INVENTARI DE CAMINS RAMADERS DEL BERGUEDÀ Berga, 2007 Grup
Total Page:16
File Type:pdf, Size:1020Kb
INVENTARI DE CAMINS RAMADERS DEL BERGUEDÀ Berga, 2007 Grup de Defensa de la Natura del Berguedà Parc Natural del Cadí-Moixeró – Berguedà Iniciatives SD, SL GDNB - Inventari de camins ramaders del Berguedà INVENTARI DE CAMINS RAMADERS DEL BERGUEDÀ Grup de Defensa de la Natura del Berguedà Parc Natural del Cadí-Moixeró – Berguedà Iniciatives SD, SL Direcció: Dr. Xavier Campillo i Besses Realització: Alba Escriche i Rius Xavier Campillo i Besses Enquestadors: Noèlia Arco i Casals Karina Behar i Murillas Xavier Campillo i Besses Mª del Agua Cortés i Elía Alba Escriche i Rius Roger Gavaldà i Palacín Finançament: Leader Plus Parc Natural del Cadí-Moixeró 2007 2 GDNB - Inventari de camins ramaders del Berguedà ÍNDEX Presentació Informadors i fonts documentals Mapa dels camins ramaders del Berguedà Els camins ramaders Característiques i resultats de l’inventari Vocabulari Fitxes dels camins ramaders inventariats Annex: Mapes Taules Fitxes de camp 2007 3 GDNB - Inventari de camins ramaders del Berguedà PRESENTACIÓ Els camins ramaders són un bé públic d’interès econòmic social i ambiental. Llur coneixement i llur conservació i valorització social i econòmica són una contribució a la preservació del patrimoni natural del Berguedà i poden ser també un factor de desenvolupament local de la comarca amb criteris de sostenibilitat. És per això que el Grup de Defensa de la Natura del Berguedà (GDNB), d’acord amb les finalitats de l’entitat, que recullen els seus estatuts, ha realitzat l’inventari de camins ramaders del Berguedà. El Berguedà és una comarca de muntanya de tradició ramadera. Aquest fet ha comportat històricament la creació d’una xarxa de camins ramaders que servia per permetre el pas dels ramats transhumants que provinents de la plana i la costa es dirigien a les pastures dels Pirineus. Entre aquests camins trobem alguns dels camins ramaders més importants de Catalunya com el de Poblet als Rasos de Peguera o el del Vallès a Castellar de N’Hug i el Pla d’Anyella entrant pel Lluçanès. Els camins ramaders inventariats sumen prop d’un miler de quilòmetres. D’acord amb la Ley, 3/1995, de vías pecuarias, els camins ramaders són un bé de domini públic de titularitat autonòmica. La seva amplada pot oscil·lar entre 10 i 75 metres. Els camins ramaders són una infraestructura ramadera fonamental, que pot assumir alhora noves funcions ambientals, socials i econòmiques. Sovint s’ha destacat la seva funció de corredors biològics, mentre que la mateixa Ley de vías pecuarias els assigna noves funcions socials diferents de la funció ramadera original: “Asimismo, las vías pecuarias podrán ser destinadas a otros usos compatibles y complementarios en términos acordes con su naturaleza y sus fines, dando prioriad al tránsito ganadero y otros usos rurales, e inspirándose en el desarrollo sostenible y el respeto al medio ambiente, al paisaje y al patrimonio natural y cultural.” (art. 1.3.). Entre els usos complementaris la llei especifica: “el paseo, la práctica del senderismo, la cabalgada y otras formas de desplazamiento deportivo sobre vehículos no motorizados siempre que respeten la prioridad del tránsito ganadero.”, de manera que els camins ramaders esdevenen una infraestructura potencial per a la creació de senders i especialment per al turisme eqüestre sobre sòl de titularitat pública. La protecció de les vies