DOCSLIB.ORG

Anàlisi Del Potencial Fotovoltaic I Eòlic De Les Terres De Lleida, Pirineu I Aran 0 Índex

Total Page：16

File Type：pdf, Size：1020Kb

Download full-text PDF Read full-text
Anàlisi Del Potencial Fotovoltaic I Eòlic De Les Terres De Lleida, Pirineu I Aran 0 Índex Anàlisi del potencial fotovoltaic i eòlic de les Terres de Lleida, Pirineu i Aran 0 Índex 1 Introducció i objectius 2 Metodologia: sobre terreny ( solar i eòlica) sobre coberta 3 Resultats: potencial fotovoltaic i potencial eòlic 4 Resultats: balanços elèctrics i autosuficiència 5 Conclusions 1 Introducció i objectius TRANSICIÓ ENERGÈTICA A CATALUNYA Model energètic centralitzat Model energètic descentralitzat i distribuït Renovables únicament 5% energia 2050 100% renovable AVUI primària total Sobirania energètica Alta dependència externa DESPLEGAMENT MASSIU DE RENOVABLES 2 Metodologia potencial sobre terreny ( solar) + Potencial sobre terreny Potencial sobre (en sòl no urbanitzable) coberta (en sòl urbà) 2 Metodologia potencial sobre terreny Metodologia gràfica potencial sobre terreny 2 Metodologia potencial sobre terreny Criteris de filtratge per determinar emplaçaments aptes SNU (i) Àrees humides i aiguamolls Àrees d’interès geològic Per Àrees de protecció per habitats d’avifauna Ambientals, restriccions territorials I Legals/ urbanístics Espais naturals de protecció especial polítiques Zones subjectes a protecció territorial Zones amb planejament urbanístic incompatible* * Considerant el planejament del Mapa Urbanístic de Catalunya, no el planejament específic municipal 2 Metodologia potencial sobre terreny Criteris de filtratge per determinar emplaçaments aptes SNU (ii) Emplaçament Accessibilitat Pendents Tècnics Perfil orogràfic Orientacions Climatològics Irradiació 2 Metodologia potencial sobre terreny Relació de variables d’anàlisi i creuaments sobre el parcel·lari en SNU CODI NOM Relació de camps geogràfics considerats per dur a 1 REFERÈNCIA CADASTRAL terme la classificació: 2 MUNICIPI 3 COMARCA • Incompatibilitats ambientals 4 ÀREA (ha) 5 PENDENT MITJÀ (%) • Incompatibilitats territorials 6 PROTECCIÓ AMBIENTAL • Incompatibilitats urbanístiques 7 PERCENTATGE PROTECCIÓ AMBIENTAL(%) 8 CLAU URBANÍSTICA PREDOMINANT DEL MAPA URBANÍSTIC DE CATALUNYA • Pendents 9 PERCENTATGE CLAU URBANÍSTICA 10 DESCRIPCIÓ PREDOMINANT PLANEJAMENT MUNICIPAL • Orientacions 11 CATEGORIA DE PROTECCIÓ TERRITORIAL PREDOMINANT 12 PERCENTATGE DE PROTECCIÓ TERRITORIAL • Usos del sòl 13 ORIENTACIÓ PREDOMINANT 14 PERCENTATGE ORIENTACIÓ PREDOMINANT • Usos agrícoles actuals 15 RADIACIÓ SOLAR 16 CAPACITAT AGROLÒGICA PREDOMINANT SEGONS EL DEPARTAMENT AGRICULTURA • Irradiació 17 PERCENTATGE CAPACITAT AGROLÒGICA PREDOMINANT • Accessibilitat viària 18 TIPUS DE CULTIU PREDOMINANT SEGONS LA DUN (SECÀ /REGADIU) 19 CULTIU PREDOMINANT 20 PERCENTATGE CULTIU PREDOMINANT 21 ACCESSIBILITAT DES DE LA XARXA DE TRANSPORT 2 Metodologia potencial sobre terreny Filtratge d’emplaçaments aptes en SNU • Verificació de les incompatibilitats territorials per municipi • 1.a. En municipis en què hi ha sòl en protecció territorial preventiva -la més permisiva des del punt de vista d’ocupació de sòl-s’aplica un filtre ‘estricte’ segons el qual es limita l’ocupació de: • i. sòls protegits pel planejament (atenent a la classificació del MUC) • ii. sòls protegits ambientalment segons la legislació vigent i • iii. vials i altres