S GENER AYMAMÍ I DOMINGO article Notes sobre el trogloditisme al Berguedà Introducció va començar la transformació vers els A més a més d’haver estat emprada com sedentarisme i en consequència, s’aban- habitació aquesta cavitat, on hi ha hagut Entenem com a trogloditisme la utilització donà la vida itinerant perseguint la caça, troballes del paleolíotic, s’ha utilitzat com de les cavitats per part de l’home, ja sigui així com l’abric que oferien les cavitats per amagatall en èpoques de guerres i com a com a vivenda, com a santuari, com a cleda pasar a tenir un hàbitat estable en poblats presó en les carlinades; d’aquella època en pel bestiar, com a refugi de pagesos i pastors a l’aire lliure, d’aquesta manera va nèixer resta encara un mur defensiu i una torre i les utilitzades com amagatall, en èpoques l’urbanisme. de vigilància que es poden veure encara més o menys bèl·liques; també els bando- En època històrica s’abandonen les en la part superior de la cavitat. lers i els contrabandistes s’aprofitaren del cavitats com a lloc per viure, ja que resul- Fins a la dècada dels anys 50 del segle XX recer que els oferien les coves. taven poc aptes i inhòspites, no obstant es va utilitzar com a vivenda, s’observen Tanmateix hi ha cavitats relacionades ocasionalment, en èpoques de turbulèn- les habitacions, la cuina, el rebost, el forn amb el món agrícola ja que s’han emprat cies històriques –sobretot en temps de la de pa i l’estable entre altres. com a barraca de camp o simplement per reconquesta– o de grans penúries eco- a guardar-hi les eines; també en trobem nòmiques, l’home tornà a ocupar coves i L’Espluga - Casserres on s’han bastit dipòsits o petites cisternes balmes sense intenció però, de fer-hi un A tocar de la carretera de Graugés a Sant per tal d’aprofitar el degoteig per minso hàbitat estable, encara que, l’ocupació de Pau i a Casserres hi ha la masia del Soler, que sigui. moltes d’aquestes cavitats ha estat força dita el Soler de l’Espluga degut a la cavitat Les notícies que trobem sobre les cavitats perllongada arribant fins ben entrat el segle que hi ha al costat amb indicis d’haver estat estan repartides en diverses publicacions: XX i en alguns casos fins a l’actualitat. habitada. (Alier,1994) llibres, catàlegs, ressenyes espeleològiques, itineraris excursionistes, fulletons i opuscles Cal Gat - Capolat Cal Tibat - Castell de l’Areny de tota mena, per la qual cosa és possible En la carretera de l’Espunyola a Navés,a També esmentada com Balma de les Ca- que en aquesta relació alguna cavitat ho hi uns 2 km hi ha una pista que du cap a lamites. figuri, per la qual cosa demano disculpes a Taravil. La cavitat es troba a la dreta d’un Des de Sant Romà de la Clusa cal seguir l’avançada tot i que el motiu d’aquest tre- marcat revolt entre el Mal Pas i la font les marques del Sender GR 4-1 en direcció ball no és el de fer un catàleg ni una relació de la Parrella, a uns 20 minuts a peu de a Sant Jaume de Frontanyà, desprès de exhaustiva, sinó la d’explicar l’estat de la Taravil. passar pels rasos de Claveny o de Clarent questió sobre aquest tema i que pugui ser, Es tracta d’una balma oberta sota d’un s’arriba al costat de la masia, en total hi ha si més no, el punt de partida a fi de conèixer buidat penyal panxut. uns quaranta minuts de camí. millor el trogloditisme en època històrica a Havia estat habitada, ja que s’hi troben Es tracta d’una balma d’uns 12 metres la comarca del Berguedà. vestigis de construccions. (Torras, 1905, de llargada per uns set d’amplada en la pàg. 258) qual es poden observar uns petits panys de paret i una columna de pedra així com dos Cavitats emprades com habitació Balma de les Set Portes - Casserres dipòsits d’aigua ben arranjats arrecerats a Esmentada també com Balma de Cal Calau la penya per tal d’aprofitar els degotalls. L’home prehistòric va utilitzar durant mil- i coneguda popularment com el Café de En algun punt s’observen encasts per lenis les cavernes naturals com a refugi o les Set Portes. a bigues. hàbitat promoguda per la necessitat de Es troba no gaire lluny Cal Talaia i l’accés Gairebé al costat hi ha un replà abalmat trobar un recer en el rigorós clima de la millor és per la pista de terra que surt de cal de vuit a deu metres