Goigs I Devoció Popular

GOIGS I DEVOCIÓ POPULAR

per MARGARITA BRIONES ¡lOAN SANTACREU

Aquest Dossier és una aproximació a I'estudi deIs Goigs i de la Devoció Popular al Bergueda, des deIs punts de vista histórico-antropo/ógic. El projecte d'aquest treball va mereixer el primer premi de tema lliure del " 11 Premi Pinós i Mataplana'~

L'ERO L/23 11 ~ r------~~------__, LJ..J Vi V) O a

Trajectoria historica de la Devoció Popular al Berguedit. Un intent de síntesi.

quest treball és una síntes i aquest cas, la manca d'estudis so I'estudi de I'evolució popular a la Ad 'un estudi molt més ampli bre els goigs des d'un vessant his nostra comarca i, d 'una altra, I'es que varem iniciar fa uns tres anys, tóric ilo antropológic, als quals acu tudi deis goigs com a document li sota la direcció de Josefina Roma, dir com a material de suporto Mal terari que ens informa d 'uns habits professora del Departament d'An grat ésser un genere tan amplia i actitud s, d 'uns aspectes morals i tropologia de la Universitat de Bar ment conreat (es calcula que a Ca religiosos d 'una col.lec tivitat. celona, el projecte del qual va ob talunya n'existeixen uns trenta La primera part I'hem desenvolu tenir el primer premi de tema Iliu mi!),1 que ha despertat la deria pada en dues direccions. Primera re del " 11 Premi Pinós i Mataplana" col. leccionista des de fa molts anys, ment, intentant esbrinar quina ha (1985). Per tal d'adequar-Io a un ar no hi ha massa treballs seriosos so estat, a grans trets, la trajectória his tiele de les característiq ues del pre bre el tema, Ilevat de diversos tórica de la devoció popular al Ber sent, hem suprimit de I'original al aplecs prou complets i d 'a lguns es gueda; amb aquest objecte hem gunes parts molt extenses (diversos tudis importants, peró molt pres com a punts de referencia ba inventaris, dades i gratiques esta especialitzats.2 sics dos tipus de testimonis mate dístiques, etc.) i n'hem alleugerit Exposades aq uestes considera rials que ens ha Ilegat aquesta de considerablement d 'a ltres. cions, resta afegir la intenció divul voció, com són els lI ocs de culte i Cal dir que el treball resta obert gativa d 'aquest treball, que vol els goigs que des de l'Edat Mitja en molts aspectes. Per exemple, si constituir, com deiem al projecte na es ca nten a figures amb una di bé estem segurs d'haver recollit-i prese ntat al "11 Premi Pinós i Ma mensió espiritual i a la divinitat en estudiat- gairebé tots els goigs taplana", u na "aproximació a I'es tote s les seves manifes ta marians del Bergueda en les seves tudi deis goigs i de la devoció po cions. diferents versions, sos pitem que pular al Bergueda". D 'a ltra banda, i arran d 'unes en n'hi deuen haver d'altres dedicats Volem fer constar el nostre agrai questes que varem distribuir entre a sants i santes que s' han escapat ment a tothom qui ens ha ajudat, els ca pellans de totes les parró• de la nostra tasca recopilatória. A als ca pellans de moltes parróquies quies de la comarca, ens ha estat part d 'aixó, aquest és un tema que que han contestat pacientment les poss ible d 'obtenir una panoram i es presta a se r analitzat des d'ópti nostres enquestes i, especialment, ca prou completa de la religiosi tat ques molt variades: antropológica, als mossens Ramon Viladés, de popular en I'actualitat. A partir histórica, religiosa, literaria, icono Puig-reig, Climent Forner, de Navas, d 'aquí, i donat que hem pogut gratica, etc. i Enric Bartrina, de Guardiola de constatar com el ca nt deis goigs Tampoc no ems hem atrevit a for Bergueda, per la seva amabilitat i continua essent una mostra prou mular algunes hipótesis i conelu col.laboració en tot alió que els viva de devoció popular, ens hem sions que hem intu'l't com a certes, hem demanat. centrat també en aquest tema a ja que calia confrontar-les amb da I'hora d 'estudiar la devoció en el des I'obtenció de les quals s'ha re * * * presento velat, ara per ara, extraordinaria Cal dir qu~ I'a nalisi I'hem basa ment complexa. A la dificultat de L'esquema del treball es pot di da sovint en dades quantitatives i la investigació s'hi ha afegit, en vidir en dues parts: d'una banda, en les conelusions que es poden

18 L'EROL/23 V)~ V) deduir a partir de I'establiment de O correlacions entre aquestes dad es. a Vegem, doncs, en primer lIoc, les següents taules: RELACIÓ ENTRE LlOCS DE CULTE i GOIGS DEL BERGUEDÁ

1I0es advo- goigs advo- de eulte eacions eacions Evolució de la devoció Dedieats a sants 192 53 84 46 A partir d'aquestes taules podem santes 32 13 17 13 veure com tant pel nombre de Ilocs de culte existents (amb culte Maria 130 63 75 40 efectiu o no) c·om per la quantitat Crist 26 5 5 2 de goigs (que es canten o s'han Santíssima Trinitat 2 3 cantat), al Bergueda ha predominat tradicionalment el culte als sants. Sagrada Família 1 Seguidament ve la Mare de Déu i, Ador~eió Perpetua 2 ja a for~a distancia, les san tes i, fi D'advocació desconeg uda nalment, Crist i altres advocacions. Aquest fet no és pas casual; pel contrari, és fruit d'uns processos socio-c ulturals for~a complexos que, históricament, han observat Relaeió entre lIoes de eulte i goigs del Bergueda una evolució similar a tota l'E uro pa occidental. Seguint W. A. Chris públic i generalitzat, provocaren significatius són Sant Sebastia, tian ,4 hom pot afirmar que a Cata una retirada de les passes epidemi Sant Roc i Sant Marc. També daten lunya prevalgué, fins ben entrada queso Lógicament, la devoció als d 'aquesta epoca molts vots del po la Baixa Edat Mitjana, u na devoció sants "epidem ics" sofrí u na forta ble fets en ocasió d 'un flagell epi popular pel s sants, ce ntrada en les davallada a partir d 'aquest mo demic. La manca de dades fiables relíquies o se pulcres deis primers ment, ja que en la mentalitat popu fa que sigui molt difícil precisar martirs cristians, eremites i bisbes. lar deixa de tenir sentit la so l.lici amb exactitud dates i referencies Igualment tingueren una gran di tud de les seves intercess ions mi contingudes en alguns goigs que fusió els grans sants inernacionals racu loses. Pel contrari, es repren hem pogut localitzar. Per exemple, i els sants francesos, aquests dar gué amb for~a el culte a Maria com en els Coigs del Cloriós Sant Roch rers per influencia de la diócesi de a figura polivalent. Patro de la Vila de Cironella (1675?), Narbona. Aquesta devoció popular El Bergueda és una mostra prou hi trobem els següents versos: convivia i es combinava amb una significativa de tot el que hem es De setanta hll en I'any veneració " institucionalitzada" a la tat apuntant. El cas de Sant Martí á Vós est Poble clama figura internacional de Maria. de Tours, per exemple, és emble y del mal cessa lo afany A partir del segle XI, la devoció matic pel que fa a la devoció po luego que vos invoca ... mariana co men~a a prendre una pular a la nostra comarca durant La data, es refereix a 1671? Potser forta embranzida, que s'accentua l'Edat Mitjana: del centenar i escaig a 1651 , any que ca u dintre del ter a partir del segle XIII, coincidint d'esglésies romaniques del Bergue rible flagell de 1647-1651? Cal tenir amb un fort declivi del nombre de da, n'hi ha tretze advocades a en compte que molts goigs, abans nous sants a tota I'area nord-oest aquest sa nt bisbe. Junt amb Sant de ser impresos per primera vega de la Mediterrania. Martí, la figura més venerada da, han estat cantats "des de temps La devoció pels sa nts loca l s i in d'aquesta epoca és la de Maria, a immemorials". No costa, doncs, ternacionals va renéixer a comen qui s'advocaren vint-i-un lIocs de imaginar que alguna referencia pu ~aments del seg le XVI i es perllon cu Ite abans del seg le X 111. Si conti gui haver estat innocentment ter ga fins a mitjans segle XIX. Durant nuéssim amb un analisi pormeno giversada. Hi ha, en canvi, altres aquest període experimentaren un ritzada, veuríem com es confirma mostres de religiositat popular que gran auge els sants que Christian aquest esquema: d'una banda, una sí poden ser datades amb precisió. anomena "epidemics", és a dir, gran devoció a determinats sants i, Per exemple, mossen Josep Armen aquells el poder taumatúrgic deis d'una altra, una presencia molt sig gou documenta fefaentment que quals estava especialitzat contra les nificativa de Maria. fou a I'any 1687 quan el poble de malures pandemiques que perió• Durant I'epoca moderna, la de Berga féu el vot de sant Marc en dicament assotaven les terres voció als sants "epidemics" fou agraiment d 'have r estat deslliurat ca talanes. molt important a la nostra comar d'una plaga de lIagosta que assola A la segona meitat del segle XIX, ca, com ho mostren molts goigs la ciutat durant for~a dies.5 Fem els aven~os científics en medicina "que se cantan des de temps im notar que, durant la plaga, es sol .li i I'adopció, per primera vegada, de memorials" a sants "advocats" cita repetidament la intercessió de mesures higieniques de caracter contra les epidemies. Els tres més la Mare de Déu de Queralt. El cul-

