DOCSLIB.ORG

O Actualización De Las Líneas Límite Jurisdiccionales Entre Los Términos

Total Page：16

File Type：pdf, Size：1020Kb

Download full-text PDF Read full-text
O Actualización De Las Líneas Límite Jurisdiccionales Entre Los Términos BDLJE Modificaciones introducidas en la Base de datos de límites jurisdiccionales de España respecto a la anterior versión publicada (noviembre de 2016) o Actualización de las líneas límite jurisdiccionales entre los términos municipales de El Fresno y de La Colilla y entre los términos municipales de La Colilla y de La Serrada (Ávila) o Actualización de la línea límite jurisdiccional entre los términos municipales de Lagunaseca y de Santa María del Val (Cuenca) o Actualización de la línea límite jurisdiccional entre los términos municipales de Artzeniega (Araba/Álava) y Gordenxola (Bizkaia) o Actualización de la línea límite jurisdiccional entre los términos municipales de Aiara/Ayala (Araba/Álava) y de Gordexola (Bizkaia) o Actualización de la línea límite jurisdiccional entre los términos municipales de Gordenxola (Bizkaia) y de Okondo (Araba/Álava) o Actualización de la línea límite jurisdiccional entre los términos municipales de Güeñes (Bizkaia) y de Okondo(Araba/Álava) o Actualización por fusión de los municipios de Cerdedo y Cotobade (Pontevedra) para constituirse en el nuevo municipio de Cerdedo-Cotobade o Actualización de la línea límite jurisdiccional entre los términos municipales de Esparragalejo y de Mérida (Badajoz) o Actualización parcial de la línea límite jurisdiccional entre los términos municipales de Casas de Don Pedro y de Talarrubias (Badajoz) o Actualización parcial de la línea límite jurisdiccional entre los términos municipales de Casas de Don Pedro y de Puebla de Alcocer (Badajoz) o Actualización de la línea límite jurisdiccional entre los términos municipales de Cabrales (Asturias) y de Cillorigo de Liébana (Cantabria) o Actualización de la línea límite jurisdiccional entre los términos municipales de El Garrobo y de Guillena (Sevilla) o Actualización de la línea límite jurisdiccional entre los términos municipales de Alcalá de Guadaíra y de Los Morales (Cantabria) o Actualización de la línea límite jurisdiccional entre los términos municipales de Los Corrales y de Martín de la Jara (Sevilla) o Actualización de la línea límite jurisdiccional entre los términos municipales de Aguilar de la Frontera y de Montilla (Córdoba) o Actualización de la línea límite jurisdiccional entre los términos municipales de Montilla y de La Rambla (Córdoba) o Actualización de la línea límite jurisdiccional entre los términos municipales de Montilla y de Castro del Río (Córdoba) o Actualización de la línea límite jurisdiccional entre los términos municipales de Esteribar y Baztan (Navarra) o Actualización de los siguientes términos municipales de Barcelona: Badia del Vallès, Balenyà, Cabrera Registro Central de Cartografía Instituto Geográfico Nacional C/ General Ibáñez de Ibero, 3. 28003 – Madrid [email protected] d’Anoia, Calldetenes, Callús, Calonge de Segarra, Capellades, Cardona,Carme, Castellbisbal, Castellfollit de Riubregos, Castellfollit del Boix, Castellnou de Bages, Castellolí, Centelles, Collbató, Collsuspina, Copons, El Brull, El Papiol, Els Prats de Rei, Esparreguera, Igualada, Jorba, La Palma de Cervelló, La Pobla de Claramunt, La Torre de Claramunt, L’Estany, Marganell, Masquefa, Monistrol de Montserrat, Montesquiu, Muntanyola, Orís, Piera, Roda de Ter, Rubió, Sant Bartomeu del Grau, Sant Jaume de Frontanyà, Sant Martí de Centelles, Sant Martí Sesgueioles, Sant Pere de Torelló, Sant Pere Sallavinera, Sant Quirze de Besora, Sant Sadurní d’Osormort, Sant Salvador de Guardiola, Sant Vicenc de Torelló, Santa Eugènia de Berga, Santa Eulàlia de Riuprimer, Santa Maria de Besora, Sora, Súria, Tagamanent, Tavèrnoles, Tavertet, Torelló, Vallbona d’Anoia, Vallcebre, Veciana, Vilanova de Sau, Vilanova del Camí y Viver i Serrateix Registro Central de Cartografía Instituto Geográfico Nacional C/ General Ibáñez de Ibero, 3. 28003 – Madrid [email protected] .
