DOCSLIB.ORG

Annex Adhesions Als Nous Programes D'habitatge

Total Page：16

File Type：pdf, Size：1020Kb

Download full-text PDF Read full-text
Annex Adhesions Als Nous Programes D'habitatge Comunicat de premsa ANNEX ADHESIONS ALS NOUS PROGRAMES D’HABITATGE MUNICIPIS ADHERITS AL PROGRAMA DE PROMOCIÓ DE L’HABITATGE EN EL MÓN RURAL MUNICIPI COMARCA ÀMBIT TERRITORIAL HA HABITANTS SUPERFÍCIE 2019 Gallifa Vallès Occ. Àmbit Metropolità de 1.632 172 Barcelona Castellfollit de Anoia Comarques Centrals 2.615 151 Riubregós Saldes Berguedà Comarques Centrals 6.642 274 Vallcebre Berguedà Comarques Centrals 2.799 250 Alpens Osona Comarques Centrals 1.379 266 el Brull Osona Comarques Centrals 4.104 263 Rupit i Pruit Osona Comarques Centrals 4.806 279 Espinelves Osona Comarques Centrals 1.742 215 Pinell de Solsonès Solsonès Comarques Centrals 9.110 200 Pinós Solsonès Comarques Centrals 10.431 287 Riner Solsonès Comarques Centrals 4.709 263 Copons Anoia Penedès 1.866 310 Montmaneu Anoia Penedès 1.374 150 Font-rubí Alt Penedès Penedès 3.744 1.327 Palau de Santa Alt Empordà Comarques de Girona 843 91 Eulàlia Vilademuls P. l'Estany Comarques de Girona 6.153 815 Planoles Ripollès Comarques de Girona 1.874 288 Ribes de Freser Ripollès Comarques de Girona 4.187 1.754 Vallfogona de Ripollès Comarques de Girona 3.919 206 Ripollès el Pont de Suert A.Ribagorça Alt Pirineu i Aran 14.814 2.220 Peramola Alt Urgell Alt Pirineu i Aran 5.616 347 Josa i Tuixén Alt Urgell Alt Pirineu i Aran 6.819 106 Lles de Cerdanya Cerdanya Alt Pirineu i Aran 10.278 253 Prats i Sansor Cerdanya Alt Pirineu i Aran 656 219 Isona i Conca Dellà P. Jussà Alt Pirineu i Aran 13.937 1.019 la Torre de P. Jussà Alt Pirineu i Aran 16.526 760 Cabdella Alins P. Sobirà Alt Pirineu i Aran 18.318 276 Alt Àneu P. Sobirà Alt Pirineu i Aran 21.778 405 Baix Pallars P. Sobirà Alt Pirineu i Aran 12.941 335 Lladorre P. Sobirà Alt Pirineu i Aran 14.698 230 Soriguera P. Sobirà Alt Pirineu i Aran 10.639 410 Sort P. Sobirà Alt Pirineu i Aran 10.505 2.149 la Guingueta P. Sobirà Alt Pirineu i Aran 10.841 297 d'Àneu Vilamòs Val d'Aran Alt Pirineu i Aran 1.543 187 la Sentiu de Sió Noguera Ponent 2.962 406 Oficina de Comunicació i Premsa Departament de Territori i Sostenibilitat [email protected] 93 495 82 34 Pàg. 1 de 3 Comunicat de premsa Preixens Noguera Ponent 2.866 432 Tarroja de Segarra Segarra Ponent 761 187 Torrefeta i Segarra Ponent 8.890 602 Florejacs Almatret Segrià Ponent 5.683 307 Llardecans Segrià Ponent 6.603 451 Torrebesses Segrià Ponent 2.745 282 Ciutadilla Urgell Ponent 1.702 208 Maldà Urgell Ponent 3.136 220 Arnes Terra Alta Terres de l'Ebre 4.296 455 la Pobla de Terra Alta Terres de l'Ebre 4.339 318 Massaluca Prat de Comte Terra Alta Terres de l'Ebre 2.643 183 Capafonts Baix Camp Camp de Tarragona 1.335 121 Passanant i Belltall C. Barberà Camp de Tarragona 2.734 163 Pontils C. Barberà Camp de Tarragona 6.755 117 la Vilella Alta Priorat Camp de Tarragona 514 135 TOTALS 301.831 HA 21.361 HABITANTS MUNICIPIS ADHERITS AL PROGRAMA REALLOTGEM.CAT HA. HABITANTS MUNICIPIS DE LA MESA DE CATALUNYA SUPERFÍCIE 2020 Barberà del Vallès 830 32.545 