L'EROL/23 19 ra , encara que amb una estreta re lació amb aquesta, ja que en diri 450igs lparroquia geixen el seu funcionament. Pero precisament per actuar com a " di dI de rectors", es troben en una altra di mensió, inassequibles. Així, el po lRtra. Sra. del Sant IEste~e ble és consc ient que esta n per so bre de les altres figures que invo ca. Per exemple, i tornant al nostre lR®SIE1R ambit concret, al goig de l'E vange lista Sa nt Mateu, que es ca nta a l'Ametlla de M erola, hom diu: Apóstol i Eva ngeli sta i martir Déu us volgué Al del protomartir Sa nt Esteve, de Baga: puig miracles ca da dia lo Se nyor obra per Vós I al de Santa Maria de la Guardia, de Sagas, es posa de manifest la su pedita ció de la Verge a Déu: Goigs del Roser, uns deIs més freqüents arreu. ans que els seg les ex isti ss in éreu ja en la l11 ent de Déu te als sa nts "epidemics" no es tava advocac ions gaudien de més pre Succeix, dones, que la Verge i, es renyit, dones, amb una gran devo dicament en el mome n! de pecialment, els sa nts, actuen com c ió a Maria. constituir-se nous assentaments de a " advocats", intercessors i inter Del culte a la Mare de Déu du pobla ció a I'epoca moderna i a mediari s entre el Déu lIunya i els rant I'epoca moderna, n'han restat I'epoca contemporania, quin paper homes, paper que poden juga r molts testimonis que, aquí, no po han juga t I'eremitisme o les ordes amb eficac ia tenint en compte la dem analitzar amb detall. El pare rel igioses en zones concretes, etc. seva anterior condició d 'humans, Narcís Camós en parla, amb una fe És una analisi que, ev identment, que els permet comprendre mo lt abrandada, en el se u jardín de Ma aquí no podem fer. A part, seria bé les vicissituds de la terra als ulls ría (Barcelona, 1657) .6 Vegem-ne un mo lt qüestionable intentar esbri deis creients. En el goig de la Ma exe mple. A proposit de la Mare de nar aq uests i nterrogants ce nyí nt re de Déu d e la Quar es manifes ta Déu de Gresolet, el pare Ca mós es nos a un marc local tan red uit com d'una forma molt patent la quali criu que la seva intercess ió deixa és el que és objecte d'aques t tre tat d 'intermedari a de Maria: "conso/ados a los que d e tan dife ball. Com diu C. Li só n Tolosa na, entre terra i cel posada rentes partes la visitan, e inclina " la territorialitat no és criteri sufi so u la matern al lI a¡;:ada dos a su veneración a los que oyen cient per tal que el grup huma que que un eix I'home amb el Se nyor su nombre, experimentando unos I'ocupa sig ui objecte d 'analisi També és interessa nt des taca r y otros muchos favores por su me antropológica ".8 que, numeri ca ment, predomina el dio en las necesidades y ocasiones culte a personatges masc ulins que la invoca n .. . ,,7 -sants i Jesucrist- front als feme De la .devoció a Maria a I'epoca "Advocats" entre Déu i els homes nins -santes i Mares d e Déu-: als contemporania, en parlarem més primers els corres ponen 217 Il ocs endavant. Queda encara una altra qüestió de culte i 89 goigs, front als 162 Aques tes alternances i variacions d e que no hem parlat. ¿Com és lIocs de culte i 92 goigs dedicats a en les figures objecte de gran d e que Déu i Jesucrist, en tot el ritual figures femenines. No obstant aixo, vació popular obeeixen, com hem litúrgic, no es trobin directament hi ha més advocacions diferents dit, a uns processos socio-culturals representats em moltes manifesta d 'aques tes darreres (77) que no pas molt complexos deis quals només cions de la religiositat popular? deis primers (65). En concret, quant n'hem apuntat algunes de les ca u ¿Com és que, en molts aspectes, la a Maria, hi ha una gran quantitat ses. Caldria fer una analisi mo lt devoció popular s'hagi orientat d'advocacions, que vénen determi m és amplia per ex plica r-los en pro principalment als sants i a M aria? nades per m oltes circumstancies: funditat, en la qual s'haurien de te Seguint amb el disc urs de Chris -Pel poble on és venerada (San nir en compte molts fa ctors: polí• tian, aquest fet podem probable ta Maria d'Avia, etc. ) tica religiosa de les esg lésies locals ment atribuir-lo a una raó: Cri st i, -Pel lIoc concret on és venera i de la jerarquia vati ca na alllarg de sobretot, Déu, com a figures es pi da (Mare d e Déu del Bosc, etc.) la historia, com i quan es varen fer rituals més poderoses, són perce - Per un nom amb significa! pro les repoblacions de l'Edat Mitjana buts per la mentalitat popular com pi, freqüentment relacionat amb la en cada area determinada, quines a ens metafísics, allunyats de la ter- natura, que sovint coincideix amb

20 L'EROL/23 ~------~~------~~::: V) el del santuari on és venerada (Ma d"'institucionalitzada" anava per geografia cata lana. Hi ha una lIetra oV) re de Oéu de Palier, etc). un ca ntó i la devoció popular per deis goigs de Sa nt Roc que igual a -Per fac ultats de la Verge o altres un altre. De tota manera , aquesta ment podria haver se rvit de model elements d 'ordre espiritual (Mare darrera possibilitat sembla poc per moltes edicions: "Déu etern de Oéu de la Consolació, etc) consistent, tenint en compte que per sa clemencia", o alguna versió -Per alguna de les accions o una de les advocacions de que similar. goigs terrenals de Maria (Puríssima hem aconseguit trobar més goigs No ca l dir que els goigs a la Ma Concepció, etc) és Sant Isidre, d 'origen castella, qui re de Oéu del Ro se r es devien ca n O'aquí es poden deduir diverses se mbla que a partir de I'epoca bor tar a molts més Ilocs de la comar coses, a part de la preeminencia a ban ica va desplac;:ar altres sants, ca deis que hem pogut comprovar la no stra comárca -quantitativa abans més arrelats entre la pagesia per haver-ne restat alguna edició. ment parlant- del cu lte a la mas catalana, que acomplien la matei Una Iletra molt repetida devia se r cu linitat: la devoció a les Mares de xa funció de patrons del ca mpo Per la.. que comenc;:a: "Vostres goigs Oéu és, tret d'alguns casos, de cai tant, va ser el poble qui va accep amb gran plaer", mo lt difosa a to re més local, mentre que el culte tar el culte a aquest sa nt a forc;:a de ta Catalunya. als sa nts i a jesús es dirigeix a figu venerarclo, encara que fos per in En general, podríem parlar de res més universals. En un altre sen fluencia institucional de I'església. molt goigs perduts, ja que la tradi tit, I'escassedat de sa ntes ve a in Hem d 'afegi r encara alguna cosa ció de devoció popular a molts dicar que la feminitat ha estat ba més sobre determinats goigs. Refe sants no es correspon al nombre sicament absorbida per Maria, rent als de Sa nt Isi dre, malgrat que de goigs que hem pogut localitzar. d'igual manera que també ha reu només n'hem trobat de sis Il ocs di nit en la seva persona les qualitats ferents, supose m que es devien 1 de bondat, redempció, humani ca ntar a la majoria d'indrets de la tat...que altres vegades s'han atri nostra comarca, sobretot abans de EL CULTE A MARIA A L'EPOCA bu'l"! en gran mesura a Crist. la primera embranzida indust rialit CONTEMPORÁNIA. ALGUNES Pera, tornant al tema ce ntral zadora . Un goig que seg urament OBSERVACIONS SOBRE ELS d'aquest apa rtat, ca l remarcar que deiva se rvir de model per a lI ocs SANTUARIS MARIANS DEL la relació entre lI ocs de cu lte i goigs molt diversos és el que comen c;: a: BERGUEDÁ no significa que hi hagi una equi "Puix que sempre sou (o haveu o valencia exacta entre els titulars de heu) estat", ja que I'hem vist repe Si el culte a Maria no ha deixat les esglés ies i les advocacions a tit en moltés edicions de diferents de tenir vigencia, és als seg les XIX que es dediquen els goigs. Pel que parraquies. i XX quan adquireix una dimensió fa als sa nts, les advocacions que Quant als goigs de sa nt Sebastia, més important, qualitativa ment i compten amb més titularitat de Sa nt Roc i Sa nt Marc, també pen quantitativament. La mare de Oéu, Ilocs de culte són: Miquel (20), se m que pa ssa una cosa semblant com a figura espiritual polivalent, Martí de Tuurs (19), l oan Baptista als de Sa nt Isidre, sobretot pel que desplac;:a sovi nt altres figures que (14), Andreu (12) , Sad urní (11), jau fa referencia als dos primers, ate havien ga udit de gra n predica me, ap. (9), Vicenc;: (8) i Esteve (7). En sa la seva gran difusió per tota la ment. Per exemple, en ocasió deis canvi, els goigs que es ca nten a més lI ocs, se mpre segons els que hem pogut localitzar, só n: Martí de Tours (11), Isidre (6), Roc (5), l oan Baptista (4) i Esteve (4) . Pel que fa a les santes titulars més no mbro ses, el primer Il oc I'ocupa Magda lena (9), seg uida d'Eulalia (7) iMar garid a (5). Els goigs més cantats só n els de Sa nta Barbara (10 Ilocs), se guits deis dedicats a Llú cia (3), Eula lia de Merida (2) i Rita de Cass ia (2) . Aquest fet pot ser a ca usa de mol tes raons que, a la vista deis tes timonis materials que hem pogut loca litza r, desconeixem en gran parto Podria ser, per exemple, que molts goigs antics s'haguess in per dut al se r desplac;:ats pel culte a al tres sa nts, romanent tanmateix les seves capelles i esg lésies. També es podria adduir, en alguns casos, que la devoció que podrí em qualificar Sa nta Magdalena és una de les advocacions més populars.

