94.qxp 30/10/07 23:04 Página 16

D OSSIER JOSEP BUSQUETS

Refugiats a durant la Guerra Civil

La Guerra Civil espanyola 1936- seus domicilis per passar a altres siderada amb deteniment la si- nostia, Fuenterrabia), altres de 39 ha generat tot un allau de lli- regions i Antoni G. Birlan, Con- tuació, creien més humanitari no Carabanchel i Madrid, una famí- bres i articles en els que els seus seller de Sanitat i Assistència So- enviar infants sols sinó famílies lia de Tardienta (Osca) i, final- autors comenten les diverses fa- cial de la Generalitat dictava una senceres, ja que resultava molt ment un home de 51 anys, origi- cetes o aspectes d’aquest conflic- ordre amb data 17 d’octubre (2) dolorós haver de separar els fills nari de Puertollano. Aquest te bèl·lic, però em sembla que en la que deia: i detallava tot se- de les seves mares o familiars. nombre es mantingué amb lleu- s’ha parlat molt poc d’un proble- guit les mesures que s’havien de També deia que, tot i que encara geres altes i baixes durant les set- ma que afectà directament un prendre. no s’havia reunit la junta d’As- manes següents, fins que en el nombre molt important de perso- En el Llibre d’Actes del Consell sistència Social de Gironella, ell mes de març arribà un segon con- nes i, indirectament, encara a municipal de Gironella s’hi tro- pensava que el millor lloc per tingent format per 93 persones moltes més: em refereixo a la ben, com si es tractés d’una no- aposentar-hi les famílies que vin- que venien, majoritàriament, de multitud de refugiats (1), en la vel·la per lliuraments (en aquest guessin de fora seria la Torre Alsi- Manzanares (Ciutat Reial), Ma- seva majoria dones i criatures, cas, parlaríem d’una tragèdia), els na. drid i Andalusia (Ronda, Màlaga, que es van veure obligats a deixar diferents passos seguits per a la En la reunió del consistori de la Estepona, Itrano, Jerez de la els seus pobles perquè s’hi estava instal·lació de refugiats a la nostra setmana següent, Valldaura in- Frontera i Almodóvar del Rio). combatent o que en fugiren per vila. La primera referència es tro- formava que, reunida la junta i Però l’allau més important es temor a les possibles represàlies ba en la sessió celebrada el 28 visitada la Torre Alsina, havien produí el 5 d’octubre de 1937 en l’avanç de les tropes franquis- d’octubre de 1936 quan Benet comprovat que hi podien cabre quan, davant la imminent caigu- tes. Fóra interessant escatir els Valldaura, conseller encarregat unes catorze famílies, que ja ha- da d’Oviedo en poder de les tro- motius pels quals un assumpte de de Sanitat i Assistència Social, in- vien estat demanades. Afegia pes franquistes, arribaren 334 re- tanta transcendència ha passat formava els seus companys de que, de moment, les despeses fugiats, quasi tots procedents força desapercebut i quasi només consistori del pregó que havia fet anirien a càrrec del Consell Mu- d’Astúries. I anà creixent el nom- s’ha parlat dels refugiats que sor- cantar per l’agutzil per tal que, nicipal però ja s’estudiaria la for- bre de persones que buscaven i tiren de l’estat espanyol, especial- aquelles famílies que estiguessin ma de fer un repartiment de quo- trobaren recer a Gironella fins a ment dels infants traslladats i re- disposades a acollir algun infant tes entre