4.1.2.). D’aquestes, entorn de 50 són agrícoles; al voltant de 240 són industrials i gairebé el mateix número són de la construcció, i 730 són del sector serveis.1 Es tracta d’un teixit empresarial amb una forta presència del sector industrial, però també amb un pes important dels serveis, entorn del 60 %.

Berga ha anat guanyant importància dins del teixit industrial de la comarca, en la mesura que ha tendit a concentrar les infraestructures necessàries per atraure aquesta activitat: adaptació d’espais com a polígons industrials, millora de carreteres i comunicacions, accés a noves tecnologies, etc. La capital de la comarca també s’ha

1 La suma d’empreses per sectors no coincideix (és superior) amb el total d’empreses perquè potser n’hi ha algunaque tingui més d’un IAE i, per tant, consten en més d’un sector econòmic. Així, la xifra de total d’empreses és la correcta i no la suma d’empreses per sectors.

ESTUDI SOCIOECONÒMIC DE LA COMARCA DEL BERGUEDÀ 2004

88 Quadre 4.1.2. Nombre d’empreses per sectors econòmics als municipis de més 1.000 h. Any 2003 ¨

Guardiola Pobla de Total Avià Bagà Berga Casserres Cercs Gironella de Bergu. Lillet, la Puig-reig Bergu.

Ramaderia 9 0 8 4 0 3 0 0 7 49

Indústria 29 5 68 12 8 28 6 6 40 245 Extracció i producció d’energia i aigua 100 10 2 2 0 2 11 Minerals, matèries pri., ind. ceràmica, química i farmacèutica 009 02 2 1 0 2 21 Metal·lúrgia, construcció de maquinària, electrotècnia, mitjans de transport i de precisió 7 0 14 1 5 6 1 0 8 45 Agroalimentari, tèxtil, calçat, fusta, paper, plàstic i altres ind. manufactureres 21 5 45 10 1 18 2 6 28 168

Construcció 17 28 28 11 8 23 2 6 33 242

Serveis 46 19 360 16 17 63 22 16 69 730 Comerç, hoteleria i reparació 23 8 177 13 6 35 12 8 37 385 Logística, transport i comunicacions 6 1 27 2 1 6 2 1 6 60 Finances, assegurances, promoció immobiliària, lloguers i serveis d’empreses 12 8 86 0 5 11 4 5 14 157 Educació, sanitat, cultura i esport 5 2 70 1 5 11 4 2 12 128

Total empreses 82 46 444 37 28 103 26 22 133 1.081

1 Entitats jurídiques, no inclou entitats físiques o autònoms Nota: La suma d’empreses per sectors no coincideix (és superior) amb el total d’empreses perquè potser n’hi ha que tinguin més d’un IAE i, per tant, consten en més d’un sector econòmic. Així, la xifra de total d’empreses és la correcta i no la suma d’empreses per sectors. Font: Camerdata anat especialitzant com a centre de prestació de serveis comarcals, i aplega serveis administratius, sanitaris i docents, entre d’altres. En particular, Berga aplega 444 empreses al seu territori —el 41,1 % del total de la comarca—, més del 80 % de les quals són de serveis, mentre que les industrials i agrícoles tenen un pes bastant inferior al de la mitjana comarcal.

En serveis, Berga destaca per sobre de la resta de municipis, amb 360 empreses, seguit de Puig-reig, amb 63 empreses. En aquests dos municipis, entorn de la meitat de les empreses de serveis pertanyen al subsector del comerç i l’hoteleria.

La indústria comarcal està concentrada bàsicament a les localitats situades al voltant de l’eix del Llobregat, en concret, a la meitat sud de la comarca, tal com ja s’ha esmentat en altres parts d’aquest estudi. A Berga es concentren el 28 % de les

FACTORS DETERMINANTS DE LA LOCALITZACIÓ DE L’ACTIVITAT

89 ¨ Quadre 4.1.3. Densitat empresarial. Any 2003

Empreses Població Empreses/100 h.

Berguedà 1.081 37.995 2,85 Catalunya 192.543 6.506.440 2,96

Font: Camerdata

empreses industrials de la comarca; a Puig-reig, el 16,3 %; a Avià l’11,8 %, i a Gironella, l’11,4 %. Aquestes quatre poblacions concentren quasi el 67 % de la indústria del Berguedà.

De 371 empreses agrícoles i ramaderes que hi ha al Berguedà, només el 8,4 % està establert a les poblacions de més de 1.000 habitants, fet que confirma que aquest sector està més desenvolupat en municipis petits.

En el sector de la construcció destaca fortament Puig-reig per sobre de les altres poblacions, amb 33 empreses de construcció, seguit de Berga i Bagà, amb 28 cadascuna, i Gironella, amb 23 empreses; per tant només quatre municipis representen més del 20 % de les empreses constructores de la comarca.

Un segon tret característic del teixit productiu del Berguedà és la relativa alta densitat empresarial. Catalunya en conjunt és la segona comunitat de l’Estat en termes de densitat empresarial (amb 2,96 empreses/100 h. el 2003), i supera àmpliament la mitjana espanyola. La densitat empresarial de la comarca s’aproxima molt a la de la mitjana catalana, amb2,85 empreses/100 h. (vegeu el quadre 4.1.3.)

Un tercer tret important és l’obertura exterior. Cal destacar que amb dades de l’any 2003, el 23,9 % de les empreses de la comarca del Berguedà tenien relacions comercials amb l’exterior (importació i exportació), un percentatge molt superior al 16,8 % de Catalunya (vegeu el quadre 4.1.4.).

Finalment, també cal destacar que la comarca del Berguedà té 10 empreses amb establiments productius a l’estranger: quatre amb seu a Berga, tres a Avià, una a Gironella, una a la Pobla de Lillet i una altra a Puig-reig. Els establiments que algunes d’aquestes empreses tenen a l’estranger estan a Europa (França, Portugal, Alemanya i Itàlia), l’Àsia i l’Amèrica del Nord.

¨ Quadre 4.1.4. Empreses amb relacions comercials exteriors. Any 2003

Berguedà Catalunya

Empreses que exporten i importen 258 32.408 Total empreses 1.081 192.543 % empreses exp./imp. 23,9 16,8

Font: Camerdata

ESTUDI SOCIOECONÒMIC DE LA COMARCA DEL BERGUEDÀ 2004

90 Quadre 4.1.5. Multinacionals industrials catalanes al Berguedà. Any 2003 ¨

Ciutat Empresa Activitat

Avià Avià Punt, SA Tèxtil i confecció Avià Bermaq, SA Maquinària i material elèctric Avià Fibras Hiladas Esteve, SA Tèxtil i confecció Berga Aviapunt, SA Tèxtil i confecció Berga Cárniques Valldan, SA Alimentació Berga Sistach, SA Productes químics i pintura Berga Soquiver Laboratorios Group, SA Productes químics i pintura Gironella Planchistería Bergadana, SL Automoció, recanvis i taller Pobla de Lillet, la Agustin Barral, SA Paper, cartó i papereria Puig-reig Serradora Boix, SL Mobiliari, fusta i suro

Font: Anuari Acicsa

La majoria d’aquestes empreses amb establiments a l’exterior són de sectors molt diversos, fet que defineix la capacitat de desenvolupament del sentit comercial d’aquestes empreses. Del sector del tèxtil hi ha Tèxtil SA, Fibrashiladas Esteve, SA i Avià Punt, SA; del sector metal·lúrgic, Planchistería Bergadana, SL; de mobiliari, fusta i suro, Serraderia Boix, SL, i del sector de productes químics i pintura, Sistachs, SA i Soquíver, SA.

Quadre 4.1.6. Rànquing de les primeres 15 empreses del Berguedà segons la facturació. Any 2003 ¨

Núm. Facturació classificació1 Empresa Sector (*) MEUR Treballadors

1746 Planchistería Bergadana, SL DM 20.645 166 1825 Serradora Boix, SL DD 19.843 105 2283 Catalana de Piensos, SA A 16.015 31 – Pasquina, SA II0 12.015 58 – Josep Planas, SL GG117 11.815 1 – Palau i Fills, SA D 11.000 50 – Carbones Pedraforca, SA C 9.670 92 – Hidrodata, SA E 9.511 22 – Comercial Peralba, SA GG111 8.551 6 – Hospital de Sant Bernabé N 8.414 181 – Hilaturas Socram, SL DB 8.130 2 – Hoteles Berga, SA HH1 7.954 65 – Construccions i Promocions Queralt, SL F 7.345 50 – Manufacturas e Ind. Textiles Agrupadas, SA DB 7.314 160 – Montajes Rus, SL P 7.111 300

(*) A (Agricultura, ramaderia, caça i silvicultura); C (Indústries extractives); D, DM, DD i DB (Indústria manufacturera); E (Producció i distribució d’energia, gas i aigua); F (Construcció); G (Comerç, reparació de vehicles de motor, motocicletes i ciclomotors i articles personals); H (Hoteleria); I (Transport, emmagatzematge i comunicacions); N (Activitats sanitàries, veterinàries i serveis socials) i P (Activitats de les llars) 1 Numero de classificació en el rànquing de les 3.000 empreses catalanes més importants per facturació classificades en l’Informe empresarial de Catalunya 2004 Font: Informe empresarial de Catalunya 2004

FACTORS DETERMINANTS DE LA LOCALITZACIÓ DE L’ACTIVITAT

91 Al quadre 4.1.6. veiem les 15 primeres empreses del Berguedà quant a facturació, tres de les primeres són dins del rànquing de les 3.000 empreses catalanes més importants per facturació classificades en l’Informe Empresarial de Catalunya 2004.

Destaquen cinc empreses en el subsector de les indústries manufactureres i dos empreses en comerç, reparació de vehicles de motor, motocicletes i ciclomotors i articles personals; la resta d’empreses es dediquen a: agricultura, ramaderia, caça i silvicultura, indústries extractives, producció i distribució d’energia, gas i aigua, construcció, hoteleria, transport, emmagatzematge i comunicacions, activitats sanitàries, activitats veterinàries, serveis socials i activitats de les llars, que només tenen una empresa representada.

Síntesi

L’estructura productiva del Berguedà està força diversificada, ja que els serveis representen gairebé la meitat de la riquesa generada i ocupen una proporció semblant de treballadors, mentre que la resta està repartida en una indústria que, incloent-hi l’energia, representa un terç de la producció, i un sector de la construcció i de l’agricultura que tenen més pes al Berguedà que a Catalunya. Els trets més destacables del teixit productiu de la comarca són:

Ⅲ l’elevat nombre d’empreses

Ⅲ la relativament alta densitat empresarial

Ⅲ la important obertura exterior.

Cap al repoblament productiu i sostenible: la localització de la deslocalització

Si en el procés d’industrialització de Catalunya del segle XIX, la comarca del Berguedà va tenir un paper rellevant, aquesta comarca ha perdut completament el protagonisme en aquest àmbit. De ser bressol d’influents industrials i polítics, de ser l’escenari on es desenvolupava i creixia la indústria catalana, on es construïen fàbriques i ferrocarrils, ha passat a ser gairebé per anar a la segones residències de la Cerdanya, a esquiar als Pirineus o un lloc de pas per anar a buscar bolets a la tardor, llevat de les noves activitats emergents relacionades amb el turisme, l’oci i els serveis.

Els principals recursos que van fer que el Berguedà, fa més de 100 anys, fos el rovell de l’ou de l’activitat econòmica, ara no representen cap avantatge competitiu. El carbó és prou barat per no guanyar diners amb l’extracció en mines i ja gairebé no es fa servir; i la indústria tèxtil o basada en la mà d’obra s’està traslladant cap a altres països amb menys costos laborals.

Quin és, doncs, el paper de la comarca del Berguedà a la Catalunya del segle XXI?

Si fa 100 anys les comunicacions terrestres (ferrocarril primer, carreteres i autopistes després) tenien un paper clau en el desenvolupament d’un territori, sembla clar que les

ESTUDI SOCIOECONÒMIC DE LA COMARCA DEL BERGUEDÀ 2004

92 comunicacions virtuals (relacionades amb les tecnologies de la informació i la comunicació —TIC—) són, a hores d’ara, un factor que progressivament va guanyant protagonisme en les infraestructures necessàries per a la competitivitat.

Així doncs, què té el Berguedà? Territori més que suficient, un paisatge i un entorn cuidat fins ara i agradable, un lloc per desenvolupar-se econòmicament i socialment de forma sostenible, unes bones comunicacions per carretera amb Barcelona i amb Europa a través dels Pirineus, que milloraran encara més en un futur immediat i, almenys, també apareix en el mapa de les xarxes de comunicacions relacionades amb les TIC, encara que això sempre és millorable. L’ADSL i la banda ampla, unes eines imprescindibles actualment, arriben ja des de fa temps a les principals poblacions de la comarca.

Així doncs, sembla que es donen unes certes condicions de qualitat de vida que, fins i tot des d’aquesta perspectiva, milloren substancialment les condicions que tenen milions de persones a Barcelona a causa de la massificació.

Un model de desenvolupament social i econòmic basat en la posada en relleu d’aquests atractius residencials que té el Berguedà, per a primera residència, i amb la possibilitat actual i real de disposar d’infraestructures tecnològiques per al desenvolupament de determinades activitats econòmiques, podria comportar una segona revolució industrial al Berguedà. El model de futur del Berguedà no ha de comportar necessàriament una explosió demogràfica desmesurada, sinó que ha de vincular un creixement sostenible de la població a un creixement de l’ocupació en activitats econòmiques en equilibri.

Assistim a un entorn en què les empreses han de basar cada vegada més la seva producció en activitats amb valor afegit. Moltes d’aquestes activitats tenen un component creatiu i tecnològic, i cada vegada menys estan basades en els costos de la mà d’obra. Això fa que hi hagi un conjunt d’activitats relacionades amb la tecnologia i la creativitat, capaces de generar ocupació i riquesa, que no exploten necessàriament un recurs localitzat al territori, és a dir, es tracta d’activitats econòmiques sense necessitats específiques de localització en la seva producció. És el cas de les activitats fixades en l’operació del districte Barcelona@22, que, al marge de consideracions d’altra naturalesa, des del punt de vista d’estratègia per al disseny i la creació d’un districte d’activitats de valor tecnològic, ha estat tot un èxit.

Doncs bé, si en tot el conjunt d’activitats empresarials amb aquests components tecnològics i de creativitat, és a dir, amb alt valor afegit, es detecten les que estan integrades per empresaris i treballadors amb determinades sensibilitats quant a lloc de residència i qualitat de vida, es podrien trobar algunes empreses que preferirien desenvolupar la seva activitat productiva en un entorn més agradable i amb millors condicions de qualitat de vida per a les persones que hi treballen, mantenint, si és el cas, la necessària activitat comercial físicament on estan els mercats. Això vol dir que, als menors costos econòmics de sòl i d’espai construït, tant per a l’empresa com per a les residències dels seus treballadors, s’hi afegeix el valor de l’atractiu residencial.

Per a un determinat nombre d’habitants que viuen a Barcelona i a les rodalies, resultaria molt atractiu traslladar el seu lloc de treball cap a una zona on encara no s’ha especulat

FACTORS DETERMINANTS DE LA LOCALITZACIÓ DE L’ACTIVITAT

93 immobiliàriament i, per tant, els preus són més justos, i on, a més a més, es viu millor en molts aspectes. No parlem de teletreball, sinó del trasllat d’una activitat econòmica, dels seus empresaris i dels seus treballadors, a un lloc on viurien millor. També caldria afegir-hi les activitats impulsades o participades per persones amb orígens al Berguedà o en llocs similars, que han emigrat a altres llocs amb més oportunitats i que segurament estarien també disposades a tornar sota condicions determinades.

El model de desenvolupament sostenible orientat a les activitats de turisme i oci compatibilitzat amb el model d’activitat industrial existent que es discuteix ara al Berguedà, es podria complementar amb un model de desenvolupament de noves activitats econòmiques i de creixement de la població lligat al creixement de l’ocupació basat en aquestes activitats de components creatius i tecnològics. Una mena de Barcelona@22 en petit, molt més petit, però suficient perquè el Berguedà recuperi el seu paper en l’economia de Catalunya.

És possible aquest canvi de model del Berguedà en l’encaix de Catalunya?

En l’entorn immediat, el Berguedà està massa prop i alhora massa lluny de Barcelona, i la seva zona d’influència, amb més de quatre milions de persones, és un mercat emissor a tenir en compte. A una escala més àmplia, el Berguedà queda situat entre Barcelona i Rotterdam, dos dels ports més importants d’Europa. Per anar, per terra, de Barcelona a París, o de Barcelona a Rotterdam, o de Barcelona al nord d’Europa, cal passar pel Berguedà, és la via natural. Sembla clar que la situació geogràfica de la comarca del Berguedà pot esdevenir estratègica en determinades àrees.

Catalunya és un país amb alguns desequilibris demogràfics. La major part de la població viu atapeïda a Barcelona i rodalies o bé a la franja costanera, que és on es concentren la major part d’habitants, de serveis i d’equipaments. Hi ha, d’altra banda, un rerepaís amb una densitat de població de característiques rurals, que podríem situar al nord de la franja divisòria que podria significar l’eix Transversal. Aquesta descompensació comporta també conseqüències de desequilibri: la major part del territori pateix despoblament i la manca d’infraestructures de tot tipus, perquè no hi ha població que les justifiqui, mentre que en un petit espai de territori es concentra la majoria de la població, que també pateix les conseqüències de tanta massificació: problemes de subministraments (aigua potable, energia elèctrica, depuradores, residus, etc.), d’habitatge (especulació, preus impossibles), de mobilitat (embussos, saturació de carreteres i transport públic, etc.) i de qualitat de vida en general.

Resulta evident, doncs, la necessitat d’una estratègia de reequilibri en el marc de Catalunya per repartir millor la població al territori i reordenar les infraestructures i els equipaments, la qual cosa comportaria també un repartiment de les oportunitats millor i més just. No només és una estratègia, és també una necessitat.

I també és evident, a la comarca del Berguedà, la necessitat d’una estratègia orientada a recuperar el protagonisme en l’economia de Catalunya, a fomentar noves activitats, seguir creixent en PIB, en ocupació i en població sense comprometre els

ESTUDI SOCIOECONÒMIC DE LA COMARCA DEL BERGUEDÀ 2004

94 recursos ni la perdurabilitat del model a llarg termini, és a dir, des de la perspectiva de la sostenibilitat.

És clar, doncs, que aquest model de desenvolupament del Berguedà encaixa en les necessitats de reequilibri de Catalunya i que es comencen ja a donar les condicions per fer-lo possible. Cal creure en un model i apostar-hi, i actuar de forma proactiva des del mateix territori, des del mateix Berguedà, abans que, una vegada més, es perdi també aquest tren carregat d’oportunitats.