d’amplada emprat segona part del Würm antic i un lloc de Pasqual, que es troba en la pista asfaltada que com a cleda. fàcil defensa davant de feres i perills. du cap a la carretera de Montdarn i Viver. En una publicació (Rosell) llegim Va ser durant el Neolític (7000-3000 Hom creu que el nom li ve de les set “Cal Tibat o les Calamites. Runes al peu abans de l’era, en el Mediterrà occidental) portes que tenia per accedir-hi; en realitat d’un petit cingle. S’hi havien celebrat en què l’home va arribar a obtenir aliment nomès se’n veuen 5 d’obertes i una de llargues i concorregudes festes (fins de mitjançant el conreu i va domesticar al- tapiada, però hi ha qui diu que n’hi havia vuit dies de durada)”. (Aymamí ,1994) gunes espècies animals; en aquesta etapa una més i que s’ensorrà. (Rosell,1978) 10 L’EROL nord-est de la població en el lloc del Pla de l’Obaga. S’hi arriba per la carretera de la Nou a la Clusa. Casa adossada a la paret. Sense més dades. Cal Balma - la Nou de Berguedà A un costat del camí de la Nou que per ca n’Espanya du a la collada de Picamill i el coll de Cubell. Es tracta d’una casa ensorrada que inse- rim pel seu topònim tot i que desconeixem l’estat troglodític de l’edificació. Cal Pallars - Montmajor Emprada com habitació. Sense més dades. Casa de la Balmeta - Olvan En la carretera de Prats de Lluçanès a Gironella cal seguir el trencall del Rourell i Sant Maurici de la Quar; a 10 minuts, sota el coll de la Balmeta, hi ha la casa al costat solell. Masos del Vilosiu - Cercs Interior de la Balma de les Set Portes - Bauma de la Guillotera - Puig-reig Vilosiu és un jaciment arqueològic d’època Casserres. FOTO GENER AYMAMÍ No gaire lluny de la pista que des de la altmedieval situat en el vessant oriental població du cap a cal Pallot. dels Rasos de Peguera. Per arribar-hi cal Balma situada enfront d’una riera, amb anar cap a la carretera dels Rasos i a uns el sostre ennegrit i parets d’obra. Sembla 500 metres del trencall cal seguir una pista La Baumeta - Gisclareny ser que serví d’habitació. Al bell mig de la que surt a la dreta en direcció al Vilosiu, Casa habitada a primers del segle XX. cavitat s’efectuà una cata arqueològica de en arribar al coll de Blancafort cal seguir Sense més dades. (Caballé,1995, pàg 36) la qual desconeixem els resultats. el camí de la dreta cosa d’uns 500 metres fins el rierol de Picamoixons; seguint- La Bauma Xica - Gisclareny Bauma del Pou - Sagàs lo amunt, a uns 100 metres, es troba el Casa habitada a primers del segle XX. Situada entre el mas de Gavarrós Nou i la denominat mas A; el mas B és a uns 200 Sense més dades. (Caballé,1995, pàg 36) casa del Pla de la Creu. metres a l’oest. Balma antigament habitada. Es tracta de dos masos rurals que sem- Balma de la Casa del Bisbe - Sense més dades. blen datar dels segles IX-X i que foren Gisclareny abandonats durant el segle XIV. Cavitat situada molt a prop de Gisclareny, Cova del Roc Paloma - Saldes Aquestes edificacions estaven adossades al costat del camí que des del Puig de la Antiga balma habitada situada a prop del a la paret de roca. (Catalunya Romàni- Baga duu pel Serrat Blanc cap el petit poblat medieval de la Pleta. ca,1985) veïnat; es troba ente el coll d’Escriga i Per arribar-hi cal anar per la carretera Gisclareny. de l’Obaga cap a l’hotel de Cal Bartomeu, Cal Peret - Gisclareny Balma oberta d’uns 15 metres de llarga- abans d’arribar-hi seguir un camí amb Situada entre el coll d’Escriga i Giscla- da per uns 4 d’amplada que acull aquesta marques grogues cap a la font del Bullidor; reny. edificació troglodítica que va ser una de desprès de passar pels Graus s’arriba a la Casa habitada fins a primers del segle XX les vivendes més antigues del municipi i Palomera i d’aquí cap a la Pleta. quan una esllavissada de roques la colgà va estar habitada fins a la passada guerra amb els habitants a dins. Encara es poden de 1936. Recentment s’utilitzà com a cleda La Tosquera - Vilada veure les ruines de la casa aplastades per per al bestiar. (Aymamí,1988) Entre els quilomètrics 41 i 42 de la carre- les enormes roques despreses de la paret. tera de Berga a Ripoll, al costat del molí (Caballé ,1995, pàg 36) Bauma de Cal Xot - Gisclareny de la Sala. Casa habitada a primers del segle XX.