" Oh, Déu! Fes de la meva vida una obra d’art, com l’equilibri entre la justícia i la bondat. "¡Oh, Déu! I també una existència plena de creativitat." Carles Buigas "Un enginyer poeta, amb imaginació dantesca i ciència edisoniana –Buigas–, ha realitzat aquest prodigi: art i llum a la vegada...". Del llibre "Evocaciones de y Sevilla, y las Exposiciones"

"¡Oh, Dios! Haz de mi vida una obra de arte como el equilibrio entre la justícia y la bondad. Antecedents ¡Oh, Dios! Y también una existencia plena de creatividad." Carles Buigas

"Un ingeniero poeta, con imaginación dantesca y ciencia edisoniana –Buigas– ha realizado este prodigio: i biografia arte y luz a la vez...". Del libro "Evocaciones de Barcelona y Sevilla, y las Exposiciones"

Família Buigas: asseguda, M. Rosario Sans, i drets, M. Rosario Buigas, Luis de Arquer, Carles Buigas i Josep Buigas. Abril de 1925 a Cerdanyola Antecedents i biografia

Pare: Gaietà Buigas i Monravà Arquitecte, 1851-1919 Obres: • Església del Sagrat Cor a Manacor. 1881 • Monument i Passeig de Colom. 1883-1888 • A l’Exposició Universal de 1888: .Pont de la Secció Marítima .Pavelló d’Indústries Navals (amb col·laboració) .Moll a la platja • Arquitecte municipal o assessor dels ajuntaments de Masnou, , Barberà, Sant Genís de Vilassar, Cardona, Tortosa i . • Entre 1896 i 1903: .Mercat de Sitges .Palau Comella de .Església dels Concepcionistes de Sitges .Convent de les filles de Maria a Gironella .Balneari de Caldes de Malavella .Restauració del Castell de Cerdanyola .Asil i Escoles del Masnou • Projecte de l'Església i Convent dels Missioners del Sagrat Cor, a Buenos Aires, 1904 • Edifici del Banco Popular, a Montevideo, 1904-1907 • Edifici de la Misión Católica en Minas, a Uruguai, 1907 • Projecte del Monument a Cervantes, Madrid, 1913 Mare: Rosario Sans i Buigas Germans: Joaquim Buigas i Garriga • Aprenent d'«estanciero» a la pampa argentina • Periodista a «La Il·lustració Catalana», «La Veu de Catalunya» • Fundador i director del TBO • Escriptor: «Contes i narracions», «Passant l’estona», «Proses selvàtiques», «Croquis americans», «De tots colors», «Un grapat d’històries», «De la rambla a l’Argentina», «Quasi tota la veritat», etc. Josefina Buigas i Garriga Gaietà Buigas i Sans El pare de Carles Buigas, el famós arquitecte Rosario Sans i Buigas, 1893 Gaietà Buigas i Monravà. Bueros Aires, 1904 M. Rosario Buigas i Sans Josep Buigas i Sans • Dibuixant i pintor Nebots: Núria, M. Rosa i Montse Buigas i Suárez Josep, M. Lluïsa i Gaietà de Arquer i Buigas

12 3

Carles Buigas amb el seu pare i germans. Barcelona, 1915 5

1. Buigas abans de fer sis anys amb els seus tres germans. 1904 2. A bord del "Satrústegui" cap a Montevideo. Amb els seus germans. 1907 3. Buigas a Montevideo. 1907 4. Poc després de tornar de Montevideo, amb els seus germans al terrat de casa seva a Barcelona. Febrer de 1911 5. Carles Buigas amb els seus germans, al pis del carrer Còrsega núm. 300. Barcelona, començament de 1914 Antecedents i biografia

1916 Aprova l’examen d’ingrés a l’Escola d’Enginyers Industrials de Barcelona. 1917 Comença a treballar a l'Oficina Tècnica de la futura Exposició d'Indústries Elèctriques de Barcelona, a Montjuïc. fins a 1918 Treballa com a topògraf, ajudant d’enginyer i arquitecte. Jardiner a les obres d'urbanització de la muntanya de Montjuïc. 1919 Responsable de la secció de Transports Mecànics. Mor el seu pare. 1921 Mor el seu germà Gaietà. 1922 Responsable de la secció d'Instal·lacions Electromecàniques. Va construir i posar en marxa un transbordador aeri, quatre funiculars sobre via, ascensors. 1923 - 24 Fa assajos amb fonts màgiques a la zona de la Fuxarda, a Montjuïc. 1925 Va construir les tres fonts lluminoses del Palau Reial de Pedralbes, a Barcelona. Prosseguint els seus estudis, obté el diploma d’Enginyer Electricista a «l'École de Génie Civil» de París. Tornen a Cerdanyola, Carles Buigas, la seva mare i germans per estiuejar. 1926 Porta a terme les fonts de la Plaça de Catalunya de Barcelona.

