Dossier MINERS I MINERIA. 40 anys de l’accident de La Consolació

Les mines de carbó de la Pobla de Lillet Josep Maria Coll

La petita i desconeguda història focs per molts arts i oficis, usos En la zona que estudiem, l’in- Ubicades prop dels meners de de les mines de carbó al Catllaràs domèstics... i conclou que «han terès pel carbó mineral es des- mineral, les fargues necessita- Nord, les mines de la Pobla, no va casi acabado con los bosques, selvas perta especialment per la voraç ven molta energia per funcionar; ser precisament el que ara en dirí- y malezas; de modo que el abasto de necessitat de combustible que te- d’una banda, energia hidràuli- em un cas d’èxit però va contribuir materias combustibles no hay que nen les fargues del Berguedà i el ca per moure els grans martinets durant un segle a la prosperitat de esperarle del reyno vegetal.»1 Ripollès. Tenim documentades que anaven matxucant la mas- la Pobla de Lillet, seguint un pro- Més avall, defensa aferrissada- fargues catalanes des del segle X, sa de mineral (per això les far- cés irregular gairebé ciclotímic i ment les bondats del carbó mine- però els segles XVII i XVIII mar- gues sempre es troben a la vora ple d’incidències. Per això val la ral, i busca eliminar en el lector els quen el seu moment àlgid, amb d’un corrent d’aigua), d’altra ban- pena preservar-ne la memòria. prejudicis i recels usuals en l’època. l’exitós procediment siderúrgic da feia falta molt foc, i per això Aquest text vol ser-ne un primer En efecte, diu que no està estès el anomenat farga catalana. Això cremaven carbó vegetal, obtin- relat, esprement l’escassíssima do- seu ús: «ya porque muchos, aunque permetia obtenir un ferro de gran gut en les nombroses carboneres cumentació conservada. Se centra sea con mayor dispendio, prefieren el qualitat i va fer que durant molts que es muntaven a les clarianes en la narració històrica, deixant de carbón de leña á que están acostum- anys els productes de la zona fos- dels boscos. Si tenim en compte banda tant l’estudi dels elements brados; ya porque se persuaden que sin molt apreciats, especialment que per obtenir una tona de car- d’arqueologia industrial dispersa el tufo, exhalaciones y vapores, que claus i armes, que, fets a Ripoll, bó vegetal calia cremar-ne cinc per la muntanya com la histò- despide el carbon mineral, pueden s’exportaven a la península, i a di- de llenya, i per obtenir una tona ria geològica del territori que va ser nocivos á la salud».2 versos països d’Europa i Amèrica. de ferro calia cremar-ne set de produir el carbó, lignit força me- carbó, entendrem el neguit per la diocre, objecte de les explotacions progressiva desforestació del ter- mineres. ritori. Ja l’any 1704 consta que hi Es desperta l’interès havia problemes a la Cerdanya, pel carbó mineral quan els vilatans van queixar-se (finals delXVIII ) a toc de sometent perquè havi- en d’anar massa lluny a fer llenya Com comença tot?. L’interès per a l’hivern, a causa de les far- pel carbó mineral apareix a Ca- gues de Talltorta, que els deixa- talunya com a molts altres llocs ven sense arbres. a causa de l’escassetat de car- Primeres referències bó vegetal, obtingut de llenya a al carbó del Catllaràs. les carboneres. La creixent de- manda de combustible provoca Cap el 1780, mentre a la Gran la progressiva desforestació del Bretanya s’iniciava la Revolu- territori. «En el dia nos hallamos ció Industrial i faltava poc per a en estado de echar mano de los de- l’esclat de la Revolució France- positos minerales por la penuria de sa, hi ha les primeres referències las materias combustibles, y ha lle- documentades de la història del gado Cataluña por su dicha á esta carbó a l’Alt Berguedà. Per am- feliz necesidad.», escriu l’any 1786 pliar coneixement sobre aquests Josep Comes, de la Reial Acadè- primers moments cal remetre’s mia de Ciències Naturals i Arts forçosament a l’obra de referèn- de , en la seva Memo- cia ‘Mineria del Berguedà’ de Jo- ria sobre el carbón de piedra para sep Noguera i Manuel Sistach3. persuadir y facilitar su uso en Ca- Hi tenen un paper molt rellevant taluña. L’informe explica les cau- dos personatges: Josep Farguell ses de la desforestació: cal fusta Descobriments de Solanell, ubicats en un mapa on es veu l’estructura del Canadell, comerciant de i per a vaixells, fàbriques, nous carbó a la serra del Catllaràs. Elaboració JMColl sobre cartografia ICGC. Secció Joseph Solanell de Foix i de Gra- edificis, fargues, ferreries, forns, transversal extreta de Mapa geològic de Catalunya (la Pobla de Lillet, 2013), ICGC. ell, de Ripoll. El 28 de desembre

