DOSSIER ANNA VENTURA

Inventari dels castells medievals a la comarca del Berguedà

L’inventari dels Castells medie- les llegendes, però poc conegut bàsica sobre cadascun dels cas- dos aspectes molt importants per vals de la Comarca del Berguedà des del punt de vista històric i tells, i com que es tracta d’un atendre el patrimoni casteller. és un Treball de Recerca que es documental. Aquest treball no inventari, poder fer posterior- va realitzar durant el curs 2003- pretén ser res més que una peti- ment, una selecció i un estudi 2004, ara fa quatre anys, amb la ta guia per tal que, en un futur, més aprofundit. Tot i això, sí que Una mica d’història fi nalitat d’estudiar i localitzar tots se’n pugui fer un treball molt cal dir que aquest treball de camp els castells existents a la nostra més exhaustiu. No es tracta tant es va recolzar en una síntesi bibli- La informació bibliogràfi ca sobre comarca i conèixer el rol històric d’un treball bibliogràfic de camp ogràfica sobre els marc geogràfic la comarca del Berguedà ens diu que jugaven aquests 46 castells i de síntesi a partir de l’elabo- i històric dels castells medievals que no va ser fins a finals del en l’època medieval; també per ració d’unes fitxes en les quals de la comarca del Berguedà i s.VIII i al llarg del s.IX, que els deixar constància, sobretot grà- s’hi ressenyen els següents con- les característiques dels castells Francs ocuparen les terres situa- fi ca i descriptiva, dels elements ceptes: l’àmbit, la denominació, medievals en general, ja que són des al sud dels Pirineus i crearen arquitectònics dels castells que el municipi, l’emplaçament, la la Marca Hispànica. L’ocupació encara existeixen i que de ben titularitat, la tipologia, l’ús actual, Franca dominà, fins a finals segur no trigaran gaire a desa- la descripció, les observacions, del s.IX, les terres de l’Alt Ber- parèixer i, d’alguna manera, per la història, les coordenades geo- guedà i tot sembla indicar, que prendre consciència del deteri- gràfiques, l’estat de conservació, el Baix Berguedà formava part orament del patrimoni històric l’estil i l’època de cada castell. de la perillosa terra de frontera. casteller de la nostre comarca. Es va creure convenient tractar Al llarg del s.IX es tenen no- Els castells és un tema sug- aquests punts perquè esdevenen La façana de l’església tícies de l’existència de nuclis del castell de Gòsol gerent, sempre lligat al món de claus per accedir a la informació d’hàbitats de l’Alt Berguedà. Els (FOTO CARME SELLÉS) documents parlen de pagesos que treballen terres, les com- pren i les venen, i sempre fan referència a parròquies de l’Alt Berguedà, ubicades a les valls; no és fins a finals del s.IX que es troben les primeres notícies sobre els castells. L’any 830 és documentat el Monestir de Sant Salvador de la Vedella () i la Vila Tineosi (Cercs), el 833 l’església de Santa Maria de Lillet i el 857 la de Sant Martí de . Els pagesos, que vivien en masies aïllades, s’aple- gaven sota la protecció que oferia una parròquia. L’aparició del castell és més tardana, correspon a finals del s. IX i començaments del s.X i s’ha de relacionar amb l’obra repobladora del comte Guifré el Pilós al Baix Berguedà, amb la construcció dels castells de Puig-Reig, Merola, Serrateix, Montdarn, , Obiols, Avià, Gargallà i Sorba. Aquests castells formaven una línia fron-

