94.qxp 30/10/07 23:04 Página 16 D OSSIER JOSEP BUSQUETS Refugiats a Gironella durant la Guerra Civil La Guerra Civil espanyola 1936- seus domicilis per passar a altres siderada amb deteniment la si- nostia, Fuenterrabia), altres de 39 ha generat tot un allau de lli- regions i Antoni G. Birlan, Con- tuació, creien més humanitari no Carabanchel i Madrid, una famí- bres i articles en els que els seus seller de Sanitat i Assistència So- enviar infants sols sinó famílies lia de Tardienta (Osca) i, final- autors comenten les diverses fa- cial de la Generalitat dictava una senceres, ja que resultava molt ment un home de 51 anys, origi- cetes o aspectes d’aquest conflic- ordre amb data 17 d’octubre (2) dolorós haver de separar els fills nari de Puertollano. Aquest te bèl·lic, però em sembla que en la que deia: i detallava tot se- de les seves mares o familiars. nombre es mantingué amb lleu- s’ha parlat molt poc d’un proble- guit les mesures que s’havien de També deia que, tot i que encara geres altes i baixes durant les set- ma que afectà directament un prendre. no s’havia reunit la junta d’As- manes següents, fins que en el nombre molt important de perso- En el Llibre d’Actes del Consell sistència Social de Gironella, ell mes de març arribà un segon con- nes i, indirectament, encara a municipal de Gironella s’hi tro- pensava que el millor lloc per tingent format per 93 persones moltes més: em refereixo a la ben, com si es tractés d’una no- aposentar-hi les famílies que vin- que venien, majoritàriament, de multitud de refugiats (1), en la vel·la per lliuraments (en aquest guessin de fora seria la Torre Alsi- Manzanares (Ciutat Reial), Ma- seva majoria dones i criatures, cas, parlaríem d’una tragèdia), els na. drid i Andalusia (Ronda, Màlaga, que es van veure obligats a deixar diferents passos seguits per a la En la reunió del consistori de la Estepona, Itrano, Jerez de la els seus pobles perquè s’hi estava instal·lació de refugiats a la nostra setmana següent, Valldaura in- Frontera i Almodóvar del Rio). combatent o que en fugiren per vila. La primera referència es tro- formava que, reunida la junta i Però l’allau més important es temor a les possibles represàlies ba en la sessió celebrada el 28 visitada la Torre Alsina, havien produí el 5 d’octubre de 1937 en l’avanç de les tropes franquis- d’octubre de 1936 quan Benet comprovat que hi podien cabre quan, davant la imminent caigu- tes. Fóra interessant escatir els Valldaura, conseller encarregat unes catorze famílies, que ja ha- da d’Oviedo en poder de les tro- motius pels quals un assumpte de de Sanitat i Assistència Social, in- vien estat demanades. Afegia pes franquistes, arribaren 334 re- tanta transcendència ha passat formava els seus companys de que, de moment, les despeses fugiats, quasi tots procedents força desapercebut i quasi només consistori del pregó que havia fet anirien a càrrec del Consell Mu- d’Astúries. I anà creixent el nom- s’ha parlat dels refugiats que sor- cantar per l’agutzil per tal que, nicipal però ja s’estudiaria la for- bre de persones que buscaven i tiren de l’estat espanyol, especial- aquelles famílies que estiguessin ma de fer un repartiment de quo- trobaren recer a Gironella fins a ment dels infants traslladats i re- disposades a acollir algun infant tes entre tots els gironellencs. assolir el punt àlgid el mes de tinguts a la Unió Soviètica. provinent de la zona de guerra i El tema continuà en la sessió maig de 1938, quan arribaren Molts d’aquests refugiats, pro- que estava refugiat a Catalunya, del 9 de desembre quan Valldau- 279 persones procedents de les vinents d’altres regions espanyo- ho comuniquessin a l’Ajunta- ra va explicar que, des de Berga, terres de Lleida, que féu pujar les, van trobar acolliment en les ment; també els informà que ha- els havien comunicat que serien fins a 965 els refugiats presents a diferents ciutats i pobles de Cata- via pres aquesta decisió sense uns 1500 els refugiats destinats a Gironella, vila que en aquell mo- lunya i, en els últims mesos de la consultar-ho abans per complir aquesta comarca, 200 dels quals ment tenia una població empa- guerra, la nostra comarca fins i l’ordre rebuda de la Conselleria s’haurien d’aposentar a Girone- dronada de 4356 habitants (4). tot va emparar força catalans de de Sanitat demanant una contes- lla; i ja s’havien començat les ges- En el moment d’arribar els pri- les terres de Lleida que fugien ta ràpida sobre el nombre d’in- tions per tal que fossin ben atesos mers refugiats es va constituir dels horrors