Load more

Recommended publications
  • CL La Pobla De Lillet CL Vallcebre CL Gósol CL Sant Julià De Cerdanyola
    SAP Tancat Desviament Bages-Berguedà CL La Pobla de Lillet CAP Guardiola de Berguedà Bages-Berguedà CL Vallcebre CAP Guardiola de Berguedà Bages-Berguedà CL Gósol CAP Guardiola de Berguedà Bages-Berguedà CL Sant Julià de Cerdanyola CAP Guardiola de Berguedà Bages-Berguedà CL Saldes CAP Guardiola de Berguedà Bages-Berguedà CL Castellar de N'Hug CAP Guardiola de Berguedà Bages-Berguedà CL La Coromina CAP Goretti Badia Bages-Berguedà CL Montmajor CAP Goretti Badia Bages-Berguedà CL Sant Quirze Safaja CAP Moià Bages-Berguedà CL Castellcir CAP Moià Bages-Berguedà CL Estany CAP Moià Bages-Berguedà CL Rellinars CAP Monistrol de Montserrat Bages-Berguedà CL Balsareny PAC Sallent Bages-Berguedà CL Callús CAP Goretti Badia Bages-Berguedà CL Valls-Palà CAP Goretti Badia Bages-Berguedà CAP Cardona CAP Goretti Badia Bages-Berguedà CL Castellgalí CAP Sant Vicenç de Castellet Bages-Berguedà CL Pont de Vilomara CAP Sant Vicenç de Castellet Bages-Berguedà CL Cercs CAP Berga Bages-Berguedà CL Vilada CAP Berga Bages-Berguedà CL La Nou de Berguedà CAP Berga Bages-Berguedà CL Sant Corneli CAP Berga Bages-Berguedà CL La Rodonella CAP Berga Bages-Berguedà CL Borredà CAP Berga Bages-Berguedà CL Avià CAP Berga Bages-Berguedà PAC Sant Fuitós CUAP Bages Bages-Berguedà CL Cal Rosal CAP Gironella Bages-Berguedà CL Olvan CAP Gironella Bages-Berguedà CL Casserres CAP Puig-Reig Bages-Berguedà CAP Sant Fruitós de Bages CUAP Bages Bages-Berguedà CAP Navarcles CUAP Bages Bages-Berguedà CL Castellnou de Bages CUAP Bages Bages-Berguedà CL Talamanca CUAP Bages Bages-Berguedà CL Mura CUAP Bages Bages-Berguedà CL Fonollosa CUAP Bages Bages-Berguedà CL Canet de Fals CUAP Bages Bages-Berguedà CL Fals CUAP Bages Bages-Berguedà CL Rajadell CUAP Bages Bages-Berguedà CL Aguilar de Segarra CUAP Bages Bages-Berguedà CL Sta.
    [Show full text]
  • Regional Aid Map 2007-2013 EN
    EUROPEAN COMMISSION Competition DG Brussels, C(2006) Subject: State aid N 626/2006 – Spain Regional aid map 2007-2013 Sir, 1. PROCEDURE 1. On 21 December 2005, the Commission adopted the Guidelines on National Regional Aid for 2007-20131 (hereinafter “RAG”). 2. In accordance with paragraph 100 of the RAG, each Member State should notify to the Commission, following the procedure of Article 88(3) of the EC Treaty, a single regional aid map covering its entire national territory which will apply for the period 2007-2013. In accordance with paragraph 101 of the RAG, the approved regional aid map is to be published in the Official Journal of the European Union and will be considered as an integral part of the RAG. 3. On 13 March 2006, a pre-notification meeting between the Spanish authorities and the Commission's services took place. 4. By letter of 19 September 2006, registered at the Commission on the same day with the reference number A/37353, Spain notified its regional aid map for the period from 1 January 2007 to 31 December 2013. 5. By letter of 23 October 2006 (reference number D/59110) the Commission requested from the Spanish authorities additional information. 6. By letter of 15 November 2006, registered at the Commission with the reference number A/39174, the Spanish authorities submitted additional information. 1 OJ C 54, 4.3.2006, p. 13. 2. DESCRIPTION 2.1. Main characteristics of the Spanish Regional aid map 7. Articles 40(1) and 138(1) of the Spanish Constitution establish the obligation of the public authorities to look after a fair distribution of the wealth among and a balanced development of the various parts of the Spanish territory.
