Informe Sobre La Revisió Del Model D'organització Territorial De Catalunya

Total Page:16

File Type:pdf, Size:1020Kb

Informe Sobre La Revisió Del Model D'organització Territorial De Catalunya INFORME SOBRE LA REVISIÓ DEL MODEL D’ORGANITZACIÓ TERRITORIAL DE CATALUNYA Comissió d’experts creada per acord del Govern de 3 d’abril de 2000, a instància dels diferents grups del Parlament de Catalunya Barcelona, desembre de 2000 ÍNDEX Full núm. PREÀMBUL 1. Presentació 6 2. Mètode de treball 7 3. Objectius i criteris de l’informe 9 4. Caràcter de la proposta. 14 I. ACTUACIÓ SOBRE ELS PETITS MUNICIPIS: LA POLÍTICA DE REORDENACIÓ MUNICIPAL 1. Introducció. La situació dels petits municipis 17 2. Objectius d’una actuació sobre els petits municipis 19 3. Elements d’una política per als petits municipis 20 4. La Llei de reordenació municipal. Nou mapa municipal 22 5. El Pla de fusions i agregacions municipals 23 6. El règim especial del petit municipi: el Pla d’agrupaments municipals 23 7. Finançament 27 8. Altres actuacions 28 9. Denominació dels agrupaments 29 10. Proposta de nou mapa municipal 29 2 II. LA COMARCA: ACTUALITZACIÓ I REDEFINICIÓ 1. Els dèficits de l’actual model comarcal 30 1.1.Dèficits institucionals 31 1.2.Dèficits en la delimitació territorial 32 2. Criteris per a la reordenació del model comarcal 33 2.1.La comarca possible 33 2.2.La comarca municipalista 34 2.3.La comarca flexible 35 3. Propostes de reforma 36 3.1.L’organització política 36 3.2.L’estructura interna 37 3.3.Aspectes orgànics i competencials i finançament de les comarques 38 3.3.1. Aspectes orgànics 38 3.3.2. Aspectes competencials 39 3.3.3. El finançament de les comarques 41 4. Delimitació territorial de les noves comarques 42 5. Rectificació dels límits comarcals 44 3 III. L’ÀMBIT REGIONAL: LES VEGUERIES 1. Criteris per a la revisió de l’àmbit regional i la creació de les vegueries 47 1.1.Simplificació de les estructures administratives: la refosa institucional 47 1.2.Atenció a la diversitat de situacions territorials: l’asimetria 50 1.3.Desplegament i execució progressiva i coordinada 51 1.4.Respecte a l’autonomia municipal 52 1.5.La mínima incidència en el règim electoral general 53 2. La denominació de l’organització regional 54 3. La proposta d’organització territorial 55 3.1.Les vegueries 55 3.1.1. Consideracions generals 55 3.1.2. Denominació, seu institucional i organització de les vegueries 56 a) Denominació i àmbit territorial 56 b) Seu institucional 58 c) Organització 59 3.2.Tractament específic dels fets metropolitans 60 3.3.Especial consideració de l’Alt Pirineu i la Val d’Aran 61 3.4.Altres aspectes 63 EPÍLEG 64 4 ANNEXOS 66 1. Taules 1.1.Taules generals 69 1.2.Taules de municipis detallades per vegueries i comarques 72 2. Mapes 2.1.Mapes referits a les reformes municipals 93 2.2.Mapes referits als possibles canvis en les demarcacions veguerials i comarcals 100 2.3.Mapes de les noves comarques 106 2.4.Mapes de síntesi de la proposta: municipis, agrupaments municipals, comarques i vegueries 113 Document de treball: descripció historicogeogràfica de les reformes proposades 125 5 PREÀMBUL 1. Presentació A instància del Govern de la Generalitat, els diferents grups parlamentaris de Catalunya van acordar crear una Comissió d’Experts per tal d’estudiar i elaborar un informe que permeti revisar el model d’organització territorial de Catalunya, que posteriorment s’hauria de plasmar en les iniciatives legislatives adients. A partir del consens parlamentari, el 3 d’abril de 2000 el Govern de la Generalitat de Catalunya va acordar la creació de l’esmentada Comissió d’Experts, per tal de revisar el model d’organització territorial de Catalunya (DOGC núm. 3133). Aquesta Comissió està integrada per les persones següents: President: Miquel Roca i Junyent Vocals: Jordi Bonet i Agustí, advocat Jesús Burgueño i Rivero, geògraf Robert Casadevall i Camps, geògraf Tomàs Font i Llovet, catedràtic de dret administratiu Josep M. Franquet i Bernis, enginyer agrònom Enric Lluch i Martín, geògraf Xavier Rubio i Cano, geògraf i demògraf Actua com a secretària la lletrada senyora M. Dolors Vergés i Fernández, advocada en cap del Departament de Governació i Relacions Institucionals. 