dossier Xavier Tornafoch
La depuració dels mestres de la República al Berguedà (1939-1942)
Una de les tasques que el règim funcionaris públics, hagueren de Per al nou règim, els mestres sorgit de la Guerra Civil va por- “demanar” el seu reingrés a l’ad- compromesos amb la República tar a terme amb més metòdica ministració després de la guerra. eren culpables col·lectivament diligència fou la depuració dels Es constituïren comissions de- d’haver adoctrinat els nens amb magisteri públic. Tots els mestres puradores a totes les províncies idees que consideraven pernici- que havien exercit la seva profes- espanyoles, i dues d’especials per oses. Era necessari, per tant, que sió durant els anys de la República a les ciutats de Madrid i Barcelo- demostressin la seva “innocèn- foren “avaluats”, o “depurats” na. Entre els membres d’aques- cia” per a continuar ensenyant. segons la terminologia franquista. tes comissions hi havia vocals Així doncs, la coeducació, el De fet, els mestres, i la resta de nomenats expressament per les laïcisme, el racionalisme, la uti- “jefaturas” provincials de la FET y lització pedagògica d’altres idio- las JONS. Basant-se en l’Ordre de mes que no fossin el castellà eren 18 de març de 1939, que refonia actituds condemnables que me- tota la normativa elaborada du- reixien un càstig sever. L’esforç rant la guerra civil, les comissions que els governs republicans i la depuradores elevaven un expe- Generalitat de Catalunya havien dient a la “Comisión Superior fet per a combatre l’absentisme Dictaminadora de Expedientes de escolar i l’analfabetisme, esten- Depuración” que, un cop revisat, dre i catalanitzar l’escolarització, el feia arribar al ministeri per a implementar pedagogies actives, la seva resolució definitiva, que millorar el sistema educatiu, aug- seria publicada al “Boletín Ofi- mentar les biblioteques escolars cial de la Provincia”. Els mestres i posar en funcionament menja- tenien la possibilitat de recórrer dors a les escoles fou desestimat les sancions imposades.(1) immediatament per les autoritats
De treballs en grup i a l'aire lliure a l'escola jeràrquica. Arxiu ARB
10 L’EROL franquistes. En el seu lloc, s’im- plantà una escola autoritària que La depuració dels mestres nacionals als pobles del Berguedà donava preeminència a l’ense- Número nyament religiós, que utilitzava Població de mestres a Mestres depurats fins el 1941 exclusivament la llengua caste- gener de 1938 llana, que educava de manera Alpens 2 Josep Vilà Masip diferent, i de forma separada, a Avià 6 Concepción Ruiz Zarzosa; Maria Balil Giró nens i nenes i que enaltia la dis- ciplina i la obediència. I, sobretot, Bagà 4 Concepció Coll Franquesa; Loreto Turrubia Gallardo una escola que funcionaria amb Joan Busquets Tort; Pedro González Noel; Jacinta Encontra 9 uns equips educatius “depurats” Berga Jalle; Amparo Vilaseca Rovira; Natividad Bargas Gultresa; políticament, un cos de mestres Dolores Latorre Naya; Josefa Granell Miró. amb un perfil ideològic afí al nou Borredà 3 Martí Font Palmada règim. Així doncs, els organismes depuradors s’encarregaren de Brocà 1 Montserrat Saperas Coll comprovar un per un la fidelitat Capolat 1 - del magisteri nacional. Es tracta- va de saber si els docents havien Casserres 2 Jaume Anglada Rodelles; Esther Martínez Pastor aplicat pedagogies inacceptables Josep Closa Miret; Rosa Plans Comas; Josefa Fortuny Do- Castellar de n’Hug 3 per a la “Nueva Espanya”, si mènech eren nacionalistes o separatistes, s’investigava la seva conducta Castell de l’Areny 1 - privada, que podia ser jutjada Fígols 1 - com a immoral si no responia als patrons imposats per l’Església o Frontenyà de Roca 1 Carme Teixidó Corrales si es sospitava ateisme o indife- Vicente Navarro Ibáñez; Rosa Jornet Juncadella; Mercè Vidal Gironella 8 rència religiosa. Laosa; Anna Ballester Roig (Bassacs)
