EL CINEMA a BORREDA 1 a VILADA Isaac Soca
Total Page：16
File Type：pdf, Size：1020Kb
L' EROL DOSSIER 39 EL CINEMA A BORREDA 1 A VILADA Isaac Soca Borreda: de la llanterna funcionar els dos borredanesos. En altres gent, en ll oc de quedar-se a Borreda, bai magica a 1978. ocasions, també v i a~aren a la Cerdanya per xava a veure les pel·lícules a Vilada, on feia a passar algunes pel·lícules, pero no d'una poc que s'havia comprat una OSSA IV. Les primeres imatges sobre una pantalla manera tan freqüent com a Berga. El 1948 es retira la Gaumont del Centro que es projectaren a Borreda es van obte Fins al moment, a Borreda, encara no Moral, perque ja es considerava un aparell nir a partir d'una llanterna magica a finals hi havia hagut cap local preparat per a fer massa antic, i es compra una AEG amb ca r del segle XIX. La llanterna magica perme hi cine. Pero el 1928, I'arribada d'electrici bons, que van venir a instal ·lar uns rell ot tia ja captar una idea de moviment a partir tat des de la central de Vilada permetia gers de Montesquiu. La nova maquina fou d'una alternanc;a de la visió retiniana; dues instal·lar una Gaumont de 35 mm al Cen comprada per Josep Costa i Marcel·1í Ven imatges successives i mobils eren projecta tro Moral, local situat al carrer Manresa. tura, ambdós de Borreda. Sembla que I' es des a través d'un forat único L'aparell, que La Gaumont era una casa francesa assen trena es féu a I'agost, per la festa major. Va funcionava amb carbur, fou portat pel doc tada a Barcelona que també es dedicava llogar-se I'alies Ermenteret perque es pas tor Costa, un india fill de Borreda que ha al negoci de distribuició de films. Sembla segés pel poble amb una pancarta tot anun via fet fortuna a Cuba. A Borreda hi havia ser que la maquina portava una lampada ciant quines pel·lícules es projectarien. Tot pugnes entre 2 metges -segurament per d'un tamany forc;a més exagerat que les plegat va tenir forc;a exit. Amb l' AEG, es raons polítiques-, un deis quals era I'es habituals i era encara una maquina de cine féu cine fins a 1953. mentat doctor Costa, cosa que aviat va di mut. Un any després d'haver deixat de funci vid ir el poble. Els de la facció del doctor Deis anys de la República fins a camen onar l' AEG, Benet Calonge, amo d'una fa Costa no van trigar a aprofitar la llanterna c;ar la guerra civil, les diferencies polítiques brica de pastes alimentícies de Berga, s'in per fer a bretolades i algunes bromes de mal s'accentuaren. El Centro Moral era, alesho teressa per anar a Borreda a fer cinema. La gust, sobretot a les religioses del poble. Val res, el local social de la L1iga Regionalista. maquina que portava era de dimensions a dir, pero, que, un cap passades les pri Els sindicats, com la CNT -dirigida per molt petites, cosa que li permetia ficar- la meres impressions sorpresa, es feren diver Josep Isanta-, i els membres del Radium, dintre de qualsevol cotxe. ses exposicions al públic, acompanyades també de la CNT, tenien el local al cafe de Dos anys més tard, el 1956, en Calonge per una pianola de maneta. cal Nill, al carrer de la Font. Fou enmig deixa de fer els viatges a Borreda amb la No tenim notícia del temps que funcio d'aquesta situació que els de cal Nill apro mateixa freqüencia . Fou llavors que en na la llanterna magica ni de quan deixa de fitaren per portar a Borreda la primera Josep Costa, de cal Costa, i en Joan Casoli fer-ho, pero fou a comenc;aments de segle maquina sonora. Funcionava a partir de va, alcalde del poble, compraren a mitges quan arriba a Borreda la primera maquina dos grans discs de 78 rpm, pero no era un una Debrié[?] de 16 mm. Sembla ser que de cine, una Lumiere. Aquesta havia estat aparell massa perfecte en la si ncronització era per a fer cine mut, pero se li havia adap comprada per dos socis, l'Enric Mascarella imatge-so, cosa que va arribar a provocar tat I'aparell de so. Amb aquesta maquina i I'Enric Tarradelles. No fou massa habitu més d'una situació comica. A partir d'aquí, tornava a ser possible poder tenir sessions al que fessin cine a Borreda, ja que, arnés, doncs, estaven funcionant dues maquines de cine els diumenges. Els primers anys, no disposaven de local. Ambdós socis es alhora: la Gaumont del Centro Moral i