6 2. Mètode de treball Constituïda la Comissió, aquesta va començar immediatament els seus treballs, i va manifestar el seu desig d’escoltar els representantsportaveus dels diferents grups parlamentaris, per tal de conèixer les persones que estaven en l’origen de l’encàrrec formulat a la Comissió, l’abast d’aquest i les posicions de cadascun dels grups parlamentaris en relació amb el sentit i la direcció de la revisió del model d’organització territorial de Catalunya. Com a conseqüència de la petició de la Comissió, aquesta es va reunir en la seu del Parlament català, el dia 11 de juliol de 2000, amb els responsables polítics dels esmentats grups parlamentaris, que van informar els membres de la Comissió de les seves posicions sobre l’objecte del seu encàrrec. D’altra banda, la Comissió, en el desplegament dels seus treballs, va voler escoltar també l’opinió de les entitats representatives del món local català i, per aquest motiu, va rebre, el dia 15 de setembre –a la seu de la Comissió, ubicada al Departament de Governació i Relacions Institucionals- els presidents de la Federació de Municipis de Catalunya i de l’Associació Catalana de Municipis, que van informar la Comissió sobre la valoració que fan de la situació actual del món local i de les expectatives que el nomenament de la Comissió havia obert amb vista a superar els obstacles, limitacions i insatisfaccions que l’actual model d’organització territorial planteja. 7 La Comissió vol assenyalar que, al marge d’aquestes reunions, han estat diverses les peticions que ha rebut d’altres entitats i persones, legítimament interessades a poder informar els membres d’aquesta de les seves opinions i propostes sobre el tema que els ocupava. La Comissió ha valorat molt positivament aquestes suggerències, però ha entès, en tot moment, que el seu treball tenia un destinatari primer i únic –el Govern de la Generalitat i els grups parlamentaris de Catalunya- i aquest serà, en tot cas, qui haurà de decidir com escoltar les opinions interessades. Aquesta qüestió inicial permet definir com la Comissió ha delimitat l’abast de la seva feina. Literalment, la proposta d’acord del Govern, pel qual es nomenen els membres de la Comissió, assenyala que l’objectiu d’aquesta és “estudiar i elaborar un informe que permeti revisar el model d’organització territorial de Catalunya, que posteriorment es plasmarà en les iniciatives legislatives adients”. És a dir, d’acord amb això, la Comissió no ha confós el seu paper amb el que pertoca als grups parlamentaris; la Comissió no ha elaborat una iniciativa legislativa, sinó un informe que podria servir de base per a la presentació posterior d’aquestes iniciatives. Per tant, la Comissió ha adoptat en els seus treballs un perfil tècnic. Aquest informe és el resultat del consens dels membres que integren la Comissió, sobre unes propostes bàsiques inspiradores d’una revisió del model d’organització territorial de Catalunya, òbviament sotmesa a la decisió sobirana del Parlament català. Això no ha estat obstacle perquè la Comissió, en l’elaboració d’aquest 8 informe, hagi perseguit la formulació d’una proposta concreta i operativa. Concreta, per tal com ha definit els criteris bàsics d’actuació que cal seguir, amb propostes específiques d’articulació, modificacions legislatives que cal introduir, disseny de polítiques que cal practicar i canvis en les delimitacions territorials i en els mapes municipal, comarcal i provincial. I, a la vegada, operativa, en la mesura que el conjunt de les propostes de la Comissió s’ha guiat per un criteri de viabilitat econòmica i jurídica que ha comportat la màxima adaptació a l’estructura jurídica, constitucional i estatutària de l’Estat i de Catalunya. 3. Objectius i criteris de l’informe És evident, segons el parer de la Comissió, que l’actual model d’organització territorial de Catalunya presenta problemes importants, que tenen conseqüències negatives per a la ciutadania. Una profusió d’instàncies administratives que provoca una escassa racionalitat del model; un minifundisme municipal que no troba en les instàncies comarcals una eina prou adequada de correcció; una delimitació provincial qüestionada que genera una confusió d’àmbits d’actuació de l’Estat i de la Generalitat, que no és idònia i que dóna una enorme complexitat a l’organització territorial del país. Aquesta situació és la causa de la insatisfacció que l’actual model d’organització genera en territoris, forces polítiques i entitats socials i culturals del país. La Comissió, en el seu informe, ha volgut donar-hi resposta proposant un model que, essent respectuós amb 9 les bases institucionals, superi les seves