Jordi Simon Tècnic de l’Observatori del Mercat de Treball del Berguedà

4.2. Disponibilitat de sòl industrial

La dotació de sòl per a usos productius és un factor determinant de la capacitat de creixement d’una àrea geogràfica. Més superfície de sòl disponible va associada amb més possibilitats d’atracció d’activitats productives i d’usos residencials a uns costos relativament menors, en comparació amb altres àrees més congestionades. En aquest sentit, les dificultats creixents de l’àrea metropolitana de Barcelona per oferir nova superfície on ubicar nous projectes de naus industrials representen una oportunitat per a les comarques limítrofes. L’encariment relatiu del sòl a la zona metropolitana tendeix a expulsar d’aquest territori les activitats que requereixen un ús més intensiu d’aquest input, com les industrials i, dins d’aquestes, les més tradicionals. Al mateix temps, l’edificació de nous polígons industrials ha augmentat notablement en comarques properes a la corona metropolitana de Barcelona, però no és el cas del Berguedà, on la inversió en aquest tipus d’infraestructures és baixa i, sumada als problemes de les xarxes viàries, la manca de transports ferroviaris i la distància amb la capital del país, tampoc no n’afavoreix el desenvolupament.

Les competències en ordenació urbanística corresponen als ajuntaments i, en conseqüència, aquests han estat els impulsors principals, conjuntament amb l’Institut Català del Sòl (INCASOL), de polígons industrials situats al seu territori, amb els objectius de descongestionar els nuclis urbans, atreure nous projectes empresarials i arrelar la població al municipi, amb els corresponents efectes beneficiosos des del punt de vista de les hisendes locals. No obstant això, la planificació de l’oferta de sòl industrial amb una perspectiva exclusivament municipal no necessàriament té en compte altres factors estratègics d’escala supramunicipal, i per tant pot generar ineficiències i desaprofitar possibles sinergies entre localitats d’una mateixa comarca.

Inventari dels polígons industrials ¨

Hi ha un ampli consens en la idea que cal avançar cap a una millor coordinació de l’oferta de sòl industrial a escala supramunicipal. En primer lloc, cal inventariar els polígons industrials existents. En aquesta línia, el Consell Comarcal del Berguedà ha facilitat la informació sobre 33 polígons industrials, repartits en 13 dels 31 municipis de la comarca. També s’ha elaborat un mapa de localització d’aquests polígons amb l’ajut de plànols municipals.

FACTORS DETERMINANTS DE LA LOCALITZACIÓ DE L’ACTIVITAT

95 Quadre 4.2.1. Identificació dels polígons industrials del Berguedà ¨

Extensió Nombre Promotor i Assoc. Municipi total empreses serveis Tipus empreses empres

Berga 505.020 75 INCASOL Cotxeres, tallers mecànics, Sí (Valldan) Disponible: 100 % magatzems distribuïdors, 55.000 dels serveis tèxtil, elaboració maquinària, bàsics pinsos, construcció Avià (la Plana) Entre 10 i 15 Tèxtil, 1 empr. elèctrica, tallers Avià (camí 12.500 Menys de 5 Ajuntament Tèxtil i 1 taller No Santa Maria) Manquen serveis bàsics Avià (Molí del 48.100 Menys de 5 Ajuntament Elaboració de maquinària No Castell) Disponible: Manquen i elaboració de pinsos 800 serveis bàsics Cercs (CFI) 55.260 Menys de 5 CFI Manyà, línies i instal·lacions No Disponible: elèctriques, i formació 29.026 ocupacional Cercs 15.000 1 Manquen Tèxtil No (Sant Jordi) Disponible: 0 serveis bàsics Puig-reig 89.300 Menys de 5 Colònia Prat Pastisseria, tèxtil No (Can Prat) Disponible: Manquen 18.900 serveis bàsics Puig-reig Sense dades Menys de 5 Colònia Prat Tèxtil No (Colònia Prat) Disponible: 0 100 % serveis bàsics Puig-reig 75.833 Menys de 5 Ajuntament Instal·ladors, distribuïdors, No (La Sala) Disponible: 0 100 % serralleria i envernissament serveis bàsics Puig-reig 40.095 Menys de 5 Incasol Deixalleria, distribuïdors No (Can Vidal) Disponible: Manquen tots gas, petroli 17.957 els serveis bàsics Puig-reig Sense dades Menys de 5 Particular? Tèxtil i reparació No (Colònia Pons) Manquen serveis bàsics Puig-reig 4.162 Entre 10 i 15 Ind. Puig-reig Tèxtil, instal·ladors i professionals No (Can Marçal) Disponible: 0 Manquen serveis (electricistes, pintors) Puig Reig 4.406 Menys de 5 Colònia Vidal Magatzems i distribuïdors i tèxtils No (Colònia Vidal) Disponible: 0 Manquen serveis Puig-reig 5.000 EISA No (Colònia Disponible: Manquen voreres Ametlla PR) 5.000 Olvan 55.827 Menys de 10 INLLOP Tractament de fusta, No (Cal Llop) Disponible: Manquen tots magatzems i tèxtil 36.288 els serveis Olvan (Colònia 28.913 Menys de 5 Tractament de la fusta i pinsos No L’Ametlla Disponible: de Monegal) 13.794 Olvan 38.902 1 Manquen tots Jardineria No (Colònia Disponible els serveis Cal Rosal) 19.840

ESTUDI SOCIOECONÒMIC DE LA COMARCA DEL BERGUEDÀ 2004

96 ¨ Quadre 4.2.1. Identificació dels polígons industrials del Berguedà (continuació)

Extensió Nombre Promotor i Assoc. Municipi total empreses serveis Tipus empreses empres

Casserres 34.000 1 100 % Tèxtil No (Colònia Ametlla) Disponible: 0 serveis bàsics

Casserres 44.300 1 Ajuntament Tèxtil No (Zona sud) Disponible: 0 50 % serveis bàsics

Casserres 14.700 1 Ajuntament Avícola No (3 Creus) Disponible: 0 Manquen alguns serveis bàsics

Vilada 1.241 0 No (Fàbrica de d’Alt) Disponible: Manquen alguns 1.241 serveis bàsics

Vilada 1.232 0 Ajuntament No (Cal Meià ) Disponible: Manquen alguns 1.232 serveis bàsics

Vilada 15.746 Pendent No (El Prat) Disponible: de construir 9.140

Guardiola de 16.000 Ajuntament No Bergu. (El Collet Disponible: Manquen tots (esquerre)) 5.000 els serveis

Guardiola 19.223 2 Ajuntament Bombers No de Berguedà Disponible: Manquen tots Taller de grues (El Collet (dret)) 8.540 els serveis Guardiola de 10.000 Ajuntament No Berguedà Disponible: Pendent de (Cal Marceló) 6.000 construir Pobla de Lillet 13.000 Ajuntament No (Vinya del Disponible: Pendent de construir Sastre) 8.000 Gironella 15.500 Menys de 5 Immobiliària Fados Tèxtil No (Colònia Disponible: 0 100 % Transport i logística Viladomiu Vell) serveis bàsics Gironella 7.800 1 Tèxtil No (Colònia Disponible: 0 100 % Viladomiu Nou) serveis bàsics Gironella 51.895 Entre 10 i 15 INCASOL Alimentació, tèxtil, construcció, No (Cal Ginyola) Disponible: 100 % fusteria, transports, artesania 1.000 serveis bàsics Gironella 42.760 Menys de 5 Planchistería Planxisteria No (Cal Rafalet) Disponible: Berguedana 100 % 1.562 serveis bàsics Gironella 32.112 Menys de 10 Manquen alguns Mecànic, transport i logística No (Camp dels Disponible: serveis bàsics Pals) 19.556 Bagà (P. I. Gibella) 5 empreses No

Font: Consell Comarcal del Berguedà

FACTORS DETERMINANTS DE LA LOCALITZACIÓ DE L’ACTIVITAT

97 En general, els polígons de la comarca del Berguedà es caracteritzen pel fet de tenir una dimensió mitjana molt reduïda, amb un nombre d’empreses inferior a cinc en la majoria del casos (81,8 %) i una elevada dispersió territorial. Tanmateix, s’observa una certa tendència a la concentració als municipis més importants, Avià, Berga, Puig-reig, Casserres, Olvan i Gironella, seguint les principals vies de comunicació (vegeu el quadre 4.2.1.). La distribució dels polígons està relacionada amb la C-16, ja que els principals polígons industrials ressegueixen l’eix del Llobregat.

En 14 d’aquests polígons es concentren 129 empreses. Aquests polígons estan distribuïts entre Avià i Puig-reig, amb tres polígons cada municipi; Gironella, amb dos polígons, i Bagà, Berga, Casserres, Guardiola de Berguedà, Cercs i Olvan, amb un polígon a cada un. D’aquests polígons el més important quant a nombre d’empreses és el de Berga, amb 75 empreses, seguit del polígon la Plana d’Avià, amb 10-15 empreses. Ara bé, aquestes xifres amaguen una dispersió important, amb molts polígons ocupats per una única empresa i, a l’altre extrem, un polígon amb 75 empreses. Cal tenir en compte que aquesta atomització dificulta la possibilitat que el transport col·lectiu arribi als polígons industrials. Lògicament seria recomanable la localització i el disseny dels polígons industrials d’acord amb un patró de planejament territorial i urbanístic que eviti els efectes negatius d’aquesta atomització, en termes d’eficiència econòmica i mediambiental.

Molts d’aquests polígons són només un projecte i no estan executades les obres d’accessos ni els serveis bàsics i, per tant, no hi ha encara cap empresa instal·lada, o bé s’han requalificat sòls antigament rurals per instal·lar-hi una sola empresa, fet que actualment és molt complicat de justificar davant la nova llei d’urbanisme sobre requalificacions i usos del sòl rural de l’any 2002.

¨ Política de sòl industrial de l’Institut Català del Sòl

L’Institut Català del Sòl (INCASOL) és l’organisme autònom del Departament de Política Territorial i Obres Públiques de la Generalitat de Catalunya amb competència en la creació de sòl urbanitzat per a ús residencial, industrial i de serveis. Les actuacions es desenvolupen, principalment, amb recursos propis, tot i que també s’utilitzen altres sistemes d’execució que permeten de compartir els costos de la urbanització, com ara juntes de compensació, consorcis, sistemes de cooperació i sectors d’urbanització prioritària.

El quadre 4.2.2. presenta l’import en euros de les operacions d’adquisició, d’urbanització i de venda de sòl industrial efectuades per l’INCASOL a la comarca del Berguedà i al conjunt de Catalunya, durant el període 1992-2002. En aquests 10 anys, l’import de les adquisicions de sòl industrial de l’INCASOL al Berguedà representen el 0,37 % del total de Catalunya, amb una inversió de 647.410 Û; les obres d’urbanització, el 0,36 %, amb un import acumulat de 790.849 Û, i el sòl industrial venut, l’1,33 %, amb un valor de 6.054.534 Û i el 2,91 % de superfície (198.375 m2).

Cal valorar aquestes xifres tenint en compte que l’extensió de la comarca del Berguedà representa el 3,7 % del total català, i la superfície de sòl urbanitzable, el 0,7 %, amb dades de l’any 2002. D’altra banda, la superfície del sòl no urbanitzable a la comarca del Berguedà representa el 3,9 % del conjunt de Catalunya. El romanent de terreny

ESTUDI SOCIOECONÒMIC DE LA COMARCA DEL BERGUEDÀ 2004

98 Quadre 4.2.2. Sòl industrial ¨

Adquisició (Û) Urbanització (Û) Venda (Û) Venda (m2)

Bergu./ Bergu./ Bergu./ Bergu./ Cat. Cat. Cat. Cat. Berguedà Catalunya % Berguedà Catalunya % Berguedà Catalunya % Berguedà Catalunya %

1992 188.748 24.533.014 0,8 235.579 31.011.203 0,8 0 23.109.030 0,0 0 256.751 0,0 1993 261.915 14.113.159 1,9 85.290 28.674.275 0,3 0 3.963.254 0,0 0 60.777 0,0 1994 571 8.245.934 0,0 16.089 21.436.233 0,1 42.672 19.628.394 0,2 1.314 277.841 0,5 1995 60 10.720.565 0,0 6.797 15.607.671 0,0 649.045 13.571.803 4,8 12.897 204.510 6,3 1996 23.870 5.340.049 0,4 169.723 20.717.431 0,8 240.668 32.782.818 0,7 7.965 488.345 1,6 1997 60.846 11.957.388 0,5 40.689 23.113.699 0,2 547.494 62.848.372 0,9 18.560 669.920 2,8 1998 20.753 12.225.085 0,2 11.299 14.727.736 0,1 465.850 48.562.487 1,0 17.834 849.264 2,1 1999 20.915 12.578.997 0,2 32.851 20.968.657 0,2 643.401 75.911.579 0,8 21.899 1.018.597 2,1 2000 19.677 11.503.053 0,2 52.528 12.239.726 0,4 788.023 71.545.851 1,1 25.832 990.450 2,6 2001 31.921 31.434.846 0,1 69.061 14.105.926 0,5 1.996.466 68.355.550 2,9 69.114 1.205.599 5,7 2002 18.134 33.661.948 0,1 70.943 18.999.788 0,4 680.915 36.651.586 1,9 22.960 797.513 2,9 Acum. 647.410 176.314.038 0,4 790.850 221.602.345 0,4 6.054.534 456.930.724 1,3 198.375 6.819.567 2,9 1992-2002

Font: INCASOL industrial per vendre a l’INCASOL era a l’entorn de 40.000 m2 disponibles al final del 2002.

La classificació del sòl al Berguedà presenta una comarca verge, sense gaires actuacions urbanístiques, ja que més del 98 % és sòl no urbanitzable, quan a Catalunya és el 94,7 %, i la previsió al Berguedà és d’un increment del 0,3 % de sòl programat, mentre que al Principat és de l’1,1 % (vegeu el quadre 4.2.3.). Val a dir que trobem construccions industrials en sòl rústic i que, per tant, no es reflecteixen en aquestes dades.

Quadre 4.2.3. Classificació del sòl. Any 2002. En hectàrees ¨

Berguedà Catalunya Berguedà/Cat. %

Superfície total 118.246 3.189.430 3,7 Sòl urbà 1.006 110.899 0,9 Sòl urbanitzable 359 58.942 0,6 Programat 327 35.816 0,9 No programat 32 9.988 0,3 Sól no urbanitzable 116.881 3.019.589 3,9

Font: INCASOL

FACTORS DETERMINANTS DE LA LOCALITZACIÓ DE L’ACTIVITAT

99 ¨ Quadre 4.2.4. Actuacions programades de sòl industrial

Nom de l’actuació Municipi Tipus Estat de l’actuació

El Torrent de Gibelles Bagà Industrial En venda Pol. de la Valldan Berga Industrial En venda Cal Vidal Puig-reig Industrial Exhaurit Cal Guimola Gironella Industrial Exhaurit

Font: INCASOL

Al Berguedà només hi ha dues actuacions programades que faran augmentar l’oferta de sòl industrial disponible, l’una a Berga ciutat, el polígon industrial de la Valldan, i l’altra a Bagà, el del Torrent de Gibelles, segons dades de l’INCASOL, ja que la resta d’actuacions previstes ja tenen exhaurit el terreny disponible (vegeu el quadre 4.2.4.).

Es fa palesa una manca de sòl industrial programat i, sobretot, que estigui dotat dels serveis bàsics necessaris. D’aquesta manera, juntament amb actuacions de formació i especialització de la mà d’obra, l’oferta de sòl industrial és un factor clau per atraure empreses que puguin generar la necessitat d’estructurar serveis i microempreses de proveïment, per establir un xarxa empresarial consistent que permeti de desenvolupar un teixit industrial de valor afegit i no basat només en producció bàsica.

¨ Altres projectes destacats

Al municipi de Bagà hi ha el projecte de coll de Pal, basat en l’enllaç que s’ha de fer entre l’estació d’esquí de coll de Pal i la Molina i la construcció del carrer Circumval·lació, obres que es faran per fer tota l’entrada a la població nova evitant passar pel carrer Principal (raval).

Al municipi d’Avià acaben d’adjudicar el projecte de reforma del polígon industrial de la Plana, que preveu l’acabament de la urbanització d’aquest polígon i la millora de serveis i la pavimentació de la part ja urbanitzada. El pressupost del projecte és de 1.082,4 MEUR.

Síntesi

Al Berguedà hi ha 33 polígons industrials, repartits en 13 dels 31 municipis de la comarca, tot i que molts només són projectes. Els que ja funcionen es caracteritzen pel fet de tenir una dimensió mitjana molt reduïda, amb un nombre d’empreses inferior a cinc en la majoria dels casos (82 %) i una dispersió territorial elevada. També s’observa una tendència a la concentració d’aquests polígons resseguint la C-16, en concret als municipis d’Avià, Berga, Puig-reig, Casserres, Olvan i Gironella. De l’estudi de l’oferta de sòl industrial disponible a la comarca es conclou que manca sòl industrial programat i, sobretot, que estigui dotat dels serveis bàsics necessaris.

ESTUDI SOCIOECONÒMIC DE LA COMARCA DEL BERGUEDÀ 2004

100 4.3. Inversió pública i dotació d’infraestructures

La dotació d’infraestructures de transport i comunicacions —carreteres, ports, aeroports, xarxes de telecomunicacions— és un dels principals factors determinants en les decisions de localització d’activitats productives en el territori. Un bon nivell d’infraestructures eleva les expectatives de rendibilitat de les inversions projectades pels agents privats, i té un impacte molt significatiu sobre el desenvolupament econòmic i social d’una àrea. La major part de la dotació d’infraestructures d’un territori és resultat, d’una banda, dels fluxos d’inversió pública que tenen com a destinació aquest territori i, de l’altra, de l’acumulació d’inversió pública, una vegada descomptada la depreciació sobrevinguda dels actius acumulats, que genera un estoc net de capital públic localitzat al territori i mesurable en termes per càpita. En principi, cal esperar una correlació elevada entre el nivell assolit per l’estoc de capital públic per habitant en un territori determinat i els nivells de productivitat i renda per càpita de la població establerta al territori.

Esforç inversor de l’Administració central ¨

El quadre 4.3.1. mostra el detall dels projectes d’inversió directa finançats per l’Estat i executats per l’Administració central que es poden assignar a municipis de la comarca del Berguedà, durant els exercicis 2001-2002, amb l’import i el concepte de despesa.2 L’import total d’aquests projectes d’inversió durant el període considerat va ser de 6.461 milers d’euros, que representa l’1,4 % de tots els projectes regionalitzables per províncies fets a la província de Barcelona (475.652 milers d’euros), en el mateix període. En termes per càpita, aquestes xifres representen 115 Û/h. a la comarca del Berguedà, que es comparen favorablement amb una mitjana de 82 Û/h. per al conjunt de la província de Barcelona.3

Segons l’estudi esmentat a peu de pàgina (Piqué, 2002), durant el mateix període 1997-2000 l’Administració central va transferir a la Generalitat de Catalunya 721.215 milers d’euros, 66.110 dels quals, gairebé el 10 % del total, són directament assignables a la província de Barcelona. Aquestes inversions corresponen, majoritàriament, a operacions urbanístiques de rehabilitació urbana i subvencions a l’habitatge.