tots els gironellencs. assolir el punt àlgid el mes de tinguts a la Unió Soviètica. provinent de la zona de guerra i El tema continuà en la sessió maig de 1938, quan arribaren Molts d’aquests refugiats, pro- que estava refugiat a Catalunya, del 9 de desembre quan Valldau- 279 persones procedents de les vinents d’altres regions espanyo- ho comuniquessin a l’Ajunta- ra va explicar que, des de , terres de Lleida, que féu pujar les, van trobar acolliment en les ment; també els informà que ha- els havien comunicat que serien fins a 965 els refugiats presents a diferents ciutats i pobles de Cata- via pres aquesta decisió sense uns 1500 els refugiats destinats a Gironella, vila que en aquell mo- lunya i, en els últims mesos de la consultar-ho abans per complir aquesta comarca, 200 dels quals ment tenia una població empa- guerra, la nostra comarca fins i l’ordre rebuda de la Conselleria s’haurien d’aposentar a Girone- dronada de 4356 habitants (4). tot va emparar força catalans de de Sanitat demanant una contes- lla; i ja s’havien començat les ges- En el moment d’arribar els pri- les terres de Lleida que fugien ta ràpida sobre el nombre d’in- tions per tal que fossin ben atesos mers refugiats es va constituir dels horrors d’aquella guerra fra- fants que es podien acollir a cada quan arribessin. Plarromaní, un una comissió encarregada de fer tricida. En aquest article voldria poble; aquesta ordre ja s’havia altre dels consellers, afegia que un repartiment entre els vilatans fer una mica de llum sobre aquest contestat el dia 24 dient que Gi- tenia la clau de la torre de Bas- per tal de recollir fons destinats a tema i parlar de la presència i in- ronella podria emparar entre 75 i sacs, on segurament trobarien atendre les primeres despeses cidència d’aquestes persones a 100 d’aquests infants. Atenent elements útils pels refugiats com ocasionades pels nouvinguts, fins Gironella, segons la documenta- les informacions donades, l’ac- també se’n podien trobar en al- que poguessin cobrar el subsidi ció conservada en el nostre Arxiu tuació del conseller fou aprovada tres pisos que havien quedat de dues pessetes per persona i dia Municipal. per tots els membres del consisto- buits. Un tercer conseller, Lladó, promès per la Generalitat. El càl- Com a conseqüència de la cai- ri. informava que el director de Vila- cul estava fet per aplegar unes mil guda en poder dels sollevats de No es parlà més del tema fins el domiu li havia comunicat que els pessetes setmanals i les quantitats les ciutats d’Irun i Donostia a pri- 25 de novembre quan altre cop el podria proporcionar matalassos, assignades anaven d’una a deu mers de setembre de 1936 i la ba- conseller Valldaura explicava als si ho creien convenient. pessetes, segons les possibilitats talla que es lliurava a l’entorn de seus companys que, en el viatge Els primers 78 refugiats van econòmiques de cada família i Madrid, començà a prendre im- que havia fet a , havia arribar en tren a Gironella el dia s’encarregà a cada empresa la re- portància l’evacuació de personal passat pel Comitè d’Ajut als Refu- 11 de desembre (3) i la majoria tenció de la corresponent quanti- civil que havia d’abandonar els giats i allà l’informaren que, con- procedia dels País Basc (Irun, Do- tat als seus treballadors. D’aques-

