El Paper De L'anarquisme Al Berguedà Durant La Guerra Civil
Total Page：16
File Type：pdf, Size：1020Kb
DOSSIER LA GUERRA CIVIL 80è aniversari El paper de l’anarquisme al Berguedà durant la Guerra Civil (1936-1939) Miguel Gómez Gómez Se’m demana que resumeixi el paper de l’anarquisme a la comarca durant la guerra. A 80 anys del final de la Guerra Civil espanyola ja s’ha escrit i reescrit bona part de la memòria local. Amb tot, encara ens qu2eda revisar críticament el material produït i afegir-li nous descobriments, nova documentació d’arxiu i noves visions que aportin una mica més de llum a com entenem un episodi històric tan important com aquest. Primer de tot, és possible que avui dia no s’entengui com va ser que l’anarquisme tingués la força que va tenir aquells anys, de manera que vull començar contextua- litzant. Si al 1936 va haver-hi una guerra i una revolució va ser per El procés de col·lectivització de la Segona República, però la gunes empreses estaven tancant. fou liderat per la CNT la suma de diversos factors: en derrota de la Revolta de gener Els sindicats de la comarca primer lloc per la influència de la de 1932 va comportar la clausura s’estaven reorganitzant i arriba- Revolució russa en la mentalitat intermitent de la majoria de sin- rien al juliol de 1936 en condi- de la classe obrera europea. No poderosos la democràcia liberal ja dicats i entitats associatives vin- cions de sumar aproximadament volia dir que es fessin comunis- no tenia lloc. Per tant, les classes culades a l’anarquisme. La situa- uns 2.000 afiliats. Havia mítings tes, que alguns també. El que van populars espanyoles es van radi- ció d’il·legalitat va durar gairebé obrers cada cap de setmana. S’or- aprendre els obrers de l’època fou calitzar extraordinàriament entre fins la primavera de 1936, quan al ganitzaven excursions multitudi- que les revolucions són possibles, 1933 i 1936. Congrés de Saragossa de la Con- nàries al camp per confraternit- idea fonamental per intentar fer El moviment anarquista porta- federació Nacional del Treball zar i parlar de política. Arribaven una revolució. va 70 anys actiu al Berguedà. De (CNT) berguedana només va en- notícies de les nombroses vagues En segon lloc, la crisi del 29 i la fet, el moviment obrer de l’Alt viar representació de Gironella i de la resta de l’estat o de les ocu- depressió dels anys 30s provoca- Llobregat va ser organitzat per Puig-reig (amb 330 i 105 afiliats pacions de fàbriques de França, o ria la creença entre les classes po- anarquistes. Els llibertaris tam- respectivament). dels rumors de revolució a Portu- pulars que el capitalisme no fun- bé van portar les idees de la Il- La vaga de la mineria de Fígols gal o dels sospitosos moviments cionava. En tercer lloc, l’ascens lustració o del progrés social a del juny de 1936 va escalfar els de l’exèrcit que eren vox populi. del nazisme a Alemanya i dels la majoria de pobles, ofegats per ànims entre la classe treballadora Per últim, caldria tenir en règims autoritaris a mig món, l’obscurantisme clerical i el car- que aleshores patia una dura crisi. compte el paper antirepublicà deixaven clar que les classes po- lisme. En el sector del tèxtil va compor- d’un sector polític arrelat al Ber- deroses volien sotmetre la classe Els llibertaris havien tingut tar que les fàbriques treballessin guedà: el carlisme. Cada aplec, treballadora a qualsevol preu. Pels molta força durant el primer any només 4 dies a la setmana i al- cada romeria, era un míting con- 84 L’EROL tra la legitimitat de la República, una base legal. No eren una insti- üll, i d’altres; a Gironella, Josep ta d’Octubre de 1934. Una de les com ara l’Aplec de Santa Maria tució al marge de la llei, sinó una Subirá; a Puig-reig, Zacarías Par- obsessions era trobar armes de de Queralt de l’estiu de 1935. Les eina per acabar amb la rebel·lió cerisa Mosoll, Alfonso Gallego foc. Amb aquest motiu escorco- esglésies eren centres de propa- militar dins el territori de Cata- Díaz, entre d’altres. llaven domicilis i esglésies. Tam- ganda política contra la Repúbli- lunya, emprant la força si fos ne- Als pobles es van cremar la ma- bé exigien el pagament de mul- ca. Així que l’onada anticlerical cessari. joria d’esglésies i esclataria una tes o «impostos revolucionaris» corria en paral·lel al paper d’ad- Segons la correlació de forces onada anticlerical de proporcions a persones de dretes o fabricants. hesió a les posicions reaccionàri- existent la gran majoria dels co- mai vistes abans. Fins a l’últim Aquests diners sobretot van ser es de l’Església