disfuncions, el simplifiqui i obri –sobretot- noves perspectives de desplegament futur més fàcils i menys traumàtiques. Els objectius o fils conductors que inspiren les propostes de la Comissió es poden sintetitzar de la manera següent: respectar l’autonomia local i enfortir els ajuntaments, en aplicació del principi de subsidiarietat; incrementar la implicació ciutadana en l’Administració local i, així mateix, millorar la representativitat dels ens locals intermedis; resituar la comarca en el marc de la col·laboració intermunicipal i cercar un esquema administratiu més simple i comprensible; flexibilitzar les solucions proposades adaptant-les a la diversitat de realitats territorials, tot defugint rigideses uniformistes; optimitzar l’ús dels limitats recursos públics en l’àmbit de l’Administració local; establir un marc que permeti la descentralització de la Generalitat, la confluència de les diverses demarcacions territorials emprades tant per la Generalitat com per l’Estat, i fer que la discordança esdevingui excepció i no norma; i, en definitiva, actualitzar i racionalitzar el mapa administratiu heredat.
Recommended publications
  • Tasta El Vallès
    Tasta el Vallès és un projecte del Con- Tasta el Vallès és possible gràcies a la sorci de Turisme del Vallès Occidental, gran tasca que porten a terme moltes mitjançant la Xarxa Productes de la Te- persones que creuen en el patrimoni rra, que neix amb la finalitat de difondre gastronòmic de la nostra comarca: cui- el patrimoni gastronòmic que singularit- ners, productors, elaboradors... za la comarca i dotar de visibilitat als productors i elaboradors que hi ha al Aquest document és concebut com darrere. una eina viva, en constant revisió i ac- tualització. Per aquest motiu, us dema- En el marc d’aquest projecte, hem ela- nem la vostra col·laboració per a en- borat el catàleg que us presentem, que grossir-lo. Si coneixeu altres productes, recull diversos productes singulars, de singulars i de proximitat que en podrien qualitat i vinculats amb el territori. Tam- formar part, feu-nos-ho saber! bé hi podreu consultar els llocs on els podeu trobar. Ens podeu escriure a: [email protected] Pans i dolços Formatges, ous i brous Belgues Cendrat d’Ullastrell Cardinal Cingle de Vacarisses Coca de Munt Mató, Recuit i Tendral d’Ullastrell Coca de Sant Quirze Ous de Sant Llorenç Coca de Vidre Brous de gallina ecològica Galetes de Sant Llorenç Gominoles naturals Vins del Vallès Occidental Llançadores Arraona Llonguets 5 Quarteres Melmelades Del Pot Petit El Quico i la Quica Montserratines Martialis Mussolets de Sant Quirze Vins de Ca l’Esteve Pa d’espelta de Ca n’Arnella Pa de Munt Escumosos, vermuts Pa de Pagès Català i vins dolços Pa
    [Show full text]
  • La Catalunya De 9 Vegueries (En 4 Províncies)
    La Catalunya de 9 vegueries (en 4 províncies) L’ordenació (física ) i l’organització (institucional) territorial de Catalunya són dues matèries diferents. Del tot diferents però, si no comparteixen el mateix mapa la situació es complica molt. Ambdues formen part de la idea de país i la seva claredat és un motiu d’identitat col·lectiva. A Catalunya tenim províncies, comarques, àrea metropolitana i previsió de vegueries, a part d’algunes mancomunitats, totes elles administracions locals de segon grau. No és poc i un dels problemes del país és disposar d’un mapa de si mateix que permeti entreveure un projecte clar de futur (ordenació) i una acció de govern, representació i participació (organització) amb prou consens i amb unes administracions molt més simples, econòmics i competents. En els darrers temps, s’ha partir de 7 demarcacions per a efectes estadístics i de planejament territorial amb la voluntat de fer-ne gradualment vegueries. Aquesta opció, mai no discutida sinó fins al final del mandat del tripartit amb la nova llei de vegueries (2010), ha portat a un fracàs per la manca de consens. La situació ha dut a una contradicció i complexitat per la sobre posició sense model de comarques, àrea metropolitana i vegueries, fet agreujat particularment en l’àmbit més poblat i segurament més difícil de Catalunya. No és aquest un problema menor sinó un embolic que caldria resoldre en termes de molt consens. Per començar, caldria fer coherent la visió d’un país amb províncies i amb comarques. I a aquestes alçades, pensar que les províncies no són res respectable és molt agosarat, car són molt més que una decisió del segle XIX.