Quadre 4.3.1. Projectes d’inversió de l’Administració central al Berguedà. Període 2001-2002. Milers d’euros ¨

Concepte Berguedà Catalunya Bergu./Cat. %

2001 Carreteres 4.366 180.094 2,4 2002 Carreteres 2.095 294.958 0,7 Total 6.461 475.052 1,4

Font: La inversió de l’Administració Central a la província de Barcelona en el període 1995-2000, Institut d’Estudis Regionals i Metropolitans de Barcelona

2 Aquestes dades provenen de La inversió de l’Administració Central a la província de Barcelona en el període 1995-2000, Institut d’Estudis Regionals i Metropolitans de Barcelona, coordinació i continguts de Joan Miquel Piqué Abadal, gener 2002, p. 53-59. 3 Font: IDESCAT. Càlculs segons dades de població de l’any 2001.

FACTORS DETERMINANTS DE LA LOCALITZACIÓ DE L’ACTIVITAT

101 Finalment, cal fer referència a la inversió efectuada per l’Administració central via Administració local, que representa una quantia molt menor. En concret, durant el període 1997-2000 els ajuntaments de la província de Barcelona van rebre aproximadament el 3 % de la inversió executada per la Generalitat i poc més del 4 % de la inversió executada directament per l’Administració central. En general, l’Administració central finança una part poc important de la inversió dels municipis, que representa el 0,15 % del pressupost total dels ajuntaments.

Aquests fluxos cal situar-los i valorar-los en el context de la inversió efectuada per l’Administració central a Catalunya i a la província de Barcelona, en particular. Val a dir que Barcelona, amb 811 MEUR, va ser la quarta província receptora d’inversió durant el període 1995-2000, darrere de Madrid (6.694 MEUR), Múrcia i Astúries. Però quan aquest flux d’inversió es mesura per habitant, la província de Barcelona resulta ser la quarta per la cua, amb aproximadament 168 Û/h. En comparació, les altres províncies catalanes es van situar significativament per sobre de Barcelona en termes de recursos per habitant al llarg del període considerat. Tal com s’afirma a l’estudi esmentat, «les dades mostren que un habitant de la província de Barcelona va rebre, al llarg del període 1995-2000, el mateix que un habitant mitjà de l’Estat espanyol rep en un any» (p. 34).

¨ Esforç inversor de la Generalitat de Catalunya

El quadre 4.3.2. recull les inversions reals fetes a la comarca del Berguedà des de la Generalitat de Catalunya, amb els totals i la mitjana per càpita, del període 1994-2001. Les inversions totals a la comarca del Berguedà durant aquest període sumen 64,62 MEUR, fet que representa el 0,86 % del total d’aquestes inversions al Principat (7.545,95 MEUR). En termes per càpita, la comarca del Berguedà ha rebut durant aquest període un volum d’inversions de la Generalitat de Catalunya equivalent a 1.670 Û/h., lleugerament superior als 1.609,2 Û/h. del conjunt del país, que gairebé és un 4 % més d’inversió.

¨ Quadre 4.3.2. Inversions de la Generalitat de Catalunya. Departaments, Ens Autònoms i Empreses públiques. En milers d’euros

Inversió total (milers d’Û) Inversió per habitant (Û)

Berguedà Catalunya Bergu./Cat. % Berguedà Catalunya

1994 12.062 1.042.462 1,16 310 192 1995 13.198 1.023.049 1,29 339 190 1996 5.704 855.439 0,67 148 158 1997 3.931 917.830 0,43 102 171 1998 5.448 795.519 0,68 141 160 1999 7.182 843.061 0,85 186 234 2000 10.351 966.516 1,07 268 229 2001 6.740 1.102.077 0,61 177 275 Total 1994-2001 64.615 7.545.953 0,86 1.670 1.609

Font: Departament de Política Territorial i Obres Públiques de la Generalitat de Catalunya

ESTUDI SOCIOECONÒMIC DE LA COMARCA DEL BERGUEDÀ 2004

102 Quadre 4.3.3. Actuacions del Consell Comarcal. Any 2002 ¨

Consell Comarcal Berguedà Actuació Servei de cooperació i assistència als ajuntaments petits Subvenció 40.000 Û

Consell Comarcal Berguedà Actuació Rehabilitació del castell de Berga (1a fase) Subvenció 24.000 Û

Consell Comarcal Berguedà Actuació Adequació i pavimentació d’un pàrquing a l’Hospital de Sant Bernabé Subvenció 36.000 Û

Consell Comarcal Berguedà Actuació Estudi de factibilitat de la via verda del ferrocarril econòmic Manresa-Berga Subvenció 30.000 Û

El quadre 4.3.3. relaciona les actuacions del Consell Comarcal4 dutes a terme a la comarca del Berguedà durant l’any 2002.

El gràfic 4.3.1. reflecteix l’evolució de la inversió real per càpita de la Generalitat al Berguedà en relació amb la mitjana catalana durant cada un dels anys del període considerat. Es pot observar una gran inversió duta a terme els anys 1994 i 1995, probablement deguda als focs (es van cremar gairebé 19.500 ha), i un creixement sostingut d’aquesta inversió, però en menys quantitat, des de l’any 1997 al 2000, amb una disminució l’any 2001.

400

350

300

250

/h. 200 e

150

100

50

0 1994 1995 1996 1997 1998 1999 2000 2001

Gràfic 4.3.1. Inversions reals per habitant de la Generalitat de Catalunya al Berguedà. En euros ¨ Font: Departament de Política Territorial i Obres Públiques de la Generalitat de Catalunya

4 Dades de la Generalitat de Catalunya (SIAL).

FACTORS DETERMINANTS DE LA LOCALITZACIÓ DE L’ACTIVITAT

103 ¨ Quadre 4.3.4. Inversions a la xarxa de carreteres de la Generalitat de Catalunya. Valors liquidats, en milers d’Û

Berguedà Catalunya % Bergu./Cat.

1991 8.445 217.328 3,9 1992 4.021 242.809 1,7 1993 2.370 231.484 1,0 1994 5.250 326.021 1,6 1995 2.886 300.590 1,0 1996 1.904 191.813 1,0 1997 889 173.060 0,5 1998 920 84.578 1,1 1999 2.879 143.907 2,0 2000 3.161 128.648 2,5 2001 2.343 124.923 1,9

Total 1991-2001 35.069 2.165.161 1,6

Font: Departament de Política Territorial i Obres Públiques de la Generalitat de Catalunya

Més específicament, el quadre 4.3.7. recull les inversions del Departament de Política Territorial i Obres Públiques (DPTOP) a la xarxa de carreteres de la Generalitat de Catalunya, durant el període 1991-2001. Cal dir que, amb data 31 de desembre de 2002, a la xarxa de carreteres de la Generalitat de Catalunya a la comarca del Berguedà es comptabilitzaven 8,815 km d’autopista de peatge i 172,893 km de vies convencionals de calçada única, que sumen un total de 181,708 km de carreteres i representen el 3,2 % de la xarxa de carreteres de tot Catalunya, percentatge inferior al 3,7 % que representa la superfície de la comarca en relació amb el conjunt de Catalunya. Val a dir que el Berguedà és una comarca amb un volum bastant elevat de vehicles, amb 727 unitats/1.000 h. l’any 2003, quan a la província de Barcelona és de 604/1.000 h., i la mitjana de Catalunya, de 681 vehicles.

Les inversions del DPTOP en carreteres a la comarca del Berguedà de 1991 a 2001 són de 35 MEUR, que representa l’1,4 % dels 2.423 MEUR de la despesa comarcal per aquest concepte al conjunt de Catalunya, un percentatge considerablement superior al que representa la població (0,6 %). Per tant, la inversió de la Generalitat de Catalunya en la xarxa de carreteres a la comarca del Berguedà, durant el període de 10 anys de referència, ha estat de 900 Û/h., significativament superior a la mitjana del conjunt de Catalunya (361 Û/h.).

¨ Situació i desenvolupament de les infraestructures de transport

Les comunicacions de la comarca del Berguedà, tant internes com amb d’altres comarques, es desenvolupen gairebé totalment mitjançant la xarxa de carreteres, ja sigui fent ús del vehicle privat o del transport col·lectiu.

ESTUDI SOCIOECONÒMIC DE LA COMARCA DEL BERGUEDÀ 2004

104 Descripció de la xarxa viària ¨

La xarxa bàsica de carreteres de la comarca està integrada per les carreteres C-16 i C-26. La carretera C-16 o eix del Llobregat constitueix la via d’accés més important al Berguedà. Travessa la comarca de nord a sud connectant amb Manresa, Barcelona i Puigcerdà. Aquesta carretera està actualment desdoblada fins a Navàs. Els propers anys es preveu que s’acabi desdoblant tot l’eix: el tram Navàs-Berga està pendent d’execució (amb el subtram Puig-reig - Gironella actualment en procés d’informació pública), i es preveu l’entrada en servei per a l’any 2007. El tram Berga - túnel del Cadí, que es troba actualment en estudi, té una data aproximada d’entrada en servei per a l’any 2009.

Al quadre 4.3.5. es mostren les IMD (nombre de vehicles que travessen en un dia mitjà anual una secció de carretera) en diferents punts d’aquest eix, per a l’any 2003. Un cop aquesta via estigui totalment desdoblada i es consolidi el caràcter d’itinerari europeu (E-09), les intensitats de trànsit s’incrementaran de manera notable.

L’altra via integrant de la xarxa bàsica del Berguedà, la carretera C-26, travessa la comarca d’oest a est connectant Berga amb altres capitals de comarca, com Solsona, Ripoll i Olot.

Aquesta estructura radial de la xarxa bàsica respecte de la capital de la comarca es repeteix en alguns itineraris de la xarxa comarcal, com per exemple el que, per la BV-4241, enllaça Berga amb el Solsonès (Sant Llorenç de Morunys, LV-4241) i l’Alt Urgell (coll de Nargó, L-401), o el que connecta Cardona amb Berga mitjançant la carretera B-420 i el seu enllaç amb la C-26 per Montmajor.

Tanmateix, hi ha altres eixos de la xarxa comarcal que no segueixen aquest esquema radial, com és el cas de l’itinerari que des de Tuixén (Alt Urgell) connecta Gósol, Guardiola de Berguedà, la Pobla de Lillet i Gombrèn (Ripollès), per les carreteres C-563, B-400 i B-402. Val la pena esmentar també la carretera BV-4031, que connecta la Pobla de Lillet amb Castellar de n’Hug, així com l’itinerari Gironella-Prats del Lluçanès per la C-154, amb continuació fins a Olost (BV-4405) i Vic.

Si bé el futur desdoblament de la resta del traçat de la C-16 consolidarà l’eix del Llobregat com a eix vertebrador mar-muntanya (que comunica les comarques de l’interior amb la costa catalana) i com a via europea (comunicació de Barcelona i Catalunya amb la costa atlàntica del continent), aquesta actuació no repercutirà en la

Quadre 4.3.5. Intensitat mitjana diària (IMD) de vehicles ¨

Municipi IMD Nombre de carrils

Sallent 28.043 4 Gironella 14.085 2 Ametlla de Casserres, l’ 18.444 2 Cercs 11.476 2 Guardiola de Berguedà 8.484 2 Bagà 6.270 2

FACTORS DETERMINANTS DE LA LOCALITZACIÓ DE L’ACTIVITAT

105 cohesió interna de la comarca del Berguedà, així com en determinades relacions intercomarcals. Per això és imprescindible la millora de la xarxa comarcal, amb l’establiment de les condicions mínimes de connectivitat i accessibilitat que actualment no es compleixen.

¨ El futur sistema de peatge a l’ombra

L’eix del Llobregat o C-16 és de peatge ordinari (amb barreres) des de Barcelona fins a Sant Fruitós (prop de Manresa), en concessió a Autema. El nou eix desdoblat entre Sant Fruitós del Bages i Berga serà la primera carretera catalana que es finançarà pel sistema de peatge a l’ombra. L’empresa encarregada de la construcció del tram Puig-reig - Berga té la concessió de tota l’autovia (uns 50 quilòmetres) durant 33 anys (fins al 2036) i s’encarregarà de fer-ne la conservació. Tant la construcció del tram Puig-reig-Berga com la conservació del tram Sant Fruitós-Berga es finançaran mitjançant una aportació fixa a càrrec de la Generalitat (uns 135.000 Û mensuals) i una aportació variable que consistirà en el cobrament d’un cànon per cada vehicle que hi circuli. Els usuaris no pagaran res perquè no es tracta d’un peatge directe sinó indirecte, del qual es farà càrrec el pressupost de la Generalitat.

El cànon, segons el plec de condicions del concurs, serà de 0,045 Û per vehicle, quilòmetre i any en el cas dels vehicles lleugers, i de 0,063 Û per als vehicles pesants (els que tinguin més de 6 m de llarg).

¨ Transport col·lectiu per carretera

La companyia que ofereix la major part dels serveis és SA Alsina Graells de Auto Transportes. També operen a la comarca altres empreses, com Planas Vila i Transports Mir, SA.

Els serveis oferts al Berguedà es poden diferenciar en dos grups: d’una banda, les línies associades a l’eix de la C-16, que comuniquen Berga i altres municipis situats al llarg d’aquesta carretera amb Barcelona i Manresa; de l’altra, les línies que serveixen una mobilitat més lligada a carreteres comarcals i sovint de tipus escolar, majoritàriament intracomarcal, encara que en alguns casos arriben a municipis d’altres comarques (per exemple, el Solsonès). El primer grup de línies representa uns 30 serveis diaris,5 i el segon, uns 20 serveis diaris. En la majoria de les línies, Berga és punt de pas o d’origen/destinació.

De les relacions intercomarcals, les que tenen un nombre de serveis més elevat són les que enllacen Berga amb Barcelona i Manresa. Val la pena assenyalar que l’oferta de transport públic per carretera existent entre Berga i Manresa és molt superior a l’existent entre Berga i altres capitals comarcals de l’àmbit territorial de les comarques centrals. El Pla de transports de viatgers de Catalunya planteja com a fita per a l’horitzó 2005 l’assegurament d’un servei exprés per sentit i dia entre Berga i Solsona, que actualment tenen una connexió molt deficitària.

Quant a les relacions intracomarcals, s’ha de tenir molt en compte que el 60 % de la població del Berguedà està repartida en municipis petits i dispersos, amb una geografia

5 Es considera el nombre de serveis en un dia feiner d’hivern, i la suma dels serveis d’anada i tornada.

ESTUDI SOCIOECONÒMIC DE LA COMARCA DEL BERGUEDÀ 2004

106 Mapa 4.3.1. Mapa de carreteres del Berguedà ¨

especialment intricada a l’Alt Berguedà. Aquesta població genera una demanda de mobilitat cap a la capital de la comarca que ha de ser atesa de manera eficient.

El transport públic per carretera compleix actualment un paper molt important en aquest sentit, però cal complementar l’actual esquema d’oferta amb la introducció de serveis a la demanda, per tal d’incrementar els serveis en zones específiques d’una manera flexible, amb itineraris variables i cobrament individualitzat, tal com estableix el Pla de transports de viatgers de la Generalitat.

D’altra banda, la Generalitat preveu l’acabament del Pla d’estacions d’autobusos durant el període 2002-2005, amb la realització de les obres de les estacions d’autobusos de Navàs i Berga.

Al quadre 4.3.6. hi figura el nombre anual de viatgers de les tres línies de què disposa Alsina Graells. Durant el període 2002-2003, s’aprecia un augment d’aquest percentatge d’utilització del servei, sobretot a Puig-reig i Gironella, molt possiblement per l’impacte de la transformació econòmica, que passa de representar al voltant del 10,6 % a l’11,6 % d’usuaris del transport públic d’autobús a Puig-reig, i de l’11,8 % a l’11,9 % a Gironella.

FACTORS DETERMINANTS DE LA LOCALITZACIÓ DE L’ACTIVITAT

107 ¨ Quadre 4.3.6. Nombre de viatgers de Barcelona cap a destinacions del Berguedà

Guardiola Puig-reig % Gironella % Berga % de Bergu. % Bagà % Total

Línia Barcelona-Berga 2002 3.045 12,3 3.329 13,5 18.316 74,2 0 0,0 0 0,0 24.690 2003 3.310 13,5 3.186 13,0 17.954 73,4 0 0,0 0 0,0 24.450 Línia Barcelona-Llívia 2002 1.242 11,4 1.377 12,6 6.764 62,0 852 7,8 677 6,2 10.912 2003 1.272 11,3 1.515 13,4 7.063 62,6 673 6,0 753 6,7 11.276 Línia Barcelona-Andorra 2002 0 0,0 0 0,0 2.727 63,8 590 13,8 955 22,4 4.272 2003 0 0,0 0 0,0 2.431 63,3 574 14,9 837 21,8 3.842 Total 2002 4.287 10,8 4.706 11,8 27.807 69,7 1.442 3,6 1.632 4,1 39.874 2003 4.582 11,6 4.701 11,9 27.448 69,4 1.247 3,2 1.590 4,0 39.568

Font: Alsina Graells

El quadre 4.3.7. presenta el nombre anual de viatgers a les línies d’Alsina Graells de la comarca del Berguedà fins a Barcelona, en el període 2002-2003, i el percentatge que representa l’últim sobre el primer.

Es tracta d’unes línies poc utilitzades per a trànsit de viatgers. S’observa una pèrdua de pes lenta i gradual de la línia de Llívia-Barcelona, que ha passat d’11.993 passatgers l’any 2001, als 11.620 passatgers l’any 2002.

¨ Quadre 4.3.7. Nombre de viatgers del Berguedà cap a Barcelona

Guardiola Puig-reig % Gironella % Berga % de Bergu. % Bagà % Total

Línia Barcelona-Berga 2002 2.990 14,1 3.060 14,4 15.220 71,6 0 0,0 0 0,0 21.270 2003 3.087 14,5 3.123 14,6 15.131 70,9 0 0,0 0 0,0 21.341 Línia Barcelona-Llívia 2002 1.343 11,2 1.428 11,9 7.248 60,4 836 7,0 1.138 9,5 11.993 2003 1.226 10,6 1.255 10,8 7.145 61,5 822 7,1 1.172 10,1 11.620 Línia Barcelona-Andorra 2002 0 0,0 0 0,0 2.374 70,6 428 12,7 561 16,7 3.363 2003 0 0,0 0 0,0 2.512 73,9 393 11,6 496 14,6 3.401 Total 2002 4.333 11,8 4.488 12,3 24.842 67,8 1.264 3,5 1.699 4,6 36.626 2003 4.313 11,9 4.378 12,0 24.788 68,2 1.215 3,3 1.668 4,6 36.362

Font: Alsina Graells

ESTUDI SOCIOECONÒMIC DE LA COMARCA DEL BERGUEDÀ 2004

108 ¨ Infraestructures de telecomunicacions

Les tecnologies de la informació i de les telecomunicacions cada vegada tindran un paper més rellevant com a catalitzadors del desenvolupament econòmic territorial.