16 L’EROL 94.qxp 30/10/07 23:05 Página 17

col·legi que les Germanes Domi- quals eren mainada (5) i força es- niques tenien al carrer d’; taven malalts, el problema s’a- les masies de can Gironella i cal greuja encara més. No és gens es- Rescloser; el pis de mossèn Bover, trany que el desembre de 1937 al carrer de la Fe; la casa número l’alcalde de Gironella adrecés al 7 del carrer del Padró i, ja en els conseller de Finances de la Gene- últims mesos de guerra (segona ralitat de Catalunya la carta que meitat de 1938), el local que ha- transcric, exposant la difícil situa- via estat la seu del P.O.U.M. Al- ció del municipi: guns d’aquests edificis quedaren “En Francesc Torrents Torres força malmesos, altres es conser- obrant com Alcalde-President del varen prou bé. No cal dir que l’- Consell Municipal de Gironella, a Hospital de Gironella també serví V.E. atentament acudeixo i EXPOSO: d’estatge a força refugiats malalts Que aquesta Corporació en cap mo- ja que, segon un escrit de l’abril ment ha posat el més lleu obstacle a de 1938, de les 55 persones in- que en aquest Municipi la Generali- gressades en aquest centre, més tat de Catalunya hi enviés a residir de la meitat eren refugiats. totes les persones refugiades de zones PROVEÏMENTS. de guerra que ha tingut per conve- Gironella disposa d’un terme nient, a pesar de que en cada ocasió municipal molt petit (menys de aquest Consistori ha fet avinent no set quilòmetres quadrats) que tan sols la migrada situació econòmi- estava ocupat en gran part pels ca de la Corporació, sinó també la si- habitatges urbans i pels equipa- tuació veritablement anguniosa de ments de les importants indús- son proveïment de queviures, que tries tèxtils; per tant, queda un obliga al Municipi a quantioses des- espai molt reduït per ser destinat peses per obtenir els articles més ele- a l’agricultura i la ramaderia i s’- mentals..., per la qual cosa, el cost de han de portar de fora la majoria vida d’una persona refugiada sempre de productes destinats al consum. ha sigut molt superior a la de dues Això, que en circumstàncies nor- pessetes que, des d’un principi, ha si- mals no representa cap proble- gut fixada per la Generalitat de Cata- ma, sí que ho va ser en la situació lunya, i qual cost des de sempre ha ex- bèl·lica que comentem, quan els cedit de tres pessetes; i molt més en proveïments estaven estricta- l’època actual que l’import dels que- ta contribució en quedaren lliu- Factura de pa pels refugiats. ment controlats, per tal d’evitar- viures i dels altres elements indispen- res els que estaven a l’atur i les ARXIU MUNICIPAL GIRONELLA ne l’acaparament. És ben palès sables de la vida tenen ja uns preus llars més pobres. que l’avituallament als seus ciu- veritablement exorbitants, per la Abans de ser aprovada aquesta tadans fou un dels principals pro- qual cosa és del tot impossible el poder disposició en la sessió del Consell blemes amb que toparen els sostenir els refugiats al preu de dues del 23 de desembre de 1936, es ajuntaments no rurals; i, si a pessetes per persona i dia, per quan el La Torre Alsina, també anomenada produí un fort debat entre els ma- aquest problema prou greu hi dèficit que reporta és veritablement Casa dels Refugiats. afegim l’arribada d’un nombre anguniós per aquest Consell Munici- teixos consellers com sol passar ARXIU A.R.B. sempre que es parla de diners. Al- important de refugiats, molts dels pal que, en aquest mes de Novembre guns volien posposar-ne l’aplica- ció fins que fossin rectificades possibles equivocacions; un altre remarcava que, sent per als refu- giats, la gent no hi posaria traves; un altre creia que fora millor apli- car un % sobre les persones que cobraven els sous més alts; un al- tre proposava carregar-ho espe- cialment sobre Com estava pre- vist, els primers contingents de refugiats s’aposentaren a la Torre Alsina, que s’anomenà la Casa del Refugiat però, en anar aug- mentant el seu nombre, calgué buscar altres llocs per allotjar-los i he trobat que també s’habilita- ren per a aquest fi, durant més o menys temps, la torre dels amos de cal Bassacs; la torre i el xalet de Viladomiu Vell; la torre de Vila- domiu Nou; la torre del Puig (Prat de la Riba, 1) i de la Rampinya; el

