DOCSLIB.ORG

Quaderns Metodològics 7: Observatori De Govern Local (Obscat10)

Total Page：16

File Type：pdf, Size：1020Kb

Download full-text PDF Read full-text

Load more

Quaderns metodològics 7: Observatori de Govern Local (ObsCat10) Darrera actualització: juny de 2021 Quaderns metodològics 7 Observatori de Govern Local (ObsCat10) Taula de continguts 1. Univers d’estudi i abast territorial ........................................................................................ 3 2. Municipis participants a la desena onada de l’Observatori de Govern Local ....................... 6 3. Desenvolupament de treball de camp ................................................................................ 10 3.1 Aspectes generals ........................................................................................................ 10 3.2 Etapes del treball de camp .......................................................................................... 12 4. Informació pressupostària .................................................................................................. 14 5. Informes individualitzats ..................................................................................................... 15 5.1 Municipis fins a 500 habitants .................................................................................... 16 5.2 Municipis entre 501 i 5.000 habitants ........................................................................ 17 5.3 Municipis més grans de 5.000 habitants ..................................................................... 19 Annex 1. Municipis participants en la desena edició de l’Observatori de Govern Local ............ 21 Annex 2. Municipis no participants en la desena edició de l’Observatori de Govern Local ....... 28 Annex 3. Municipis que han respost la sol·licitud d’informació realitzada mitjançant el dret d’accés ......................................................................................................................................... 28 Annex 4. Segmentacions dels municipis fins a 500 habitants ..................................................... 29 Annex 5. Segmentacions dels municipis entre 501 i 5.000 habitants ......................................... 40 Annex 6. Segmentacions dels municipis de més de 5.000 habitants .......................................... 53 Fundació Carles Pi i Sunyer 2 Quaderns metodològics 7 Observatori de Govern Local (ObsCat10) 1. Univers d’estudi i abast territorial Des de les primeres edicions de l’Observatori de Govern Local, un dels principals objectius que es van plantejar a llarg termini va ser el d’ampliar l’abast territorial de l’estudi amb l’objecte d’arribar a totes les localitats catalanes. Més de deu anys més tard, aquest propòsit es va poder assolir i durant la vuitena edició del projecte es varen analitzar els 947 ajuntaments catalans (en aquell moment Medinyà encara no s’havia tornat a annexionar a Sant Julià de Ramis arrel de la sentència del Tribunal Constitucional), excepte Barcelona què per les seves característiques requeriria un estudi de cas. L’ObsCat9 i l’ObsCat10 han aconseguit mantenir la línia de la vuitena edició, i han continuat incloent tots els 946 municipis catalans, excepte la capital barcelonina. A la taula 1 es pot observar la distribució actual dels municipis catalans segons província. Taula 1. Univers d’estudi: número de municipis analitzats segons província (ObsCat10) Província Municipis Percentatge Barcelona 310 32,8 Girona 221 23,3 Lleida 231 24,4 Tarragona 184 19,5 Total 946 100,0 Font: Observatori de Govern Local. Fundació Carles Pi i Sunyer La taula 2 mostra la distribució del municipis de l’univers d’estudi d’ObsCat9 i ObsCat10 en funció de la grandària poblacional, d’acord amb les dades del padró aprovades per l’Instituto Nacional de Estadística amb data de referència d’1 de gener de 2017 i 1 de gener de 2019, respectivament1. Tal i com es pot observar, la diferència principal és la modificació d’uns pocs municipis que passen a situar-se en un grup poblacional diferent al que s’ubicaven en l’edició anterior a causa de les diferències en el nombre d’habitants empadronats. 1Vegeu el llistat dels municipis que formen l’univers d’estudi a l’annex 1 d’aquest document. Fundació Carles Pi i Sunyer 3 Quaderns metodològics 7 Observatori de Govern Local (ObsCat10) Taula 2. Univers d’estudi: número de municipis analitzats (ObsCat10 i ObsCat9) segons tram poblacional Diferència Grandària ObsCat10 ObsCat9 ObsCat10- poblacional ObsCat9 Menys de 250 habitants 184 186 -2 251-500 habitants 152 152 0 501-1.000 habitants 150 150 0 1.001-2.500 habitants 156 153 3 2.501-5.000 habitants 94 96 -2 5.001-10.000 habitants 90 89 1 10.001-20.000 habitants 55 57 -2 20.001-50.000 habitants 43 41 2 50.001-100.000 habitants 12 13 -1 Més de 100.000 habitants 10 9 1 Total 946 946 0 Font: Observatori de Govern Local. Fundació Carles Pi i Sunyer Els