L' EROL DOSSIER 39

EL CINEMA A BORREDA 1 A VILADA Isaac Soca

Borreda: de la llanterna funcionar els dos borredanesos. En altres gent, en ll oc de quedar-se a Borreda, bai­ magica a 1978. ocasions, també v i a~aren a la Cerdanya per xava a veure les pel·lícules a Vilada, on feia a passar algunes pel·lícules, pero no d'una poc que s'havia comprat una OSSA IV. Les primeres imatges sobre una pantalla manera tan freqüent com a Berga. El 1948 es retira la Gaumont del Centro que es projectaren a Borreda es van obte­ Fins al moment, a Borreda, encara no Moral, perque ja es considerava un aparell nir a partir d'una llanterna magica a finals hi havia hagut cap local preparat per a fer­ massa antic, i es compra una AEG amb ca r­ del segle XIX. La llanterna magica perme­ hi cine. Pero el 1928, I'arribada d'electrici­ bons, que van venir a instal ·lar uns rell ot­ tia ja captar una idea de moviment a partir tat des de la central de Vilada permetia gers de Montesquiu. La nova maquina fou d'una alternanc;a de la visió retiniana; dues instal·lar una Gaumont de 35 mm al Cen­ comprada per Josep Costa i Marcel·1í Ven­ imatges successives i mobils eren projecta­ tro Moral, local situat al carrer Manresa. tura, ambdós de Borreda. Sembla que I' es­ des a través d'un forat único L'aparell, que La Gaumont era una casa francesa assen­ trena es féu a I'agost, per la festa major. Va funcionava amb carbur, fou portat pel doc­ tada a Barcelona que també es dedicava llogar-se I'alies Ermenteret perque es pas­ tor Costa, un india fill de Borreda que ha­ al negoci de distribuició de films. Sembla segés pel poble amb una pancarta tot anun­ via fet fortuna a Cuba. A Borreda hi havia ser que la maquina portava una lampada ciant quines pel·lícules es projectarien. Tot pugnes entre 2 metges -segurament per d'un tamany forc;a més exagerat que les plegat va tenir forc;a exit. Amb l' AEG, es raons polítiques-, un deis quals era I'es­ habituals i era encara una maquina de cine féu cine fins a 1953. mentat doctor Costa, cosa que aviat va di­ mut. Un any després d'haver deixat de funci­ vid ir el poble. Els de la facció del doctor Deis anys de la República fins a camen­ onar l' AEG, Benet Calonge, amo d'una fa­ Costa no van trigar a aprofitar la llanterna c;ar la guerra civil, les diferencies polítiques brica de pastes alimentícies de Berga, s'in­ per fer a bretolades i algunes bromes de mal s'accentuaren. El Centro Moral era, alesho­ teressa per anar a Borreda a fer cinema. La gust, sobretot a les religioses del poble. Val res, el local social de la L1iga Regionalista. maquina que portava era de dimensions a dir, pero, que, un cap passades les pri­ Els sindicats, com la CNT -dirigida per molt petites, cosa que li permetia ficar- la meres impressions sorpresa, es feren diver­ Josep Isanta-, i els membres del Radium, dintre de qualsevol cotxe. ses exposicions al públic, acompanyades també de la CNT, tenien el local al cafe de Dos anys més tard, el 1956, en Calonge per una pianola de maneta. cal Nill, al carrer de la Font. Fou enmig deixa de fer els viatges a Borreda amb la No tenim notícia del temps que funcio­ d'aquesta situació que els de cal Nill apro­ mateixa freqüencia . Fou llavors que en na la llanterna magica ni de quan deixa de fitaren per portar a Borreda la primera Josep Costa, de cal Costa, i en Joan Casoli­ fer-ho, pero fou a comenc;aments de segle maquina sonora. Funcionava a partir de va, alcalde del poble, compraren