DOCSLIB.ORG

L'alt Pirineu I Aran, Un Territori Poc Poblat, Que

Total Page：16

File Type：pdf, Size：1020Kb

Download full-text PDF Read full-text
L'alt Pirineu I Aran, Un Territori Poc Poblat, Que Any 2014 - Informe 2 L’ALT PIRINEU I ARAN, UN TERRITORI POC POBLAT, QUE NO ABANDONAT La població és un dels principals indicadors utilitzats a l’hora de mesurar el desenvolupament socioeconòmic d’un territori. En aquest sentit, les dades del Pirineu respecte a les de Catalunya han palesat sempre una situació de fort desequilibri entre les terres de muntanya i les del litoral. La feblesa demogràfica ha estat una constant pirinenca, que, analitzada en clau interna, ha suposat en determinats moments una greu amenaça cap a la desertització del territori, a banda de fer extremadament complexa la prestació de serveis i la gestió municipal. En les següents ratlles posem el focus en la situació de la població sobre el territori, és a dir, en el poblament i, en concret, en la distribució dels nuclis 1 d’acord amb les dades del Nomenclàtor de 2013. Això ens ajudarà a valorar si s’ha frenat el perill d’abandonament i, en definitiva, a entendre millor la realitat socioeconòmica de l’Alt Pirineu i Aran. Accediu amb un clic al mapa de l’Alt Pirineu i Aran Aquesta curiosa imatge és la que es configura a partir de la localització en el territori dels nuclis de població de l’Alt Pirineu i Aran. Sense més límits que els perimetrals i a manca dels referents comarcals, l’ull (bé, almenys el dels autors), es fixa en una 1 D’acord amb el Nomenclàtor de l’INE, s’entén per nucli de població un conjunt d’almenys deu edificacions que estan formant carrers, places i altres vies urbanes. Inclou aquelles edificacions que, tot i aïllades, disten menys de 200 m de l’esmentat conjunt. “Indicadors socioeconòmics de l’Alt Pirineu i Aran” – www.idapa.cat/documentació Pàgina 1/6 Any 2014 - Informe 2 densa franja central, en sentit est-oest, on intenta, infructuosament, trobar-hi unes pautes regulars; en el terç inferior hi veu una distribució gairebé homogènia de punts que fa pensar en les mol·lècules d’un gas, i, finalment, en l’ambit superior hi detecta un cert caos, amb diversos fils de punts i, sobretot, amplis espais en blanc. La imatge és, alhora, molt “democràtica”: cada punt val un nucli, amb independència que un representi els 11.350 habitants de la Seu d’Urgell (de l’entitat de població, no pas del municipi) i uns altres representin exactament a ningú: són els trenta-quatre nuclis de població deshabitats del Nomenclàtor de l’any 2013. Aquesta mateixa imatge es fa més intel·ligible quan hi sobreposem altres capes d’informació que ens donen pistes sobre la influència de la xarxa hidrològica, el relleu o el pendent i faciliten la comprensió del particular model d’assentament de la població en els territoris de muntanya. I encara s’entendrà millor si dimensionem els punts en funció de la seva població. Heus aquí el resultat: Efectivament, els eixos fluvials (i alhora de comunicacions), aglutinen bona part dels nuclis, un fet especialment visible en el cas del Segre (amb un puntejat que s’amplia a la plana cerdana), de la Noguera Pallaresa (i la seva triple capçalera), i encara més clarament en la Garona, que amb prou feines es veu sota els punts negres. Els espais amb poca densitat de punts corresponen a les terres de més alçada i que tenen més valors i més ben conservats (també per l’acció humana tradicional), com el Parc Nacional d’Aigüestortes i Estany de Sant Maurici i els parcs naturals de l’Alt Pirineu i el Cadí-Moixeró. I, esparsos per tot el territori, els