26 L’EROL de 1780, Farguell demana permís termino de la Pobla en el parage que en els neguits del teixit produc- mineres del Catllaràs. Sembla per a l’explotació de carbó, amb le pareze se llama Ayguassay despu- tiu. Se l’arriba a anomenar ‘el pa ser que el mateix Socías s’auto- la intenció de construir noves és de echa la primera subida de la de la indústria’. Com obtenir-lo? qualificava de descobridor de les fargues a l’Alt . Joseph cuesta se encuentra iendo de dicha El d’Astúries és car. El del Regne mines de carbó en el Berguedà; ja Solanell fa el mateix el 30 de juliol villa de la Pobla al manso Arderi- Unit arriba llastrat pel sobrepreu hem vist que això no és cert, que de 1781, declarant també la in- có, ha hallado y visto el dia presente imposat per transportistes i dua- el coneixement venia de lluny. tenció de vendre carbó als gremis señales, y algunas listas de peña, u ners. Això fa que es girin els ulls Però sí que probablement va ser de Ripoll, pretensió que aquests piedra de la expressada especie; asi cap a la recerca del carbó proper. ell qui va ressuscitar l’interès pel varen rebutjar, preferint el carbó que se ve, que dende Prat Gespa- En aquest context, revifa l’interès carbó de la Pobla. adquirint les de Surroca i Ogassa, que final- dó hasta el citado Campo del Fer- per les mines del Catllaràs, i ho fa primeres concessions6 ‘oficials’ ment tampoc va servir. rer están comprehendidos los quatro de la mà d’un personatge singular: de mines a la zona (499-Juanito/ L’abundosa correspondència parages citados hallados, y vistos el general Socías. a7, 500?-Manolita8, 501-Julita, entre Solanell i Farguell recolli- por el Refferiente el dia presente, y Les primeres concessions 502-Petronila). da per Noguera i Sistach mos- que del uno al otro por dentro de la mineres al Catllaràs. Les quatre concessions de So- tra com, ateses les dificultats amb tierra se juzga esta compuesto, y se cías ocupaven l’espina dorsal del les fargues, intenten reorientar halla un mineral de dicha piedra;». Entre 1853 i 1855, el militar Ma- Catllaràs i seguien les vetes del l’ús del carbó que voldrien ob- Com a anècdota, resulta pinto- riano Socías del Fangar i Lledó5 carbó. No hi ha cap constància tenir cap a la fabricació de vidre, resca la unitat de mesura de dis- registra les primeres concessions d’explotació real en aquestes mi- aprenent les tècniques franceses. tàncies que hi utilitza: ‘...distan- Però la inestabilitat en la frontera te de dicho Prat Gespadó cosa de un i la previsible dificultat de treure tiro de fusil...’. de la zona un material tan fràgil Decadència del món com el vidre, fan que tot quedi de la Farga. en no-res. Hi ha diversos documents on Aquests primers intents no pros- Solanell i Farguell parlen de pos- peren. S’acumulen els problemes: sibles ubicacions genèriques per el 1794, els francesos envaeixen a les mines, però l’arqueòleg ber- Ripoll, atrets per la fàbrica d’ar- guedà Josep Sànchez ha trobat mes. El mateix any, el Govern de un document notarial4 datat a 18 Madrid decreta el trasllat de la d’agost de 1781 on Solanell iden- Real Fàbrica de Armas al Nord, tifica quatre punts concrets del a Astúries, menys accessible als Catllaràs amb presència de carbó francesos i amb enorme poten- (piedra u peñas combustibles). Amb cial de carbó. La primera guerra la descripció que s’hi fa els podem carlina deixa Ripoll arrasada, no ubicar de forma força aproxima- milloren les xarxes de comunica- da, ja que els topònims utilitzats cions. Falta fusta i ferro que cal són vàlids també avui: «A saber, importar de la Cerdanya francesa, que en el termino u Parroquia de la amb dificultats duaneres. Amb tot dicha villa de la Pobla de Lillet dis- plegat, el Ripollès es desinfla com Les concessions Julita, Manolita, Juanito(a?) i Petronila, són les primeres do-­ cumentades al Catllaràs, registrades entre 1853 i 1855 pel militar Mariano tante unas quatro horas del de dicho a potència metal·lúrgica, i per Socías. Georeferenciació JMColl sobre cartografia Montgrony, ed-Alpina (2009). San Clemente, en el parage nom- tant, en la necessitat de carbó. A brado Prat Gespadó distante una partir de 1780, Catalunya resol el hora de la casa dicha el monasterio, problema del ferro important-lo ha visto, y reparado que la tierra de de Suècia. Pel que sabem, les in- dicho parage indicava haver en las tencions de Solanell i Farguell entrañas de la misma peñas, u pi- no varen arribar a fructificar en edras combustibles: No menos en el explotacions reals. I el carbó del proprio termino de la Pobla de Li- Catllaràs queda en l’oblit durant llet en el parage dicho Coll Fret dis- una bona colla d’anys. tante de dicho Prat Gespadó cosa de Primera època un tiro de fusil ha visto y observado (1853-1900) que la tierra de este parage indica- va haver en dicho terreno piedra u L’empenta de la màquina de vapor peñas combustibles, (...) Igualmen- arriba a Catalunya el 1833 (fàbri- te en el mencionado termino de la ca Bonaplata a Barcelona). Trenta Pobla cerca la Fuente llamada del anys més tard, a Barcelona ja hi Ars á media hora de dicha casa del havia 144 màquines. A aquest Monasterio de la Pobla de Lillet parc ‘fix’, cal afegir-hi el parc ha hallado señales y piedras de dic- ‘mòbil’ com ferrocarrils i vaixells ha especie a las antecedentes: de la de vapor. Tot això fa que el carbó, misma conformidad en un campo combustible necessari per fer-ho Les concessions l’any 1890. Georeferenciació JMColl sobre cartografia nombrado del Ferrer sito en dicho funcionar, passi a ser tema estrella Montgrony, ed-Alpina (2009).