    [Show full text]
  • Ajuntament De Saldes. CIF P-0818900-C Pl .Pedraforca, S/N
    Ajuntament de Saldes. CIF P-0818900-C Pl .Pedraforca, s/n. Tel . 93 825 80 05. Fax 93 825 80 69 [email protected] 08697 Saldes (Berguedà) www.saldes.cat. ACTA SESSIÓ EXTRAORDINÀRIA CELEBRADA PER L'AJUNTAMENT DE SALDES Identificació de la sessió Caràcter: extraordinari Data: 5 de març de 2012 Horari: 12:48 h a 12:55 h Lloc : sala de Plens de l'Ajuntament Hi són presents els senyors regidors: Dolors González Dana (Alcaldessa) Josep Tomàs Campà Laura Coronas Martorell Jordi Simón Rotllan Ismael Calvo Clemente Mònica Rotllant Perarnau Josep Pons Prat Assistits per la secretària-pd de la Corporació Carme Rodriguez Molina. L’Alcaldessa dóna per iniciada la sessió que es desenvoluparà segons el següent ORDRE DEL DIA: 1.- Aprovació de la constitució si s’escau de la Mancomunitat de municipis per a la Biomassa. 2.- Aprofitaments forestals fusta de l’Espà CUP 11, any 2011 (Subhasta deserta). 3.- Aprovació si s’escau, del conveni específic a formalitzar amb els ajuntaments de Bagà, Borredà, Cercs, Guardiola de Berguedà, La Pobla de Lillet, Saldes, Sant Julià de Cerdanyola, Vallcebre i Vilada en el “Projecte de serveis esportius en petits municipis de l’Alt Berguedà 2012-2015” 1.- APROVACIÓ DE LA CONSTITUCIÓ SI S’ESCAU DE LA MANCOMUNITAT DE MUNICIPIS PER A LA BIOMASSA Vista la dificultat de gestionar de forma autònoma les forest de titularitat municipal i considerant que la gestió serà més eficient jurídicament, tècnicament i econòmicament si la gestió es realitza de forma compartida amb altres municipis. Vista la intenció de diversos municipis de la comarca del Berguedà de realitzar de forma 1 Ajuntament de Saldes.
    [Show full text]
  • Redalyc.Peat-Forming Plants in the Maastrichtian Coals of the Eastern
    Geologica Acta: an international earth science journal ISSN: 1695-6133 [email protected] Universitat de Barcelona España VILLALBA-BREVA, S.; MARTÍN-CLOSAS, C.; MARMI, J.; GOMEZ, B.; FERNÁNDEZ-MARRÓN, M.T. Peat-forming plants in the Maastrichtian coals of the Eastern Pyrenees Geologica Acta: an international earth science journal, vol. 10, núm. 2, junio, 2012, pp. 189-207 Universitat de Barcelona Barcelona, España Available in: http://www.redalyc.org/articulo.oa?id=50524522007 How to cite Complete issue Scientific Information System More information about this article Network of Scientific Journals from Latin America, the Caribbean, Spain and Portugal Journal's homepage in redalyc.org Non-profit academic project, developed under the open access initiative Geologica Acta, Vol.10, Nº 2, June 2012, 189-207 DOI: 10.1344/105.000001711 Available online at www.geologica-acta.com Peat-forming plants in the Maastrichtian coals of the Eastern Pyrenees 1 1 * 2 3 4 S. VILLALBA-BREVA C. MARTÍN-CLOSAS J. MARMI B. GOMEZ M.T. FERNÁNDEZ-MARRÓN 1 Departament d’Estratigrafia, Paleontologia i Geociències Marines, Facultat de Geologia, Universitat de Barcelona (UB) 08028, Barcelona, Catalonia, Spain 2 Institut Català de Paleontologia C/ Escola Industrial 23, 08201, Sabadell, Catalonia, Spain 3 CNRS-UMR 5125, Université Lyon 1 69622, Villeurbanne cedex, France 4 UEI de Paleontología. Instituto de Geociencias (CSIC-UCM) 28040, Madrid, Spain * Corresponding author E-mail: [email protected] ABSTRACT The Lower Maastrichtian of Fumanya and neighbouring localities of the Vallcebre syncline (Eastern Pyrenees, Catalonia, Spain) provide the first taphonomic evidence for the hypothesis that cheirolepidiacean conifers were significant precursors of Maastrichtian Pyrenean coal.
