DOSSIER M. DOLORS SANTANDREU SOLER Els castells, les torres i les cases fortes de la Sotsvegueria de Berga al 1715. A L’Erol número 100 dedicat al fins a la porta de la Magdalena, castell de Berga es va publicar la on s’allotgen 150 soldats d’infan- transcripció d’un document escrit teria; arreglades podrien allotjar en francès i d’autor anònim que mig batalló. Aquest recinte conté es conserva a l’arxiu de l’Instituto també 500 cases i uns 2000 habi- de Historia y Cultura Militar de tants; una parròquia servida per Madrid i que és la valoració que 32 beneficiats inclòs el rector; dos fa l’exèrcit borbònic de la situa- convents de religiosos, el de Sant ció de les fortaleses berguedanes Francesc amb 24 frares, i el de una vegada acabada la guerra de la Mercè amb 4. Només hi ha 8 Successió (1). És un document de prohoms; els altres habitants són cabdal importància ja que ens per- comerciants, artesans i pagesos. met reconstruir, ni que sigui amb Hi ha aigua abundant procedent la imaginació, com era el sistema de fonts; si es fa un forat al sòl de defensiu berguedà a principis del dos peus de fondària també en segle XVIII. Però, a més del sistema surt bona quantitat. defensiu, també ens informa dels Aquesta vila està situada a la habitants dels llocs, de la seva base costa d’una muntanya, a un quart econòmica, de la seva distribució quadrades; 2 portes principals i Torre de l'antic portal de la d’hora escàs al recte del riu Llo- social, entre altres aspectes. És per 3 poternes (3). Els 800 habitants Portella, al costat de la plaça bregat. El seu castell és al cim d’un porxada. tot això que el tornem a transcriu- es dediquen a l’agricultura i a turó, de difícil accés des de la vila i re i estudiar en aquest Erol dedicat l’artesania. Només hi ha 2 pro- del costat de les altes muntanyes als fets de 1714. homs i una parròquia servida per de Ntra. Sra. de Queralt, que són La primera població que el un rector i 14 preveres. La terra a la seva esquerra. Un gran bar- document analitza és Bagà que produeix unes 3000 quarteres de ranc per on passa sempre aigua descriu com: “És la principal vila gra anuals. Com que està voltada separa la cadena de muntanyes de la Baronia dins la sotsvegueria de muntanyes no és de cap utilitat que segueixen a la dreta. de Berga. Pertany conjuntament militar. Cal ensorrar les torres i les Vista aèria del nucli històric Aquest castell és molt llarg si el al duc d’Alba i al marquès d’Ai- portes a fi de conservar les cases de Bagà (ARXIU ARB) comparem amb la seva amplada i tona. Situada a l’esquerra del que estan molt atapeïdes dintre Llobregat [hauria de dir Bas- el recinte. tareny]. El seu recinte amb el El castell que és la part més alta, castell situat a la part alta conté ja en ruïnes, cal enderrocar-lo 140 cases. La muralla té de 4 a 5 totalment per poder entrar lliu- toises (2) d’alçada i de 3 a 4 peus rement a la vila”. de gruix. El Raval del costat de De Berga i el seu castell l’anò- Berga consta de 103 cases, que nim cronista francès en diu: “Ber- en total fan 243. ga és la principal vila d’una de les Entre la vila i el Bastareny hi ha dues sotsvegueries de Manresa, els horts que es reguen a través la distància de la qual és de nou d’un canal que forneix una bona hores de camí i pertanyent al Rei. quantitat d’aigua. Entre la vila i el Està encerclada per una muralla i Raval hi ha una rasa [Torrent de el castell. Té diverses torres qua- Paller] que ve de les muntanyes, drades, la major part de les quals d’una amplada de 12 peus i de igualment com la muralla són de 9 o 10 de profunditat. Aquesta tàpia i en part en ruïnes. Conté vila té 2 torres rodones i 5 de un cos de casernes que arriben L’EROL 89 Segons el document, el castell rector i tres preveres, 72 cases i de Fraumir “fou una torre dels uns 250 habitants. La major part moros. A cinc hores de Berga, a són pagesos pobres que recullen les muntanyes, a l’esquerra del unes 800 quarteres de sègol i 30 Llobregat”. càrregues de vi cada any. El castell Castellar de n’Hug “és un que forma part del recinte de la vilatge de 28 a 30 cases, en part vila és a tres quarts d’hora del abandonada pels seus