L’EROL 27 nes. En realitat, eren una reser- 1887, Arquer transfereix la con- per algunes fàbriques de teixits i 1892, com ja s’ha vist es tanquen va dels drets d’utilització comp- cessió Revancha a Pere Sagols. Es trenats. les concessions. Una i altra vega- tant amb l’esperada arribada del tancaran totes a finals del 1892. Després de la visita de l’any se- da l’intent d’arrencar les explo- ferrocarril que solucionaria el Abans de l’Asland güent, l’informe diu que la gent tacions mineres acabarà desin- transport. Hi ha una simbiosi (1880-1900). s’ha espantat i «no se atreven á ar- flant-se. constant entre les companyies rancar el carbón de las concesiones Entre 1893 i 1900, Antoni Pla- mineres i les del ferrocarril, ja Entre 1880 i 1883 hi ha di- mineras, á no contar con el permiso nas Oliver, de Ripoll (anomenat que la via fèrria és un element verses peticions de noves mi- de sus dueños. Resultado de dicha el Faginer o el Faciner), registra imprescindible per portar el car- nes: 716-Caridad, 796-Alian- medida es el que ya puede figurar i delimita cinc noves concessi- bó cap a les zones necessitades za i 787-Mercedes, entre altres. como productiva una de las minas ons11 que dibuixaran el nucli de- de combustible. D’aquesta última es pot destacar del grupo de la Pobla, donde no ha- finitiu que més endavant nodri- Hi ha un informe atribuïble al que l’any 1882 la demana Teo- bía constado nunca que se arrancase rà de carbó a l’empresa Asland. mateix Socías, que mostra una doro Negre, de Barcelona, i rep carbón, habiéndose solicitado poco Per poder registrar «Nueva Anto- visió ditiràmbica del carbó del l’oposició de l’Ajuntament de la ha, por un fabricante de cemento10, nia», la mina que acabarà essent Catllaràs, anunciant les seves Pobla, que al·lega que la mina una nueva concesión de lignito». El més important, on s’ubicarà el prodigioses qualitats i els guanys causarà perjudicis mediambien- mateix 1890 entra en producció centre de recollida de tot el car- magnífics que se’n podrà obtenir, tals en el territori. El jutge diu la mina «Pepita» de Pere Arquer bó de la muntanya i el gran tele- molt especialment quan hi hagi que aquests temors no estan con- amb una producció simbòlica fèric per baixar-lo fins a l’estació el transport ferroviari. Mentres- templats en la Llei de Mines i de- de 5,3 tones de carbó ja que han de ferrocarril, Planas ha de supe- tant, Socías fa càlculs optimis- sestima la reclamació municipal. ocupat el temps en les tasques de rar l’oposició de Josep Fontcu- tes considerant el transport amb L’any següent, 1883, les tres con- preparació de la instal·lació. Tot berta, registrador de 964-Nieves animals de bast fins a cessions («Caridad», «Alianza» i plegat, una activitat molt raquí- i 965-Mercedes, que reclama pri- on ja arriba el tren des de 1854: «Mercedes») passen a mans de la tica. L’extensió superficial de les oritat per ell. El 1897 el Gover- «Ahora bien, traído el carbón por societat «Minas y Construcciones» concessions és considerable, però nador desestima la reclamació de medio de acarreo desde la Pobla de i no duren massa ja que es decla- a la pràctica l’explotació real és Fontcuberta i les confirma com a Lillet a Granollers y desde Grano- ren caducades el 1891 per falta de només per satisfer les necessitats registrables per Planas. D’aques- llers por el camino de Hierro no cu- pagament. Tampoc en aquest cas locals. tes noves concessions, entre 1895 esta más de 8 ½ reales por quintal»9. hi ha constància d’activitat real. De l’any 1891 només cons- i 1900 hi ha constància d’activitat També diu: «se encontrará dentro La primera notícia d’explotació ta que han estat obertes les mi- a les mines «María» i «Eudalda». de algún tiempo entre dos caminos concreta i coneguda data de l’any nes «Pepita» i «Revancha», sen- El 1899 se n’extreuen 121 tones i de hierro de los cuales podrá dispo- 1889: s’extreuen 20-30 tones de se més detalls. I l’any següent, el el 1900, 123. ner con ventaja para el transpor- carbó de forma clandestina per a Com a anècdota, el 1901 An- te de los carbones». El primer és el la indústria del ciment i tèxtil de toni Planas es presenta a l’Ex- que arribaria l’any 1880 a Ripoll la zona. Els inspectors del Mi- posició de Carbons Minerals a des de Granollers. El segon a què nisterio de Fomento es queixen en Barcelona, declarant 4 Ha en ex- es refereix és el projectat i mai re- els seus informes que la gent de La formidable estructura plotació. Obté una menció hono- alitzat traçat -Cardona- la comarca fa extracció il·legal de d’Asland. A la dreta es pot rífica per la qualitat del seu carbó Berga. carbó destinant-lo a la fabricació apreciar el funicular per al (5.913 calories i 4,56% de cen- carbó. Foto Roisin, arxiu E.Pujals. Els darrers anys del segle XIX de ciment, guix, usos domèstics i dres). vénen marcats per un plet que posa Pere Arquer i Font, de la vila de Gracia, contra Mariano So- cías per la possessió de les qua- tre concessions ja esmentades. Hi ha abundant documentació del conflicte judicial que comença quan el 27 de març de 1880, Pere Arquer denuncia que la mina Petronila de Socías incompleix diversos articles de la llei de Mi- nes de 1859. Diu que la conces- sió s’ha de declarar caducada, i en reclama la propietat. Seguirà la reclamació per les altres tres. Es conserva un sucós intercanvi documental del conflicte. Final- ment, Arquer guanya i l’any 1883 les quatre concessions passen a mà d’Arquer, que les registra amb noves identitats: 641-Dolores (ex- Juanita), 642-Revancha (ex-Pe- tronila), 643-Pepita (ex-Manoli- ta) i 644-Pilar (ex-Julita). L’any