Castellar del Vallès 4.449 23.129 Castelldefels 1.287 67.460 El Prat de Llobregat 6.413 65.385 Esplugues de Llobregat 459 47.150 Granollers 1.487 62.419 Mataró 2.253 129.661 Mollet del Vallès 1.077 51.600 Montcada i Reixac 2.347 36.803 Rubí 3.220 78.591 Sant Boi de Llobregat 2.147 84.500 Sant Celoni 6.523 18.136 Santa Coloma de Gramenet 700 120.443 Viladecans 2.039 67.197 Vilanova i la Geltrú 3.399 67.733 1.105 20.053 Banyoles Blanes 1.766 39.914 Caldes de Malavella 5.733 7.872 Figueres 1.930 47.235 Girona 3.911 103.369 Lloret de Mar 4.871 39.089 Olot 2.903 35.926 Roses 4.590 19.807 Oficina de Comunicació i Premsa Departament de Territori i Sostenibilitat [email protected] 93 495 82 34 Pàg. 2 de 3 Comunicat de premsa Salt 664 32.138 Sant Feliu de Guíxols 1.623 22.097 El Vendrell 3.679 38.373 Reus 5.282 106.168 Tarragona 5.788 136.496 Vila-seca 2.164 22.555 84.639 2.231.088 TOTAL habitants EXTENSIÓ MUNICIPIS AMB MESA PRÒPIA TERRITORIAL (HA.) HABITANTS 2020 Badalona 2.118 223.166 Barcelona 10.135 1.664.182 Cornellà de Llobregat 699 89.936 Sabadell 3.779 216.520 Sant Adrià de Besòs 382 37.447 Sant Cugat del Vallès 4.823 92.977 Terrassa 7.016 223.627 Vic 3.058 47.630 TOTAL 32.010 2.595.485 hab. 22 de febrer de 2021 Oficina de Comunicació i Premsa Departament de Territori i Sostenibilitat [email protected] 93 495 82 34 Pàg. 3 de 3 .
Load more

Recommended publications
  • Maquetación 1
    DIUMENGE, 11 DE DESEMBRE DEL 2011 | Regió7 12 SOCIETAT SOLSONÈS Solsona RICARD MONSÓ 1 Sant Tirs CLARIANA Pinell de DE CARDENER Miravé Madrona Solsonès Santa Clariana de PINELL DE Sant Climenç Llobera Susanna Santes Riner Cardener SOLSONÈS 2 Creus de St. Pere 1 RINER Bordell 4de Llobera Casa Santa Cardona LLOBERA Freixin3et Peracamps Torredenegó el Miracle Borelles Àgata Sallent Su Conjunt monumental St. Just d’Ardèvol Castell torre de PINÓS Santuari Ardèvol Vallferosa Matamargó Els assistents escolten les explicacions de Moya, a Clariana de Cardener Església santuari de Pinós Vallmanya R. M. Pinós Retaule barroc 2 Claret Mare de Déu de l’Avellana Pou de gel Dolmen. Jaciment arqueològic Prades LA MOLSOSA Conflictes carlins Enfesta la Molsosa Vista panoràmica Una ruta guiada posa en valor el patrimoni històric La torre de Riner és una imponent fortificació de forma quadrada R. M. del sud del Solsonès 3 El territori és ple de torres de guaita fortificades de la Reconquesta i també fou escenari d’enfrontaments bèl·lics entre carlins i liberals RICARD MONSÓ | PINÓS l’associació de dinamització so - ny 1840 pel control de la ruta que Ahir a les 10 del matí, a Clariana cioambiental i cultural L’Arada, unia Guissona i Solsona i que era de Cardener hi feia fred (els ter - va posar en relleu els potencials tu - vital «per avituallar Solsona, un en - mòmetres marcaven 3 graus po - rístics d’aquesta zona del Solsonès clavament liberal envoltat de car - sitius), però tot feia preveure que tan poc promocionada i sovint lins» diu Moya. La victòria liberal el sol acompanyaria la vintena de tan oblidada per les administra - en aquesta batalla fou el deto - persones que van participar en cions públiques.