canvis d’ubicació de tram poblacional entre edicions són molt habituals en determinats municipis, especialment, en aquells que se situen prop dels límits establerts. La taula 3, reflecteix quines són les localitats que han canviat de grup poblacional respecte a l’edició anterior. Fundació Carles Pi i Sunyer 4 Taula 3. Detall dels municipis que canvien de tram de població respecte a l’edició ObsCat9 ObsCat10 Fins a 250 251 - 500 501-1.000 1.001-2.500 2.501-5.000 5.001-10.000 10.001-20.000 20.001-50.000 50.001- Majors de habitants habitants habitants habitants habitants habitants habitants habitants 100.000 100.000 ObsCat9 habitants habitants Das Pontós Fins a 250 --- Sant Martí Vell Puigverd d'Agramunt habitants Talavera Fígols i Alinyà Caseres Vallcebre Crespià Campins 251-500 Bovera Pontons --- Sant Joan de habitants Odèn Rocafort de Mollet Masllorenç Queralt Montesquiu 501-1.000 Sant Ramon Sant Cugat ---- habitants Masroig, el Sesgarrigues Bàscara 1.001-2.500 Os de Balaguer ----- habitants 2.501-5.000 Sant Llorenç ----- Bellpuig habitants d'Hortons 5.001-10.000 ----- habitants Franqueses del 10.001-20.000 Vallès, les ------ habitants Sant Quirze del Vallès 20.001-50.000 habitants ------ 50.001-100.000 Girona habitants ----- Font: Observatori de Govern Local. Fundació Carles Pi i Sunyer Fundació Carles Pi i Sunyer 5 Quaderns metodològics 7 Observatori de Govern Local (ObsCat10) 2. Municipis participants a la desena onada de l’Observatori de Govern Local En la desena onada de l’Observatori de Govern Local han participat un total de 869 ajuntaments, els quals han rebut la visita, presencial o telemàtica, d’un investigador de la Fundació Carles Pi i Sunyer que els ha realitzat un qüestionari i ha recollit la documentació necessària. Això suposa que s’ha assolit un índex de participació del 91,8% situat un punt per sobre que el de l’edició anterior. La taula 4 mostra l’evolució de la participació municipal en el projecte en les cinc últimes edicions. Taula 4. Índex de participació ObsCat10, ObsCat9, ObsCat8, ObsCat7 i ObsCat6 Participació ObsCat10 ObsCat9 ObsCat8 ObsCat7 ObsCat6 N 946 946 947 618 620 Participa 91,8 90,8 89,1 91,4 89,6 No participa 8,2 9,2 10,9 8,6 10,4 Total 100,0 100,0 100,0 100,0 100,0 Font: Observatori de Govern Local. Fundació Carles Pi i Sunyer En qualsevol cas, aquestes xifres mostren una disposició general dels municipis catalans a participar en el projecte. De fet, la gran majoria de localitats han participat en les cinc últimes edicions, només una desena de municipis ha respost només en una o no ha participat en cap, la qual cosa indica que el nombre d’ajuntaments reticents a facilitar informació que és de caràcter públic és força limitat. Els annexos 1 i 2 detallen els municipis participants i no participants en el projecte. Fundació Carles Pi i Sunyer 6 Quaderns metodològics 7 Observatori de Govern Local (ObsCat10) Taula 5. Índex de participació segons tram poblacional Municipis Percentatge Tram poblacional Total municipis participants participació Fins a 500 habitants 336 298 88,7 De 501 a 5.000 habitants 400 369 92,3 Més de 5.000 habitants 210 202 96,2 Total 946 869 91,8 Font: Observatori de Govern Local. Fundació Carles Pi i Sunyer Quan analitzem les característiques dels municipis que no han participat en la present edició (ObsCat10), s’observa que no existeixen diferències importants en la participació entre municipis de fins a 500 habitants i de 501 a 5.000 habitants on el percentatge de no resposta se situa molt proper al 10%, tal i com es pot observar en la taula 5. Els ajuntaments majors de 5.000 habitants són els que presenten una participació més elevada en aquesta edició de l’observatori, concretament només un 3,8% no ha participat en aquesta edició. Cal tenir present, que si bé és cert que les localitats situades per sota dels 500 habitants són les que presenten un percentatge més elevat de no resposta, cal considerar que la disponibilitat de recursos i de temps és molt més limitada que la dels ajuntaments més grans. Taula 6. Índex de participació segons província Municipis Província Total municipis Percentatge participants Barcelona 310 290 93,5 Girona 221 201 90,9 Lleida 231 204 88,3 Tarragona 184 174 94,6 Total 946 869 91,8 Font: Observatori de Govern Local. Fundació Carles Pi i Sunyer Pel que fa al percentatge de participació segons província, no es detecten diferències especialment importants. Mentre que la província de Tarragona és la que respon amb més assiduïtat –només un 5,4% dels municipis no ha respòs-, i Barcelona la segueix amb un 6,5%, Fundació Carles Pi i Sunyer 7 Quaderns metodològics 7 Observatori de Govern Local (ObsCat10) Lleida és la que ho fa menys -la xifra de no respostes ascendeix fins al 11,7% per aquesta demarcació-i finalment Girona presenta una situació intermèdia amb un 9,1% de
Recommended publications
  • CL La Pobla De Lillet CL Vallcebre CL Gósol CL Sant Julià De Cerdanyola