28 L’EROL També el 1901, un fet molt més important: Planas lloga les cinc concessions a la nova empre- sa «Compañía General de Asfal- tos y Portland, SA» o simplement Asland (constituïda el 15 d’agost d’aquest mateix any) que amb la fàbrica de ciment Portland revo- lucionarà tota la zona. Això inici- arà l’intent més seriós i persistent d’explotar el carbó del Catllaràs. Si tornem una mica enrere, l’any 1898 apareix en escena un enigmàtic personatge amb resi- dència a Barcelona, Andrés von Mehren, que entre 1898 i 1904 sol·licita fins a 18 concessions mineres en el Catllaràs. Tres d’aquestes concessions, les perd per falta de pagament i consta que renuncia a onze concessi- ons més al cap de poc d’adqui- rir-les. Altres dues (1041-Bea- trice i 1050-San Andrés) les ven el 1909 a un també enigmàtic John Smith, de Glasgow, i se’n perd la pista. De les dues restants Per la part que interessa a la eix el conegut Xalet del Catllaràs Habitatge de miners, en un prat a sota del xalet. (1183-Verdad i 1490-Federico present història, el subministre de en el centre de l’explotació mine- Actualment en queden només tres) se’n parlarà més endavant, carbó, Asland disposava de dues ra, petita joia gaudiniana (cal re- algunes runes amagades quan von Mehren les llogui, i fi- possibles solucions en la zona: cordar que Gaudí era l’arquitecte entre arbustos. Foto Lluís-Marià nalment vengui, a Asland. Aquest comprar-lo a les mines d’Enri- ‘de capçalera’ de Güell), com a re- Vidal (Arxiu Fotogràfic Centre elevat nombre de concessions que Olano13, a la riba dreta ai- sidència dels enginyers anglesos Excursionista de Catalunya) suggereix que es tractava d’ope- gües avall del Llobregat, o gesti- encarregats de muntar les instal· ca.1910-1920. racions merament especulatives. onar directament les properes del lacions mineres. En el moment Època d’or de les mines Catllaràs, tímidament explotades d’escriure aquestes línies (2015) (1901-1922): Asland feia ja anys. Els preus elevats que s’han començat actuacions per demanava Olano van decantar la recuperar-ne l’estructura origi- 1901-1904 Construcció balança i Asland va apostar per nal, actualment força degradada les mines del Catllaràs, amb la i malmesa. A les proximitats del de la fàbrica Asland. Durant aquest any (2015) idea de transformar-les en una Xalet, hi havia una de les mines s’estan fent treballs al xalet per La fàbrica de ciment del Clot del explotació potent que assegurés importants; en queda poca cosa recuperar l’aspecte original. Moro, propietat d’Asland SA, és el combustible necessari per a la més que un gran terrer, i sota el Ja no hi ha l’escala postissa la peça clau per explicar les mines fàbrica. Per això, el 1901 va llo- xalet, amagades entre esbarzers, metàl·lica dels darrers anys i de carbó del Catllaràs. No és ara gar a Antoni Planas les cinc con- unes poques restes esparses d’un se n’està construïnt una com el moment d’explicar la història cessions ja comentades, i el 1902, habitatge de considerables di- l’original. Foto JMColl (2015). d’Asland, interessant i atzarosa, en paral·lel a la construcció de la però és indiscutible la importàn- gran fàbrica, va començar a fer-hi cia que aquesta iniciativa d’Eu- noves perforacions. De les mines sebi Güell12 va tenir en el desen- «Maria» i «Nueva Antonia» en volupament del Berguedà Nord. varen extreure 211 tones de car- Causa admiració l’epopeia de la bó el 1901, i 323 tones el 1902, construcció d’unes instal·lacions destinat als molins provisionals formidables i moderníssimes en on es feia el ciment per construir un paratge aïllat i remot, d’ac- la gran fàbrica. cés gairebé quimèric en aquella A banda de començar l’explota- època. La decisió de construir la ció de les mines d’Antoni Planas, fàbrica, just allà, va venir en bona el gerent d’Asland Lluís Ferrer- part per la presència de tres ele- Vidal14 reserva altres concessi- ments necessaris: l’abundància i ons en la serralada (1330-Eulalia, qualitat de la pedra com a matèria 1398-Desclot, 1418-Serrallonga, prima, l’accés a l’aigua del Llo- 1516-Serrallonga), però sembla bregat, amb un fort desnivell per que l’intent no té massa èxit. obtenir-ne energia, i carbó. Entre 1901-1903? es constru-

L’EROL 29 se establecieron negociaciones con Minas de Fígols para un suministro complementario del combustible». Des del primer moment Asland diversifica el subministre de carbó entre les mines pròpies del Cat- llaràs i les mines de Fígols d’En- rique Olano. Amb els anys l’opció d’externalitzar el subministre va anar prenent força fins a repre- sentar el 100% del proveïment. Aquesta primera època és d’il· lusió i confiança en el carbó del Catllaràs. Mostra d’això és que el 15 de gener de 1906 Asland compra per 130.000 pessetes les cinc concessions mineres que li havia llogat Planas Oliver. Al mateix temps es construeix un gran telefèric de dos quilòme- tres de longitud, que ha de servir per baixar el carbó de dalt el Cat- llaràs fins a la via del tren. S’en- gegarà a mitjans de 1907, després d’haver hagut de refer part de les instal·lacions a causa d’un rigorós L’Empalme: estació inferior mensions per als treballadors de que va editar la mateixa empresa hivern 1906-1907. D’aquest tele- del telefèric del carbó. Foto les mines. el 1954, aporta moltes claus per fèric en queden encara restes de Thomas, arxiu E.Pujals. 1904-1908 Engegada. confegir el relat. Explica les ac- l’estació inferior, situada darrere cions al Catllaràs durant el 1904: l’actual estació terminal del car- El dia de sant Jaume de l’any «Simultáneamente se abordó la rilet turístic, quatre columnes que 1904 s’inaugura solemnement excavación de pozos y galerías en aguantaven la protecció de l’anti- la fàbrica d’Asland, i a comen- las pertenencias de carbón que se ga carretera al lloc on el telefèric çaments d’agost comença la pro- habían adquirido en el monte Cat- la creuava, diverses bases de les ducció de ciment. El llibre AS- llarás y que se fueron explotando en grans torres intermèdies, algunes LAND. Libro del Cincuentenario, años sucesivos, al mismo tiempo que de dimensions considerables, un túnel en el lloc anomenat Segon Grau, on creuava la serra de Fal- gars, i ruïnes absolutament irre- cognoscibles de l’estació superior que era just sota d’unes enormes tremuges des d’on es carregava el carbó de les diverses mines. Mereixeria un estudi especial el complicat sistema de transport del carbó des de la muntanya fins a la fàbrica. L’itinerari acabava en un funicular al lateral nord de la fàbrica, per pujar el carbó des del tren, a l’alçada del riu fins a la

El Cable, estació superior del telefèric del carbó. Just a sota d’unes grans tremuges, magatzems del carbó que arribava de les diverses mines de la muntanya, hi havia l’estació superior del telefèric, a 1281m d’altura. Avui dia només en queden alguns blocs dispersos de ciment. Foto Lluís-Marià Vidal (Arxiu Fotogràfic Centre Excursionista de Catalunya) ca.1910-1920.

