DOSSIER LA GUERRA CIVIL 80è aniversari

El paper de l’anarquisme al Berguedà durant la Guerra Civil (1936-1939) Miguel Gómez Gómez

Se’m demana que resumeixi el paper de l’anarquisme a la comarca durant la guerra. A 80 anys del final de la Guerra Civil espanyola ja s’ha escrit i reescrit bona part de la memòria local. Amb tot, encara ens qu2eda revisar críticament el material produït i afegir-li nous descobriments, nova documentació d’arxiu i noves visions que aportin una mica més de llum a com entenem un episodi històric tan important com aquest.

Primer de tot, és possible que avui dia no s’entengui com va ser que l’anarquisme tingués la força que va tenir aquells anys, de manera que vull començar contextua- litzant. Si al 1936 va haver-hi una guerra i una revolució va ser per El procés de col·lectivització de la Segona República, però la gunes empreses estaven tancant. fou liderat per la CNT la suma de diversos factors: en derrota de la Revolta de gener Els sindicats de la comarca primer lloc per la influència de la de 1932 va comportar la clausura s’estaven reorganitzant i arriba- Revolució russa en la mentalitat intermitent de la majoria de sin- rien al juliol de 1936 en condi- de la classe obrera europea. No poderosos la democràcia liberal ja dicats i entitats associatives vin- cions de sumar aproximadament volia dir que es fessin comunis- no tenia lloc. Per tant, les classes culades a l’anarquisme. La situa- uns 2.000 afiliats. Havia mítings tes, que alguns també. El que van populars espanyoles es van radi- ció d’il·legalitat va durar gairebé obrers cada cap de setmana. S’or- aprendre els obrers de l’època fou calitzar extraordinàriament entre fins la primavera de 1936, quan al ganitzaven excursions multitudi- que les revolucions són possibles, 1933 i 1936. Congrés de Saragossa de la Con- nàries al camp per confraternit- idea fonamental per intentar fer El moviment anarquista porta- federació Nacional del Treball zar i parlar de política. Arribaven una revolució. va 70 anys actiu al Berguedà. De (CNT) berguedana només va en- notícies de les nombroses vagues En segon lloc, la crisi del 29 i la fet, el moviment obrer de l’Alt viar representació de Gironella i de la resta de l’estat o de les ocu- depressió dels anys 30s provoca- Llobregat va ser organitzat per Puig-reig (amb 330 i 105 afiliats pacions de fàbriques de França, o ria la creença entre les classes po- anarquistes. Els llibertaris tam- respectivament). dels rumors de revolució a Portu- pulars que el capitalisme no fun- bé van portar les idees de la Il· La vaga de la mineria de Fígols gal o dels sospitosos moviments cionava. En tercer lloc, l’ascens lustració o del progrés social a del juny de 1936 va escalfar els de l’exèrcit que eren vox populi. del nazisme a Alemanya i dels la majoria de pobles, ofegats per ànims entre la classe treballadora Per últim, caldria tenir en règims autoritaris a mig món, l’obscurantisme clerical i el car- que aleshores patia una dura crisi. compte el paper antirepublicà deixaven clar que les classes po- lisme. En el sector del tèxtil va compor- d’un sector polític arrelat al Ber- deroses volien sotmetre la classe Els llibertaris havien tingut tar que les fàbriques treballessin guedà: el carlisme. Cada aplec, treballadora a qualsevol preu. Pels molta força durant el primer any només 4 dies a la setmana i al- cada romeria, era un míting con-