    CL La Pobla De Lillet CL Vallcebre CL Gósol CL Sant Julià De Cerdanyola

    SAP Tancat Desviament Bages-Berguedà CL La Pobla de Lillet CAP Guardiola de Berguedà Bages-Berguedà CL Vallcebre CAP Guardiola de Berguedà Bages-Berguedà CL Gósol CAP Guardiola de Berguedà Bages-Berguedà CL Sant Julià de Cerdanyola CAP Guardiola de Berguedà Bages-Berguedà CL Saldes CAP Guardiola de Berguedà Bages-Berguedà CL Castellar de N'Hug CAP Guardiola de Berguedà Bages-Berguedà CL La Coromina CAP Goretti Badia Bages-Berguedà CL Montmajor CAP Goretti Badia Bages-Berguedà CL Sant Quirze Safaja CAP Moià Bages-Berguedà CL Castellcir CAP Moià Bages-Berguedà CL Estany CAP Moià Bages-Berguedà CL Rellinars CAP Monistrol de Montserrat Bages-Berguedà CL Balsareny PAC Sallent Bages-Berguedà CL Callús CAP Goretti Badia Bages-Berguedà CL Valls-Palà CAP Goretti Badia Bages-Berguedà CAP Cardona CAP Goretti Badia Bages-Berguedà CL Castellgalí CAP Sant Vicenç de Castellet Bages-Berguedà CL Pont de Vilomara CAP Sant Vicenç de Castellet Bages-Berguedà CL Cercs CAP Berga Bages-Berguedà CL Vilada CAP Berga Bages-Berguedà CL La Nou de Berguedà CAP Berga Bages-Berguedà CL Sant Corneli CAP Berga Bages-Berguedà CL La Rodonella CAP Berga Bages-Berguedà CL Borredà CAP Berga Bages-Berguedà CL Avià CAP Berga Bages-Berguedà PAC Sant Fuitós CUAP Bages Bages-Berguedà CL Cal Rosal CAP Gironella Bages-Berguedà CL Olvan CAP Gironella Bages-Berguedà CL Casserres CAP Puig-Reig Bages-Berguedà CAP Sant Fruitós de Bages CUAP Bages Bages-Berguedà CAP Navarcles CUAP Bages Bages-Berguedà CL Castellnou de Bages CUAP Bages Bages-Berguedà CL Talamanca CUAP Bages Bages-Berguedà CL Mura CUAP Bages Bages-Berguedà CL Fonollosa CUAP Bages Bages-Berguedà CL Canet de Fals CUAP Bages Bages-Berguedà CL Fals CUAP Bages Bages-Berguedà CL Rajadell CUAP Bages Bages-Berguedà CL Aguilar de Segarra CUAP Bages Bages-Berguedà CL Sta.
  • Diagnosi D'espais Connectors De La Demarcació De Girona