L'EROU23 21 últims brots epidemics és M ari a a goigs mari ans. Hem d e remarca r aplecs i fes tes religioses més con qui s' invoca freqüentment. Ai xí que moltes Mares de Déu de la co corregudes. Histo ri cament també succeeix durant I'e pidemia de co marca tenen més d 'un goig amb ha estat en les santuari s o n altres lera d e 1854: lIetra diferent, cosa que prova la vi mostres d e la religiositat popular Anys de grans calamitats talitat del se u culte. Concretam ent, han assol it u na magn itud conside mil vuit ce nts cinquanta qu atre, hem trobat dos tex tos diferents rable (ex-vo ts, confrari es, etc) quan el cólera va batre d eis go igs de les seg üents Mares Els sa ntuari s bergued ans só n els pobles, viles i ciutats; de Déu: Antiguitat, Ba ell s, Conso seg üents: M are de Déu de Queralt, vostres devots són sa lva ts lació, Corbera , Esposes, Falga rs, Fal gars, Corbera, la Quar, Gresolet, pel vostre Cor matern al. Guardia, Sa nta M ari a de N 'Hug, Pali er, de l'Antiguitat, de la Guardia! (Go igs de la Mare de Déu d e la Lurd es de la Nou, O m s, Remei, Ro de la Conso lació, deis Om s, de Pi Po pa) se r, Torrents i Tossal s. Amb tres lI e nós, Tossals, Lurdes de la Nou, deis Corre nt I'any inquanta quatre tres diferents, tenen goigs la M are To rrents i de la M ata. Del seg le d ino u , Se nyora, M os trantvos gran protecto ra de Déu de la M ata i la del M ones Ca l remarca r que tots ell s só n de Del cólera nos Ilibrareu. tir de Valldaura. La M are de Déu de dica ts a la Verge i es ta n situats en Gresolet i la d e la Quar tenen qua punts es tra teg ics de la reg ió, en el (Goigs de la Mare de Déu de Pali er) tre tex tos diferents. Finalment, la se ntit que es trac ta d 'indrets que Hi ha dos fets que contribueixe n Mare d e D éu de Q ueralt té se t de per í tenen un atrac tiu natural; eno rmem e nt a p o pularitza r i goigs diferents, dos deis quals es ja sigui perque d ominen una am eixamplar la d evoció a M ari a: el tan esc rits en castell a. Si a aques ts plia extensió de terra (per exe mple, ca nvi de titularita t, el 1880, al Sa n goigs hi afeg íss im "Aves", " Virolais" Queralt, Tossa ls, Falga rs... ), perque tuari d e Lurdes d e la No u (Sa nt Isi i Himnes, completaríem un ca nc;o- . es tan al punt més pro fund d 'una dre és ree mplac;a t per M ari a), i la ner mari a molt considerable. vall (G resolet, Pall er. .. ) o bé per una coronac ió can o nica d e la M are de Cal dir que molts d eis goigs a altra raó similar. Déu d e Queralt, el 1916. Aques t Maria d aten d 'epoqu es rece nts. I És també interessa nt analitza r el darrer, rellanc; a amb gran fo rc;a el enca ra se' n segueixe n fent. Com a significa t deis no ms concrets amb Santuari de Queralt com a ce ntre exe mplem citem els m ag nífics - i que es des igna a la M are de Déu: devocio nal d el Bergued a. Lurdes i divertits- Coigs a Sa nta Maria d e " Q ueralt", d e la mateixa manera Queralt són, a més, els dos sa ntua Caste llar d e N 'Hug, el tex t deis que " Tossa ls", significa un lI oc ele ri s d e la comarca que atrauen més quals fou esc rit per m ossen Cli vat; " Pali er" deri va d e pa ll a i " Pi gent forania. Pel que fa al Sa ntuari ment Fo rn er el 1980. nós" de pi, mentre que "Fa lga rs" d e Falga rs, mo lt impo rtant als po té una clara relac ió amb les falgue bies veins, no es pot parl ar d 'una Els santuaris: lIoes estrategies de res. En el cas de la M are de Déu de atracc ió supracom arca l conside eulte la M ata esta mo lt ci ar el se ntit, a rabl e. I'igual que passa amb la M are de La impo rtancia d el cu Ite a M aria És en els sa ntuari s, o n el culte a Déu deis To rrents i la deis O m s. queda també palesa m ent refl ec ti M ari a es m anifesta de fo rma més Per la seva ba nda, el niu de corbs d a en les no mbroses ed icio ns de important i o n es ce lebren els que dó na lI oc al nom de " Corbe ra" es ta en aques t cas situat dins una cova. 1, finalment, un gresol (d 'o n deri va la Ve rge d e Gresolet) és un es pai amb fo rma de coss i, i més concretament és ellloc o n es fo nen ce rtes substancies mitjan c;a nt un alt grau de ca lo r. És de d es taca r I'es treta relac ió amb la natura que tenen to ts aques ts elem ents que ha propo r cio nat una ad vocació a la M are d e Déu: una m ata és el brot d 'una pl anta acabada de néixe r; la falgue ra i el pi rom anen se lllp re verds i plens de vida, mentre que la palla estableix una connex ió amb el gra, i per tant am b I'e lement que en sí mateix conté també la vida. La M are de Déu deis Torrents ens po rta a enllac;a r amb el tema de I'aigua, tan freqüentment asociat a E/s santuaris sempre so/en estar situats en p unts estra tegics de gra n atra ctiu nd· la Verge: I'a igua corrent , amb el se u tural. Sa ntuari d e La Quar. moviment, to rna talllbé a simbolit-

22 L'EROL/23 r------~------~ ~ l.i..J V) V) zar la vida i, alhora, la fecunditat, l . o donat que és necessaria per a fer a tilitzar les terres. Sobre aquest te I ma tornarem més endavant. Quant a les Mares de Déu de Queralt i deis Tossal s, no cal dir que I'altitud se mpre s' ha relacionat amb I'espiritualitat (I 'elevació res pecte a allo material) i amb la divinitat. 1, finalment, el sentit del gresol es pot associar: amb el punt on te nen ¡'origen el foc i la Ilum, en aquest cas la Verge Maria. El factor lIum també I'analitzarem amb més detalls en les planes següents. Així, dones, i a manera de sínte• si, podem plantejar com a bastant probable que els punts que han generat totes aquestes advocacions de la Mare de Déu es tracten de Ilocs on, ja abans de I'arribada i di El Dilluns de Cinquagesma, Falgars celebra un aplec multitudinari a I'entorn de fu sió del Cristianisme, es practica la Mare de D éu i la Dansa (1972) 0 va un culte a forces relacionades amb la terra o amb el món supe ha arribat la gent, es celebra una va comentar que es tracta d'una rior. Els cims de les muntanyes, les missa i, en acabar, es canten els festivitat molt arrelada entre la gent fonts, les coves, etc, són i nd rets goigs i els fidels es dirigeixen a ve de la comarca. El participar en la molt concrets que per la seva par nerar la imatge. festa es fa al marge que es tingui ticularitat o per la seva situació es Si es tracta d'un aplec important, o no es tingui fe; la Mare de Déu trategica se mpre han adquirit un la gent es queda a dinar pels vol de Falgars esdevé una especie de significat es pecial pels homes que tants, a I'aire lliure o en algun res mite pels vilatans de la Pobla i deis els han contemplat. tau rant. A la tarda, es resa el rosari pobles veolons, fi ns al pu nt que si bé i es tornen a cantar els goigs, com poden fer i permetre crítiques al plets o solament algunes estrofes. rector, a I'església o a algun altre as 2 A part d'aquest ritual religiós, és pecte de la vida religiosa, la Mare molt freqüent que també hi hagi de Déu de Falgars és intocable. LA RElIGIOSITAT POPULAR, bailada de sardanes o altres danses Aquesta apreciació la podríem fer AVUI populars. En concret, podem posar extensible a altres lIocs de la co Moltes manifestacions de devo I'exemple de la celebració que el marca (per exemple, els bergue ció popular (el mateix cant deis dilluns de Pasqua es dedica a la dans respecte a la Mare de Déu de goigs, per exemple), festes locals o Mare de Déu de Falgars, on varem Queralt). aplecs comarca ls só n costums que, estar presents. És un deis aplecs Veiem així, d 'una forma evident, tot i que han retrocedit en compa més importants de la comarca al com en aquest tipus de ce lebra ra ció a temps passats, encara per qual hi solen acudir unes dues o cion s, s'hi barreja la devoció reli sisteixen amb prou for<;a . Així ho tres mil persones que provenen giosa i el sentit lúdic-festiu de tota hem pogut constatar tant per les majoritariament de la Pobla de Li ce lebració popular. De la mateixa enquestes distribuolod es a les parro lIet (per ser el santuari d 'aquesta manera, tampoc s'ha de menys quies com per haver acudit perso població), de Guardiola de Bergue prear el fet que qualsevol activitat nalment a algunes de les festes da i de Sant Julia de Cerdanyola. En que aplega un nombre considera més significatives. Per raons obvies, aquest cas particular no hi ha pro ble de persones d'un mateix no en podem fer aquí un inventari cessó (tot i que anteriorment n'hi cololectiu territorial, se rveix d'algu ex haustiuo No obstant, parlarem, a havia hagutl, pero, en canvi, s'ha na manera per fomentar la cohesió grans trets, de com es desenvolu conservat un altre element extern grupal. És en aquest sentit que s'ha pen en I'actualitat. a I'esdeveniment religiós. Ens refe d'emmarcar també avui dia el cant rim a la "Dansa de Falgars", d'ori deis goigs, sense, naturalment, gen medieval, en la qual es ritua menystenir-ne el contingut religlós. Aplecs i festes litzen tota una se rie de relacions Ens sembla bastant ciar que la fi General ment, es comen<;a fent feudals que mereixerien un estu nalitat prioritaria amb que es can una proc~s só que acaba a I'esglé di a part. ten els goigs en I'actualitat no és sia o Iloc de culte advocat al Sant El rector de Guardiola, amb qui pas la que s'expressa en la lIetra o Mare de Déu en qüestió. Un cop vam tenir ocasió de parlar-ne, en s d'aquestes can<;ons religioses, ja