nuclis ara deshabitats representats per punts vermells. “Indicadors socioeconòmics de l’Alt Pirineu i Aran” – www.idapa.cat/documentació Pàgina 2/6 Any 2014 - Informe 2 En resum, els setanta-set municipis de l’Alt Pirineu i Aran sumen sis-cents dotze nuclis de població. I al costat d’entitats milenàries n’apareixen altres d’implantació recent i vinculades a noves formes d’ús i gestió del territori: el Pla de l’Ermita, la Pleta de Saga o la Urbanització Tartera, per esmentar-ne algunes. I els nuclis de dimensió poblacional significativa són pocs i molt repartits: de fet, només són dotze els que superen la barrera dels mil habitants i apleguen el 60% de la població. Per l’altre extrem, dos-cents tretze no superen els deu habitants i uns altres dos-cents quaranta-ú, els cinquanta. Un bon nombre de nuclis, doncs, amb una població molt reduïda. Sis-cents dotze nuclis són molts o pocs? Tot és relatiu. Són molts en contraposició, per exemple, amb un àmbit territorial situat a l’extrem meridional de Catalunya, que té uns altres condicionants físics i històrics i que presenta, així, un poblament prou diferenciat: les Terres de l’Ebre s’estructuren en només cent nuclis de població (a més, l’àmplia majoria de municipis només en tenen un). I són molts per a determinats municipis, com Tremp (29 nuclis), Baix Pallars (28), Montferrer i Castellbò (27) i el Pont de Suert (25), per esmentar només els que en tenen més, els ajuntaments dels quals han de fer mans i mànigues per proporcionar serveis i equipaments a cadascun d’ells. En aquest sentit, la quantitat de nuclis que té cada municipi, juntament amb la distància i l’estat de la xarxa viària que els uneix amb el centre de serveis, és un element importantíssim: la dispersió dels nuclis és un clar hàndicap per a les arques i la gestió municipals. El nucli d’Àreu (Alins), és també una entitat municipal descentralitzada que tenia uns 75 habitants a mitjan segle XVI i, en el cens de 1857, gairebé 400. Ara en té 94. El nucli del Pla de l’Ermita (la Vall de Boí), apareix per primera vegada en el Nomenclàtor de 1991, vinculat a l’obertura de l’estació d’esquí de Boí- Taüll. A banda d’hotels i apartaments, aplega 84 habitants. “Indicadors socioeconòmics de l’Alt Pirineu i Aran” – www.idapa.cat/documentació Pàgina 3/6 Any 2014 - Informe 2 La prestació de serveis es complica encara per una altra variable: l’altitud. I és que, si bé a l’àmbit de l’Alt Pirineu i Aran hi ha dos nuclis situats per sota de la cota 400 m (Cellers i les Cases de l’Estació, ambdós al Pallars Jussà), el gran gruix es localitza entre els 1.000 i els 1.400 metres. Són tres-cents nou, més de la meitat, als quals cal afegir una altra cinquantena que està per sobre d’aquesta cota (culminant en els 1.721 metres de Sant Joan de l’Erm) i, per tant, molt propensos a rebre la visita de la neu a l’hivern, amb tot el que això comporta. No obstant, la major part de la població (el 41,5%) es concentra en els nuclis situats entre els 400 i els 700 m d’altitud, l’interval que aplega tres capitals comarcals: la Seu d’Urgell, Tremp i Sort. Entitats de població al llindar de la supervivència, nuclis dispersos i en alçada, neu a les carreteres d’accés, dificultats en la prestació dels serveis,... Feta la caracterització, queda clar que el Pirineu té uns trets particulars que el converteixen en un territori on mai no ha estat fàcil viure. I, a vegades, les circumstàncies han fet més senzill fugir-ne. Així va passar sobretot entre els anys seixanta i vuitanta del segle XX quan, propiciat per l’atracció de les àrees industrials de la plana