Les Mines De Carbó De La Pobla De Lillet Josep Maria Coll
Total Page：16
File Type：pdf, Size：1020Kb
DOSSIER MINERS I MINERIA. 40 anys de l’accident de La Consolació Les mines de carbó de la Pobla de Lillet Josep Maria Coll La petita i desconeguda història focs per molts arts i oficis, usos En la zona que estudiem, l’in- Ubicades prop dels meners de de les mines de carbó al Catllaràs domèstics... i conclou que «han terès pel carbó mineral es des- mineral, les fargues necessita- Nord, les mines de la Pobla, no va casi acabado con los bosques, selvas perta especialment per la voraç ven molta energia per funcionar; ser precisament el que ara en dirí- y malezas; de modo que el abasto de necessitat de combustible que te- d’una banda, energia hidràuli- em un cas d’èxit però va contribuir materias combustibles no hay que nen les fargues del Berguedà i el ca per moure els grans martinets durant un segle a la prosperitat de esperarle del reyno vegetal.»1 Ripollès. Tenim documentades que anaven matxucant la mas- la Pobla de Lillet, seguint un pro- Més avall, defensa aferrissada- fargues catalanes des del segle X, sa de mineral (per això les far- cés irregular gairebé ciclotímic i ment les bondats del carbó mine- però els segles XVII i XVIII mar- gues sempre es troben a la vora ple d’incidències. Per això val la ral, i busca eliminar en el lector els quen el seu moment àlgid, amb d’un corrent d’aigua), d’altra ban- pena preservar-ne la memòria. prejudicis i recels usuals en l’època. l’exitós procediment siderúrgic da feia falta molt foc, i per això Aquest text vol ser-ne un primer En efecte, diu que no està estès el anomenat farga catalana. Això cremaven carbó vegetal, obtin- relat, esprement l’escassíssima do- seu ús: «ya porque muchos, aunque permetia obtenir un ferro de gran gut en les nombroses carboneres cumentació conservada. Se centra sea con mayor dispendio, prefieren el qualitat i va fer que durant molts que es muntaven a les clarianes en la narració històrica, deixant de carbón de leña á que están acostum- anys els productes de la zona fos- dels boscos. Si tenim en compte banda tant l’estudi dels elements brados; ya porque se persuaden que sin molt apreciats, especialment que per obtenir una tona de car- d’arqueologia industrial dispersa el tufo, exhalaciones y vapores, que claus i armes, que, fets a Ripoll, bó vegetal calia cremar-ne cinc per la muntanya com la histò- despide el carbon mineral, pueden s’exportaven a la península, i a di- de llenya, i per obtenir una tona ria geològica del territori que va ser nocivos á la salud».2 versos països d’Europa i Amèrica. de ferro calia cremar-ne set de produir el carbó, lignit força me- carbó, entendrem el neguit per la diocre, objecte de les explotacions progressiva desforestació del ter- mineres. ritori. Ja l’any 1704 consta que hi Es desperta l’interès havia problemes a la Cerdanya, pel carbó mineral quan els vilatans van queixar-se (finals delXVIII ) a toc de sometent perquè havi- en d’anar massa lluny a fer llenya Com comença tot?. L’interès per a l’hivern, a causa de les far- pel carbó mineral apareix a Ca- gues de Talltorta, que els deixa- talunya com a molts altres llocs ven sense arbres. a causa de l’escassetat de car- Primeres referències bó vegetal, obtingut de llenya a al carbó del Catllaràs. les carboneres. La creixent de- manda de combustible provoca Cap el 1780, mentre a la Gran la progressiva desforestació del Bretanya s’iniciava la Revolu- territori. «En el dia nos hallamos ció Industrial i faltava poc per a en estado de echar mano de los de- l’esclat de la Revolució France- positos minerales por la penuria de sa, hi ha les primeres referències las materias combustibles, y ha lle- documentades de la història del gado Cataluña por su dicha á esta carbó a l’Alt Berguedà. Per am- feliz necesidad.», escriu l’any 1786 pliar coneixement sobre aquests Josep Comes, de la Reial Acadè- primers moments cal remetre’s mia de Ciències Naturals i Arts forçosament a l’obra de referèn- de Barcelona, en la seva Memo- cia ‘Mineria del Berguedà’ de Jo- ria sobre el carbón de piedra para sep Noguera i Manuel Sistach3. persuadir y facilitar su uso en Ca- Hi tenen un paper molt rellevant taluña. L’informe explica les cau- dos personatges: Josep Farguell ses de la desforestació: cal fusta DescobrimentsdeSolanell,ubicatsenunmapaonesveul’estructuradel Canadell, comerciant de Berga i per a vaixells, fàbriques, nous carbóalaserradelCatllaràs.elABoració JmColl SoBre carTogrAFiA iCgC. SeCCió Joseph Solanell de Foix i de Gra- edificis, fargues, ferreries, forns, TrAnSVerSAl exTreta