L'EROL/23 23 que és evident que, en molt casos, abat, que tenien raó de ser dins un cions del pa i del terme es tan a ca ha quedat desfassada en tant que context avui desa paregut. da parroquia en dates diferents, res pon a unes necessitats i a una Altres benedicc io ns que encara que normalment coincideixe n amb m entalitat del pa ssa t. perduren a la comarca só n les deis festes o aplecs d 'espec ial significa fruits que es fa per Sa nt Blai (3 d e ció per a la parroquia. febrer) , així com la d eis ram s, per Sant Pere martir (29 d 'a bril) i, en Benediccions menor mes u ra, la d e les ca ndeles, Rogatives extraordiniHies Actualment, tot i que el costum per la Ca ndelaria (2 de feb rer). de fer benedicc ions tendeix a min Formes de benedicció com la del En seg les pa ssa ts era costum 'lar, enca ra persisteix en for<;:a oca sa lpas o la d eis animals ja es men molt es tes a la majoria d e parro sions. Els tipus de benediccions tada es troben en ciar retrocés. quies del Bergu eda fer preg ueres més freqü ents avui a les parro En determinades parroquies es públiques en temps d e calamitats quies del Bergueda, segons les da mantenen uns tipu s d e bened ic que podien fer perillar la propia des que es desprenen de les en cio ns que podríem q ualifica r d 'es supervivencia deis vilatan s. El mo questes, só n les del pa i del term e; pecífiques, com só n la de la ce n tiu que més sov int d ese nca d enava és a dir, I'aliment basic i I'es pai més dra a Sa nt Vi cen <;: d 'Obiols, la d e un ac le d'aques t tipu s era - i, en proper i quotidia. A continuació les flors que es fa per Sa nt Jordi a d eterminats casos, enca ra ho és segueix en importancia un tipus de Sa nt Andreu de Sagas o la de les una perllongada sequera que mal benedicc ió moderna, com és la cava ll eri es a la festa deis Elo is, d e metés les co llites. En m eno r grau, deis vehicles per Sa nt Cri sto fol, Berga. res ten tes timo ni s de rogati ves ex que ha adquirit un lI oc preeminent Finalment, ca l remarcar que, traordinari es eri ocasió d 'a ltres front a altres benediccions, co m mentre que la majoria de bened ic amenaces per les terres o les per ara la d eis animals domestics i de cions tenen ass ignat arreu un d ia so nes (e pidemies de pes ta o cole carrega que es fa per Sa nt Anto ni i un Sa nt concrets, les bened ic- ra , plagues de lI agosta ... ) Normalment es feia una proces só, moltes vegades a un sa ntuari veí per tal d e dava llar la imalge de la mare d e Déu en so l.licitud de protecció. Molts vots del poble (per exe mple, els de Sa nt Marc de Ber ga i d e Gironella) tenen I'ori gen en situacions d 'aquesta m ena . Tenim no tícia que enca ra recent ment s' han fet rogatives d 'a quest ti pu s. Concretament, fa uns cinc o sis anys es va anar en processó al Les benediccions del pa i el terme Sa ntuari deis Torrents per demanar són freqüents. -Ca pel/a de Vilalta Els ex-vn ts es trobfJn p n decadenCI a ', Iuja. (M erles)

Promeses, ex-vots i ofrenes

El costum d e po rtar ex-vots a les esg lés ies també es troba aclual ment en decad encia. Amb tol, en cara se'n pod en ve ure als Sa ntua ris de Q uera lt, d e Falgars o de Lur des de la No u i a capelles com les deis Sa nts Metges d el Cint, el Re mei d 'Aviá, Sa nt Ram o n i Sa nta Magdalena de Va llcebre, etc. Aq uest tipu s de devoció ha q ue dat practi ca ment reduit a I'ofrena de flors, a les Il anties enceses i a I'enca rrec d e misses. Els lI ocs de culte més freqüent esco llit pels prometents i malalts de la comarca só n els sa ntuari s tra dicionals (Queralt, Lurdes de la L'any 1983 la Mare de Déu deIs Torrents va sortir a Correá per denldnar la p luja. Nou, les Es poses, l'A ntinguitat...)

24 L'EROL/23 ~------~~------, ~ ~ V) oV) a

Els goigs del Berguedit

1 abab/cdcdab (ab) i abab/cddcab vingut amb la corresponent nota (ab), tot i que sovint hi ha rimes ció musical, ja que mentre la Iletra ASPECTES MORFOLOGICS més o menys lIiures. era estampada amb més o menys Pel que fa als autors deis goigs, cura, la melodia era fiada a la me Com ja assenyalavem en pagines hem de dir que, moltes vegades, moria de la gent. No obstant, din anteriors, I'estudi deis goigs es pot tant la lIetra com la música són tre de la recopilació de goigs que fer des de molts punts de vista, es anonimes. L'autor només sol figu hem fet, n'hem trobat un tant per se nt un d'ells la vessant morfolo rar en els goigs més moderns, i gai cent molt elevat que sí duen impre gica. Donat que es tracta d 'uns do rebé se mpre es tracta d 'un capella, sa la música. cuments que res ultaran familiars del rector de I'església, etc. En És bastant probable que aques per la majoria de lectors, aquest aquests casos, és bastant normal tes tonades no siguin realment apartat només el tractarem de ma que la Iletra I'hagi escrit una per "populars", sinó que hagin estat nera esq uemática. so na i la música una altra. obra d 'un autor "culte", concret, Direm per comenc;a r que el for Le s edicions de goigs solen ésser per la qual cosa han hagut de ser mat de la majoria deis goigs so l co bastant freqüents, ja que molta impreses. Així, resulta que les to rrespondre a la mida esta ndard i gent que els canta, en acabar se'ls nades més populars só n les que tradicional " in folio" (de 310 x 210 emporta o bé el compra. Molts han arribat per tradició d 'anonim, mm a 320 x 220 mm), existint, pe goigs resulten difícils de datar, per donat que les d'autor han esdevin ro, alguns formats atípics. que sovi nt I'impressor descura el gut, normalment, massa diféils per La tinta amb que estan impresos peu d'estampa o va ometre I'a ny de a cantar-les el poble. és gairebé se mpre negra, Il evat la seva impressió. De tota manera, El fet és que sovint els goigs uti d'alguns casos en que és marró, de vegades hi ha elements, com litzen músiques conegudes d'altres blau o amb detalls vermells. podem se r la concessió d'indul canc;ons, tonades "de manlleuta". Sovint hi figuren ornaments de gencies o bé el contingut de la lIe En concret, n'hi ha tres o quatre tipus floral i/o geometrics, tot i que tra, que ens indiquen alguna cosa. que serveixen per molts goigs i que bastants goigs no tenen ornamen En aquest sentit, possiblement s'anomenen " pobres". tació a part de la imatge de I'edició més antiga que ha arribat A part d'aixo, cal dir que les me I'advocació. a les nostres mans és una deis lodies deis goigs en general es ca El text se so l ordenar en 3 -o bé Goigs del Gloriós Sant Roch de la racteritzen per ser senzilles, espon en 2- columnes, i en la practica to Vila de Gironella. Al peu d'estam tanies i enganxoses, i per tenir un talitat deis casos, tot el conjunt apa pa s'hi Ilegeix: "Abadal. F. 1675. Mo moviment alegre i Ileuger. Una de reix emmarca t per una orla. ya." Tot i així, la data sembla posa les més populars a tota la comarca El número d'estrofes que els in da o sobreimpresa ama, per la és la de Nostra Senyora de Falgars, teg ren és més variable, pero predo qual cosa resulta logic mantenir les que data aproximadament del s. minen els que estan formats per 8, reserve s, ja que les estampacions XV i que és la més antiga que ens 10 o 12 estrofes. Aquestes contenen del segle XVII só n molt rares. ha arribat escrita. sis versos amb retronxa, és a dir, Una vegada hem vist tot aixo, val Pel que fa a la /lengua, es cons que reprenen els dos darrers ver la pena aturar-se una mica més en tata que normalment els goigs fan sos de la tornada inicial , formada els temes de la música i del lIen ús d 'un lIenguatge que podríem aquesta per quatre. guatge emprats en aquestes com qualificar d 'estandard. No obstant, Els versos só n se mpre heptasil.la posicions: en tractar-se de canc;ons populars, bics, ambO molt comptades excep La major part deis goigs existents amb forc;a freqüencia adopfen un cions. Les rimes més freqüents só n als Pa·l·sos Catalans no ens han per- to col.loquial que pot ser reforc;a t