pecuàries i llur aprofitament social es veu dificultat al Berguedà per l’absència d’un coneixement detallat sobre els camins ramaders existents. Aquest a situació comporta un desconeixement dels camins existents i de llurs característiques (traçat, amplada i jerarquia), també dels elements associats, com ara pletes, mosqueres, abeuradors, cabanes, etc. Aquest fet propicia llur abandó i usurpació per part de particulars. Aquest inventari omple, doncs, un gran buit de coneixement i ho fa en un moment crucial ja que el coneixement dels camins ramaders, un coneixement no acadèmic ans sobretot popular, s’està perdent a marxes forçades a causa de la desaparició dels darrers testimonis vius de la transhumància. El GDNB vol agrair abans de tot, la col·laboració voluntariosa i altruista de la trentena llarga de persones entrevistades, majoritàriament pastors, ramaders i pagesos, en segon lloc el GDNB vol reconèixer el treball de camp que amb il·lusió han dut a terme els enquestadors. A l’últim, volem agrair també el suport del Parc Natural del Cadí-Moixeró i de Berguedà Iniciatives SD,SL, que han cofinançat el treball. Carles Navarro i Solsona President del Grup de Defensa de la Natura del Berguedà 2007 4 GDNB - Inventari de camins ramaders del Berguedà El camí ral de Cardona a l’antic hostal del Gran-Nom, quinze metres de camí ramader. 2007 5 GDNB - Inventari de camins ramaders del Berguedà INFORMADORS I FONTS DOCUMENTALS Informadors Agustí Guitart Solé de Gósol Josep Salvans “El cuca” d’Olost Andreu Galera Josep Sánchez de Gironella Daniel Pujols “El ferrer de Merlès” Josep Subirana Casafont de Casserres Ernest Sitges de la Pobla de Lillet Josep Tintó d’Avià Gaspar Cardona de la Clusa Llorenç Pla “El Pere Xic” d’Urús Jaume de Can Peritxes de Bellver Lluís Colilles Vilà de Viver Jaume Ribot “Torre d’Estoll” Lluís Pellicer Serra de Casserres Joan Giralt “El Sibína” de Toses Maria Gràcia Dolla Capelles i Antoni Santasusagna Reig de Puig-reig Joan Marginet, alcalde de Riu Miquel Pujol de Vilada Joaquim Grabulosa Font de Gósol Pepet Ribera de Montellà Jordi Coromines de Navàs Peret de Ca l’Ocell de Prats de Cerdanya Josep Bover Guitart de l’Espunyola Ramon Mas Puig de Casserres Josep Calveras de Casserres Ramon Orriols de Vilada Josep Capelles del Grapal de Puig-reig Ramon Planas Torrabadella de Montclar Josep Guitó Pujols de Sant Joan de Montdarn Ramon Prat del Guixaró Josep Maria Mosoll Hitó de l’Espunyola Ramon Puig Ponts de Gósol Josep Mosoll Serra de l’Espunyola Ramon Salvans de Bellver Josep Pagerols Costa de Santa Maria de Ramon Solà d’Avià Merlès Fonts cartogràfiques i fotogramètriques Mapa topogràfic nacional d’Espanya. Escala 1:50.000. Gósol (254). Istituto Geográfico y Catastral. Servicio Geogràfico del Ejército. 2ª edició 1949. Mapa topogràfic nacional d’Espanya. Escala 1:50.000. Bellver (216). Istituto Geográfico y Catastral. Servicio Geogràfico del Ejército. 2ª edició 1951. Mapa topogràfic nacional d’Espanya. Escala 1:50.000. Puigcerdá (217). Istituto Geográfico y Catastral. Servicio Geogràfico del Ejército. 2ª edició 1949. Mapa topogràfic nacional d’Espanya. Escala 1:50.000. La Pobla de Lillet (255). Istituto Geográfico y Catastral. Servicio Geogràfico del Ejército. 2ª edició 1951. Mapa comarcal de Catalunya. Escala 1.50.000. Cerdanya-15. Institut cartogràfic de Catalunya. 