És difícil predir quins sectors són els que més creixeran gràcies al desenvolupament de les tecnologies de la informació i la comunicació; però el que sí que és evident és que aquestes tecnologies exerciran un impuls important sobre el sistema econòmic en general. La intensitat i la durada d’aquest impuls estaran determinades per les polítiques públiques que s’adoptin els propers anys, principalment les inversions en infraestructures de telecomunicacions i en els serveis que hi estan relacionats, i també en infraestructures d’educació i formació.

A la comarca del Berguedà, segons un estudi elaborat l’any 2001 pel Centre de Formació d’Iniciatives de Cercs («Virt-guedà_NFO: Societat del Coneixement i Ocupació al Berguedà»), s’identifiquen nous filons d’ocupació molt interessants en aquest àmbit, extrapolant fins i tot exemples internacionals, però també reflecteix les mancances d’infraestructures i de formació que la comarca té com a punts febles per desenvolupar un projecte de teletreball i/o teleformació.

Infraestructures mediambientals ¨

Aigües

Dels 31 municipis de la comarca del Berguedà, només tres tenen estacions depuradores d’aigües residuals (EDAR) amb un tractament biològic, però aquestes ofereixen el servei al 60,1 % de la població de la comarca:

Ⅲ Depuradora de Gironella (polígon de Cal Guinyola)

Ⅲ Depuradora de Berga, que tracta les aigües de Berga, de la Valldan i del polígon industrial La Valldan

Ⅲ Depuradora de Guardiola, que tracta les aigües de Bagà i de Guardiola de Berguedà, d’on torna a sortir l’aigua cap al Llobregat.

Residus

Segons el Departament de Medi Ambient de la Generalitat de Catalunya, a la comarca del Berguedà hi ha les deixalleries següents:

Ⅲ Alt Berguedà: zona del Collet (Guardiola de Berguedà)

Ⅲ Berguedà Central: polígon industrial La Valldan (Berga), la que més residus recapta

Ⅲ Baix Berguedà: polígon. industrial Cal Vidal (Puig-reig)

Ⅲ Deixalleria mòbil del Consell Comarcal

Ⅲ Dipòsit controlat de Berga (Carre de Pont de Pedret)

Ⅲ Planta de triatge de Berga (polígon industrial La Valldan) / Containers del Berguedà SL (propietaris)

FACTORS DETERMINANTS DE LA LOCALITZACIÓ DE L’ACTIVITAT

109 Quant a residus industrials, hi ha dues empreses:

Ⅲ Containers del Berguedà, SL, ubicada a Avià i a Berga: és una empresa que tracta residus urbans i industrials no orgànics. Aquests residus es compacten i es preparen per comercialitzar-los com a primeres matèries. Cal esmentar la important tasca d’inserció laboral de persones discapacitades que du a terme

Ⅲ Marginet Badia Drapaires, amb seu a Avià, que tracta reciclatge de paper i cartró, plàstics, tèxtils, vidre i metalls o compostos metàl·lics.

A més, cal esmentar el dipòsit controlat de runes i altres residus de la construcció a Cercs, de Gestió de Runes de Muntanya SL.

Al quadre 4.3.8. s’observa la distribució de residus totals per municipis de la comarca del Berguedà, i al quadre 4.3.9. s’inclou el total de contenidors a la comarca del Berguedà.

¨ Quadre 4.3.8. Producció de residus municipals totals. Any 2003. En tones

Berguedà Catalunya Bergu./Cat. %

Matèria orgànica – 150.335 – Vidre 791 178.313 0,44 Paper i cartró 996 271.048 0,37 Envasos lleugers 492 58.063 0,85 Residus voluminosos 174 109.049 0,16 Poda i jardineria 18 44.042 0,04 Piles 4 502 0,80 Medicaments 5 334 1,45 Tèxtil – 3.253 – Altres residus de deixalleries 581 124.287 0,47 Rebuig + fracció resta (*) 18.480 3.049.914 0,61 Generació (total) 21.541 3.989.141 0,54

Població Padró 2003 38.955 6.704.146 0,58

Kg/h./dia 1,52 1,63 93,25 Rec.sel. s/total % 14 23 60,37

Font: Agència de Residus de Catalunya

¨ Quadre 4.3.9. Contenidors en servei de recollida selectiva. Any 2003. Nombre

Berguedà Catalunya Bergu./Cat. %

Vidre 283 20.592 1,4 Hab./cont. vidre 138 326 42,3 Paper i cartró 251 20.812 1,2 Hab./cont. paper i cartró 155 322 48,1 Envasos lleugers 214 20.422 1,0 Hab./cont. envasos lleugers 182 328 55,5

Font: Agència de Residus de Catalunya

ESTUDI SOCIOECONÒMIC DE LA COMARCA DEL BERGUEDÀ 2004

110 Segons dades relacionades a la revista Clac del Berguedà, l’any 2002 es van recollir en contenidors de carrer 763,33 t de cartró i paper, 577,4 t de vidre i 338,71 t d’envasos. Aquestes xifres representen un augment respecte del 2001 de més de 202.785 kg de paper i cartró i de 112.940 kg d’envasos, i una disminució de 30.000 kg de vidre.

Per conèixer la consciència mediambiental dels habitants de la comarca del Berguedà envers la resta de Catalunya, s’analitzen dues variables rellevants: el tant per cent de materials recuperats i seleccionats envers el total de residus i els quilos de deixalles que fa un habitant per dia. El tant per cent de materials recuperats i seleccionats al Berguedà és del 14,21 %, davant del 23,54 % de la mitjana de Catalunya. El Berguedà ocupa el lloc 21 en el rànquing de comarques que més reciclen, després del Bages (15,39 %) i de la Conca de Barberà (15,54 %), i el 22 com a comarca de Catalunya que menys residus genera per habitant i dia: un habitant del Berguedà genera 1,52 kg de deixalles al dia, inferior als 1,63 kg de la mitjana de Catalunya.

Síntesi

En termes per càpita, la comarca del Berguedà ha rebut durant aquest període un volum d’inversions de la Generalitat de Catalunya equivalent a 1.670 Û/h., lleugerament superior als 1.609,2 Û/h. del conjunt del país. Si parlem específicament de la inversió en la xarxa de carreteres, durant el període 1991-2001 aquesta ha estat de 900 Û/h., significativament superior a la mitjana del conjunt de Catalunya (361 Û/h.).

Malgrat això, actualment es detecta una manca d’infraestructures viàries i l’actualització de les existents que condiciona l’evolució de la comarca, fet que accentua més la polarització esmentada de la capital i el desenvolupament industrial de la vessant sud davant d’un desenvolupament a l’alça del turisme a la zona nord. Tot i que el Berguedà continua sent una comarca de pas relegada per l’alt grau d’atracció turística de la Cerdanya i la potència industrial i comercial del Bages, l’aprofitament de la seva capacitat de desenvolupar-se exigeix, sobretot, una millora de la gestió dels serveis públics de transport i dels accessos transversals de la comarca.

Fent referència a les TIC, és difícil predir quins sectors són els que més creixeran gràcies al desenvolupament de les tecnologies de la informació i la comunicació; però el que sí que és evident és que aquestes tecnologies exerciran un impuls important sobre el sistema econòmic en general.

4.4. Disponibilitat de mà d’obra qualificada i capital humà

La dotació i el nivell de qualificació de la mà d’obra són alguns dels factors de localització principals de les activitats econòmiques, especialment de les que tenen un valor afegit més elevat per ocupat. Precisament aquestes activitats intensives en coneixement són les que estan assolint uns increments relatius de l’ocupació més elevats. La qualificació de la mà d’obra sovint es relaciona amb la presència de centres superiors d’ensenyament o universitats. En aquest sentit, al Berguedà no hi ha cap oferta formativa d’aquest tipus, i això provoca que les persones interessades a formar-

FACTORS DETERMINANTS DE LA LOCALITZACIÓ DE L’ACTIVITAT

111 se hagin de desplaçar-se fins a Manresa, Lleida, Vic o Barcelona, segons els estudis que vulguin desenvolupar. Aquest fet potencia la migració d’aquests col·lectius amb estudis cap a altres indrets on poden desenvolupar la seva tasca, en molts casos amb sous més elevats comparativament que els que poden aconseguir a la comarca, però sacrificant a canvi l’entorn i la qualitat de vida, amb el despoblament consegüent de personal actiu generador de valor afegit per al Berguedà.

¨ Estructura de la població per nivells d’instrucció

El gràfic 4.4.1. i el quadre 4.4.1. mostren els percentatges de la població a la comarca del Berguedà per nivells d’instrucció, a partir del cens de població de l’any 2001.

35

30

25

20 % 15

10

5

0 Analfabets Primària EGB 1ª EGB 2º FP FP BUP Títol Títol incompleta etapa etapa 1º grau 2º grau i COU mitjà superior Berguedà Catalunya

¨ Gràfic 4.4.1. Població per nivells d’instrucció. Any 2001. En percentatge respecte del total Font: IDESCAT

¨ Quadre 4.4.1. Nivell d’instrucció de la població. Any 2001

Berguedà Catalunya

Nombre % Nombre % Bergu./Cat. %

Analfabets 566 1,6 129.990 2,3 0,44 Primària incompleta 3.526 10,1 656.663 11,5 0,54 EGB 1a etapa 11.403 32,8 1.500.961 26,2 0,76 EGB 2a etapa 10.142 29,1 1.463.540 25,6 0,69 FP 1r grau 1.686 4,8 309.298 5,4 0,55 PF 2n grau 1.878 5,4 300.821 5,3 0,62 BUP i COU 2.568 7,4 630.034 11,0 0,41 Títol mitjà 1.737 5,0 351.677 6,1 0,49 Títol superior 1.302 3,7 381.436 6,7 0,34 Total 34.808 100,0 5.724.420 100,0 0,61

Font: INE

ESTUDI SOCIOECONÒMIC DE LA COMARCA DEL BERGUEDÀ 2004

112 0,8 0,8

0,7 0,7

0,6 0,6

0,5 0,5 0,5 0,5 0,4 0,4 0,4 % 0,3 0,3

0,2

0,1

0 Analfabets Primària EGB 1ª EGB 2º FP 1º FP 2º BUP Títol Títol incompleta etapa etapa grau grau i COU mitjà superior

Gràfic 4.4.2. Població per nivells d’instrucció. Any 2001. Berguedà/Catalunya, en percentatge ¨ Font: IDESCAT

Complementàriament, el gràfic 4.4.2 mostra la proporció que representa cada un dels segments de població per nivell d’instrucció al Berguedà, respecte del conjunt de Catalunya.

Per poder interpretar adequadament aquests gràfics cal tenir en compte que el pes de la població de la comarca sobre el total català va ser aproximadament del 0,6 % l’any de referència, el 2001; per tant, una proporció diferent del 0,6 % implica una dotació diferent de nivells formatius a la comarca, en relació amb el conjunt de Catalunya. Així, els gràfics mostren una presencia propera a la mitjana del conjunt de Catalunya de la població amb formació professional de primer (4,8 %) i segon nivell (5,4 %), fet que és proporcional al pes relatiu més elevat del sector industrial a la comarca, i lleugerament superior en el cas de les persones amb estudis primaris de segona etapa (29 %). Alhora, s’observa una proporció relativa més elevada al Berguedà de persones amb estudis primaris de primera etapa (33 %) en comparació amb la mitjana de Catalunya (26 %). Tanmateix, el Berguedà presenta una proporció menor de persones amb estudis de segon grau (batxillerat superior i FP de segon grau) i amb títols d’ensenyament superior (diplomatura, llicenciatura i doctorat).

La formació ocupacional ¨

El quadre 4.4.2 mostra els cursos, els alumnes, les hores impartides i l’import de les subvencions rebudes de la Generalitat de Catalunya en concepte de formació professional ocupacional en el període 1997-2000, a la comarca del Berguedà, en comparació amb el conjunt de Catalunya. L’any 2000 el percentatge de cursos impartits (0,43 %) i d’alumnes matriculats (0,40 %) en relació amb el conjunt català, quedava clarament per sota de la proporció que representa la població de la comarca en relació amb Catalunya (0,6 %). En termes d’hores impartides (0,58 %) i de subvencions rebudes per càpita (0,53 %), el Berguedà retalla distàncies respecte de la mitjana de Catalunya.

FACTORS DETERMINANTS DE LA LOCALITZACIÓ DE L’ACTIVITAT

113 ¨ Quadre 4.4.2. Formació ocupacional. Cursos, alumnes, hores i subvenció

Cursos Alumnes Hores Subvenció

Berguedà Catalunya % Berguedà Catalunya % Berguedà Catalunya % Berguedà Catalunya %

1997 57 11.032 0,52 733 152.933 0,48 13.099 2.377.596 0,55 143.792.886 23.585.755.463 0,61 1998 45 9.461 0,48 534 138.346 0,39 12.005 2.058.114 0,58 145.637.068 20.124.133.189 0,72 1999 51 11.109 0,46 664 158.573 0,42 10.848 2.212.982 0,49 125.846.996 22.492.417.007 0,56 2000 39 8.966 0,43 506 127.655 0,40 10.866 1.883.972 0,58 100.987.408 18.930.027.478 0,53

Font: Anuari Estadístic, Departament de Treball de la Generalitat de Catalunya

¨ Quadre 4.4.3. Formació professional ocupacional. Cursos i alumnes segons el col·lectiu a qui van dirigits. Any 2000

Cursos Alumnes

Berguedà % Catalunya % Berguedà % Catalunya %

Aturats menors de 25 anys 11 32,4 1.068 19,1 125 29,0 14.633 18,4 Dones aturades menors de 25 anys 0 0,0 81 1,4 0 0,0 1.265 1,6 Aturats de llarga durada menors de 25 anys 12 35,3 1.513 27,1 151 35,0 21.486 27,0 Dones aturades de llarga durada menors de 25 anys 1 2,9 314 5,6 15 3,5 4.536 5,7 Aturats majors de 25 anys 0 0,0 22 0,4 0 0,0 354 0,4 Dones aturades majors de 25 anys 0 0,0 4 0,1 0 0,0 44 0,1 Ocupats en pimes 7 20,6 1.681 30,1 105 24,4 24.943 31,4 Dones ocupades en pimes 1 2,9 291 5,2 15 3,5 4.116 5,2 Aturats amb dificultats especials 0 0,0 540 9,7 0 0,0 6.930 8,7 Beneficiaris del Programa de garantia social 2 5,9 77 1,4 20 4,6 1.130 1,4

Total 34 100,0 5.591 100,0 431 100,0 79.437 100,0

Font: Anuari Estadístic, Departament de Treball de la Generalitat de Catalunya

El quadre 4.4.3. mostra els cursos oferts i els alumnes inscrits l’any 2000 segons els col·lectius a què van dirigits els cursos, en comparació amb el conjunt de Catalunya. La majoria dels cursos impartits al Berguedà, el 76,57 %, són dirigits a diferents col·lectius d’aturats, i la resta, el 23,5 %, van adreçats a col·lectius d’ocupats en empreses de la zona. Destaca que el 67 % dels usuaris d’aquest tipus de formació són menors de 25 anys aturats i aturats de llarga duració, seguit del 20 % que representa el col·lectiu de persones treballadores en pimes. En general, la inscripció als cursos per a ocupats respecte del conjunt català se situa per sota del pes demogràfic de la comarca a Catalunya, i a la inversa en el cas dels cursos per a aturats. Les dades d’alumnes inscrits ofereixen uns resultats similars.

El quadre 4.4.4. mostra els centres col·laboradors de la Generalitat en l’oferta de cursos de formació professional ocupacional, segons el tipus d’entitat, al Berguedà i a Catalunya.

ESTUDI SOCIOECONÒMIC DE LA COMARCA DEL BERGUEDÀ 2004

114 Quadre 4.4.4. Formació professional ocupacional. Centres col·laboradors segons el tipus d’entitat. Any 2000 ¨

Berguedà Catalunya Bergu./Cat.

Centres % Centres % %

Ajuntaments 0 0,0 80 5,1 0,0 Altres entitats públiques 2 18,2 113 7,3 1,8 Centres de formació 4 36,4 750 48,1 0,5 Consells comarcals 0 0,0 1 0,1 0,0 Cooperatives i SAL 0 0,0 61 3,9 0,0 Empreses per als seus treballadors 0 0,0 18 1,2 0,0 Entitats sense ànim de lucre 3 27,3 358 23,0 0,8 Organitzacions empresarials 0 0,0 117 7,5 0,0 Organitzacions sindicals 2 18,2 60 3,9 3,3

Total 11 100,0 1.558 100,0 0,7

Font: Anuari estadístic, Departament de Treball de la Generalitat de Catalunya

L’objectiu d’aquest tipus de formació anomenada ocupacional és preparar totes les persones que, trobant-se en situació d’atur, volen millorar el perfil professional, per aconseguir disminuir la distància que els separa de l’ocupació. El Centre de Formació i Iniciatives de Cercs (CFI) és un exemple d’entitat que proporciona aquests serveis de formació que faciliten la incorporació al mercat de treball i la millora del perfil professional.

Aquests tipus d’accions s’emmarquen en pactes territorials per a l’ocupació i la promoció econòmica de la Generalitat de Catalunya i de les diputacions.

El gràfic 4.4.3 presenta la proporció que representen aquestes entitats sobre el total de centres de formació al Berguedà i al conjunt de Catalunya.

0,5

0,4

0,3 %

0,2

0,1

e

0 esarials cals ganitzacions ganitzacions sindicals es de Or Or Consells eseseballadors per als empr SAL Entitats sense comar ànim de lucr es entitats Centr formació Cooperatives Empri Ajuntaments Altr públiques seus tr

Berguedà Catalunya

Gràfic 4.4.3. Centres col·laboradors segons el tipus d’entitat. Any 2000. En percentatge del total de centres ¨ Font: Anuari Estadístic, Departament de Treball de la Generalitat de Catalunya

FACTORS DETERMINANTS DE LA LOCALITZACIÓ DE L’ACTIVITAT

115 Síntesi

La qualificació de la mà d’obra sovint es relaciona amb la presència de centres superiors d’ensenyament o universitats. En aquest sentit, al Berguedà no hi ha cap oferta formativa d’aquest tipus, i això provoca que les persones interessades a formar-se s’hagin de desplaçar fins a Manresa, Lleida, Girona, Vic o Barcelona, segons els estudis que vulguin desenvolupar. Aquest fet potencia la migració d’aquests col·lectius amb estudis cap a altres indrets on poden desenvolupar la seva tasca amb sous més elevats dels que es poden aconseguir a la comarca del Berguedà, però sacrificant a canvi l’entorn i la qualitat de vida, amb el despoblament consegüent de personal actiu generador de valor afegit.

Hi ha una oferta de formació ocupacional on la majoria dels cursos impartits al Berguedà van adreçats a diferents col·lectius d’aturats, i la resta, a col·lectius d’ocupats en empreses de la zona. Destaquem que el 67 % dels usuaris d’aquest tipus de formació són menors de 25 anys aturats i aturats de llarga durada, seguit del 20 % que representa el col·lectiu de persones treballadores en pimes. En general, la inscripció als cursos per a ocupats respecte del conjunt català se situa per sota del pes demogràfic de la comarca a Catalunya, i a la inversa en el cas dels cursos per a aturats. Les entitats que imparteixen aquests cursos són principalment entitats públiques (no ajuntaments), centres de formació, entitats sense ànim de lucre i organitzacions sindicals.