i el litoral, es va produir un gran èxode que té més d’una lectura: no és només que alguns àmbits perdessin la meitat de la població, sinó que es van buidar molts pobles i llogarrets i només creixien les viles mitjanes dels fons de les valls. Els neorurals contribuïen a pal·liar aquests procés, però en molts casos les ocupacions eren temporals. El territori es “desertitzava” i l’aleshores Departament de Política Territorial i Obres Públiques va encarregar un estudi per analitzar aquest fenomen que va detectar cent tres nuclis deshabitats a l’Alt Pirineu (sense l’Aran), a finals dels anys vuitanta 2. 1991 2013 Densitat Nombre Nombre Nombre Nombre Superfície 2013 total de nuclis total de nuclis Comarca (km 2) (hab./km 2) Població de nuclis deshabitats Població de nuclis deshabitats Alt Urgell 1.447,5 14,6 19.010 148 25 21.128 144 7 Alta Ribagorça 426,9 9,6 3.514 37 9 4.097 37 3 Cerdanya 546,7 34,1 12.396 92 4 18.630 100 3 Pallars Jussà 1.343,1 10,1 12.860 142 20 13.607 148 9 Pallars Sobirà 1.377,9 5,3 5.418 137 15 7.330 135 9 Val d'Aran 633,6 15,9 6.184 44 4 10.090 48 3 Alt Pirineu i Aran 4.328,2 17,3 59.382 600 77 74.882 612 34 Font: elaboració pròpia a partir de dades de l'Instituto Nacional de Estadística i de l'Institut d'Estadística de Catalunya Les dades del Nomenclàtor del 2013 permeten comprovar que el perill de desertització ha passat. D’ença dels anys noranta, i encara que de forma suau, la tendència ha canviat i, per exemple, cinquanta-cinc d’aquells nuclis despoblats 2 Revitalització de pobles abandonats del Pirineu , publicat l’any 1996. L’estudi es basava en un exhaustiu reconeixement sobre el terreny i en enquestes directes als pobladors i antics pobladors (en el cas dels nuclis deshabitats). Però la consideració de nucli dels autors no coincidia estrictament amb la de l’Instituto Nacional de Estadística.
Load more

Recommended publications
  • La Catalunya De 9 Vegueries (En 4 Províncies)
    La Catalunya de 9 vegueries (en 4 províncies) L’ordenació (física ) i l’organització (institucional) territorial de Catalunya són dues matèries diferents. Del tot diferents però, si no comparteixen el mateix mapa la situació es complica molt. Ambdues formen part de la idea de país i la seva claredat és un motiu d’identitat col·lectiva. A Catalunya tenim províncies, comarques, àrea metropolitana i previsió de vegueries, a part d’algunes mancomunitats, totes elles administracions locals de segon grau. No és poc i un dels problemes del país és disposar d’un mapa de si mateix que permeti entreveure un projecte clar de futur (ordenació) i una acció de govern, representació i participació (organització) amb prou consens i amb unes administracions molt més simples, econòmics i competents. En els darrers temps, s’ha partir de 7 demarcacions per a efectes estadístics i de planejament territorial amb la voluntat de fer-ne gradualment vegueries. Aquesta opció, mai no discutida sinó fins al final del mandat del tripartit amb la nova llei de vegueries (2010), ha portat a un fracàs per la manca de consens. La situació ha dut a una contradicció i complexitat per la sobre posició sense model de comarques, àrea metropolitana i vegueries, fet agreujat particularment en l’àmbit més poblat i segurament més difícil de Catalunya. No és aquest un problema menor sinó un embolic que caldria resoldre en termes de molt consens. Per començar, caldria fer coherent la visió d’un país amb províncies i amb comarques. I a aquestes alçades, pensar que les províncies no són res respectable és molt agosarat, car són molt més que una decisió del segle XIX.