    [Show full text]
  • La Catalunya De 9 Vegueries (En 4 Províncies)
    La Catalunya de 9 vegueries (en 4 províncies) L’ordenació (física ) i l’organització (institucional) territorial de Catalunya són dues matèries diferents. Del tot diferents però, si no comparteixen el mateix mapa la situació es complica molt. Ambdues formen part de la idea de país i la seva claredat és un motiu d’identitat col·lectiva. A Catalunya tenim províncies, comarques, àrea metropolitana i previsió de vegueries, a part d’algunes mancomunitats, totes elles administracions locals de segon grau. No és poc i un dels problemes del país és disposar d’un mapa de si mateix que permeti entreveure un projecte clar de futur (ordenació) i una acció de govern, representació i participació (organització) amb prou consens i amb unes administracions molt més simples, econòmics i competents. En els darrers temps, s’ha partir de 7 demarcacions per a efectes estadístics i de planejament territorial amb la voluntat de fer-ne gradualment vegueries. Aquesta opció, mai no discutida sinó fins al final del mandat del tripartit amb la nova llei de vegueries (2010), ha portat a un fracàs per la manca de consens. La situació ha dut a una contradicció i complexitat per la sobre posició sense model de comarques, àrea metropolitana i vegueries, fet agreujat particularment en l’àmbit més poblat i segurament més difícil de Catalunya. No és aquest un problema menor sinó un embolic que caldria resoldre en termes de molt consens. Per començar, caldria fer coherent la visió d’un país amb províncies i amb comarques. I a aquestes alçades, pensar que les províncies no són res respectable és molt agosarat, car són molt més que una decisió del segle XIX.
    [Show full text]
  • El Pallars Sobirà 1.- Recursos Turístics 2.- Productes Turístics 1.- Recursos Turístics
    Inventari Turístic. EL PALLARS SOBIRÀ 1.- RECURSOS TURÍSTICS 2.- PRODUCTES TURÍSTICS 1.- RECURSOS TURÍSTICS TIPOLOGIA DE TURISME RECURSOS TURÍSTICS LOCALITZACIÓ NATURA/ESPAIS NATURALS/PARC NACIONAL Parc Nacional d'Aigüestortes i Estany de Sant Maurici NATURA/ESPAIS NATURALS Parc Natural de l'Alt Pirineu NATURA/ESPAIS NATURALS Collegats-Queralt NATURA/ESPAIS NATURALS Costoja NATURA/ESPAIS NATURALS Marimanha NATURA/ESPAIS NATURALS Naut Aran NATURA/ESPAIS NATURALS Serra de Boumort NATURA/ESPAIS NATURALS/GEOPARC Projecte Geoparc NATURA/NEU La neu NATURA/BOSC La Mata de València Sorpe NATURA/BOSC Bosc de la Mata de València NATURA/BOSC Bosc de Virós NATURA/BOSC Bosc de Bonabé NATURA/BOSC Bedollar d'Ancs i Baiasca NATURA/ARBRES MONUMENTALS Om centenari Peramea NATURA/ARBRES MONUMENTALS El roure de Montenartró Montenartró NATURA/ARBRES MONUMENTALS El Clop de Bernat Llavorsi NATURA/ARBRES MONUMENTALS L'Alzina de Pubill Vall de Cardós NATURA/AIGUA Riu Noguera Pallaresa NATURA/AIGUA Estany de Montcortés NATURA/AIGUA RAMSAR Parc Nacional d'Aigüestortes i Estany de Sant Maurici Alt Àneu, Espot, La Guinguet NATURA/AIGUA Conjunt de Romedo: Romedo de Dalt, Colatx, Guiló de baix Lladorre NATURA/AIGUA Conjunt de Gallina: Inferior i Major Lladorre NATURA/AIGUA Conjunt del Barranc de Sotllo: Estats, Sotllo, Fons i Areste Alins NATURA/AIGUA Estany Blanc Lladorre NATURA/AIGUA Estany d'Airoto Alt Àneu NATURA/AIGUA Estany de Flamisella Lladorre NATURA/AIGUA Estany de Garrabea Alt Àneu NATURA/AIGUA Estany de Mariola Lladorre NATURA/AIGUA Estany de Montcortés