30 L’EROL part alta, on es tractava i utilitza- va el combustible. Els anys 1907 i 1908 són bons per a Asland. L’any 1907 la pro- ducció de carbó assoleix màxims: de les mines «Nueva Antonia» i «María» se n’obtenen 7.000 to- nes. En aquestes mines, les ca- pes eren molt verticals, i en segui- en dues a l’hora. Entre les dues el gruix (la potència) era d’entre 1,20 i 1,40 metres de carbó. L’any 1908 hi ha problemes: les mines «María» i «Nueva Antonia» baixen de forma molt important la producció de carbó per diver- sos motius: parades en la fàbrica de ciment, avaries en el telefèric principal, i treballs d’adequació de mines per a incrementar-ne la capacitat d’explotació. Això últim perquè són moments d’eufòria a Asland i, davant les bones pers- pectives comercials, adquireix un nou forn que permetrà incremen- tar en 150 tones diàries la capa- citat de producció de ciment. Per Instal·lacions de Nueva Antonia tant, també caldrà més combus- (el Cable). La foto de l'esquerra tible. Després de les obres, a fi- ens mostra part del carrer nal d’any, les mines tornen a la del Cable. Es veuen les vies del petit FC que comunicava situació normal d’explotació. En amb les mines, a la dreta aquestes dates ja s’estava consu- l’estació transformadora, i, a mint molt carbó procedent de les l’esquerre, darrere la vagoneta, mines d’Olano. hi ha el primer edifici de El dia 1 de novembre Asland i les grans tremuges. Encara està parcialment dempeus. la Pobla reben una visita singular: Foto Eduard Royo i Crespo (Arxiu «El día 1 de noviembre de 1908, Fotogràfic Centre Excursionista de S.M. el Rey D.Alfonso XIII hon- Catalunya) ca.1910. ró a la Compañía con su visita a la A la dreta, vista actual del fábrica de la Pobla, acompañado mateix paratge. Foto JMColl (2014). del Presidente del Consejo de Mi- nistros, D. Antonio Maura, y altas representaciones del Estado y de la Industria».15 Aquesta visita, mar- ca el minut de glòria de les quatre La producció del Catllaràs en L’any 1912 hi ha una forta se- plica: «Hoy estas minas están pa- columnes esmentades en l’estació el 1910 és de 6.731 tones i en el quera que fa disminuir dràstica- radas, sin duda para tomar nuevas del telefèric, ja que es varen ador- 1911 és de 5.000, inferior a la ment la potència hidràulica dis- orientaciones en la explotación, que, nar a tall d’Arc de Triomf davant d’anys anteriors, i en canvi les ponible a la fàbrica de ciment: á decir verdad, era poco racional. la reial visita. necessitats creixen. Asland ha de dels 2.000 CV habituals es passa Asland parla amb els propietaris a 400 CV a l’agost. Això és de- de la mina Santa Eulàlia, de Fí- 1909-1914 Problemes. comprar entre 20.000 i 22.000 sastrós perquè obliga a baixar no- gols, per activar-la i tenir una nova Insuficiència. tones més a «Carbones de Ber- ga SA» per acabar de cobrir les tablement la producció. La poca font de carbó. L’any 1909, Andrés von Mehren necessitats. Ja es veu que la pro- fiabilitat del recurs hidràulic i l’in- Un motiu per a la poca ‘racio- lloga les mines «Verdad» i «Fede- ducció del Catllaràs és absoluta- crement de necessitats energèti- nalitat’ era el problema del trans- rico tres» a Asland, i, finalment, ment insuficient. Una dificultat ques va empenyent les indústries port. Per arribar des de les diver- l’any 1910 les hi ven per un im- estructural amb què varen to- de vora del riu cap a l’ús del vapor. ses mines fins al telefèric general, port total de 10.000 ptes., segons par els diversos explotadors de Per això el 1913 Asland instal·la hi havia un complicat sistema consta en l’Escriptura de Com- les mines fou la discontinuïtat una caldera de vapor i una mà- de telefèrics, petits trens i pous. pra-Venda de 19 de Novembre. en les vetes de carbó. L’estruc- quina de vapor de 600 CV. Dalt Sembla que el 1912 es constru- La mina «Verdad» es correspon tura geològica molt dislocada i el Catllaràs, la producció de car- eix un telefèric que unirà amb un amb l’explotació popularment rebregada fa que els estrats per- bó segueix amb problemes i no- trajecte de 600 metres de longi- coneguda com a Mina d’Arderiu din continuïtat, fent-ne incerta i més pot subministrar 5.500 tones. tud i 180 de desnivell la Roca de i Pou d’Arderiu. cara l’explotació. L’informe anual del ministeri ex- la Lluna i el gran Carregador del

L’EROL 31 ant-ne el final : « Posteriormen- te conveniencias de orden técnico y comercial indujeron a cerrar dichas minas, y únicamente se consumió carbón adquirido a otras empresas». Aquest mateix any 1913 se signa un contracte entre Eusebi Güell i Olano, que l’any 1911 havia cre- at «Carbones de Berga SA», per ga- rantir el subministrament de car- bó a Asland durant 25 anys. Amb això queda clar que l’empresa ha perdut confiança en el carbó del Catllaràs i aposta ja clarament per no invertir-hi més. Els anys 1913 i 1914 l’explotació del Cat- llaràs roman tancada. 