L’EROL 17 94.qxp 30/10/07 23:05 Página 18

darrer ha donat subsidis a 506 perso- Vulga V.E. disposar sia abonada a hem de dir que un dels pocs pro- guns aliments i aclaria que, si al- nes, entre les tals un bon nombre de aquesta Corporació una pensió diària ductes alimentaris que es produïa guna persona havia de fer un rè- malaltes, que encara augmenta les com a subsidi per persona i dia dels amb relativa quantitat a Girone- gim especial, se’l feia anar a men- despeses. refugiats, la quantitat de tres pessetes lla era la llet que, en aquella èpo- jar a l’Hospital. Per si fos poc, aquest Ajuntament té com a mínim; que sia abonada amb ca, els que formaven la Col·lecti- El febrer del 37 el Consell pendent de cobro una molt important tota la possible urgència la totalitat o vitat de Pagesos Lliures solien d’Empresa de cal Metre comuni- quantitat procedent de subsidis del quant menys tota la quantitat possi- repartir casa per casa. Per regu- cava a l’Ajuntament que ja esta- mes de Gener d’enguany i la xifra de ble que encara manca a cobrar pels lar-ne el consum i atendre els que va d’acord en continuar pagant 68.342 com a procedents de subsidis subsidis del mes de gener de l’actual més la necessitaven, en la sessió les bombetes i altres accessoris dels mesos de setembre, octubre i no- any; i que sian abonades també amb del 20 d’octubre de 1937 s’acordà que es gastaven a la torre Alsina vembre darrers... que, arribant ja l’è- tota la possible urgència l’import dels abolir el repartiment a domicili i però que del fluid elèctric consu- poca de l’hivern, en què en aquest subsidis dels mesos de setembre, octu- racionar-la, situant-ne la distri- mit pels refugiats creia que se n’- Municipi la temperatura arriba ON- bre i novembre darrers; i que, per lo bució en determinades botigues havia de fer càrrec l’Ajuntament. ZE GRAUS SOTA ZERO amb molta successiu, sian abonats els subsidis de la vila, sota el control munici- A mitjans de juny el conseller freqüència, les despeses per atencions amb molta més rapidesa que no es fa pal, on cada família l’hauria d’a- d’Assistència Social, Benet Vall- forçosament han d’augmentar per la hasta la data actual. nar a buscar i servint-se amb pre- daura, exposava al consistori la ineludible necessitat de donar calefac- Visqueu V.E. molts anys pel bé de ferència les que tenien infants, seva “incompatibilitat” amb els ció als susdits refugiats, que no estan Catalunya i de la República. malalts o avis (6). refugiats, amb els quals no volia habituats a aquestes temperatures Gironella vuit de desembre de mil PROBLEMES.- Tot i que, se- tenir cap més relació i feia cons- baixes, agreujada per la manca o es- nou-cents trenta-set.” gons m’han dit, la relació dels gi- tar que havia plantejat l’as- cassesa d’aliments, per ésser a demés Pocs dies després enviava una ronellencs amb els nou vinguts sumpte en el si de l’organitza- aquest Municipi eminentment indus- carta semblant al Conseller de va ser força bona, per al Consell ció que representava (E.R.C.) trial i pobre agrícolament.... Governació i Assistència Social Municipal de la vila els refugiats per tal de ser substituït. L’Ajun- Comprendrà V.E. la veritablement posant èmfasi especial en els pocs foren un niu de problemes. Com tament acordà que, mentre no anguniosa situació d’uns adminis- subministraments que rebien de que molts arribaven només amb es resolgués aquesta situació, el tradors que volen i no poden atendre la Conselleria de Proveïments de el que duien a sobre, l’Ajunta- Conseller en Cap es faria càrrec i, al objecte de minvar en lo possible la Generalitat i en l’encariment ment es convertí en el banc on del departament. (7) tan desairades situacions, és per lo que experimentaven cada dia els demanar préstecs i ja en la sessió En la sessió del Consell del 14 que respectuosament SOL·LICITO productes alimentaris, de vestir, del primer de gener de 1937, de juliol es deia que “per solucio- farmacèutics i de calefacció. I si la s’explica que un refugiat dema- nar els conflictes derivats de l’actual situació ja era anguniosa el de- nava diners per poder anar a Bar- forma d’assistència als refugiats, ha- sembre de 1937 amb 506 refu- celona a cobrar un deute pen- via semblat de donar-hi una nova or- giats, podem imaginar-nos com dent; aquest mateix es queixava ganització de manera que ells no ha- devia ser el maig de l’any se- del tracte que rebien en l’aspecte guessin d’intervenir en els menjadors güent, quan s’arribà a 965. alimentari i el conseller Valldaura i, a l’efecte s’ha convingut que Relacionat amb els queviures ho justificava per la manca d’al- aquests i els treballs de la cuina anes-

Foto de la senyora Virgínia Estrada que, amb les seves quatre filles, vin- gueren a Gironella com a refugiades. ARXIU M». TERESA VIZCARRA ESTRADA

Torre de Viladomiu Nou. ARXIU A.R.B.