1916 Aprueba el examen de ingreso en la Escuela de Ingenieros Industriales de Barcelona. 1917 Empieza a trabajar en la Oficina Técnica de la futura Exposición de Indústrias Eléctricas de Barcelona, en Montjuïc. hasta 1918 Trabaja como topógrafo, ayudante de ingeniero y arquitecto. Jardinero en las obras de urbanización de la montaña de Montjuïc. 1919 Responsable de la sección de Transportes Mecánicos. Muere su padre. 1921 Muere su hermano Gaietà.

Ferrocarril. Locomotora "Catalunya", construïda per la casa Peters, el seu primer dia de funcionament. Novembre 1917 1922 Responsable de la sección de Instal·laciones Electromecánicas. Proyectó y construyó un transbordador aéreo y cuatro funiculares sobre vía, ascensores. 1923 - 24 Ensaya con las fuentes mágicas en la zona de la Fuxarda, en Montjuïc. 1925 Construyó las tres fuentes luminosas del Palau Reial de Pedralbes, en Barcelona. Siguiendo sus estudios, obtiene el diploma de Ingeniero Electricista en «l'École de Génie Civil» de París. Vuelven a Cerdanyola, Carles Buigas, su madre y hermanos para pasar el verano. 1926 Lleva a cabo las fuentes de la Plaza de Catalunya de Barcelona.

12

A la "Fuxada", Montjuïc, Buigas, capità d'un equip de futbol format per treballadors de l´Exposició. 1922 34

1. Un diumenge, Buigas i els seus companys al Parc Laribal de Montjuïc. 1917 2. Davant del Club Nàutic, Buigas amb els seus companys de "bateria" poc després d'ingressar a l'exèrcit. 1923 3. Urbanització Sta. Madrona, Sortidors. Juliol 1925. Visites i solemnitats. 4. Proves dels jocs d'aigua. Sortidors de la plaça d'Artés. Juliol 1925 Antecedents i biografia

1927 L'enginyer militar i director de Serveis d’Enginyeria de l’Exposició de 1929, Marià Rubio i Bellver, encarrega a Buigas que converteixi l’avinguda Central de l’Exposició en una «brasa de foc». 1928 Buigas i el seu equip treballen intensament preparant el gran projecte d'aigua i llum per a Montjuïc. 1929 El 15 de gener, don Miguel Primo de Rivera, president del Consell de Ministres, aprova el projecte de Carles Buigas. 1929 El rei Alfons XIII inaugura l´Exposició Internacional de Barcelona.

"Pels meravellosos resultats obtinguts a les instal·lacions de tants brolladors i salts d'aigua, l'actual Exposició de Barcelona es podria anomenar l'Exposició Màgica. Diríeu, en efecte, que és obra d'un mag. Un conte oriental. Un fragment de "Les mil i una nits". De vegades recorda a Dante, en les seves descripcions insuperables."

J. H. Artigas a "La Veu de Catalunya". Barcelona, 30 de juny de 1929

1927 El ingeniero militar y director de Servicios de Ingeniería de la Exposición de 1929, Marià Rubio y Bellver, encarga a Buigas que convierta la avenida Central de la Exposición en una «ascua de fuego». 1928 Buigas y su equipo trabajan intensamente pensando el gran proyecto de agua y luz para Montjuïc. 1929 El 15 de enero, don Miguel Primo de Rivera, presidente del Consejo de Ministros, aprueba el proyecto de Carles Buigas. 1929 El rei Alfonso XIII inaugura la Exposición Internacional de Barcelona.

Plaça d´Espanya i l'eix Maria Cristina, en obres. 1923 "Por los maravillosos resultados obtenidos en las instalaciones de tantos surtidores y saltos de agua, a la Exposición de Barcelona actual podría llamársela la Exposición Mágica. Dirían, en efecto, que es la obra de un mago. Un cuento oriental, un trozo de "Las mil y una noches". A veces recuerda a Dante, en sus descripciones insuperables." J. H. Artigas en "La Veu de Catalunya". Barcelona, 30 de junio de 1929

12 3

4

5

6

L'avinguda Maria Cristina amb els seus 116 obeliscs cristal·lins. 1929 789

1. Buigas, inspeccionant la gran Font Lluminosa, encara en construcció. Març de 1929 2. Davant el pupitre del Gran Sortidor Lluminós. 1929 3. Exc. Sr. Marià Rubio, director de Serveis d'Enginyeria 4. Pedro Doménech, director d´Obres i Construccions 5. Sr. Emili Vinyoli, director de Serveis Administratius 6. Sr. Antoni Darder, sotsdirector d´Obres i Construccions 7. Exc. Sr. Marquès de Foronda, president del Comitè Executiu 8. D. Joaquim Muntaner, secretari-cap de Servei i director de l´Art Espanya 9. Santiago Trias, tresorer. Antecedents i biografia

