GOIGS I DEVOCIÓ POPULAR per MARGARITA BRIONES ¡lOAN SANTACREU Aquest Dossier és una aproximació a I'estudi deIs Goigs i de la Devoció Popular al Bergueda, des deIs punts de vista histórico-antropo/ógic. El projecte d'aquest treball va mereixer el primer premi de tema lliure del " 11 Premi Pinós i Mataplana'~ L'ERO L/23 11 ~ r---------------------------------------------~~--------------------------------------------__, LJ..J Vi V) O a Trajectoria historica de la Devoció Popular al Berguedit. Un intent de síntesi. quest treball és una síntes i aquest cas, la manca d'estudis so­ I'estudi de I'evolució popular a la Ad 'un estudi molt més ampli bre els goigs des d'un vessant his­ nostra comarca i, d 'una altra, I'es­ que varem iniciar fa uns tres anys, tóric ilo antropológic, als quals acu­ tudi deis goigs com a document li­ sota la direcció de Josefina Roma, dir com a material de suporto Mal­ terari que ens informa d 'uns habits professora del Departament d'An­ grat ésser un genere tan amplia­ i actitud s, d 'uns aspectes morals i tropologia de la Universitat de Bar­ ment conreat (es calcula que a Ca­ religiosos d 'una col.lec tivitat. celona, el projecte del qual va ob­ talunya n'existeixen uns trenta La primera part I'hem desenvolu­ tenir el primer premi de tema Iliu­ mi!),1 que ha despertat la deria pada en dues direccions. Primera­ re del " 11 Premi Pinós i Mataplana" col. leccionista des de fa molts anys, ment, intentant esbrinar quina ha (1985). Per tal d'adequar-Io a un ar­ no hi ha massa treballs seriosos so­ estat, a grans trets, la trajectória his­ tiele de les característiq ues del pre­ bre el tema, Ilevat de diversos tórica de la devoció popular al Ber­ sent, hem suprimit de I'original al­ aplecs prou complets i d 'a lguns es­ gueda; amb aquest objecte hem gunes parts molt extenses (diversos tudis importants, peró molt pres com a punts de referencia ba­ inventaris, dades i gratiques esta­ especialitzats.2 sics dos tipus de testimonis mate­ dístiques, etc.) i n'hem alleugerit Exposades aq uestes considera­ rials que ens ha Ilegat aquesta de­ considerablement d 'a ltres. cions, resta afegir la intenció divul­ voció, com són els lI ocs de culte i Cal dir que el treball resta obert gativa d 'aquest treball, que vol els goigs que des de l'Edat Mitja­ en molts aspectes. Per exemple, si constituir, com deiem al projecte na es ca nten a figures amb una di­ bé estem segurs d'haver recollit-i prese ntat al "11 Premi Pinós i Ma­ mensió espiritual i a la divinitat en estudiat- gairebé tots els goigs taplana", u na "aproximació a I'es­ tote s les seves manifes ta­ marians del Bergueda en les seves tudi deis goigs i de la devoció po­ cions. diferents versions, sos pitem que pular al Bergueda". D 'a ltra banda, i arran d 'unes en­ n'hi deuen haver d'altres dedicats Volem fer constar el nostre agrai­ questes que varem distribuir entre a sants i santes que s' han escapat ment a tothom qui ens ha ajudat, els ca pellans de totes les parró• de la nostra tasca recopilatória. A als ca pellans de moltes parróquies quies de la comarca, ens ha estat part d 'aixó, aquest és un tema que que han contestat pacientment les poss ible d 'obtenir una panoram i­ es presta a se r analitzat des d'ópti­ nostres enquestes i, especialment, ca prou completa de la religiosi tat ques molt variades: antropológica, als mossens Ramon Viladés, de popular en I'actualitat. A partir histórica, religiosa, literaria, icono­ Puig-reig, Climent Forner, de Navas, d 'aquí, i donat que hem pogut gratica, etc. i Enric Bartrina, de Guardiola de constatar com el ca nt deis goigs Tampoc no ems hem atrevit a for­ Bergueda, per la seva amabilitat i continua essent una mostra prou mular algunes hipótesis i conelu­ col.laboració en tot alió que els viva de devoció popular, ens hem sions que hem intu'l't com a certes, hem demanat. centrat també en aquest tema a ja que calia confrontar-les amb da­ I'hora d 'estudiar la devoció en el des I'obtenció de les quals s'ha re­ * * * presento velat, ara per ara, extraordinaria­ Cal dir qu~ I'a nalisi I'hem basa­ ment complexa. A la dificultat de L'esquema del treball es pot di­ da sovint en dades quantitatives i la investigació s'hi ha afegit, en vidir en dues parts: d'una banda, en les conelusions que es poden 18 L'EROL/23 V)~ V) deduir a partir de I'establiment de O correlacions entre aquestes dad es. a Vegem, doncs, en primer lIoc, les següents taules: RELACIÓ ENTRE LlOCS DE CULTE i GOIGS DEL BERGUEDÁ 1I0es advo- goigs advo- de eulte eacions eacions Evolució de