dossier M. Dolors Santandreu Soler

Els castells, les torres i les cases fortes de la Sotsvegueria de al 1715.

A L’Erol número 100 dedicat al fins a la porta de la Magdalena, castell de Berga es va publicar la on s’allotgen 150 soldats d’infan- transcripció d’un document escrit teria; arreglades podrien allotjar en francès i d’autor anònim que mig batalló. Aquest recinte conté es conserva a l’arxiu de l’Instituto també 500 cases i uns 2000 habi- de Historia y Cultura Militar de tants; una parròquia servida per Madrid i que és la valoració que 32 beneficiats inclòs el rector; dos fa l’exèrcit borbònic de la situa- convents de religiosos, el de Sant ció de les fortaleses berguedanes Francesc amb 24 frares, i el de una vegada acabada la guerra de la Mercè amb 4. Només hi ha 8 Successió (1). És un document de prohoms; els altres habitants són cabdal importància ja que ens per- comerciants, artesans i pagesos. met reconstruir, ni que sigui amb Hi ha aigua abundant procedent la imaginació, com era el sistema de fonts; si es fa un forat al sòl de defensiu berguedà a principis del dos peus de fondària també en segle XVIII. Però, a més del sistema surt bona quantitat. defensiu, també ens informa dels Aquesta vila està situada a la habitants dels llocs, de la seva base costa d’una muntanya, a un quart econòmica, de la seva distribució quadrades; 2 portes principals i Torre de l'antic portal de la d’hora escàs al recte del riu Llo- social, entre altres aspectes. És per 3 poternes (3). Els 800 habitants Portella, al costat de la plaça bregat. El seu castell és al cim d’un porxada. tot això que el tornem a transcriu- es dediquen a l’agricultura i a turó, de difícil accés des de la vila i re i estudiar en aquest Erol dedicat l’artesania. Només hi ha 2 pro- del costat de les altes muntanyes als fets de 1714. homs i una parròquia servida per de Ntra. Sra. de Queralt, que són La primera població que el un rector i 14 preveres. La terra a la seva esquerra. Un gran bar- document analitza és Bagà que produeix unes 3000 quarteres de ranc per on passa sempre aigua descriu com: “És la principal vila gra anuals. Com que està voltada separa la cadena de muntanyes de la Baronia dins la sotsvegueria de muntanyes no és de cap utilitat que segueixen a la dreta. de Berga. Pertany conjuntament militar. Cal ensorrar les torres i les Vista aèria del nucli històric Aquest castell és molt llarg si el al duc d’Alba i al marquès d’Ai- portes a fi de conservar les cases de Bagà (Arxiu ARB) comparem amb la seva amplada i tona. Situada a l’esquerra del que estan molt atapeïdes dintre [hauria de dir Bas- el recinte. tareny]. El seu recinte amb el El castell que és la part més alta, castell situat a la part alta conté ja en ruïnes, cal enderrocar-lo 140 cases. La muralla té de 4 a 5 totalment per poder entrar lliu- toises (2) d’alçada i de 3 a 4 peus rement a la vila”. de gruix. El Raval del costat de De Berga i el seu castell l’anò- Berga consta de 103 cases, que nim cronista francès en diu: “Ber- en total fan 243. ga és la principal vila d’una de les Entre la vila i el Bastareny hi ha dues sotsvegueries de , els horts que es reguen a través la distància de la qual és de nou d’un canal que forneix una bona hores de camí i pertanyent al Rei. quantitat d’aigua. Entre la vila i el Està encerclada per una muralla i Raval hi ha una rasa [Torrent de el castell. Té diverses torres qua- Paller] que ve de les muntanyes, drades, la major part de les quals d’una amplada de 12 peus i de igualment com la muralla són de 9 o 10 de profunditat. Aquesta tàpia i en part en ruïnes. Conté vila té 2 torres rodones i 5 de un cos de casernes que arriben