    Diagnosi D'espais Connectors De La Demarcació De Girona

    DIAGNOSI D’ESPAIS CONNECTORS DE LA DEMARCACIÓ DE GIRONA SETEMBRE DE 2005 DIAGNOSI D’ESPAIS CONNECTORS DE LA DEMARCACIÓ DE GIRONA DOCUMENT REALITZAT PER Josep Sala i Cullell Marta Sampedro i Cugota amb la col·laboració de Jordi Puig i Roca DIAGNOSI D’ESPAIS CONNECTORS 3 ÍNDEX 1. Introducció 5 Antecedents 5 Metodologia 5 Tipologia dels espais 6 Prioritats 6 2. Fitxes dels espais connectors 7 Introducció a les fitxes descriptives 7 3. Cartografia 64 Índex dels espais connectors 1 Plana Ceretana 9 2 Coll de Pimorent 10 3 Ribes de l’Alt Segre 11 4 Camí ramader Alp – Ger 12 5 Tossal d’Isòvol i Olopte 13 6 La Molina 14 7 Entorns de Ribes 15 8 Llanars – Camprodon 16 9 St. Pau de Segúries – Camprodon (Creixenturri) 17 10 Vallfogona – Ogassa per Hostal de Rama 18 11 Catllar – Corones 19 12 Collada de Grats – Corones 20 13 Llosses – Ripoll (Farga de Beibé) 21 14 Collada de Capsacosta 22 15 Serra de St. Valentí – La Canya – Serra de l’Aiguanegra 23 16 Plana agrícola de la Vall d’en Bas 24 17 Vall de Bianya – Socarrats 25 18 Bosc de Tosca 26 19 Vall de la Serra – Roca Bellera 27 20 Sant Cosme 28 21 Túnels de Castellfollit 29 22 Rieres de l’Alta Garrotxa 30 23 Pla de Tapioles 31 24 Massís de les Salines – Massís de l’Albera 32 25 Albera – Cap de Creus 33 DIAGNOSI D’ESPAIS CONNECTORS 4 26 Cap de Creus – Aiguamolls de l’Alt Empordà 34 27 El Llobregat 35 28 La Muga 36 29 Anella Verda de Figueres – riu Manol i riera d’Àlguema 37 30 El Fluvià 39 31 Connectors interns dels Aiguamolls de l’Alt Empordà 40 32 Aiguamolls de l’Alt Empordà – Montgrí 41 33 El Ser
  • O Actualización De Las Líneas Límite Jurisdiccionales Entre Los Términos

    O Actualización De Las Líneas Límite Jurisdiccionales Entre Los Términos

    BDLJE Modificaciones introducidas en la Base de datos de límites jurisdiccionales de España respecto a la anterior versión publicada (noviembre de 2016) o Actualización de las líneas límite jurisdiccionales entre los términos municipales de El Fresno y de La Colilla y entre los términos municipales de La Colilla y de La Serrada (Ávila) o Actualización de la línea límite jurisdiccional entre los términos municipales de Lagunaseca y de Santa María del Val (Cuenca) o Actualización de la línea límite jurisdiccional entre los términos municipales de Artzeniega (Araba/Álava) y Gordenxola (Bizkaia) o Actualización de la línea límite jurisdiccional entre los términos municipales de Aiara/Ayala (Araba/Álava) y de Gordexola (Bizkaia) o Actualización de la línea límite jurisdiccional entre los términos municipales de Gordenxola (Bizkaia) y de Okondo (Araba/Álava) o Actualización de la línea límite jurisdiccional entre los términos municipales de Güeñes (Bizkaia) y de Okondo(Araba/Álava) o Actualización por fusión de los municipios de Cerdedo y Cotobade (Pontevedra) para constituirse en el nuevo municipio de Cerdedo-Cotobade o Actualización de la línea límite jurisdiccional entre los términos municipales de Esparragalejo y de Mérida (Badajoz) o Actualización parcial de la línea límite jurisdiccional entre los términos municipales de Casas de Don Pedro y de Talarrubias (Badajoz) o Actualización parcial de la línea límite jurisdiccional entre los términos municipales de Casas de Don Pedro y de Puebla de Alcocer (Badajoz) o Actualización de la línea
  • Annex - Unitats De Paisatge I Els Seus Municipis