infraestructures de transport • iv. sòls urbans o en transformació • v. sòls amb pendents superiors al 15% amb qualsevol orientació • vi. sòls orientats a N,NE o NO tinguin pendents mitjans >5% • vii. sòls amb capacitat agrològica definida tipus C_I o C_II (sòls d’alt valor agrícola) • 1.b En municipis en què no hi ha sòl en protecció preventiva o aquest és escàs es mantenen les restriccions imposades (ii a vii) i es relaxa el filtre (filtre excepcional) de protecció territorial (que podrà ser territorial o inclús especial en municipis o no hi hagi territorial i urbanística (que podrà ser N1 o, excepcionalment, N2) 2 Metodologia potencial sobre terreny Filtratge d’emplaçaments òptims en SNU Es requereix als emplaçaments que ja han estat catalogats com a ‘aptes’ que: • Siguin accesibles: distància < 1 km de xarxes transport pavimentades o amb tractament superficial • Evitin-en la mesura del possible- l’ocupació de zones amb conreu consolidat. S’apliquen les següents condicions • Que no tinguin conreu o que la fracció cultivada sigui inferior al 20% de la parcel·la • Que si tenen conreu, aquest sigui de secà i que l’orografia sigui idònea per al desenvolupament fotovoltaic • Orientacions predominants favorables (sud, sud-est, sud-oest) • Pendents inferiors al 10% Relació de dades de sortida de la capa de parcel·les creada 2 Metodologia potencial sobre terreny De superfície a potencial i de potencial a generació elèctrica La informació geogràfica creada permet aplicar condicions i operacions per transformar àrea en potencial (tant de potència instal·lada com de generació)* ÀREA→ POTENCIAL ���è����à"#$ %#&%"à'()$ * + = * à��� �������(. ������ �������ó. ���è���� ��� ������ � à��� ( POTENCIAL→ GENERACIÓ * ���è����(. ���������ó ( ��������óà"#$ %#&%"à'()$ = * ������ ���������( ( 2 Metodologia potencial sobre terreny (eòlic) Verificació de les incompatibilitats territorials per municipi: • Aptes: mateix filtratge d’emplaçaments aptes en SNU que el càlcul de potencial fotovoltaic sobre terrenys. • Òptims: mateix filtratge d’emplaçaments aptes en SNU que el càlcul de potencial fotovoltaic sobre terrenys, excepte el filtratge per la orografia ( orientacions i pendents). La informació geogràfica creada permet aplicar condicions i operacions per transformar àrea en potencial: ÀREA→ NÚM. AEROGENERADORS →POTENCIAL Potencial sobre terreny à��� �������( ∗ ���è����à"#$ %#&%"à'()$ = 8 ���è���� ������������� (en sòl no urbanitzable) à��� ������������� ÀREA→ NÚM. AEROGENERADORS →GENERACIÓ à#$ ,#""-#. ��������ó = , 8 ��������ó �������������∗∗ à"#$ %#&%"à'()$ à#$ $#"&%#-#"$/&" *Potència aerogenerador = 2MW **Tenint en compte el recurs eòlic del Municipi 2 Metodologia potencial sobre coberta Rati Superfície Superfície Superfície ocupació Extrapolació 10% útil de edificada teulades teulades (m2) (m2) (m2) Radiació Extrapolació Radiació horitzonta incident Potència Generació Coplanar l diària anual (MW) (MWh) (MJ/m2) (MJ/m2) Resultats 3 Superfície segons aptitud fotovoltaica. 