Gisclareny 1 - La situació dels mestres La Baells 1 - del Berguedà després de la guerra civil La Nou 3 Sofia Altisidor Blanco; Maria Gallego Boix Al Berguedà, la depuració es Llinàs 1 Lucia López Ciprés produí de forma implacable. Dels Montclar de Berga 2 José Inglés Díaz 96 mestres que exercien a finals de l’any 1938, foren depurats Montmajor 4 Pablo Espanya Sala 39. Això significa que gairebé el Olvan 2 Maria Canudas Casals 41% de la plantilla de les esco- les nacionals de la comarca fou Pobla de Lillet 8 Eleuterio Miguel Sánchez; Maria Fabregat Ros castigada, d’una manera o altra, Puig-reig 8 Victoria Castañé Arenas per la seva desafecció al nou rè- gim. La repressió es deixà sentir Sagàs 1 - de forma diferent segons les Saldes 2 Estrella Boada Barceló poblacions. Així doncs, hi hagué poblacions més represaliades que Sant Julià de Cerdanyola 3 Rafael Masip Tamarit altres. Entre els municipis amb Merlès 1 - més mestres sancionats hi tro- bem Berga, Gironella, Castellar Cercs 4 Isabel Pardal Garriga; Esteve Bech Cusí de n’Hug, La Nou, Cercs, Bagà Vallcebre 2 - o Avià. Contràriament, a Puig- reig, Capolat, Castell de l’Areny La Valldan 1 Rosalia Barris Parramon o Fígols la repressió no fou tan Vilada 4 - intensa. L’abast de la depuració no responia a criteris territorials, Viver i Serrateix 2 Adela Masip Gómez però acostumà a ser més intensa en els indrets on hi hagué més Font: Archivo Histórico Nacional, FC-Casa General, blicans fou molt més elevada a sovint el mestre expedientat era debat polític i ideològic durant 1678, Exp. 1, 103. Pieza Undécima. Tesoro artístico els anys anteriors a la guerra (cas y cultura roja. Archivo General de la Administración, Catalunya que a la majoria de suspès de sou i feina durant un Ministerio de Educación Nacional, “Expedientes de províncies espanyoles.(2) temps o bé se l’enviava a una de Berga i Gironella). En última depuración de maestros nacionales (1939-1941)”. instància responia al compromís La depuració no era sinònim altra destinació allunyada del individual dels mestres amb el de veure’s implicat en un procés seu entorn social i familiar.(3) projecte educatiu de la Repú- judicial, forçosament. Ni tan sols En casos extrems, el mestre podia blica. Per al conjunt d’Espanya, de ser apartat temporalment, o ser jutjat i, fins i tot, afusellat. A Morente Valero constata que la definitiva, del servei. Tot i que Catalunya, foren condemnats a depuració dels mestres repu- es podien donar aquests casos, la pena capital sis mestres, tots
L’EROL 11 ells acusats d’haver format part Alumnes de l'escola vallesana. Acabada la guerra, les guerra mundial després. D’altres, d’organitzacions polítiques o de la colònia Pons el 1929. autoritats franquistes acusaren com la mestra gironellenca Estre- Arxiu Família Grandia-Puig, Puig-reig d’organismes militars que com- Anglada Rodellas d’haver format lla Cortichs, passaren a Amèrica, batien contra els revoltats.(4) part de l’escamot que segrestà i instal·lant-se principalment a Al Berguedà, només el mestre assassinà el jove del Guixaró. El Mèxic, on continuaren desenvo- de Casserres Jaume Anglada fet que el mestre de Casserres lupant la seva tasca educativa.(7) Rodellas es va veure afectat per hagués estat un conegut membre Dels que es quedaren aquí i un procés d’aquesta mena, per del PSUC i de la UGT, i alcalde foren depurats, podem resseguir uns fets esdevinguts a Terras- de la població fins el gener del algunes trajectòries personals, sa el dia 27 de març de 1937. 