    [Show full text]
  • Informe De L'associacionisme I El Voluntariat Al Penedès
    INFORME DE L’ASSOCIACIONISME I EL VOLUNTARIAT AL PENEDÈS ACCESSIBLE © Departament de Treball, Afers Socials i Famílies, 2020 Direcció General d’Acció Cívica i Comunitària Passeig de Taulat, 266-270 08019 Barcelona 1a edició electrònica: abril de 2021 Estudi dirigit per la Sub-direcció General de Cooperació Social i Voluntariat i elaborat per l’Observatori del Tercer Sector i la Societat Civil. Equip de redacció: Montse Fernández (coord.), Cintia Guerrero i Laia Otero Disseny i maquetació: Entitat Autonoma del Diari Oficial i de Publicacions Avís legal: aquesta obra està subjecta a una llicència de Reconeixement - No Comercial - Sense Obres Derivades 4.0 de CreativeCommons. Se’n permet la reproducció, distribució i comunicació pública sempre que es reconeguin l’autoria i l’editor i no se’n faci un ús comercial. No és permesa la transformació d’aquesta obra per generar una nova obra derivada (text complet de la llicència). Podeu trobar aquesta i les altres obres que ha publicat el Departament de Treball, Afers Socials i Famílies al nostre catàleg de publicacions. Contingut 1. Presentació ............................................. 13 2. Introducció ............................................. 15 2.1. Informe de l’associacionisme i el voluntariat a Catalunya ........ 15 2.2. Informe de l’associacionisme i el voluntariat al Penedès ........ 17 3. Diferents realitats associatives al territori ....................... 19 4. L’associacionisme al Penedès. Breu recorregut històric ............ 21 5. L’actual context demogràfic actual al Penedès ................... 27 5.1. Configuració política del territori .......................... 27 5.2. Distribució de la població ............................... 28 5.3. Característiques demogràfiques .......................... 29 6. Les organitzacions sense ànim de lucre al Penedès .............. 33 6.1. Xifres principals ......................................
    [Show full text]
  • Anàlisi Del Potencial Fotovoltaic I Eòlic De Les Terres De Lleida, Pirineu I Aran 0 Índex
    Anàlisi del potencial fotovoltaic i eòlic de les Terres de Lleida, Pirineu i Aran 0 Índex 1 Introducció i objectius 2 Metodologia: sobre terreny ( solar i eòlica) sobre coberta 3 Resultats: potencial fotovoltaic i potencial eòlic 4 Resultats: balanços elèctrics i autosuficiència 5 Conclusions 1 Introducció i objectius TRANSICIÓ ENERGÈTICA A CATALUNYA Model energètic centralitzat Model energètic descentralitzat i distribuït Renovables únicament 5% energia 2050 100% renovable AVUI primària total Sobirania energètica Alta dependència externa DESPLEGAMENT MASSIU DE RENOVABLES 2 Metodologia potencial sobre terreny ( solar) + Potencial sobre terreny Potencial sobre (en sòl no urbanitzable) coberta (en sòl urbà) 2 Metodologia potencial sobre terreny Metodologia gràfica potencial sobre terreny 2 Metodologia potencial sobre terreny Criteris de filtratge per determinar emplaçaments aptes SNU (i) Àrees humides i aiguamolls Àrees d’interès geològic Per Àrees de protecció per habitats d’avifauna Ambientals, restriccions territorials I Legals/ urbanístics Espais naturals de protecció especial polítiques Zones subjectes a protecció territorial Zones amb planejament urbanístic incompatible* * Considerant el planejament del Mapa Urbanístic de Catalunya, no el planejament específic municipal 2 Metodologia potencial sobre terreny Criteris de filtratge per determinar emplaçaments aptes SNU (ii) Emplaçament Accessibilitat Pendents Tècnics Perfil orogràfic Orientacions Climatològics Irradiació 2 Metodologia potencial sobre terreny Relació de variables d’anàlisi
    [Show full text]