    [Show full text]
  • Catalonia Accessible Tourism Guide
    accessible tourism good practice guide, catalonia 19 destinations selected so that everyone can experience them. A great range of accessible leisure, cultural and sports activities. A land that we can all enjoy, Catalonia. © Turisme de Catalunya 2008 © Generalitat de Catalunya 2008 Val d’Aran Andorra Pirineus Costa Brava Girona Lleida Catalunya Central Terres de Lleida Costa de Barcelona Maresme Costa Barcelona del Garraf Tarragona Terres Costa de l’Ebre Daurada Mediterranean sea Catalunya Index. Introduction 4 The best destinations 6 Vall de Boí 8 Val d’Aran 10 Pallars Sobirà 12 La Seu d’Urgell 14 La Molina - La Cerdanya 16 Camprodon – Rural Tourism in the Pyrenees 18 La Garrotxa 20 The Dalí route 22 Costa Brava - Alt Empordà 24 Vic - Osona 26 Costa Brava - Baix Empordà 28 Montserrat 30 Maresme 32 The Cister route 34 Garraf - Sitges 36 Barcelona 38 Costa Daurada 40 Delta de l’Ebre 42 Lleida 44 Accessible transport in Catalonia 46 www.turismeperatothom.com/en/, the accessible web 48 Directory of companies and activities 49 Since the end of the 1990’s, the European Union has promoted a series of initiatives to contribute to the development of accessible tourism. The Catalan tourism sector has boosted the accessibility of its services, making a reality the principle that a respectful and diverse society should recognise the equality of conditions for people with disabilities. This principle is enshrined in the “Barcelona declaration: the city and people with disabilities” that to date has been signed by 400 European cities. There are many Catalan companies and destinations that have adapted their products and services accordingly.
    [Show full text]
  • Daily Mobility in the Comarques Gironines Obdúlia
    the different metropolitan population a driving license and, especially, the good series running from 1981 (the first centres and the city of Barcelona, which availability of a private vehicle, a situation time the question about the workplace or are well above those recorded for other in which only one half of the population place of study was introduced in Catalonia) localities. in the Regió Metropolitana de Barcelona to 2001, mobility analysis has been reduced finds itself. Therefore, the mobility to only a part of all journeys, and not even As regards the modal distribution, over model is shaped not only in accordance the largest part, as will be seen later. 45% of mobility in the metropolitan region with territorial features and the existing is satisfied via non-motorised means; the availability of transport services and The extension of the Survey of Daily remainder, involving motorised means is infrastructure, but also from the personal Mobility 2006 to the whole of Catalonia shared out between the 34% of journeys characteristics of each individual and social makes it possible, for the first time for the made on public transport and the 66% group. Comarques Gironines, to have a very large made in private vehicles. However, the sample which, as well as updating the analysis of modal behaviour patterns information, extends the field of analysis for journeys in the Barcelona region 1 This figure takes into account all the journeys and gives important details of the type of recorded for the Regió Metropolitana de reveals different mobility models, which movement going on, how and where it is Barcelona, whether undertaken by residents or denote the marked territorial imbalances non-residents in the area.