dels anys 1930s. mitès del Berguedà estaven im- racó. S’estava destruint un patri- destinats a les milícies, tot i que la Les conseqüències de la pulsats per tres sectors principals: moni històric insubstituïble, cert, plantilla de més d’una empresa va derrota de l’aixecament el catalanista (Esquerra Repu- però la gent que ho feia ho veia cobrar els sous gràcies a aquestes militar del 18 de juliol blicana, Estat Català i Rabassai- com un acte de justícia simbò- aportacions. res), l’anarquista (CNT, FAI i Jo- lica contra un enemic que s’ha- De tota manera es van cometre Hauria de quedar clar que exis- ventuts Llibertàries) i el marxista via aixecat en armes contra el po- diverses execucions extrajudici- tia realment una conspiració de (UGT, PSUC i POUM). ble. Només a Berga van ser 16 els als, una seixantena a la comarca, les forces reaccionàries de cada De manera que quan es derrota temples damnificats total o par- i es van formar tribunals popu- comarca que buscaven conflu- l’aixecament militar i es constata cialment. lars que van emetre sentències ir amb el cop d’estat militar. La que hi ha una guerra a gran escala Les patrulles antifeixistes re- judicials. Amb tot, gràcies a l’ac- pròpia Causa General franquista contra el feixisme, el poble va en- corrien els pobles o aixecaven ció determinada d’alguns líders exposa que a Gironella el 18 de trar en estat de catarsi col·lectiva. barricades per controlar el terri- obrers, com ara Ramon Casals juliol es van ajuntar uns 25 tra- Es van formar comitès a la ma- tori. Dibuixaven un paisatge de de Berga o Baltasar Martínez de dicionalistes (carlins) amb l’es- joria dels pobles, i allà on no hi guerra. També perseguien la gent Fígols, on no hi van haver assas- perança d’afegir-se al Glorioso havia organització s’enviaven de- més destacada de dretes. Es bus- sinats durant la guerra. En canvi Movimiento Nacional1. Es van legats des de Berga o Gironella. cava en especial a aquella gent de s’atribueixen al comitè de Giro- retirar quan van assabentar-se de Per esmentar alguns concrets, a la comarca vinculada a la conspi- nella nombrosos assassinats. El la derrota de l’exèrcit a Barcelona. Berga van participar dels comitès, ració del 18 de juliol i també als record dels comitès en general Amb posterioritat cinc d’ells van Just Lacau Peralta, Josep Ester encarregats de reprimir la Revol- quedarà lligat en el futur a aquest ser detinguts i executats pel comi- i Borràs, Ramon Casas Orriols, vessament de sang oblidant-se la tè de Gironella. entre d’altres; a Fígols, Baltasar Portada del document seva tasca constructiva. que va editar la UGT sobre De la mateixa manera havia un Martínez, Juan Raja, Sebastián El factor econòmic grup a Berga, format per mili- Fernández Mayo, Antoni Ma- el decret de col·lectivització. tants dels partits de dretes, que Però la guerra va derivar en una tenia pisos plens d’armes. Des- revolució social. Aquesta va tenir prés van haver d’amagar-se o de una primera fase d’expropiació fugir cap a França. A tots els po- espontània d’edificis de persones bles havia simpatitzants del bàn- i organitzacions de dretes. Per dol nacional i a poc a poc marxa- exemple la CNT va ocupar el lo- rien a l’estranger i d’allà creuarien cal de la CEDA i un edifici pro- a Pamplona o San Sebastián, pietat del bisbat de Solsona, situat centres de trobada o acollida dels a l’actual Teatre Patronat. Tenia catalans de dretes. un cafè, una sala d’espectacles i Els confederals de la CNT en- un pati. La UGT ocuparia el Ca- viarien una delegació a Manresa sino Berguedà, reanomenant-lo el dia 18 de juliol, per assaben- Casal del Poble, a la Ronda de tar-se de la situació i el 20 marxa- Queralt, 15. rien també a Barcelona, a entre- Les Joventuts Llibertàri- vistar-se amb el Comitè Regional es (fundades el 18 de juliol) van per rebre informacions i consig- ocupar l’edifici de la Pl. Catalu- nes2. Eren membres d’aquesta nya, 5-6-7 (avui és la Plaça de delegació Ramon Casals, Josep les Fonts), propietat dels hereus Ester, Florenci Guix i Felip Fer- d’Antoni Rosal. Van crear l’Ate- ran. Hi van trobar a Buenaven- neu Cultural que tenia un men- tura Durruti tot just quan sortia jador popular. Però també hi van d’entrevistar-se amb Lluís Com- propiciar la creació d’una coo- panys. perativa de paletes i un taller de El 21 de juliol, la Generali- roba per enviar-la al front. A Gi- tat de Catalunya, publicava al ronella el sindicat de la CNT va DOGC les ordres de constituir instal·lar-se a la casa rectoral i comitès locals de defensa a cada l’església del poble.