18 L’EROL terera i protegien les terres com- gràcies als topònims “Guàrdia”, Detall del castell de Guardiola la seva funció era de defensa i tals, més concretament el Comtat “Torre” o “Tor”, “Miralles”, entre (FOTO CARME SELLÉS) vigia envers els atacs del poble de Cerdanya i la seva zona sud, d’altres, construccions que for- musulmà, com també, d’enllaç i Castell de Saldes el “pagus”, i comtat de , maven part de la xarxa defensiva protecció de punts de poblament (FOTO CARME SELLÉS) dels atacs musulmans. La cons- de la terra de marca. Molts dels importants de la comarca del Ber- trucció de castells es completava castells medievals no eren castells guedà. Però moltes d’aquestes amb la construcció d’esglésies i termenats, sinó torres de vigi- edifi cacions, en perdre els seus l’assentament de pagesos al Baix lància que primer es construïen usos fronterers, es van abando- Berguedà. amb fusta i que, després, es van nar i, posteriorment, desapa- A l’Alt Berguedà no hi ha cas- bastir amb carreus ben tallats. regueren, com passà a , tells documentats al s.IX i X. Tot Exemples importants d’aquestes Obiols, Sagàs, entre d’altres. sembla indicar que el relleu ac- torres de vigilància que amb el Als segles IX, X i XI les simples cidentat era la principal defensa temps, i especialment a la baixa torres de fusta sofriren un canvi dels petit nuclis d’aquesta zona i edat mitjana, es van convertint tes per bastir esglésies, masies, important, ja que es van anar que l’estructura organitzativa era en importants cases fortes són les molins, ponts i tota mena de substituint per altres de més re- la parròquia i la vall. Tot i això, masies de Cal Fèlix (), construccions. Els castells es van forçades i segures, l’origen de les hi ha exemples de castell com la Costa de la Cavalleria, Palau convertir en impressionants pe- quals era d’influència romana. el de Lillet (documentat des del del Roc i la Cortada dels Llucs dreres que s’han aprofitat sempre Presentaven una estructura arro- 833 i que devia haver protegit i (Santa Maria de Merlès), el Soler i que encara avui, malgrat que donida, quadrada o troncopira- vigilat la Vall del mateix nom), el de Jaumàs (Puig-reig), Palau de tots estan protegits legalment i midal, com per exemple la Torre de Brocà, que des del 893 prote- Biure (Olvan), la Torre de Foix tenen la màxima categoria de del Castell de Gósol, l’aparell de gia la Vall del Bastareny o el de (Guardiola de Berguedà), entre BCIN (Bé Cultural d’Interès les quals era fet de carreus, units Castellar de n’Hug, documentat d’altres. Nacional), els carreus d’alguns amb morter de calç i amb un o el 904, entre d’altres. Els grans castells eren els “ter- dels castells s’han aprofitat per dos nivells, depenent del tipus Llevat d’aquests exemples, menats”, construccions que eren construir xalets moderns. de torre. pocs si tenim en compte l’exten- la residència d’un important L’organització interna d’aquest sió territorial i la seva complexitat senyor feudal que com a tal tenia tipus d’edificacions era a planta geogràfica, a l’alt Berguedà els jurisdicció civil i criminal sobre Els castells medievals baixa: el magatzem/rebost o, com castells són força tardans i, més un ampli terme. Aquests castells és el cas dels castells berguedans, concretament, es construeixen no paren de créixer al llarg de Cal remuntar-nos als orígens s’utilitzava com a fonament de la a partir del segle XI; aquest és el l’època medieval i viuen tots els històrics dels Berguedà (fi nals s. torre i estava cobert de grans pe- cas dels castells de Saldes, Gòsol, períodes de prosperitat i de crisi VIII i principis s. IX) per a trobar- dres; a la primera planta hi havia l’Espà, Fígols, Peguera, Rosset, la de 1000 anys d’història i les cir- hi les primeres construccions l’accés a la torre mitjançant una Portella i , entre d’al- cumstàncies especials en relació castelleres medievals. Sembla escala de fusta, ja que en cas de tres, i sobretot del segle XII com a cada família feudal. que es tractava d’unes simples ser atacada era retirada i des de són els de Fraumir, Espinalbet o Hem de tenir present que bona torres de planta circular (molt l’exterior era molt difícil d’acce- Guardiola. Mentre, a les terres part dels castells de Catalunya rudimentàries) fetes de troncs dir-hi, també, hi havia l’habitatge planes del Baix Berguedà, es van ser ensorrats per ordre de Fe- de fusta encastats a la roca que del castlà (responsable de la tor- documenta, des de finals del segle lip V; amb tot els de les comarques servien de suport a l’estructura re); a la planta segona hi havia la IX i al llarg del segle X una espessa Pirinenques i Prepirinenques (i i, en molts dels casos, hi havia residència dels homes d’armes i xarxa de castells: Merlés (893), per tant, els de l’Alt Berguedà), la presència d’una palissada (1); els servidors i a la : hi ha- Avià (898), Olvan (899), Clarà estaven abandonats al segle XIII un bon exemple n’és la cone- via un conjunt de merlets. (907), Casserres (907), Puig-reig quan els centres de decisió polític guda Torre d’Obiols. A partir del Posteriorment, aquestes edi- (907), l’Espunyola (950), Viver i econòmic van passar a les ciu- segle IX, al Baix Berguedà, hi va ficacions, dins el conjunt del (988) o Montmajor (982). tats i viles. L’abandonament, no haver una important presència castell, passaren a ser la Torre de Als castells cal sumar-hi les d’anys sinó de segles, va provocar d’aquest tipus de torres que for- l’Homenatge d’aquest. torres de vigilància, de les quals la seva ruïna, i alguns aprofitaren maven part de la línia fronterera Al voltant de la torre s’hi cons- en tenim constància , sobretot, el material dels murs i cober- de la Marca Hispànica i, per tant, truí un o dos recintes murallats,