1ª edició 1994. Mapa físic de la Comarca de la Cerdanya. Escala 1:100.000. La Cerdanya. Editat per l’Institut d’Estudis Ceretans. Juny de 1982. Mapa excursionista i Turístic. Escala 1:25.000. Serra del Cadí – Pedraforca. Parc Natural del Cadí-Moixeró. Editorial Alpina. 1ª edició Juny 2001. Mapa topogràfic-turístic. Estacions hivernals. Escala 1:50.000. Cerdanya. Pirineu Català. Editorial Alpina. 1985. 2007 6 GDNB - Inventari de camins ramaders del Berguedà Visor d’ortofotomapes de Catalunya, V1.1. Cerdanya. Institut Cartogràfic de Catalunya. Marià Vidal, Lluís (final del segle XIX) “Camino vecinal de Berga a Serchs y la Baells” Escala 1:5.000. Arxiu Històric de la Diputació de Barcelona. OP-1059, núm. 8. Ortofotografies 1:5000 del Berguedà, Institut Cartogràfic de Catalunya. Fonts bibliogràfiques Agrupació de Muntanyencs Berguedans, (1984) “Pels camins del Berguedà”. L’Erol. Juliol de 1984: 75- 81. August Torras, C (1905) “ Bergadá. Valls altes del Llobregat” Pirineu Català. Guia itinerari. Tipografia “L’Avenç” .Barcelona. Blanchard, R.; Vila, P. (1978, reed. de l'obra original de 1925), “Assaig de geografia de la muntanya”, Aspectes geogràfics de Catalunya. Selecció d'escrits de geografia, pp. 27-168, Biblioteca de Cultura Catalana, 32, Curial, Barcelona. Campillo, X. (Dir.) (2004) Inventari de camins de la comarca del Berguedà (segona fase). Consell Comarcal del Berguedà. Escola Universitària de Turisme i Direcció Hotelera, Naturgest S.L.. Campillo, X; Martí, R. (1995) “Inventari de camins públics del Parc Natural del Cadí-Moixeró” Berga. Direcció General de Planficació i Acció Territorial i Obres Públiques de la Generalitat de Catalunya, Barcelona. Costa i Savoia, E. (1987), “Viatges amb els pastors transhumans”, Editorial Montblanc Martin –CEC, Barcelona. Cutrina, G. (1997) “Ovelles i pastors al Ripollès” Edicions Maideu. Ripoll. 43-46. DARP (1982), Vies Pecuàries, propostes de classificació. Comarca Berguedà. Terme municipal: Bagà. Direcció General del Medi Rural. Medi Natural, Barcelona. DARP (1982), Vies Pecuàries, propostes de classificació. Comarca Berguedà. Terme municipal: Castellar de N'Hug. Direcció General del Medi Rural. Medi Natural, Barcelona. DARP (1982), Vies Pecuàries, propostes de classificació. Comarca Berguedà. Terme municipal: Guardiola de Berguedà. Direcció General del Medi Rural. Medi Natural, Barcelona. DARP (1982), Vies Pecuàries, propostes de classificació. Comarca Berguedà. Terme municipal: La Pobla de Lillet. Direcció General del Medi Rural. Medi Natural, Barcelona. Forcada, I.; Sànchez, j.; Soler, L. (2006) “Del Lluçanès a la Cerdanya. Resseguint camins ramaders” Col·lecció Guies del Centre Excursionista de Catalunya. Publicacions de l’Abadia de Montserrat. Barcelona. Fusté, G.; Cazorla, X. (1997), Estudi dels antics camins ramaders a l’Alt Berguedà, Parc Natural del Cadí-Moixeró. Llobet, S. (1968), “El Ripollès”, Geografia de Catalunya, vol. III:348, Aedos, Barcelona. Llobet, S.; Vilà i Valentí, J. (1951), “La transhumancia en Cataluña”, Compte Rendu du XVIe Congrès International de Géographie, pp.36-47, Lisboa 1949. Maeso, N; Alberti, P. (2003) “Recull de Riu de Cerdanya. La toponímia del terme i mapa actualitzat. Característiques i encís d’aquest poble cerdà. Itineraris excursionistes de la zona” Pagès editors. Lleida. Mancomunitat de Catalunya, (1921), Costumari Català, Vol. II, Costums sobre termenals, camins i aigües en terres de pagès, Barcelona. Martí, E. (1916), Estadística de las vías pecuarias de la provincia de Lérida, Consejo Provincial de Fomento, Lleida.