L'alt Pirineu I Aran, Un Territori Poc Poblat, Que
Total Page:16
File Type:pdf, Size:1020Kb
Any 2014 - Informe 2 L’ALT PIRINEU I ARAN, UN TERRITORI POC POBLAT, QUE NO ABANDONAT La població és un dels principals indicadors utilitzats a l’hora de mesurar el desenvolupament socioeconòmic d’un territori. En aquest sentit, les dades del Pirineu respecte a les de Catalunya han palesat sempre una situació de fort desequilibri entre les terres de muntanya i les del litoral. La feblesa demogràfica ha estat una constant pirinenca, que, analitzada en clau interna, ha suposat en determinats moments una greu amenaça cap a la desertització del territori, a banda de fer extremadament complexa la prestació de serveis i la gestió municipal. En les següents ratlles posem el focus en la situació de la població sobre el territori, és a dir, en el poblament i, en concret, en la distribució dels nuclis 1 d’acord amb les dades del Nomenclàtor de 2013. Això ens ajudarà a valorar si s’ha frenat el perill d’abandonament i, en definitiva, a entendre millor la realitat socioeconòmica de l’Alt Pirineu i Aran. Accediu amb un clic al mapa de l’Alt Pirineu i Aran Aquesta curiosa imatge és la que es configura a partir de la localització en el territori dels nuclis de població de l’Alt Pirineu i Aran. Sense més límits que els perimetrals i a manca dels referents comarcals, l’ull (bé, almenys el dels autors), es fixa en una 1 D’acord amb el Nomenclàtor de l’INE, s’entén per nucli de població un conjunt d’almenys deu edificacions que estan formant carrers, places i altres vies urbanes. Inclou aquelles edificacions que, tot i aïllades, disten menys de 200 m de l’esmentat conjunt. “Indicadors socioeconòmics de l’Alt Pirineu i Aran” – www.idapa.cat/documentació Pàgina 1/6 Any 2014 - Informe 2 densa franja central, en sentit est-oest, on intenta, infructuosament, trobar-hi unes pautes regulars; en el terç inferior hi veu una distribució gairebé homogènia de punts que fa pensar en les mol·lècules d’un gas, i, finalment, en l’ambit superior hi detecta un cert caos, amb diversos fils de punts i, sobretot, amplis espais en blanc. La imatge és, alhora, molt “democràtica”: cada punt val un nucli, amb independència que un representi els 11.350 habitants de la Seu d’Urgell (de l’entitat de població, no pas del municipi) i uns altres representin exactament a ningú: són els trenta-quatre nuclis de població deshabitats del Nomenclàtor de l’any 2013. Aquesta mateixa imatge es fa més intel·ligible quan hi sobreposem altres capes d’informació que ens donen pistes sobre la influència de la xarxa hidrològica, el relleu o el pendent i faciliten la comprensió del particular model d’assentament de la població en els territoris de muntanya. I encara s’entendrà millor si dimensionem els punts en funció de la seva població. Heus aquí el resultat: Efectivament, els eixos fluvials (i alhora de comunicacions), aglutinen bona part dels nuclis, un fet especialment visible en el cas del Segre (amb un puntejat que s’amplia a la plana cerdana), de la Noguera Pallaresa (i la seva triple capçalera), i encara més clarament en la Garona, que amb prou feines es veu sota els punts negres. Els espais amb poca densitat de punts corresponen a les terres de més alçada i que tenen més valors i més ben conservats (també per l’acció humana tradicional), com el Parc Nacional d’Aigüestortes i Estany de Sant Maurici i els parcs naturals de l’Alt Pirineu i el Cadí-Moixeró. I, esparsos per tot el territori, els nuclis ara deshabitats representats per punts vermells. “Indicadors socioeconòmics de l’Alt Pirineu i Aran” – www.idapa.cat/documentació Pàgina 2/6 Any 2014 - Informe 2 En resum, els setanta-set municipis de l’Alt Pirineu i Aran sumen sis-cents dotze nuclis de població. I al costat d’entitats milenàries n’apareixen altres d’implantació recent i vinculades a noves formes d’ús i gestió del territori: el Pla de l’Ermita, la Pleta de Saga o la Urbanització Tartera, per esmentar-ne algunes. I els nuclis de dimensió poblacional significativa són pocs i molt repartits: de fet, només són dotze els que superen la barrera dels mil habitants i apleguen el 60% de la població. Per l’altre extrem, dos-cents tretze no superen els deu habitants i uns altres dos-cents quaranta-ú, els cinquanta. Un bon nombre de nuclis, doncs, amb una població molt reduïda. Sis-cents dotze nuclis són molts o pocs? Tot és relatiu. Són molts en contraposició, per exemple, amb un àmbit territorial