L'EROU23 25 per la presencia de diillegs, frases 2 admiratives i d'altres recursos lin gÜístics. En alguns casos s'a rriba CONTINGUT, ESTRUCTURA fins i tot a fer se rvir expressions INVOCAClONS d ' un gran primitivisme, com po dem veure en els fragments que Segons la definició que fa j. Ama segueixen: des, els goigs "són una canró reli Per triomfar deis banyuts giosa laudatória i encomiastica, a i no us prenguin mai el pel vega des narrativa i descriptiva, de pregueu se mpre conven¡;: uts dicada a ponderar les gracies i vir a l'Arca ngel Sa nt Miquel tuts del Nostre Senyor, de la Mare (Sant Miquel, L'Espunyola). de Déu per ella mateixa o sota al gun deIs innombrables títols i ad Lo s tiranfs molt irritats (. .. ) vocacions amb qué és venerada, o de rabia ab les dents cruixia (. .. ) bé algun Sa nt, Santa, beat o bena Ohiu sos ays i clamors venturat. Moltes vega des aquestes (St. Lloren<;:, Guardiola). ca nrons no són pas dirigides abs De vegades, trobem també for tractament a la persona divina, si mes vulgars com "Balam" en nó concretament a una imatge de comptes de Betlem (N.s. del Roser, terminada que la simbolitza." Berga); o bé la utilitzac ió de la pa Un deIs gravats m és antics deIs Coigs El contingut sol explicar la troba raula " President per al.ludir a un de Falgars. lIa d 'una imatge o d'unes relíquies, prefecte roma: " 10 Presider1t ab ri la vida i el martiri d'un Sant, els mi gor,/sagetas vos fa cremar" (St. Cos Cal destacar, també, que en al racles que la seva intercessió ha me i Damia, L'Espunyola, 1869). guns goigs es troba una barreja obrat, la protecció que exerceix da Igualment, i malgrat que fona d'estrofes escrites en termes c ulte~ munt una regió, etc. És normal tro mentalment els goigs mantenen un i d 'altres amb formes col.loquials. bar diferents goigs dedicats a una nivell acceptable de sintaxi, es po Aquest fet fa pensar en la possibi advocació concreta, fins i to ! dins den loca litzar certes faltes d'aquest litat que hagin recollit el seu con el mateix poble. A vegades el pro tipus i d'altres que indiquen una tingut de diferents fonts, o bé que posit és el que cadasc ún es ca nti mala utilització de la lIengua. Així,. hagin estat redactats per dues per a una festivitat determinada. Aixi per exemple, en determinades oca sones o grups de persones per exe mple, ca l ressa ltar que en sions té lIoc la repetic ió d'un ter distintes. els goigs de Sa nt loan i deis Sants me varies vegades, és a dir, que la Urbici, Víctor, Zenon i Felícola, tots Vós sou la co nxa d'Orient correcció lingüíst ica queda despla ells de Viver i Serrateix, hi ha pre de més perfecta herm os u ra <;:ada a un segon pla davant la ne se nt dues oracions al final del text d'ahont la perla més pura cessitat que la rima sigui exacta: nasq ué sense detriment; per a se r resades en distintes dates. Vó s sou lo so l respland ent Per altra part, existeixen goigs Columna de foc immoble (... ) y es trella de matinada. amb un contingut més o menys fi del mig d'una roca immoble (. .. ) xat que es van reed itant alllarg deis Pasturant per son sos tento Si us prenen amb cor immoble (... ) anys, i d'altres que han estat escrits Puix so u en el ce l immoble (... ) de Sa us un bou venturós en un bosc molt escabrós en moments molt puntuals i amb (St. Eudald, Montmajor). se nyal s dona de co ntento; una finalitat molt definida. Aquest Com a contrapartida, en d'altres i advertiren lo portento és el cas de les "Súpliques a Ma ocasions advertim la utilització de cosa tan impensada. ria Santíssima de la Mata", d e Cas d'un Ilenguatge culte, que en molts (N . Sra . de Falgars, La Pobla de tellar del Riu , que com diu a I'en casos adquireix un to poetic, es Lillet) cap<;:a lament li són dedicades "per sent freqüent la utilització de m e Per acabar, podem dir que la ma alcansar lo benefici de la pluja". tafores i figures literaries: joria deis goigs, a causa de I'epoca Pa ssa nt a concretar m és, cal dir Pl ena d'amor i dolcesa en que van comen<;:ar a ésser im que els goigs dedicats a Sants mar amb el Sacre apostolat presos (s. XVI, XVII, XVII!...) conte tirs -que com hem vist són els veieu cumplir la promesa nen innombrables ca tellanismes i predominants al Bergueda- se del Paraclit devallat incorreccions ortografiques, tal gueixen més o m enys aques! mo (Sta. Maria de Lillet, La Pobla de com acabem d e veure, per exem del d 'estructura: Lillet). pie, en I'última estrofa res se nyada -Alguns aspectes de la vida del ("Sostento", "contento", " porten Sant, enfasitzant les seves vi rtuts. Bé en floreixen de poncelles to" ... ). Tanmateix, la seva correcció -AI.lusions historico-lIegenda en les branques del roser, suposaria en molts casos el trenca ries (es so l tractar de I'e poca així só n vostres cape ll es ment de ·Ia rima i de la melodia; i romana). en el catala terrer a part, en la memoria popular ja hi -Conversions o prodigis que va (St. Sadurní, La Nou) són apresos d 'aq uesta manera. obrar el Sa nt.

26 L'EROL/23 Clr::: i..I.J tri V) -Descripció detallada del seu l5 ::J O martirio -' a ::J - Pre se ncia de la divinitat per x ajudar-Io a suportar els turments. '"

L'EROL/23 27 ~ .------~~------. l.J..J li; V) o M are so u del Redempto r e.. ) Del so lei de la ca rena guna advocació. Així per exe mple, a Pl ena so u de tan d 'a mor res pl endiu claro rs de Cel; tenim: per eix poble devot vostre e. .) la Comarca s'e nlluern a i mare se mpre es timada e.. ) i en els cors es fon el gel - La construcció d 'un temple, ca i cla ma a vostra bondat (N. S. de Corbera, goigs nou s, Cas p el/a, etc. etc. tellar del Riu) Se ntvos luego fabrica da una ermita en que'us adora (Sta . M . de Merola, Puig-reig). So u es trella que guiau (M . de Déu de Queralt, Berga) Independentment d 'a ques tes, als navega nts per es t mo n Tot Llinas dlli aleg rant-se també giren en el mateix se ntit de (N . S. de Corbera, goigs vell s, Cas de sa ventu rosa sort , Il oanr; a a I'as pecte mat ~ rnal de Ma tellar del Riu .) del Aj untament aleansa ria les ca nr;o ns en que s'asse nyalen Vo s so u lo so l res plandent confirma'l feli s acort els " goigs terrenal s" d e la Verge, o i es trella de matinada d 'e rigi al peu de la mata bé el dolor que va patir en prese n (N. S. de Falgars, la Pobla de Lillet) I'hermós temple que ara's ve u ciar el ca lvari del se u fill. Els se t Finalment, podem al·ludir també (M. de Déu de la Mata, C. del Riu , goigs " terrenals" d e la verge a la fa ceta metafísica de Maria, que versió sego na) . (l'Anunciació, el Naixement d e trobem re ssa ltada quan s'asse nya Crist, l'Adoració deis Reis, la Resu la la seva pree minencia en el ce l o - L'antig uitat d el culte recció, l'Asce nció, la vinguda de la seva perfecció superior: Puix aq ues ta rodalia l'Es perit Sa nt i l'Ass umpció), só n fa mil anys que us ve invocant prese nts, per exe mple, en les can Vo s puja el Rei perdurable (St. loa n, Viver i Se rrateix) al celes tial convit r;o ns dedicades a les M ares de Déu D 'antic telllps so u d 'aqui ho nrat on es tau en Il oc majo r del Roser (Be rga), d e la Mata (Cas amb fil ial devoció prop del Fi ll clara i serena tell ar del Riu ), i a Sa nta M ari a de (St. Roc, la Pobla de Li 11 e!) (Santa M. de Lillet, la Pobl a). Lillet (de la Pobla). El se ntiment de dolor apareix es pecialment en el puix ca p altra c riatura -El fet d 'acudir el poble en pro cas de la M are d e Déu de la Pi etat més perfecte s' ha plasmat cessó, tant una vegada descoberta (Berga) i al d e la Verge de l'Ass ump (S ta. M. de la Guardia, Sagas). la imatge (s i es trac ta d'una M are ció (S ta . M aria de M erl es). Pa ssa nt a tractar un altre punt, di de Déu), com en altres ocasions: Com a terce ra dimensió de la rem també que és freqüent que en Ab ca rinyo y afició Verge que trobem als goigs, podem mo lts goigs es descriguin alguns tot lo poble va ac udir incloure el se u paper de lIum i guia d eis actes co ncrets protagonitzats á eixa cos ta va veni r pels creients. Abunden les metMo p els vilatans amb I'objecte de de ab devota profess ió res en aqu es t se ntit: mostrar la seva devoció envers al - (M . de Déu de Queralt, Berga) De l'Ass umpció a Nadal - adlllirable rOllliatge- , les fo rllligues, de viatge vé nen a mo rir ac i dalt. (M . de Déu de La Quar)

- Alt res celebracions en h ono r d 'una advocació: Vos tra fes ta els Poblatans amb gran pom pa ce lebrelll pels ca rr e r ~ vos aclamelll ja en la nit del dia aba ns, no deixem cap animal se nse enga lanar per Vós (St. Eloi, la Pobla de Lillet) Vos t ra fes ta amb aleg ri a ho nrarem amb can ts i fl o rs (St. lordi, Sagas) Igualment, bastants goigs In clouen desc ripcio ns de la geogra fia local, i en es pec ial de I'indret deis ermitatges: Dins la humil esg les iola apleten el fole nombrós que s'es tén des de l'Ero la fin s a !'o rri de Ca l Ros. Des de Berga a la Ce rdanya qui no se nt vostre marruc?

La benedicció " popular" deis E/o is a Berga, al cril d "'aigual ': (S ta. Maria, Cas tell ar de N 'Hug)