4.5. Entitats de promoció econòmica territorial més representatives

Amb l’objectiu de fomentar el creixement del teixit empresarial, basant-se en la microempresa, format del 98 % de les empreses catalanes, la comarca ha fomentat l’aparició de diferents entitats de promoció econòmica, que analitzen i identifiquen els nous filons d’ocupació, a la vegada que donen serveis de formació i generació d’autoocupació, com ara Berguedà Iniciatives, SL, a Berga, el Consorci de Formació i Iniciatives de Cercs i la Delegació de la Cambra de Comerç de Barcelona al Berguedà. D’altra banda, han sorgit un conjunt d’associacions de promoció turística, entre les quals destaquem: l’Associació d’Agroturisme del Berguedà, l’Associació d’Empreses i Activitats Turístiques del Berguedà, el Camí dels Bons Homes i el Museu de les Mines de Cercs. Altres entitats importants a la comarca són la Cooperativa Ramaders de Muntanya del Berguedà, el Consorci del Parc Fluvial i el Gremi d’Hostaleria del Berguedà.

¨ Berguedà Iniciatives, SL

La societat actual va ser constituïda al gener del 1998, atesa la voluntat del Consell Comarcal del Berguedà de transformar l’anterior societat de capital públic a capital mixt tot modificant els Estatuts de la societat, mantenint les finalitats i naturalesa no lucrativa, i es va aprovar una ampliació de capital de la societat, la qual a posteriori es va incrementar en el decurs de la Iniciativa Comunitària Leader II. Recentment hi ha hagut una ampliació de capital de la societat mitjançant l’emissió de noves participacions.

ESTUDI SOCIOECONÒMIC DE LA COMARCA DEL BERGUEDÀ 2004

116 El Consell d’Administració és format per 12 membres, escollits de forma paritària: 6 són representants de l’Administració pública i 6 ho són de les entitats privades del Berguedà.

Cal fer explícit, que per mitjà de l’ampliació de capital, s’ha integrat dicotòmicament tant el conjunt de municipalitats (en concret 17) que restaven per incorporar a l’ens, com un conjunt d’actors privats (sector terciari, empreses privades, etc.), alguns amb implantació a l’Alt Berguedà —àrea on no es va implantar la iniciativa Leader II.

Una realitat aglutinadora dels principals agents, ja que cadascú tindrà un cert rol en el marc del programa, per generar sinergies positives per a la comarca, entre d’altres, en termes d’ocupació, socials, econòmics i culturals.

Sens cap mena de dubte, doncs, podem afirmar que Berguedà Iniciatives, SL és l’ens que engloba la representativitat, la pluralitat i la concertació territorial i corporativa més significatives de la comarca del Berguedà.

Consorci de Formació i d’Iniciatives Cercs-Berguedà ¨

El Consorci de Formació i d’Iniciatives Cercs-Berguedà (CFI) és un ens públic local que va ser creat l’any 1989 com a instrument tècnic dinamitzador i catalitzador de les activitats de desenvolupament local iniciades al Berguedà a partir del procés de reconversió de la mina de lignit propietat de Carbons de Berga, SA, situada al municipi de Cercs.

El CFI és format per tres entitats: la Generalitat de Catalunya, la Diputació de Barcelona i l’Ajuntament de Cercs. L’activitat portada a terme pel CFI ha evolucionat durant aquests anys seguint un procés de creixement pel que fa als objectius, en principi centrats en la requalificació dels antics miners, i ha estès l’àmbit d’actuació a tots els treballadors de la comarca. També s’han descentralitzat les activitats, i ha portat la formació i l’assessorament per a la creació d’empreses a tot el territori del Berguedà.

El Consorci té com a finalitat principal millorar la situació socioeconòmica de la comarca del Berguedà en els aspectes relacionats amb l’activitat empresarial i amb el món laboral. Per això, són objectius del CFI:

Ⅲ la millora de les qualificacions dels treballadors de la comarca

Ⅲ la inserció laboral dels aturats

Ⅲ la millora de l’horitzó professional dels treballadors en actiu

Ⅲ la creació d’ocupació estable mitjançant la promoció de noves iniciatives empresarials i el suport a les empreses ja existents

Ⅲ la millora qualitativa en la gestió de les empreses.

La Delegació de la Cambra de Comerç de Barcelona al Berguedà ¨

La Cambra de Comerç de Barcelona, a través de les seves delegacions, s’apropa a les empreses del territori i els ofereix el conjunt de serveis i actuacions de la corporació. La

FACTORS DETERMINANTS DE LA LOCALITZACIÓ DE L’ACTIVITAT

117 Cambra té delegació al Berguedà des de l’any 1987, centralitzada a Berga, per satisfer les necessitats de les empreses de la comarca.

La Delegació de la Cambra al Berguedà és un punt de referència per a la difusió d’informació econòmica per a les empreses a l’àmbit comarcal. Disposa de diferents bases de dades empresarials actualitzades, informació sobre ajuts i creació d’empreses.

Les actuacions més destacades de la Delegació al Berguedà són les següents:

Ⅲ La presència de la Delegació permet de recollir i transmetre les inquietuds econòmiques del col·lectiu empresarial del Berguedà als òrgans de govern de la corporació i a les administracions públiques competents quan es considera necessari. En aquest sentit, la Delegació ha mantingut contactes periòdics amb les administracions públiques competents sobre infraestructures amb l’objectiu d’aconseguir una millora de la xarxa de transports.

Ⅲ La Delegació organitza cursos de formació empresarial, especialment dissenyats per satisfer les necessitats formatives de les empreses de la demarcació. Es desenvolupen mitjançant diversos programes d’estructura modular i oberta de manera que sigui una proposta flexible.

Ⅲ Facilita l’actuació de les empreses als mercats internacionals. A la Delegació es poden tramitar els documents necessaris per exportar (certificats d’origen, legalització de documents). També es facilita informació sobre comerç internacional i els mercats exteriors. Des de la Delegació s’ha dut a terme una notable tasca de sensibilització vers les empreses difonent les actuacions de la Cambra per afavorir la internacionalització de les empreses berguedanes (missions, fires i partenariats).

Ⅲ Periòdicament s’organitzen jornades i seminaris de tipus tècnic per analitzar els temes que més interessen a les empreses de la comarca, com el medi ambient, el comerç exterior i interior, el turisme o aspectes fiscals.

Ⅲ L’any 2001 es va posar en funcionament el Punt de l’Oficina de Gestió Unificada (OGU) a la Delegació al Berguedà, que permet de resoldre de manera immediata tot un seguit de tràmits relatius a la indústria i al comerç.

Ⅲ Des del començament, la Delegació manté una estreta política de col·laboració amb el conjunt d’entitats de promoció econòmica presents a la comarca. En aquest sentit, la Delegació és present a diverses entitats comarcals. Igualment col·labora en les iniciatives que puguin afavorir el creixement sostenible del Berguedà.

¨ L’Associació d’Agroturisme del Berguedà

L’Associació d’Agroturisme del Berguedà neix l’any 1993 promoguda per dones de pagès amb una gran inquietud per donar a conèixer els valors de la vida del camp, les explotacions agrícoles i ramaderes i la riquesa del patrimoni de les cases pairals on viuen.

Aquesta Associació agrupa l’oferta actual de turisme rural de la comarca i ofereix activitats amb descompte per als seus clients, com ara visites guiades a centres de patrimoni cultural, museus i serveis diversos.

ESTUDI SOCIOECONÒMIC DE LA COMARCA DEL BERGUEDÀ 2004

118 Els seus allotjaments es classifiquen, segons la normativa de la Generalitat de Catalunya, tal com es detalla a continuació:

Ⅲ Casa rural independent: acostuma a ser una masoveria al costat de la casa pairal o enmig de la finca agrícola. Es tracta de cases totalment restaurades que respecten l’estil rústic típic de la zona però condicionades, equipades amb totes les comoditats de la vida moderna i que es lloguen senceres.

Ⅲ Masia amb habitacions: es tracta de la masia principal on viuen els propietaris, una part de la qual s’ha condicionat per acollir-hi els clients, i també se’ls ofereix servei de menjador.

Ⅲ Casa de poble: són cases integrades al mig del poble, arreglades i equipades per llogar-les senceres.

Associació d’Empreses i Activitats Turístiques del Berguedà ¨

L’Associació d’Empreses i Activitats Turístiques del Berguedà es va constituir l’any 2000 amb l’objectiu de promocionar i potenciar les iniciatives del sector turístic de la comarca, perquè aquest es desenvolupi d’una manera constructiva i ferma.

Actualment l’Associació aplega 50 socis directes i, aproximadament, 1.500 d’indirectes, entre els quals hi ha tot tipus d’empreses amb interessos molt variats en el món turístic.

L’objectiu principal és vetllar pel desenvolupament del sector en cohesió, pel benefici general de la comarca i en particular per cada soci, mitjançant la consecució dels objectius bàsics següents:

Ⅲ Promoure l’activitat turística a la comarca del Berguedà col·laborant amb els diferents ens públics i privats implicats

Ⅲ Vetllar pels recursos turístics del territori, naturals i culturals, per tal de garantir- ne la protecció

Ⅲ Afavorir la millora de la qualitat de l’oferta turística

Ⅲ Ajudar a la formació professional de les persones que treballen en el sector

Ⅲ Afavorir la relació entre totes les empreses i entitats implicades en el sector turístic a la comarca.

El resum de serveis que ofereix és:

Ⅲ Informació i assessorament en temes relacionats amb el turisme en general i en especial de la comarca

Ⅲ Informació interna a través d’un butlletí en paper i/o Internet

Ⅲ Promoció exterior individualitzada i conjunta dels associats al web de Berguedà Turisme

FACTORS DETERMINANTS DE LA LOCALITZACIÓ DE L’ACTIVITAT

119 Ⅲ Promoció individualitzada i conjunta dels associats en diferents mitjans informatius

Ⅲ Bases de dades d’empreses turístiques de la comarca a disposició dels socis

Ⅲ Borsa de treball especialitzada en el sector

Ⅲ Coordinació de la formació a partir de les necessitats reals del sector

Ⅲ Actuació com a pont de contacte entre les empreses i l’Administració en temes d’interès turístic

Ⅲ Assistència a fires de turisme amb promoció dels socis.

¨ Consell Regulador del Camí dels Bons Homes

Des del segle X fins al segle XIV es va expandir per tota la zona d’Occitània (sud de la França actual), una creença religiosa herètica, anomenada catarisme.

Els càtars, també anomenats bons homes o perfectes, eren homes i dones de moral rígida, que rebutjaven tota riquesa, que no creien en l’Antic Testament i que repudiaven l’Església catòlica i el sistema feudal dels nobles del moment. Per tot això, els bons homes i les bones dones van ser considerats heretges per l’Església catòlica, la qual, amb l’ajut del rei de França i de la noblesa francesa, en va iniciar la persecució i l’extermini. Hi ha qui diu que darrere la persecució càtara hi havia una maniobra política i econòmica per part de la monarquia francesa i de l’Església de Roma per acabar amb el poder dels rics nobles occitans (com els comtes de Tolosa, compromesos amb el catarisme, la fortuna dels quals podia comparar-se amb la del rei de França).

Fossin quins fossin els motius, el fet és que la croada i la inquisició van perseguir intensament el catarisme, fins que al cap de tres segles de vida clandestina, els seguidors càtars gairebé van desaparèixer d’Occitània. Un dels últims punts de resistència càtara fou el castell de Montsegur, que va partir una gran derrota l’any 1244, en la qual centenars de persones van preferir morir cremades abans que lliurar-se als vencedors. Després de la desfeta de Montsegur i durant la resta dels segles XIII i XIV, els càtars que van quedar van emprendre una migració cap a terres catalanes tot travessant els Pirineus per anar a refugiar-se a casa de nobles catalans que els van acollir. Alguns dels punts coneguts que van rebre un flux important de bons homes per establir-s’hi van ser les terres dels senyors de Bretós (Berga), dels Pinós (Bagà i Gósol), de la família Castellbò (Castellbò) o dels senyors de Josa (Josa del Cadí).

Partint d’aquest context històric va sorgir el Camí dels Bons Homes, que rememora les rutes de migració dels càtars o bons homes fugitius. Així doncs, el Camí dels Bons Homes s’inclou en un itinerari entre el castell de Montsegur (Ariège, França) i el Santuari de Queralt (Berga, Berguedà) que creua pobles amb una vinculació històrica amb el catarisme, tot travessant el departament francès de l’Arieja i les comarques catalanes de la Cerdanya i el Berguedà.

Cap a les comarques de l’Alt Urgell i el Solsonès també hi ha una variant del Camí dels Bons Homes que arriba fins a Solsona.

ESTUDI SOCIOECONÒMIC DE LA COMARCA DEL BERGUEDÀ 2004

120 El Consell Regulador del Camí dels Bons Homes (CR-CBH) és un organisme autònom desvinculat dels consells comarcals del Berguedà i la Cerdanya amb uns estatuts i òrgans de govern propis. El Consell Regulador es va crear el 1998 amb la voluntat d’integrar a Catalunya els organismes públics i els privats amb l’objectiu genèric de dinamitzar el Camí dels Bons Homes.

Els objectius principals que es va marcar el CR-CBH són:

Ⅲ Desenvolupar el territori pel qual passa la ruta sota una visió socioeconòmica

Ⅲ Protegir la marca CBH i la qualitat dels serveis, les activitats i els productes que s’hi ofereixin

Ⅲ Mantenir el bon estat del CBH a la banda catalana

Ⅲ Coordinar tots els agents interessats en la promoció del CBH.

El Museu de les Mines de Cercs ¨

El Museu de les Mines de Cercs, situat a la colònia minera de Sant Corneli, es considera un centre d’interpretació dedicat a la mineria del carbó del Berguedà. La colònia, situada a 920 m d’altitud, es va fundar al final del segle XIX per allotjar-hi la població que treballava a les mines de carbó, tot fent servir el model de colònia industrial ja arrelat a Catalunya i, molt especialment, al peu del Llobregat al seu pas pel Berguedà. Avui és un dels nuclis miners més ben conservats de Catalunya i de tot l’Estat espanyol.

El Museu consta de quatre espais oberts al públic en aquesta primera fase: les sales d’exposició permanent, ubicades a l’edifici que inicialment va ser convent de monges i, a partir del 1931, Hogar del Minero, on es mostra com era la vida al peu de la mina i les característiques i els usos del carbó; un pis miner dels anys quaranta; la sala d’audiovisuals, i els 450 m de la galeria Sant Romà, on mitjançant un tren miner es pot veure com era la feina a l’interior de la mina des del final del segle XIX fins als últims anys del segle XX. A més a més, el visitant pot passejar per tota la colònia minera i el seu àmbit d’influència.

El Museu forma part del Sistema del Museu de la Ciència i de la Tècnica de Catalunya i està regit per un patronat municipal integrat per l’Ajuntament de la Vila de Cercs, les empreses mineres Carbones de Berga, SA, Carbones Pedraforca, SA i el Museu Nacional de la Ciència i de la Tècnica de Catalunya.

Un element essencial per a l’explotació minera de la conca del Berguedà va ser el carrilet, que fa 30 anys va fer l’últim viatge. A l’estació restaurada de Guardiola de Berguedà, que l’any 2003 va fer 100 anys que es va començar a construir, s’hi ubicarà una exposició permanent sobre el ferrocarril, i aquest any 2004 acollirà la celebració del centenari de l’arribada del tren a aquesta localitat.

Cooperativa Ramaders de Muntanya del Berguedà ¨

La Cooperativa Ramaders de Muntanya del Berguedà es va fundar l’any 1992 com un projecte comú per fer una producció pròpia i característica de la comarca del

FACTORS DETERMINANTS DE LA LOCALITZACIÓ DE L’ACTIVITAT

121 Berguedà, amb l’objectiu de produir i comercialitzar unes carns de qualitat superior a les habituals del mercat. Un sistema d’energia natural i una alimentació a base de cereals, lleguminoses i altres ingredients nobles, han esdevingut des de l’inici el punt de partida per obtenir uns productes naturals de màximes qualitats nutritives i organolèptiques. Els controls, fets per mitjans interns i externs a la cooperativa, estrictes i rigorosos, garanteixen la sanitat i la naturalitat al llarg de tot el procés d’engreix, sacrifici i comercialització.

Actualment, Ramaders de Muntanya del Berguedà disposa d’un centenar de socis, i es dedica als productes de vedella de pastura i pollastre de pagès, i a l’època de Nadal també ofereix capons, pintades, galls d’indi i pulardes.

A més, la cooperativa també té una secció de maquinària innovadora, disposa d’una sembradora de sembra directa i d’una màquina d’embolicar bales de farratge que els socis exploten en comú, un avantatge més del cooperativisme.

¨ Consorci del Parc Fluvial

El Parc Fluvial té diverses activitats i expectatives de negoci lligades a l’entorn de les colònies. Les principals són l’oci, en aspectes culturals, rurals, ecològics, etc.; els serveis, com ara restauració, esports, docència, oficines, laboratoris, etc.; l’habitatge, tan de primera com de segona residència, i la producció, a través de la indústria, petites manufactures d’artesans i artistes, agricultura, etc.

El Parc Fluvial es gestiona a través d’un consorci amb representació dels inversors públics, privats i de l’Administració local que s’encarrega de definir accions selectives, precises i coordinades, que cal dur a terme segons les possibilitats de cada moment. El Parc Fluvial com a marc positiu i el Consorci com a mecanisme de gestió àgil, són un projecte a llarg termini per al qual cal un reconeixement legal i una mínima estructura operativa estable.

L’objectiu principal amb vista al futur és impulsar un projecte de futur capaç d’atraure inversions privades i activitats de més valor afegit, a través d’una adequada revaloració ambiental i la relectura lúdica del sistema de colònies, que farà que tingui una incidència econòmica positiva i directa.

El parc fluvial ha esdevingut a Europa el model de les àrees d’industrialització antiga estructurades al voltant d’un sistema fluvial i que cerquen amb dinamisme una alternativa. Això exigeix l’actuació mancomunada dels municipis implicats com a via per superar l’esterilitat dels esforços dispersos, ja que els municipis de l’eix del Llobregat entre la muntanya berguedana i la plana bagenca, no disposen actualment d’una direcció específica des d’on rellançar-se econòmicament. El sistema de colònies (connectat al sistema de masos propers) és el valor que cal explotar i la plataforma des d’on cal plantejar les iniciatives de reactivació.

El tram del riu Llobregat de l’Ametlla de Merola a Cal Rosal és una peça de patrimoni excepcional per la freqüència i la qualitat urbana de les seves colònies. Un ric teixit de vincles alternatius a la carretera (camins de xarxa rural, canals, etc.) articula 15 fàbriques i 14 colònies en 20 km de riu.