situat a l’extrem meridional de Catalunya, que té uns altres condicionants físics i històrics i que presenta, així, un poblament prou diferenciat: les Terres de l’Ebre s’estructuren en només cent nuclis de població (a més, l’àmplia majoria de municipis només en tenen un). I són molts per a determinats municipis, com Tremp (29 nuclis), Baix Pallars (28), Montferrer i Castellbò (27) i el Pont de Suert (25), per esmentar només els que en tenen més, els ajuntaments dels quals han de fer mans i mànigues per proporcionar serveis i equipaments a cadascun d’ells. En aquest sentit, la quantitat de nuclis que té cada municipi, juntament amb la distància i l’estat de la xarxa viària que els uneix amb el centre de serveis, és un element importantíssim: la dispersió dels nuclis és un clar hàndicap per a les arques i la gestió municipals. El nucli d’Àreu (Alins), és també una entitat municipal descentralitzada que tenia uns 75 habitants a mitjan segle XVI i, en el cens de 1857, gairebé 400. Ara en té 94. El nucli del Pla de l’Ermita (la Vall de Boí), apareix per primera vegada en el Nomenclàtor de 1991, vinculat a l’obertura de l’estació d’esquí de Boí- Taüll. A banda d’hotels i apartaments, aplega 84 habitants. “Indicadors socioeconòmics de l’Alt Pirineu i Aran” – www.idapa.cat/documentació Pàgina 3/6 Any 2014 - Informe 2 La prestació de serveis es complica encara per una altra variable: l’altitud. I és que, si bé a l’àmbit de l’Alt Pirineu i Aran hi ha dos nuclis situats per sota de la cota 400 m (Cellers i les Cases de l’Estació, ambdós al Pallars Jussà), el gran gruix es localitza entre els 1.000 i els 1.400 metres. Són tres-cents nou, més de la meitat, als quals cal afegir una altra cinquantena que està per sobre d’aquesta cota (culminant en els 1.721 metres de Sant Joan de l’Erm) i, per tant, molt propensos a rebre la visita de la neu a l’hivern, amb tot el que això comporta. No obstant, la major part de la població (el 41,5%) es concentra en els nuclis situats entre els 400 i els 700 m d’altitud, l’interval que aplega tres capitals comarcals: la Seu d’Urgell, Tremp i Sort. Entitats de població al llindar de la supervivència, nuclis dispersos i en alçada, neu a les carreteres d’accés, dificultats en la prestació dels serveis,... Feta la caracterització, queda clar que el Pirineu té uns trets particulars que el converteixen en un territori on mai no ha estat fàcil viure. I, a vegades, les circumstàncies han fet més senzill fugir-ne. Així va passar sobretot entre els anys seixanta i vuitanta del segle XX quan, propiciat per l’atracció de les àrees industrials de la plana i el litoral, es va produir un gran èxode que té més d’una lectura: no és només que alguns àmbits perdessin la meitat de la població, sinó que es van buidar molts pobles i llogarrets i només creixien les viles mitjanes dels fons de les valls. Els neorurals contribuïen a pal·liar aquests procés, però en molts casos les ocupacions eren temporals. El territori es “desertitzava” i l’aleshores Departament de Política Territorial i Obres Públiques va encarregar un estudi per analitzar aquest fenomen que va detectar cent tres nuclis deshabitats a l’Alt Pirineu (sense l’Aran), a finals dels anys vuitanta 2. 1991 2013 Densitat Nombre Nombre Nombre Nombre Superfície 2013 total de nuclis total de nuclis Comarca (km 2) (hab./km 2) Població de nuclis deshabitats Població de nuclis deshabitats Alt Urgell 1.447,5 14,6 19.010 148 25 21.128 144 7 Alta Ribagorça 426,9 9,6 3.514 37 9 4.097 37 3 Cerdanya 546,7 34,1 12.396 92 4 18.630 100 3 Pallars Jussà 1.343,1 10,1 12.860 142 20 13.607 148 9 Pallars Sobirà 1.377,9 5,3 5.418 137 15 7.330 135 9 Val d'Aran 633,6 15,9 6.184 44 4 10.090 48 3 Alt Pirineu i Aran 4.328,2 17,3 59.382 600 77 74.882 612 34 Font: elaboració pròpia a partir de dades de l'Instituto Nacional de Estadística i de l'Institut d'Estadística de Catalunya Les dades del Nomenclàtor del 2013 permeten comprovar que el perill de desertització ha passat. D’ença dels anys noranta, i encara que de forma suau, la tendència ha canviat i, per exemple, cinquanta-cinc d’aquells nuclis despoblats 2 Revitalització de pobles abandonats del Pirineu , publicat l’any 1996. L’estudi es basava en un exhaustiu reconeixement sobre el terreny i en enquestes directes als pobladors i antics pobladors (en el cas dels nuclis deshabitats). Però la consideració de nucli dels autors no coincidia estrictament amb la de l’Instituto Nacional de Estadística.