L’EROL 19 el Sobirà (2) i el Jussà(3). Així SENSE CAP RESTA MUNICIPI AMB RESTES ARQUITECTÒNIQUES com també, la presència d’una ARQUITECTÒNICA capella era important i tant podia 1- Avià Torre d’Obiols trobar-se a l’interior, com pas- 2- Avià Castell d’Avià sava en el Castell de Blancafort, 3- Avià Castell de Clarà com a l’exterior, com és el cas de Querol. 4- Bagà Castell/Palau de Bagà Tot i això, les necessitats de- 5- Berga Castell de Berga (antic) fensives van fer evolucionar aquest tipus de construccions 6- Berga Castell de Madrona tot adaptant-les com a un petit 7- Casserres Castell de Casserres hàbitat per a l’exèrcit i, poc a poc, 8- Castell de l’Areny Castell de l’Areny dins el recinte murallat s’aniran construint habitatges, cisternes, 9- Castell d’Espinalbet pous, sales, entre d’altres. Cal dir, 10-Castellar del Riu Castell de Terçà que cada Vall disposava d’una 11- Castellar del Riu Castell d’Estela fortificació castellera que l’ad- ministrava i, alhora, defensava 12- Castellar de n’Hug Castell Castellar de n’Hug la població d’aquesta com per 13- Castellar de n’Hug Castell de Meranges exemple Brocà, pel què fa a la 14- Cercs Castell de Blancafort Vall del Bastareny. És en el segle XII quan el con- 15- Cercs Castell de Puigarbessós junt casteller s’amplia amb un 16- L’Espunyola Castell de l’Espunyola seguit de construccions disposa- 16-b- L’Espunyola Castell de Castellserà des al voltant d’un pati interior i amb unes torres en els angles. A 17- Fígols Castell de Fígols partir del segle XIII al voltant dels 18- Fígols Castell de Peguera castells es localitzaven els primers 19- Castell de Gironella “barris”, nucli de poblament sota la protecció castral. 20- Castell de Faia Els castells del Berguedà esde- 21- Gisclareny Castell de Murcarols vingueren un centre de poder im- portant, tot i que amb la crisi del s. 22- Gisclareny Castell de Gisclareny XIV i XV es van abandonar i, pos- 23- Gósol Castell de Bonner teriorment, desaparegueren. Cal 24- Gósol Castell de Gósol dir, que l’estructura organitzado- ra dels castells de l’Alt Berguedà i 25- Gósol Castell de Fraumir el Baix Berguedà eren diferents: 26- Guardiola de Berguedà Castell/Torre de Foix els de l’Alt Berguedà tenien una 27- Guardiola de Berguedà Castell de Brocà funció més dedicada a l’admi- nistració (pagus) i de control de 28- Guardiola de Berguedà Castell de Guardiola les principals vies d’accés que 29- Montclar Castell de Montclar menaven a Cerdanya, sobretot. 30- Montmajor Castell del Sunyer d’Aguilar Tot i això, en els segles XI-XII, al Baix Berguedà s’hi edificaren im- 31- Montmajor Castell de Montmajor portants castells termenats com el 32- Montmajor Castell de Querol de l’Espunyola, Puig-reig, entre 33- Castell de la Pobla de Lillet d’altres, les funcions dels quals eren de vigilància de fronteres, 34- La Pobla de Lillet Castell de Lillet o de la Vila protecció de camins i vies de co- 35- Olvan Castell d’Olvan municació, de nuclis d’habitatge i, sobretot, seu del poder feudal 36- Puig-reig Castell de Merola dels senyors i signe de l’autoritat 37- Puig-reig Castell de Puig-reig superior del Comte. 38- Castell de la Portella 39- Sagàs Castell de Sagàs Els castells medievals 40- Saldes Castell de Saldes a la Comarca del Berguedà 41- Saldes Castell de l’Espà

El Berguedà és una de les comar- 42- Santa Maria de Merlès Castell de Merlès ques que compta amb un patri- 43- Santa Maria de Merlès Castell de Ginebret moni casteller molt important. 44- Vallcebre Castell de Grallera Dels 31 municipis que conformen la Comarca, en vint d’ells s’hi ha 45- Castell de Roset trobat restes de castells, torres 46- Castell o Castellot de Viver