503.051 parcel·les Sòl Urbà 4.639 parcel·les Aptes? No No Aptes 415.273 parcel·les Si 83.139 parcel·les Òptimes? No Aptes 59.623 parcel·les Si 23.516 parcel·les Totals % Àrees % Àrees Aptes Àrees de Àrees Aptes ha Àrees Òptimes ha Òptimes de de SNU SNU ha SNU 116.942 9,97% 16.858 1,44% 1.173.095 Distribució de superfície entre òptima, apta i no apta per parcel·les, municipis i comarques Resultats 3 Superfície segons aptitud fotovoltaica. Regió Alt Pirineu i Aran REGIÓ ALT PIRIENU i ARAN Àrees Òptimes Àrees de Comarca Àrees Aptes ha Àrees No Aptes ha SNU ha Alta Ribagorça 246 200 41.478 41.924 Alt Urgell 577 212 139.787 140.575 Berguedà 0 0 5.600 5.600 Cerdanya 151 67 28.783 29.000 Pallars Jussà 2.831 706 127.110 130.647 Pallars Sobirà 113 81 134.328 134.521 Solsonès 3.149 152 94.499 97.800 Val d'Aran 34 61 62.409 62.505 TOTAL 7.101 1.479 633.993 642.572 Les àrees Aptes i Òptimes sumen un total de 8.579 ha i representen un 1,34% de les àrees de SNU. Les àrees Òptimes sumen un total de 1,479 ha i representen un 0,23% de les àrees de SNU. Distribució de superfície entre òptima, apta i no apta per parcel·les, municipis i comarques Resultats 3 Superfície segons aptitud fotovoltaica. Regió Ponent REGIÓ PONENT Àrees No Àrees de Comarca Àrees Aptes ha Àrees Òptimes ha Aptes SNU ha Garrigues 11.116 2.593 63.870 77.579 Noguera 24.557 2.767 144.838 172.161 Pla d'Urgell 9.578 647 17.342 27.566 Segarra 7.219 1.728 61.304 70.251 Segrià 48.063 6.205 73.907 128.176 Urgell 9.309 1.440 44.041 54.789 TOTAL 109.841 15.380 405.301 530.522 Les àrees Aptes i Òptimes sumen un total de 125.221 ha i representen un 23,6 % de les àrees de SNU. Les àrees Òptimes sumen un total de 15.380 ha i representen un 2,90% de les àrees de SNU. Distribució de superfície entre òptima, apta i no apta per parcel·les, municipis i comarques Resultats: potencial fotovoltaic 3 Superfície òptima sobre terreny (ha) % Àrea Optima Comarca Àrees Òptimes ha Àrees de SNU ha en SNU Alta Ribagorça 199,86 41.924 0,48 Alt Urgell 211,58 140.575 0,15 Berguedà 0,00 5.600 0,00 Cerdanya 66,31 29.000 0,23 Garrigues 2.593 77.579 3,34 Noguera 2.766,62 172.161 1,61 Pallars Jussà 706,2 130.647 0,54 Pallars Sobirà 80,95 134.521 0,06 Pla d'Urgell 646,97 27.566 2,35 Segarra 1.727,50 70.251 2,46 Segrià 6.205 128.176 4,84 Solsonès 152,1 97.800 0,16 Urgell 1.440 54.789 2,63 Val d'Aran 60,98 62.505 0,10 TOTAL 16.858 1.173.095 1,44 Resultats: potencial fotovoltaic 3 Superfície òptima sobre terreny (ha). Regió Alt Pirineu i Aran REGIÓ ALT PIRIENU i ARAN % Àrees Òptimes Comarca Àrees Òptimes ha Àrees de SNU ha de SNU Alta Ribagorça 200 0,48 41.924 Alt Urgell 212 0,15 140.575 Berguedà 0 0,00 5.600 Cerdanya 67 0,23 29.000 Pallars Jussà 706 0,54 130.647 Pallars Sobirà 81 0,06 134.521 Solsonès 152 0,16 97.800 Val d'Aran 61 0,10 62.505 TOTAL 1.479 0,23 642.572 Resultats: potencial fotovoltaic 3 Superfície òptima sobre terreny (ha). Regió Ponent REGIÓ PONENT % Àrees Àrees Òptimes Àrees de SNU Comarca Òptimes de ha ha SNU Garrigues 2.593 3,34 77.579 Noguera 2.767 1,61 172.161 Pla d'Urgell 647 2,35 27.566 Segarra 1.728 2,46 70.251 Segrià 6.205 4,84 128.176 Urgell 1.440 2,63 54.789 TOTAL 15.380 2,90 530.522 Resultats: potencial fotovoltaic 3 Potencial fotovoltaic sobre terreny. 140 90 117.705 GWh 80 77,18 GW 120 70 100 60 80 50 40 60 Generació (GWh) Generació (GWh) 30 40 20 11,13 GW 16.918 GWh 20 10 0 0 PoteNcial Apte (GW) PoteNcial Òptim (GW) GeNeració Apta (GWh) GeNeració Òptima (GWh) Alta Ribagorça Alt Urgell Berguedà CerdaNya Alta Ribagorça Alt Urgell Berguedà CerdaNya Garrigues Noguera Pallars Jussà Pallars Sobirà Garrigues Noguera Pallars Jussà Pallars Sobirà Pla d'Urgell Segarra Segrià SolsoNès Pla d'Urgell Segarra Segrià SolsoNès Urgell Val d'AraN Urgell Val d'AraN Distribució del potencial i Generació associada per comarques.