a mitges quan arriba a Borreda la primera maquina dos grans discs de 78 rpm, pero no era un una Debrié[?] de 16 mm. Sembla ser que de cine, una Lumiere. Aquesta havia estat aparell massa perfecte en la si ncronització era per a fer cine mut, pero se li havia adap­ comprada per dos socis, l'Enric Mascarella imatge-so, cosa que va arribar a provocar tat I'aparell de so. Amb aquesta maquina i I'Enric Tarradelles. No fou massa habitu­ més d'una situació comica. A partir d'aquí, tornava a ser possible poder tenir sessions al que fessin cine a Borreda, ja que, arnés, doncs, estaven funcionant dues maquines de cine els diumenges. Els primers anys, no disposaven de local. Ambdós socis es alhora: la Gaumont del Centro Moral i la pero, soli en anar a Alpens a fer alguna pro­ dedicaren durant fon;:a temps a carretejar sonora de cal Nill. Tant en un local com en jecció, per tal de poder pagar i mantenir la la maquina fins a Berga, on projectaren I'altre s'acostumava afer ball amb una gra­ maquina, tot i ser un aparell petit i porta­ pel·lícules de manera bastant regular, al mola després de les sessions cinematogra­ til. La major part de les vegades hi anaven cafe de ca l Negre. Tomas Pujol, en el seu fiques. acompanyats de I'Enric Roca i, com a trans­ llibre Berga, Records del passat, ens dóna al­ No hem pogut esbrinar que va passar port, aprofitaven el camió de ll et de la fa­ gunes detalls del cine que es feia a I'es­ durant la guerra civil amb el cine, pero el mília Estrada, també de Borreda. Com van mentat cafe, amb el nom de Cine Diorama . 1940 la maquina de cal Ni ll havia desapa­ poder, van anar fent cine fins a 1961. Ens parla deis preus, de la durada de les regut, probablement requisada. Sois es feia A finals de la decada deis cinquanta, en sessions, del tipus d 'a mbient que s'hi res­ alguna projecció amb la maquina de cine Josep Costa, juntament amb en Marcel·1í pirava ... Possiblement aquest cine fou el mut que encara quedava al Centro Moral. Ventura, veieren nous horitzons. Va n tenir que, almenys durant algun temps, feren És per aixo que, a partir de 1945, molta la iniciativa d'anar a muntar una sala de 40 DOSSI E R l' EROL

cinema a la barriada d e Verdum, a Ba rcelo­ na, s ituada vora I'actual avinguda de la Meridiana. Els calia comprar una fabrica de sabó a l senyor Casulla de Sa nt Quirze de Besora per tal de poder-Ia-hi instal ·lar. Hi hagué problemes. En Casulla no va ven­ dre la nau als dos borredanesos, pero amb d'altres socis tira e l projecte endavant. A mitjan d ecada deis cinquanta la barriada de Verdum havia estat densament pobla­ da, sobretot a partir d 'edificis d e protecció oficial que s'hi havien constru'lt. La nova sa la va tenir molt d 'exit, per la gran aflu ­ encia d e públic que rebia, cosa que també va generar a lg un incide nt puntual en el qual hagueren d 'intervenir grups antidis­ turbis. Actualment encara funciona amb el nom de Ci l/ e Verdllm. No fou fins a l 1966, a instancies de Joan Casoli va i de la cietat del Cine Victori a de Gironell a, que el senyor Aniento, un tec­ Edifiei 01 1 lIi IIngll é el cille/1/n Pirellaico i, /1/ és lard, el Picall eel. ISAAC SOCA nic d e la casa OSSA, juntament amb en Pere Soca, visitaren e l loca l del costat del cafe Puig mal, propietat de la família Casoli va, Nacionalista de Vilada o, anys abans, del Picanee!. En e l nou loca l s'instal·laren bu­ per ta l d 'insta l·l ar-hi una OSSA tipus IV Centro Mora l Recrea tivo