  • High Coverage COVID-19 Mrna Vaccination Rapidly Controls SARS-Cov-2 Transmission in Long-Term Care Facilities
    medRxiv preprint doi: https://doi.org/10.1101/2021.04.08.21255108; this version posted April 13, 2021. The copyright holder for this preprint (which was not certified by peer review) is the author/funder, who has granted medRxiv a license to display the preprint in perpetuity. It is made available under a CC-BY-NC-ND 4.0 International license . High coverage COVID-19 mRNA vaccination rapidly controls SARS-CoV-2 transmission in Long-Term Care Facilities Pablo M De Salazar1,# , Nicholas Link, BA2-5,#, Karuna Lamarca6, Mauricio Santillana1,3-5 1. Center for Communicable Disease Dynamics, Department of Epidemiology, Harvard TH Chan School of Public Health, Boston, United States 2. Department of Biostatistics, Harvard TH Chan School of Public Health, Boston, MA 3. Machine Intelligence Lab, Boston Children’s Hospital, Boston, United States 4. Computational Health Informatics Program, Boston Children’s Hospital, Boston, United States 5. Department of Pediatrics, Harvard Medical School, Harvard University, Boston, United States 6. Home Hospitalization Unit, Department of Infectious Diseases, Dos de Maig Hospital, Universitat Autònoma de Barcelona, Barcelona, Spain # Both authors contributed equally to this work Abstract Residents of Long-Term Care Facilities (LTCFs) represent a major share of COVID-19 deaths worldwide. Information on vaccine effectiveness in these settings is essential to improve mitigation strategies, but evidence remains limited. To evaluate the early effect of the administration of BNT162b2 mRNA vaccines in LTCFs, we monitored subsequent SARS-CoV-2 documented infections and deaths in Catalonia, a region of Spain, and compared them to counterfactual model predictions from February 6th to March 28th, 2021, the subsequent time period after which 70% of residents were fully vaccinated.
    [Show full text]
  • Els Usos Lingüístics a Les Terres De Ponent, L'alt Pirineu I L'aran. EULP
    Els usos lingüístics a les Terres de Ponent, l’Alt Pirineu i l’Aran EULP 2018 Enquesta d’usos lingüístics de la població Departament de Cultura. Direcció General de Política Lingüística Institut d’Estadística de Catalunya Enquesta d’usos lingüístics a la població 2018 . Enquesta de periodicitat quinquennal duta a terme pel Departament de Cultura, mitjançant la Direcció General de Política Lingüística, i per l’Institut d’Estadística de Catalunya (Idescat) . Aquests resultats són els de la quarta edició de l’enquesta que ja compta amb una sèrie de 15 anys. La mostra efectiva és de 8.780 persones majors de 15 anys distribuïdes per tot el territori de Catalunya. Recollida a través d’Internet, de contactes telefònics i visites presencials. Mostra representativa per l’Aran. Té la finalitat de conèixer la identificació lingüística i els usos del català i altres llengües oficials i no oficials a Catalunya en els diversos espais de relació personal. EULP 2018. DIRECCIÓ GENERAL DE POLÍTICA LINGÜÍSTICA. INSTITUT D’ESTADÍSTICA DE CATALUNYA Enquesta d’usos lingüístics a la població 2018 . Enguany, la mostra teòrica de l’EULP ha estat ampliada fins les 9.000 persones amb un error del 1,03% per resultats globals amb un interval de confiança del 95,5%. - Mostra efectiva: 8.780 persones. Taxa de resposta 97,6%. - Significativitat territorial: 7 àmbits del Pla territorial, 8 zones en l’Àmbit Metropolità (Barcelona, l’Hospitalet, Barcelonès nord, Baix Llobregat nord, Baix Llobregat sud, Vallès Occidental, Vallès Oriental i Maresme) i l’Aran. EULP 2018. DIRECCIÓ GENERAL DE POLÍTICA LINGÜÍSTICA. INSTITUT D’ESTADÍSTICA DE CATALUNYA Enquesta d’usos lingüístics a la població 2018 .