Load more

Recommended publications
  • La Catalunya De 9 Vegueries (En 4 Províncies)
    La Catalunya de 9 vegueries (en 4 províncies) L’ordenació (física ) i l’organització (institucional) territorial de Catalunya són dues matèries diferents. Del tot diferents però, si no comparteixen el mateix mapa la situació es complica molt. Ambdues formen part de la idea de país i la seva claredat és un motiu d’identitat col·lectiva. A Catalunya tenim províncies, comarques, àrea metropolitana i previsió de vegueries, a part d’algunes mancomunitats, totes elles administracions locals de segon grau. No és poc i un dels problemes del país és disposar d’un mapa de si mateix que permeti entreveure un projecte clar de futur (ordenació) i una acció de govern, representació i participació (organització) amb prou consens i amb unes administracions molt més simples, econòmics i competents. En els darrers temps, s’ha partir de 7 demarcacions per a efectes estadístics i de planejament territorial amb la voluntat de fer-ne gradualment vegueries. Aquesta opció, mai no discutida sinó fins al final del mandat del tripartit amb la nova llei de vegueries (2010), ha portat a un fracàs per la manca de consens. La situació ha dut a una contradicció i complexitat per la sobre posició sense model de comarques, àrea metropolitana i vegueries, fet agreujat particularment en l’àmbit més poblat i segurament més difícil de Catalunya. No és aquest un problema menor sinó un embolic que caldria resoldre en termes de molt consens. Per començar, caldria fer coherent la visió d’un país amb províncies i amb comarques. I a aquestes alçades, pensar que les províncies no són res respectable és molt agosarat, car són molt més que una decisió del segle XIX.
    [Show full text]
  • L'alt Pirineu I Aran, Un Territori Poc Poblat, Que
    Any 2014 - Informe 2 L’ALT PIRINEU I ARAN, UN TERRITORI POC POBLAT, QUE NO ABANDONAT La població és un dels principals indicadors utilitzats a l’hora de mesurar el desenvolupament socioeconòmic d’un territori. En aquest sentit, les dades del Pirineu respecte a les de Catalunya han palesat sempre una situació de fort desequilibri entre les terres de muntanya i les del litoral. La feblesa demogràfica ha estat una constant pirinenca, que, analitzada en clau interna, ha suposat en determinats moments una greu amenaça cap a la desertització del territori, a banda de fer extremadament complexa la prestació de serveis i la gestió municipal. En les següents ratlles posem el focus en la situació de la població sobre el territori, és a dir, en el poblament i, en concret, en la distribució dels nuclis 1 d’acord amb les dades del Nomenclàtor de 2013. Això ens ajudarà a valorar si s’ha frenat el perill d’abandonament i, en definitiva, a entendre millor la realitat socioeconòmica de l’Alt Pirineu i Aran. Accediu amb un clic al mapa de l’Alt Pirineu i Aran Aquesta curiosa imatge és la que es configura a partir de la localització en el territori dels nuclis de població de l’Alt Pirineu i Aran. Sense més límits que els perimetrals i a manca dels referents comarcals, l’ull (bé, almenys el dels autors), es fixa en una 1 D’acord amb el Nomenclàtor de l’INE, s’entén per nucli de població un conjunt d’almenys deu edificacions que estan formant carrers, places i altres vies urbanes.
