Goigs I Devoció Popular
Total Page：16
File Type：pdf, Size：1020Kb
GOIGS I DEVOCIÓ POPULAR per MARGARITA BRIONES ¡lOAN SANTACREU Aquest Dossier és una aproximació a I'estudi deIs Goigs i de la Devoció Popular al Bergueda, des deIs punts de vista histórico-antropo/ógic. El projecte d'aquest treball va mereixer el primer premi de tema lliure del " 11 Premi Pinós i Mataplana'~ L'ERO L/23 11 ~ r---------------------------------------------~~--------------------------------------------__, LJ..J Vi V) O a Trajectoria historica de la Devoció Popular al Berguedit. Un intent de síntesi. quest treball és una síntes i aquest cas, la manca d'estudis so I'estudi de I'evolució popular a la Ad 'un estudi molt més ampli bre els goigs des d'un vessant his nostra comarca i, d 'una altra, I'es que varem iniciar fa uns tres anys, tóric ilo antropológic, als quals acu tudi deis goigs com a document li sota la direcció de Josefina Roma, dir com a material de suporto Mal terari que ens informa d 'uns habits professora del Departament d'An grat ésser un genere tan amplia i actitud s, d 'uns aspectes morals i tropologia de la Universitat de Bar ment conreat (es calcula que a Ca religiosos d 'una col.lec tivitat. celona, el projecte del qual va ob talunya n'existeixen uns trenta La primera part I'hem desenvolu tenir el primer premi de tema Iliu mi!),1 que ha despertat la deria pada en dues direccions. Primera re del " 11 Premi Pinós i Mataplana" col. leccionista des de fa molts anys, ment, intentant esbrinar quina ha (1985). Per tal d'adequar-Io a un ar no hi ha massa treballs seriosos so estat, a grans trets, la trajectória his tiele de les característiq ues del pre bre el tema, Ilevat de diversos tórica de la devoció popular al Ber sent, hem suprimit de I'original al aplecs prou complets i d 'a lguns es gueda; amb aquest objecte hem gunes parts molt extenses (diversos tudis importants, peró molt pres com a punts de referencia ba inventaris, dades i gratiques esta especialitzats.2 sics dos tipus de testimonis mate dístiques, etc.) i n'hem alleugerit Exposades aq uestes considera rials que ens ha Ilegat aquesta de considerablement d 'a ltres. cions, resta afegir la intenció divul voció, com són els lI ocs de culte i Cal dir que el treball resta obert gativa d 'aquest treball, que vol els goigs que des de l'Edat Mitja en molts aspectes. Per exemple, si constituir, com deiem al projecte na es ca nten a figures amb una di bé estem segurs d'haver recollit-i prese ntat al "11 Premi Pinós i Ma mensió espiritual i a la divinitat en estudiat- gairebé tots els goigs taplana", u na "aproximació a I'es tote s les seves manifes ta marians del Bergueda en les seves tudi deis goigs i de la devoció po cions. diferents versions, sos pitem que pular al Bergueda". D 'a ltra banda, i arran d 'unes en n'hi deuen haver d'altres dedicats Volem fer constar el nostre agrai questes que varem distribuir entre a sants i santes que s' han escapat ment a tothom qui ens ha ajudat, els ca pellans de totes les parró• de la nostra tasca recopilatória. A als ca pellans de moltes parróquies quies de la comarca, ens ha estat part d 'aixó, aquest és un tema que que han contestat pacientment les poss ible d 'obtenir una panoram i es presta a se r analitzat des d'ópti nostres enquestes i, especialment, ca prou completa de la religiosi tat ques molt variades: antropológica, als mossens Ramon Viladés, de popular en I'actualitat. A partir histórica, religiosa, literaria, icono Puig-reig, Climent Forner, de Navas, d 'aquí, i donat que hem pogut gratica, etc. i Enric Bartrina, de Guardiola de constatar com el ca nt deis goigs Tampoc no ems hem atrevit a for Bergueda, per la seva amabilitat i continua essent una mostra prou mular algunes hipótesis i conelu col.laboració en tot alió que els viva de devoció popular, ens hem sions que hem intu'l't com a certes, hem demanat. centrat també en aquest tema a ja que calia confrontar-les amb da I'hora d 'estudiar la devoció en el des I'obtenció de les quals s'ha re * * * presento velat, ara per ara, extraordinaria Cal dir qu~ I'a nalisi I'hem basa ment complexa. A la dificultat de L'esquema del treball es pot di da sovint en dades quantitatives i la investigació s'hi ha afegit, en vidir en dues parts: d'una banda, en les conelusions que es poden 18 L'EROL/23 V)~ V) deduir a partir de I'establiment de O correlacions entre aquestes dad es. a Vegem, doncs, en primer lIoc, les següents taules: RELACIÓ ENTRE LlOCS DE CULTE i GOIGS DEL BERGUEDÁ 1I0es advo- goigs advo- de eulte