Departament d’Història Medieval, Paleografia i Diplomàtica Facultat de Geografia i Història UNIVERSITAT DE BARCELONA LA VILA DE BERGA A L’EDAT MITJANA LA FAMÍLIA DELS BERGA Volum I Que presenta M. Dolors Santandreu i Soler per optar al títol de Doctora en Història Medieval. Tesi de Doctorat dirigida pel Dr. Manuel Riu i Riu Catedràtic d’Història Medieval de la Universitat de Barcelona. Programa de Doctorat “Poder i Societat a l’Edat Mitjana”. Bienni 1993-1995. Març 2006 4.- LA VILA DE BERGA I EL SEU ENTORN Abans de recular més de cinc-cents anys en el temps i per tal d’entendre la disposició de la Berga medieval cal que parlem, primerament, de les característiques topogràfiques del lloc on està edificada. Aquesta descripció inicial ens ha de servir de presentació i de referència. Comencem, doncs, per conèixer una mica les característiques geogràfiques generals de Berga. Berga és una ciutat construïda en pendent. La ciutat s’esglaona des del turó on es conserven les restes del castell fins a la plana. Podem dir, doncs, que la part antiga de Berga es va construir en els primers contraforts del Prepirineu mentre que la part moderna es troba a la zona més septentrional de la Depressió Central Catalana. La part antiga està a una altitud d’uns 800 metres sobre el nivell del mar i la part més baixa a uns 65038. La ciutat té, per tant, entre la part més antiga i la més nova un desnivell d’uns 150 metres, aproximadament. El fet d’estar edificada al pendent de la muntanya atorga a Berga una configuració peculiar. La ciutat està recorreguda per cursos d’aigua, ara canalitzats, però que marquen unes rases que la divideixen. Cal esmentar per ser les més importants la Rasa dels Molins, la Rasa de Lledó (ara passeig de la Pau) i la Rasa del Canyet. El pendent del terreny també configura unes diferències importants pel que fa referència a les terres de conreu. Els pendents dels turons que voregen Berga han estat aprofitats com a terres de conreu en forma de feixes. Així, encara veiem restes d’aquestes feixes als peus de les Serres de Queralt, Nuet, Casampons i de la Petita. Al contrari, en la part més baixa de la població predominen els espais plans; és allà on es troben els camps extensos i també les zones d’horts. Una característica que encara es manté en els nostres dies és l’existència de nombrosos horts urbans, de reduïdes dimensions, que aprofiten el pendent de la vila i els cursos d’aigua que la recorren. En l’actualitat encara se’n troben molts a les zones del Trencacames i del Vall de Baix, entre altres llocs. Una vegada vistes aquestes característiques de la Berga actual, sens dubte hereves del passat, ens aproparem al paisatge de la Berga dels segles XIV i XV. En primer lloc hem de dir que, a nivell metodològic, per tal de poder tenir una imatge, com més fidel millor, de com era el traçat urbà medieval de la vila de Berga així com del seu entorn, es va procedir a buidar totes les notícies que feien referència 48 a aquesta temàtica i es varen recollir en unes taules. Cadascuna d’aquestes taules conté un aspecte concret de la vila de Berga i del seu entorn i inclou la tipologia de l’element descrit (camps, horts, vinyes, places i carrers, portals, edificis, etc), la seva situació geogràfica, la seva localització actual i la seva referència documental (data i numeració del document). Passem ara a analitzar cadascun d’aquests conjunts de referències, adjuntant, en primer lloc, les taules ara mencionades. 38 En concret, el castell es troba a 804 metres i el carrer Gòsol, a la part més baixa de la ciutat, a 645 m. 49 BERGA NOM/SITUACIÓ LLIB DATA FOLI LOCALITZACIÓ Hort Salas (Parròquia Sta. Eulàlia) 31 1382-12-28 3r Entre les rases de Lledó i dels Molins. Actual carrer Barcelona i Rasa dels Molins. Hi havia una callissa que baixava fins al Tossalet. Vinya i terra Fonollosa (Parròquia St. Pere de Madrona) 31 1383-1-2 17v Sota el Mas d’en Bosch Vinya, terra i Torrentfernós (Parròquia Santa Eulàlia) 31 1383-1-5 22r Al peu de la serra de Noet. Al lloc ribera actualment anomenat Pont de la Fàbrega i Riera de Cal Galta. Bosc i terra Serra Lenusera (parròquia Santa Eulàlia) 31 1383-1-11 30r Bosch de Berga. Zona situada a la part nord de la Serra de la Petita, llindant amb la riera de Metge. Hort Tossal de Targassona (Parròquia Sta. 31 1383-1-11 30r Eulàlia) Vinya i terra Coma de Queralt (Parròquia Sta. Eulàlia) 31 1383-1-13 33r Feixes de terra Mas d'Huguets (Parròquia St. Pere de 31 1383-1-13 35v Casa, actualment encara existent, sobre el Madrona) Parany i la Valldan. Feixes de terra La Valldan (Parròquia de St. P. de Madrona) 31 1383-1-19 43r A l'oest de Berga. Municipi agregat a Berga l'any 1963. Actualment encara és parròquia. Hort Viver (Parròquia Sta. Eulàlia) 31 1383-1-20 46v Actual plaça Maragall; antigament Font del Viver. Vinya i terra Roca de la Pila (Parròquia Sta. Eulàlia) 31 1383-2-13 75r Sobre Lledó. Lloc on actualment s'aixeca el col.legi públic de Sant Joan. Feixa de terra i Bonets, prop la torre de Cascalls (Parròquia 31 1383-3-8 101v Zona del carrer del Roser. hort Sta. Eulàlia) 50 NOM/SITUACIÓ LLIB DATA FOLI LOCALITZACIÓ Vinya i terra Les Femades, prop el camí que porta a 31 1383-3-15 110r Sota la zona esportiva de Berga. Sota el Codines (Parròquia Sta. Eulàlia) Tossalet de les Forques i sobre La Roca de Codines. Entrada sud de Berga. Hort Guarnofre (Parròquia sta. Eulàlia) 31 1383-3-15 110r Entre l'actual plaça de la Font del Ros i el Pont de la Fàbrega. Per allà passava el camí real a Barcelona. Ribera, arbres, Salas (Parròquia Sta. Eulàlia) 31 1383-3 112v Entre les rases de Lledó i dels Molins. horts Actual carrer Barcelona. Hi havia una callissa que baixava fins el Tossalet. Hort Sota el Puig de Lasties 31 1383-3 112v Part alta de la plaça de les Fonts i carrer Verdaguer. Vinya, terra i Torrentfernós, limita amb el camí que va a 31 1383-3 112r Al peu de la serra de Noet. Prop del mas ribera, amb arbres Vallaura (Parròquia Santa Eulàlia) anomenat cal Vila. Una mica més avall del Pont de la Fàbrega. Vinya i terra La Coma de Sant Andreu (Parròquia de Sant 31 1383-3 112v Nom provinent de l’antiga capella de Sant Pere de Madrona) Andreu de les Fosses. Al peu de Sant Pere de Madrona. Mas Mas de Puiganyer (Parròquia Santa Eulàlia) 31 1383-3-31 133r Feixa de terra Les Feixes dels Tiradors (Parròquia Santa 31 1383-4-8 142v Passeig de la Indústria (“El Vall”). Eulàlia) Terra i timoneri Monterrot (Parròquia de St Pere de 31 1383-4-16 154r Nom antic de La Valldan provinent de la Madrona), limita amb terres de Puiganyer i capella de Sant Salvador de Monterrot. amb el camí que porta al castell d'Avià Vinya Fonollosa (P. St. Pere de Madrona) 31 1383-4-20 156r Actualment Coma Fonollosa. Es troba sota Mas d’en Bosch. Hort Pujol de Masenys, prop del camí que va a 31 1383-5-11 178r Podría ser Maçana, a la Serra de Casampons. Gironella (Parròquia de Sta. Eulàlia) 51 NOM/SITUACIÓ LLIB DATA FOLI LOCALITZACIÓ Vinya i terra Pla de l'Alemany (Parròquia de Sta. Eulàlia) 31 1383-6-10 191v Zona compresa entre el passeig de la Pau i el parc municipal. Vinya Sant Salvador (Parròquia de Sta. Eulàlia) 31 1383-7-17 219v Hort Puig de Lasties 31 1383-7-17 219v Part alta de la plaça de les Fonts i carrer Verdaguer. Hort Salas, horta de la capella de Sant Antoni 31 1383-7-26 225v Entre les rases de Lledó i dels Molins. (Parròquia de Sta. Eulàlia) Actual carrer Barcelona. Hi havia una callissa que baixava fins al Tossalet. Vinya, terra i Padrinyà (Parròquia de Sta. Eulàlia) 31 1383-8-28 247r ribera Hort Coscó (Parròquia de Sta. Eulàlia) 31 1383-8-28 247r Nom antic de Baells. Final de la rasa dels Molins i sobre la Roca de Codines Hort Bonets (Parròquia Sta. Eulàlia) 31 1383-9-8 254v Vinya i terra Portolill, limita amb el camí que va al mas 1383-9-23 267r Sota la Serra de Casampons. També d'aquest nom. (Parròquia de Sta. Eulàlia) 31 anomenat Portoliu. Terra i vinya La Coma de Sant Andreu (Parròquia de St. 31 1383-3 112v Nom provinent de l’antiga capella de Sant Pere de Madrona) Andreu de les Fosses. Al peu de Sant Pere de Madrona. Vinya A Sant Salvador (Parròquia de Sta. Eulàlia 31 1383-7-17 219v de Berga) Feixa i hort Salas (Parròquia de Sta. Eulàlia) 31 1383-9-29 279r Entre les rases de Lledó i dels Molins. Actual carrer Barcelona. Hi havia una callissa que baixava fins al Tossalet. Vinya, terra i Les Planeles, limita amb el rierol que ve de 31 1383-10-4 280v rovira Vilaformiu (Parròquia de Sta. Eulàlia) Vinya i terra Codines (parròquia de Sta. Eulàlia) 31 1383-10-5 289v Zona a l’entrada sud de Berga. Mas Mas de la Ribera (parròquia de Sta. Eulàlia) 31 1383-10-11 285r Mas Ribera, a la Serra de Casampons 52 NOM/SITUACIÓ LLIB DATA FOLI LOCALITZACIÓ Vinya i terra Fonollosa (P.