    [Show full text]
  • Mapa De Base Dels Límits Municipals I Comarcals De La Província De Barcelona
    MAPA DE BASE DELS LÍMITS MUNICIPALS I COMARCALS DE LA PROVÍNCIA DE BARCELONA 8 Castellar de n'Hug 2 Gisclareny Bagà Guardiola de Berguedà Saldes la Pobla de Lillet Sant Julià Vallcebre de Cerdanyola Sant Jaume la Nou de Frontanyà de Berguedà Castell de l'Areny BERGUEDÀ Fígols 16 Cercs OSONA Vilada Borredà Castellar del Riu 9 Alpens Montesquiu Santa Maria 14 Berga de Besora la Quar Sora Capolat Sant Quirze de Besora Sant Pere de Torelló Sant Agustí de Lluçanès Sant Vicenç Avià Olvan de Torelló Orís 15 l'Espunyola Lluçà 6 Perata Sant Boi 13 de Lluçanès L’Esquirol Sagàs Sant Martí Torelló d'Albars les Masies Rupit i Pruit Montclar Gironella de Voltregà Casserres Sobremunt Sant Hipòlit de Voltregà Manlleu Prats de Olost Tavertet Lluçanès Santa Cecília Santa Maria de Voltregà les Masies de Merlès de Roda Sant Bartomeu Montmajor del Grau Roda de Ter Puig-reig Gurb Viver i Serrateix 19 Sant Feliu 23 Tavèrnoles Vilanova de Sau Sasserra Oristà 20 Folgueroles Gaià Calldetenes 18 Santa Eulàlia Vic Santa Eugènia Sant Sadurní Cardona de Riuprimer 17 de Berga Sant Julià d'Osormort de Vilatorta Navàs 22 Malla Muntanyola BAGES Taradell Balsareny Avinyó l'Estany Santa Maria d'Oló 25 Tona 10 Seva Súria Castellnou MOIANÈS de Bages Collsuspina Sant Mateu de Bages Moià Balenyà Sallent el Brull Artés 24 VALLÈSVALLÈS ORIENTALORIENTAL Castellfollit Callús de Riubregós Centelles Santpedor Calders 5 Aiguafreda Fonollosa Castellcir Montseny Sant Joan Sant Fruitós Calonge de Segarra de Vilatorrada de Bages Navarcles Castellterçol Sant Pere Monistrol Sallavinera
    [Show full text]
  • Cob Fitxes Vol 5 2016-01
    Les urbanitzacions a Catalunya Volum 5 Solsonès Tarragonès Val d’Aran Vallès Occidental Vallès Oriental Gener 2016 Índex de les urbanitzacions pendents de regularització Comarca Municipi Urbanització Comarca Municipi Urbanització Solsonès Lladurs El Pla dels Roures Vallès Occidental Palau-solità i Plegamans La Serra Navès Santa Llúcia Palau-solità i Plegamans Els Turons Solsona Cal Llarg - Cal Ponet Rubí Can Solà Sant Cugat del Vallès Bell Indret Tarragonès el Catllar Bonaigua Sant Cugat del Vallès Can Fontanals el Catllar Bonaire Sant Cugat del Vallès Colònia Montserrat el Catllar La Cativera Sant Cugat del Vallès El Mas Fortuny el Catllar Els Cocons Sant Cugat del Vallès Sant Medir el Catllar L'Esplai Tarragoní Sant Cugat del Vallès Sol i Aire el Catllar Manous 1 Sentmenat El Bosc de Guanta el Catllar Mas de Blanc - La Guinardera Sentmenat Ca n'Oriac el Catllar Mas de Cargol Sentmenat Cami de la font d'en Fargues el Catllar Mas de Gerembi Sentmenat Can Canyameres el Catllar Mas de Panxe Sentmenat Can Fargues el Catllar Mas Vilet dels Pins Sentmenat Pedrasanta el Catllar Masieta de salort Terrassa Can Gonteres el Catllar El Mèdol Terrassa El Molinot el Catllar Pins Blancs Terrassa El Sosiego el Catllar Pins Manous 2 Vacarisses Bonavista el Catllar Pins Manous 3 Vacarisses Ca l'Oliva el Catllar Residencial 5 Estrelles Vacarisses Camí de la Creu el Catllar Sant Roc Vacarisses La Farinera la Secuita La Carretera del Pont-Els Diumenges Vacarisses El Fresno la Secuita Tapioles Vacarisses El Pou Gran Roda de Berà Baramar Vacarisses El Raval
    [Show full text]
  • Regional Aid Map 2007-2013 EN