Viladense. Ca li a, taques, es féu el te rra a mb pendent per a com la de Vilada, pero aquesta equipada pero, comprar el projector, la pantalla i di­ millorar la visibilitat, es col·l ocaren lIums amb una lIanterna automatica Westrex d'al­ versos accessoris. Per a sufragar les despe­ d 'emergencia i ex tractors, etcetera; per la ta intensitat. Un cop posada en funciona­ ses es féu una subscripció pública, en for­ qua l cosa el contrast amb I'anteri or es féu ment, varen anar fent cine entre el Ra mon ma d 'accions a 250 pessetes cadascuna. La evident. A l'hi vern la calefacció del local Nadeu, e l Ramon Tubau, el Josep Casoli­ recaptació de les accions no fou prou quan­ consisti a e n una estufa de ca rbó, tot i que va, e l Jesús Cabanes i encara l'E nric Roca. tiosa per a cobrir la despesa per tot el ma­ més tard fou substitu'ida per dues de clos­ El loca l esta va administrat, com a Vi lada, teri al, i va ser en Jaume Ferrer Viñas, pro­ ca d 'ametlla. El nou local va batejar-sea mb per la societat del Victoria. Aquesta socie­ pietari d'una empresa textil de Vi lada, qui el nom de Ci /l e Picanee/o En el d ecurs del tat enviava un representant a cada sessió hi posa e ls diners que faltaven. Un cop temps i en la mesura que es podia, es va de ci nema, que soli a ser en Ramon Gorgas, aconseg uit el mate ri a I pertinent, va instal·­ anal' millo rant tecnicament, sobretot a par­ el qual ja aprofitava per a portar les pel·­ lar-se el ci ne a I' esmentat local, amb entra­ tir d'innovacions de so i de g randaria de lícules. El cinema al local del Puig mal va da a la pla<;:a de la vila i e l nom de Cil/ e la pantalla (de Panavis ió n a Cinemas­ funcionar forc;:a bé. Setmanalment, es van Piri/laico, damunt del recentment tancat cope). arribar a imprimir ca rtells i programes de cafe Pirinenc. L'estrena de la infrastructu­ El 1955, e l cine continuava administrat les pel·lícules que es passarien el cap de set­ ra es féu el24 de juny, del mateix 1945, per per la mateixa junta i representat per Josep mana. Pe ro cap a mitjan anys setanta va la festa major de Vilada. Els preus de les Sala, to t i que e l propietari e ra en Josep come n<;:ar a davallar. El 1978 va haver de entrades s'estipul aren a una pesseta per als Canal Artigas, propietari, ta mbé, del Cine tancar definitivament les portes. El loca l fou infants, dues per a general i tres per als se­ Cataluña de Berga. A partir d 'aquest a ny, m és tard 1I 0ga t per l'Ajuntament de ients numerats. La majori a de seients eren comen <;:a una bona etapa. La capacitat del Borreda i s'adapta per a altres usos, sobre­ bancs de fusta, i e ls de la quitxalla, sense loca l va ha ver-se d'augmentar, i es va a rri­ tot pe r a fer-hi teatre. respatll e r. El projecto r professional era de bar a les cent seixanta-d ues persones. Ge­ la marca OSSA tipus IV, sonor i de 35 mm. neralment s'o mplia, tant a I'estiu com a I'hi­ L'a pare ll te nia una particul aritat que els yerno A I'estiu es feien projeccions d issabtes Vilad a: dis tre ure's e n e l mare del operadors, en Joan Vilalta, manya de la fa­ i diumenges, mentre que a I'hivern sola­ fra nq uisme. brica Ferrer de Vilada, i en Josep Casoliva ment se'n feien el diumenge. La programa­ van instal·lar-hi, un enginy amb e l qual, tot ció no acostumava a variar: es passava un El 1945 un grup d e persones - entre les i tenir no més una maquina, no calia parar o-Do i to t seguit una pel·lícula. Alesho­ quals figuraven