84 L’EROL tra la legitimitat de la República, una base legal. No eren una insti- üll, i d’altres; a Gironella, Josep ta d’Octubre de 1934. Una de les com ara l’Aplec de Santa Maria tució al marge de la llei, sinó una Subirá; a Puig-reig, Zacarías Par- obsessions era trobar armes de de Queralt de l’estiu de 1935. Les eina per acabar amb la rebel·lió cerisa Mosoll, Alfonso Gallego foc. Amb aquest motiu escorco- esglésies eren centres de propa- militar dins el territori de Cata- Díaz, entre d’altres. llaven domicilis i esglésies. Tam- ganda política contra la Repúbli- lunya, emprant la força si fos ne- Als pobles es van cremar la ma- bé exigien el pagament de mul- ca. Així que l’onada anticlerical cessari. joria d’esglésies i esclataria una tes o «impostos revolucionaris» corria en paral·lel al paper d’ad- Segons la correlació de forces onada anticlerical de proporcions a persones de dretes o fabricants. hesió a les posicions reaccionàri- existent la gran majoria dels co- mai vistes abans. Fins a l’últim Aquests diners sobretot van ser es de l’Església dels anys 1930s. mitès del Berguedà estaven im- racó. S’estava destruint un patri- destinats a les milícies, tot i que la Les conseqüències de la pulsats per tres sectors principals: moni històric insubstituïble, cert, plantilla de més d’una empresa va derrota de l’aixecament el catalanista (Esquerra Repu- però la gent que ho feia ho veia cobrar els sous gràcies a aquestes militar del 18 de juliol blicana, Estat Català i Rabassai- com un acte de justícia simbò- aportacions. res), l’anarquista (CNT, FAI i Jo- lica contra un enemic que s’ha- De tota manera es van cometre Hauria de quedar clar que exis- ventuts Llibertàries) i el marxista via aixecat en armes contra el po- diverses execucions extrajudici- tia realment una conspiració de (UGT, PSUC i POUM). ble. Només a Berga van ser 16 els als, una seixantena a la comarca, les forces reaccionàries de cada De manera que quan es derrota temples damnificats total o par- i es van formar tribunals popu- comarca que buscaven conflu- l’aixecament militar i es constata cialment. lars que van emetre sentències ir amb el cop d’estat militar. La que hi ha una guerra a gran escala Les patrulles antifeixistes re- judicials. Amb tot, gràcies a l’ac- pròpia Causa General franquista contra el feixisme, el poble va en- corrien els pobles o aixecaven ció determinada d’alguns líders exposa que a Gironella el 18 de trar en estat de catarsi col·lectiva. barricades per controlar el terri- obrers, com ara Ramon Casals juliol es van ajuntar uns 25 tra- Es van formar comitès a la ma- tori. Dibuixaven un paisatge de de Berga o Baltasar Martínez de dicionalistes (carlins) amb l’es- joria dels pobles, i allà on no hi guerra. També perseguien la gent Fígols, on no hi van haver assas- perança d’afegir-se al Glorioso havia organització s’enviaven de- més destacada de dretes. Es bus- sinats durant la guerra. En canvi Movimiento Nacional1. Es van legats des de Berga o Gironella. cava en especial a aquella gent de s’atribueixen al comitè de Giro- retirar quan van assabentar-se de Per esmentar alguns concrets, a la comarca vinculada a la conspi- nella nombrosos assassinats. El la derrota de l’exèrcit a Barcelona. Berga van participar dels comitès, ració del 18 de juliol i també als record dels comitès en general Amb posterioritat cinc d’ells van Just Lacau Peralta, Josep Ester encarregats de reprimir la Revol- quedarà lligat en el futur a aquest ser detinguts i executats pel comi- i Borràs, Ramon Casas Orriols, vessament de sang oblidant-se la tè de Gironella. entre d’altres; a Fígols, Baltasar Portada del document seva tasca constructiva. que va editar la UGT sobre De la mateixa manera havia un Martínez, Juan Raja, Sebastián El factor econòmic grup a Berga, format per mili- Fernández Mayo, Antoni Ma- el decret de col·lectivització. tants dels partits de dretes, que Però la guerra va derivar en una tenia pisos plens d’armes. Des- revolució social. Aquesta va tenir prés van haver d’amagar-se o de una primera fase d’expropiació fugir cap a França. A tots els po- espontània d’edificis de persones bles havia simpatitzants del bàn- i organitzacions de dretes. Per dol nacional i a poc a poc