L’EROL 89 Segons el document, el castell rector i tres preveres, 72 cases i de Fraumir “fou una torre dels uns 250 habitants. La major part moros. A cinc hores de Berga, a són pagesos pobres que recullen les muntanyes, a l’esquerra del unes 800 quarteres de sègol i 30 Llobregat”. càrregues de vi cada any. El castell Castellar de n’Hug “és un que forma part del recinte de la vilatge de 28 a 30 cases, en part vila és a tres quarts d’hora del abandonada pels seus habitants. camí ral de Berga a , i a una El castell va ser destruït pels hora del de Manresa a Berga. Tot francesos el 1678. La torre de i que només hi ha una torre, té n’Hug que pertany a D. Solanell bones muralles. Durant el darrer és d’una alçada de 4 a 5 toises i setge de , els miquelets 2 de costat. Està situada entre la van cremar l’estructura de fusta torre de Guardiola i les altes mun- fent saltar una cantonada, i un tanyes de la dreta del Llobregat, cop a dintre empresonaren els 30 a una hora de Bagà, enmig d’un minyons que feien guàrdia. pla, als peus d’aquesta torre. Hi Com que les principals cases a més és descobert, cosa que el fa Portal de Santa Magdalena ha una casa habitada per 9 per- són construïdes i recolzades a la accessible des de les muntanyes de Berga (Arxiu ARB) sones. Com que aquesta torre es muralla, només es poden ensor- de darrere. Hi ha dos baluards comunica amb la de Guardiola cal rar les torres i les dues portes, ja de maçoneria més avançats, ensorrar-la.” que cal conservar els habitatges; amb fosses que al mateix temps La importància de s’ha d’ensorrar la torre del cas- serveixen de camí cobert. Són queda palesa en la descripció que tell”. exposats a ser conquerits si fossin se’n fa en el document: “és una De l’estratègic castell de Guar- atacats a causa de l’alçada que les petita vila que pertany a D. Mi- diola el document diu: “el castell domina i de la gran distància que quel d’Agulló i Pinós, marquès de de Guardiola pertany a la vila de són situades del castell; si fossin Restes del pont d'Orniu, dita vila. Està situada a l’esquerra Berga, i està situat sobre un turó a Cal Rosal, que probablement conquerits seria d’aquest indret fou destruït en el context de la del Llobregat i a la dreta de la riera a l’aiguabarreig del Llobregat amb des d’on es podria atacar més Guerra de Successió. (Arxiu ARB) de Gironella. el riu de . És a tres quarts bé el castell; a més hi manquen d’hora de Bagà. Aquest castell casernes, arsenals, magatzems, el van ensorrar els francesos el canons, i les armes que hi ha són 1678. encara hi resta part d’una molt dolentes. Només hi ha una torre quadrada a la part més alta església antiga que ha de servir del turó. Cal ensorrar-lo comple- per tot; la seva coberta serveix tament ja que hi passa el camí de de plataforma, i els seus murs Berga a Bagà que és un congost, de barrera. A més hi ha una casa i només amb 12 homes es podria anomenada del Governador que aturar l’atac d’un exèrcit que vin- serveix per als oficials que estan gués de la part de Bagà. Als peus de guàrdia. Conté una cisterna on d’aquest castell, a la riba dreta de hi ha poca aigua. dit riu hi ha dues cases on hi ha- Tot i que aquesta vila i el seu biten cinc o sis persones pobres”. castell estan mal situats són de Un altre dels castells bergue- gran importància en relació Puig- dans mencionat en el document cerdà que és l’única entrada a és el de l’Espunyola: “el castell Catalunya per aquesta banda, i de l’Espunyola, a una hora i mitja encara que algun exèrcit hi vol- de Berga, a l’esquerra del camí gués penetrar hi empraria molt servir de refugi als lladres. Per De la banda dels conreus està de Cardona, a l’abast d’un tret temps, molt treball i despeses, ja tant, cal ensorrar-la. tancada per una bona muralla de fusell de dit camí, està situat que necessitaria canons per con- “és una petita vila de i quatre torres quadrades, amb sobre un turó de roca. Pertany querir el castell, tot mi que podria 90 cases i prop de 400 habitants. una espècie de camí cobert for- a D. Josep Tamarit, domiciliat a entrar pel darrere o pel Segre, o Pertany a D. Josep Marimon; si- mat de paret seca. Del costat del Perpinyà. Hi ha una torre qua- per Camprodon; en aquest cas no tuada a una hora i mitja de Berga, Llobregat, tancada pel castell que drada de 6 a 7 toises d’alçada, de inquietaria un exèrcit”. i a un quart d’hora a la dreta del té una espècie de torre bastida 5, 4, 3 peus de gruix, i 12 peus de El castell de Blancafort és Llobregat; d’una part sobre una sobre un penya-segat, i