Desplegament territorial del Pla Estratègic de Serveis Socials de Catalunya Demarcació d’Alt Pirineu i Aran Índex Índex______2 Introducció ______3 Diagnòstic______4 Eix Estratègic 1:El dret de les persones als serveis socials ______6 1.Introducció ______6 2.Situació actual del territori______6 3.Objectius territorials______7 4.Actuacions estratègiques del territori ______8 5.Indicadors territorials______9 Eix Estratègic 2:L’oferta de prestacions de qualitat ______11 1.Introducció ______11 2.Situació actual del territori______11 3.Objectius territorials______13 4.Actuacions estratègiques del territori ______14 5.Indicadors territorials______15 Eix Estratègic 3:La vertebració del sistema i el treball en xarxa______16 1.Introducció ______16 2.Situació actual del territori______16 3.Objectius territorials______20 4.Actuacions estratègiques del territori ______20 5.Indicadors territorials______20 Eix Estratègic 4:Les persones que treballen en el sistema: motor i punt de referència _22 1.Introducció ______22 2.Situació actual del territori______22 3.Objectius territorials______25 4.Actuacions estratègiques del territori ______25 5.Indicadors del territori ______26 Eix Estratègic 5:Planificació i avaluació basades en el coneixement______27 1.Introducció ______27 2.Situació actual del territori______27 3.Objectius territorials______28 4.Actuacions estratègiques del territori ______29 5.Indicadors territorials______29
2 Introducció La Llei 12/2007, d’11 d’octubre, de serveis socials dedica un capítol a la planificació dels serveis socials, en l’article 37 dedicat al PESS estableix , entre altres coses, que el PESSC ha d’anar acompanyat per:
“Un document que en concreti l’aplicació territorial, tenint en compte la proposta elaborada per una taula formada per al Generalitat i els ens locals competents en serveis socials en els àmbits territorials que s’estableixin per reglament”.
Pel que fa als àmbits territorials en què es concreta el Pla Estratègic, mentre no s’aprovi l’organització territorial de Catalunya que determina l’Estatut d’Autonomia, és el comprès per les set delegacions territorials del Govern de la Generalitat de Catalunya. El Desplegament territorial del Pla Estratègic és el document de concreció territorial del Pla Estratègic, previst per la Llei 12/2007, d’11 d’octubre, que l’acompanya per facilitar ne el desplegament en els 7 territoris de les actuals demarcacions territorials del Govern de la Generalitat, tal com estableix el Decret 202/2009 a la Disposició Transitòria Quarta. Ha estat elaborat per l’equip de l’Oficina de Planificació Estratègica en collaboració amb els serveis territorials del Departament d’Acció Social i Ciutadania de Barcelona, Girona, Lleida, Tarragona i Terres de l’Ebre...
El punt de partida del document és el Pla Estratègic de Serveis Socials de Catalunya (en endavant, PESSC) i el Pla de Qualitat dels Serveis Socials de Catalunya (en endavant, PQSSC), dels quals recull únicament aquelles línies d’actuació i actuacions estratègiques que han de tenir una aplicació en el territori, ja sigui des dels centres de serveis socials, bàsics o especialitzats o des dels serveis territorials. Pel que fa a l’estructura, aquest document s’inicia amb una breu diagnosi que identifica els aspectes més rellevants de la situació actual del territori de la demarcació i s’estructura, posteriorment, seguint els eixos del PESSC 2010 2013. En cadascun dels eixos, es parteix de les dades quantitatives de la diagnosi i de l’anàlisi qualitativa recollida durant el procés participatiu per a l’elaboració del PESSC. El present document planteja les actuacions estratègiques a desenvolupar en la demarcació territorial de l’Alt Pirineu i Aran per al període 2010 2013. Constitueix, doncs, un primer full de ruta de la futura planificació territorial i local que ha d’assegurar una millor qualitat en la prestació de serveis socials i la màxima adequació a les necessitats de les persones. El segon full de ruta el constituiran els plans sectorials que desplegaran el Pla Estratègic i que orientaran també la planificació dels serveis territorials del Departament d’Acció Social i Ciutadania, dels serveis socials bàsics i dels centres de serveis socials especialitzats.
3 Diagnòstic Amb l’objectiu de contextualitzar aquest document, a continuació es presenten els indicadors a nivell general que permeten fer una aproximació sociodemogràfica de la demarcació de l’Alt Pirineu i Aran.