    [Show full text]
  • Quaderns Metodològics 7: Observatori De Govern Local (Obscat10)
    Quaderns metodològics 7: Observatori de Govern Local (ObsCat10) Darrera actualització: juny de 2021 Quaderns metodològics 7 Observatori de Govern Local (ObsCat10) Taula de continguts 1. Univers d’estudi i abast territorial ........................................................................................ 3 2. Municipis participants a la desena onada de l’Observatori de Govern Local ....................... 6 3. Desenvolupament de treball de camp ................................................................................ 10 3.1 Aspectes generals ........................................................................................................ 10 3.2 Etapes del treball de camp .......................................................................................... 12 4. Informació pressupostària .................................................................................................. 14 5. Informes individualitzats ..................................................................................................... 15 5.1 Municipis fins a 500 habitants .................................................................................... 16 5.2 Municipis entre 501 i 5.000 habitants ........................................................................ 17 5.3 Municipis més grans de 5.000 habitants ..................................................................... 19 Annex 1. Municipis participants en la desena edició de l’Observatori de Govern Local ............ 21 Annex 2. Municipis no participants en la desena
    [Show full text]
  • Associació Pel Desenvolupament Rural De La Catalunya Central
    The Pedraforca mountain (Berguedà Regional Council) Associació pel Desenvolupament Rural de la Catalunya Central Berguedà: Avià, Bagà, Berga, Borredà, Capolat, Casserres, Castell de l’Areny, Castellar Area: 2 de n’Hug, Castellar del Riu, Cercs, l’Espunyola, Fígols, Gironella, Gisclareny, Gósol, Guar- 2.119 km diola de Berguedà, Montclar, Montmajor, la Nou de Berguedà, Olvan, la Pobla de Lillet, Puig-reig, la Quar, Sagàs, Saldes, Sant Jaume de Frontanyà, Sant Julià de Cerdanyola, Population: Santa Maria de Merlès, Vallcebre, Vilada and Viver i Serrateix. 75.382 inhabitants Osona: Alpens, Lluçà, Muntanyola, Olost, Oristà, Perafita, Prats de Lluçanès, Sant Agustí de Lluçanès, Sant Bartomeu del Grau, Sant Boi de Lluçanès, Sant Martí d’Albars, Santa Population density: Cecília de Voltregà, Santa Eulàlia de Riuprimer and Sobremunt. 35,57 inhab./km2 Moianès: Calders, Castellcir, Castellterçol, Collsuspina, l’Estany, Granera, Moià, Monis- Number of municipalities: trol de Calders, Sant Quirze Safaja and Santa Maria d’Oló. 61 municipalities Bages: Gaià, Mura, Navàs, Sant Feliu Sasserra, Súria and Talamanca. The territory Contact details The Associació pel Desenvolupament Rural de la Catalunya Central is located in the regions of Berguedà, Osona, Moianès and Bages. These central regions occupy the plains from Central Offices Depression and Vic Plain until the mountains of Pre-Pyrenees, around the mid and high lands of Llobregat and Ter rivers. It is a vast territory with great contrasts, with a rich variety of Associació pel Desenvolupament landscapes within an environment with a great biodiversity. This territory has, moreover, a Rural de la Catalunya Central rich natural and cultural heritage and important protected areas.