18 L’EROL 94.qxp 30/10/07 23:05 Página 19

sin a càrrec de dues infermeres de l’- lògic, sinó que acordà estudiar-ho, Hospital, les quals tindran cura, a potser per evitar greuges compa- més, de comprovar les partides de gè- ratius; i no he trobat que se’n par- nere que els siguin entregades. Per lés mai més. això es necessitarà una bàscula i han INCAUTACIONS: Davant l’a- demanat també una nevera.” rribada d’uns tres-cents refugiats, Lògicament, com més creixia el el Consell Municipal acordava el nombre de persones refugiades, 2 d’octubre de 1937 donar-los la més eren les reclamacions i pro- benvinguda i que se’ls atengués blemàtiques presentades i, per tal tan bé com fos possible “... fent les d’atendre-les, el Consell Munici- adquisicions de roba, mobles i efectes pal es veié obligat el 27 d’octubre que calguin i habilitant els locals que de 1937 a destinar exclusivament siguin necessaris, fent les despeses que a Oficina del Refugiat una sala de siguin oportunes, i que per col·labo- l’ex-rectoria de Gironella, confis- ració a aquestes necessitats, que es cada el juliol de 1936. conceptuen de força major...de la gue- AJUDES.- L’octubre de 1937, rra que sofreix Espanya, la Providèn- davant l’arribada d’un important cia Municipal requereixi per pregó nombre de refugiats, el Consell públic i adoptant les mesures que con- Municipal demanà a tots els co- ceptui necessàries, a totes les persones mitès d’empreses tèxtils del mu- que tinguin familiars en ignorat pa- nicipi que els donessin roba per rador o desertors de l’Exèrcit, per a fer-ne vestits; sabem que al- que amb tota urgència lliurin totes les menys l’E.C. Viladomiu contestà robes i matalassos com també el plat i donant una peça de 100 metres coberts que utilitzaven els fugitius es- de percal. mentats i... facultant-los per a que Com hem dit, una part signifi- ocupin les finques urbanes que con- cativa dels refugiats que trobaren ceptuïn oportunes per a l’allotjament hostalatge a Gironella eren bas- dels susdits refugiats...”. I el dia 7 cos i asturians (8) i tant el Govern del mateix mes afegia que es faria d’Euskadi, exiliat a Barcelona, “...càrrec de tots els mobles, robes i com el Centre Asturià de la Ciu- efectes de dormitori, cuina i menjador tat Comtal, procuraren canalitzar dors infantils, que arribaven del Torre de Viladomiu Vell. existents en el pis que ocupava el ciu- ajudes concretes per als seus pai- “Fons de Solidaritat Internacio- ARXIU A.R.B. tadà Pere Illa, en ignorat para- sans, dintre del que els era possi- nal”. dor...”(10) ble. El desembre de 1937 i des de Per una carta datada el 17 d’a- Gràfic del nombre de refugiats. DEMOGRAFIA.- També en els Gironella, es demanava a la co- gost de 1938 sabem que el “Ser- DOLORS BUSQUETS llibres de naixements i enterra- missió d’Euskadi roba d’abric per vicio Internacional de los Amigos al rigorós hivern i en tornaven a Cuáqueros” tenien a punt uns demanar l’abril de 1938 davant paquets de plats que els havien l’arribada d’un grup de refugiats demanat per a la Cantina Infantil molt mal vestits. El març de i es podien passar a recollir, pa- 1938 el Centre Asturià feia arri- gant 75 ptes.; i que havien enviat bar a Gironella carn, llet, sucre i dues caixes de llet destinades a cafè, en quantitats no especifica- l’Hospital. des. Aquestes entitats també En els últims mesos de la gue- ajudaven a localitzar i passar in- rra diferents destacaments mili- formació entre familiars separats tars s’establiren a Gironella; un o desapareguts. Deu ser per això d’aquests fou la 7ª Companyia que, entre les relacions de perso- del Batalló d’Etapes núm. 2 que, nes refugiades que es conserven el diumenge 17 d’octubre de a Gironella, s’hi troben sovint 1938, organitzà un ball familiar especificats i quantificats els que on es recolliren 212,55 ptes. de són d’aquestes procedències. les que el seu capità féu donació L’interès per constituir a Giro- a l’Ajuntament, com ajuda per als nella un comitè local de Creu Ro- nens refugiats. ja (9), que tingué la seu en la “Cinnamond Film”, l’empresa façana que dóna al carrer del Riu col·lectivitzada que gestionava el dels baixos de l’Hospital, sembla cinema “Ideal” d’aquesta vila, indicar que també aquesta insti- amb data 30 de setembre de 1937 tució contribuí d’alguna manera oferia al Consell Municipal la pos- a l’ajuda als refugiats i necessitats sibilitat que els refugiats de zones de Gironella, però no he trobat de guerra allotjats a Gironella po- enlloc en quin aspecte ni en qui- guessin entrar gratuïtament a les na mesura. Pot ser que fos Creu projeccions cinematogràfiques Roja l’entitat que gestionava els però el Consell no s’hi pronuncià queviures destinats als menja- afirmativament, com semblaria