28 L'EROL/23 El Cadí és vostra bandera Ped raforca el ferm altar (Madona Sta . Maria, Gósol)

Só n també forr;:a freqüents les al.lu sions a region s geografiques Ilunya nes, com poden se r els lIocs de naixen r;:a d eis Sa nts o les zones on van estendre les seves peregri nac io ns. Així, per exe mple, el goig d edicat a Sa nt Andreu, de Sagas, parla d'Escitia, Bitinia, Tra c ia , Cappadocia ... Dintre d'altres ~a n r;:o n s, hi tro bem referencies a esdeveniments históries viscuts pel poble en un mo ment o altre. En concret, i ha ven! estudiat 67 goigs, hem loca lit za ! els seg üents: - Colera de 1854 (N.S. del Palier, Baga/N . S. de la Popa, Borreda). - G u erra d e Independenc ia El dia de Sa nt Marc a Queralt, la celebració d 'un vot dé poble. (Sa nta Maria d 'Avi a) - Presencia musulmana (N. s. de ries o mitologiques, veiem que en Derrotat, ben lIuny fugia I'Hospitalet, GÓsol/St. Martí, La alguns casos apareix la figura del el vil poble sa rraí Nou/ SI. jaume, Pui g- reiglN .5. de La drac, com a símbol de les forces (St: Martí, La Nou) Quar) negatives: No cal dir que la victoria final, - Presenc ia franca (St. Martí, La M entre que a Déu pregaveu , d 'una manera o altra, se mpre cor Nou) us apareg ué un dragó; res pon al bé. - Relacio ns se nyo rial s (N. S. d e amb la creu es tant guarnida, I'Hospitalet, Gósol) Vós el féreu rebe ntar La intenció didactica deis goigs - Guerra Civil Espanyola (M. d e (Sta. Margarida, Gosol) Déu de La Quar/S. Se ba sti a, Olvan) Des de la lIuita tremenda Els goigs constitueixen una ma - Segona Guerra Mundial (N . S. enta ulada amb el tira, nera molt eficar;: de fixar en les so u I'heroi de la lI engenda Popa, Bo rreda) ments del poble una se rie d 'ense del drac, que vareu matar - Origen del poble (Santa Maria nyances morals. Aquesta fixació ve (SI. jordi, Sagas) de N'Hug) facilitada per ce rts elements: I'ex is - Pestes, guerra, fam i una plaga Un altre tema que molt sovint és tencia d 'una rima molt exacta, el fet de Ilagosta . Tots aquests fets no es prese nt en els goigs és la contra d 'estar musicats i tenir una melo tan datats (N. S. de la Popa, Borre posició entre el Bé i el Mal, que es dia senzilla, la presencia de la imat da/SI. Eudald, Montmajor/M . de manifesta majoritariament en els ge del Sant, etc. Déu de Queralt, Berga) que estan dedicats a Sants martirs. La veritable finalitat d eis goigs és A part, podem parlar també En aquests caso s, el Bé esta repre aquesta, juntament amb la volun d'al·lusions historieo-lIegendaries, se ntat pel Sant i el Mal per la per tat de Iloar la divinitat i la petició no viscudes directament pel poble. so nalitat que el mana turmentar. de dons. D 'aquesta manera, veiem En aq uest se ntit sovint es fa es ment Altres vegades es tracta d 'u'1 a que no importa massa I'exactitud a I'epoca romana (gairebé se mpre lIuita directa entre el Dimoni i una del contingut (els dos goigs que es quan es tracta d 'un goig dedicat a figura divinal: ca nten a Olvan en hono r de Sa nt un martir). A part, el goig dedica t En tan tremenda batalla Sebastia ofereixen versions dife a SI. Es teve d e Baga, descriu alguns EII se mostrá General , rents sobre la seva mort), ni I'a uten aspeetes d'una batalla que va tenir y á Lu sbel y á sa ca nalla ticitat de la imatge trobada. Tam Iloc a Granada I'any 1147, mentre Ll ensá a la presó infernal poe impo rta massa que, per exem que el de St. Roe d e la Pobla de Li (SI. Miquel, Fígols) pie, Sant Martí i Sa nt Sad urní de La Il et parla d ' una pesta a la ciutat de 1, en terce r lIoc, són també abun Nou hagin estat represe ntats en el Pia se nza en una data se nse d eter dants els casos en que el Mal el gravat del goig exactament amb la minar. Per últim, es fan refereneies simbolitzen gents que pertanyen a mateixa figura. Igualment, de vega a la Histo ri a de Catalunya en gene altra religió i rar;:a (jueus, musul des trooem estrofes d 'una compo ral en els goigs de St. jordi de Sa mans, pagans, idolatres ... ): sició que praetiea ment no tenen gas i Sa nta Maria de N 'Hug. Els jueus aprofanats ca p contingut i que juguen simple En altre se ntit i dintre d el que contra vos s'amotinaren ment un paper emfasitzador i só n purament al.lu sions lIegenda- (St. Esteve, Montmajor) reiteratiu.

L'EROL/23 29 C::: L.u V)- V) o En alguns casos la intenció didac Pu ig vos tre ze l fervo rós Pui x so u de to t aq ues t poble a ti ca és mo lt evident i ve refo r<;: ad a Del de Déu és inflamat devotament invocat: Sa nt Eud ald , mártir tan noble, per la utilitzac ió de fra ses impera Siau lo nos tre Ad vocat siau-nos se lllpre Advoca t tives o similars: Sa nt Elí as gloríós (S t. Eudald, M o ntmajo r) Si des itgeu se r tinguts (St. Eli es, Avia) A vegades, fin s i to t, la invocació en tre' ls habitant s del ce l Puig qu e se mpre so u es tat pren ga irebé un to imperatiu : preg uen se mpre co nve n<;: ut s de pagesos gran honor: al Arcá nge l Sa nt Miquel Guard eu-vos se mpre de mal Pui x vo leu se r ve nerada (St. Miquel, L'Es punyola) Sa nt Isidre Il aurador en aques! lI oc tan quiet, (S t. Isidre, Avi a) oiu -nos, Verge Sag rada Qui valdrá ser pros perat Mari a de Graso let en la terra y en lo cel: Per rebre el favo r d e I'a dvocació, (M . de Déu del Greso let, Sa ldes) Prenga pe r so n advocat és necessa ri tenir auténtica fe: al Arcá nge l Sa nt Miquel Si us invoqu en amb fe vera Si so u co nso l deis Illort als, (S t. Miquel, Fígols) a toth om doneu ajut y Rey na de cO lllpas ió, (S I. Ll o p, M o ntmajor, ve rsió 2) Mostre uvos nos tra Advocada Mare de Co nso lac ió A qui amb fervo r vos implora (N. Sra. d e la Conso lac ió, Cercs) ca p grác ia no li és negada A part d 'aques tes in vocacions de Invocacions i peticions de dons (S ta. M ari a de M erola, Pui g- reig) ca ire ge neral, la immensa majo ri a Fin s i to t, i per preve nir-se de la El fa cto r de la sol.licitud de do ns deis goigs en prese nten d 'altres poss ibilitat que la petició no es és també fo namental en la practi contra coses concretes, ja sigui complís, el goig de Nostra Sra. de ca totalitat deis goigs. Sovint es de demanant-Ies directam ent a I'advo Co rbera (Cas tellar d el Riu ) mana als Sants i a la Mare de Déu cac ió de qué es trac ti , o bé asse n asse nyala : la seva protecc ió i intercess ió da ya lant els po ders que té el Sa nt o Lo que no alca nsa de Vos vant Déu d ' una manera global. La lo favor qu e vos demana la M are de D éu en qües ti ó. Hi ha, peti ció se so l fer amb humilitat i se no sia pe r ce rt dubt ós, peró, algun goig que té purament guint un rao nament lógic, és a dir, qu e sia per vos tra fa lta, i simplement I'objectiu d e Il oar a que la to rnada o la cobla comen<;:a sin o pe rqu e ell vindrá I'advocació, se nse que es fac i ca p amb una locució ca u sa l ("per", ab impuresa de co r. peti ció pa rticular. Aqu es t és el cas, " puix", " ja que"), i aca ba amb I" 'er De tota manera, en altres casos per exe mple, del de Sta . M ari a de go" : "concediu-nos", "ato rgueu se mbla que els implorants es po Lillet i de Sa nta M ari a de N 'Hug. nos", "a pi ad eu -vos" d e la sin a la mateixa altura que el Sa nt De peticions, n'hi ha de to ta retro nxa .9 o la Ve rge, i ga irebé podríem dir m ena: Les raons que s'a l.leguen só n que intenten fer un contracte d 'un -Contra les epidemies (pes ta, lI a variades: a un (d evoc ió a ca nvi d e favo rs): gosta i pl ag u es en ge ne ral, cólera ... ) - Contra ca lamitats humanes o na turals (g uerra, fam, " mals anys", se qu e ra, p e drega d a, tempes ta, to rbo nada ...) - Per protegir contra malalties de tata mena o guarir-Ies (sord era, ceg uesa, coixe ra, hipropés ia, berru gues, " baldats", mal de coll , tren cad u ra , neu I ia .. .) -Sol. licitud d 'ajuda (per anar al Cel, en el m oment d el part , a ma res i nens, per propo rcionar lI et a les mares, a mares desconso lades, per conse rvar I'enteniment, per conse rva r la vi sta, per reto rn ar I'alegria ... ) - Per ajudar als qui rea litzen fein es modern es (minaires, bo mbers, ferroviari s. .. ) -Sol. li citud d 'harm onia social (pau, treball, germano r... ) Des d el punt de vista qualitatiu pred ominen les invocacions que abarquen to t poss ible mal, segui De p eticio ns n'hi ha de tota mena. La Mare de Déu de Q uera lt ajuda " los ro d es d e les que demanen protecció m eus de 1814 sa lva ts miraculosament al to rnar de Roma" quan va ser invocada. i guia, i a continuac ió les súpliques

30 L'EROL/23 c::t: I..l..i Vi V) contra la sequera i maialties en ge ~ I'~' ~ y .... O ce: '\ ,.. neral. No hi ha, pero, u na especia ..: a litzac ió clarament definida en el que concerneix als poders miracu- 10505 de les advocacions: treient d'algun cas - com el Sto Roc i la pesta o el de Sto Isidre i els lIauradors- en que a un Sa nt de terminat se li atribueixe n un poder concret, en general les peticions es d irigeixe n a qualsevo l advocació, probablement a aquella en que es té més fe, o la que ha es tat erigida en patrona del lIoc, etc. Un altre aspecte que ca l remar car és el fet que en els goigs més moderns s'obse rva una tendencia a que les peticions concretes de sa pareguin, igual que els detall s del martiri quan es tracta d'un sa nt martir. Veiem també que es va n in Els minaires demanen protecció p er Sa nta Barbara (Peguera-Fígols, 1910). troduint noves peti cions com pau, treball, germanor... i protecció per als minaires, ferroviaris, treba ll a So u I'est rella de bo nanr;a ra implícita. En altres casos, es pre dors de les fabriques, etc. Tot aixo o h Mare de santedat! ga directament per aquest motiu: constitueix una mostra evident de fértil pluja en se quedat Pui x el ce l us escollia com les condicions d e vida han i en tot cas, dolr; a esperanr;a per guiar-nos al destí (Mare de Déu del Remei, Av ia) evolucionat. (S. Martí, La Nou) Consolació en tempes tats Quin conso l, quin do lr; conhort conso lac ió en las orugas és pels sa nts la nova vida: consolaGió en las marfugas record eu-Ia, tot fent via, conso lac ió en los blats q ue com ells nostra se ra La concepció de la vida que re conso lació en sequedats (S. Sebastia, Olvan, versió 2) conso l en tota aflicció flecteixen els goigs (N. S. de la Conso lació, Cercs) En aquesta mateixa línia, i des Pero en general, deis goigs se' n La importancia de guanyar el cel d'una optica actual, resu lta curiós d es pren una conce pció de la vida també es fa palesa amb forc;a fre comprovar que en els goigs no es molt dura, totalment dependent de qüencia, si bé sovint d'una mane- perceben en cap moment símpto- les forces natu ral s, sotmesa a les penúries de les malalties i se mpre 1,1 I sota el fantasma d e la fam i de la ;g mort. Aquí tenim alguns exe mples: En aques ta vida trista (Sta . Llú cia , la Pobla de Lillet) aq ues ta terra ingrat a (Santa Maria, Cercs) en es ta mo rtal jo rnada (Sa nt joan, Vilada) a mo lts la terra no cobra per have r-vos reclamar (sant Eudald, Montmajor) El mó n és un engany, una apa ren c; a, un bose: feu d'es t bosc h sa lva ts surtim (N. Sra . del Bo sc, L'Es punyola) totalment deixau lo Mon coneixe nt be los enga nys y mise ri as que en ell só n (St. Roc, Gironell a) Davant tot aixo, és necessa ri re bre de I.a divinitat el con so l i Les innovacions tecnológiq ues també produeixen noves advocacions, com Sa nt I'esperanc;a: Cr'istMol, patró deis conductors. (Berga 1921).