habitants. camí ral de Berga a Vic, i a una El castell va ser destruït pels hora del de Manresa a Berga. Tot francesos el 1678. La torre de i que només hi ha una torre, té n’Hug que pertany a D. Solanell bones muralles. Durant el darrer és d’una alçada de 4 a 5 toises i setge de Barcelona, els miquelets 2 de costat. Està situada entre la van cremar l’estructura de fusta torre de Guardiola i les altes mun- fent saltar una cantonada, i un tanyes de la dreta del Llobregat, cop a dintre empresonaren els 30 a una hora de Bagà, enmig d’un minyons que feien guàrdia. pla, als peus d’aquesta torre. Hi Com que les principals cases a més és descobert, cosa que el fa Portal de Santa Magdalena ha una casa habitada per 9 per- són construïdes i recolzades a la accessible des de les muntanyes de Berga (ARXIU ARB) sones. Com que aquesta torre es muralla, només es poden ensor- de darrere. Hi ha dos baluards comunica amb la de Guardiola cal rar les torres i les dues portes, ja de maçoneria més avançats, ensorrar-la.” que cal conservar els habitatges; amb fosses que al mateix temps La importància de Gironella s’ha d’ensorrar la torre del cas- serveixen de camí cobert. Són queda palesa en la descripció que tell”. exposats a ser conquerits si fossin se’n fa en el document: “és una De l’estratègic castell de Guar- atacats a causa de l’alçada que les petita vila que pertany a D. Mi- diola el document diu: “el castell domina i de la gran distància que quel d’Agulló i Pinós, marquès de de Guardiola pertany a la vila de són situades del castell; si fossin Restes del pont d'Orniu, dita vila. Està situada a l’esquerra Berga, i està situat sobre un turó a Cal Rosal, que probablement conquerits seria d’aquest indret fou destruït en el context de la del Llobregat i a la dreta de la riera a l’aiguabarreig del Llobregat amb des d’on es podria atacar més Guerra de Successió. (ARXIU ARB) de Gironella. el riu de Saldes. És a tres quarts bé el castell; a més hi manquen d’hora de Bagà. Aquest castell casernes, arsenals, magatzems, el van ensorrar els francesos el canons, i les armes que hi ha són 1678. encara hi resta part d’una molt dolentes. Només hi ha una torre quadrada a la part més alta església antiga que ha de servir del turó. Cal ensorrar-lo comple- per tot; la seva coberta serveix tament ja que hi passa el camí de de plataforma, i els seus murs Berga a Bagà que és un congost, de barrera. A més hi ha una casa i només amb 12 homes es podria anomenada del Governador que aturar l’atac d’un exèrcit que vin- serveix per als oficials que estan gués de la part de Bagà. Als peus de guàrdia. Conté una cisterna on d’aquest castell, a la riba dreta de hi ha poca aigua. dit riu hi ha dues cases on hi ha- Tot i que aquesta vila i el seu biten cinc o sis persones pobres”. castell estan mal situats són de Un altre dels castells bergue- gran importància en relació Puig- dans mencionat en el document cerdà que és l’única entrada a és el de l’Espunyola: “el castell Catalunya per aquesta banda, i de l’Espunyola, a una hora i mitja encara que algun exèrcit hi vol- de Berga, a l’esquerra del camí gués penetrar hi empraria molt servir de refugi als lladres. Per De la banda dels conreus està de Cardona, a l’abast d’un tret temps, molt treball i despeses, ja tant, cal ensorrar-la. tancada per una bona muralla de fusell de dit camí, està situat que necessitaria canons per con- Casserres “és una petita vila de i quatre torres quadrades, amb sobre un turó de roca. Pertany querir el castell, tot mi que podria 90 cases i prop de 400 habitants. una espècie de camí cobert for- a D. Josep Tamarit, domiciliat a entrar pel darrere o pel Segre, o Pertany a D. Josep Marimon; si- mat de paret seca. Del costat del Perpinyà. Hi ha una torre qua- per Camprodon; en aquest cas no tuada a una hora i mitja de Berga, Llobregat, tancada pel castell que drada de 6 a 7 toises d’alçada, de inquietaria un exèrcit”. i a un quart d’hora a la dreta del té una espècie de torre bastida 5, 4, 3 peus de gruix, i 12 peus de El castell de Blancafort és Llobregat; d’una part sobre una sobre un penya-segat, i del costat llarg, d’un costat, i 9 de l’altre.