    [Show full text]
  • Informe De L'associacionisme I El Voluntariat Al Penedès
    INFORME DE L’ASSOCIACIONISME I EL VOLUNTARIAT AL PENEDÈS ACCESSIBLE © Departament de Treball, Afers Socials i Famílies, 2020 Direcció General d’Acció Cívica i Comunitària Passeig de Taulat, 266-270 08019 Barcelona 1a edició electrònica: abril de 2021 Estudi dirigit per la Sub-direcció General de Cooperació Social i Voluntariat i elaborat per l’Observatori del Tercer Sector i la Societat Civil. Equip de redacció: Montse Fernández (coord.), Cintia Guerrero i Laia Otero Disseny i maquetació: Entitat Autonoma del Diari Oficial i de Publicacions Avís legal: aquesta obra està subjecta a una llicència de Reconeixement - No Comercial - Sense Obres Derivades 4.0 de CreativeCommons. Se’n permet la reproducció, distribució i comunicació pública sempre que es reconeguin l’autoria i l’editor i no se’n faci un ús comercial. No és permesa la transformació d’aquesta obra per generar una nova obra derivada (text complet de la llicència). Podeu trobar aquesta i les altres obres que ha publicat el Departament de Treball, Afers Socials i Famílies al nostre catàleg de publicacions. Contingut 1. Presentació ............................................. 13 2. Introducció ............................................. 15 2.1. Informe de l’associacionisme i el voluntariat a Catalunya ........ 15 2.2. Informe de l’associacionisme i el voluntariat al Penedès ........ 17 3. Diferents realitats associatives al territori ....................... 19 4. L’associacionisme al Penedès. Breu recorregut històric ............ 21 5. L’actual context demogràfic actual al Penedès ................... 27 5.1. Configuració política del territori .......................... 27 5.2. Distribució de la població ............................... 28 5.3. Característiques demogràfiques .......................... 29 6. Les organitzacions sense ànim de lucre al Penedès .............. 33 6.1. Xifres principals ......................................
    [Show full text]
  • High Coverage COVID-19 Mrna Vaccination Rapidly Controls SARS-Cov-2 Transmission in Long-Term Care Facilities
    medRxiv preprint doi: https://doi.org/10.1101/2021.04.08.21255108; this version posted April 13, 2021. The copyright holder for this preprint (which was not certified by peer review) is the author/funder, who has granted medRxiv a license to display the preprint in perpetuity. It is made available under a CC-BY-NC-ND 4.0 International license . High coverage COVID-19 mRNA vaccination rapidly controls SARS-CoV-2 transmission in Long-Term Care Facilities Pablo M De Salazar1,# , Nicholas Link, BA2-5,#, Karuna Lamarca6, Mauricio Santillana1,3-5 1. Center for Communicable Disease Dynamics, Department of Epidemiology, Harvard TH Chan School of Public Health, Boston, United States 2. Department of Biostatistics, Harvard TH Chan School of Public Health, Boston, MA 3. Machine Intelligence Lab, Boston Children’s Hospital, Boston, United States 4. Computational Health Informatics Program, Boston Children’s Hospital, Boston, United States 5. Department of Pediatrics, Harvard Medical School, Harvard University, Boston, United States 6. Home Hospitalization Unit, Department of Infectious Diseases, Dos de Maig Hospital, Universitat Autònoma de Barcelona, Barcelona, Spain # Both authors contributed equally to this work Abstract Residents of Long-Term Care Facilities (LTCFs) represent a major share of COVID-19 deaths worldwide. Information on vaccine effectiveness in these settings is essential to improve mitigation strategies, but evidence remains limited. To evaluate the early effect of the administration of BNT162b2 mRNA vaccines in LTCFs, we monitored subsequent SARS-CoV-2 documented infections and deaths in Catalonia, a region of Spain, and compared them to counterfactual model predictions from February 6th to March 28th, 2021, the subsequent time period after which 70% of residents were fully vaccinated.
    [Show full text]
  • Els Usos Lingüístics a Les Terres De Ponent, L'alt Pirineu I L'aran. EULP
    Els usos lingüístics a les Terres de Ponent, l’Alt Pirineu i l’Aran EULP 2018 Enquesta d’usos lingüístics de la població Departament de Cultura. Direcció General de Política Lingüística Institut d’Estadística de Catalunya Enquesta d’usos lingüístics a la població 2018 . Enquesta de periodicitat quinquennal duta a terme pel Departament de Cultura, mitjançant la Direcció General de Política Lingüística, i per l’Institut d’Estadística de Catalunya (Idescat) . Aquests resultats són els de la quarta edició de l’enquesta que ja compta amb una sèrie de 15 anys. La mostra efectiva és de 8.780 persones majors de 15 anys distribuïdes per tot el territori de Catalunya. Recollida a través d’Internet, de contactes telefònics i visites presencials. Mostra representativa per l’Aran. Té la finalitat de conèixer la identificació lingüística i els usos del català i altres llengües oficials i no oficials a Catalunya en els diversos espais de relació personal. EULP 2018. DIRECCIÓ GENERAL DE POLÍTICA LINGÜÍSTICA. INSTITUT D’ESTADÍSTICA DE CATALUNYA Enquesta d’usos lingüístics a la població 2018 . Enguany, la mostra teòrica de l’EULP ha estat ampliada fins les 9.000 persones amb un error del 1,03% per resultats globals amb un interval de confiança del 95,5%. - Mostra efectiva: 8.780 persones. Taxa de resposta 97,6%. - Significativitat territorial: 7 àmbits del Pla territorial, 8 zones en l’Àmbit Metropolità (Barcelona, l’Hospitalet, Barcelonès nord, Baix Llobregat nord, Baix Llobregat sud, Vallès Occidental, Vallès Oriental i Maresme) i l’Aran. EULP 2018. DIRECCIÓ GENERAL DE POLÍTICA LINGÜÍSTICA. INSTITUT D’ESTADÍSTICA DE CATALUNYA Enquesta d’usos lingüístics a la població 2018 .