marxa- exemple la CNT va ocupar el lo- rien a l’estranger i d’allà creuarien cal de la CEDA i un edifici pro- a Pamplona o San Sebastián, pietat del bisbat de Solsona, situat centres de trobada o acollida dels a l’actual Teatre Patronat. Tenia catalans de dretes. un cafè, una sala d’espectacles i Els confederals de la CNT en- un pati. La UGT ocuparia el Ca- viarien una delegació a Manresa sino Berguedà, reanomenant-lo el dia 18 de juliol, per assaben- Casal del Poble, a la Ronda de tar-se de la situació i el 20 marxa- Queralt, 15. rien també a Barcelona, a entre- Les Joventuts Llibertàri- vistar-se amb el Comitè Regional es (fundades el 18 de juliol) van per rebre informacions i consig- ocupar l’edifici de la Pl. Catalu- nes2. Eren membres d’aquesta nya, 5-6-7 (avui és la Plaça de delegació Ramon Casals, Josep les Fonts), propietat dels hereus Ester, Florenci Guix i Felip Fer- d’Antoni Rosal. Van crear l’Ate- ran. Hi van trobar a Buenaven- neu Cultural que tenia un men- tura Durruti tot just quan sortia jador popular. Però també hi van d’entrevistar-se amb Lluís Com- propiciar la creació d’una coo- panys. perativa de paletes i un taller de El 21 de juliol, la Generali- roba per enviar-la al front. A Gi- tat de Catalunya, publicava al ronella el sindicat de la CNT va DOGC les ordres de constituir instal·lar-se a la casa rectoral i comitès locals de defensa a cada l’església del poble. Aquesta seria poble, amb la finalitat d’acabar la tònica habitual a molts pobles. d’anihilar a tot Catalunya els úl- No pocs propietaris de fàbri- tims nuclis feixistes existents3. Els ques, empreses o finques van fu- comitès antifeixistes tenien així gir a l’estranger al principi de la

L’EROL 85 segons el qual la propietat era encara privada però la plantilla controlava la producció. Després del Decret de Col·lectivitzacions, impulsat per la Generalitat (la Conselleria d’Economia estava en mans de la CNT) es va donar una nova empenta a les col·lecti- vitzacions: es van col·lectivitzar els cinemes i espectacles de Ber- ga, per exemple, i van iniciar-se les primeres agrupacions d’em- preses. Al Berguedà només n’hi va haver una. Alguns pobles van expropiar totes les botigues – per iniciativa sindical – i les van ajun- tar a una cooperativa popular que monopolitzaria la distribució i el comerç. La col·lectivització al camp El Comitè Central de Milícies dors s’havien allistat a les colum- bó era vital per posar en marxa no va tenir gaire èxit. Només hi Antifeixistes de Catalunya fou un organisme creat el 21 de nes antifeixistes que sortien cap les xemeneies del les fàbriques consta la Colectividad de Cam- juliol del 1936 a Barcelona per al front. D’altres esperaven pas- tèxtils, o per escalfar-se a l’hivern. pesinos Libres de Gironella (de 4 Lluís Companys. sivament ordres a les estacions Parlant del tèxtil, totes les colò- CNT), amb 53 membres . És de Manresa i Martorell. Conse- nies van col·lectivitzar-se (des de probable que aquesta col·lectivitat güentment, l’expropiació de l’em- l’Ametlla de Merola a Cal Rosal) agrària no fos obra de pagesos guerra (o al territori Nacional). presa i la reactivació per part dels i de fet es van convertir en una sinó de treballadors a l’atur, com Per tant quedaven abandonades. treballadors semblava la cosa més mena de poblacions comunals, ja ocorria a altres poblacions (per Els obrers es van trobar de cop natural. Si el 22 de juliol se ce- que al trobar-se allunyades dels exemple a Súria o a Sallent). i volta amb la gestió de les em- lebrà l’assemblea general, el 23 pobles podien tenir una vida més Tanmateix, a tots els pobles es preses, i desprès d’alguns dies de el carrilet ja tornava a estar ope- autònoma. Tenien un comitè del van expropiar finques i boscos de confusió les van tornar a posar ratiu. fabril i tèxtil que combinava