de Mapa geològiC de CATAlunyA (lA PoBlA de lilleT, 2013), iCgC. ell, de Ripoll. El 28 de desembre 26 L’EROL de 1780, Farguell demana permís termino de la Pobla en el parage que en els neguits del teixit produc- mineres del Catllaràs. Sembla per a l’explotació de carbó, amb le pareze se llama Ayguassay despu- tiu. Se l’arriba a anomenar ‘el pa ser que el mateix Socías s’auto- la intenció de construir noves és de echa la primera subida de la de la indústria’. Com obtenir-lo? qualificava de descobridor de les fargues a l’Alt Llobregat. Joseph cuesta se encuentra iendo de dicha El d’Astúries és car. El del Regne mines de carbó en el Berguedà; ja Solanell fa el mateix el 30 de juliol villa de la Pobla al manso Arderi- Unit arriba llastrat pel sobrepreu hem vist que això no és cert, que de 1781, declarant també la in- có, ha hallado y visto el dia presente imposat per transportistes i dua- el coneixement venia de lluny. tenció de vendre carbó als gremis señales, y algunas listas de peña, u ners. Això fa que es girin els ulls Però sí que probablement va ser de Ripoll, pretensió que aquests piedra de la expressada especie; asi cap a la recerca del carbó proper. ell qui va ressuscitar l’interès pel varen rebutjar, preferint el carbó que se ve, que dende Prat Gespa- En aquest context, revifa l’interès carbó de la Pobla. adquirint les de Surroca i Ogassa, que final- dó hasta el citado Campo del Fer- per les mines del Catllaràs, i ho fa primeres concessions6 ‘oficials’ ment tampoc va servir. rer están comprehendidos los quatro de la mà d’un personatge singular: de mines a la zona (499-Juanito/ L’abundosa correspondència parages citados hallados, y vistos el general Socías. a7, 500?-Manolita8, 501-Julita, entre Solanell i Farguell recolli- por el Refferiente el dia presente, y Les primeres concessions 502-Petronila). da per Noguera i Sistach mos- que del uno al otro por dentro de la mineres al Catllaràs. Les quatre concessions de So- tra com, ateses les dificultats amb tierra se juzga esta compuesto, y se cías ocupaven l’espina dorsal del les fargues, intenten reorientar halla un mineral de dicha piedra;». Entre 1853 i 1855, el militar Ma- Catllaràs i seguien les vetes del l’ús del carbó que voldrien ob- Com a anècdota, resulta pinto- riano Socías del Fangar i Lledó5 carbó. No hi ha cap constància tenir cap a la fabricació de vidre, resca la unitat de mesura de dis- registra les primeres concessions d’explotació real en aquestes mi- aprenent les tècniques franceses. tàncies que hi utilitza: ‘...distan- Però la inestabilitat en la frontera te de dicho Prat Gespadó cosa de un i la previsible dificultat de treure tiro de fusil...’. de la zona un material tan fràgil Decadència del món com el vidre, fan que tot quedi de la Farga. en no-res. Hi ha diversos documents on Aquests primers intents no pros- Solanell i Farguell parlen de pos- peren. S’acumulen els problemes: sibles ubicacions genèriques per el 1794, els francesos envaeixen a les mines, però l’arqueòleg ber- Ripoll, atrets per la fàbrica d’ar- guedà Josep Sànchez ha trobat mes. El mateix any, el Govern de un document notarial4 datat a 18 Madrid decreta el trasllat de la d’agost de 1781 on Solanell iden- Real Fàbrica de Armas al Nord, tifica quatre punts concrets del a Astúries, menys accessible als Catllaràs amb presència de carbó francesos i amb enorme poten- (piedra u peñas combustibles). Amb cial de carbó. La primera guerra la descripció que s’hi fa els podem carlina deixa Ripoll arrasada, no ubicar de forma força aproxima- milloren les xarxes de comunica- da, ja que els topònims utilitzats cions. Falta fusta i ferro que cal són vàlids també avui: «A saber, importar de la Cerdanya francesa, que en el termino u Parroquia de la amb dificultats duaneres. Amb tot dicha villa de la Pobla de Lillet dis- plegat, el Ripollès es desinfla com LesconcessionsJulita, Manolita, Juanito(a?) i Petronila,sónlesprimeresdo- cumentadesalCatllaràs,registradesentre1853i1855pelmilitarMariano tante unas quatro horas del de dicho a potència metal·lúrgica, i per Socías.georeFerenCiació JmColl SoBre carTogrAFiA monTgrony, ed-AlPinA (2009). San Clemente, en el parage nom- tant, en la necessitat de carbó. A brado Prat Gespadó distante una partir de 1780, Catalunya resol el hora de la casa dicha el monasterio, problema del ferro important-lo ha visto, y reparado que la tierra de de Suècia. Pel que sabem, les in- dicho parage indicava haver en las tencions de Solanell i Farguell entrañas de la misma peñas, u pi- no varen arribar a fructificar en edras combustibles: No menos en el explotacions reals.