    [Show full text]
  • La Realitat Juvenil a CATALUNYA Observatori Català De La Joventut
    La realitat juvenil a CATALUNYA Observatori Català de la Joventut Índex Presentació 1 Autors de l’estudi 2 1 Introducció 3 2 Plantejament de l’estudi 4 2.1 Finalitat de l’estudi 4 2.2 La problemàtica i el seu tractament metodològic 4 2.3 Les tècniques utilitzades i la seva funció en la recerca 5 2.3.1 Explotació de treballs i estudis ja realitzats 5 2.3.2 Explotació de dades estadístiques 6 2.3.3 Explotació dels grups de discussió 6 2.3.4 Explotació d’entrevistes personals 7 2.4 Estructura dels informes 8 3 Context socioeconòmic 9 3.1 Localització 9 3.2 Distribució de la població 9 3.3 El territori 14 3.4 Economia, activitat i treball 17 3.5 Educació 20 3.6 Habitatge 24 3.7 Salut 27 3.8 Recursos culturals 30 4 La realitat dels joves 31 4.1 Emancipació 31 4.1.1 Educació 31 4.1.2 Treball 43 4.1.3 Habitatge 58 4.1.4 Salut 63 4.1.5 Cultura i estils de vida 67 4.2 Participació 70 4.3 Cohesió social i equilibri territorial 72 5 Síntesi i conclusions 99 5.1 Emancipació 99 5.2 Participació 104 5.3 Cohesió social i equilibri territorial 105 6 Bibliografia 109 7 Annexos 110 Annex 1. Notes metodològiques 110 Annex 2. Índex de taules estadístiques 120 Annex 3. Taules estadístiques complementàries 123 Presentació Ens complau presentar La realitat juvenil a Catalunya, el darrer informe elaborat a partir dels resultats de l’estudi territorial sobre les persones joves catalanes.
    [Show full text]
  • Informe De L'associacionisme I El Voluntariat a L'alt Pirineu I Aran
    INFORME DE L’ASSOCIACIONISME I EL VOLUNTARIAT A L’ALT PIRINEU I ARAN ACCESSIBLE © Departament de Treball, Afers Socials i Famílies, 2020 Direcció General d’Acció Cívica i Comunitària Passeig de Taulat, 266-270 08019 Barcelona 1a edició electrònica: abril de 2021 Estudi dirigit per la Sub-direcció General de Cooperació Social i Voluntariat i elaborat per l’Observatori del Tercer Sector i la Societat Civil. Equip de redacció: Montse Fernández (coord.), Cintia Guerrero i Laia Otero Disseny i maquetació: Entitat Autonoma del Diari Oficial i de Publicacions Avís legal: aquesta obra està subjecta a una llicència de Reconeixement - No Comercial - Sense Obres Derivades 4.0 de CreativeCommons. Se’n permet la reproducció, distribució i comunicació pública sempre que es reconeguin l’autoria i l’editor i no se’n faci un ús comercial. No és permesa la transformació d’aquesta obra per generar una nova obra derivada (text complet de la llicència). Podeu trobar aquesta i les altres obres que ha publicat el Departament de Treball, Afers Socials i Famílies al nostre catàleg de publicacions. Contingut 1. Presentació ............................................. 11 2. Introducció ............................................. 13 2.1. Informe de l’associacionisme i el voluntariat a Catalunya ........ 13 2.2. Informe de l’associacionisme i el voluntariat a l’Alt Pirineu i Aran .. 15 3. Diferents realitats associatives al territori ....................... 17 4. L’associacionisme a l’Alt Pirineu i Aran. Breu recorregut històric ...... 19 5. El context demogràfic actual a l’Alt Pirineu i Aran ................. 23 5.1. Configuració política del territori .......................... 23 5.2. Distribució de la població ............................... 23 5.3. Característiques demogràfiques .........................