    [Show full text]
  • Catalonia Accessible Tourism Guide
    accessible tourism good practice guide, catalonia 19 destinations selected so that everyone can experience them. A great range of accessible leisure, cultural and sports activities. A land that we can all enjoy, Catalonia. © Turisme de Catalunya 2008 © Generalitat de Catalunya 2008 Val d’Aran Andorra Pirineus Costa Brava Girona Lleida Catalunya Central Terres de Lleida Costa de Barcelona Maresme Costa Barcelona del Garraf Tarragona Terres Costa de l’Ebre Daurada Mediterranean sea Catalunya Index. Introduction 4 The best destinations 6 Vall de Boí 8 Val d’Aran 10 Pallars Sobirà 12 La Seu d’Urgell 14 La Molina - La Cerdanya 16 Camprodon – Rural Tourism in the Pyrenees 18 La Garrotxa 20 The Dalí route 22 Costa Brava - Alt Empordà 24 Vic - Osona 26 Costa Brava - Baix Empordà 28 Montserrat 30 Maresme 32 The Cister route 34 Garraf - Sitges 36 Barcelona 38 Costa Daurada 40 Delta de l’Ebre 42 Lleida 44 Accessible transport in Catalonia 46 www.turismeperatothom.com/en/, the accessible web 48 Directory of companies and activities 49 Since the end of the 1990’s, the European Union has promoted a series of initiatives to contribute to the development of accessible tourism. The Catalan tourism sector has boosted the accessibility of its services, making a reality the principle that a respectful and diverse society should recognise the equality of conditions for people with disabilities. This principle is enshrined in the “Barcelona declaration: the city and people with disabilities” that to date has been signed by 400 European cities. There are many Catalan companies and destinations that have adapted their products and services accordingly.
    [Show full text]
  • Mocions Aprovades Per La Suficiència Financera Dels Ens Locals
    Mocions aprovades per la suficiència financera dels ens locals TIPUS ENS NOM Comarca Ajuntament Alamús Segrià Ajuntament Albagés Garrigues Ajuntament Albatàrrec Segrià Ajuntament Alcanó Segrià Ajuntament Aldea Baix Ebre Ajuntament Alella Maresme Ajuntament Alguaire Segrià Ajuntament Alió Alt Camp Ajuntament Almenar Segrià Ajuntament Alt Àneu Pallars Sobirà Ajuntament Altafulla Tarragonès Ajuntament Amer Selva Ajuntament Ametlla del Vallès Vallès Oriental Ajuntament Ampolla Baix Ebre Ajuntament Anglès Selva Ajuntament Arboç Baix Penedès Ajuntament Argelaguer Garrotxa Ajuntament Arnes Terra Alta Ajuntament Ascó Ribera d'Ebre Ajuntament Avellanes i Santa Linya Noguera Ajuntament Avià Berguedà Ajuntament Avinyonet de Puigventós Alt Empordà Ajuntament Badalona Barcelonès Ajuntament Baix Pallars Pallars Sobirà Ajuntament Banyoles Pla de l'Estany Ajuntament Barbens Pla d'Urgell Ajuntament Barberà del Vallès Vallès Occidental Ajuntament Begues Baix Llobregat Ajuntament Begur Baix Empordà Ajuntament Bellcaire d'Empordà Baix Empordà Ajuntament Benavent de Segrià Segrià Ajuntament Bescanó Gironès Ajuntament Bigues i Riells Vallès Oriental Ajuntament Bisbal del Penedès Baix Penedès Ajuntament Bisbal d'Empordà Baix Empordà Ajuntament Blanes Selva Ajuntament Bòrdes, es Val d´Aran Ajuntament Borges del Camp Baix Camp Ajuntament Borrassà Alt Empordà Ajuntament Borredà Berguedà Ajuntament Bruc Anoia Ajuntament Brunyola Selva Ajuntament Cabó Alt Urgell Ajuntament Calaf Anoia Ajuntament Caldes de Montbui Vallès Oriental Ajuntament Calella Maresme Ajuntament