ESTUDI SOCIOECONÒMIC DE LA COMARCA DEL BERGUEDÀ 2004

122 Aquest conjunt únic disposa d’una bona connexió amb Barcelona i el seu àmbit metropolità. Es troba, per tant, ben situat en relació amb un important mercat de consum turístic i també d’empreses d’alt valor afegit interessades en un entorn amb una imatge pròpia i de qualitat.

Gremi Comarcal d’Hostaleria del Berguedà ¨

El Gremi Comarcal d’Hostaleria i Turisme del Berguedà es va constituir l’any 1978 i és una entitat que agrupa la majoria dels establiments d’hoteleria de la comarca, amb unes 130 empreses del sector agremiades.

Aquest Gremi ofereix diversos serveis, com són els d’informació (consultes telefòniques, assessorament, informació amb web i butlletins, etc.), serveis fiscals i laborals (IAE, declaracions d’IVA, comptabilitat, renda i patrimoni, Seguretat Social, salaris, IRPF, etc.), serveis de formació i promoció i diferents activitats a part dels serveis generals, com serien disseny de webs, sol·licitud d’inspeccions i subvencions, tràmits diversos, etc.

Ha acordat diversos convenis i col·laboracions:

Ⅲ Conveni amb l’ACEB —Associació Comarcal d’Empresaris del Berguedà—, per qüestions relacionades amb la gestió i l’administració de l’entitat

Ⅲ Conveni amb el portal turístic Spain Mountains, per elaborar webs gratuïts per als establiments agremiats

Ⅲ Conveni amb la Mútua Intercomarcal, per crear un calendari anual de cursos adreçats a l’hoteleria i per donar assessorament gratuït

A més a més, el Gremi està adherit a diverses entitats:

Ⅲ Membre de l’Associació Comarcal d’Empresaris del Berguedà (ACEB)

Ⅲ Consell Executiu del Consorci de Turisme de l’Alt Berguedà

Ⅲ Junta Directiva de l’Associació d’Empreses i Activitats Turístiques del Berguedà (Berguedà Turisme).

Ⅲ Federació Intercomarcal d’Hostaleria i Restauració (FIHR)

Ⅲ Consell d’Administració de Berguedà Iniciatives SDSL – Programa Leader Plus del Berguedà §

FACTORS DETERMINANTS DE LA LOCALITZACIÓ DE L’ACTIVITAT

123

5. Estudi monogràfic: El sector serveis al Berguedà: un futur tangible ¨

Què entenem per un servei de qualitat? L’experiència personal ens confirma que sempre percebem si un servei determinat és bo o dolent: quants de nosaltres no ens hem sentit al cel en ser atesos com a reis en un hotel?, i quants de nosaltres hem marxat d’un establiment molt enfadats en no ser atesos ràpidament o eficientment?

Cal atendre també al suport físic en què es desenvoluparà el servei: quantes vegades no hem entrat en un lloc pel mal aspecte de la façana, o per la manca d’il·luminació o la presentació dels productes? És important, per tant, un suport material excel·lent per a la prestació d’un bon servei.

I finalment, un punt vital és el moment de la veritat: el personal de contacte. Qui tornaria a la botiga de discos on ens van atendre d’una manera despectiva, o aquell bar on van trigar tant a servir-nos? L’atenció personalitzada al client és molt important i per tant el personal ha de ser idoni i ha d’estar preparat per satisfer al màxim les necessitats dels consumidors.

Evidentment que tots aquests aspectes influeixen directament sobre la marxa de les empreses de serveis, i que la major part de les empreses del Berguedà ja coneixen aquests factors, però hi ha un element que cal, si més no, esmentar: el disseny i la innovació. A quants de nosaltres no ens ha atret un establiment vistós, modern i amb els productes ben presentats? O un sistema diferent d’accés a l’oferta d’un producte tradicional, una manera d’embolicar els paquets o un servei afegit inusual?

La clau de l’èxit: la investigació en disseny i innovació en l’oferta de serveis ¨

Segons l’estudi de La subcontractació industrial a Catalunya de la Cambra de Comerç de Barcelona (2004), l’empresa catalana dobla en percentatge d’activitats subcontractades la de la resta de l’Estat espanyol (el 26,1 % davant de l’11,5 %), només superada pel País Basc en un punt. El 40 % de les empreses dediquen una part de la seva activitat a la recerca i el 54 % exporten els seus productes o serveis. A Catalunya hi ha 9.800 empreses sucontractistes que facturen prop de 27.000 MEUR i ocupen més de 182.000 persones.

D’altra banda, en un article recent del Dossier Econòmic de Catalunya,1 es parla de l’empresa catalana i de la seva tendència a escatimar esforços a l’hora de proveir-se d’aquests serveis externs. L’empresa ha dipositat la confiança en petits professionals i, segons el professor Dàmaso Arias (URL), això li ha fet perdre competitivitat. La solució és començar a treballar amb grans companyies i aprendre d’altres models; aquest fenomen es denomina interrelació encreuada, i el gran mestre de la nova economia, el professor Gary Hamel,2 el defineix com un dels trets clau per a l’èxit futur de les pimes: aprendre d’altres actors totalment diferents i de mercats poc afins en lloc d’alimentar- se d’experiència en el mercat propi.

1 Diversos articles del Dossier Econòmic de Catalunya, 12-18 de juliol de 2004.

2 Gary Hamel, Leading the Revolution: How to Thrive in Turbulent Times by Making Innovation, Ed. A Plume Book, 2002.

ESTUDI MONOGRÀFIC

125 Una de les característiques pròpies de les empreses del Berguedà és que gairebé el 90 % són de caire familiar, i que, per tant, pateixen els problemes de gestió adequada dels aspectes familiars de l’empresa: problemes de successió, la incorporació de familiars a l’empresa, la gestió de les relacions entre familiars que treballen a l’empresa i els que no ho fan, etc. Tot i que s’ha avançat molt gràcies a la introducció de persones alienes en el consell de família, en el consell d’administració i en l’elaboració de protocols familiars, no s’ha d’oblidar l’aspecte de la rendibilitat: amb una família unida però sense rendibilitat, no hi ha empresa familiar. Per aquest motiu, si se’n vol garantir la continuïtat, cal plantejar-se una política de gestió al voltant de la renovació i la innovació constant de l’empresa. Són els casos de Chupa Chups, Philips i Levi Strauss, on veiem una capacitat extraordinària per assumir com a natural l’existència de cicles econòmics, socials, polítics i tecnològics que qüestionen tot el model de negoci de les seves empreses.3

Gary Hamel també parla de la necessitat de desenvolupar la capacitat de resiliència (resilience), o sigui la qualitat que tenen les empreses que han superat més de dues o tres generacions i que es resumeix a combinar la fortalesa amb la flexibilitat; casos com els de la família Carulla (Avecrem, Gallina Blanca, Arbora, etc.), que ha estat capaç de créixer en associacions amb grans empreses internacionals, com ara Procter & Gamble, entre d’altres.

¨ El comerç: un sector de serveis representatiu al Berguedà

El comerç és una de les activitats principals al Berguedà, tant en nombre d’empreses com de treballadors, en gran part pels canvis d’hàbits de consum, la consolidació dels nous formats comercials (especialment els supermercats) i la importància de Berga com a ciutat comercial de la comarca (vegeu-ne dades a l’informe, apartat 3.5).

D’altra banda, la proximitat i la facilitat en vies de comunicació amb la ciutat de Manresa, que ha exercit històricament com a capital comercial de bona part de la Catalunya central, li ha permès de constituir un equipament comercial d’acord amb aquest paper, i per tant, amb projecció sobre una àmplia àrea de clientela, cosa que ha afectat directament la fuga de despesa de l’oferta comercial del Berguedà.

Finalment, la concentració de l’oferta a la capital de la comarca, els problemes de relleu generacional i la minva demogràfica de les poblacions inferiors a 10.000 habitants, entre d’altres, han provocat la quasi desaparició i/o obsolescència del sector a la resta de poblacions.

Aquests fets, entre d’altres, configuren el que la Cambra de Comerç de Barcelona defineix com a funcions del comerç diferenciades:

Ⅲ Berga com a capital de comarca aplega tot un conjunt d’establiments amb diversitat de sectors i varietat d’oferta. Això fa que el comerç tingui una funció d’atracció, perquè la compra per impuls o cercant elements d’il·lusió i/o de marca o, en definitiva, el fet d’«anar de compres» necessàriament exigeix

3 Els secrets de l’èxit de les empreses familiars centenàries, SMC Consultors en Management.

ESTUDI SOCIOECONÒMIC DE LA COMARCA DEL BERGUEDÀ 2004

126 varietat i concentració d’oferta. Fins i tot quan ens referim a altres sectors com l’alimentari, ja que una superfície mitjana té una altra funció.

Ⅲ En el cas dels altres municipis, és obvi que no hi ha una concentració important d’oferta i que a més predominen els sectors de l’alimentació i de l’alimentació quotidiana. Per tant, parlem d’una funció de comerç de proximitat, focalitzada a satisfer les necessitats més bàsiques d’una àrea d’influència immediata o pròxima. A mesura que minva la població, l’activitat també ho fa.

En el cas del Berguedà hi ha una adequació d’ambdues funcions pel que fa a la funció del comerç i del territori.

Els botiguers expressen la seva preocupació pels perills de fomentar des de l’Administració l’aparició dels nous formats de competència que provoca, a la vegada, l’aparició de nous entorns de competitivitat on, la manca de formació, d’inversió i d’innovació pot provocar davallades importants en aquests sectors. Per això els petits comerciants proposen l’impuls de mesures legislatives i d’iniciativa política per protegir els seus negocis davant de la competència, caracteritzada pel fet de tenir unes capacitats molt altes d’actuació i de competitivitat, a la qual no poden fer front davant la transformació dels hàbits dels consumidors. Així, apareixen els programes de suport al comerç urbà per tal d’ajudar-lo a millorar l’oferta de productes i serveis.

Val a dir que la solució a aquesta problemàtica no se centra només en aquest tipus d’actuacions de caire proteccionista, sinó que cal actuar també en els models de desenvolupament en tots els àmbits: en l’Administració local, en la ciutadania i, sobretot, en l’oferta comercial en si mateixa i la seva capacitat de gestió. Com ho confirma la Cambra de Comerç de Barcelona, des de l’any 1999 s’han iniciat actuacions conjuntes entre associacions de botiguers, entitats municipals i supramunicipals, com la Cambra de Comerç de Barcelona i el Departament de Comerç de la Generalitat de Catalunya, entre d’altres, però el que ara caldrà és consolidar aquestes actuacions i promoure la innovació i modernització de les estructures comercials.

Per exemple, el mercat setmanal de dissabte a Berga té una gran significació econòmica, social i fins i tot turística. La polarització excessiva de la capital de la comarca provoca la concentració més elevada d’oferta comercial i per tant el major volum de negoci en aquest sector. Val a dir que el sector no està enfocat cap als clients turistes. El fet que els diumenges i festius alguns tipus de comerços estiguin tancats, indica l’orientació del negoci, d’esquena a les potencialitats que ofereix el mercat turístic.

L’oferta comercial de la resta de poblacions es caracteritza pel fet de ser un comerç de productes típics i d’alimentació bàsica destinats a turistes, visitants i gent de segones residències durant els caps de setmana i festius. Entre setmana sobreviu com a complement a l’oferta comercial de mitjanes superfícies i mercats dels consumidors que no es poden desplaçar amb vehicle propi, i de les persones més grans que, per manca de transport, fan la despesa al poble de residència. La quantitat d’oferta és bastant limitada per una qüestió de rendibilitat dels negocis i de relleu generacional, i també pel grau de competitivitat baix, a causa principalment de la manca de formació i d’actualització de la majoria d’aquests negocis.

ESTUDI MONOGRÀFIC

127 Serveis de proximitat: una oportunitat de negoci per a l’autoocupació ¨

Els canvis tecnològics i les noves necessitats socials del Berguedà, aquestes darreres resultat de models de vida articulats entorn d’una concepció diferent del treball, de l’oci i de les relacions familiars, estan produint grans transformacions en l’estructura ocupacional. La desaparició d’oficis antics, la necessitat de dotar de nous continguts algunes professions tradicionals, i l’aparició d’altres de noves són la traducció concreta d’aquests canvis en aquesta estructura.

Algunes d’aquestes noves ocupacions s’inscriuen en els anomenats nous filons d’ocupació, terme que incideix en les possibilitats reals d’ocupació que presenten aquestes tasques. Bona part dels nous filons es nodreixen dels denominats serveis de proximitat, caracteritzats pel paper predominant de la interacció personal i la proximitat entre qui rep el servei i qui el presta. Un bon nombre d’aquests serveis tenen caràcter social, en la mesura que intenten cobrir necessitats que tradicionalment han estat ateses per la família i alguna ha passat a ser responsabilitat dels serveis socials.

L’objecte bàsic és promoure la inserció laboral de persones que han quedat excloses del mercat laboral normalitzat per motius diversos: dones que han deixat de treballar durant un llarg període de temps, joves amb poca qualificació i mínima experiència laboral, dones amb càrregues familiars, persones amb desconeixement de l’entorn social, cultural i laboral per la seva procedència extracomunitària.

Hi ha projectes d’inserció laboral que treballen per donar cobertura a un tipus de feines que habitualment es fan al si de la comunitat, però que difícilment tenen un reconeixement i una visualització com a feines remunerades i regularitzades, com són, per exemple: la neteja i el manteniment de diferents espais del barri, i l’acompanyament i la cura de persones grans, malaltes, i/o dependents, feines que tradicionalment ha assumit l’economia submergida (especialment les dones) i que precaritzen i deixen sense protecció les persones que les duen a terme.

Els serveis d’acompanyament haurien de sorgir per atendre la gent gran amb una problemàtica específica d’un col·lectiu nombrós i desafavorit a les poblacions inferiors a 10.000 habitants del Berguedà, sobretot per l’estat precari dels habitatges, els pocs recursos econòmics i la forta presència de persones que viuen soles a una distància gran dels centres de serveis i sanitaris, en aquest cas Berga. D’aquesta manera es podria atenuar el fenomen de migració d’aquest col·lectiu cap a la ciutat i donarien més vida als pobles.

Val a dir que els serveis de proximitat poden també adreçar-se a botiguers, associacions de comerciants, petites empreses, entitats, ONG i particulars.

Alguns exemples en són:

Neteja i manteniment d’exteriors Neteja d’interiors Publicitat-difusió Missatgeria-encàrrecs Tasques de magatzem Serveis a les persones grans Perruqueria a domicili Massatges, cures, assistències, etc. Serveis d’acompanyament Formació especialitzada Cura de les persones Lliurament a domicili

ESTUDI SOCIOECONÒMIC DE LA COMARCA DEL BERGUEDÀ 2004

128 Iniciatives per al suport empresarial ¨

El tancament de les mines de carbó i la crisi del sector tèxtil van obligar a cercar noves estratègies de reactivació econòmica al Berguedà. Algunes de les accions que es van dur a terme als anys noranta per millorar la situació van ser la creació d’organismes de promoció econòmica com el Consorci de Formació i Iniciatives Cercs-Berguedà, o el Parc de les Colònies, amb els objectius de buscar ajuts per a les empreses de la zona, fer formació empresarial, crear un viver d’empreses, ajudar els emprenedors i buscar projectes de reactivació. En el fons, es proposava buscar solucions a la malmesa economia comarcal. També es van engegar a escala comarcal polítiques de subvenció com el Miner (del Ministeri d’Indústria i Energia) i el Leader (de la Comunitat Europea), per millorar la inversió al territori.

Hi ha altres iniciatives que no s’han engegat i que permetrien també facilitar la creació i la consolidació de noves petites empreses i generar ocupació, com són els vivers d’empresa. Els vivers ofereixen espais físics adaptats a les necessitats d’instal·lació de petites empreses, i tota una gamma de serveis de suport empresarial orientats a millorar les condicions de desenvolupament de les microempreses durant les primeres etapes operatives, per incrementar les possibilitats de supervivència. Cal diferenciar entre un viver d’empresa i un centre de negocis, ja que aquest últim, tot i ser una edificació on es concentren un seguit d’empreses i de serveis comuns, no s’ofereix a uns preus competitius per a les microempreses de nova creació.

Tenint en compte que al Berguedà hi ha 14 colònies tèxtils repartides només en els 20 km que separen Navàs de Berga, es pot plantejar l’aprofitament d’aquest patrimoni mitjançant la creació de vivers d’empreses amb tots els serveis, entre d’altres opcions ja engegades en àmbits turístics, com la colònia tèxtil de Cal Vidal, convertida avui en una ruta turística i El Parc Fluvial, amb un museu on es mostra com es vivia antigament a la colònia.

Desenvolupament turístic al Berguedà, una comarca situada en un entorn privilegiat que cal preservar ¨

Un dels sectors que més ha avançat els últims anys a la comarca del Berguedà és el turisme. Podem constatar que els últims cinc anys el sector turístic a la comarca ha canviat substancialment. Destaca la posada en relleu d’atractius turístics i la creació de noves activitats i serveis d’oci i lleure al seu voltant.

Quant a l’oferta turística d’iniciativa privada hi ha hagut un increment qualitatiu i quantitatiu de l’oferta. Quantitatiu perquè ha augmentat el nombre de càmpings, de residències-cases de pagès, d’hotels i pensions, de restaurants i d’empreses d’activitats. I qualitatiu perquè s’han tancat allotjaments que no s’han renovat i se n’han obert de nous, més grans i de més qualitat. També els establiments més antics lentament van optant per renovar i millorar el servei.

La capacitat actual d’allotjament a la comarca és de 17 càmpings, 45 establiments d’allotjament, 79 masies rurals, 11 refugis i 20 instal·lacions juvenils amb la distribució de places següent:

ESTUDI MONOGRÀFIC

129 Allotjaments Places Allotjaments Places

Hotels de 3* 300 Càmpings 1a 2.300 Hotels de 2* 208 Càmpings 2a 3.200 Hotels d ’1* 124 Càmpings 3a 2.200 Pensions de 2* 370 Albergs 190 Pensions d ’1* 418 Refugis 520 Allotjament rural 694 Cases de colònies 1.223

En total doncs, 11.779 places d’allotjament repartides en la comarca i en diferents categories que permeten arribar a segments diferents de clients potencials.

¨ El creixement del turisme de natura i rural i les noves inversions al Berguedà

El desenvolupament de l’ús del cotxe privat i dels lloguers de cotxes a escala internacional, fan que sobretot el turisme no es concentri només allà on els paisatges són espectaculars, sinó que es reparteixi per tot arreu. S’ha alliberat de les grans destinacions especialitzades per penetrar als petits pobles i cases, esdevenir veritablement rural i centrar-se en la recerca de les arrels pròpies. La despersonalització que es pateix a les grans ciutats fa que un dels objectius inconscients dels seus habitants sigui retrobar-se amb el passat i les tradicions, i el fet de sortir de la ciutat els proporciona un sentiment i una experiència de benestar físic i psíquic.