Ramon Prat, Josep Soler, en acabar cada rotll e, si nó que es feia con­ res L1uís Forcada era el taquille r, i els por­ Joan Bars, Josep Camprubí, Josep Solane­ tinua r. Aquest g iny era de gran senzillesa ters, Sa ntiago Torner, Simón Parcerises i lI es i Joa n Roset- d ecidiren instal·lar un tecni ca, pero requeria g ran habilitat per a Fidel Torres. Les pel·l ícules arribaven de cine a Vil ada. El loca l va trobar-se aviat i ca nviar i enganxar de nou la pel·lícula. Barcelona a Gironella i de Gironella a La fOfl;:a agen<;:at. Era e l del Casal Pirinaico, Arribats al 1954, el cine Pirina ico oferia Baells, d 'on sovint es pujaven a peu fins a que ja des del comen<;:ament d e segle havia poques comoditats i unes característiques Vilada. acollit diverses entitats de caracter més tecniques no massa bones, per la qual cosa Des de la parroquia aviat sorgiren inici­ aviat cultura l i havia estat seu de l'A teneu el cine es trasllada a un local annex al cafe atives. Mossen Joan Aymerich comen<;:a, el l'ER Ol DOSSIER 41

1958, a fe r a lg unes projeccions amb una ter, S.A., i es va abandonar I'anterior distri­ Canal, ajudat per Josep Espelt, pero d 'una maquina amate ur de 8 mm, pero amb la bu·idora. Fou aleshores qua n hi hagué un forma molt esporadica, ja ca p a 1983-1984. ca racterísti ca q ue no e ra sonora. A la seva ca nvi d e propietaris. El propietari del ci ne Els diferents canvis que s'a naren pro­ mort, e l 1959, fou substitu'it per mossen passava a ser Emili Gill, de la societat d el d uint a Vilada i a Borreda, com a la resta Ramon Casteras, que arranja millo r el ca­ ci nema Victoria de Gironell a. de la comarca, van anar fent desapareixer sal parroquial, situat a l costat de la capella Una inspecció feta a les instal·lacions el el ci ne. S'hi han atribu'it múltiples causes: de Fatima. Casteras fé u construir una cabi­ 1970 pel Ministerio de Información y Tu­ el televisor, el vídeo, poca gent a les sessi­ na on ubica una m aquina Fi lmosound d e rismo, concretament pel negociat d 'espec­ ons ... , o, fins i tot, falta de gent en tot allo 16 mm sonora i portatil. L'a ltra banda de tacles, dona lIi cencia per a la proxima tem­ que comporta el fet de passar una pel·lícula. la cabin a s'aprofita com a barra de bar. Ori­ porada. A la de 1971, avisa que s'havien de A Vilada, darrerament, no faltaven diners, ginalment, la programació del diumenge fixar les butaques al paviment. El 1972, ar­ ni gent a les projeccions. Únicament falta­ s'anunciava el dia abans penjant una pis­ ribaren a observar «deficiencias en el local ». va trobar qui se'n faria carree. sarra a cal Xacó. Del bar, se n'acostumaven De fet, es féu cine durant dos anys més, Fet i fet, el cine a Vilada i a Borreda mar­ a enca rregar en Jaume Escl usa i en Pere pero la decadencia es féu evident, cosa que xa de la ma teixa forma que havia vingut: Soca, mentre que de la maquina se'n van obliga el 1974 a fe r un nou canvi de local, per la carretera d e Montesquiu a Berga f fer carrec, habitualment, en Jaume Viñas i ja que, a més, aquest havia estat venut a la el mossen. AIg unes de les pel·lícules que contig ua fabrica de galetes de la família s' hi van poder veure foren Capitán Grant o Viñas, que aleshores feia ampliacions. BIBLIOGRAFIA Sor Intrépida i, com a més atrevida per l' epo­ De 1974 a 1979 es reutilitza J' antic local ca i el 1I 0c, Escuela de sirenas. del Cine Pirinaico, pero ara conservant el GONZÁLEZ LÓPEZ, Palmira: Historia del cill e­ A fina ls deIs cinquanta el cinema Pican­ nom de Picancel . Les pel·lícules es podien ma a Catall/llya. 1. L'epoca del ci ll ellla IIII/t , cel sembla que funcionava de ma nera ex­ encara veure amb una periodicitat setma­ 1896-1931 , I3arce lona, Els \libres de la Fron­ traordina ria, pero a mitja n la decada se­ nal, pero l'afluencia de públic va arribar a tera,1986 (co l. Co neguem Cata lunya) . güent va com e n <;a r a disminuir e l disminuir mo lt; a més, les característiques MONTAÑA, Daniel i RAFART, Josep: La gl/ erra moviment a la taquilla. Aixo no fo u un fe­ del local ta mpoc no eren massa bones. El civil al Bergl/edii (1936-1939), I3arcelona, Pu­ blicacions de l'Abadia de Montserrat, I3iblio­ nomen a'illat, si tenim en compte que el 1964 més reeixit fo ren algunes projeccions que teca Serra d'Or, 1991. també va haver-se de tancar el casal parro­ amb en Pere Canal es van fer a I'ai re lliure, PORTER i MOIX, Miquel: Historia del cill ellla a q uia l. En Joan Roset anava sent substitu'it per la fes ta major. Amb I'arribada del pri­ Catalullya (1895-1990), I3arcelona, Generali ­ per Joan Casoliva i més tard per en Pere mer ajuntament democratic, a Vi lada, es tat de Ca talunya, 1992. Soca com a representant, sobretot de 1965 posa en funcionament una nova infrastruc­ PUJOL, Tomas: Berga . I~ecord s del passat , I3ar­ celona -I3e rga, Co lumna-Albí, 1994 (co l. La en<;a, tot i que en la projecció de pel·lícules tura, el Local C ultura l, que el mateix aj un­ guita). hi intervenien e n Pere i en Joan Torner, tament gestiona. L'antic cine Picancel pas­ Angel de O liveira, Francisco Medina i en sa a mans de I'esmentada corporació i entre Josep Cunill. En aquests anys a Vilada es 1979 i 1980 la maquina -encara la OSSA rebien films de diferents productores: CIC, IV- es trasllada al Local Cultural. Un cop Warner Bros, Procines, Selecciones Huguet, instal·lada, l'Aj untament compra una nova • Tot i que sabem que les acti vitats i espec­ Ibérica, Balart, Delat, Chamartín ... , a tra­ maquina, com I'anterior, una OSSA de se­ tacles cinematografics que es rea litzaren a vés de Transports Cuberes de Berga. El No­ gona ma que es porta d es de Pont de Suert. Vi lada i 130rreda generaren poca o molt a Do era distribu'it per Universal Films Es­ La pantalla i la ca lefacció del nou loca l es documentació, no ha estat possible po­ pañola, S.A., pero un malentes pel retard compraren al senyor Sorribes, propietari der-la recuperar per a I' elaboració del pre­ amb que arribaven els documentals va por­ del Cine Condal de Sa ll ent. Al Local Cul­ sent text. Solament hem pogut treba \l ar amb un llibre de co mptes del Ci nema tar a fer un contracte amb Selecciones Fus- tural passa les últimes pel.lícules en Pere Picancel de Vilada i amb un petit plec de documentacióesparsa (1955-1972) del ma­ teix, que es co nserva a I'arx iu de l'Ajunta­ ment de Vi lada, \l oe on dev ia anar a parar qua n aques ta co rporació passa a fer-se'n carrec el 1979. La resta d'informació ens ha esta t facilitada de forma oral. L'hem PASTES DE FULL - COQUES d 'agrair amablement als se nyo rs Roumald PIZZES - ENSAIMADES Freixa, PereSoca, )oa n Roset,)aume Vilia s. Josep Casbli va, Candid Casals, Ram on CROISSANTS - PASTISSOS Tubau i a la senyora vi uda de loan Casbli va. SERVEI PER A FESTES : Batejos Comunions Aniversaris

C. Buxadé, 3 Te!. 822 14 65 08600 BERGA Isaac Soca i Torres Es tudiant d 'Histo ri a.