    [Show full text]
  • Non-Interferometric GB-SAR Measurement: Application to The
    EGU Journal Logos (RGB) Open Access Open Access Open Access Advances in Annales Nonlinear Processes Geosciences Geophysicae in Geophysics Open Access Open Access Nat. Hazards Earth Syst. Sci., 13, 1873–1887, 2013 Natural Hazards Natural Hazards www.nat-hazards-earth-syst-sci.net/13/1873/2013/ doi:10.5194/nhess-13-1873-2013 and Earth System and Earth System © Author(s) 2013. CC Attribution 3.0 License. Sciences Sciences Discussions Open Access Open Access Atmospheric Atmospheric Chemistry Chemistry and Physics and Physics Non-interferometric GB-SAR measurement: application to the Discussions Open Access Open Access Vallcebre landslide (eastern Pyrenees, Spain) Atmospheric Atmospheric Measurement Measurement O. Monserrat1, J. Moya2, G. Luzi1, M. Crosetto1, J. A. Gili2, and J. Corominas2 Techniques Techniques 1 Institute of Geomatics, Castelldefels, Barcelona, Spain Discussions 2 Open Access Dept. of Geotechnical Engineering and Geosciences, Technical University of Catalonia-BarcelonaTech, Barcelona, Spain Open Access Correspondence to: O. Monserrat ([email protected]) Biogeosciences Biogeosciences Discussions Received: 10 December 2012 – Published in Nat. Hazards Earth Syst. Sci. Discuss.: – Revised: 5 April 2013 – Accepted: 23 May 2013 – Published: 29 July 2013 Open Access Open Access Climate Abstract. In the last decade, ground-based interferometry 2009), dams (Tarchi et al., 1999Climate and Alba et al., 2008), has proven to be a powerful technique for continuous defor- glaciers (Luzi et al., 2007; Strozziof the et al., Past 2011), and volcano of the Past mation monitoring of landslides, glaciers, volcanoes, or man- slopes (e.g. Casagli et al., 2009, 2010; Antonello et al., 2003 Discussions made structures, among others. However, several limitations and Rodelsperger¨ et al., 2010).
    [Show full text]
  • Trobada Comarcal De Dones
    butlleta d’inscripció Organitza: TROBADA Nom i Cognoms: COMARCAL Adreça: DE Telèfon: DONES Correu electrònic: Ajuntaments de: Vallcebre Avià Dissabte 27 de setembre de 2008 Necessiteu transport? Bagà Borredà SI NO Casserres Castell de l’Areny Castellar de N’Hug Participació als Tallers (escolliu al que participareu) Castellar del Riu Cercs Taller I “Els temps de les dones” L’Espunyola Gironella Taller II. “La participació de les dones: Gisclareny política i associacionisme” Gósol Guardiola de Berguedà Montmajor Dinar (preu: 5 euros) La Nou de Berguedà La Pobla de Lillet SI NO Puig-Reig La Quar Sagàs Visita a l’Exposició “Milions d’anys” (preu: 2 euros) Saldes Sant Jaume de Frontanyà SI NO Sant Julià de Cerdanyola Vallcebre Vilada Aporteu fotos per l’Enlairament de globus Viver i Serrateix SI NO (podeu deixar les fotos al vostre ajuntament o bé durant la Trobada) Amb la col·laboració: Deixeu la butlleta al vostre ajuntament. Per a més informació truqueu al Consell Comarcal i demaneu per Núria Mariano. PLA Tel.- 93 821 35 53 COMARCAL [email protected] PER LA IGUALTAT 12:00h. Tallers participatius TROBADA OBJECTIUS Taller 1: “El temps de les dones”. Analitzarem la distribució del temps de les dones, DE DONES DE LA la doble presència. DE LA COMARCA TROBADA Taller 2: “La participació de les dones de la comarca: la política i l’associacionisme”. DEL BERGUEDÀ Analitzarem el paper de les dones i la seva 1. Promoure la participació i interrelació entre les participació sociopolítica a la comarca. Vallcebre / 27 setembre 2008 / dones de la comarca. 2. Promoure les activitats desenvolupades des de 13:00h.