    [Show full text]
  • La Realitat Juvenil a CATALUNYA Observatori Català De La Joventut
    La realitat juvenil a CATALUNYA Observatori Català de la Joventut Índex Presentació 1 Autors de l’estudi 2 1 Introducció 3 2 Plantejament de l’estudi 4 2.1 Finalitat de l’estudi 4 2.2 La problemàtica i el seu tractament metodològic 4 2.3 Les tècniques utilitzades i la seva funció en la recerca 5 2.3.1 Explotació de treballs i estudis ja realitzats 5 2.3.2 Explotació de dades estadístiques 6 2.3.3 Explotació dels grups de discussió 6 2.3.4 Explotació d’entrevistes personals 7 2.4 Estructura dels informes 8 3 Context socioeconòmic 9 3.1 Localització 9 3.2 Distribució de la població 9 3.3 El territori 14 3.4 Economia, activitat i treball 17 3.5 Educació 20 3.6 Habitatge 24 3.7 Salut 27 3.8 Recursos culturals 30 4 La realitat dels joves 31 4.1 Emancipació 31 4.1.1 Educació 31 4.1.2 Treball 43 4.1.3 Habitatge 58 4.1.4 Salut 63 4.1.5 Cultura i estils de vida 67 4.2 Participació 70 4.3 Cohesió social i equilibri territorial 72 5 Síntesi i conclusions 99 5.1 Emancipació 99 5.2 Participació 104 5.3 Cohesió social i equilibri territorial 105 6 Bibliografia 109 7 Annexos 110 Annex 1. Notes metodològiques 110 Annex 2. Índex de taules estadístiques 120 Annex 3. Taules estadístiques complementàries 123 Presentació Ens complau presentar La realitat juvenil a Catalunya, el darrer informe elaborat a partir dels resultats de l’estudi territorial sobre les persones joves catalanes.
    [Show full text]
  • Informe De L'associacionisme I El Voluntariat a L'alt Pirineu I Aran
    INFORME DE L’ASSOCIACIONISME I EL VOLUNTARIAT A L’ALT PIRINEU I ARAN ACCESSIBLE © Departament de Treball, Afers Socials i Famílies, 2020 Direcció General d’Acció Cívica i Comunitària Passeig de Taulat, 266-270 08019 Barcelona 1a edició electrònica: abril de 2021 Estudi dirigit per la Sub-direcció General de Cooperació Social i Voluntariat i elaborat per l’Observatori del Tercer Sector i la Societat Civil. Equip de redacció: Montse Fernández (coord.), Cintia Guerrero i Laia Otero Disseny i maquetació: Entitat Autonoma del Diari Oficial i de Publicacions Avís legal: aquesta obra està subjecta a una llicència de Reconeixement - No Comercial - Sense Obres Derivades 4.0 de CreativeCommons. Se’n permet la reproducció, distribució i comunicació pública sempre que es reconeguin l’autoria i l’editor i no se’n faci un ús comercial. No és permesa la transformació d’aquesta obra per generar una nova obra derivada (text complet de la llicència). Podeu trobar aquesta i les altres obres que ha publicat el Departament de Treball, Afers Socials i Famílies al nostre catàleg de publicacions. Contingut 1. Presentació ............................................. 11 2. Introducció ............................................. 13 2.1. Informe de l’associacionisme i el voluntariat a Catalunya ........ 13 2.2. Informe de l’associacionisme i el voluntariat a l’Alt Pirineu i Aran .. 15 3. Diferents realitats associatives al territori ....................... 17 4. L’associacionisme a l’Alt Pirineu i Aran. Breu recorregut històric ...... 19 5. El context demogràfic actual a l’Alt Pirineu i Aran ................. 23 5.1. Configuració política del territori .......................... 23 5.2. Distribució de la població ............................... 23 5.3. Característiques demogràfiques .........................
