<3:: JOSEP OLLER c: 'o 1- CJ) I
CJ) W ...J () 1- c: Aspectes polítics i sindicals <3:: de Puig-reig als anys 30
EI14 d'abril de 1931 naixia la Segona República espanyola. A Puig-reig, com re m com a consell e rs municipa ls e n repre a la majoria de poblacions, es va formar una Junta Provisional de Govern que sentació del PSuc. Robl es, a m és, fo u pre sid e nt de l comite de Puig-reig. exigí a les autoritats municipals existents ellliurament del govern de la po Enmig d'aquesta agitada activitat sindi blació. El dia 15 I'alcalde Joan Canallliura la vara i les claus de les depen ca l no sembla ha ve r-hi hagur espa i pe r a dE'mcies municipals a Faustí Llaverias i Viladomiu, president de la Junta Pro una a ltra o rga nització, la Fede ració Obre ra d ' Unitat Sindica l (FOUS). creada pe l visional de Govern. POUM. To t i la prese n c ia d ' un nucli Immedia ta m e nr les noves a utorita ts e m e sindica t do m ina nt a l Be rgueda . L' e nfro n po umista a Puig-reig, no sembla que ni ta n te n un ba n crida nt a la tra nquil.lita t: " Ha ta me nt, que ja ve nia d'aba ns, e ntre e l sec sois a rribessin a inte ntar crear un sindica t vent-se proclamatla República Catalana, ad to r m és m ode ra t, els tre n ti stes, i e l m és pro pi a l poble. La bre u vida de la FOUS herida a la Federal Espanyola, el Comite de ra dica l re presentar pe r la FA l va acaba r (m a ig-agost de 1936) no va impedir. pero, Covern del poble de Pu ig-reig, espera de la cul esclata nta mb virule ncia i les esciss io ns i les que s'orga nitzés en alguns 1I 0cs del Be rgue tura i serenitat deIs ciutadans que guardaran expulsio ns po rta ren a la creació de is Sin da com la Po bl a de Lill e t, o n e l sindica t el degul respecte al principi d'ordre que encar di ca ts d'Oposició I'estiu de 1933, a mb e ls d'oposició local va ser de is pocs que n o va na actualment la novel/a República" (1) . An n ucl is m és impo rta nts a Sabade ll i Manre opta r ni per la CNT ni per la UGT, sinó pe r toni Com a sera e l prime r ba tll e re publica i sao Al Bergueda e ls sindica ts ceneti stes de la FO US, com va passa ra Igua la da, e l Po nt ERC es m a ntindra com a p rim e ra fo rc;a Girone ll a, Puig-reig i Ca l Rosa l es va n pas de Vil o m a ra o Pa lafrugell (5). políti ca fin s a la Gue rra Civil. sa r practi ca me nt en bloc a Is no us sindica ts. Un de is prime rs actes de les noves a uto Ai xo i la durÍss ima re pressió a la zo na mi El poder local. ritats sera recl a m a r a l jutja t municipa l e l ne ra de I'alt Be rgueda va n de ixa r e n una D'octubre del 34 a octubre del 36 Ui ura m e nt de l retra t de l rei Alfo ns XIll que situació preca ri a la fin s al esho res hegem o h i ha a les seves de pe nde n cies, "a efecte nica CNTbe rgueda na . Amb to t. a Puig-reig Després de is Fets d 'Octubre de 1934 la d'evitar disturbis propis de la passió d'aquest la CNT va pode r conserva r el seu sindica t a Gene ra lita t i e ls ajunta m ents d'esque rres dia ". Prude ncia innecessa ri a pe rque e l Ca l Ri e raamb uns 120 a filiats, i I'a ny 1935 són suspesos. A Puig-reig e l consistori ele pobl e e ra una festa. es reconstitueix a Giro ne ll a i Puig-reigamb git el 14 de gene r de 1934, de m ajo ria es En e ls a nys seg Li e nts, pe ro, e ls grans es u ns pocs cente na rs d' a fi li a ts, m olt lIu ny del que rra na, ta mbé fo u destituú i substituú devenime nts com la re volta anarquista de m és d' un mile r que havie n