1915-1919 Revifada per la Primera Guerra Mundial. Les mines semblen tocades de mort. Però un succés dramàtic altera aquesta previsió: l’esclat de la primera Guerra Mundial pro- voca l’escassetat i encariment del combustible i això posa de nou La protecció del telefèric, improvisat en valor el carbó que ja semblava arc de triomf per a la visita d’Alfons descartat. Durant el 1915, Asland XIII (1908). Actualment segueixen reobre les mines que l’any següent dempeus les quatre columnes, davant l’estació del tren turístic ja tornen a subministrar unes del Ciment. Foto ASLAND, Libro del modestes 250 tones de carbó. Es Cincuentenario – 1951. treballa per millorar les instal· lacions, obrint noves galeries que a final d’estiu arriben al carbó. telefèric principal en la zona del S’intenta millorar el subminis- Cable. La lògica, i els indicis en trament elèctric pujant una línia el terreny fan versemblant aques- de 22.000V, però l’actuació s’atu- ta instal·lació però no hem trobat ra per culpa d’una llarga vaga. La cap prova gràfica ni document línia, de la qual es conserva me- de l’època que en parli. En canvi mòria i plànols, sembla que no es sí que hi ha proves documentals va acabar, almenys en els termes i físiques d’un altre telefèric que previstos en el projecte; pujava unia la mina del Moreno amb la paral·lela al telefèric principal fins zona del Teixó. I d’almenys un al- a l’estació transformadora (E.T.) tre que unia les instal·lacions de del Cable, amb una derivació cap la Pleta de les Vaques amb el pou a la E.T. del Teixó. de la Sala de Màquines. També el 1916 i en les distants Tornant al relat històric, ens mines del Far que gestiona «Car- trobem que l’any 1913 hi ha no- bones de Berga SA» per subminis- ves incidències importants en trar carbó a Asland, aquesta últi- la fàbrica de ciment: un incen- ma hi construeix un nou telefèric di en els magatzems de fusta on per baixar el carbó fins a la car- es guardava el ciment atura la retera i el tren. Avui dia encara producció durant quinze dies, està dempeus l’estació inferior, al es pateix sequera i hi ha vagues començament de la carretera de del tren de Manresa a Berga. Malanyeu, i queden restes nota- Tot això fa baixar la producció bles de les instal·lacions prop de de ciment que es queda en les la mina. 55.000 tones. El 1918 entren en producció Plànol de demarcació de la concessió Quan parla de 1912-1913, l’es- noves galeries situades per sota Nueva Antonia, signada per l’enginyer mentat text del Cinquantenari de les existents i això permet ar- Francisco Samsó. (Arxiu Nacional de fa una breu descripció de l’ex- ribar a produir unes 40 tones de Catalunya). plotació minera i acaba anunci- carbó al dia. Amb tota probabili-

32 L’EROL tat entre aquestes noves galeries el 1922 es produeix el tancament cal comptar-hi la instal·lació del de les instal·lacions mineres del serrat Pinós dita també de l’Arti- Catllaràs. Només seguirà en ser- ga de Capdevila, oberta en aques- vei fins a 1929 el telefèric, utilit- ta època. Es conserven imatges zat pel transport de fusta ja que de l’entrada d’aquesta boca mina, Asland, a més de les mines, tenia amb una inscripció en el frontal diverses explotacions forestals en on es pot llegir: Galeria-B Mayo la serralada; encara avui hi ha res- 1918. tes del telefèric d’un quilòmetre El 1919 Asland encara fa un que enllaçava les proximitats de la intent d’ampliació sol·licitant la teuleria de Montclús amb el collet concessió E2322-Ampliación que de la Llena, per pujar la fusta de era un rectangle enorme cobrint Montclús cap a dalt el Catllaràs i des de Vallfogona a la Tosca fins utilitzar-la en les diverses galeries. a baix el Llobregat. L’intent no Asland segueix el seu camí, gi- fructifica i s’abandona l’any se- rada ja definitivament d’esquena güent. Per transmissió oral, la al Catllaràs, i passa a dependre gent de la Pobla comenta que exclusivament del carbó d’Ola- Zona del pou d’Arderiu (concessió Verdad). Es pot veure el pou, ben Asland intentava atacar les mi- no. La nostra petita història torna protegit amb un reixat metàl·lic, i la porta d’accés. Foto JMColl (2013). nes per la base, des del riu, i unir- a entrar en fase letàrgica i caldrà les totes interiorment. És proba- esperar a la postguerra espanyola ble que aquest fos l’objectiu de la per recuperar-ne el fil. nova concessió sol·licitada, però Malgrat estar fora de l’abast de cap suport documental conegut la zona de la Pobla, cal fer esment dona validesa a aquesta suposició. de les mines del Far situades en 1920-1922 Decadència l’inici de la carretera de Malanyeu. i tancament. Les engega el 1908 La Carbone- ra Española, però se’n fa càrrec Segueix un parell d’anys més el Asland el 1910. Finalment pas- treball d’extracció de carbó. En sen a mans de «Carbones de Berga l’informe ministerial de 1920 hi SA»que les utilitzarà bàsicament consta que: «Las minas de la So- per subministrar carbó a Asland. ciedad Compañía de los Asfaltos En el llibre de visites de «Carbo- y Portland (Asland), Antonia, y nes de Berga SA» consta una entra- otras del término de Pobla de Lillet, da (any 1923): «el dia 30 de junio se han tenido una producción bastante han visitado las labores y explota- reducida respecto de la del año an- ciones del grupo minero de El Far, terior; la cantidad de carbón extra- del término de Malanyeu y La Nou, ído no ha llegado ni a la mitad de propiedad de la misma Compañía, la correspondiente a dicho año. Son cuyo trabajo es más o menos intenso, minas muy difíciles, por hallarse el segun sean más o menos apremian- Les concessions d’Asland. Cinc comprades el 1906 a Antoni Oliver, i dues terreno sumamente trastornado.». tes los envios de carbón que solicita la comprades el 1910 a Andrés von Mehren. Georeferenciació JMColl sobre L’any següent la producció de car- Fábrica de Cementos Asland de Po- 16 cartografia Montgrony, ed-Alpina (2009). bó puja una mica però finalment, bla de Lillet».