es- persones de dretes que les havien en marxa. Una altra empresa important forços de diverses fàbriques i co- abandonat. Alguns d’ells es con- El mateix mes de juliol es va en ser col·lectivitzada el juliol se- lònies. Malgrat això, la indústria sideraven (així consta a la docu- col·lectivitzar el ferrocarril. Les ria Ciments Asland de Castellar tèxtil va patir una crisi crònica mentació d’expropiacions) com línies que explotava aquesta com- de n’Hug. Pel que fa a Carbons durant tota la guerra, ja que cap la recuperació de les terres comu- panyia eren Barcelona-Manre- de Berga, SA (la mina de Fígols) país volia vendre-li cotó a la Re- nals que van ser privatitzades per sa, Martorell-Igualada, Man- seria expropiada per decret de pública. Mendizábal un segle abans. La resa-Olvan, Olvan-Guardiola, la Generalitat el 28 d’agost. Es Pel que fa a tot el procés col· gran majoria d’aquestes expro- Manresa-Súria i Bordeta-Port. va constituir un comitè obrer de lectivista viscut a Catalunya, piacions de terres estaven impul- Aquesta col·lectivització va ser control, que gestionaria la pro- s’estimen en unes 4.500 totes sades pels sindicats agraris locals, proposada perquè després de l’ai- ducció minera. Fins i tot es va in- les empreses sota règim de col· que es van unificar sota el parai- xecament militar ningú no sabia tentar explotar nous pous miners lectivització i en 2.000 les empre- gües d’Unió de Rabassaires. Els ben bé què fer. Alguns treballa- a altres pobles del voltant. El car- ses sota règim de control obrer, sindicats de pagesos no van ge-

El Govern de la Generalitat republicana amb la modificació de la Llei municipal catalana de 9 d’octubre de 1936, dotà els ajuntaments de la potestat d’emetre moneda fiduciària de petits valors de curs legal i obligatori, però limitada al terme municipal.

86 L’EROL nerar col·lectivitzacions agràri- Cal Rosal, i la fortalesa de Ber- es com en altres comarques, sinó ga, Bagà o Guardiola. Durant la que es treballaven o bé a nivell tardor de 1936 es donaven xifres familiar o bé sota el règim de co- de 3.000 afiliats per Berga i Gi- operatives agrícoles. ronella, que eren exagerades. En El factor polític canvi es constata una baixada a Fígols, Pobla de Lillet i Puig-reig Els comitès van deixar pas als respecte de les dades de afiliació Consells Municipals cap el mes de 1931. d’octubre. Aquesta mesura era La raó era que durant les il· producte de l’entrada de la CNT legalitzacions de 1932 i 1933, la a la Generalitat a finals de se- CNT d’aquells pobles va patir tembre. Els comitès s’unificaven escissions (els sindicats d’oposi- amb els Ajuntaments, que havien ció trentistes de la CNT) o van sobreviscut sense gaire activitat. aprofitar l’avinentesa els comu- Ara la feina constructiva de la re- nistes (a Fígols seria el Partit volució no tindria aquest caràcter Comunista i a la Pobla de Lillet espontani del principi i hauria de el Bloc Obrer i Camperol, des- ser producte de dures negociaci- près POUM, i més tard també ons entre les diferents faccions el PCC). De manera que durant republicanes (que n’eren ERC, Altres mesures tenien un cai- El 24 d'octubre la Generalitat la guerra aquestes escissions van de Catalunya va fer públic el CNT, UGT-PSUC i POUM). re més social. Per exemple, l’ha- Drecret de Col·lectivitzacions, confluir amb la UGT, en part de- La immensa majoria dels nous bitatge seria municipalitzat, així i el 26 de setembre alguns gut al decret de la Generalitat de ajuntaments tindrien alcaldes com les empreses d’energia o el dirigents de la CNT van passar sindicalització obligatòria. Tot- d’ERC o d’Unió de Rabassaires, subministrament d’aigües. Els a formar part de les conselleries hom havia d’estar afiliat a algun quedant només Berga i Casser- ajuntaments també se sumaven del govern. sindicat. I només