Període 1930-1960 1931 Fa el projecte de transformar la muntanya de Montjuïc en un gran parc d'atraccions, mantenint les instal·lacions de 1929 i incloent-hi el Teatre Integral d'Aigua-Llum-Música. 1936 Està treballant a París, preparant obres per a la Gran Exposició Internacional de París, quan esclata la Guerra Civil d'Espanya, i allí s´hi queda. 1937-42 Aconsegueix que la seva mare i germà Josep vagin a París, i treballa principalment a diverses capitals europees i americanes com a assessor de la firma "Forges et Ateliers Jaumont", entre d'altres. 1937-47 Des de París, assessora, projecta i realitza fonts lluminoses, jardins i teatres d'aigua- llum a ciutats com París, Vichy, Nova York, Lieja, Lille, Roubaix, Roma, Milà, Lisboa, Ginebra, Lima, Asunción, Guatemala, Caracas, Buenos Aires i Rio de Janeiro. 1942 La família Buigas torna a Espanya i s'instal·la a l'Hotel Oriente de Barcelona.

Período 1930-1960 1931 Hace el proyecto de transformar la montaña de Montjuïc, en un gran parque de atracciones, manteniendo les instalaciones de 1929 e incluyendo el Teatro Integral de Agua-Luz-Música. 1936 Trabaja en París, preparando obras para la Gran Exposición Internacional de París, cuando empieza la Guerra Civil en España, y allí se queda. 1937-42 Consigue que su madre y su hermano Josep vayan a París, y trabaja principalmente en diferentes capitales europeas y americanas como asesor de la firma "Forges et Ateliers Jaumont", entre otras. 1937-47 Desde París, asesora, proyecta y realiza fuentes luminosas, jardines y teatros de agua-luz en ciudades como París, Vichy, Nueva York, Lieja, Lille, Roubaix, Roma, Milán, Lisboa, Ginebra, Lima, Asunción, Guatemala, Caracas, Buenos Aires y Rio de Janeiro. 1942 La familia Buigas vuelve a España y se instala en el Hotel Oriente de Barcelona. Rosario i Josep, germans de Carles Buigas, al jardí de Can de Arquer a Cerdanyola. Anys 50

1

2

1. Buigas a Miami amb uns enginyers i directius de Pan American Center. 1956 2. Franco i la seva dona acompanyats de l'alcalde de Barcelona, Porcioles, i de l'enginyer Carles Buigas

Carles Buigas, al despatx de la seva torre Antecedents i biografia

1942 Publica el seu primer llibre "Bajo las constelaciones" i és un articulista habitual a "La Vanguardia".

1946 Surt el seu segon llibre "El hombre entre enigmas y prodigios".

1953 S'incorpora a l'Ajuntament de Barcelona per dur a terme la primera restauració de la Font Màgica. Compatibilitza la seva dedicació municipal amb projectes tant a l'Estat espanyol com a l'estranger.

1960 Publica el seu tercer llibre "La nau lluminosa".

1951-68 Fa projectes i instal·lacions de fonts lluminoses, il·luminacions, teatres integrals d'aigua-llum-música a Tànger, Roma, Ciudad Trujillo, Puerto Rico, Miami, Brussel·les, República Dominicana, Caracas, Bèlgica, Bagdad, Cascais (Portugal), Casablanca, Dubai (Aràbia) i Montreal (Canadà).

1959 Mor la seva mare.

1963 Inicia la promoció d'un dels projectes que marcarà la seva existència, com a objectiu per a la seva estimada Barcelona: el gran Teatre Integral Aigua-Llum-Música. Els germans Riba, si no hagués estat per l'incendi, haurien pogut aconseguir que l'Scala-Barcelona fos una realitat.

1967 La ciutat de Cerdanyola li dedica una plaça al barri de les Fontetes.

1973-78 Publica set llibres més i treballa per acabar i actualitzar l'altre gran projecte de la seva vida: "La nau lluminosa".

1979 A l'Hospital del Mar de Barcelona "emprèn sa darrera i eterna singladura, enlairant-se, més pura i bella (27 d'agost) que els diamantífers fils dels brolladors de les seves fonts...".

"Jo, quan tu moris, tiet Carles, no resaré per tu, et resaré a tu" M. Lluïsa de Arquer i Buigas

Carles Buigas, el 1970

12

L'enginyer Buigas al Saló de Cent de l'Ajuntament de Barcelona, amb els seus familiars el dia 26 de gener 34 de 1970, quan se li va imposar la medalla d'or al mèrit artístic de la ciutat de Barcelona

1. Acte inaugural de la plaça Carles Buigas a Cerdanyola amb l'assistència del governador civil de Barcelona, Tomás Garicano Goñi, l'11 de novembre de 1967. 2. Celebració del seu 80è aniversari a Cerdanyola al costat de la seva germana María Rosario (18 de gener de 1978) 3. El president de la Sr. Josep Tarradellas, i l'alcalde de Barcelona, Narcís Serra, donant el darrer comiat a Carles Buigas (27 d'agost de 1979) 4. Joaquim Buigas i Garriga (1886-1963)