    [Show full text]
  • Cultural Associations in Catalonia 2013
    Fulls de Cultura No. 33 | October 2015 http://cultura.gencat.cat/dadesculturals/ Cultural Associations in Catalonia 2013 Núria Mutilva and Marta Llatcha. Technical Office In 2008 the Ministry of Culture began studying the cultural third sector in Catalonia with the overall aim of learning about the complex reality of cultural foundations, associations and federations in Catalonia and measuring their activity and social and economic impact. The third sector means all non-profit associations which carry out social activities and are not in the public sector. This report is a continuation of the series of analyses of the various statistical operations about the cultural third sector that are available here. In this year’s statistical operation the universe under study is an estimated 3,500 cultural associations whose primary goal is to conduct a range of activities connected with cultural traditions and expressions with popular roots in Catalonia. Associations which carry out some cultural activities but not as their main purpose were discarded. 1. Main results The Cultural Associations Statistics 2013 draw on information gathered at firsthand through the cooperation of the organisations which have actively taken part by answering a self-administered questionnaire. Table 1 includes some of the main results of the fieldwork. Table 1. Main results. 2013 Cultural associations in Catalonia Number of associations 3,445 Participants in governing bodies 25,290 Members 431,290 Average members / association 125 Staff 51,261 Volunteers 48,995 Paid 2,266 Annual budget (52% of the organisations) under €5,000 DeCultura | No. 33 | October 2015 Analysis of the answers of the stakeholders that make up the cultural third sector draws a varied picture in terms of the spatial distribution of the cultural activities carried out by the organisations.
    [Show full text]
  • Mobilitat Obligada De La Població De Catalunya
    Informació d’estadística oficial Núm. 21 / setembre del 2017 www.idescat.cat Mobilitat obligada de la població de Catalunya Les idees clau Mobilitat per feina. 2011 • La meitat de la població ocupada treballa al mateix municipi on resideix • Lleida i Barcelona són els municipis grans amb més capacitat de retenir la població ocupada que hi resideix • La meitat de la població triga menys de 20 minuts a arribar a la feina, mentre que un 12% triga més de 45 minuts • Sis de cada deu treballadors que es desplacen van a la feina en transport privat • La població del Penedès és la que utilitza més el tren per anar a treballar Mobilitat per estudis. 2014-2016 • El 88% dels alumnes matriculats en ensenyaments obligatoris estudien en el mateix municipi on resideixen • Tres de cada quatre estudiants universitaris es desplacen fora del municipi de residència per estudiar Les fonts de les estadístiques de mobilitat obligada La mobilitat obligada és aquella que es produeix per raó de • Mobilitat obligada per raó d’estudi treball o estudi, i s’analitza a partir de la comparació entre el Ensenyaments universitaris: registre de matrícules del curs municipi de residència i el municipi de treball o d’estudi. Les 2014-2015 de la Secretaria d’Universitats i Recerca, que fonts d’informació per elaborar aquest dossier han estat les proporciona dades sobre els alumnes de les 12 universitats següents. catalanes (excepte la Universitat Oberta de Catalunya, que • Mobilitat obligada per raó de treball. Cens de població i no és presencial) i dels nivells educatius de cicles, graus i habitatges de l’any 2011, amb dades sobre el nombre de màsters amb titulacions homologades.
    [Show full text]
  • Main Results ESCA 2016. Executive Summary
    Health Survey of Catalonia Health-related behaviours, health status and use of health services in Catalonia Main results ESCA 2016. Executive summary Main results ESCA 2016. Executive summary Director-General of Health Planning Pilar Magrinyà Editor Anna Mompart Authors Antonia Medina and Anna Schiaffino Methodological consulting Manuela Alcañiz, Montserrat Guillén, Susana López and Mari Ángeles Martínez © 2017, Generalitat de Catalunya. Departament de Salut The contents of this work come under an Attribution-NonCommercial-NoDerivatives 4.0 International License. The licence can be consulted at: https://creativecommons.org/licenses/by-nc-nd/4.0/deed.en Published by:: Directorate-General for Health Planning 1st edition: Barcelona, November 2017 Language advice: Language Planning Service of the Ministry of Health URL: salutweb.gencat.cat/esca 2 de 9 Main results ESCA 2016. Executive summary Summary 1. Health status ..............................................................................................................................4 1.1. Population aged 0 years and over .................................................................................................. 