    [Show full text]
  • La Colònia Minera De Sant Corneli I Fígols-Les Mines (Cercs, Berguedà)
    ELS USOS DEL PATRIMONI AL PIRINEU 15es Trobades Culturals Pirinenques: 217-228 (2019) Societat Andorrana de Ciències, Andorra DOI: 10.2436/15.8060.17.23 ISBN: 978-99920-61-50-3 La colònia minera de Sant Corneli i Fígols-Les Mines (Cercs, Berguedà) Introducció El lloc escollit per celebrar les 15es Trobades Culturals Pirinenques Rosa Serra i Rotés, del 2018 és la colònia minera de Sant Corneli (Cercs, Berguedà), historiadora i un bon lloc per aixoplugar el debat entorn al tema que enguany Presidenta de l´Àmbit aplega els centres d’estudis: Els usos del patrimoni al Pirineu. de Recerques del Berguedà Sant Corneli va néixer com a parròquia i com a nucli rural a l’època medieval. A mitjans segle XIX va centrar l’interès de geòlegs, inversors i especuladors que, a la recerca del carbó mineral van veure-hi una nova oportunitat, la de l’explotació minera. A partir de 1865 es va dibuixant un nou enclavament que esdevindrà la colònia minera més important de la comarca i probablement de Catalunya. La crisi del model de colònia, manifest a partir de 1975, l’afectà amb duresa: despoblament i abandó dels serveis, una situació que s’agreujà amb l’anunci del tancament de les mines. A partir de 1989 i gràcies a un decidit i valent projecte de l’ajuntament de Cercs, amb la creació del Museu de les Mines de Cercs, la colònia Vista aèria de les ha reviscolat. S’han modernitzat i garantit les infraestructures colònies mineres de bàsiques –carretera, subministraments Cercs 1960, desem (TAF) d’aigua i llum, depuradora d’aigües residuals, enllumenat públic...–, serveis essencials –recollida d’escombraries i neteja de carrers, servei mèdic, brigada d’obres, correus, etc.– i s’ha activat el calendari festiu.
    [Show full text]
  • La Cuenca Minera De Berga (Barcelona)
    DEL RACIONAMIENTO AL DESARROLLISMO (1939-1975): LA CUENCA MINERA DE BERGA (BARCELONA). Rosa Serra Rotés Historiadora Diputación de Barcelona [email protected] RESUMEN La explotación de la cuenca carbonífera de Berga (Barcelona) conoció un auge espectacular en la etapa comprendida entre 1940 y 1975. La obertura de nuevas explotaciones amplió notablemente el territorio minero, desde mediados del s. XIX centrado en el término municipal de Cercs. Los pequeños pueblos vecinos de San Salvador, Vallcebre, Saldes, Guardiola y la Nou se transformaron en núcleos mineros periféricos, conectados por un complejo sistema de transporte - ferrocarril, planos inclinados y teleféricos- y una nueva red de carreteras que, lentamente, fue sustituyendo el sistema de caminos vecinales. Un nuevo paisaje en constante evolución, del barraquismo a la proliferación de viviendas dispersas y al crecimiento de la capital comarcal, Berga. ANTECEDENTES Cataluña, pobre en recursos carboníferos, ha explotado intensamente sus reservas desde mediados del s. XIX. A pesar de ello, el carbón autóctono nunca pudo abastecer la demanda interna y la abundante bibliografía que analiza el proceso de industrialización catalán, en todas sus etapas, destaca la importancia y la dependencia del carbón inglés y asturiano. La comarca minera del Berguedà, situada al norte de la provincia de Barcelona, en pleno Prepirineo, fue la zona carbonífera por excelencia de Cataluña. Junto al carbón, el aprovechamiento de los recursos naturales – agua, madera, piedra caliza- para usos industriales desde mediados del XIX transformó rápidamente la economía y la sociedad ancladas en una economía de subsistencias. En la zona sur del valle, y al pie del río Llobregat que cruza de norte a sur la comarca y la provincia de Barcelona, se instalaron los industriales textiles algodoneros que a partir de 1858 fundaron fábricas de río y colonias textiles, impulsando la urbanización de un gran espacio fluvial y rural.
