DIUMENGE, 11 DE DESEMBRE DEL 2011 | Regió7
SOCIETAT
12
SOLSONÈS
RICARD MONSÓ
Solsona
1
Sant Tirs
CLARIANA
Pinell de Solsonès
DE CARDENER
Miravé
Madrona
Santa Susanna
2
Clariana de Cardener
1
Sant Climenç
St. Pere
PINELL DE SOLSONÈS
Llobera
Santes
Creus de Bordell
Riner
RINER
4
de Llobera
Cardona
Santa Àgata
Casa Borelles
3
Freixinet Su
LLOBERA
- Peracamps
- el Miracle
Torredenegó
Sallent
St. Just d’Ardèvol
Conjunt monumental
Castell
PINÓS
torre de Vallferosa
Ardèvol
Santuari
Matamargó
Vallmanya
Els assistents escolten les explicacions de Moya, a Clariana de Cardener
- Església
- santuari de Pinós
Pinós
R. M.
Retaule barroc Pou de gel
2
Claret
Mare de Déu de l’Avellana
Prades
Dolmen. Jaciment arqueològic
Conflictes carlins Vista panoràmica
LA MOLSOSA
- Enfesta
- la Molsosa
Una ruta guiada posa en valor el patrimoni històric del sud del Solsonès
La torre de Riner és una imponent fortificació de forma quadrada
R. M.
3
El territori és ple de torres de guaita fortificades de la Reconquesta i també fou escenari d’enfrontaments bèl·lics entre carlins i liberals
RICARD MONSÓ | PINÓS
l’associació de dinamització so- ny 1840 pel control de la ruta que
Ahir a les 10 del matí, a Clariana cioambiental i cultural L’Arada, unia Guissona i Solsona i que era de Cardener hi feia fred (els ter- vaposarenrelleuelspotencialstu- vital«peravituallarSolsona, unenmòmetres marcaven 3 graus po- rístics d’aquesta zona del Solsonès clavament liberal envoltat de carsitius), però tot feia preveure que tan poc promocionada i sovint lins» diu Moya. La victòria liberal el sol acompanyaria la vintena de tan oblidada per les administra- en aquesta batalla fou el detopersones que van participar en cions públiques. Les torres fortifi- nant «de la decadència del carlisuna ruta amb vehicles que va re- cades de Riner, Perecamps (Llo- me en la primera guerra carlina». córrerquatremunicipisdelsuddel bera)oArdèvol(Pinós)evidencien Per una altra banda, el sud del SolSolsonès (Clariana de Cardener, la importància estratègica d’a- sonès va donar noms il·lustres al Els assistents es dirigeixen en cotxe des de Riner cap a Perecamps Riner, Llobera i Pinós) i que for- questes terres a l’entorn del segle carlisme, com són els casos dels mava part del projecte T erritori de X , «quan es van organitzar els pri- caps militars Benet i Rafel Trismasies, que té l’objectiu de posar mers comtats cristians» va explicar tany, originaris d’Ardèvol de Pinós, en valor el patrimoni cultural, his- Jaume Moya, el dinamitzador cul- i que van participar en esdevenitòric i paisatgístic de la comarca. tural que guiava el grup. A més a ments bèl·lics decisius.
R. M.
4
- No obstant, i a mesura que la co- més, lazonafoul’escenaridelade-
- El recorregut es va iniciar a Cla-
mitiva d’automòbils s’endinsava al cisiva «batalla de la Vall d’Ora, als riana de Cardener i va prosseguir termemunicipaldeLlobera, vaco- voltants del 900 després de Crist, cap a la torre de Riner, una mamençar a aparèixer la boira que és i que va significar la mort de Gui- jestuosa fortificació de forma quacaracterística del territori i que ja fré el Pilós i un fre a la reconques- drada i amb fossar, que encara diva pronosticar amb encert un dels ta cristiana» va afirmar Moya. ficultava més l’assalt. Després, i en assistents; i que es va fer més i més L’altre eix que va centrar la ruta un canvi en l’itinerari previst, els espessa quan els excursionistes d’ahir al matí van ser les guerres excursionistes van visitar Pereculturals es van dirigir a la torre carlines, que van tenir episodis camps, un emplaçament en el d’Ardèvol de Pinós, la darrera cita transcendents al sud del Solsonès, qual coincideixen restes romàni-
- d’aquesta ruta.
- coméselcasdel’enfrontamenten- ques (una torre de guaita) i episo-
La sortida, que va organitzar trecarlinsiliberalsaPerecampsl’a- dis de les guerres carlines.
La boira limitava la visió de la torre de Perecamps, a Llobera