Boca mina del Serrat Pinós, on es pot apreciar una vagoneta sortint de la L’indret tal com és ara. Foto JMColl (2015). mina. Fotograma d’una antiga pel·lícula d’Asland.

L’EROL 33 de Ceba, havien fet pujar carbó dos sacs de seixanta quilos a cada des de baix a Guardiola, per abo- un i, un rere l’altre, emprenien el car-lo a l’entrada de la mina i així camí cap a Sant Julià de Cerdanyo- fer l’efecte que s’hi treballava. la i, posteriorment, cap a l’estació de 19 Les mines del coll de Ceba. Guardiola» . De la concessió 1084 Guardio- De nivell molt modest, res a veure la no hi ha documentació oficial amb la ‘professionalitat’ de l’èpo- coneguda. El poc que es coneix és ca Asland, ara amb un sistema per via indirecta. Es recorda com més aviat ‘de sabata i espardenya’ a ‘mina del Rotllan’. Sembla que s’obren diverses boca mines a la pertanyia al grup de «Carbones de zona del coll de Ceba, al Sud-oest Berga SA», i l’explotava com a ar- de les instal·lacions Asland. Les rendatari Josep Rotllan Casals eines i recursos són molt precaris (almenys entre 1942 i 1944), junt i el resultat, migrat. amb Agustí Barral, però hi ha do- Les concessions on hi havia les cuments aparentment contradic- mines eren Guardiola, Carmelita i toris que caldrà seguir analitzant. Concepción, si bé la gent les conei- En queda un gran replà, amb res- xia per noms associats als amos o tes d’una construcció precària i L’any 1932 Asland renuncia Concessions de la postguerra. explotadors: mina del Cisquet, és coneguda la posició de la boca Georeferenciació JMColl sobre formalment a totes les concessi- cartografia Montgrony, ed-Alpina mina del Cisquetó, mina del Rot- mina i el terrer; queda una pista ons que tenia en el Catllaràs que (2009). llan, mina del Garcia... totes ar- per on un camió baixava el car- queden oficialment lliures, ter- renglerades verticalment al bar- bó cap a Guardiola, travessant reny «franco y registrable». ranc que baixa del coll de Ceba un barranc amb una passarel·la La postguerra cap a la cort dels Porcs. Hi treba- de fusta, de la qual encara que- (1940-1954) llaven poques persones (quatre, den troncs. vuit ...) i la producció era molt La Concessió 2708 Carmelita, Fins a final de la Guerra Civil de petita. Ramon Soler escriu sobre la demana Martín Salvans Reig, 1936 no hi ha més informació Restes de la passarela que la mina d’en Cisquet: «Els primers de Berga, el 1935, però el tràngol d’activitat minera en la serralada. travessava el barranc per propietaris baixaven el carbó a bast de la guerra fa que no se li con- Segons consta en els pressupostos donar accés a la mina del amb una trentena d’animals (mu- cedeixi el títol fins l’any 1943. És de l’Ajuntament de la Pobla de Rotllan. foto JMColl (2013). les, matxos i rucs). Els carregaven declarada caducada el 1981, per Lillet de l’any 1940 : «Actualmente falta d’activitat. En realitat feia no existen minas en explotación, en molts anys que era abandonada. esta villa. Así consta de los docu- Va ser explotada pel ‘Cisquet’ i mentos obrantes en secretaria.».17 sembla que només fins al 1944. Entre principis dels 1940 i És visible la posició de la boca 1954 es viu una discreta reac- mina, un petit replà amb restes tivació de l’explotació minera d’una petita edificació, i el sen- al Catllaràs. Les necessitats de der per on les vagonetes duien el combustible pel règim autàrquic carbó fins a la pista de Fontanals. de la postguerra revaloritzen el Uns metres més avall, costa veu- carbó. S’hi afegeix un incentiu, i re’n el lloc, hi havia una altra boca és que al considerar-se el carbó mina, la del Cisquetó. Martín com a element estratègic, els jo- Salvans li va cedir l’explotació en ves en edat de fer el servei militar règim d’arrendament a en Josep que estiguessin treballant en la Anfruns (el Cisquetó) que la va mineria del carbó, en quedaven explotar uns mesos (1950-1951). exempts. Això provoca un cert Eren quatre persones, i carrega- ‘fervor’ per treballar en alguna ex- ven un camió cada dia amb carbó plotació i evitar la incorporació a fins a l’estació de Guardiola. files. Algunes de les mines eren La mina 2892 Concepción i en realitat ‘tapadores’ per evitar ampliacions (Montraveta). que els nois de la zona hagues- sin de marxar a complir el ser- Cal destacar una darrera explo- vei militar. Examinat el registre tació de postguerra, la concessió de personal (1946-1952) d’una Concepción i ampliacions; com d’aquestes mines, de 53 altes en a titular hi consta sempre Josep l’empresa, 43 (un 81%!) eren de Obradors Riu, de Puig-reig, que nois en edat de fer la ‘mili’ 18. Se- en va demanar el registre l’any gons un testimoni oral, la pica- 1941. Però l’any 1945 la va ven- resca arribava fins a l’extrem de dre per 20.000 pessetes a Joan que, en una de les mines del Coll Fábregas Artigas, propietari de