    [Show full text]
  • Cultural Associations in Catalonia 2013
    Fulls de Cultura No. 33 | October 2015 http://cultura.gencat.cat/dadesculturals/ Cultural Associations in Catalonia 2013 Núria Mutilva and Marta Llatcha. Technical Office In 2008 the Ministry of Culture began studying the cultural third sector in Catalonia with the overall aim of learning about the complex reality of cultural foundations, associations and federations in Catalonia and measuring their activity and social and economic impact. The third sector means all non-profit associations which carry out social activities and are not in the public sector. This report is a continuation of the series of analyses of the various statistical operations about the cultural third sector that are available here. In this year’s statistical operation the universe under study is an estimated 3,500 cultural associations whose primary goal is to conduct a range of activities connected with cultural traditions and expressions with popular roots in Catalonia. Associations which carry out some cultural activities but not as their main purpose were discarded. 1. Main results The Cultural Associations Statistics 2013 draw on information gathered at firsthand through the cooperation of the organisations which have actively taken part by answering a self-administered questionnaire. Table 1 includes some of the main results of the fieldwork. Table 1. Main results. 2013 Cultural associations in Catalonia Number of associations 3,445 Participants in governing bodies 25,290 Members 431,290 Average members / association 125 Staff 51,261 Volunteers 48,995 Paid 2,266 Annual budget (52% of the organisations) under €5,000 DeCultura | No. 33 | October 2015 Analysis of the answers of the stakeholders that make up the cultural third sector draws a varied picture in terms of the spatial distribution of the cultural activities carried out by the organisations.
    [Show full text]
  • Mobilitat Obligada De La Població De Catalunya
    Informació d’estadística oficial Núm. 21 / setembre del 2017 www.idescat.cat Mobilitat obligada de la població de Catalunya Les idees clau Mobilitat per feina. 2011 • La meitat de la població ocupada treballa al mateix municipi on resideix • Lleida i Barcelona són els municipis grans amb més capacitat de retenir la població ocupada que hi resideix • La meitat de la població triga menys de 20 minuts a arribar a la feina, mentre que un 12% triga més de 45 minuts • Sis de cada deu treballadors que es desplacen van a la feina en transport privat • La població del Penedès és la que utilitza més el tren per anar a treballar Mobilitat per estudis. 2014-2016 • El 88% dels alumnes matriculats en ensenyaments obligatoris estudien en el mateix municipi on resideixen • Tres de cada quatre estudiants universitaris es desplacen fora del municipi de residència per estudiar Les fonts de les estadístiques de mobilitat obligada La mobilitat obligada és aquella que es produeix per raó de • Mobilitat obligada per raó d’estudi treball o estudi, i s’analitza a partir de la comparació entre el Ensenyaments universitaris: registre de matrícules del curs municipi de residència i el municipi de treball o d’estudi. Les 2014-2015 de la Secretaria d’Universitats i Recerca, que fonts d’informació per elaborar aquest dossier han estat les proporciona dades sobre els alumnes de les 12 universitats següents. catalanes (excepte la Universitat Oberta de Catalunya, que • Mobilitat obligada per raó de treball. Cens de població i no és presencial) i dels nivells educatius de cicles, graus i habitatges de l’any 2011, amb dades sobre el nombre de màsters amb titulacions homologades.