    EUROPEAN COMMISSION Competition DG Brussels, C(2006) Subject: State aid N 626/2006 – Spain Regional aid map 2007-2013 Sir, 1. PROCEDURE 1. On 21 December 2005, the Commission adopted the Guidelines on National Regional Aid for 2007-20131 (hereinafter “RAG”). 2. In accordance with paragraph 100 of the RAG, each Member State should notify to the Commission, following the procedure of Article 88(3) of the EC Treaty, a single regional aid map covering its entire national territory which will apply for the period 2007-2013. In accordance with paragraph 101 of the RAG, the approved regional aid map is to be published in the Official Journal of the European Union and will be considered as an integral part of the RAG. 3. On 13 March 2006, a pre-notification meeting between the Spanish authorities and the Commission's services took place. 4. By letter of 19 September 2006, registered at the Commission on the same day with the reference number A/37353, Spain notified its regional aid map for the period from 1 January 2007 to 31 December 2013. 5. By letter of 23 October 2006 (reference number D/59110) the Commission requested from the Spanish authorities additional information. 6. By letter of 15 November 2006, registered at the Commission with the reference number A/39174, the Spanish authorities submitted additional information. 1 OJ C 54, 4.3.2006, p. 13. 2. DESCRIPTION 2.1. Main characteristics of the Spanish Regional aid map 7. Articles 40(1) and 138(1) of the Spanish Constitution establish the obligation of the public authorities to look after a fair distribution of the wealth among and a balanced development of the various parts of the Spanish territory.
    [Show full text]
  • Centres-Tarragona.Pdf
    Relació de centres formadors autoritzats pel Departament d’Educació 2019-2020 Serveis Territorials a Tarragona Codi del centre Nom del centre Població 43006174 Escola Les Moreres Aiguamúrcia 43000020 Escola Sant Miquel Aiguamúrcia 43005297 Escola Joan Perucho Albinyana 43010633 Llar d'infants d'Albinyana Albinyana 43000135 Escola Mare de Déu del Remei Alcover 43009497 Institut Fonts del Glorieta Alcover 43007464 Llar d'infants Xiu-xiu Alcover 43000214 Escola Josep Fusté Alforja 43005327 Escola Ramon Sugrañes Almoster 43000251 Escola La Portalada Altafulla 43011297 Llar d'infants Hort de Pau Altafulla 43005133 Escola Mare de Déu del Priorat Banyeres del Penedès 43009709 Llar d'infants de Banyeres del Penedès Banyeres del Penedès 43000548 Escola La Muntanyeta Bellvei 43007506 Llar d'infants Municipal Bellvei 43000640 Escola Mare de Déu de la Candela Botarell 43007440 Llar d'infants Els Patufets Botarell 43000676 Escola El Castell - ZER Montsant Cabacés 43011303 ZER Montsant Cabacés 43011285 Llar d'infants Les Cabretes Cabra del Camp 43009898 Escola Castell de Calafell Calafell 43010098 Escola La Ginesta Calafell 43000721 Escola Mossèn Jacint Verdaguer Calafell 43000706 Escola Santa Creu de Calafell Calafell 43011121 Escola Vilamar Calafell 43007257 Institut Camí de Mar Calafell 43010372 Institut La Talaia Calafell 43000755 Cardenal Vidal i Barraquer Cambrils 43008547 Escola Cambrils Cambrils 43010141 Escola Guillem Fortuny Cambrils 43000731 Escola Joan Ardèvol Cambrils 43011212 Escola La Bòbila Cambrils 43006356 Escola Marinada Cambrils 43010581 Escola Mas Clariana Cambrils 43006654 Institut Cambrils Cambrils 43007038 Institut Escola d'Hoteleria i Turisme Cambrils 43010335 Institut La Mar de la Frau Cambrils 43000779 Institut Ramon Berenguer IV Cambrils 43012149 Llar d'infants La Galereta Cambrils 43011078 Llar d'infants M.
