HISTORIA GRAFICA

Saníuaris del Bergueda (2) per RAMON VILADÉS

ntre e ls números 21 i 23 de L'EROL haurem Capelles particulars E fet esment deis Santuaris més importants del Cor de Maria de la casa Solé (Casserres) , Im ­ Bergueda. Són molt poques les notÍcies que en po­ maculada: caserna de Berga i casa Serra de Cap­ de m donar atesa la limitació de I'espai de que decosta (Puig-reig) ; Mare de Déu de la Merce: can disposem Cardona (Berga) i can Cirera (Borreda) ; Mare de Les esgl ésies, capelles particulars i ermites que Déu del Roser: col.legi Dominiques de Berga, Gi­ han pres una advocació de la Mare de Déu són . ronella i Puig-reig, casa Farreres (Olvan) ; la Pietat: no mbrosÍssimes arreu de Catalunya; e l Bergueda casa Palau (Olvan) ; la Salut: casa L1edó (Avia) ; Ma ­ no es que da pas enrere. Per aixo hem pensat re de Déu del Carme: Carmelites Sta. Joaquima enumerar-les aquÍ. Encara que la lIarga lIista pot i Carmelites Caritat (Berga), asils de Gironella i la ser una mi ca pesada, cre iem que és valida com a Pobla de lillet, casa la Tor (la Quar) , can Salvans informació. Vell (Sagas) , casa L1uma (Malanyeu) ; Mare de Déu Les hem agrupades per advocacions. deIs Angels: casa Muntanya (1..:Espunyola) ; Mare de Déu deIs Desemparats: asil Germanetes (Ber­ Esglésies parroquials ga) ; Mare de Déu deIs Dolors: ca l'Antic (Berga); Mare de Déu de la Popa (Borreda) ; Mare de Déu Mare de Déu de Lurdes: cal Font (Sagas) ; Mare de la Rodonella (C ercs) ; Mare de Déu deis Angels de Déu de cal SarraÍs (Berga) ; Mare de Déu Ne­ (Casserres); Mare de Déu de Montserrat: cal Ma­ na: asil (Puig-reig) ; la PurÍssima: can L10p (Olvan) , nén i cal Vidal (Puig-re ig) , la PurÍssima: Guardiola casa Malla i casa Vilardaga (Sagas) , Borralleres de Bergueda, cal Mar~al , cal Vid al (Puig-reig) , cal (Merles) , casa Sobira (Borreda) ; Sagrat Cor de Ma ­ Bassacs (Gironella); Santa Maria: Caste llar de ria: Germanes Viladomiu Nou; Santa Maria : casa N'Hug, Cercs, Gósol, Sorba (Montmajor) , Olvan, Santamaria (Serrateix) , casa Sunyer (Montmajor) , la Pobla de lillet, Serrateix, Merola (puig-reig) , Mer­ casa Ballús (Avia), casa Montclús (la Pobla de li­ les, Vallcebre; Mare de Déu del Roser: cal Mone­ lIet) ; Mare de Déu del Roser: cal Moliner (la Quar), gal (Gironella) i Gisclareny. casa Vilajosana (Serrateix) , casa les Cots (St. Joan Capelles i Santuaris de Montdarn) . Mare de Déu de Corbera, Falgars, Fatima (Vila ­ Capelles desaparegudes o en ruInes da i les Fonts de Castellar de N'Hug) , Gresolet, Mare de Déu del Palau i del Roser (Baga) , can Consolació (Cercs) , la Mata (L1inars) , Antiguitat L1agot (Capolat) i la Pobla de lillet; Santa Maria (Casserres), Mare de Déu de la Parera (Clot del Mo­ de Salselles (Borreda) , la Baells (Cercs) , Murcarols ro) , la Pietat (Bergal, la Quar, la Torreta i Preixana (Gisclareny) , les Garrigues (Cercs) , de Roset (Vi­ (Montmajor) , el Bosc (1..:Espunyola) , Periques (Puig­ lada) , de Querol (Montmajor) , de Vilaseca (Cas­ reig) , Mare de Déu del Castell (Saldes) , les Espo­ tellar de N'Hug) ; Mare de Déu del Roser: Baga, ses (Cerdanyola) , Palier (Baga) , Remei (Avia) , Ro­ Berga i la Pobla de lillet; de la Salut (Berga) , de ser (Góso l) , Roseret (Fonollet) , Dolors (Berga) , els Lurdes (la Pobla) . Oms (Sant J aume de Frontanya) , Torrents (1..:Es ­ Com podeu veure les advocaéions a la Mare de punyola), Tossals (Capolatl, Lurdes (La Nou) , Núria Déu no falten enlloc. Sorpren la gran quantitat de (Vallcebre), Pinós (Merles) , Queralt (Berga) , Ro­ capelles particulars que porten el seu nom. Fruit, casan~a (Guardiola) , Valldaura (Olvan) , Sta. Ma­ és ciar, de la devoció envers ella tan estesa i arre ­ ria (Avia). la Guardia (Sagas) . lada a casa nostra.