    [Show full text]
  • CERDANYA Que Queden Afectats Per La Fase 3 De L’Apagada Analògica (Març 2010)
    Llistat de municipis de la CERDANYA que queden afectats per la Fase 3 de l’apagada analògica (Març 2010). Municipi Nucli Habitants CENTRE EMISSOR Data d'Apagada CERDANYA - DAS 25-març-10 Alp 964 ALP 15-març-10 GREIXER 15-març-10 Alp Masella 22 CERDANYA - DAS 25-març-10 MOLINA 15-març-10 Molina, la 271 CERDANYA - DAS 25-març-10 Baltarga 45 CERDANYA - DAS 25-març-10 CERDANYA - DAS 25-març-10 Beders 17 PIC ORRI 29-març-10 Bellver de Cerdanya 1308 CERDANYA - DAS 25-març-10 Bor 96 CERDANYA - DAS 25-març-10 Cortàs 17 CERDANYA - DAS 25-març-10 Éller 16 CERDANYA - DAS 25-març-10 Nas 18 CERDANYA - DAS 25-març-10 Bellver de Cerdanya Olià 19 CERDANYA - DAS 25-març-10 Ordèn 9 CERDANYA - DAS 25-març-10 CERDANYA - DAS 25-març-10 Pi 98 PRULLANS 15-març-10 Riu de Santa Maria 105 CERDANYA - DAS 25-març-10 Talló 34 CERDANYA - DAS 25-març-10 Talltendre 4 CERDANYA - DAS 25-març-10 CERDANYA - DAS 25-març-10 Vilella 7 PRULLANS 15-març-10 Bolvir 188 CERDANYA - DAS 25-març-10 Raval del Castell 47 CERDANYA - DAS 25-març-10 Bolvir Remei, el 26 CERDANYA - DAS 25-març-10 Talltorta 27 CERDANYA - DAS 25-març-10 GREIXER 15-març-10 Das 78 PIC ORRI 29-març-10 ALP 15-març-10 Mosoll 10 CERDANYA - DAS 25-març-10 Das Sanavastre 64 CERDANYA - DAS 25-març-10 PIC ORRI 29-març-10 Tartera 7 GREIXER 15-març-10 GREIXER 15-març-10 Urbanització Tartera 7 CERDANYA - DAS 25-març-10 Escadarcs 36 CERDANYA - DAS 25-març-10 Estoll 26 CERDANYA - DAS 25-març-10 GREIXER 15-març-10 Pereres, les 12 Osseja Per confirmar CERDANYA - DAS 25-març-10 Queixans 162 GREIXER 15-març-10 Fontanals de Cerdanya
    [Show full text]
  • CATALOG of TOURIST PROPOSALS in SOLSONA and Surroundings
    CATALOG of TOURIST PROPOSALS in SOLSONA and surroundings 2021 Edition Digital version available on: http://solsonaturisme.com/en/what-to-do/essential-solsona/ Dear visitor, If you have this document in your hands, it is very possible that you are in Solsona, so welcome! You should know that you have reached a modern and medieval little city at the same time, in the skirt of the Pre-Pyrenees: a tiny city to discover. Whether you are here for a few days or not, you have to explore the old city center. The walls that protected it, of which fragments are preserved, still divide the city into two. Enter through some of the portals and travel through the streets of the old town: narrow, with houses with stone walls and charming corners, they allow you to move to another era and disconnect for a moment. There are certain places that are a must-see, like the Cathedral of Solsona, where you can admire the Cloister's virgin, the spectacular black-and-white image of the Romanesque, the cloisters, the altarpiece of the Mercè and the annex Episcopal Palace. The sloping main square, the heart of the old town; The Sant Joan’s Square, collected and quiet; Castell street, with the uproar of people up and down ... Or even easier, let yourself be carried by your own steps and see the charms that the city hides. Solsona gives its name to the Solsonès region, a unique place where you can try the cold snow of the north of the region as soon as you cherish the most southern yellow spikes in the south.