es permetien la res dirigits per confederals ( Just a l’onada socialitzadora i inten- CNT, la UGT i els Rabassaires. Lacau Peralta i Daniel Puigoriol taven millorar les condicions la- Així que la UGT va rebre tota la Faura, respectivament). De 28 borals de les empreses que ab- naris des del 5 de maig. A mitjan població obrera que no compar- municipis la CNT hi tenia repre- sorbien. Quant a l’habitatge ara juliol van ser detinguts els res- tia les idees de la CNT, ja fos per sentació a 19. El poble més gran passava a ser propietat del muni- ponsables de l’ajuntament revo- ser afí al comunisme, per ser apo- on no havia consellers anarcosin- cipi, quedant els anteriors propie- lucionari i van ser enviats a Ber- lítica o per ser de políticament dicalistes era Castellar de n’Hug taris exempts de pagar el lloguer. ga (ja que Cardona pertanyia al de dretes. on predominava la UGT. Els lloguers van veure’s reduïts Partit Judicial de Berga). Els re- Segons els llibertaris la UGT Malgrat això, amb el transcurs a la meitat i així cada pis o edi- volucionaris van rebre suport dels va tenir poc més de 2.000 afiliats, de la guerra algunes poblacions fici havia de pagar un impost seus correligionaris berguedans i però a la premsa ugetista se’n re- van realitzar rotacions de càrrecs al municipi. D’aquesta manera van rebre bons aliments i fins i tot ivindicava entre 5.000 i 7.0007. i alguns llibertaris també passari- van entrar molts diners líquids armes dins de la presó. Per tant Abans de la guerra la UGT no- en a dirigir ajuntaments de forma a les arques municipals. Una al- es podria concloure que el poder més tenia un sindicat a Avià i interina. Aquest seria el cas Jo- tra prioritat seria la construcció dels llibertaris era tant gran que un petit sindicat d’Oficis Varis sep Castella de Gósol, d’Antonio d’escoles públiques. A molts po- mai va ser amenaçat a la comarca. a Berga, amb 30 afiliats. Pel no- Galindo de Guardiola de Ber- bles es van expropiar convents Així ho reconeixien a un informe vembre de 1936 aquest sindicat guedà, de Joan Colomé de Pobla o edificis eclesiàstics a fi d’aco- intern de forces de Catalunya i tenia 560 afiliats i entre la resta de Lillet o de Pere Bartomeu de llir aquests equipaments. Cap el Aragó realitzat el desembre de de sindicats locals la UGT podia Vilada. 1938 el problema més gran serà 1937. Consideraven que la sete- comptar amb una federació obre- Es van eliminar els noms de poder trobar allotjament per les na regió era «pròpia».5 ra important d’un miler d’afiliats. sants dels carrers i de les pobla- 1.500 persones refugiades que Balanç de forces Això va ser una constant a totes cions. Per exemple Sant Jau- van arribar a la comarca. les comarques catalanes. me de Frontanyà passaria a ser La Generalitat intentava re- L’organització més gran de la El PSUC dirigia la UGT. Co- Frontanyà de Roca o Santa Ma- conquerir el poder perdut al ju- comarca era la CNT. El 1938 es pava els càrrecs més importants. ria de Merlès s’escurçaria a Mer- liol, i va fer-se càrrec de la segu- donen aquestes dades6: Avià, 25; De fet, afiliar-se al Partit era un lès i Cercs (que solia estar escrit retat. Poc a poc van ser enviats Bagà, 206 afiliats; Berga, 1.296; requisit «recomanat», si es volia com a Serchs) es diria Fígols de guàrdies i soldats que es movien Bergolvan (Cal Rosal), 950; Bor- ser membre d’una junta sindi- les Mines. La colònia cal Ro- per la comarca. Al març de 1938 redà, 64; Casserres, 55; Fígols- cal. Aquest partit tenia seccions a sal va passar a dir-se Bergolvan. s’hi va instal·lar un regiment de Cercs, 400; Gironella, 2.300; Berga, 88 afiliats; Fígols, 60; Gi- A Gironella es va anomenar el l’exèrcit. Els Consells Municipals Gòsol, 30; Guardiola de Ber- ronella, 16 i Puig-reig, 1108. Ve- barri Bassacs com a Durruti i el van perdre