L'EROL/23 41 HISTORIA GRAFICA

Santuari de Queralt . La primera capella va ser constru'¡'da a fina ls del segle XIV i costejada pe l mercader de Berga en Francesc G arreta . Subsistí fins al segle XV III Concretament. rany 1741 fo u inaugurat el santua ri actu al. després de setze anys d'haver-se come n<;at les obres. Immediatament després de la construcció. I'escultor Pere Costa. comen­ <;ava el gran reta ul e, el qual desaparegué I'an y 1936.

Santuari deIs Tossals . No te nim notícies de la contrucció d 'aquesta ermita. to t i que és mol! possibl e que el segle XVIII ja fos constru'¡da i s'ampliés. La se va situació. a una al<;ada de 1.445 m. permet gaudir d'una ext ensa panoramica. En aquest indret. durant la guerra deis set anys. Tri sta ny i altres carlin s que ocupaven e l santua ri o fore n foragitats per tropes liberals i voluntaris de Berga .

42 L'EROL/23 HISTORIA GRAFleA

lJ , Ir ' :5 ...J ;:! X oc

Santuari de Corbera. Bé que després de la troballa de la imatge s'aixeca una petita capella, no fou fin s el segle XVII que es construí I'actual santuari. Es va inaugurar el 1682 i, el 1689. el picapedrer de Gironella Antoni Gay construeix la portada. El 1695 s'estrena el retaule fet pels escultors de Vic Tomas i Pau Costa. Durant aquest mateix segle, i en diferents fases es va construir la rectoria.

(f) 'oW

Santuari de la Guardia. La primitiva església de la Guardia fou aixecada en epoca romanica - encara se'n veuen vestigis. Fins al segle XVII era coneguda, solament, com a santuario Lany 1698 fou erigida en parroquia i es construí I'edifici que ens ha pervingut a nosaltres. El 1936 sofrí els estrall s de la guerrra, pero la imatge fou preservada de la destrucci6

L'EROL/23 43

------'- HISTORIA GRAFICA

Santuari de la Quar. Lesglésia de Santa Maria de la Quar va ser consagrada per Nantigís. bisbe d'Urge !l . I'a ny 900. Encara es conserva racta de consagració: precisament. e n fer-ne una mala lectura. hom creia fin s ara que en aquest !l oe hi havia un altar de dicat als ídols. Una re lectura be n feta ho ha d esmentit to talm ent. El segle XVIII I'església va ser reformada i el segle XIX es construí el cambriL

Santuari deIs Torrents. Segons la tradició sembla que en aquest !loe. e ls segles XII -XIII. hi havia una comunitat de c1ergues i !l ees deodonats. Lany 1312 ens apareix ja esmentada com a parroquia: el segle XVIII. pero. consta ja com a sufragi"mia de Sant Sadurní del Cint. De robra anti ga es difícil ve ure'n res. Ledifi ci actu al és del segle XVIII. La imatge romanica que s'hi venerava, ara é s a la parroquial de Co rrea Una obra magnífica de fin a ls ~e l ro mani c.

44 L'EROL/23