    Annex - Unitats De Paisatge I Els Seus Municipis

    ANNEX - UNITATS DE PAISATGE I ELS SEUS MUNICIPIS Àmbit territorial (Unitat de paisatge) Municipi Campdevànol Gombrèn les Llosses Ogassa PAESC de l’Alt Ter Ripoll Sant Joan de les Abadesses Vallfogona de Ripollès Sant Pau de Segúries Vidrà Albanyà Beuda PAESC de l’Alta Garrotxa Montagut i Oix Sales de Llierca Tortellà Cadaquès Colera Llançà Palau-saverdera PAESC del Cap de Creus Pau Portbou el Port de la Selva Roses la Selva de Mar Vilajuïga Bellcaire d'Empordà Foixà Fontanilles Gualta Palau-sator Pals Parlavà Rupià PAESC de l’Empordanet Serra de Daró la Tallada d'Empordà Torrent Torroella de Montgrí Ultramort Ullà Ullastret Verges Forallac Página 1 de 6 Banyoles Camós Cornellà del Terri PAESC del l’Estany de Banyoles Fontcoberta Maià de Montcal Palol de Revardit Porqueres Serinyà Avinyonet de Puigventós Boadella i les Escaules Cabanelles Cistella PAESC de la Garrotxa Lladó d'Empordà Llers Pont de Molins Sant Llorenç de la Muga Terrades Vilanant Biure la Bisbal d'Empordà Bordils Celrà Corçà Flaçà Juià PAESC de les Gavarres Llambilles Madremanya la Pera Quart Sant Joan de Mollet Sant Martí Vell Cruïlles, Monells i Sant Sadurní de l'Heura Begur Calonge i Sant Antoni Castell-Platja d'Aro Mont-ras PAESC de les Gavarres Palafrugell marítimes Palamós Regencós Sant Feliu de Guíxols Santa Cristina d'Aro Vall-llobrega Página 2 de 6 Anglès Brunyola i Sant Martí Sapresa Espinelves Massanes PAESC de les Guilleries Osor Riudarenes Sant Hilari Sacalm Santa Coloma de Farners la Cellera de Ter Susqueda Arbúcies Breda PAESC del Montseny Hostalric Riells
  • Regional Aid Map 2007-2013 EN

    Regional Aid Map 2007-2013 EN

    EUROPEAN COMMISSION Competition DG Brussels, C(2006) Subject: State aid N 626/2006 – Spain Regional aid map 2007-2013 Sir, 1. PROCEDURE 1. On 21 December 2005, the Commission adopted the Guidelines on National Regional Aid for 2007-20131 (hereinafter “RAG”). 2. In accordance with paragraph 100 of the RAG, each Member State should notify to the Commission, following the procedure of Article 88(3) of the EC Treaty, a single regional aid map covering its entire national territory which will apply for the period 2007-2013. In accordance with paragraph 101 of the RAG, the approved regional aid map is to be published in the Official Journal of the European Union and will be considered as an integral part of the RAG. 3. On 13 March 2006, a pre-notification meeting between the Spanish authorities and the Commission's services took place. 4. By letter of 19 September 2006, registered at the Commission on the same day with the reference number A/37353, Spain notified its regional aid map for the period from 1 January 2007 to 31 December 2013. 5. By letter of 23 October 2006 (reference number D/59110) the Commission requested from the Spanish authorities additional information. 6. By letter of 15 November 2006, registered at the Commission with the reference number A/39174, the Spanish authorities submitted additional information. 1 OJ C 54, 4.3.2006, p. 13. 2. DESCRIPTION 2.1. Main characteristics of the Spanish Regional aid map 7. Articles 40(1) and 138(1) of the Spanish Constitution establish the obligation of the public authorities to look after a fair distribution of the wealth among and a balanced development of the various parts of the Spanish territory.
  • PEC De La ZER Atzavara Actualització Gener 2019

    PEC De La ZER Atzavara Actualització Gener 2019

    R E Z Escola “La Barquera”-Alió Escola “Sant Jaume de Bràfim”-Bràfim Escola “Sant Sebastià”-Nulles Escola “Manuel de Castellví i Feliu”-Vilabella EN REVISIÓ PEZ de la ZER Atzavara Alió, Bràfim, Nulles i Vilabella 4. Com ens organitzem 4.1. Organització general de la zer 4.1.1. Organització de l’alumnat 4.1.2. Organització del professorat 4.1.2.1. Perfils específics 4.1.2.2. Coordinacions i comissions de treball 4.1.3. Equip directiu i consell de direcció 4.1.4. Organització dels horaris dels mestres especialistes 4.1.5. Mares i pares 4.1.6. El consell escolar de la ZER 4.1.7. Altre personal vinculat a la zer 4.1.8. Calendaris i horaris 4.1.9. Projecte interdisciplinar 4.1.10. Organigrama 4.2. Organització de les escoles 4.2.1. Escola la barquera Alió 4.2.1.1. Alumnes 4.2.1.2. Mestres 4.2.1.3. Mares i pares 4.2.1.4. Altres 4.2.2. Escola Sant Jaume Bràfim 4.2.2.1. Alumnes 4.2.2.2. Mestres 4.2.2.3. Mares i pares 4.2.2.4. Altres 4.2.3. Escola Sant Sebastià Nulles 4.2.3.1. Alumnes 4.2.3.2. Mestres 4.2.3.3. Mares i pares 4.2.3.4. Altres 4.2.4. Escola Manel de Castellví i Feliu Vilabella 4.2.4.1. Alumnes 4.2.4.2. Mestres 4.2.4.3. Mares i pares 4.2.4.4. Altres 5. Acords metodològics 5.1.
  • Documento Ambiental