del costat llarg, d’un costat, i 9 de l’altre. Hi descrit en el document com: “És costa, i de l’altra sobre una bella de la riera per una muralla, sobre ha una plataforma i una capella una torre quadrada que pertany esplanada. El castell no és més que la qual s’han edificat diverses per la banda de Berga, i una al- a la marquesa de Gironella. una casa ordinària en mal estat, cases. Hi ha 2 portes, la de Berga, tra plataforma per la banda de Situada a les muntanyes, a una bastida prop de la parròquia; però al costat dels conreus, amb una Cardona; aquesta darrera és en hora i mitja de Berga, a la dreta hi ha una torre que domina tota la espècie de baluard quadrat de forma de baluard; l’un i l’altre del Llobregat. Hi viu una família plana. És de 5 a 6 toises d’alçada maçoneria que la cobreix; i la capaç d’allotjar un canó. La part pobra. No es pot utilitzar per ser i de 2 de costat. Només hi ha les del Llobregat que desemboca al davantera d’aquest castell està petita i a una hora i mitja lluny parets i els sostres. Cal abaixar pont de maçoneria que és sobre tancada per una bona muralla del camí principal; però en ser aquesta torre a l’alçada de les el riu. Dintre el recinte hi ha l’es- que té un ampit, una banqueta entre boscos i muntanyes podria parets de la casa”. glésia parroquial servida per un de tir i una espitllera; tot plegat és

90 L’EROL de maçoneria. L’estructura, però bones condicions. Alguns van ser sobretot el terra, és molt dolenta. mig enderrocats el 1678 (Caste- A l’interior hi ha una cisterna llar de n’Hug, Saldes i Guardiola); que conté uns 200 càntirs (4) d’algun només en queda una tor- d’aigua. Cal ensorrar la torre, les re (Blancafort) o és molt antiquat plataformes, la muralla i tapiar (Fraumir); el de Casserres és una les obertures”. casa ordinària en mal estat de la “és una petita qual només té importància una vila a la riba esquerra del Llo- torre que domina tota la plana. El bregat, a 2 hores de Bagà anant consell de l’observador militar és a Puigcerdà. El seu recinte del acabar d’eliminar els elements de- costat de la riba és format per les fensius, ja sigui enderrocant-los o mateixes cases, i del costat dels bé abaixant les torres. conreus és emmurallat i té algu- El mateix passa amb l’única nes torres com la de Bagà. Té cinc casa forta esmentada, la casa portes i conté unes 200 cases, els Vilalta de Merlès al propietari de habitants de la qual són pagesos la qual ja s’ha obligat a suprimir i miserables. garites i tapiar espitlleres encara Com que no pot servir per que, perquè entri una mica de res a causa de les muntanyes cument és Saldes: “és una vila La torre del castell de llum a la casa, se li ha permès que l’envolten i que la tanquen d’unes 50 cases, de la qual alguns Blancafort fou destruït pels obrir una finestra per habitació a veïns n’han marxat. El castell va exercits borbònics al final completament, cal fer el mateix de la guerra (Arxiu ARB) la paret que no dóna al camí. El que a Bagà [o sigui, ensorrar les ser arrasat pels francesos el 1678”. propietari també haurà d’elimi- muralles i les torres]”. De la lectura i anàlisi d’aquest nar els elements defensius que hi Un altre dels llocs defensius document anònim de 1715 en ha al molí proper a la casa. mencionats en el document de podem treure unes conclusions. El castell que sembla en millors 1715 és : “és una ermita En primer lloc que les terres de condicions és el de l’Espunyola ja anomenada Nostra Senyora de la la sotsvegueria de Berga, en gran que conserva una torre quadrada, Quar. Situada sobre una munta- part muntanyoses, eren de poca L’estructura defensiva d’aquestes una plataforma, un baluard, una nya alta en forma de pa de sucre, utilitat militar. Els seus habitants quatre viles era la mateixa un bona muralla amb ampit, ban- on es troba un gran pla i on només es dedicaven fonamentalment a castell edificat en la part alta i del queta de tir i espitllera i, també, s’hi pot pujar per un sol camí. l’agricultura, activitat a la qual que partien unes muralles que una cisterna d’aigua amb una Serveix per dir la missa als