d’aquella guerra fra- fants que es podien acollir a cada quan arribessin. Plarromaní, un una comissió encarregada de fer tricida. En aquest article voldria poble; aquesta ordre ja s’havia altre dels consellers, afegia que un repartiment entre els vilatans fer una mica de llum sobre aquest contestat el dia 24 dient que Gi- tenia la clau de la torre de Bas- per tal de recollir fons destinats a tema i parlar de la presència i in- ronella podria emparar entre 75 i sacs, on segurament trobarien atendre les primeres despeses cidència d’aquestes persones a 100 d’aquests infants. Atenent elements útils pels refugiats com ocasionades pels nouvinguts, fins Gironella, segons la documenta- les informacions donades, l’ac- també se’n podien trobar en al- que poguessin cobrar el subsidi ció conservada en el nostre Arxiu tuació del conseller fou aprovada tres pisos que havien quedat de dues pessetes per persona i dia Municipal. per tots els membres del consisto- buits. Un tercer conseller, Lladó, promès per la Generalitat. El càl- Com a conseqüència de la cai- ri. informava que el director de Vila- cul estava fet per aplegar unes mil guda en poder dels sollevats de No es parlà més del tema fins el domiu li havia comunicat que els pessetes setmanals i les quantitats les ciutats d’Irun i Donostia a pri- 25 de novembre quan altre cop el podria proporcionar matalassos, assignades anaven d’una a deu mers de setembre de 1936 i la ba- conseller Valldaura explicava als si ho creien convenient. pessetes, segons les possibilitats talla que es lliurava a l’entorn de seus companys que, en el viatge Els primers 78 refugiats van econòmiques de cada família i Madrid, començà a prendre im- que havia fet a Barcelona, havia arribar en tren a Gironella el dia s’encarregà a cada empresa la re- portància l’evacuació de personal passat pel Comitè d’Ajut als Refu- 11 de desembre (3) i la majoria tenció de la corresponent quanti- civil que havia d’abandonar els giats i allà l’informaren que, con- procedia dels País Basc (Irun, Do- tat als seus treballadors. D’aques- 16 L’EROL 94.qxp 30/10/07 23:05 Página 17 col·legi que les Germanes Domi- quals eren mainada (5) i força es- niques tenien al carrer d’Olvan; taven malalts, el problema s’a- les masies de can Gironella i cal greuja encara més. No és gens es- Rescloser; el pis de mossèn Bover, trany que el desembre de 1937 al carrer de la Fe; la casa número l’alcalde de Gironella adrecés al 7 del carrer del Padró i, ja en els conseller de Finances de la Gene- últims mesos de guerra (segona ralitat de Catalunya la carta que meitat de 1938), el local que ha- transcric, exposant la difícil situa- via estat la seu del P.O.U.M. Al- ció del municipi: guns d’aquests edificis quedaren “En Francesc Torrents Torres força malmesos, altres es conser- obrant com Alcalde-President del varen prou bé. No cal dir que l’- Consell Municipal de Gironella, a Hospital de Gironella també serví V.E. atentament acudeixo i EXPOSO: d’estatge a força refugiats malalts Que aquesta Corporació en cap mo- ja que, segon un escrit de l’abril ment ha posat el més lleu obstacle a de 1938, de les 55 persones in- que en aquest Municipi la Generali- gressades en aquest centre, més tat de Catalunya hi enviés a residir de la meitat eren refugiats. totes les persones refugiades de zones PROVEÏMENTS. de guerra que ha tingut per conve- Gironella disposa d’un terme nient, a pesar de que en cada ocasió municipal molt petit (menys de aquest Consistori ha fet avinent no set quilòmetres quadrats) que tan sols la migrada situació econòmi- estava ocupat en gran part pels ca de la Corporació, sinó també la si- habitatges urbans i pels equipa- tuació veritablement anguniosa de ments de les importants indús- son proveïment de queviures, que tries tèxtils; per tant, queda un obliga al Municipi a quantioses des- espai molt reduït per ser destinat peses per obtenir els articles més ele- a l’agricultura i la ramaderia i s’- mentals..., per la qual cosa, el cost de han de portar de fora la majoria vida d’una persona refugiada sempre de productes destinats al consum. ha sigut molt superior a la de dues Això, que en circumstàncies nor- pessetes que, des d’un principi, ha si- mals no representa cap proble- gut fixada per la Generalitat de Cata- ma, sí que ho va ser en la situació lunya, i qual cost des de sempre ha ex- bèl·lica que comentem, quan els cedit de tres pessetes; i molt més en proveïments estaven estricta- l’època actual que l’import dels que- ta contribució en quedaren lliu- Factura de pa pels refugiats.