El creixement del turisme rural és realment difícil de xifrar, perquè molt pocs països recullen estadístiques de manera que es pugui distingir el turisme purament rural d’altres formes de turisme. Cal destacar que els canvis més importants en els darrers cinc anys al Berguedà han estat l’obertura de tres hotels de tres estrelles així com l’increment –més del doble– de cases de turisme rural.

Fent referència a noves inversions en el sector turístic del Berguedà, cal esmentar que un cop finalitzada la unió de la Molina amb la Masella, és previst que el domini esquiable s’ampliï cap a la comarca del Berguedà. L’empresa pública Ferrocarrils de la Generalitat de Catalunya (FGC) i l’Ajuntament de Bagà van començar a negociar la possibilitat d’instal·lar un remuntador mecànic que actuï d’enllaç entre l’estació de la Cerdanya i el petit complex de Coll de Pal. Les possibilitats de creixement es basen en la construcció d’un telecadira fins a l’estació de Coll de Pal, que està a 2.080 m d’altura, i que actualment té un teleesquí, un telecorda i dues pistes. Coll de Pal i la Molina estan separades tan sols per 800 m en línia recta i, de fet, ja és possible baixar des d’Alp 2.500 fins a Coll de Pal a través del punt més alt del telecadira de sis places Jumbo Tossa de Masella per la pista anomenada Barcelona. Aquesta acció permetrà de diversificar els punts d’entrada a aquestes àrees d’esquí que actualment tenen problemes de sobresaturació, i per al Berguedà significarà ampliar la seva oferta amb un nou atractiu, si bé molt estacional, que donarà més vendes als serveis d’allotjament i serveis complementaris de l’àrea nord, així com l’opció de donar a conèixer l’espai natural.

Des del sector públic també s’han fet inversions importants: les restauracions del pont vell d’Orniu i el pont de Sant Quirze de Pedret, de l’església de Sant Sadurní de Rotgers, Sant Llorenç prop Bagà i l’obertura del Museu Tèxtil de Cal Vidal, el Museu de

ESTUDI SOCIOECONÒMIC DE LA COMARCA DEL BERGUEDÀ 2004

130 les Mines a Cercs, el Centre Medieval i dels Càtars a Bagà, el Museu del Ciment o el Museu del Pastor a Castellar de n’Hug.

Al Berguedà la creació d’ens de promoció turística com el Consell Regulador del Camí dels Bons Homes, el 1998, el Consorci de la Ruta Minera, el 2000, el Consorci de Turisme de l’Alt Berguedà, el juliol del 2001 i el Consorci del Parc Fluvial al Baix Berguedà, el novembre del 2003, han servit per millorar la promoció i per aglutinar el sector públic i privat al voltant de projectes turístics concrets.

Evitar les errades en la iniciativa privada ¨

El desenvolupament d’una indústria turística basada en les iniciatives empresarials privades provoca l’aparició d’errades que podrien comprometre la viabilitat –i la sostenibilitat a llarg termini– de l’activitat econòmica turística del municipi o de la comarca. Un gran nombre de les esmentades errades de mercat provocades per la mateixa activitat empresarial privada s’ocasionen per l’existència d’asimetries informatives entre els turistes-consumidors i les característiques dels productes i serveis que configuren la destinació turística constituïda per un municipi o una àrea geogràfica. Aquest és el cas de la Costa Brava durant el desenvolupament els anys seixanta del model sol i platja, i on encara ara estan pagant les conseqüències en algunes de les destinacions més tradicionals que no han invertit en la millora de la competitivitat d’aquest model.

Aquesta situació es presenta habitualment en la indústria turística, atès que comercialitza productes i serveis qualificables com a béns d’experiència, que requereixen el seu consum o gaudiment per poder avaluar a posteriori el grau de satisfacció respecte a les preferències del consumidor-turista.

L’esmentada asimetria informativa, d’una banda desincentiva la contractació d’una part de la demanda turística que desconeix si les característiques del producte turístic del Berguedà es correspondrà a les seves preferències, fet que provoca la contracció del mercat turístic.

De l’altra, aquesta asimetria informativa incentiva la demanda turística cap a la contractació de productes i serveis turístics de baixa qualitat –i per tant de baix preu–, amb l’objectiu d’evitar la situació en què l’alt preu pagat no es correspongui amb la baixa qualitat rebuda. En el fons estem parlant del que proposa la fórmula del valor per esforç i, per tant, els mateixos consumidors-turistes actuen com a prescriptors i difusors d’informació de les seves experiències a favor de tercers potencials demandants, disminuint o eliminant la diferència informativa i les conseqüències esmentades.

En el mateix sentit, la millora continuada de la renda i del benestar dels països emissors ha consolidat el turisme vacacional que augmenta la possibilitat de contractacions repetides per part del mateix consumidor-turista. Aquesta compra repetida desincentiva el comportament immoral en matèria de qualitat per part de l’empresa turística, que ara ha d’incorporar a la seva estratègia empresarial la fidelització potencial del seu client.

És molt difícil mantenir una oferta de productes i serveis de qualitat en un entorn en què, per exemple, un hotel deixa de vigilar la façana, l’oferta gastronòmica és deficient,

ESTUDI MONOGRÀFIC

131 o hi ha contaminació mediambiental produïda per emissions atmosfèriques, residus urbans, i acústica o visual.

Tot i que el sector privat també té la possibilitat de reduir les conseqüències negatives d’aquells comportaments immorals amb l’aplicació de garanties, que consisteix en la celebració de contractes complets amb garantia d’indemnització al consumidor-turista en el cas d’incompliment contractual.

Però la realitat ha mostrat les dificultats d’implantar aquestes actituds des de les associacions d’empresaris turístics, atesa la fragmentació intrasectorial i per la preponderància dels objectius orientats a la defensa d’interessos d’altra naturalesa davant l’Administració pública.

En definitiva, i segons l’experiència d’altres destinacions molt properes al Berguedà, els mecanismes d’autocorrecció de les errades de mercat que pot implantar la iniciativa privada no han estat suficients per evitar la degradació de la qualitat de l’oferta turística, per la qual cosa la sostenibilitat del desenvolupament turístic exigeix una política turística reguladora de l’Administració pública.

¨ L’actuació de l’Administració pública influeix directament en el desenvolupament turístic de l’àrea

D’altra banda, en alguns casos s’ha dit que el poder de l’Administració local en la configuració de l’activitat turística és excessiu, referint-se al seu paper en una variable clau del turisme, l’ordenació del territori.

En aquest sentit, convé recordar que el marc d’actuació dels municipis turístics és molt complex, ja que amb els seus pressupostos han de proveir uns serveis per a una població que en temporada alta es multiplica sovint per quatre. La conseqüència immediata dels problemes de finançament d’aquesta situació ha estat una escapada endavant mitjançant la concessió de llicències d’obres. El creixement desorbitat i desequilibrat de molts municipis ha consumit bona part de l’oferta de sòl, amb densitats d’urbanització que poden comprometre la sostenibilitat d’una indústria turística basada en paràmetres de qualitat mediambiental i de disponibilitat d’un entorn natural i paisatgístic.

¨ Desenvolupament turístic i sostenibilitat al Berguedà: una utopia?

Els autors que busquen definir la ruralitat han utilitzat molt el concepte de continuïtat o sostenibilitat rural/urbana per descriure els diferents tipus de zones que presenten característiques diverses i de zones en plena evolució.

Algunes zones estan evolucionant i desenvolupant-se per esdevenir grans estacions de caràcter urbà. L’ús del concepte continuïtat permet als planificadors de tenir en compte aquesta tendència i de prendre mesures, bé per regular o bé per aconseguir la infraestructura desitjada. És ben cert que des d’un punt de vista general les estratègies de gestió del turisme en espais naturals o rurals han de tendir cap a la preservació de la ruralitat i la natura i considerar-ho un recurs important.

ESTUDI SOCIOECONÒMIC DE LA COMARCA DEL BERGUEDÀ 2004

132 Però en molts casos no es planteja el desenvolupament de la zona rural en turisme rural, sinó que es pretén urbanitzar al màxim amb l’excusa de la modernitat i convertir l’espai en destinació turística basada en els negocis, reunions, parcs temàtics i un llarg etcètera; a més, sense tenir en compte que les característiques de l’àrea permeten un desenvolupament menys costós i destructiu si es recondueix l’objectiu principal, basat en les potencialitats i les limitacions de l’àrea.

En altres casos tothom pretén d’aconseguir el màxim de turisme de segones residències, ja que això permet d’activar l’economia del municipi durant la construcció. Però el que no es té en compte és que, en un futur a molt curt termini, el fet de desenvolupar aquest tipus de turisme comporta problemes, perquè els propietaris de les segones residències com més nombrosos són exigeixen a l’ajuntament del municipi una sèrie de serveis que costa molts diners de mantenir i que es desvien de les necessitats de la població autòctona, fet que provoca tensions entre ambdós tipus de residents.

Per als economistes l’expressió creixement sostingut ha tingut tradicionalment un significat que no es correspon amb el de creixement o desenvolupament sostenible que es va posar en circulació amb l’informe Brutland de la Comissió Mundial sobre el Medi Ambient i Desenvolupament de l’any 1987, entès com aquell que satisfà les necessitats actuals sense comprometre la capacitat de les generacions futures per satisfer les necessitats pròpies.

En el camp del turisme, allò que tendeix a aparèixer en primer lloc com a gran objectiu d’un model de desenvolupament sostenible és eliminar el vessant destructor o depredador de l’activitat turística. En termes més tècnics, evitar que la pràctica del turisme comporti –bé sigui per l’acció dels turistes o per les empreses– efectes externs negatius per al turisme o per a altres activitats.

Més concretament, comporta que el patrimoni turístic –cultural, natural, paisatgístic, etc.– sigui utilitzat de manera raonable per satisfer les necessitats turístiques, i permeti de gaudir-ne il·limitadament.

El desenvolupament sostenible en el turisme implica reconèixer que hi ha uns límits de naturalesa diversa als quals s’ha d’atendre i dels quals es desprendran contraindicacions perquè el creixement no sigui sostingut en una determinada orientació. En altres paraules, desenvolupament sostingut (en el temps) no és sinònim de desenvolupament sostenible (econòmicament, social, cultural, etc.).

En el sector turístic hi ha una sèrie de forces que actuen de manera positiva per aconseguir un turisme sostenible:

Ⅲ La pressió del consumidor: més consciència mediambiental, increment de formes de turisme alternatiu (ecoturisme, agroturisme, etc.), i aparició de destinacions competidores més ben preservades, que donen al consumidor més possibilitats d’elecció.

Ⅲ Les autoritats públiques, a través de noves regulacions i incentivant les bones pràctiques mediambientals.

Ⅲ La societat local, preocupada pel seu entorn, exigint mesures per conservar el seu patrimoni natural, social i cultural.

ESTUDI MONOGRÀFIC

133 Però també hi ha una força de signe contrari que requereix de l’Administració la planificació detallada del desenvolupament turístic:

El desenvolupament econòmic: els empresaris busquen maximitzar el valor de les seves empreses a través de la consecució d ’alts retorns sobre la inversió; la societat demana llocs de treball, i l ’Administració pública, com a motor d’iniciatives, necessita la recaptació d ’impostos perquè el sistema funcioni.

L’art de l’Administració consisteix a entendre aquest sistema complex i a trobar un equilibri entre les necessitats del visitant, les de la destinació i les de la comunitat local.

¨ Els eixos de comunicació del Berguedà en el material promocional

Per establir algunes de les característiques bàsiques del material promocional i publicitari del turisme a la comarca del Berguedà, s’han reunit i analitzat una mostra de 65 documents gràfics que han editat les entitats i els organismes públics i privats relacionats amb aquest sector.

Aquesta mostra s’ha recollit en els punts d’informació turística, entitats públiques relacionades amb la promoció del turisme, fires, etc.

El document més utilitzat és el fulletó, en totes les variants de forma, dimensió i color, que representa quasi la meitat de les publicacions que es fan, seguit dels desplegables, també de totes formes i dimensions.

També podem parlar d’altres tipus de documents, i ens referim bàsicament a fotocòpies, de diferents colors, formats de papers amb una alta dosi de creativitat, etc., que no poden ser classificats dins les altres tipologies.

La gran varietat i l’heterogeneïtat del material promocional, inclòs dins d’una mateixa categoria de document, reflecteix dues realitats:

Ⅲ La riquesa i la varietat de recursos i productes turístics.

Ⅲ La diversitat, que és el reflex de l’estructura politicoadministrativa de la comarca, en general, i de l’activitat turística en particular, amb un gran nombre d’agents, entitats, organismes, etc., amb capacitat per actuar en el camp de la promoció turística.

Tot i això, l’absència d’una estratègia coordinada amb què participin tots els agents implicats produeix una dispersió d’esforços promocionals i la disminució consegüent de l’eficàcia promocional.

Aquesta carència d’estratègia de comunicació clara i definida ocorre a tots els municipis del Berguedà, amb l’excepció d’espais turístics homogenis que s’han organitzat de manera que es promouen conjuntament amb els mateixos objectius, han definit el públic objectiu, publiquen material promocional estructurat homogèniament, utilitzen eslògans i han configurat nous productes, sota un mateix missatge permanent (base line) que els identifica i els posiciona.

ESTUDI SOCIOECONÒMIC DE LA COMARCA DEL BERGUEDÀ 2004

134 Control del creixement de l’oferta turística ¨

Algunes veus del sector turístic estan demanant a les administracions públiques un paper actiu en el control del creixement de l’oferta turística, amb l’objectiu d’evitar per aquesta via un increment de la capacitat receptiva que, en períodes de baixa ocupació, degeneri en guerres de preus i afecti la qualitat de l’oferta.

Aquesta proposta de control del creixement de l’oferta turística del Berguedà per part de l’Administració pública, argumenta també que sota aquesta situació de depreciació multilateral, les empreses tenen incentius fundats per reduir la qualitat de l’oferta, fet que derivaria en resultats contraproduents per a la competitivitat i la sostenibilitat del conjunt de la indústria turística de la comarca. De fet, aquesta argumentació sembla sòlida des del punt de vista econòmic si no fos perquè aquestes peticions són més abundants que les de la inspecció i el control de la qualitat dels productes i serveis de l’oferta turística.

Control de la qualitat de l’oferta turística del Berguedà ¨

La sostenibilitat del desenvolupament turístic del Berguedà exigeix d’evitar els processos de degradació de la qualitat de l’oferta turística. Requereix la regulació pública orientada a la desaparició de les conseqüències negatives de la presència d’asimetria informativa, atès que els mecanismes autoreguladors del mercat es mostren insuficients.

En concret es requereix l’establiment d’estàndards de qualitat, com ara la classificació hotelera, i el corresponent sistema de control, d’inspecció i, si cal, d’obertura d’un procediment sancionador. Des d’una altra perspectiva, cal establir un sistema públic de premis i reconeixements que incentivin una gestió empresarial orientada a la qualitat de productes i serveis turístics.

La qualitat de l’oferta turística dels municipis del Berguedà està molt lligada a àrees sobre les quals l’Administració local té assignades competències; en concret, les que es refereixen a matèries urbanístiques i mediambientals. La política turística en matèria de qualitat ha de ser present en totes les regulacions dels àmbits urbanístics (preservació del patrimoni arquitectònic i monumental, provisió d’infraestructures en tots els vessants, etc.). De la mateixa manera, l’Administració local ha de supeditar a la qualitat de la seva oferta turística les actuacions en matèria de contaminació atmosfèrica, del sòl, de les aigües, i de la contaminació acústica i visual, amb l’objectiu de limitar –i d’eliminar– els defectes externs negatius sobre la sostenibilitat de l’economia turística del municipi.

En totes aquestes qüestions hi ha els dubtes sobre la delimitació adequada de competències i sobre les millores que s’hi poden introduir, encara que l’anàlisi econòmica suggereix possibilitats per considerar en cada supòsit.

La política turística activa és un ingredient clau en les polítiques de desenvolupament dels municipis i de les àrees turístiques, i s’hauria de centrar en la coordinació de les inversions turístiques privades; en concret, seria responsabilitat seva la definició del model turístic, l’incentiu i la coordinació de les inversions.

ESTUDI MONOGRÀFIC

135 ¨ Conclusions

El Berguedà està immers en una nova etapa configurada a partir de les anteriors i encaminada a oferir uns productes i uns serveis amb caràcter propi, tant en el sector del comerç com en el del turisme, en què el concepte de gestió territorial ha de canviar. Cal evolucionar cap a un concepte de Berguedà únic amb moltes ofertes atractives, i així s’ha de comunicar.

Pel fet d’haver estat una comarca amb un fort component agrícola i ramader té un substrat ideal per oferir uns productes autòctons de qualitat, com la vedella, el pollastre, els formatges, les patates de muntanya i els embotits casolans, impossibles de ser produïts per indústries de grans dimensions. Així, cada vegada hi ha més artesans alimentaris (i no alimentaris) que s’estan especialitzant en aquesta feina, no com a complement sinó com a font principal d’ingressos.

De l’època industrial ha quedat una arquitectura que cal preservar donant-li nous usos. En tenim exemples ben evidents:

Ⅲ Les colònies tèxtils convertides avui en una ruta turística, el Parc Fluvial, amb un museu a Cal Vidal on es veu com es vivia en una colònia.

Ⅲ El Museu de les Mines de Cercs a Sant Corneli, on s’han adaptat les instal·lacions per mostrar com es vivia en una colònia minera; fins i tot es pot entrar en una galeria.

Ⅲ La reconversió de l’antic tren que anava de la Pobla a Castellar de n’Hug i també la millora i l’adequació de l’antiga estació del tren a Guardiola de Berguedà com a sala d’exposicions.

Ⅲ La reconversió de la mina d’Asland a la Pobla de Lillet al Museu del Ciment.

Tots aquests exemples de reconversions d’antigues explotacions industrials en elements d’atractiu turístic i els mateixos elements naturals de la comarca i d’altres projectes com el Camí dels Bons Homes, la Ruta dels Cavalls del Vent, l’explotació d’activitats nàutiques al pantà de la Baells, etc., cada vegada donen més opcions al visitant i més fonts de negoci a l’empresari local. A més, comencen a canviar la mentalitat general de la comarca que només veia futur econòmic en la indústria, de manera que ara es creu que el turisme i el sector serveis poden ser una font d’ingressos més important i més respectuosa amb el medi del que ho va ser la indústria en el seu moment.

D’altra banda, el sector del comerç ha de fer una aposta seriosa per actualitzar i millorar la competitivitat si se’n vol garantir la continuïtat. Els nous formats de competència són molt agressius, sobretot les polítiques de comunicació i de preus, per això potser cal unir esforços i estudiar la possibilitat de crear la federació d’associacions de comerciants de la comarca del Berguedà, per aconseguir l’aprofitament de sinergies i tenir més força en el moment d’actuar.