20 L’EROL o cases fortifi cades. Aquest fet permet dir que el Berguedà era una comarca estratègica de pas, de control i de guaita. Els castells del Baix Berguedà jugaven un paper important en la defensa de la frontera de la Marca Hispànica, en un primer moment, i els de l’Alt Berguedà formaven part d’una xarxa de comunicació i control dels camins que anaven cap a Cerdanya. Així doncs, amb un total de 46 castells identifi cats i trobats, de 33, en queden restes que n’identifi quen l’estructura, i 13 han desaparegut i sols es poden conèixer a través de dife- rents referències bibliogràfi ques. Aquest fet ens ha de fer refle- xionar sobre l’actualitat de tot aquest patrimoni i el perquè de la seva progressiva desaparició. Hem de tenir present que des de l’any 1949 el patrimoni cas- teller compta amb la defensa del “Decreto de 22 de abril de 1949, expedido por el Ministerio de Educación Nacional (B.O.E. Castell de Roset Així doncs, ens ha de quedar MUÑOZ, J.M: PLADEVALL, A.; 5-5-1949) sobre protección de los (FOTO CARME SELLÈS) clar que dels quaranta sis indrets TOSAS, T.; Catàleg de Monuments i castillos españoles”, que vetlla per a castellers de la nostra comarca Conjunts Històrico-Artítics de Catalu- la seva protecció. En tot moment nya, -De- (potser, fins i tot, algun més dels es deixa molt clar que el Patrimo- partament de Cultura, , que s’han trobat i estudiat), en ni casteller és un bé de tots i que 1990. trenta cinc encara s’observen RIU, M.; BOLÓS, J.; Observacions s’ha de conservar. L’article primer restes que sota cap concepte es metodològiques, esquemes descriptius és molt interessant, ja que s’es- poden deixar perdre, perquè i notes de treball per a l’estudi de les menta “que tots els castells sigui sinó perdrem part de la nostra fortifi cacions i castells medievals. RIU, quin sigui el seu estat de conser- mativa que ens pugui ajudar a M.; Castells, guaites, torres i fortaleces identitat, de la nostra història. vació, queden sota la protecció de evitar la progressiva desaparició de la Catalunya Medieval, Acta Me- També hem de tenir en compte l’Estat, que impedirà qualsevol de tots aquests castells. El Parla- dievalia, Annexos d’Arqueologia que a ytravés d’aquest patrimoni intervenció que modifiqui el ment de Catalunya va aprovar la medieval. Annex 3. Facultat de es pot: divulgar el passat històric Geografi a i Història de la Univer- seu caràcter o pugui provocar el Llei de 16/1985 del 25 de juny, del Berguedà i dinamitzar un re- sitat de Barcelona, 1986. seu deteriorament”. També, en en la qual es cataloguen tots els curs patrimonial per a ús turístic. SANTANDREU, M.D.; Els castells del l’article segon es fa un esment castells com a BIC (Béns d’Interès Si es vol dinamitzar el patrimoni Berguedà en un document de 1309. molt clar a la implicació que hi Cultural). XXII Assemblea Intercomarcal de la nostra comarca primer han de tenir els ajuntaments: Tot i això, ens hem de parar a d’Estudiosos, Ajuntament de cal conèixer-lo, preservar-lo i “Els Ajuntaments que en el seu pensar què passa realment amb Berga, 1982. valorar-lo. Decreto de protección de los castillos terme municipal es conserven tot aquest patrimoni?. Es troba españoles, 22 de abril de 1949. aquests edific són responsables protegit?. Es pot comprovar que Llei 16/1985 del 25 de juny del Pat- ni el Decret de 1949 ni la Llei de de tot el mal que els pugui afec- Bibliografi a rimoni Històric Espanyol. tar”. En l’article tercer es fa un 1985 s’han aplicat, tret d’alguns AA.VV; Des de la frontera, castells me- clar esment i incís a la vigilància casos com Saldes, Gòsol, Bagà. dievals de la Marca, Edicions de la i conservació dels castells per part Fins i tot, en alguns casos, els pro- Universitat de Barcelona, 2001. d’un arquitecte conservador amb pietaris del castell han desmuntat BOLÓS, J.; Catalunya Medieval, Pòrtic, les mateixes atribucions i catego- els carreus i els han fet servir Barcelona, 2000. ries que els arquitectes de zona per bastir dintells de finestres CASELLAS, I.; ROSINYOL, J.M.; SANTANDREU, M.D.; Castells i portes de les masies. Aquesta del Patrimoni artístic Nacional. medievals del Berguedà (1 i 2), Amics Per últim, en el quart article es manca de consciència, protecció del Romànic del Berguedà, Berga, disposa que la Direcció General i conservació del patrimoni que 1999. de Belles Arts , per mitjà dels seus s’ha detectat a la nostra comar- CATALÀ i ROCA, P.; Castells i torres organismes tècnics, realitzarà un ca permet afirmar la manca de de Catalunya, Aquari, Barcelona, inventari documental i gràfic dels sensibilitat que hi ha tant a ni- 1981. Catalunya Romànica, dirigida per Jordi castells existents. Però la realitat vell privat com públic envers el Vigué, , Enciclopèdia Catalana és una altra, ja que cap d’aquests nostre patrimoni, que és el que S.A., vol. XII, Barcelona, 1985. articles es compleix i a nivell de ens explica la nostra història i ens DALMAU, R.; Els Castells catalans. Anna Ventura i Sellés Catalunya no es coneix cap nor- permet entendre-la. Barcelona, 1979.

L’EROL 21