la competència de la guedà, 250; Pobla de Lillet, 250; iem la força d’aquesta última po- de Sant Marc Joaquim Maurin, gestió de l’ordre públic. Malgrat Puig-reig, 648 i Vilada, 125; To- blació, que ens indueix a pensar mentre que l’avinguda Catalu- això els Fets de Maig no van te- tal, 6.599. que bona part de l’antic sindicat nya es va dir Joaquim Penina, un nir impacte a la comarca. Només Aquestes xifres ens donen al- d’oposició de la CNT seguiria els anarquista del poble que va ser van esquitxar-la tangencialment gunes pistes de què ha passat du- passos dels de Sabadell o Manre- executat a l’Argentina el 1930 per els fets de Cardona. Aquest poble rant la guerra. Es pot constatar sa cap el PSUC. L’altre partit co- la dictadura d’Uriburu. estava controlat pels revolucio- l’hegemonia total a Gironella i munista, el POUM, només tenia

L’EROL 87 seccions a Berga, Pobla de Lillet Per últim esmentar l’habitual- i Puig-reig. ment desconeguda Solidaritat Per completar el marc polític, Internacional Antifeixista (SIA). el conjunt Rabassaires-Esquerra Aquesta era la resposta de l’àm- Republicana era més fort que el bit llibertari a la poderosa orga- comunisme de la comarca. Te- nització comunista Socors Roig nien presència a tots els pobles Internacional. La seva tasca era i, de fet, la majoria d’alcaldies. la de proveir ajuda als soldats del També havia altres grups repu- front i a les persones refugiades. blicans, a mig camí entre el cata- Tenia seccions a tot Espanya i a lanisme i el federalisme, que gau- Catalunya tenia uns 54 grups. El dien de molt bones relacions amb grup de Berga estava conformat els llibertaris. per Alfons Ortiz, Joan Camprobí, El que va passar a Puig-reig Maria Tarrés, Sebastià Orejala, no va poder passar a Gironella. Joan Font i d’altres. Per cert, Ma- En aquesta població el trentista ria Tarrés va ser una bona con- Manuel Guixé intentava crear la ferenciat durant els anys de la UGT abans de la guerra, però no República i va recórrer mig Ca- va tenir èxit perquè tothom del talunya parlant de sindicalisme, sindicat d’oposició havia preferit de l’explotació de les dones o dels tornar a la CNT. Només inicia- ideals de l’anarquisme. da la guerra Guixé va ser assas- El factor militar sinat pel faista Lluís Nicolau, per una qüestió sentimental barreja- Els primers grups de milicians da amb les diferències polítiques. començarien a sortir cap el front Sense Guixé la UGT va tardar ja el 23 de juliol. Un grup de mi- alguns mesos a conformar-se i ners de la CNT anirien amb la estaria controlada pel PSUC des Columna Durruti, amb la cen- del principi. túria Dinamiters de Fígols (4a Pel que fa a les Joventuts Lli- centúria). El delegat seria Pablo bertàries, aquestes declaraven Ruiz, membre de la Junta Re- a l’abril de 1937 100 membres volucionària de Fígols durant la a Berga, 35 a Fígols, 35 a Puig- Revolta de 193211. La centúria reig, 40 a Olvan i 40 a Girone- seria dissolta el 7 d’octubre per lla, sumant unes 250 persones a que la Confederació pensava que la comarca9, i al ple regional de era més estratègic que els miners Joventuts Llibertàries enviarien reprenguessin el treball de la mina representants Avià, Bagà, Berga, que quedar-se al front. Fígols i Puig-reig10. Les de Ber- Els catalanistes enviarien un ga tenien una junta creada el ju- grup cap a Saragossa el dia 24. liol de 1936 on figuraven Ramon Un altre grup del POUM (co- Casals, Josep Ester, Josep Bach, munistes heterodoxes) sortiria el Josep Casafont i Ramon Sant. 26. S’afegiria a la Columna Bala- La Federació Anarquista Ibè- da-Oltra i desprès a la Columna rica tenia representació a diver- Lenin del POUM. sos pobles. D’abans la guerra hi Però bona part dels voluntaris comptava amb els grups Amor y de la comarca ingressarien a la Verdad de Gironella; Eterna Lla- Columna