    [Show full text]
  • L'alt Pirineu I Aran, Un Territori Poc Poblat, Que
    Any 2014 - Informe 2 L’ALT PIRINEU I ARAN, UN TERRITORI POC POBLAT, QUE NO ABANDONAT La població és un dels principals indicadors utilitzats a l’hora de mesurar el desenvolupament socioeconòmic d’un territori. En aquest sentit, les dades del Pirineu respecte a les de Catalunya han palesat sempre una situació de fort desequilibri entre les terres de muntanya i les del litoral. La feblesa demogràfica ha estat una constant pirinenca, que, analitzada en clau interna, ha suposat en determinats moments una greu amenaça cap a la desertització del territori, a banda de fer extremadament complexa la prestació de serveis i la gestió municipal. En les següents ratlles posem el focus en la situació de la població sobre el territori, és a dir, en el poblament i, en concret, en la distribució dels nuclis 1 d’acord amb les dades del Nomenclàtor de 2013. Això ens ajudarà a valorar si s’ha frenat el perill d’abandonament i, en definitiva, a entendre millor la realitat socioeconòmica de l’Alt Pirineu i Aran. Accediu amb un clic al mapa de l’Alt Pirineu i Aran Aquesta curiosa imatge és la que es configura a partir de la localització en el territori dels nuclis de població de l’Alt Pirineu i Aran. Sense més límits que els perimetrals i a manca dels referents comarcals, l’ull (bé, almenys el dels autors), es fixa en una 1 D’acord amb el Nomenclàtor de l’INE, s’entén per nucli de població un conjunt d’almenys deu edificacions que estan formant carrers, places i altres vies urbanes.
    [Show full text]
  • Informe De L'associacionisme I El Voluntariat Al Penedès
    INFORME DE L’ASSOCIACIONISME I EL VOLUNTARIAT AL PENEDÈS ACCESSIBLE © Departament de Treball, Afers Socials i Famílies, 2020 Direcció General d’Acció Cívica i Comunitària Passeig de Taulat, 266-270 08019 Barcelona 1a edició electrònica: abril de 2021 Estudi dirigit per la Sub-direcció General de Cooperació Social i Voluntariat i elaborat per l’Observatori del Tercer Sector i la Societat Civil. Equip de redacció: Montse Fernández (coord.), Cintia Guerrero i Laia Otero Disseny i maquetació: Entitat Autonoma del Diari Oficial i de Publicacions Avís legal: aquesta obra està subjecta a una llicència de Reconeixement - No Comercial - Sense Obres Derivades 4.0 de CreativeCommons. Se’n permet la reproducció, distribució i comunicació pública sempre que es reconeguin l’autoria i l’editor i no se’n faci un ús comercial. No és permesa la transformació d’aquesta obra per generar una nova obra derivada (text complet de la llicència). Podeu trobar aquesta i les altres obres que ha publicat el Departament de Treball, Afers Socials i Famílies al nostre catàleg de publicacions. Contingut 1. Presentació ............................................. 13 2. Introducció ............................................. 15 2.1. Informe de l’associacionisme i el voluntariat a Catalunya ........ 15 2.2. Informe de l’associacionisme i el voluntariat al Penedès ........ 17 3. Diferents realitats associatives al territori ....................... 19 4. L’associacionisme al Penedès. Breu recorregut històric ............ 21 5. L’actual context demogràfic actual al Penedès ................... 27 5.1. Configuració política del territori .......................... 27 5.2. Distribució de la població ............................... 28 5.3. Característiques demogràfiques .......................... 29 6. Les organitzacions sense ànim de lucre al Penedès .............. 33 6.1. Xifres principals ......................................
    [Show full text]
  • Primeres Pàgines 2020.Indd
    Actes del VIII Congrés 1 d’Història Moderna de Catalunya: «Catalunya i el Mediterrani». Barcelona, 17-20 desembre 2018 COMUNICACIONS J. Dantí, X. Gil, D. Sola, I. Mauro (coord.) Àrea d’Història Moderna, Universitat de Barcelona Any 2019 Actes del VIII Congrés d’Història Moderna de Catalunya: «Catalunya i el Mediterrani». Barcelona, 17-20 desembre 2018 COMUNICACIONS J. Dantí, X. Gil, D. Sola, I. Mauro (coord.) Àrea d’Història Moderna, Universitat de Barcelona Any 2019 Els articles són publicats amb llicència Reconeixement-No comercial-Compartir per igual de Creative Commons. Els autors conserven els drets d’autoria i atorguen a l’Àrea d’Història Moderna el dret de primera publicació de l’obra. Un cop publicats, l’autor pot difondre una còpia dels seus articles al seu web i en repositoris institucionals i temàtics sempre que en citin la font original. Secció Departamental d’Història Medieval, Història Moderna, Paleografia i Diplomàtica Facultat de Geografia i Història Universitat de Barcelona Montalegre, 6 08001 Barcelona [email protected] Revisió editorial: Verónica Gallego Manzanares, Ivan Gracia Arnau, Víctor J. Jurado Riba, Pau Pibernat Soler. Maquetació i correcció: I.G. Santa Eulàlia, Santa Eulàlia de Ronçana. www.igsantaeulalia.com ISBN: 978-84-09-20330-7 Els textos de totes les intervencions del VIII Congrés d’Història Moderna de Catalunya –tant de les ponències com de les comunicacions- són accesibles a la pàgina de Pedralbes dins el portal de les Revistes Catalanes d’Accés Obert (RACO) http://www.raco.cat/index.php/Pedralbes. ÍNDEX Sessió 1: Poders, fronteres i identitats Agustí ALCOBERRO, La Guerra de la Quàdruple Aliança (1718- 12 1720) des de l’estat de Milà.