34 L’EROL gistrador per realitzar-hi el tipus d'explotació minera estipulat. Son sempre àrees ortogonals i es mesuren en 'pertinences' normalment equiva- lents a quadrats d'una hectàrea (Ha). Cada concessió té un número oficial que la identifica. 7. En la documentació és confós si era 'Juanito' o 'Juanita' Hi consta expres- sat de les dues maneres. 8. D'aquesta concessió no n'he trobat el número 'oficial' d'expedient. Segura- ment era el 500, per la seqüència de la resta, però és només suposició 9. Noguera, op. cit., p.46. 10. Aquest fabricant de ciment es diu Cándido Vilella que demana la con- cessió 908-Dolores l'any 1890. 11. Peticions de mines per part d’Antoni Planas: 944-María i 946-Eudalda (1893), 991-Ángela (1895), 994-Nu- eva Antonia (1896), 1172-Dolores (1900). 12. Eusebi Güell i Bacigalupi (Barcelona, 1846 - Barcelona, 1918), fundador d’Asland, polític, empresari i mece- nes de les lletres i de les arts; destaca el seu mecenatge vers Antoni Gaudí. Fill de Joan Güell i Ferrer (industrial enriquit a Cuba) i de Francesca Ba- cigalupi (d'una família de banquers Ubicació de les principals el bac d’Aigassai a la Serra Pigo- publicació més extensa, en for- genovesos establerta a Barcelona). Es instal·lacions mineres. S’hi pot ta, barranc amunt de la Font de mat de llibre, sobre la història i la va casar amb Isabel, filla dels marque- apreciar també la posició dels sos de Comillas, amb qui va tenir deu telefèrics, tot emmarcat amb el la Tosca. És remarcable per ser geografia del carbó del Catllaràs. fills. L'any 1908, el rei Alfons XIII el traçat de les pistes actuals. la darrera mina que va treballar i És un projecte encara obert, de va ennoblir amb el títol de comte. perquè en aquest cas sí que es dis- manera que qualsevol observació 13. José Enrique de Olano y Loyzaga posa de força documentació que / ajuda documental o d’història (1858-1934), enginyer, empresari i polític basc. Va comprar les mines de ha de permetre recuperar la seva oral serà molt benvinguda! Per a el 1893 i va iniciar l'explotació història i circumstàncies. qualsevol contacte: minescatlla- de les mines de carbó de Fígols; l'any Avui hi queda només un replà [email protected]. 1911 crea l'empresa «Carbones de Ber- amb el terrer ben visible, les res- I per acabar, manifestar el meu ga SA». Nomenat comte de Fígols l'any tes de dues petites edificacions i agraïment a tantes persones que 1908 durant la visita d'Alfons XIII va ser responsable junt amb el Comte el sender que portava cap a un te- m’han ajudat pacientment en Eusebi Güell, de la transformació del lefèric, construït el 1948, que per- aquest projecte, molt especial- Berguedà Nord a l'albada del segle XX. metia baixar el carbó fins a baix a ment a Ramon Soler, que em va 14. Lluis Ferrer-Vidal i Soler (Barcelona la pista, en la zona de la font del guiar en les primeres passes, a 1861-1936). Enginyer industrial, co- fundador i primer gerent d'Asland. Tornai. Joan Saus, que coneix com ningú President del Foment del Treball Interès de Serchs SA (1982). els secrets de la serralada i a Isa- Nacional, de la Societat Econòmica bel Benet que m’ha alfabetitzat d’Amics del País, fou també director Davant la boca mina del Un darrer interès pel carbó de en els temes geològics. de Duanes, vicepresident de la Uni- Montraveta, la darrera explotació versitat Industrial de Barcelona i el minera en tancar, l’any 1954 (arxiu la zona sorgeix quan el gener de 1902, un dels fundadors de la Caixa J.Montraveta). 1982 «Serchs SA», filial de «Car- Notes de Pensions per a la Vellesa i Estal- bones de Berga SA», sol·licita una vis, de la qual en fou president des de 1. Comes, Josep. Memoria sobre el carbón 1904 fins a la seva mort. També fou concessió d’investigació d’una de piedra para persuadir y facilitar su president de la Cambra Oficial d’In- amplíssima zona que inclou tot uso en Cataluña. Barcelona, 1786, pp. dústria de Barcelona durant la Prime- V-VI «Carbones Catllarás», de la Pobla, el Catllaràs i més enllà. L’octu- ra Guerra Mundial. 2. ib., p. XII que la va explotar junt amb el soci bre del mateix any, es desestima 15. Asland. Libro del Cincuentenario. 3. Noguera, Josep; Sistach, Manuel. Barcelona, 1954, p.75. Rossend Montraveta de Giro- la sol·licitud al no haver entregat La Mineria al Berguedà, Berga: Àm- 16. Minas de Berga. Libro de visitas. nella i segurament un altre soci l’empresa el preceptiu programa bit de Recerques del Berguedà, 1991. En l'arxiu Comarcal del Berguedà 4. Acta de Francesc Bassas (1780-1781) anomenat Simon Espel. Encara d’exploració i, a partir d’aquell (ACBR) Notarials, Arxiu Comarcal de la Cer- és coneguda avui dia com la ‘mina moment, baixa definitivament el 17. Pressupost Ajuntament de la Pobla de danya. Lillet 1940 del Montraveta’, òbviament pel teló, i les restes de les explotacions 5. Mariano Socías del Fangar i Lledó 18. Registre de personal de mina Con- cognom d’un dels socis, que s’hi van desapareixent en silenci entre (1823-1889): militar des de la infan- cepción (1946-1952), recollit per tesa (als 11 anys ja era cadet d'infan- devia fer més present. pins i faigs. Fi de la història! Santi Pérez teria), va ocupar diversos càrrecs de Explotada entre 1948 i 1954, 19. Soler, Ramon i Oriola, Josep. Re- Recuperació de la memòria. gran rellevància (Capità General a les amb una producció anual decla- lleu Fotogràfic de les Mines del Bergue- Balears i a València, Director General dà. Berga: Berimprès SL, 1997, p.165 rada de poc més de dues mil to- Després d’uns anys de recerca, de la Guàrdia Civil...) nes de carbó, estava situada just a amb l’amic arqueòleg Santi Pé- 6. Les concessions mineres acoten el Josep Maria Coll l’altre extrem de la serralada, en rez i Tort estem treballant en una terreny que l’Estat concedeix al re-

L’EROL 35