Terra i Llibertat. Era ma i Volcán de Berga; Fulminan- la columna llibertària formada te de Fígols; i Grup de Divulgació a l’Alt Llobregat amb grups de Social i Las Rebeldes del Pirineo tots els pobles. Almenys una de de Pobla de Lillet. Aquests grups les centúries de la columna se- tenien funcions de tota mena, ria conformada per milicians del La propaganda va des de culturals a insurreccionals. Berguedà, concretament de Ber- esdevenir un recurs molt Alguns dels membres d’aquests ga i Gironella. Les columnes es potent durant la Guerra grups també solien tenir càrrecs a finançaven per contribucions dels Civil, usat intensament per ambdós bàndols. les juntes sindicals. Caldria afegir treballadors a base de contínu- que quan es va fundar la organit- es col·lectes solidàries, almenys zació de dones Mujeres Libres, el fins el novembre de 1936, quan la grup Las Rebeldes del Pirineu s’hi Generalitat es va poder fer càrrec va afegir, passant a ser la secció dels salaris dels milicians. local del poble (i sembla ser que La columna seria enviada el l’única de la comarca). setembre de 1936 de reforç als

88 L’EROL fronts que envoltaven Madrid. 3. Butlletí Oficial de la Generalitat de Va combatre a la Serra de Gredos Catalunya, 21 de juliol de 1936, p. 1. Consultat online. i a la d’Albarracín. Cap el mes 4. Credencials i delegacions als Plens de de març de 1937 la columna se- Camperols de la CNT de 1937 i 1938. ria militaritzada, i traslladada al Archivo Histórico Nacional, Sala- Front d’Aragó, perdent almenys manca. PS-Barcelona-920,1,207 5. Situación general de fuerzas en toda un centenar de voluntaris com Cataluña y en el frente de Aragón. ara Ramon Casals, Josep Bach, Archivo Histórico Nacional, Sala- Josep Ester de Berga o Josep Vi- manca. Carpeta número 4. Barcelona, ladomiu de Gironella. A partir Sección Político-Social. 6. Relación de afiliados que componen los d’aleshores seria coneguda com la sindicatos de la comarcal del Bergadá. Brigada Mixta 153. Participaria a Gironella, 25 d’abril de 1938. Archi- diverses batalles a l’Aragó i Cata- vo Histórico Nacional, Salamanca. lunya, quedant habitualment del- Sección PS-Barcelona-1437, 5, 1 mada, ja que era utilitzada com a 7. Ballester, David: Els anys de la guerra. La UGT de Catalunya (1936-1939). tropa de xoc. Així va participar a Columna Ed. 1998, p. 341. El 5 de se- la batalla de l’Ebre. tembre de 1937 va tenir lloc el primer La comarca del Berguedà va ple comarcal de la UGT berguedana patir un nombre inusualment alt que declarava 7.000 afiliats, tot i que unes setmanes més tard rebaixarien de morts al front, uns 410. Era la xifra a 5.000. Font, diari UGT de una xifra més elevada de la mit- Manresa (setembre de 1937). jana de les comarques catalanes, 8. Dades de Martín Ramos, José Luis: cosa que indica que van ser tro- La Afiliación del PSUC durante la Guerra Civil (1936-1939). Universitat pes utilitzades a l’avantguarda. Autònoma de Barcelona, 2008. p. 258 Aquesta seria l’explicació per en- 9. Actes de constitució de les Joven- tendre per què Berga o Puig-reig tuts Llibertàries de diversos pobles, va patir més d’un centenar de proporcionades per Pep Cara. La Intercomarcal de l’Alt Llobregat i el morts cadascun. Cardener (composta de 23 pobles del Cap el 1938, quan les lleves Bages, el Berguedà i el Solsonès) va obligaven als homes a allistar-se a declarar uns 1.000 afiliats al congrés l’exèrcit, molts llibertaris intenta- extraordinari que es va celebrar el 17 rien entrar a les divisions contro- d’abril de 1937. 