la pero, soli en anar a Alpens a fer alguna pro dedicaren durant fon;:a temps a carretejar sonora de cal Nill. Tant en un local com en jecció, per tal de poder pagar i mantenir la la maquina fins a Berga, on projectaren I'altre s'acostumava afer ball amb una gra maquina, tot i ser un aparell petit i porta pel·lícules de manera bastant regular, al mola després de les sessions cinematogra til. La major part de les vegades hi anaven cafe de ca l Negre. Tomas Pujol, en el seu fiques. acompanyats de I'Enric Roca i, com a trans llibre Berga, Records del passat, ens dóna al No hem pogut esbrinar que va passar port, aprofitaven el camió de ll et de la fa gunes detalls del cine que es feia a I'es durant la guerra civil amb el cine, pero el mília Estrada, també de Borreda. Com van mentat cafe, amb el nom de Cine Diorama . 1940 la maquina de cal Ni ll havia desapa poder, van anar fent cine fins a 1961. Ens parla deis preus, de la durada de les regut, probablement requisada. Sois es feia A finals de la decada deis cinquanta, en sessions, del tipus d 'a mbient que s'hi res alguna projecció amb la maquina de cine Josep Costa, juntament amb en Marcel·1í pirava ... Possiblement aquest cine fou el mut que encara quedava al Centro Moral. Ventura, veieren nous horitzons. Va n tenir que, almenys durant algun temps, feren És per aixo que, a partir de 1945, molta la iniciativa d'anar a muntar una sala de 40 DOSSI E R l' EROL cinema a la barriada d e Verdum, a Ba rcelo na, s ituada vora I'actual avinguda de la Meridiana. Els calia comprar una fabrica de sabó a l senyor Casulla de Sa nt Quirze de Besora per tal de poder-Ia-hi instal ·lar. Hi hagué problemes. En Casulla no va ven dre la nau als dos borredanesos, pero amb d'altres socis tira e l projecte endavant. A mitjan d ecada deis cinquanta la barriada de Verdum havia estat densament pobla da, sobretot a partir d 'edificis d e protecció oficial que s'hi havien constru'lt. La nova sa la va tenir molt d 'exit, per la gran aflu encia d e públic que rebia, cosa que també va generar a lg un incide nt puntual en el qual hagueren d 'intervenir grups antidis turbis. Actualment encara funciona amb el nom de Ci l/ e Verdllm. No fou fins a l 1966, a instancies de Joan Casoli va i de la cietat del Cine Victori a de Gironell a, que el senyor Aniento, un tec Edifiei 01 1 lIi IIngll é el cille/1/n Pirellaico i, /1/ és lard, el Picall eel. ISAAC SOCA nic d e la casa OSSA, juntament amb en Pere Soca, visitaren e l loca l del costat del cafe Puig mal, propietat de la família Casoli va, Nacionalista de Vilada o, anys abans, del Picanee!. En e l nou loca l s'instal·laren bu per ta l d 'insta l·l ar-hi una OSSA tipus IV Centro Mora l Recrea tivo Viladense. Ca li a, taques, es féu el te rra a mb pendent per a com la de Vilada, pero aquesta equipada pero, comprar el projector, la pantalla i di millorar la visibilitat, es col·l ocaren lIums amb una lIanterna automatica Westrex d'al versos accessoris. Per a sufragar les despe d 'emergencia i ex tractors, etcetera; per la ta intensitat. Un cop posada en funciona ses es féu una subscripció pública, en for qua l cosa el contrast amb I'anteri or es féu ment, varen anar fent cine entre el Ra mon ma d 'accions a 250 pessetes cadascuna. La evident. A l'hi vern la calefacció del local Nadeu, e l Ramon Tubau, el Josep Casoli recaptació de les accions no fou prou quan consisti a e n una estufa de ca rbó, tot i que va, e l Jesús Cabanes i encara l'E nric Roca. tiosa per a cobrir la despesa per tot el ma més tard fou substitu'ida per dues de clos El loca l esta va administrat, com a Vi lada, teri al, i va ser en Jaume Ferrer Viñas, pro ca d 'ametlla. El nou local va batejar-sea mb per la societat del Victoria. Aquesta socie pietari d'una empresa textil de Vi lada, qui el nom de Ci /l e Picanee/o En el d ecurs del tat enviava un representant a cada sessió hi posa e ls diners que faltaven. Un cop temps i en la mesura que es podia, es va de ci nema, que soli a ser en Ramon Gorgas, aconseg uit el mate ri a I pertinent, va instal· anal' millo rant tecnicament, sobretot a par el qual ja aprofitava per a portar les pel· lar-se el ci ne a I' esmentat local, amb entra tir d'innovacions de so i de g randaria de lícules.