tingut te mps p e r un Ajunta m e nt d esig nat a dit. Els Fígols o e ls Fets d 'Octu bre de l 34 de ixa ran enre ra a ca da pobl ació (2 ). exregid o rs va n presenta r un reque rime nt la seva e mpremta . El 1936 e ls sindicats d'oposició com e n e l j u l iol de 1935 exigin t de ser restituú.s e n cen un procés de retorn a la CNT, pe ro no els ca rrecs, en no ha ve r- se oben contra e lls Una intensa vida sindical és pas un procés gene ra l. Mo lts preferira n cap causa e n e l te rmini de 50 dies des de la integra r-se a la UGT, és e l cas de la majo ri a suspensió governa tiva. La den úncia la pre L'efe rvescencia políti ca i sindica l de is a n ys d'afili ats de Sabadell o de Ma nresa (3). Da r sente n I'exalca ld e Angel Serra i Casa ls i e ls tre nta va ser extraordina ri a i e ls o bre rs de re ra seu devie n seguir la majo ri a de sindi exregido rs Ra m o n Bria, Josep Obrado rs, Puig-re ig hi te nen un pa pe r actiu. Quan el ca ts de la Coma rca l Bages-Be rgueda, pe ro Angel Ca lsina, Josep Alta rriba, Josep Ri e gener de 1932 escl a ta la revolu ció a na r no tots. A Giro ne lla I'impo rta nt sindicat ra, Josep Pra l. Josep Costa, Ra m on Ca rdo quista a Fígols la vaga s'esté n riu a vall i cap d 'oposició es va re un ificar a mb e l m és na, Josep Badia i Fra ncesc Pa rceri ssa. La a les zon es mine res de l Bages. A Puig-reig m odest sindicat de la CNT (4) . A Puig-re ig, resposta és nega ti va i fin s a l 17 de febre r i Girone ll a la vaga va te nir un gra n segui e n ca nvi, devi e n seguir e l ca mí majo rita ri , de 1936 l' Ajunta m e nt és regit pe r un go me nt pe ro no va pre ndre e l ca racte r re vo perque e n escl a ta r la gue rra i la revolució ve rn designa t a dit e n capc; ala t pe r Pe re lu cio na ri d 'a ltres Il ocs. El comunism e lIi e l comite local és do minat pe r la UGT (se n Busque ts i Ferre r. La vi cto ria e lecto ra l de l be rta ri procl a m a t a Fígols i a d 'a ltres se presen cia significa tiva abans de 1936), i Frollt d'Esque rres a Ca ta lunya i de l Front po bl acio ns va te nir una vida efímera i va a lguns deis de legats que, en anys a nte ri Po pular a l conjunt d'Espa n ya va compo r ser seguir d ' una repressió bruta l. El fracas o rs, havie n assistit a p le ns coma rca ls o re ta r la reposició de la Gene ra lita t i ta mbé de la re volu ció a I'alt L1 0bregat va tenir im gio na ls deis sindicats d'oposició, com Josep de is ajunta m e nts suspesos després de l 6 porta nts conseq i.i e ncies a l si de la CNT, e l Antoni Ro bles o Anicet Vil a lta, e ls troba - d'octubre de 1934.
36 L'ER OL El juliol de 1936, en esclatar la revolt a militar contra la República, es produeix un co l.lapse general de I'aparell de l'Estat. 1d es del20 de j uli ol el poder rea l, i practica ment únic. és a l carrer. Grups exaltats de gent armada actuen se nse co ntrol a tot arreu, a vegades en nom de les orga nitzacions po líti ques o sindica ls, i sovint ni aixo. Arreu el poder loca l sol trobar-se en mans deis co mites, tot i que form alment es mantenen els aj untaments. El taranna deis qu i diri geixin aq ues ts comites decidira sovint el grau de violencia o de relativa pau que viu ra cada població. En el cas de Pu ig- reig gai rebé tothom coincid eix a dir que es va preservar I'ordre fon;a millor que en altres pobla cions. La combinació d' un Ajunta ment no totalment desbord at per la situa ció i un comite co ntrolat pe r la UGT va afavorir una relativa