    Documento Ambiental

    Aumento de la capacidad de transporte de la línea eléctrica aérea a 220 kV Bellicens - Begues y de la derivación de entrada y salida a Subirats DIMA/MA/09-303 DOCUMENTO AMBIENTAL COMUNIDAD AUTÓNOMA DE CATALUNYA PROVINCIAS DE TARRAGONA Y BARCELONA (Gelida, Subirats, Avinyonet del Penedès, Vallirana, Olesa de Bonesvalls, Santa Margarida i els Monjos, Olèrdola, Castellet i la Gornal, Vallmoll, Banyeres del Penedès, Llorenç del Penedès, La Bisbal del Penedès, L’Arboç, Montferri, Masllorenç, El Rourell, Vilallonga del Camp, Vilabella, Salomó, La Secuita, El Morell, Renau, Constantí, Reus, La Pobla de Mafumet y Tarragona) Diciembre de 2009 E-S B-000013 Documento Ambiental Aumento de la capacidad de transporte de la L/220 kV Bellicens - Begues y la derivación de entrada y salida a Subirats ÍNDICE 1 Documento Ambiental Aumento de la capacidad de transporte de la L/220 kV Bellicens - Begues y la derivación de entrada y salida a Subirats ÍNDICE I. MEMORIA 1. INTRODUCCIÓN ................................................................................................................. 6 2. OBJETO .............................................................................................................................. 7 3. NECESIDAD DE LAS INSTALACIONES .............................................................................. 9 4. ÁMBITO DE ESTUDIO ....................................................................................................... 10 5. CARACTERÍSTICAS MÁS SIGNIFICATIVAS DEL PROYECTO ..........................................
  • Altanetba (2).Pdf

    Altanetba (2).Pdf

    0° 1°E Vallfogona Llorac de Riucorb Savallà Santa Coloma del Comtat de Queralt Passanant i Belltall Conesa OSCA Les Piles Forès Rocafort Pontils Senan de Queralt LLEIDA Solivella Blancafort Sarral L' Espluga de Francolí El Pont Pira Querol Vimbodí d'Armentera BARCELONA Barberà de la Conca Cabra del Camp Montblanc Vallclara El Pla de Figuerola Aiguamúrcia del Camp Santa Maria Vilanova de Prades Ulldemolins Vilaverd Sant Jaume El Montmell dels Domenys La Riba La Bisbal Prades Vila-rodona de Falset Capafonts Valls Alió Margalef Cornudella Mont-ral La Bisbal La Palma del Penedès Llorenç de Montsant Bràfim SARAGOSSA Riba-roja d'Ebre La Febró Puigpelat del Penedès d'Ebre Rodonyà La Morera Banyeres de Montsant Alcover Masllorenç Cabacés del Penedès L' Arboç Vilaplana Vilabella Poboleda L' Albiol El Milà Nulles Montferri La Vilella Arbolí Santa Alta La Masó Albinyana Oliva Bellvei Flix Torroja La Vilella del Priorat Vallmoll Salomó Baixa Vinebre El Rourell La Pobla de Vilallonga La Secuita Bonastre L' Aleixar La Selva Renau Vespella Massaluca La Figuera Gratallops Alforja del Camp Els Garidells Porrera Almoster del Camp de Gaià El Vendrell El Lloar Cunit La Torre de Castellvell El Morell Calafell Maspujols Roda l'Espanyol del Camp Ascó La Pobla La Nou de Barà Perafort La Fatarella Les Borges de Mafumet de GaiàLa Pobla Riudecols El Catllar El Molar Bellmunt del Camp de Montornès Consell Comarca l del Priorat Els Pallaresos del Priorat Constantí La Riera Creixell Vilalba dels Arcs Falset Duesaigües Garcia de Gaià Botarell Reus Torredembarra Pradell
  • Ajuntament De Saldes. CIF P-0818900-C Pl .Pedraforca, S/N

