Maquetación 1

DIUMENGE, 11 DE DESEMBRE DEL 2011 | Regió7 12 SOCIETAT SOLSONÈS Solsona RICARD MONSÓ 1 Sant Tirs CLARIANA Pinell de DE CARDENER Miravé Madrona Solsonès Santa Clariana de PINELL DE Sant Climenç Llobera Susanna Santes Riner Cardener SOLSONÈS 2 Creus de St. Pere 1 RINER Bordell 4de Llobera Casa Santa Cardona LLOBERA Freixin3et Peracamps Torredenegó el Miracle Borelles Àgata Sallent Su Conjunt monumental St. Just d’Ardèvol Castell torre de PINÓS Santuari Ardèvol Vallferosa Matamargó Els assistents escolten les explicacions de Moya, a Clariana de Cardener Església santuari de Pinós Vallmanya R. M. Pinós Retaule barroc 2 Claret Mare de Déu de l’Avellana Pou de gel Dolmen. Jaciment arqueològic Prades LA MOLSOSA Conflictes carlins Enfesta la Molsosa Vista panoràmica Una ruta guiada posa en valor el patrimoni històric La torre de Riner és una imponent fortificació de forma quadrada R. M. del sud del Solsonès 3 El territori és ple de torres de guaita fortificades de la Reconquesta i també fou escenari d’enfrontaments bèl·lics entre carlins i liberals RICARD MONSÓ | PINÓS l’associació de dinamització so - ny 1840 pel control de la ruta que Ahir a les 10 del matí, a Clariana cioambiental i cultural L’Arada, unia Guissona i Solsona i que era de Cardener hi feia fred (els ter - va posar en relleu els potencials tu - vital «per avituallar Solsona, un en - mòmetres marcaven 3 graus po - rístics d’aquesta zona del Solsonès clavament liberal envoltat de car - sitius), però tot feia preveure que tan poc promocionada i sovint lins» diu Moya. La victòria liberal el sol acompanyaria la vintena de tan oblidada per les administra - en aquesta batalla fou el deto - persones que van participar en cions públiques. Les torres fortifi - nant «de la decadència del carlis - una ruta amb vehicles que va re - cades de Riner, Perecamps (Llo - me en la primera guerra carlina». córrer quatre municipis del sud del bera) o Ardèvol (Pinós) evidencien Per una altra banda, el sud del Sol - Solsonès (Clariana de Cardener, la importància estratègica d’a - sonès va donar noms il·lustres al Els assistents es dirigeixen en cotxe des de Riner cap a Perecamps Riner, Llobera i Pinós) i que for - questes terres a l’entorn del segle carlisme, com són els casos dels R. M. mava part del projecte Territori de X , «quan es van organitzar els pri - caps militars Benet i Rafel Tris- 4 masies , que té l’objectiu de posar mers comtats cristians» va explicar tany, originaris d’Ardèvol de Pinós, en valor el patrimoni cultural, his - Jaume Moya, el dinamitzador cul - i que van participar en esdeveni - tòric i paisatgístic de la comarca. tural que guiava el grup. A més a ments bèl·lics decisius. No obstant, i a mesura que la co - més, la zona fou l’escenari de la de - El recorregut es va iniciar a Cla - mitiva d’automòbils s’endinsava al cisiva «batalla de la Vall d’Ora, als riana de Cardener i va prosseguir terme municipal de Llobera, va co - voltants del 900 després de Crist, cap a la torre de Riner, una ma - mençar a aparèixer la boira que és i que va significar la mort de Gui - jestuosa fortificació de forma qua - característica del territori i que ja fré el Pilós i un fre a la reconques - drada i amb fossar, que encara di - va pronosticar amb encert un dels ta cristiana» va afirmar Moya. ficultava més l’assalt. Després, i en assistents; i que es va fer més i més L’altre eix que va centrar la ruta un canvi en l’itinerari previst, els espessa quan els excursionistes d’ahir al matí van ser les guerres excursionistes van visitar Pere - culturals es van dirigir a la torre carlines, que van tenir episodis camps, un emplaçament en el d’Ardèvol de Pinós, la darrera cita transcendents al sud del Solsonès, qual coincideixen restes romàni - d’aquesta ruta. com és el cas de l’enfrontament en - ques (una torre de guaita) i episo - La sortida, que va organitzar tre carlins i liberals a Perecamps l’a - dis de les guerres carlines. La boira limitava la visió de la torre de Perecamps, a Llobera.

Load more