pau. Cal record ar que els comunistes, que a Catalu nya co ntro laven la UGT. no eren ge ns partidaris de Proclamació de la República a Puig-reig, ca bota del POUM i Ramon Ca rd o na i Jose p I'existencia d'aquest doble poder; Trebal/, I'any 1931. La fotografia inclou la imatge osta de la Unió de Raba ssa i res. Fou elegit deis capitans Galán i García Hernández que el di ari del PSUC, el8 de se tembre de 1936 havien protagonitzat una insurrecció alca lde el republi ca Josep Bad ia i Planas i afirm ava que I'existencia de comites sig republicana fallida a Jaca pocs mesos posteriormen l ocuparen el ca rrec Joan nificava "barricades per la ca rrelera" i "co t abans. JOAN RATERA / ARB Pous i Vin ye la (fin s al selembre de 1938) i xesamb gent armada que sola el pretext d 'exer Joa n Puigce rcós i Fígols, del PSU C, fin s al ci l' un co ntrol i vetl/ar per I 'o rdre revoluciona ri fin al de la guerra. semb ra el terror per les co marq ues i pobles per dirigent anarcosindica li sta bergueda : Els ca nvis dins del Consell va n se r fr e on passen ". El cas és que "A Puig-reig els de "Vam muntar aquesf espectac/e Jenl molt d'en qüenrs ( 10) , sovillt per la incorporació a l'Ajuntamentno es van deixar prendre tot el renou perque els de la co marca s 'assabentessin file s de is co nse ll ers. Cas a pa n és el del poder i van imposar una cerla i Jor~a eJica~ que a Bergaja s 'havien enderrocatles esglésies PO UM, il.l ega lil za t el juny de 1937 i que au torilat ,' salvaren el rector-al qual Jacilita i així no vinguessin els de Jora aJer-ho el/s" (9). va desa pa reixe r des d'a les hores deis aj u n ren la marxa a petició seva- i co ¡'¡ocaren els dos laments. vicaris, mossen Balaguer i mossen Bajona, en El govern municipal Jeines d 'ofi cina en centres oficia ls dins el poble" a partir d'octubre de 1936 Violencia i repressió (6). Aq uesta opinió, molt estesa, la co m pa rteix Ignasi Terradas e n el seu estudi El 9 d'octubre de 1936 la Ge nera lit at dis TOI i la relativa ca lma, Pui g- reig no es va sobre l' Ametlla de Merola (7) : "Només quan sol el Co mite de Mi lícies Antifeixistes i els esca pa r del desgavell general: el 22 de j u el co mite revolucio nan' passa a depe ndre de comites localsde Ca talunya i ord ena la cre li oll 'esglés ia parroquial cremava i els di es Puig -reig, l'Ametl/a es va sentir relati va ment ació de Co nse ll s Municipals seguint crite següenls també ho feren les de les co loni sa lvada deIs radicalismes de Nava s". Un a ri s de proporciona li tat fixos. Així, els mu es i les a lt res esglésies i ermites del lerme. im atge fon;a diferent és la que deixa mos nicipi s de 5.000 a 20.000 habit ants com Les perdues en el patrimoni artísti c i cu l se n Jaume Sancri sloful a les seves memo Pu ig- reig tindran 22 conse ll ers: 6 d'ERC, tural van ser importanls ( 11 ). Quanl a la ri es (8), quan recorda la nota que arriba al 6 de CNT-FAL 4 del PSUC, 2 del POUM, 2 violencia co ntra les perso nes, la xifra és de comite de Montclardes del co mite de Pu ig de la Uni ó de Rabassa ires i 2 d' Acció Ca ta 13 execucions del total de 128 que es va n reig: "Al camarada presidente de Co mité. lana Republi ca na . Aixo so lu cio nava la produir al Bergueda (12), xifra que, en re Monte/al'. Sa lud: Desa rm ad a las derechas y qües ti ó de la represenra ció de cada for<;:a, lació a la població LO tal, és se nsibl emenl quemad inmediatamente la iglesia con todos sus pero creava situacions