L'ER0L/23 31 ~:::: r------~------_. V) o mes de rebe l.lia contra aquesta si- de Déu deis Tossal s, tot el que hi per ge nt d 'a ltres pobles amb més C¡ tuació tan adversa, ni cap expres ha és una satira deis costums po devoció que les seves própies (com sió que poguéssim relacionar amb pulars, i cap mena d 'atac al s més és el cas de la Mare de Dé u de Fa l el que modername nt anomeraríem poderosos: gars i e ls habitants de Guardio la de " lluita d e classes". Sembla com si Feu que la fadrinalla Bergueda) ... I un Il a rg etcete ra. el poble que va crear aquestes can vagin al temple Probable me nt es podra donar c;:o ns no tingués confianc;:a e n tro Feu que viudos i viudes resposta a algun d 'aquests inte rro bar una millora a la terra, i que ac donguin exe mple gants, pe ró molts altres co ntinua ceptés plenament les jerarquies Feu que les donselletes ran oberts. establertes. seia ben castes D'aquesta forma, trobem per Els marits i mullers exemple que quan es narren les vi de bones pa ste s des d e Sants es ressalta sobe tot la Per acabar, no més cal in sistir e n seva fe, els miracles i les conve r el fet que aquestes observacio ns NOTES sions que van realitzar, més que e l que he m fet són, evid e ntme nt, 1. La xifra és d 'Antoni Comas a: M artí de Rí paper que avui podríe m anomer molt some res i amb totes les limi quer/Antoni Comas/loaquim M olas: His toria de la Literatura Catalana, vol. V, p. nar "social ", d e solidaritat a mb e ls tacions que suposa aproximar-se a 256. Barcelona, Ariel, 1964-1987. humils, de caritat, etc. Així, doncs, la me ntalitat d 'una epoca passada 2 . Com a lectures bá siques so bre els goigs se'ls presenta fo nam e ntalme nt amb una ó ptica actual. A part, que a Cata lunya , recomanem: el treball d 'A. com a herois de la fe cristiana da d e n un munt d e qüestions per es Comas citat a la nota anteri o r; loa n B. vant altres creences, i es subratll a tudiar i aprofundir: pe r que s'ha n Batlle: Los goigs a Catalunya. Breus con la seva supe ri o ritat sobre e ls ho sideracions sobre son origen i sa influen acceptat algunes advocacions fo ra cia en la poes ia mistica p opular. Barce mes corre nts e n comptes d 'emfa ni es - Sa nt Isidre lIaurado r- i al lona, L'Arxiu, 1924; loan B. Bat ll e: Los goigs sitzar aquells aspectes que e ls igua tres no; per que ha minvat tant e l a Catalunya en lo seg le XVIII. Barcelo na, larien amb aquests. culte a determinades advocacio ns Tipografia Católica, 1925; loan Amadesllo I en la mateixa línia, també s'ha a mb una lI a rga tradició (Ma re de se p Colomines: Els goigs. Barce lo na , d 'assenyalar que a una ve rsió hu Imatgeri a popular ca talana (s.d.); loseph Dé u de Gresolet, Ma re de Déu Anglade: La " dansa" p rovenr;ale et les mo rí sti ca que he m pogut obte nir deis Tossals .. . ); pe r que hi ha advo "goigs" en Ca talogne. " Es tu dis Universi que es cante n a Capo lat a la Mare cacio ns locals que són venerades taris Cat alans" (Homenatge a Anto ni Ru bió i L1u ch), XX I (1936); A. Serra i Baldó: Els "goigs de la Verge Maria" en I'antiga poesia catalana. " Es tudis Universitari s Ca ta lans" (Ho menatge a Antoni Rubió i L1uch , 11 ), XX II (1936); V. Se rra i Boldú: Lli bre d 'or del rosari de Catalunya. Barce lo na, 1925; L1u ís Millet: El ca nt popular relig iós. Barcelona: Heinrich i c.", 1912. 3. Un inventari ex haustiu deis lI ocs del culte del Bergu edá, el trobareu a losep M . Ca vín i Barceló: Inventari d 'esg lesies, 11 Ber g uedá. Va lldo reix: Arxiu Cavín , 1985. 4 . Vid . W.A . Christi an: De los santos a Ma ria : panorama de las devociones a san tuarios españoles desd e el principio d e la Edad M edia hasta nues tros dias, a C. Li són To losan a (ed .) : Tema s de Antropo logia Española, págs. 49-106. M adri d: Akal. 1976 (Colecció n Mani fi es to, Se ri e Antro pología, 27). 5. Vid. lo se p Armengou i Feliu: El sa ntuari de la M are de Déu de Queralt. Crano lIers, M ontblanc, 1971 (Biblio teca Excur sio nista, 72). 6. Narcis Camós: Jardin de Maria p lantad o en el Principado de Ca ta luña. Barcelona, 1657. Hi ha una edició fa cs ími l, publica da el 1949, amb próleg d 'E duard lunye nt. 7. Ibid., p. 473. 8 . Carm elo Li só n To losa n a: Perfi les simbólico-mora les d e la cultura ga llega, p. 8, Madrid, Aka l, (2) 1981. 9. Antoni Coma s, op. cit. , pág. 288.

El pas del temps porta canvis de to ta m ena, p eró el cant deIs goigs encara resso Margarita Briones na en capelles i santuaris, i la devoció popular g uarda i co ntinua tradicions del loan Santacreu passa t. (Sa nt Pere de Madrona i Q ueralt).

32 L'EROL/23 ~------~~------.~ / ~ V) INVENTARI DE GOIGS DEL BERGUEDÁ O ~NH a Uoc de culte ,., vers

ANDREU, ap. Gargalla (Montmajor) ja que sou tan poderós " Cal Pallot (Puig-reig) Puig que a son apostolat Sagas ja que sou tant poderós

ANTONI , abat Baga ja que sempre vencedor L'Esgleiola (L'Espunyola) Puix de penitents model ANTON I M . CLARET Colonia Viladomiu Puix la terra que heu lIaurada

ANTONI DE PÁDUA Colonia Ro sa l Sigueu nostra fortalesa Cp. St. Antoni (Gironella) Puix I'amor que us fa preguera

BARTOMEU, ap. i mr. Sant Bartomeu, La Validan Vostra gran virtut us féu Casserres Gloria a Vós puix mereixeu

BERNAB É, ap. Llinars (Castellar del Riu) Puix del Crist, Vós la doctrina BLAI Fonollet (Casserres) Com Déu de sus lIum divinas

CE BRIÁ (vid. "CORNELI " )

CLlMENT L'Es pu nyola Puig vostre nom nos combida

CORNELI , papa i CEBRIÁ, bs. Sto Corneli (Cercs) Per I'amor que us conduia

COSME i DAMIÁ (Sants M etges) Sants Metges (L'Espunyola) Puix no hi ha dolen¡;a humana Puig Deu vos ha dat virtut

DAMIÁ (vid. "COSME ")

EllES Cp. Sant Elies (Avia) Puig vostre zel fervorós

ELOI Berga Puig gosau la claretat La Pobla de Lillet Vós que en la Cort celestial

ESTEVE, diaca i protomartir Baga Protomartir bondadós Pujol de Planes (Montmajor) Oh Protomartir gloriós Vall d 'Oriola, La Guardia (Sagas) Per jesú s que us escollia Sto Esteve de Tubau (Frontanya) Proto-Martir de fe santa

EUDALD, mr. Sorba (Montmajor) Puix so u de tot aquest poble

GAUDENCI, bisbe i mr. Montclar Puig que sem pre generós

ISIDRE Avia Puix que sempre so u estat Obiols (Avia) Puig que nostra pagesia Berga ja que en la gloria gosau Gargalla (Montmajor) Pu ig que sempre sou estat Gironella Puig que se mpre sou estat Puig que se mpre haveu estat La Pobla de Lillet Puig que se mpre heu estat

JAUME, ap. Berga I nvoquem ab tot fervor Colonia Vidal Puix goseu d 'excelsa gloria Vilacireres (Gósol) Gran lIoanr;.a tothom doni

JOAN BAPTISTA Berga Puig de Deu sou confessor Cornudella (Castellar de N'Hug) Sou Precursor del Senyor St. loan de Montdarn (Serrateix) Puix aquesta rodalia Vilada Puix de Deu la ma esfor<;:ada

JORDI Sagas Flor de cavalleria

JULlÁ St o Julia de Cerdanyola Puig que Déu vos destina

L'EROU23 33 f

LAUREA. (vid. "PLA.ClD ")