eacions eacions Evolució de la devoció Dedieats a sants 192 53 84 46 A partir d'aquestes taules podem santes 32 13 17 13 veure com tant pel nombre de Ilocs de culte existents (amb culte Maria 130 63 75 40 efectiu o no) c·om per la quantitat Crist 26 5 5 2 de goigs (que es canten o s'han Santíssima Trinitat 2 3 cantat), al Bergueda ha predominat tradicionalment el culte als sants. Sagrada Família 1 Seguidament ve la Mare de Déu i, Ador~eió Perpetua 2 ja a for~a distancia, les san tes i, fi D'advocació desconeg uda nalment, Crist i altres advocacions. Aquest fet no és pas casual; pel contrari, és fruit d'uns processos socio-c ulturals for~a complexos que, históricament, han observat Relaeió entre lIoes de eulte i goigs del Bergueda una evolució similar a tota l'E uro pa occidental. Seguint W. A. Chris públic i generalitzat, provocaren significatius són Sant Sebastia, tian ,4 hom pot afirmar que a Cata una retirada de les passes epidemi Sant Roc i Sant Marc. També daten lunya prevalgué, fins ben entrada queso Lógicament, la devoció als d 'aquesta epoca molts vots del po la Baixa Edat Mitjana, u na devoció sants "epidem ics" sofrí u na forta ble fets en ocasió d 'un flagell epi popular pel s sants, ce ntrada en les davallada a partir d 'aquest mo demic. La manca de dades fiables relíquies o se pulcres deis primers ment, ja que en la mentalitat popu fa que sigui molt difícil precisar martirs cristians, eremites i bisbes. lar deixa de tenir sentit la so l.lici amb exactitud dates i referencies Igualment tingueren una gran di tud de les seves intercess ions mi contingudes en alguns goigs que fusió els grans sants inernacionals racu loses. Pel contrari, es repren hem pogut localitzar. Per exemple, i els sants francesos, aquests dar gué amb for~a el culte a Maria com en els Coigs del Cloriós Sant Roch rers per influencia de la diócesi de a figura polivalent. Patro de la Vila de Cironella (1675?), Narbona. Aquesta devoció popular El Bergueda és una mostra prou hi trobem els següents versos: convivia i es combinava amb una significativa de tot el que hem es De setanta hll en I'any veneració " institucionalitzada" a la tat apuntant. El cas de Sant Martí á Vós est Poble clama figura internacional de Maria. de Tours, per exemple, és emble y del mal cessa lo afany A partir del segle XI, la devoció matic pel que fa a la devoció po luego que vos invoca ... mariana co men~a a prendre una pular a la nostra comarca durant La data, es refereix a 1671? Potser forta embranzida, que s'accentua l'Edat Mitjana: del centenar i escaig a 1651 , any que ca u dintre del ter a partir del segle XIII, coincidint d'esglésies romaniques del Bergue rible flagell de 1647-1651? Cal tenir amb un fort declivi del nombre de da, n'hi ha tretze advocades a en compte que molts goigs, abans nous sants a tota I'area nord-oest aquest sa nt bisbe. Junt amb Sant de ser impresos per primera vega de la Mediterrania. Martí, la figura més venerada da, han estat cantats "des de temps La devoció pels sa nts loca l s i in d'aquesta epoca és la de Maria, a immemorials". No costa, doncs, ternacionals va renéixer a comen qui s'advocaren vint-i-un lIocs de imaginar que alguna referencia pu ~aments del seg le XVI i es perllon cu Ite abans del seg le X 111. Si conti gui haver estat innocentment ter ga fins a mitjans segle XIX. Durant nuéssim amb un analisi pormeno giversada. Hi ha, en canvi, altres aquest període experimentaren un ritzada, veuríem com es confirma mostres de religiositat popular que gran auge els sants que Christian aquest esquema: d'una banda, una sí poden ser datades amb precisió. anomena "epidemics", és a dir, gran devoció a determinats sants i, Per exemple, mossen Josep Armen aquells el poder taumatúrgic deis d'una altra, una presencia molt sig gou documenta fefaentment que quals estava especialitzat contra les nificativa de Maria. fou a I'any 1687 quan el poble de malures pandemiques que perió• Durant I'epoca moderna, la de Berga féu el vot de sant Marc en dicament assotaven les terres voció als sants "epidemics" fou agraiment d 'have r estat deslliurat ca talanes. molt important a la nostra comar d'una plaga de lIagosta que assola A la segona meitat del segle XIX, ca, com ho mostren molts goigs la ciutat durant for~a dies.5 Fem els aven~os científics en medicina "que se cantan des de temps im notar que, durant la plaga, es sol .li i I'adopció, per primera vegada, de memorials" a sants "advocats" cita repetidament la intercessió de mesures higieniques de caracter contra les epidemies.