curioses en atorgar infe ri or a la de la majori a de pobles propers ense res; si el miérco les no lo habéis hecho, representació a forces que no teni en afili com Giro ne ll a, Olva n, Nava s, Sa ll elll, Artés, vendremos los de Puig -reigyecharemosalJuego ats al municipi o atorga nt una for<;:a irrea l etc. La violencia contra perso nes va tenirdos a todos los que se pongan delante para impedir i desproporci onada a d'altres. A Puig-reig moments algid s: el caos deis primers dies i lo. Viva el co munismo libertario . Robles, el nou Co nse ll Municipa l es reuní el 15 se l manes de la guerra i els darrersdiesabans presidente del Co mité de Puig-reig ". Co mpo r d'octubre de 1936. Els co nse ll ers eren : de I'a rribada de les I ropes feix isles . Així I ro tament contrad icto ri en aparen <;:a , o pot Jose p Bad ia, Ramon Oli va , Josep Quinta bem que al principi de la guerra foren as se r no tant si tenim en compte que deixe n na, Joan Casell es, Josep Sitges i Joa n Planas sassinats dos joves fejocisles: Miqu e l als de Montclar un ma rge de dos o tres di es, d 'ERC; Esteve Go rgas, Ra m on Vi le ll a, lLill euda, de Ca l Vidal (29 dejuli ol) i Jaume temps sufi cient per amagar el que ca lgui i Josep Parcerissa, Jose p Patzí. Joa n Ca no i Serra, de Pu ig- reig (23 de se lembre), i lam a qui ca lgui. Hipotesi aques ta gens in ver Josep Ca nal de CNT-FA I; Josep A. Robles, bé gent de dreles,o tinguda co m a ta l. com semblant si pe nsem que a Berga van actu Joan Vil ardaga, Joan Pui gce rcós i Fra ncesc I' home de ca l Polvorer de Fonoll el. Ja al ar de ma ne ra similar, co m h o record a Se uba del PSU C; Vice n <;: Mo rros i Josep fina l de la guerra fou assassin ada Magda Ramon Casal s, "Ramonet Xi c", des tacat Torra d'AC R; Maurici Claret i MarcTorre- lena Serra. Allres, com el doctor a llís,
L'EROL 37 m e mbre de la Lli ga, no va n ser m o lesta ts eJ., O. T • .. ( 13). o o- o Ca pítol a pa n és el de la persecució reli ' :· ., : IV. : ~ - .BE:I ·· 6 · " . t', 04 .Q" . ¡B . ¡¡SS giosa: de la quasi dotzena de ca pe llans que A TO·T . EL, ~ p .OBL· e ANTlf . E · IXIS .T~ · hi ha via al municipi tots es van pode r sa l '. '...... " .' var tre t de m ossen Josep Barnio l, ca pe ll a Obh~. " r- l. ntec"¡", dt pn., 4I"Ii:!IIU""1iI,.boOlnk .<1. q\tt t/oi <:91'1",,;"" th liftbklk q" nO _,*n compt".nllre, o qt~C co m~~ , "" bi : ~ ;..~ tf.~(i .te , • .t;uffl' . i ~1 .,; toftetWn ('bn t ~ d e l' Ame llla, de tingut a Avia i mort a pro p d frld..... , .... vden, I"'éc"'u. • n ~I!"nd"'. t.. ..,.;.mé ~ ~ qI tI·';""ri 1lacJ,aan... .,m'jo fa ¡t..pi...... n' f utrrmtnartt • tou ~k. n~ : f.-:ntbfñ,· ·~ ,~ . ~ .... .c. oÍn-ctlu """1k r.a COII'I ...... ,... '" d e l'Espunyola e l 19 d 'agost de l 36; fin s i k'U COfh.tucta I ti.. Ieat kh. '. " I . ' tot e ls dos vi ca ri s de Puig-reig van seguir Qua"J .h e·".m_,. t' Fi'."'"",;,j,Ji.K !)I,. •~ c;,. •l" :t ; ~r. R~~ ; desembre s'ha relo rn al a les seves fa m ílies les ,,, ..... o~,'on de',. ~oiO.¡'I"'-;"'9.~ ·· ~ .¡'ni¡', f.ili, ; ~, r Á~~ · ~~·~ ; ¡j,¡~;. I··.'· . ·J' religioses de la Colonia. No més hi queda Ange · O •• "!,IOf. ". l. c. "IOnj~. C : ~ "r"C<:: ~/;,í~\~\ Cío";" (aa l' ~~ Vlc~.~~;'.~~" ' e .. "".. , a..Jt. (~1 11 dd TrI~ ). J-P S. ...& ~ r.."rl'¡';¡~r.'jo."·a.'l;ll'j;;ttolú.... .'! , .• ..;. ¡ : la So lera casa del seugerma ", se mbla ntme n t o ..er\on d.' ~,r. •.~ ~ ·ri4'· i!Jn · ~-"'m";'riU f:¡ . ~ i ot,~' ! ' ~ . f'ulr L'EROL 39