pagesos s’afegia l’artesania a les viles, envoltaven la vila, on s’aixecaven bona capacitat. En aquest cas, de les masies que l’envolten. Va tals com Bagà, Berga, Gironella torres i s’obrien portes i poternes. cal d’enderrocar la torre, la pla- servir de trobada dels miquelets. o la Pobla de Lillet. Els principals Tant els castells de Bagà com taforma, el baluard i les muralles Cal deixar l’ermita perquè no conreus eren els cereals i la vinya. els de la Pobla de Lillet i Gironella i tapiar les obertures. afecta l’inexpugnabilitat de la Si analitzem la ubicació de les estan en mal estat. L’observa- Finalment, i com que l’ermita muntanya”. fortificacions esmentades veiem dor, segurament, militar que fa de la Mare de Deu de la Quar L’única casa forta esmentada que es limiten a les situades a l’informe diu que s’ha d’acabar no afecta la inexpugnabilitat de en el document és Casa Vilalta l’entorn dels grans eixos de co- d’enderrocar el castell de Bagà la muntanya, no haurà de ser de Merlès: “és una casa forta municació que unien Berga amb així com les seves torres i les por- enderrocada. quadrada amb dues garites i tres Manresa (Gironella, La Quar, tes. A la Pobla de Lillet s’ha de fer No sabem si aquests enderrocs rengles d’espitlleres. Situada a Casserres i Merlès), amb Puig- el mateix. A Gironella, com que es van dur a terme o si el pas del l’esquerra del camí de Vic a Berga, cerdà i França (Bagà, Blancafort, les cases estan recolzades a la mu- temps, la mà de l’home i les suc- a tres hores de . Pertany Fraumir, Castellar de n’Hug, ralla, que està en bon estat, s’han cessives guerres van anar fent la a Josep Vilalta, pagès. Sempre Guardiola, La Pobla de Lillet i d’ensorrar la torre del castell i les seva feina destructora. El cas és hi habiten 17 o 18 persones. Cal Saldes) i amb Cardona (L’Espu- torres i les dues portes de la mu- que de totes aquestes fortifica- suprimir les garites i tapar les nyola). ralla. En tots tres casos l’objectiu cions estudiades, la major part espitlleres, i per donar llum a les De la sotsvegueria de Berga és el mateix: conservar les cases i d’elles nascudes a l’edat mitjana, habitacions s’ha permès al pro- atrauen l’atenció de l’anònim facilitar l’accés a la vila. ben poca cosa en conservem. pietari que faci finestres, això és, cronista borbònic quatre viles Berga és un cas diferent. És una una per habitació, i totes al costat fortificades (Berga, Bagà, La Pobla plaça forta estratègica en relació a Notes contrari del camí. de Lillet i Gironella), set castells una possible invasió des de Puig- (1) SERRA, Rosa i altres: “El castell El molí de Vilalta pertany al i/o torres (Blancafort, Casserres, cerdà i és per això que té guarnició durant la guerra de Successió i al mateix propietari, a un tret de Fraumir, Castellar de n’Hug, i que s’ha de cuidar el seu castell segle XVIII” dins L’Erol número fusell de dita casa. També es pot Guardiola, L’Espunyola i Saldes), que no està en massa bon estat de 100. Berga, 2009. Pàgs. 23-25. dir fort, tant a causa de la riera un lloc estratègic (La Quar) i una conservació. És més allargat que (2) Antiga mesura francesa de lon- gitud equivalent a 1,949 m. del mateix nom d’un costat, de casa forta (Casa Vilalta de Merlès). ample, és descobert i hi manquen (3) Porta petita que dóna al vall que Berga, comptava amb unes 500 casernes, arsenals, magatzems, les dues basses d’aigua de l’altra, voreja les muralles. com de les garites i espitlleres cases i uns 2000 habitants. Les canons i armes. El cronista des- (4) Mesura de líquids que equival a que hi ha. altres tres, Bagà, Gironella i la taca però, que malgrat la seva uns onze litres. (Diccionari Cata- Cal obligar el propietari de fer Pobla de Lillet eren més petites i ubicació dolenta, a un exèrcit li là-Valencià-Balear) en aquest molí el mateix que a tenien 243 cases i uns 800 habi- costaria molt expugnar-lo. la casa”. tants, 72 cases i uns 250 habitants Els castells i torres de defensa El darrer lloc analitzat pel do- i unes 200 cases, respectivament. berguedanes no estan en gaire M. Dolors Santandreu Soler

L’EROL 91