4 1.2. Population aged 15 years and over ................................................................................................ 4 1.3. Population aged from 0 to 14 years ............................................................................................... 6 2. Health-related behaviours ........................................................................................................6
    [Show full text]
  • Annex Adhesions Als Nous Programes D'habitatge
    Comunicat de premsa ANNEX ADHESIONS ALS NOUS PROGRAMES D’HABITATGE MUNICIPIS ADHERITS AL PROGRAMA DE PROMOCIÓ DE L’HABITATGE EN EL MÓN RURAL MUNICIPI COMARCA ÀMBIT TERRITORIAL HA HABITANTS SUPERFÍCIE 2019 Gallifa Vallès Occ. Àmbit Metropolità de 1.632 172 Barcelona Castellfollit de Anoia Comarques Centrals 2.615 151 Riubregós Saldes Berguedà Comarques Centrals 6.642 274 Vallcebre Berguedà Comarques Centrals 2.799 250 Alpens Osona Comarques Centrals 1.379 266 el Brull Osona Comarques Centrals 4.104 263 Rupit i Pruit Osona Comarques Centrals 4.806 279 Espinelves Osona Comarques Centrals 1.742 215 Pinell de Solsonès Solsonès Comarques Centrals 9.110 200 Pinós Solsonès Comarques Centrals 10.431 287 Riner Solsonès Comarques Centrals 4.709 263 Copons Anoia Penedès 1.866 310 Montmaneu Anoia Penedès 1.374 150 Font-rubí Alt Penedès Penedès 3.744 1.327 Palau de Santa Alt Empordà Comarques de Girona 843 91 Eulàlia Vilademuls P. l'Estany Comarques de Girona 6.153 815 Planoles Ripollès Comarques de Girona 1.874 288 Ribes de Freser Ripollès Comarques de Girona 4.187 1.754 Vallfogona de Ripollès Comarques de Girona 3.919 206 Ripollès el Pont de Suert A.Ribagorça Alt Pirineu i Aran 14.814 2.220 Peramola Alt Urgell Alt Pirineu i Aran 5.616 347 Josa i Tuixén Alt Urgell Alt Pirineu i Aran 6.819 106 Lles de Cerdanya Cerdanya Alt Pirineu i Aran 10.278 253 Prats i Sansor Cerdanya Alt Pirineu i Aran 656 219 Isona i Conca Dellà P. Jussà Alt Pirineu i Aran 13.937 1.019 la Torre de P.
    [Show full text]
  • Residential Segregation and Living Conditions. an Analysis of Social Inequalities in Catalonia from Four Spatial Perspectives
    Article Residential Segregation and Living Conditions. An Analysis of Social Inequalities in Catalonia from Four Spatial Perspectives Joan Checa * and Oriol Nel·lo Research Group on Energy, Territory and Society, Department of Geography, Autonomous University of Barcelona, 08193 Bellaterra, Spain; [email protected] * Correspondence: [email protected] Abstract: Spatial inequalities in living conditions have traditionally been attributed to geographical location, the opposition between urban and rural settings or the size of settlements. Accordingly, the geographical literature has used these oppositions to explain not only differences in access to educa- tion, work and services but also diversity of lifestyles, beliefs and even political attitudes. In recent decades, however, urban areas have extended their scope, urbanization has become more dispersed, territories have become more interdependent and spatial hierarchies have tended to weaken. At the same time, social inequalities have become more marked, as manifested spatially by residential segregation. This article puts forward the thesis that residential segregation constitutes a consider- ably better explanatory factor currently for the elucidation of social inequalities and differences in living conditions in regional spaces than geographical location, the urban/rural divide or the size of Citation: Checa, J.; Nel·lo, O. settlements. A set of key indicators in the population of residents in Catalonia (level of education, Residential Segregation and Living socio-economic position, risk of poverty, self-perceived health and life satisfaction) are therefore Conditions. An Analysis of Social analyzed from various spatial perspectives to explore this argument and evaluate each indicator’s Inequalities in Catalonia from Four explanatory potential. The main results seem to confirm the hypothesis that the most striking spatial Spatial Perspectives.
    [Show full text]