L’EROL 19 94.qxp 30/10/07 23:05 Página 20

REPARTIMENT ENTRE ELS ments del Jutjat Municipal hi bres de la qual havien passat una 1937 s’incorporà al Consell Muni- han quedat referències de l’esta- part de la guerra a la nostra vila cipal Joan Puig Costa que, des d’a- POBLES DE LA COMARCA da dels refugiats a la nostra vila i com a refugiats, s’hi havien tro- quell moment dirigí amb molta DELS allà consta que, des del mes de bat bé i tornaven amb la intenció dedicació el departament d’As- PRIMERS REFUGIATS maig de 1937 al gener de 1939, de quedar-s’hi; l’explicació s’aca- sistència Social, en el que estaven inclosos els refugiats; la seva im- nasqueren disset criatures (set ba dient que: “Habida cuenta de portant tasca li fou reconeguda en nens i deu nenes) de dones refu- tratarse de gente absolutamente des- diferents ocasions pels seus com- Avià 100 giades i és significatiu veure que, conocida que no tuvieron antes de panys del Consell; exercí el càrrec en un temps en què tots els part 1936 su residencia en esta localidad, La Baells 15 fins el 17 de juny de 1938, que fou es produïen a casa, la majoria se acuerda comunicarles que deben cridat a files; sembla que el substi- Bagà 60 d’aquests es van realitzar a l’Hos- volver al punto de procedencia, sufra- tuí Lluís Canadell. Berga 200 pital per reunir unes millors con- gándoles los gastos de viaje hasta (8)M’ha explicat la senyora Ma. Tere- Borredà 50 dicions sanitàries i d’intimitat. Barcelona.” sa Vizcarra (segons la investigació realitzada, és l’única persona que 25 Però, per altra part i llastimosa- ment, també vint-i-una persones vingué a Gironella com a refugia- 100 da i encara hi viu) que arribà a la d’aquest col·lectiu, la majoria in- Notes Castellar d’en Huc - - nostra vila amb la seva mare i tres fants (7 nens, 9 nenes, 2 homes i (1) El 10 de juny de 1937 el govern germanes més grans després de 10 3 dones), es quedaren per sem- de la República ja xifrava en fugir de Villaviciosa, on residien, Castell de l’Areny - - pre a Gironella, enterrades en el 350.000 les persones refugiades embarcar-se a Gijón per anar fins 150 nostre cementiri. que hi havia a Catalunya. I el 18 a Burdeus, atravessar tot el sud de de novembre d’aquell any arriba- Espunyola 25 EPÍLEG.- Com hem vist, tenim França amb tren fins a Puigcerdà ben documentada l’arribada dels ven a tres milions els espanyols i, d’allà a Gironella, amb autocars. Figols - - primers refugiats a Gironella i els desplaçats del seu domicili, segons L’equipatge que pogueren endur- deia el ministre de Treball. Gironella 200 seus successius augments, però se de casa trigà un mes en arribar (2) D.O.G.C. núm. 292 del diumenge - - no passa pas el mateix amb la se- a Gironella. 18 d’octubre de 1936. (9)Se’n troben anotacions al Llibre va sortida de la vila. Sembla clar Gósol - - (3)Tot i que aquesta és la versió ofi- d’Actes del 20-10-1937, 19-11- Guardiola 50 que uns quants se sumaren a les cial, en el nostre Arxiu s’hi troba 37, 3-12-37, 12-1-1938, 28-1-38, llargues corrues de persones que, Marlès 20 un document sense data on es dó- 3-6-38, 7-10-38 i 4-11-38. Esti- desafiant el rigorós fred dels pri- na com a primers refugiats a Giro- gué presidit primer per Francesc 40 mers mesos de 1939, empren- nella dues dones i tres infants pro- Vicente Millán i després per Josep Montclar 25 gueren el camí cap a l’exili cedents de Madrid que ja haurien Fornells Comellas. La Nou - - francès; però altres esperaren a arribat extraoficialment a la nos- (10)Pere Illa era el director de la fà- Gironella que es produís l’ano- tra vila el 19 de novembre de brica de Viladomiu Vell. Olvan 50 1936. menat “alliberament” per tornar Pobla de Lillet 100 (4)Això significa que el poblament de amb més o menys dificultats als Josep Busquets i Castella Puig-reig 200 la vila es veié augmentat en un seus pobles d’origen. 22%. Sagàs 20 Però l’últim episodi d’aquesta (5)En el moment de fer-se la carta - - tragèdia encara el trobem en una transcrita, els infants representa- Sant Jaume Frontanyà - - anotació del Llibre d’Actes de ven el 57% dels refugiats. - - l’Ajuntament, corresponent al (6)Crec que és interessant remarcar 29 de maig de1941, quan ja feia que, fins a l’octubre de 1937, la La Valldan 25 més de dos anys que s’havia aca- llet es venia 70 cèntims el litre; des 50 bat la guerra, on l’alcalde infor- de l’octubre, a pesseta i, el febrer de 1938, s’apujà fins a 1,60 el li- 20 mava als regidors que s’havia tre; no he trobat el preu a què es presentat a Gironella una família venia en els últims mesos de gue- TOTAL 1535 procedent de França (no en sa- rra. bem ni el nom, ni quants la for- (7)Havent renunciat dos dels conse- maven, ni d’on eren) els mem- llers al seu càrrec, l’octubre de Segons A. H. C. Berga, caixa 1852

20 L’EROL