    [Show full text]
  • Twenty-Five Years of Vallcebre Landslide Monitoring: from Theodolite to Radar
    1st IMEKO TC-4 International Workshop on Metrology for Geotechnics Benevento, Italy, March 17-18, 2016 Twenty-five years of Vallcebre landslide monitoring: from theodolite to Radar Josep A. Gili1, Jose Moya1, Jordi Corominas1, Michele Crosetto2, Oriol Monserrat2, Guido Luzi2 1 Dept. of Geotechnical Engineering and Geosciences. Technical University of Catalonia. Jordi Girona, 1-3 (module D2), E-08034 Barcelona, Spain, [email protected] 2 Remote Sensing Department, Geomatics Division, CTTC, Av. Gauss, 7, E-08860 Castelldefels (Barcelona) Spain. Abstract – In this contribution we present the work carried out for monitoring the displacements of Vallcebre landslide (Eastern Pyrenees, Spain) between 1987 and 2012. The landslide, which extends over an area of 0,8 km2 and involves more than 20 million cubic meters, has experienced displacements as large as 1 m per year in some points. It has been periodically monitored since 1987, using a wide range of surface and in-hole techniques, successively: triangulation with theodolite, Terrestrial Photogrammetry, Electronic Distance Measurement, GPS, inclinometers, wire extensometers, piezometers, DInSAR and GBSAR. The results using the new techniques have been compared with those obtained with the GPS and the wire extensometer, and checked against fixed stable points. From this comparison, we conclude that even though wire extensometers and inclinometers may have the highest precision, in practice all the systems have their own role in providing meaningful data for the monitoring at different study stages. After the evaluation of the Fig. 1. Geomorphological scheme of the Vallcebre precision and advantages of the different methods, the landslide superimposed over an aerial image. The upper, complementary use of some of them is strongly middle and lower units, separated by scarps, can be recommended.
    [Show full text]
  • El Nai De Vallcebre. El Darrer Alçament Armat Carlí Al Berguedà De L’Any 1900
    DOSSIER Carlisme al Berguedà El Nai de Vallcebre. El darrer alçament armat carlí al Berguedà de l’any 1900. Ramon Felipó Oriol El Berguedà sempre ha estat un El marc històric tendent que desqualifica l’intent capitaneada por Ramón(6) Gran- lloc de pas, ple de muntanyes que militar carlí. Els rebels bergue- dia (a) el Nay de Vallcebre. Se sempre han pogut aixoplugar La pèrdua, l’any 1898, de les dar- dans van actuar per Vallcebre, la componía de una cuarentena de partides de gent armada o con- reres colònies americanes, Cuba Nou de Berguedà, Castellar del individuos, que a los pocos días, trabandistes. Durant tot el segle i Puerto Rico i les illes Filipines, Riu, Fígols, Avià i Gironella. Al- se vio obligada a retirarse, por la xix, a Catalunya, hi hagué guer- va provocar un malestar a diver- guna de les hipòtesis sostingu- viva persecución de que se la hizo res com la del Francès o la lluita sos sectors de la societat espanyo- da per alguns historiadors mani- objeto. Se dijo que fue inconsci- contra Napoleó (1808-1814), que la, sempre apressat a aixecar les festen que podien ser maniobres ente instrumento de una infame mai no va aconseguir ocupar Ber- armes per defensar la seva visió per confondre i dispersar o allu- trama bursátil. Es la última chis- ga1; els combats durant els anys tradicionalista d’Espanya i la seva nyar les tropes de Barcelona per pa que, al final del siglo, vino a del Trienni Liberal2 (1820-1823); branca de la dinastia borbònica. tal que els carlins, aixecats a Ba- brotar de las repetidas hogueras, la revolta dels Malcontents de Cal assenyalar, també, que els dalona, poguessin assaltar la capi- que en todo el, había ido atizando l’any 1827; les tres carlinades3: la carlins havien arribat a esdevenir tal de Catalunya.
    [Show full text]