LLÜR Avia l a que gran glo ria y va lia

LLOP Motmajor Puig so u font tan miraclera Puig :a real descendencia (COBLES)

LLORENe;: Bombers de Berga Berga desitjosa un dia St. Llorenc;: prop Baga Sa nt Llorens de Déu amat

MARC Gironella El devot que us implora Puix al Cel teniu Coro na Viladomiu Vell Al devot que vos implora

MAR<;:AL Puig-reig Bisbe, sa nt y confesso r

MARTí, bisbe de Tours Avia i 10 lI ocs més Pu ig en lo' . ce l exa ltat Avia Puig que a Martí, el Se nyor La Guardia (Sagas) De monjos esp ill i guia La Nou Puix el Ce l us escollia

MATEU L'A metlla de M erola Puix que ce nyiu I'a ureola

MAURICI SI. Mau ri ci (La Quar) Vostra victoria, y valor

MIQUEL ARCA.NGEL Correa (L'Espunyola) Per triomfar deis banyuts Peg uera Qui voldrá se r prosperat

PAU, bisbe de Narbona St. Pau de Casserres Puix l'Esg lés ia avui pregona

PERE , ap. SI. Pere de Madrona (La Validan) Puix pel ce l só u designat Com de les ucrist hereu L'Esgleiola (L'Espu nyola) Aquest poble que us venera

PLA.CID La Pobl a de Lillet Puig que so u tant poderos PLA.ClD, LAUREA. i VICTORIA Olvan Martirs de Deu molt amats

PONe;:, mr. Molers (Saldes) Pui g de grac ies se mpre ompliu

QUIRZE i IULlTA, mrs. Sa nt Quirze de Pedret (Cercs) Puig del Cel so u cortesa ns

RAMON NONAT E. la Sa lut (Berga) Coneixent que es pols i ce ndre

RO C Baga Déu etern per sa clemencia Gironella Puix que Deu per sa clemencia Gósol Puig que tots tant humilment SI. Salvador (Ce res) Puig que tots tant humilment La Pobla de Lillet Déu etern per sa clemencia

ROMA. La Clu sa (Castell de l'A reny) Diaca molt eminent

SADURNí Malanyeu (La Nou) Puig la teniu confiada Fonollet (Casserres) Puix el món Iloa joiós M o ntmajor i 4 lIocs més Puig lo ce l lIoa gustós

SEBASTIA. , so ldat mr. Monclar Puix que el poble de Montclar Montmajor Martir sant molt singular Olvan Puig se mpre al poble cristia Celes tial és la metgia

URBICI , VíCTOR, ZENON i FELíCOLA Sta. Maria de Serrateix En el ce l o n se gaudeix

VICENe;:, diaca i mr. Obiols (Avia) Puix del Cri st foreu atleta Cas tell de l'A reny la que gran poder y valía Navel (Montmajor) la que so u tan poderós

34 L'ER0L/23 VíCTOR (vid. " URBICI")

ZENON (vid . "URBICI")

SANTES Lloc de culte 1.<' vers AGATA Casa Mateus (Sagas) Martyr de Deu molt amada AURELlA de Ni¡;a Colonia Pons Puig felís al cel fugías BARBARA Fígols i 9 lIocs més Dins el temple i dins la mina EULALIA de Merida Berga Verge y mártir molt hermosa Gironella Verge, Martir molt ditxosa FE SI. Fe (Baga) De Martirs porte u corona FELÍCOLA (vid . "URBICI " ) JULlTA (vid. " QUIRZE") LLÚClA Baga Puig al cel teniu posada Obiols (Avia) Puig al cel teniu posada La Pobla de Lillet Puig al cel teniu posada

MAGDALENA Cp. Boixader (Vallcebre) Puix que gracies a balquena

MARGARIDA Gósol Sou espill de santa vida

RITA de Cassia Cp. Vall de Baix (Berga) Puig que sou tan exaltada Mas Lledó (Puig-reig) Puig que sou tan exaltada

SEVERINA Saldes Puig sou lIum del cel baixada

VICTORIA (vid. " PLAClD " )

MARIA Advocació Lloc de culte 1" vers Mare de Déu de I'ANTIGUITAT S. Antiguitat (Casserres) Puix nostra intercessora " Ab lo nom de Senyora Verge de l'ASSUMPClÓ Sta. Maria de Merles Per la gloria que a tota hora Santa Maria d'AVIA (N. S. de la lLet) Sta . Maria d 'Avia Cels y terra, gran Senyora Santa Maria de la BAELlS La Baells A Vos saludam Senyora Puix en Vós trova I'esprit Mare de Déu del BOSC Cp. del Bosc (L'Espunyola) Puig del Bosch sou nomenada Mare de Déu del CASTEll Saldes Puig per vostres fills, Senyora Mare de Déu de la CONSOLACIÓ Sto Salvador (Cercs) Si sou consol deis mortals Puig que'ls fills de la Vadella Mare de Déu de CORBERA Corbera (Castellar del Riu) Puix lo mon á vos reclama Puix del cel sou tresorera Verge deis DOLORS Gironella Puix sou mare dolorosa (COBlES) Verge de Déu de les ESPOSES (o Espases) SI. Julia de Cerdanyola Puig que sempre heu estat " " Puig que Déu ens ha donat Mare de Déu de FAlGARS Santuari de Falgars (La Pobla) Vostres goigs, Verge sagrada Fent vostre elogi, Maria Nostra Senyora de FÁTIMA Vilada Dol¡;a Mare i Reina Sagrada Mare de Déu de GRESOLET Gresolet (Saldes) Puix per celestial decret Puig de molts sou visitada Puix voleu ser venerada Puix que sou repos i vida Santa Maria de la GUARDIA La Guardia (Sagas) Puix sou nostra lIum i guia Vostres goigs amb alegria Mare de Déu de I'HOSPITALET (o de Roca-San¡;a) Gréixer (Guardiola) Puix en aqueix lIoch retret Santa Maria de N'HUG Castellar de N'Hug De Déu sou la tresorera No naixéreu en cap cova Santa Maria de LlLLET Monestir de lillet (La Pobla) Mare del gran Redemptor Verge de LURDES La Nou Puix sou Rosa vene·fda Puig la Nou vostra presencia Santa MARIA Gósol Flor de verges, la més pura

L'EROL/23 35 ~~------~1------¡

V) V)a Mare de Déu de la MATA Santuari de la Mata (Llinars) Puig tot lo mo n vos acata a Si la alabansa us es grata Advocada y Mare nostra (SÚ PLlQUE S) Santa Maria de MEROlA l'Ametlla de M ero la Verge ~o u immac ulada Verge de MONTSE RRAT Colonia Prat (Puig-reig) la que'n so u bella Pastora Mare de Déu deis OMS S. deis Oms (SI. jaum e de Frontanyá) Bosc i ce l feixen els poms Deis Oms gran miraculosa (COBlES) Mare de Déu de PAllER Santuari de Pali er (Bagá) Puig que Déu, Verge M ari a Mare de Déu de la PIETAT Cp. ca rrer de la Pi etat (Berga) Plens de fe y de humiltat Mare de Déu de la POPA Bo rredá Puix vostre amor matern al Mare de Déu de la QUAR Santuari de la Quar Sota I'ombra tutelar l a que Deu vos va no m brar Puig so u rei na poderosa Gran Se nyora ab aleg ri a Mare de Deú de QUERAlT Sa ntuari de Queralt Ce les tial Emperadora Puig la nostra (o vost ra) se rralada Puig per ser nostra aleg ria Fent vostre elogi Maria Ab lo cor de ternura (COBl ES) Con muy tiern a devoción Celestial emperadora (GOZOS) A cantar tus glo ri as vamos Fábrica de Lluis Ne (Be rga) Pujem I'esca la sa nta Mare de Déu del REFUGI SI. Pere de M adrona (La Validan) Puig teniu un cor de mare Mare de Déu del REME I Ca l Cas tanyer (Aviá) Conso l so u de I'a fligit Puig reg nau so bre los sa nts Mare de Déu de la RODONEllA La Rodonella (Cercs) Com per art de merave lla Mare de Déu del ROSE R E. SI. Es teve (Bagá) Vost res goigs amb gran plaer Berga " Fonollet (Casserres) Gargallá (M o ntmajor) S. de l'Antiguitat (C asse rres) Sa lvi-u s Déu, Maria (GO IGS DE LA PLUjA) Verge de la SAlUT Vall de Baix (Berga) Del ca rrer que vos venera Verge del Mas SA NTAMARIA Viver i Se rrateix Vostre nom Sa nta Maria Mare de Déu de Ca l SARRAis Cp. Ca l Sa rrais (Berga) De Ca l Sa rrais, Se nyora Sa nta Maria de SE RRATEIX Se rrateix Mare de Déu deis TORRENTS Els Torrents, Correá (l'Esp unyo la) Si de Vos Verge sagrada Esco lteu la humil instáncia (SÚPLlQUES) Mare de Déu de la TORRETA SI. Feliu de Lluell es (Montmajor) En lo ce l va lerosa Mare de Déu deis TOSSAlS S. deis To ssa ls (Capolat) Puig que Déu vos ha exa ltada O h Verge deis Tos sa ls (COBl ES) Mare de Déu de VAllDAURA M o nestir de Valldaura (Olvan) Des I'a uro ra que el so l daura Vos tres goigs amb ve u alsa da Per la dolc;a benauranc;a

CRIST, MAl ESTAT, SANTíSSIMA TRINITAT Lloc de culte ., vers CRIST Castell de St. Ferran (Be rg a) Puix es tau en Creu clavat (COBlES) Ca ntarem la Majestat (COBlES) Cp. Sta . Creu (M o ntmajo r) Per I'a mor que amb tanta pena MAl ESTAT La Pobla de Lill et Pu ig vos ha cru cifica t La Po rtella (La Quar) Ca ntarem la Majestat SANTisSIMA TRINITAT Sta. Maria de M erl és Sacra Divina Unitat Viver Sac ra Divina unitát Puix el nostre Déu no es ca nsa

36 L'EROL/23