    Ajuntament De Saldes. CIF P-0818900-C Pl .Pedraforca, S/N

    Ajuntament de Saldes. CIF P-0818900-C Pl .Pedraforca, s/n. Tel . 93 825 80 05. Fax 93 825 80 69 [email protected] 08697 Saldes (Berguedà) www.saldes.cat. ACTA SESSIÓ EXTRAORDINÀRIA CELEBRADA PER L'AJUNTAMENT DE SALDES Identificació de la sessió Caràcter: extraordinari Data: 5 de març de 2012 Horari: 12:48 h a 12:55 h Lloc : sala de Plens de l'Ajuntament Hi són presents els senyors regidors: Dolors González Dana (Alcaldessa) Josep Tomàs Campà Laura Coronas Martorell Jordi Simón Rotllan Ismael Calvo Clemente Mònica Rotllant Perarnau Josep Pons Prat Assistits per la secretària-pd de la Corporació Carme Rodriguez Molina. L’Alcaldessa dóna per iniciada la sessió que es desenvoluparà segons el següent ORDRE DEL DIA: 1.- Aprovació de la constitució si s’escau de la Mancomunitat de municipis per a la Biomassa. 2.- Aprofitaments forestals fusta de l’Espà CUP 11, any 2011 (Subhasta deserta). 3.- Aprovació si s’escau, del conveni específic a formalitzar amb els ajuntaments de Bagà, Borredà, Cercs, Guardiola de Berguedà, La Pobla de Lillet, Saldes, Sant Julià de Cerdanyola, Vallcebre i Vilada en el “Projecte de serveis esportius en petits municipis de l’Alt Berguedà 2012-2015” 1.- APROVACIÓ DE LA CONSTITUCIÓ SI S’ESCAU DE LA MANCOMUNITAT DE MUNICIPIS PER A LA BIOMASSA Vista la dificultat de gestionar de forma autònoma les forest de titularitat municipal i considerant que la gestió serà més eficient jurídicament, tècnicament i econòmicament si la gestió es realitza de forma compartida amb altres municipis. Vista la intenció de diversos municipis de la comarca del Berguedà de realitzar de forma 1 Ajuntament de Saldes.
  • Redalyc.Peat-Forming Plants in the Maastrichtian Coals of the Eastern

    Redalyc.Peat-Forming Plants in the Maastrichtian Coals of the Eastern

    Geologica Acta: an international earth science journal ISSN: 1695-6133 [email protected] Universitat de Barcelona España VILLALBA-BREVA, S.; MARTÍN-CLOSAS, C.; MARMI, J.; GOMEZ, B.; FERNÁNDEZ-MARRÓN, M.T. Peat-forming plants in the Maastrichtian coals of the Eastern Pyrenees Geologica Acta: an international earth science journal, vol. 10, núm. 2, junio, 2012, pp. 189-207 Universitat de Barcelona Barcelona, España Available in: http://www.redalyc.org/articulo.oa?id=50524522007 How to cite Complete issue Scientific Information System More information about this article Network of Scientific Journals from Latin America, the Caribbean, Spain and Portugal Journal's homepage in redalyc.org Non-profit academic project, developed under the open access initiative Geologica Acta, Vol.10, Nº 2, June 2012, 189-207 DOI: 10.1344/105.000001711 Available online at www.geologica-acta.com Peat-forming plants in the Maastrichtian coals of the Eastern Pyrenees 1 1 * 2 3 4 S. VILLALBA-BREVA C. MARTÍN-CLOSAS J. MARMI B. GOMEZ M.T. FERNÁNDEZ-MARRÓN 1 Departament d’Estratigrafia, Paleontologia i Geociències Marines, Facultat de Geologia, Universitat de Barcelona (UB) 08028, Barcelona, Catalonia, Spain 2 Institut Català de Paleontologia C/ Escola Industrial 23, 08201, Sabadell, Catalonia, Spain 3 CNRS-UMR 5125, Université Lyon 1 69622, Villeurbanne cedex, France 4 UEI de Paleontología. Instituto de Geociencias (CSIC-UCM) 28040, Madrid, Spain * Corresponding author E-mail: [email protected] ABSTRACT The Lower Maastrichtian of Fumanya and neighbouring localities of the Vallcebre syncline (Eastern Pyrenees, Catalonia, Spain) provide the first taphonomic evidence for the hypothesis that cheirolepidiacean conifers were significant precursors of Maastrichtian Pyrenean coal.
  • Associació Pel Desenvolupament Rural De La Catalunya Central