    [Show full text]
  • Main Results ESCA 2016. Executive Summary
    Health Survey of Catalonia Health-related behaviours, health status and use of health services in Catalonia Main results ESCA 2016. Executive summary Main results ESCA 2016. Executive summary Director-General of Health Planning Pilar Magrinyà Editor Anna Mompart Authors Antonia Medina and Anna Schiaffino Methodological consulting Manuela Alcañiz, Montserrat Guillén, Susana López and Mari Ángeles Martínez © 2017, Generalitat de Catalunya. Departament de Salut The contents of this work come under an Attribution-NonCommercial-NoDerivatives 4.0 International License. The licence can be consulted at: https://creativecommons.org/licenses/by-nc-nd/4.0/deed.en Published by:: Directorate-General for Health Planning 1st edition: Barcelona, November 2017 Language advice: Language Planning Service of the Ministry of Health URL: salutweb.gencat.cat/esca 2 de 9 Main results ESCA 2016. Executive summary Summary 1. Health status ..............................................................................................................................4 1.1. Population aged 0 years and over .................................................................................................. 4 1.2. Population aged 15 years and over ................................................................................................ 4 1.3. Population aged from 0 to 14 years ............................................................................................... 6 2. Health-related behaviours ........................................................................................................6
    [Show full text]
  • Annex Adhesions Als Nous Programes D'habitatge
    Comunicat de premsa ANNEX ADHESIONS ALS NOUS PROGRAMES D’HABITATGE MUNICIPIS ADHERITS AL PROGRAMA DE PROMOCIÓ DE L’HABITATGE EN EL MÓN RURAL MUNICIPI COMARCA ÀMBIT TERRITORIAL HA HABITANTS SUPERFÍCIE 2019 Gallifa Vallès Occ. Àmbit Metropolità de 1.632 172 Barcelona Castellfollit de Anoia Comarques Centrals 2.615 151 Riubregós Saldes Berguedà Comarques Centrals 6.642 274 Vallcebre Berguedà Comarques Centrals 2.799 250 Alpens Osona Comarques Centrals 1.379 266 el Brull Osona Comarques Centrals 4.104 263 Rupit i Pruit Osona Comarques Centrals 4.806 279 Espinelves Osona Comarques Centrals 1.742 215 Pinell de Solsonès Solsonès Comarques Centrals 9.110 200 Pinós Solsonès Comarques Centrals 10.431 287 Riner Solsonès Comarques Centrals 4.709 263 Copons Anoia Penedès 1.866 310 Montmaneu Anoia Penedès 1.374 150 Font-rubí Alt Penedès Penedès 3.744 1.327 Palau de Santa Alt Empordà Comarques de Girona 843 91 Eulàlia Vilademuls P. l'Estany Comarques de Girona 6.153 815 Planoles Ripollès Comarques de Girona 1.874 288 Ribes de Freser Ripollès Comarques de Girona 4.187 1.754 Vallfogona de Ripollès Comarques de Girona 3.919 206 Ripollès el Pont de Suert A.Ribagorça Alt Pirineu i Aran 14.814 2.220 Peramola Alt Urgell Alt Pirineu i Aran 5.616 347 Josa i Tuixén Alt Urgell Alt Pirineu i Aran 6.819 106 Lles de Cerdanya Cerdanya Alt Pirineu i Aran 10.278 253 Prats i Sansor Cerdanya Alt Pirineu i Aran 656 219 Isona i Conca Dellà P. Jussà Alt Pirineu i Aran 13.937 1.019 la Torre de P.
    [Show full text]
  • Residential Segregation and Living Conditions. an Analysis of Social Inequalities in Catalonia from Four Spatial Perspectives
    Article Residential Segregation and Living Conditions. An Analysis of Social Inequalities in Catalonia from Four Spatial Perspectives Joan Checa * and Oriol Nel·lo Research Group on Energy, Territory and Society, Department of Geography, Autonomous University of Barcelona, 08193 Bellaterra, Spain; [email protected] * Correspondence: [email protected] Abstract: Spatial inequalities in living conditions have traditionally been attributed to geographical location, the opposition between urban and rural settings or the size of settlements. Accordingly, the geographical literature has used these oppositions to explain not only differences in access to educa- tion, work and services but also diversity of lifestyles, beliefs and even political attitudes. In recent decades, however, urban areas have extended their scope, urbanization has become more dispersed, territories have become more interdependent and spatial hierarchies have tended to weaken. At the same time, social inequalities have become more marked, as manifested spatially by residential segregation. This article puts forward the thesis that residential segregation constitutes a consider- ably better explanatory factor currently for the elucidation of social inequalities and differences in living conditions in regional spaces than geographical location, the urban/rural divide or the size of Citation: Checa, J.; Nel·lo, O. settlements. A set of key indicators in the population of residents in Catalonia (level of education, Residential Segregation and Living socio-economic position, risk of poverty, self-perceived health and life satisfaction) are therefore Conditions. An Analysis of Social analyzed from various spatial perspectives to explore this argument and evaluate each indicator’s Inequalities in Catalonia from Four explanatory potential. The main results seem to confirm the hypothesis that the most striking spatial Spatial Perspectives.
    [Show full text]