    [Show full text]
  • Geografia 27
    GEOGRAFIA 27 GEOGRAFIA El Segrià a estudi: Definició de l’espai i la seva gent Quintí Casals Bergés Universitat de Lleida pàg. 27-36 RESUM ABSTRACT Les planes que segueixen fan un estudi geogràfic The pages that follow make a geographic and i demogràfic de la comarca del Segrià. Partint demographic study of the region of El Segrià. Based de la cerca de trets distintius (físics, climàtics, on the search for distinctive features (physical, comunicacions, econòmics i culturals), hem climatic, communications, economic and cultural), dividit el Segrià en vuit zones prou definides i amb we have divided the Segrià into eight well-defined personalitat pròpia: 1) el Segrià Sud; 2) el Baix areas with their own personality: 1) Segrià Sud; Segre; 3) el Segrià Sec; 4) les colònies de l’oest; 5) 2) Baix Segre; 3) Segrià Sec; 4) the colonies of the la Séquia de Pinyana; 6) l’aiguabarreig del Noguera west; 5) the Pinyana Channel; 6) the Noguera Ribagorçana i el Segre; 7) la Plana de Lleida, i 8) Ribagorçana and Segre lagoon; 7) la Plana de el Segrià urgellenc. Aquest estudi és un punt de Lleida, and 8) Segrià Urgellenc. This study is a partida per definir l’espai de la comarca i la gent que starting point to define the region and the people hi habita. that live there. PARAULES CLAU KEYWORDS Segrià, espai geogràfic, patrimoni agrícola, inventari. Segrià, geographic space, agricultural heritage, inventory. shikar. Revista del Centre d’Estudis Comarcals del Segrià • núm. 5 | 2018 TRETS FÍSICS I ADMINISTRATIUS El Segrià és una comarca formada per 38 municipis, entre els quals destaca la seva capital provincial, Lleida, amb més de 135.000 habitants.
    [Show full text]
  • Excmo. Sr. Don Miguel Ángel MORATINOS Ministro De Asuntos Exteriores Plaza De La Provincia 1 E-28012 MADRID
    EUROPEAN COMMISSION Competition DG Brussels, 20.XII.2006 C(2006) 6684 PUBLIC VERSION WORKING LANGUAGE This document is made available for information purposes only. Subject: State aid N 626/2006 – Spain Regional aid map 2007-2013 Sir, 1. PROCEDURE 1. On 21 December 2005, the Commission adopted the Guidelines on National Regional Aid for 2007-20131 (hereinafter “RAG”). 2. In accordance with paragraph 100 of the RAG, each Member State should notify to the Commission, following the procedure of Article 88(3) of the EC Treaty, a single regional aid map covering its entire national territory which will apply for the period 2007-2013. In accordance with paragraph 101 of the RAG, the approved regional aid map is to be published in the Official Journal of the European Union and will be considered as an integral part of the RAG. 3. On 13 March 2006, a pre-notification meeting between the Spanish authorities and the Commission's services took place. 1 OJ C 54, 4.3.2006, p. 13. Excmo. Sr. Don Miguel Ángel MORATINOS Ministro de Asuntos Exteriores Plaza de la Provincia 1 E-28012 MADRID Commission européenne, B-1049 Bruxelles – Belgique/Europese Commissie, B-1049 Brussel – België Teléfono: 00-32-(0)2-299.11.11. 4. By letter of 19 September 2006, registered at the Commission on the same day with the reference number A/37353, Spain notified its regional aid map for the period from 1 January 2007 to 31 December 2013. 5. By letter of 23 October 2006 (reference number D/59110) the Commission requested from the Spanish authorities additional information.
