
<p>DIUMENGE, 11 DE DESEMBRE DEL 2011 | <strong>Regió7 </strong></p><p>SOCIETAT </p><p><strong>12 </strong></p><p>SOLSONÈS </p><p>RICARD MONSÓ </p><p><strong>Solsona </strong></p><p><strong>1</strong></p><p>Sant Tirs </p><p><strong>CLARIANA </strong></p><p>Pinell de Solsonès </p><p><strong>DE CARDENER </strong></p><p>Miravé <br>Madrona </p><p>Santa Susanna </p><p><strong>2</strong></p><p>Clariana de Cardener </p><p><strong>1</strong></p><p>Sant Climenç <br>St. Pere </p><p><strong>PINELL DE SOLSONÈS </strong></p><p>Llobera <br>Santes </p><p>Creus de Bordell <br>Riner </p><p><strong>RINER </strong></p><p><strong>4</strong></p><p>de Llobera </p><p><strong>Cardona </strong></p><p>Santa Àgata <br>Casa Borelles </p><p><strong>3</strong></p><p>Freixinet Su </p><p><strong>LLOBERA </strong></p><p></p><ul style="display: flex;"><li style="flex:1">Peracamps </li><li style="flex:1">el Miracle </li></ul><p>Torredenegó </p><p>Sallent </p><p>St. Just d’Ardèvol <br>Conjunt monumental </p><p>Castell </p><p><strong>PINÓS </strong></p><p>torre de Vallferosa <br>Ardèvol <br>Santuari <br>Matamargó </p><p>Vallmanya </p><p><strong>Els assistents escolten les explicacions de Moya, a Clariana de Cardener </strong></p><p></p><ul style="display: flex;"><li style="flex:1">Església </li><li style="flex:1">santuari de Pinós </li></ul><p>Pinós </p><p>R. M. </p><p>Retaule barroc Pou de gel </p><p><strong>2</strong></p><p>Claret <br>Mare de Déu de l’Avellana </p><p>Prades <br>Dolmen. Jaciment arqueològic </p><p>Conflictes carlins Vista panoràmica </p><p><strong>LA MOLSOSA </strong></p><p></p><ul style="display: flex;"><li style="flex:1">Enfesta </li><li style="flex:1">la Molsosa </li></ul><p></p><p><strong>Una ruta guiada posa en valor el patrimoni històric del sud del Solsonès </strong></p><p><strong>La torre de Riner és una imponent fortificació de forma quadrada </strong></p><p>R. M. </p><p><strong>3</strong></p><p></p><p>El territori és ple de torres de guaita fortificades de la Reconquesta i també fou escenari d’enfrontaments bèl·lics entre carlins i liberals </p><p><strong>RICARD MONSÓ </strong>| PINÓS </p><p>l’associació de dinamització so- ny 1840 pel control de la ruta que <br>Ahir a les 10 del matí, a Clariana cioambiental i cultural L’Arada, unia Guissona i Solsona i que era de Cardener hi feia fred (els ter- vaposarenrelleuelspotencialstu- vital«peravituallarSolsona, unenmòmetres marcaven 3 graus po- rístics d’aquesta zona del Solsonès clavament liberal envoltat de carsitius), però tot feia preveure que tan poc promocionada i sovint lins» diu Moya. La victòria liberal el sol acompanyaria la vintena de tan oblidada per les administra- en aquesta batalla fou el detopersones que van participar en cions públiques. Les torres fortifi- nant «de la decadència del carlisuna ruta amb vehicles que va re- cades de Riner, Perecamps (Llo- me en la primera guerra carlina». córrerquatremunicipisdelsuddel bera)oArdèvol(Pinós)evidencien Per una altra banda, el sud del SolSolsonès (Clariana de Cardener, la importància estratègica d’a- sonès va donar noms il·lustres al <strong>Els assistents es dirigeixen en cotxe des de Riner cap a Perecamps </strong>Riner, Llobera i Pinós) i que for- questes terres a l’entorn del segle carlisme, com són els casos dels mava part del projecte <em>T erritori de </em>X , «quan es van organitzar els pri- caps militars Benet i Rafel Tris<em>masies</em>, que té l’objectiu de posar mers comtats cristians» va explicar tany, originaris d’Ardèvol de Pinós, en valor el patrimoni cultural, his- Jaume Moya, el dinamitzador cul- i que van participar en esdevenitòric i paisatgístic de la comarca. tural que guiava el grup. A més a ments bèl·lics decisius. </p><p>R. M. </p><p><strong>4</strong></p><p></p><ul style="display: flex;"><li style="flex:1">No obstant, i a mesura que la co- més, lazonafoul’escenaridelade- </li><li style="flex:1">El recorregut es va iniciar a Cla- </li></ul><p>mitiva d’automòbils s’endinsava al cisiva «batalla de la Vall d’Ora, als riana de Cardener i va prosseguir termemunicipaldeLlobera, vaco- voltants del 900 després de Crist, cap a la torre de Riner, una mamençar a aparèixer la boira que és i que va significar la mort de Gui- jestuosa fortificació de forma quacaracterística del territori i que ja fré el Pilós i un fre a la reconques- drada i amb fossar, que encara diva pronosticar amb encert un dels ta cristiana» va afirmar Moya. ficultava més l’assalt. Després, i en assistents; i que es va fer més i més L’altre eix que va centrar la ruta un canvi en l’itinerari previst, els espessa quan els excursionistes d’ahir al matí van ser les guerres excursionistes van visitar Pereculturals es van dirigir a la torre carlines, que van tenir episodis camps, un emplaçament en el d’Ardèvol de Pinós, la darrera cita transcendents al sud del Solsonès, qual coincideixen restes romàni- </p><ul style="display: flex;"><li style="flex:1">d’aquesta ruta. </li><li style="flex:1">coméselcasdel’enfrontamenten- ques (una torre de guaita) i episo- </li></ul><p>La sortida, que va organitzar trecarlinsiliberalsaPerecampsl’a- dis de les guerres carlines. </p><p><strong>La boira limitava la visió de la torre de Perecamps, a Llobera </strong></p>
Details
-
File Typepdf
-
Upload Time-
-
Content LanguagesEnglish
-
Upload UserAnonymous/Not logged-in
-
File Pages1 Page
-
File Size-