    [Show full text]
  • Intervencions Arqueològiques I Paleontològiques a Lleida Durant L
    View metadata, citation and similar papers at core.ac.uk brought to you by CORE Crònica científica provided by Revistes Catalanes amb Accés Obert que periòdicament s’han anat publicant en la Revista d’Arqueologia de Ponent, des del seu exemplar de 1995, enguany correspon presentar les referides a l’any 2009. Per poder dur a terme aquest treball han estat requerides les dades dels Serveis Territorials de Lleida del Departament de Cultura de la Generalitat de Catalunya. Una vegada més, volem agrair tant l’amabilitat de Josep Gallart, arqueòleg territorial, com la col·laboració del seu equip, en l’aportació de les dades per a l’elaboració d’aquest text. Per a confeccionar aquest breu resum de les in- tervencions arqueològiques i paleontològiques que s’ofereix a continuació, ha estat necessari registrar les diverses intervencions a partir de la informació recollida, i fer una simple descripció quantitativa sobre els tipus d’intervencions, les comarques on van ser realitzades i els períodes afectats. Aquí es presenta la llista d’intervencions classificades Figs. 5 i 6. Ampulla de pelegrí de plom exposada al Museu de Lleida: diocesà i comarcal abans i després del tractament i unes gràfiques quantitatives, no desenvolupades ni de conservació i restauració portat a terme al SCT-Laboratori explicades, de manera similar a com s’ha anat fent d’Arqueologia. Fotografies:© Museu de Lleida: diocesà i comarcal any rere any. Som conscients que aquestes dades que (Servei de Reproducció d’Imatge de la UdL i SCT-Laboratori es presenten només mostren indicadors quantitatius, d’Arqueologia). i potser discutibles en la seva representativitat, de Finalment, pel que fa al Museu de Lleida, s’ha la realitat de l’activitat arqueològica a les terres portat a terme la reintegració, és a dir, l’enganxat de Lleida.
    [Show full text]
  • Daily Mobility in the Comarques Gironines Obdúlia
    the different metropolitan population a driving license and, especially, the good series running from 1981 (the first centres and the city of Barcelona, which availability of a private vehicle, a situation time the question about the workplace or are well above those recorded for other in which only one half of the population place of study was introduced in Catalonia) localities. in the Regió Metropolitana de Barcelona to 2001, mobility analysis has been reduced finds itself. Therefore, the mobility to only a part of all journeys, and not even As regards the modal distribution, over model is shaped not only in accordance the largest part, as will be seen later. 45% of mobility in the metropolitan region with territorial features and the existing is satisfied via non-motorised means; the availability of transport services and The extension of the Survey of Daily remainder, involving motorised means is infrastructure, but also from the personal Mobility 2006 to the whole of Catalonia shared out between the 34% of journeys characteristics of each individual and social makes it possible, for the first time for the made on public transport and the 66% group. Comarques Gironines, to have a very large made in private vehicles. However, the sample which, as well as updating the analysis of modal behaviour patterns information, extends the field of analysis for journeys in the Barcelona region 1 This figure takes into account all the journeys and gives important details of the type of recorded for the Regió Metropolitana de reveals different mobility models, which movement going on, how and where it is Barcelona, whether undertaken by residents or denote the marked territorial imbalances non-residents in the area.
    [Show full text]