10. Garangou Tarrès, Sònia: Les Joven- lades pels seus. No tothom tenia La premsa i la radio, d’un dores o revolucionàries eren ben i altre bàndol, van fer un tuts Llibertàries a Catalunya: Origen, ganes d’anar al front. Els boscos i seguiment exhaustiu del latents dins el moviment obrer. Estructura i Context (1932-1939), les masies ens van omplir de de- front de guerra. Per tant, la preponderància que Tesi doctoral, Universitat de Barce- sertors. Desprès de la derrota de aquestes idees van adquirir durant lona, Departament d’Història Con- temporània 2016, p. 398. la batalla de l’Ebre la zona que va la Guerra Civil no era gens casual. 11. Pablo Ruiz va haver d’abandonar entre Berga, Puig-reig, Cardo- desafectes amb el règim republicà A diferència d’altres comar- Fígols després de la revolta. Seria na i Solsona seria coneguda pels o amb desertors que esperaven la ques, el Berguedà mai va dei- membre de l’Agrupació Los Amigos franquistes com la «Región Blan- victòria de Franco. Un d’aquests xar d’estar sota la influència del de Durruti el 1937, de posicions re- volucionàries. ca». Allà hi havia amagades unes grups, d’unes 40 persones, va ser moviment llibertari. Aquest lle- 12. Guixé Corominas, Jordi: Història 3.000 persones desafectes amb la descobert per les tropes republi- gat encara duraria ben be fins els local a Solsona i al Solsonès: dades i de- República, i van acollir 900 de- canes que en van afusellar una anys cinquanta. Es podria assu- bats. Oppidium, 2018. sertors a les acaballes de la guer- dotzena a les afores d’Olvan. En- mir que una part de la comarca 13. Lluís Nicolau pertanyia al grup Amor ra. Tant era així que els carabiners tre ells hi era Lluís Nicolau13, de va viure el comunisme lliberta- y Verdad, de Gironella, adscrit a la FAI. Nicolau recolzava el sector re- no gosaven d’endinsar-se gaire als la CNT de Gironella. Havia si- ri, mentre que la resta vivia sota volucionari de l’anarquisme, enemic boscos per por a haver de fer-hi gut un dels responsables de l’as- un republicanisme que tenia una del trentisme del poble. De fet, Ma- front als desertors12. sassinat del president del Govern bona dosi d’economia col·lectiva. nel Guixé mor a mans de membres espanyol Eduardo Dato el 1921. Per alguns això era com viure un d’aquest el juliol del 36. Era un tren- El final de la guerra tista amb cert carisma, detingut per Les execucions i ajustes de comp- infern i l’hi farien pagar car als ordres del Comitè Antifeixista local, Berga va caure el 2 de febrer de tes dels últims dies van provocar responsables i les seves famílies acusat d’haver robat diners de la CNT 1939. Durant els últims mesos a la comarca pràcticament tants fins esborrar el record del passat. local. El cas era que Nicolau estava la comarca estava ocupada mili- morts com les dels primers mesos lligat sentimentalment a l’excompa- nya de Guixé. Sigui com sigui, Nico- tarment per l’Exèrcit Popular de de la guerra que s’atribueixen als Notes è lau es dedicarà durant tota la guerra a la República. El 5 Cos d’exèrcit, comitès revolucionaris. les empreses col·lectivitzades, treba- 1. Oficialment declaraven que s’havien comandat per Líster defensava la llant amb Hilados y Tejidos Fuster, de Conclusions ajuntat per «protegir les esglésies del Cal Bassats. Tornafoch, Xavier: «Lluís línia que anava des d’Avià fins a poble». Archivo Histórico Nacional, Nicolau, l’assassí de Dato a Gironella», Balsareny. En aquells moments L’auge de l’anarcosindicalisme al Salamanca. FC-CAUSA_GENE- a L’Erol, revista cultural del Berguedà, RAL,1589, Exp.8 tothom donava la guerra per per- Berguedà s’explica per què aquella Núm. 101. p. 38. duda i havia milers de persones ideologia va saber connectar amb 2. Cara Rincón, Josep: «Josep Ester i Borràs. Esbós biogràfic d’un anar- dirigint-se cap a França. les necessitats materials, culturals quista Berguedà», a L’Erol, revista Miguel Gómez Gómez Altres s’amagaven als boscos o associatives de bona part de la cultural del Berguedà, Núm. 117, on s’hi trobaven amb persones societat. Les aspiracions allibera- 2013. p.32 Historiador

L’EROL 89