1937, podria explicar la insis- com la del mestre de Gironella Aquell dia, un jove natural de la tència de les autoritats, i també Pere Aloy i Anell, que exercí colònia Guixaró que es deia Juli de la família de la víctima, en al grup escolar Renaixença de Prat Casellas i que pertanyia a la Carnet de la mestra implicar-lo en aquests fets, pels Manresa durant els anys de la Falange Espanyola fou detingut puig-regenca Maria Llaveries. quals fou empresonat a Vic, i dels República o la de Maria Llaveries i assassinat en aquesta ciutat Arxiu Històric Comarcal de Manresa quals fou exonerat més tard. (5) i Viladomiu, natural de Puig-reig Alguns docents s’escaparen de i que també exercí al grup escolar la repressió franquista a través Renaixença de la capital del Ba- de l’exili, conscients de què la ges.(8) En el cas d’Aloy, originari seva militància política, si havien de Cal Bassacs, fou mobilitzat el estat militants d’organitzacions 1937 i fet presoner en acabar-se favorables a la República, o la la guerra, per la qual cosa imme- seva participació en les milícies diatament passà a ser considerat antifeixistes o en l’exèrcit popu- sospitós. Acusat de pertànyer lar de la República, del qual molts a ERC i d’indiferència religiosa formaren part com a oficials fou sancionat amb la suspensió després de formar-se a l’Escola de sou i feina durant tres mesos, de Guerra, els faria objectius a inhabilitació per a l’exercici de prioritaris de la persecució de les càrrecs directius i de confiança i noves autoritats.(6) Uns quants a ser traslladat fora de Catalunya romangueren a França, sofrint durant dos anys. El recurs que les penalitats dels camps de con- presentà contra aquesta sanció, centració francesos primer, i de la i que guanyà, li evità d’haver de
12 L’EROL Alumnes de l'escola democràtiques, cosa de la qual uns altres que no eren gens sig- FC-Causa General, 1589, Exp. de Cercs. (arxiu ARB) se n’adonaran perfectament els nificatius per nosaltres. Encara 2, Caserras (Barcelona), pàg. 64. nens i nenes que havien conegut recordo la fugida obligada del Sr. (6) SALOMÓ MARQUÈS SUREDA (2003), “Catalunya i l’exili del una i altra escola, tal com recull Navarro i la misèria soferta per magisteri republicà”, dins CON- el testimoni de Teresa Morera, la seva família”(10) RAD ROURE i JOSEP MONT- de Gironella: SERRAT [editors], Mestres i exili. “Quan van tornar a obrir-la Barcelona: ICE-UB, pàg. 45. no semblava la mateixa. La Notes (7) Veure XAVIER TORNAFOCH marxar fora de Catalunya per a YUSTE (2003), “Estrella Cortichs, manera de fer va ser totalment (1) FRANCISCO MORENTE VALE- exercir la docència. El curs 1941- diferent d’abans de la guerra: una mestra de Gironella”, dins RO (1991), “La depuración del L’Erol, Revista cultural del Bergue- 1942 guanyà una plaça a Torelló al matí a l’entrar resàvem, a la magisterio en la provincia de dà, número 77, pàg. 33-35. i, més tard, exercí fins a la seva tarda passàvem el rosari i quan Barcelona al término de la guerra (8) Associació Història i Memoria jubilació el 1975 a l’escola Àngel sortíem tornàvem a resar. A part civil” dins Resumenes de Premios de Manresa. Els mestres de la Guimerà d’El Vendrell. Per la d’això, també ens feien parlar en Nacionales de Investigación e Inno- República a Manresa. Trajectòries, . Madrid: seva banda, Maria Llaveries, que castellà, cantar himnes del rè- vación Educativas: 1990 pedagogies i depuracions. [En línia]. Centro de Publicaciones del Mi- era filla d’un popular metge de gim saludant davant la bandera Manresa: Associació Història i nisterio de Educación y Ciencia, Memoria de Manresa.
L’EROL 13