la devoció Dedieats a sants 192 53 84 46 A partir d'aquestes taules podem santes 32 13 17 13 veure com tant pel nombre de Ilocs de culte existents (amb culte Maria 130 63 75 40 efectiu o no) c·om per la quantitat Crist 26 5 5 2 de goigs (que es canten o s'han Santíssima Trinitat 2 3 cantat), al Bergueda ha predominat tradicionalment el culte als sants. Sagrada Família 1 Seguidament ve la Mare de Déu i, Ador~eió Perpetua 2 ja a for~a distancia, les san tes i, fi­ D'advocació desconeg uda nalment, Crist i altres advocacions. Aquest fet no és pas casual; pel contrari, és fruit d'uns processos socio-c ulturals for~a complexos que, históricament, han observat Relaeió entre lIoes de eulte i goigs del Bergueda una evolució similar a tota l'E uro­ pa occidental. Seguint W. A. Chris­ públic i generalitzat, provocaren significatius són Sant Sebastia, tian ,4 hom pot afirmar que a Cata­ una retirada de les passes epidemi­ Sant Roc i Sant Marc. També daten lunya prevalgué, fins ben entrada queso Lógicament, la devoció als d 'aquesta epoca molts vots del po­ la Baixa Edat Mitjana, u na devoció sants "epidem ics" sofrí u na forta ble fets en ocasió d 'un flagell epi­ popular pel s sants, ce ntrada en les davallada a partir d 'aquest mo­ demic. La manca de dades fiables relíquies o se pulcres deis primers ment, ja que en la mentalitat popu­ fa que sigui molt difícil precisar martirs cristians, eremites i bisbes. lar deixa de tenir sentit la so l.lici­ amb exactitud dates i referencies Igualment tingueren una gran di­ tud de les seves intercess ions mi­ contingudes en alguns goigs que fusió els grans sants inernacionals racu loses. Pel contrari, es repren­ hem pogut localitzar. Per exemple, i els sants francesos, aquests dar­ gué amb for~a el culte a Maria com en els Coigs del Cloriós Sant Roch rers per influencia de la diócesi de a figura polivalent. Patro de la Vila de Cironella (1675?), Narbona. Aquesta devoció popular El Bergueda és una mostra prou hi trobem els següents versos: convivia i es combinava amb una significativa de tot el que hem es­ De setanta hll en I'any veneració " institucionalitzada" a la tat apuntant. El cas de Sant Martí á Vós est Poble clama figura internacional de Maria. de Tours, per exemple, és emble­ y del mal cessa lo afany A partir del segle XI, la devoció matic pel que fa a la devoció po­ luego que vos invoca ... mariana co men~a a prendre una pular a la nostra comarca durant La data, es refereix a 1671? Potser forta embranzida, que s'accentua l'Edat Mitjana: del centenar i escaig a 1651 , any que ca u dintre del ter­ a partir del segle XIII, coincidint d'esglésies romaniques del Bergue­ rible flagell de 1647-1651? Cal tenir amb un fort declivi del nombre de da, n'hi ha tretze advocades a en compte que molts goigs, abans nous sants a tota I'area nord-oest aquest sa nt bisbe. Junt amb Sant de ser impresos per primera vega­ de la Mediterrania. Martí, la figura més venerada da, han estat cantats "des de temps La devoció pels sa nts loca l s i in­ d'aquesta epoca és la de Maria, a immemorials". No costa, doncs, ternacionals va renéixer a comen­ qui s'advocaren vint-i-un lIocs de imaginar que alguna referencia pu­ ~aments del seg le XVI i es perllon­ cu Ite abans del seg le X 111. Si conti­ gui haver estat innocentment ter­ ga fins a mitjans segle XIX. Durant nuéssim amb un analisi pormeno­ giversada. Hi ha, en canvi, altres aquest període experimentaren un ritzada, veuríem com es confirma mostres de religiositat popular que gran auge els sants que Christian aquest esquema: d'una banda, una sí poden ser datades amb precisió. anomena "epidemics", és a dir, gran devoció a determinats sants i, Per exemple, mossen Josep Armen­ aquells el poder taumatúrgic deis d'una altra, una presencia molt sig­ gou documenta fefaentment que quals estava especialitzat contra les nificativa de Maria. fou a I'any 1687 quan el poble de malures pandemiques que perió• Durant I'epoca moderna, la de­ Berga féu el vot de sant Marc en dicament assotaven les terres voció als sants "epidemics" fou agraiment d 'have r estat deslliurat ca talanes. molt important a la nostra comar­ d'una plaga de lIagosta que assola A la segona meitat del segle XIX, ca, com ho mostren molts goigs la ciutat durant for~a dies.5 Fem els aven~os científics en medicina "que se cantan des de temps im­ notar que, durant la plaga, es sol .li­ i I'adopció, per primera vegada, de memorials" a sants "advocats" cita repetidament la intercessió de mesures higieniques de caracter contra les epidemies.