    Associació Pel Desenvolupament Rural De La Catalunya Central

    The Pedraforca mountain (Berguedà Regional Council) Associació pel Desenvolupament Rural de la Catalunya Central Berguedà: Avià, Bagà, Berga, Borredà, Capolat, Casserres, Castell de l’Areny, Castellar Area: 2 de n’Hug, Castellar del Riu, Cercs, l’Espunyola, Fígols, Gironella, Gisclareny, Gósol, Guar- 2.119 km diola de Berguedà, Montclar, Montmajor, la Nou de Berguedà, Olvan, la Pobla de Lillet, Puig-reig, la Quar, Sagàs, Saldes, Sant Jaume de Frontanyà, Sant Julià de Cerdanyola, Population: Santa Maria de Merlès, Vallcebre, Vilada and Viver i Serrateix. 75.382 inhabitants Osona: Alpens, Lluçà, Muntanyola, Olost, Oristà, Perafita, Prats de Lluçanès, Sant Agustí de Lluçanès, Sant Bartomeu del Grau, Sant Boi de Lluçanès, Sant Martí d’Albars, Santa Population density: Cecília de Voltregà, Santa Eulàlia de Riuprimer and Sobremunt. 35,57 inhab./km2 Moianès: Calders, Castellcir, Castellterçol, Collsuspina, l’Estany, Granera, Moià, Monis- Number of municipalities: trol de Calders, Sant Quirze Safaja and Santa Maria d’Oló. 61 municipalities Bages: Gaià, Mura, Navàs, Sant Feliu Sasserra, Súria and Talamanca. The territory Contact details The Associació pel Desenvolupament Rural de la Catalunya Central is located in the regions of Berguedà, Osona, Moianès and Bages. These central regions occupy the plains from Central Offices Depression and Vic Plain until the mountains of Pre-Pyrenees, around the mid and high lands of Llobregat and Ter rivers. It is a vast territory with great contrasts, with a rich variety of Associació pel Desenvolupament landscapes within an environment with a great biodiversity. This territory has, moreover, a Rural de la Catalunya Central rich natural and cultural heritage and important protected areas.

  • De Nulles a Vilabella I Als Meandres Del Gaià

    Gaià Text i fotografia: Enric Fonts i Ferrer Revisió lingüística: Pep M. Canela i Cunillera i Servei de Català de l’Alt Camp Mapa: Institut Cartogràfic de Catalunya Coordinació: Servei Comarcal de Turisme del Consell Comarcal de l’Alt Camp Nota: Qualsevol descripció fixada en un mitjà escrit queda limitada en un espai i en un temps concret. La pròpia evolu- ció del paisatge i l’activitat humana faran que algunes de les explicacions puguin perdre vigència en el decurs del temps. 10. De Nulles a Vilabella i als meandres del Gaià L’excursió discorre pel sector ubicat més al sud-est de la comarca. És una zona accidentada pels contraforts de les muntanyes prelitorals de la serra de Montferri i el massís de GaiàBonastre, on el riu Gaià s’obre pas i forma el congost del baix Gaià. És un recorregut mixt que combina els camins amples dels terrenys planers de conreus amb senders que passen per llocs més abruptes, a prop del riu, amb exuberant vegetació. La caminada comença a Nulles, població que ha sabut adaptar-se als nous temps i actualment ens ofereix uns bons vins i caves i una excel·lent oferta turística; continua pel camí de Vilabella, un autèntic camí rural, entre vinyes i camps d’ametllers. A mig trajecte ens sorprendrà un desguàs de pe- dra seca, formidable construcció de l’arquitectura rural. Aviat albirem Vilabella, que vesteix de cases un pujol on sobresur- ten els campanars nou i vell. Deixem enrere el poble i baixem cap a la vall del Gaià. Abans d’enfonsar-nos, veurem com el riu s’obre pas pel congost i dibuixa bells meandres.