    [Show full text]
  • Présentation Powerpoint
    References Book of HERA Group Design, construction, operation: • Leachate Treatment Plants LEACHATE Treatment Plant of COLL CARDUS W.T.C. LOCATION INVESTMENT COLL CARDUS –VACARISSES Barcelona - Spain CLIENT STAR UP HERA TRATESA 1997 - PROJECT EXPANDED & UPGRADED Conception, Construction, IN : 2008 Operation FLOW: PRODUCTION 250 m³/day DESIGN, INSTALLATION, OPERATION OF THE REVERSE OSMOSIS SYSTEM DESCRIPTION OF THE LEACHATE TREATMENT PLANT IN THE COLL CARDUS WTC (Waste Treatment Centre), IN VACARISSES, Barcelona. Extension and Renewal of the plant: in 2007 -2008 with BMR modules Sector of Operation WWP : Reverse Osmosis Technology Daily flow: 250 m³/day Services given: Supply, installation, assembly, commissioning, operation and technical assistance of the leachate treatment plant and wastewater treatment plant. Reject: to natural environment for cleaning and irrigation of paths and roads of Coll Cardus W.T.C. Pal treatment Modules Leachate treatment plant Reverse Osmosis Modules HERA HOLDING HERA HOLDING www.heraholding.com Office in Barcelona Office in Madrid c/ Numancia, 185, 6th floor Isla de Hierro, nº 7, 1st floor [email protected] 08034 Barcelona 28701 San Sebastián de los Reyes, Madrid Telf. 93 205 10 10 Telf. 91 736 21 77 LEACHATE Treatment Plant of the “ QUEIXAS” Landfill site Galicia LOCATION INVESTMENT CERCEDA Galicia - Spain CLIENT STAR UP SOGAMA 2002 - 2012 PROJECT Extension and Conception & Construction, Repowering: Operation 2009 FLOW: PRODUCTION 520 m³/day DESCRIPTION DESING, INSTALLATION, OPERATION OF THE REVERSE OSMOSIS SYSTEM OF THE LEACHATE TREATMENT PLANT IN THE QUEIXAS LANDFILL, Community of Galicia, Spain. • Extension and Renewal of the plant in 2009. Sector of Operation WWP : Reverse Osmosis Technology Flow Plant 1 180 m³/day Flow Plant 2 180 m³/day Flow Plant 3 in November 2009, an extension of the existing treatment plant of 80 m³/day to 160 m³/day was achieved.
    [Show full text]
  • El Cost Humà De La Guerra Civil Al Berguedà: Actualització De L’Estudi 2017- 2019 Martí Picas I Roser Valverde
    DOSSIER LA GUERRA CIVIL 80è aniversari El Cost Humà de la Guerra Civil al Berguedà: Actualització de l’estudi 2017- 2019 Martí Picas i Roser Valverde El projecte del Cost Humà de la Guerra Civil Vers el 1985, des de la direcció del Centre ri mediàtic. En aquesta fase, que coincidí fonen o fins i tot enganyen. Fer balanç de d’Història Contemporània de Catalunya més o menys temporalment vers el 2005, les pèrdues humanes de la Guerra Civil, (CHCC), l’historiador i mestre Josep Be- reiniciàvem el projecte des d’una actua- conèixer-ne el nom i les circumstàncies de net impulsava a tot Catalunya la recerca lització en clau qualitativa. Ens propo- la seva mort i/o desaparició com a conse- dels combatents d’un i altre bàndol morts sàvem acabar aquells municipis i comar- qüència directa o indirecta de la del con- en acció de guerra i de la població civil ques pendents d’elaboració amb especial flicte es troba en l’arrel i és objectiu alhora víctima d’accidents derivats de la guerra, atenció en la ciutat de Barcelona i iniciar del projecte que continua en curs, ara des sobretot per l’esclat accidental de bombes un camí de noves revisions comarcals que del Memorial Democràtic. És evident que abandonades pels exèrcits. Aquell estudi incorporessin noves dades sobre la vícti- fins que no coneguem el còmput exacte havia de ser complementari d’altres ante- ma i en revisessin la informació existent. amb nom i cognoms, de totes i cadascu- riors centrats en els deportats de la nació Al costat d’això, decidíem també abastar na de les morts com a conseqüència de la catalana morts als camps nazis, en les víc- tots els àmbits del cost humà fos quina Guerra Civil, no podrem saber amb exac- times de les dues repressions, així com les fos la causa de la mort, la procedència i/o titud la repercussió que tingué sobre la po- víctimes de bombardeigs, obra de Mont- condició; contemplàvem també ampliar la blació catalana de postguerra, i al difícil re- serrat Roig, Josep M.
    [Show full text]