Entre les iniciatives posades en pràctica amb l’objectiu de facilitar la creació i la consolidació de noves petites empreses i generar ocupació al Berguedà, hi ha els vivers d’empresa. A Catalunya, hi ha 23 vivers d’empresa, que es localitzen majoritàriament a la província de Barcelona (17). Cal destacar que en la majoria dels casos els vivers d’empresa formen part d’una societat municipal amb capital aportat per l’ajuntament i

ESTUDI SOCIOECONÒMIC DE LA COMARCA DEL BERGUEDÀ 2004

136 estan especialitzats en empreses de serveis. La raó de ser dels vivers d’empresa està totalment justificada, ja que no ofereixen només un espai físic per desenvolupar l’activitat empresarial a un preu competitiu, sinó que donen suport a les microempreses amb un saber fer i una assistència tècnica que poden ser cabdals per a la supervivència i l’èxit.

Una altra de les actuacions que cal desenvolupar al Berguedà és impulsar els serveis de proximitat, que permeten de suavitzar el procés de migració de les poblacions petites cap a la capital de la comarca, ja que posen a disposició dels habitants de més edat de serveis que, d’altra manera, no tenen. Caldrà fer un estudi de necessitats concretes i veure en quins àmbits s’han de desenvolupar.

Cal esmentar que, segons l’Anuari Econòmic Comarcal 2004 de Caixa Catalunya, els serveis van ser el sector més expansiu de la comarca, amb un augment del valor afegit del 3,22 %. Aquests resultats són indicatius dels forts avenços del comerç (4,6 %) i l’hoteleria (5 %), sectors que representen el 27,6 % i el 15,4 % de l’activitat dels serveis.

Per concloure, la comarca del Berguedà disposa de grans potencialitats per desenvolupar en el sector serveis, només cal una acció de consens i coordinació per aprofitar els esforços que actualment ja es fan. Molt probablement, en un període de cinc anys podrem parlar d’un nou Berguedà especialitzat i competitiu §

Hermínia Andreu i Aparicio Consultora i professora de la Facultat d’Empresa i Comunicacióde la Universitat de Vic

ESTUDI MONOGRÀFIC

137

6. Síntesi i conclusions principals ¨

1. El Berguedà és una de les comarques menys poblades de Catalunya. L’any 2003 tenia gairebé 39.000 habitants i una densitat de 33 h./km?. Representa el 0,58 % de la població catalana i el 3,71 % del seu territori. Bona part de la seva població es concentra a la capital, seguida de les poblacions de Gironella i Puig-reig, i representen el 63 % de la població berguedana. La resta del territori està gairebé deshabitat i es caracteritza per un paisatge amb petites poblacions i cases de pagès entre extenses superfícies de boscos. Després de dècades marcades per un despoblament continuat, des del tombant de segle el Berguedà manifesta un cert redreçament demogràfic, degut bàsicament als fluxos immigratoris, ja que el creixement natural segueix una tendència negativa. Amb tot, el creixement és inferior al de la mitjana catalana.

2. Un altre element que destaca en la demografia del Berguedà és l’envelliment continuat i la manca de recanvi generacional, fet que té unes conseqüències directes sobre el mercat de treball i sobre la demanda d’equipaments i serveis destinats a la població gran. Es consolida una estructura demogràfica poc dinàmica marcada per la crisi de les principals poblacions del Berguedà, en part afectades pel tancament d’empreses dedicades a la indústria tèxtil, la mineria del carbó i la producció d’àrids; el creixement de petites poblacions reorientades cap al sector turístic, on s’han construït segones residències, i finalment la concentració de la població a la capital, centre d’atracció de la resta de la comarca que concentra bona part dels serveis educatius, sanitaris, comercials i administratius. Per tant, es consolida una certa macrocefàlia comarcal, amplificada per la pèrdua de pes específic de les poblacions mitjanes. Alhora, bona part dels pobles pateixen una pèrdua de massa crítica necessària per a la vida econòmica local, fet que obliga molts veïns d’aquestes poblacions a desplaçar-se a Berga.

3. La tendència negativa del creixement del PIB del Berguedà l’any 2003 (–1,69 %) és contrària a l’evolució del conjunt de Catalunya (1,71 %) i trenca el creixement continuat del període 1999-2002. L’estructura sectorial del PIB del Berguedà per a l’any 2003 respecte dels anys anteriors tendeix a convergir cap al model català, però encara manifesta un retard històric, sobretot per la sobredimensió dels sectors primari i secundari i per la distància que separa el pes específic dels serveis respecte del comportament mitjà català. En el període 1998-2002, el PIB/càpita del Berguedà s’ha anat aproximant al de la mitjana catalana, una tendència que es trenca el 2003 fins a situar-se un 25 % per sota del PIB/càpita de Catalunya. Quan el criteri per mesurar el nivell de riquesa relativa de la població resident en la comarca es mesura en termes de renda familiar disponible per càpita, els nivells s’aproximen als de la mitjana catalana.

4. Tot i l’augment de l’ocupació els darrers anys, majoritàriament a través de contractes temporals i especialment intensa en els sectors de la construcció, dels serveis, i dels subsectors industrials de l’alimentació i de la fusta, la taxa d’atur segueix un increment progressiu des del tombant de segle, coincidint amb l’inici d’una fase menys expansiva de l’economia. L’any 2003 es van registrar 1.252 persones aturades, que representa una taxa d’atur del 7 %, gairebé mig punt per sobre del comportament català (6,4 %). Les dues terceres parts són dones amb una mínima formació reglada, majoritàriament majors de 40 anys, que procedeixen de la indústria tèxtil, sector que registra la meitat de les persones aturades a la comarca. Efectivament, les poblacions amb més tradició industrial, com Guardiola de Berguedà, Puig-reig, Vilada, Gironella, Casserres i Avià, entre d’altres, són les que tenen una taxa d’atur superior.

5. Malgrat els indicadors econòmics i laborals negatius del Berguedà respecte de la tendència catalana, en termes generals, la població de la comarca gaudeix d’un nivell

SÍNTESI I CONCLUSIONS PRINCIPALS

139 de qualitat de vida força satisfactori en relació amb la mitjana de Catalunya. Bona part dels indicadors socials i de benestar de la població reflectits a l’informe presenten un índex superior a la mitjana del Principat quant a equipaments i serveis educatius, culturals i esportius, sanitaris i de serveis socials.

6. Pel que fa als canvis en l’estructura productiva berguedana i la dinàmica dels seus diversos sectors i subsectors, cal tenir present la convergència lenta cap a l’estructura productiva del conjunt català, la inexistència de grans empreses i el predomini de les petites empreses. En destaquen els aspectes següents:

Ⅲ L’any 2003, el sector primari tenia un pes relativament elevat en el conjunt de l’economia berguedana (el 5,3 % del PIB davant de l’1,6 % de Catalunya). En el darrer quinquenni, el seu creixement ha estat lleugerament negatiu (–0,9 %), el mateix comportament que va tenir el conjunt de l’economia catalana. L’any 2003, el creixement moderat de la ramaderia i la caiguda del subsector forestal van arrossegar el sector primari cap a la baixa, amb un decreixement del –3,36 %. Les explotacions agropecuàries han tendit a reduir-se i l’activitat s’ha concentrat en explotacions cada vegada més grans. Val a dir que, a banda de la producció destinada als mercats convencionals, s’està desenvolupant un tipus de granges que ofereixen productes ecològics de qualitat (engreixament de bestiar i agricultura bàsica).

Ⅲ El pes específic de la indústria berguedana és superior al del conjunt català. Aquest sector ha tendit a perdre importància, però encara es manté per sobre de l’estructura productiva catalana. El creixement mitjà de la indústria en el període 1998-2003 va ser negatiu (–1,6 %), mentre que en el conjunt català va créixer el 2,7 %. L’any 2003, el comportament del sector ha estat molt negatiu, el pitjor de totes les comarques catalanes, amb una caiguda del 9,8 %. En són responsables les caigudes dels subsectors de la producció d’energia (–18,3 %) i la indústria tèxtil (–11,8 %).

D’altra banda, la indústria extractiva al Berguedà requereix una transformació important, associada a la capacitat d’assolir preus competitius en subsectors determinats, com l’extracció minera, amb problemes greus de competitivitat derivats dels costos d’extracció i del potencial de reserves de les mines. Finalment, pel que fa al sector tèxtil, d’una gran importància històrica en el desenvolupament industrial de la comarca, la crisi que pateix podria continuar i conduir a més reestructuracions durant els propers anys, sobretot en les branques d’activitat que produïen béns poc diferenciats, amb poc contingut tecnològic o de disseny i un valor afegit escàs. Els darrers anys, aquest sector ha patit reduccions importants de personal, no obstant això, les empreses del sector han evolucionat cap a productes especialitzats i de recuperació, i han obert nous mercats a l’exterior. També s’observa un procés de diversificació en l’estructura empresarial de la comarca. S’està generant un fenomen interessant d’aparició de microempreses. Això permet de donar més flexibilitat al mercat de treball, amb més serveis i personal menys especialitzat, adaptant-se a la demanda creixent de polivalència en serveis subcontractats externs.

Ⅲ La construcció, juntament amb els serveis, estan prenent el relleu a la indústria com a motor de l’economia berguedana. És el sector amb un creixement més intens. Els darrers cinc anys el sector ha crescut el 5,9 %, set dècimes per

ESTUDI SOCIOECONÒMIC DE LA COMARCA DEL BERGUEDÀ 2004

140 sobre de la mitjana catalana. L’any 2003, l’activitat constructiva va créixer 1,92 punts per sobre de la mitjana catalana. Amb tot, s’observen signes de desacceleració del sector. D’altra banda, la ciutat de Berga, que concentra gairebé la meitat de la construcció de la comarca, els darrers anys està perdent pes específic en benefici d’altres poblacions. Destaca la baixa construcció d’habitatges de protecció oficial, i el predomini d’habitatges unifamiliars (en part destinats a segona residència) de dimensions raonables a preu baix, si es compara amb la tendència catalana.

Ⅲ Els serveis, que és el sector més important dins de l’economia berguedana, experimenten un fort creixement, però encara estan per sota de la importància d’aquest sector en l’estructura productiva catalana. Entre els anys 1998 i 2003, el sector va créixer de mitjana el 3 %, lleugerament per sobre del creixement del conjunt de Catalunya (2,8 %). L’any 2003 es manté la mateixa tendència (el 3,2 % al Berguedà i el 2,2 % a Catalunya). El subsector més dinàmic ha estat el de l’administració pública, sanitat i educació. El sector comercial del Berguedà supera la mitjana de Catalunya tant en termes de superfície de venda com en nombre d’establiments detallistes per habitant. Tot i això, s’ha establert com a comarca de pas dels visitants barcelonins i de l’àmbit metropolità de Barcelona que van a la Cerdanya, i no ha desenvolupat una estructura i una oferta prou atractives per aconseguir desviar una part d’aquests fluxos de consumidors potencials. Cal destacar, en particular, el potencial de creixement del subsector turístic, sobretot de turisme rural i cultural i de les petites empreses de serveis complementaris. Hi ha hagut una aposta per part de l’Administració i la societat civil per potenciar l’activació d’aquest subsector, tot i que no s’ha definit suficientment ni s’han homogeneïtzat les actuacions entre entitats municipals, supramunicipals, agents i empreses del sector.

7. L’anàlisi dels factors que han contribuït a determinar les pautes de localització de l’activitat econòmica recomanen les actuacions següents per al futur desenvolupament econòmic de la comarca:

Ⅲ Especialització i diversificació del teixit productiu. Cal reorientar l’especialització tradicional de l’economia berguedana basada en les indústries extractives i tèxtils cap a nous subsectors que generin més valor afegit. D’aquesta forma, encara que aquests sectors perdin pes relatiu en termes d’ocupació, no estaran condemnats a perdre pes en termes de producció, sempre que els augments de productivitat avancin en paral·lel a la reducció i la requalificació de la força de treball i que creixi el grau de cobertura exterior. Part del capital en desús generat per les activitats industrials (fàbriques de riu i colònies industrials) i mineres pot reconvertir-se cap a nous usos: microempreses de serveis poc intensives en capital basades en les TIC (tecnologies de la informació i el coneixement). Cal estimular la diversificació econòmica i cercar nous filons d’ocupació a través de serveis de proximitat de base social i assistencial. Una reorientació amb èxit de l’oferta comercial i de serveis requereix la coordinació sectorial i la participació dels agents de promoció econòmica públics i privats. Un model de desenvolupament social i econòmic basat en la posada en relleu dels atractius residencials que té el Berguedà, per a primera residència, i amb la possibilitat actual i real de disposar d’infraestructures tecnològiques per al desenvolupament de determinades activitats econòmiques, podria comportar una segona revolució industrial al

SÍNTESI I CONCLUSIONS PRINCIPALS

141 Berguedà. El model de futur del Berguedà no ha de comportar necessàriament una explosió demogràfica desmesurada, sinó que ha de vincular un creixement sostenible de la població a un creixement de l’ocupació en activitats econòmiques en equilibri. Per exemple, activitats relacionades amb la tecnologia i la creativitat, capaces de generar ocupació i riquesa, que no exploten necessàriament un recurs localitzat al territori, és a dir, es tracta d’activitats econòmiques sense necessitats específiques de localització en la seva producció.

Pel que fa al comerç, cal destacar la importància al Berguedà, i en especial a la capital, del petit comerç familiar, que en molts casos pateix una manca de relleu generacional. S’imposa una renovació de l’oferta dels serveis de proximitat en un entorn cada vegada més competitiu. Per això convé, en bona part dels casos, renovar la imatge dels establiments comercials i de serveis a través de la innovació i el disseny, vetllar per la cura i el tracte en l’atenció al client i aconseguir una oferta diferenciada i complementària a les grans superfícies comercials. El futur del sector necessita aprofundir cap a una oferta singular, diferenciada i estable de la comarca, i aprofitar actius com el mercat setmanal del dissabte o les festes com la Patum.

Finalment, el sector turístic té unes notables possibilitats de creixement atès el potencial paisatgístic de la comarca. Turisme sostenible de base cultural, esportiva i rural que coordinadament haurien de crear el concepte de Berguedà únic amb productes autòctons i de qualitat i evitar models de desenvolupament amb un impacte escàs sobre la població i les bases econòmiques del Berguedà.

Ⅲ Disponibilitat de sòl industrial. Actualment hi ha manca de sòl industrial a la comarca per desenvolupar activitats econòmiques. Per això, caldrà desplegar els projectes de nova dotació de sòl industrial el més aviat possible, com és el cas del nou polígon industrial comarcal que aprofita l’ampliació de l’eix viari C-16, i dotar-los de serveis bàsics i de transport col·lectiu. També convé coordinar a escala supramunicipal les polítiques de sòl industrial especialitzat i recuperar els edificis que havien estat colònies industrials i fàbriques de riu per ubicar-hi vivers d’empreses i activitats turístiques.

Ⅲ Dotació d’infraestructures de transport i de comunicació. El Berguedà és lluny de les comunicacions vitals del país i la seva indústria necessita bons accessos a ports i aeroports i als eixos verticals, principals connectors d’Europa. Per això cal accelerar el desdoblament de l’eix del Llobregat (C-16) i potenciar les comunicacions transversals de la comarca, és a dir, vertebrar les poblacions a través de la millora de la xarxa de carreteres locals que comuniquen amb l’esmentada C-16. També cal millorar les vies que comuniquen amb les comarques veïnes de l’est i de l’oest del Berguedà, especialment amb Ripoll i Sant Llorenç de Morunys. Cal advertir que les comarques del Berguedà i el Solsonès queden al marge en la previsió d’inversions en infraestructures de primer ordre que contempla el Pla territorial parcial que s’està elaborant actualment i que preveu millores per unir les ciutats de Vic, Manresa i Igualada. Respecte del transport públic per carretera convé renovar la flota d’autobusos, incrementar-ne la freqüència de pas i adaptar els horaris a les necessitats dels usuaris. Pel que fa a les comunicacions, caldria desplegar per tot el territori la xarxa de banda ampla de les comunicacions digitals.

ESTUDI SOCIOECONÒMIC DE LA COMARCA DEL BERGUEDÀ 2004

142 Ⅲ Disponibilitat de mà d’obra qualificada i de capital humà. Cal potenciar els centres i els programes de formació ocupacional, vetllar per la formació continuada dels treballadors i estimular el retorn dels estudiants universitaris que s’han format arreu.

Ⅲ Consolidació d’una xarxa institucional de promoció econòmica i de suport empresarial. Cal aprofundir en la coordinació de tots els agents econòmics i socials, públics i privats, en especial entre les institucions públiques de promoció econòmica i les empreses i els organismes que les agrupen §

SÍNTESI I CONCLUSIONS PRINCIPALS

143 ¨ Quadre 1. El Berguedà en xifres

Berguedà Catalunya Bergu./Cat. % Any

Població Habitants 38.955 6.704.146 0,6 2003 Superfície (km2) 1.183 31.895 3,7 2003 Densitat de població (h./km2) 33 210 15,7 2003 Índex d’envelliment1 220 124 177,4 2003 Població de procedència estrangera (%) 5,4 10,0 54 2003

Producció i renda PIB (MEUR del 1995) 417 95.184 0,4 2003 Percentatge sobre el PIB total Agricultura 5,3 1,6 331,2 2003 Indústria 34,1 31,2 109,3 2003 Construcció 12,8 7,8 164,1 2003 Serveis 47,8 59,4 80,5 2003 PIB per càpita (milers d’euros del 1995) 10,7 14,2 75,3 2003 Renda familiar bruta disponible per habitant (milers d’euros) 10,7 12,7 84,2 2002 Densitat empresarial (empreses/100 treballadors) 2,85 2,96 96,3 2003

Mercat de treball Afiliats al règim general de la Seguretat Social (SS) 8.187 2.395.824 0,34 2003 Afiliats SS / població (%) 21,0 35,7 58,9 2003 Contractació laboral 14.663 2.128.873 0,7 2002 Atur registrat 1.192 201.694 0,6 2003 Taxa d’atur (atur registrat / població activa, %) 7,0 6,4 109,4 2003

Qualitat de vida (Indicadors per 1.000 habitants) Biblioteques 0,18 0,14 128,6 2000 Sales de cinema 0,05 0,10 50,0 2001 Teatres i auditoris 0,05 0,02 250,0 2001 Alumnes en ensenyament no universitari 124,00 155,00 79,9 2001 Població amb estudis superiors 78,00 116,00 71,6 2001 Centres hospitalaris 0,08 0,03 266,6 2002 Llits hospitalaris 6,17 4,78 128,0 2002 Places en residència per a gent gran 17,25 6,59 261,8 2003 Habitatges iniciats 9,70 13,20 73,7 2003 Habitatges acabats 9,70 10,30 93,7 2003 Establiments de comerç al detall 19,70 17,80 110,7 2001 Vehicles de turisme 456,00 462,00 98,7 2001 Caixes i bancs 1,30 1,12 110,3 2000

1 Habitants de 65 anys i més per 100 habitants de menys de 65 anys

ESTUDI SOCIOECONÒMIC DE LA COMARCA DEL BERGUEDÀ 2004

144