Piràmide de població (nacionalitat), demarcació de l’Alt Pirineu i Aran 2008
De 85 De 80 a 84 De 75 a 79 De 70 a 74 De 65 a 69 De 60 a 64 De 55 a 59 De 50 a 54 De 45 a 49 De 40 a 44 De 35 a 39 De 30 a 34 De 25 a 29 De 20 a 24 De 15 a 19 De 10 a 14 De 5 a 9 De 0 a 4
6% 5% 4% 3% 2% 1% 0% 1% 2% 3% 4% 5% 6%
Homes. Nacionalitat estrangera Homes. Nacionalitat espanyola Dones. Nacionalitat estrangera Dones. Nacionalitat espanyola
Font: Estat dels Serveis Socials a Catalunya, 2008. En el 2008, la població total de la demarcació de l’Alt Pirineu i Aran era de 76.287 habitants, 39.656 homes i 36.631 dones. La població estrangera arribava casi a les 12.445 persones (16% de la població), de les quals un 64,1% es trobava entre els 20 i 44 anys. En relació amb l’envelliment i el sobreenvelliment, la demarcació d’Alt Pirineu i Aran presenta valors superiors a la mitjana catalana, tant d’envelliment (17,90%) com de sobreenvelliment (16,1%). Índex de sobreenvelliment
Font: Estat dels Serveis Socials a Catalunya, 2008
D’altra banda, el percentatge de persones amb discapacitat és d’un 3,9%, que s’ubica dins dels més baixos de Catalunya. D’aquestes persones, però, un 46,4% presenta una
4 discapacitat superior al 64%. D’altra banda, la incidència dels diferents tipus de discapacitat es pot observar al quadre següent, en relació a la mitjana de Catalunya. Percentatge de persones amb discapacitat reconeguda segons el tipus Tipologia de Alt Pirineu i discapacitat: Aran Catalunya Discapacitat física 59,0% 59,3% Discapacitat intellectual 12,5% 10,3% Malaltia mental 16,7% 17,9% Discapacitat sensorial 11,5% 12,3% No consta 0,3% 0,2%
Font: Estadística de persones amb discapacitat, 2008. DASC En relació amb la transformació de les llars, segons dades de 2001, l’Alt Pirineu i Aran era la demarcació amb major volum de llars unipersonals, amb un 29,1%. Aquestes, a l’inrevés que a d’altres demarcacions, no eren habitades majoritàriament per gent gran (39,8% llars unipersonals de majors de 65 anys). D’altra banda, era la demarcació amb un percentatge més elevat de llars monoparentals, representaven un 11,2%, i un 41,1% d’aquestes llars comptaven amb fills menors de 16 anys.
Llars monoparentals segons territori. Llars monoparentals amb fills/es menors Catalunya, 2001. de 16 anys segons territori. Catalunya, 2001 .
Font: Estat dels Serveis Socials a Catalunya, 2008
Quant als recursos econòmics de la població, amb dades del 2007, l’Alt Pirineu i Aran tenia un índex de pobresa relativa de les persones de 16 anys i més del 15,9%, en consonància amb la mitjana de Catalunya. Els trets més significatius que es poden extreure sobre les situacions de necessitat que es presenten a la demarcació de l’Alt Pirineu i Aran, podríem dir que es relacionen amb les necessitats per manca d’autonomia, per l’alt envelliment i sobreenvelliment, i les necessitats relacionals per l’alt percentatge de llars unipersonals.
5
Eix Estratègic 1: El dret de les persones als serveis socials 1. Introducció
La base del Sistema Català de Serveis Socials és el reconeixement del dret universal de les persones a accedir als serveis socials.
Aquesta base s’ha d’assolir, en primer lloc, garantint, comunicant i fent efectius els drets socials de les persones.
En segon lloc, s’ha d’assolir garantint que les persones puguin participar en les diferents fases del cicle de creació i implantació de noves polítiques socials en l’esfera dels serveis socials, i que el sistema tingui en compte les seves valoracions i preferències.
Per últim, cal que el Sistema Català de Serveis Socials es configuri atenent a unes regles de joc basades en l’ètica, ja que els serveis socials incideixen sovint en l’esfera privada de les persones usuàries.
2. Situació actual del territori
Una primera dada que ens permet aproximar nos al coneixement que la població té dels serveis socials, és l’ús que fa de la principal porta d’entrada al sistema, els serveis socials bàsics. En el gràfic següent es recullen els percentatges de cobertura de la població:
Percentatge de cobertura de la població per part dels serveis socials bàsics Resultat Representativitat de la mostra Alt Pirineu i Aran 15,91 100,0% Barcelona 9,57 97,9% Catalunya Central 18,27 88,9% Girona 10,92 100,0% Lleida 14,48 85,7% Tarragona 15,05 83,3% Terres de l'Ebre 11,44 100,0% Catalunya 10,97 95,0% Font: Anàlisi comparativa dels indicadors clau dels PALMSS, 2008, DASC
A la demarcació de l’Alt Pirineu i Aran els serveis socials bàsics van atendre un 15,91% de la població del territori. Aquest percentatge és superior a la mitjana catalana que es situa en el 10,97%.
6 En relació amb la participació individual i l’exercici dels drets de les persones usuàries, s’analitza l’existència de sistemes de gestió i tractament de queixes i reclamacions. El 50% dels ens locals de la demarcació disposaven d’un sistema de recollida de queixes i reclamacions, percentatge lleugerament inferior a la mitjana catalana (60%).
100% Sistemes d’atenció a les queixes i reclamacions en els ens locals
90% 16,7% 27,7% 33,3% 80% 38,0% 44,4% 50,0% 16,7% 70% 61,5% 71,4% 60% 29,8% 50% 41,7% 30,0% 40% 33,3% 66,7% 30% 15,4% 50,0% 38,3% 20% 30,0% 28,6% 25,0% 10% 22,2% 23,1% 4,26% 0% 0,00% 0,00% 0,00% 0,00% 0,00% 0,00% 2,00% Alt Pirineu i Barcelona Catalunya Girona Lleida Tarragona Terres de l'Ebre Catalunya Aran Central
Mostra: 100/100 No disponible Sistema de gestió Sistema de recollida Cap sistema
Font: Anàlisi comparativa dels indicadors clau del PALMSS , 2008, DASC
Un altre element essencial és la participació de la ciutadania en el disseny i implementació dels serveis. En aquest sentit, la demarcació de l’Alt Pirineu i Aran, tot i no comptar amb ens locals que disposin de consell genèric de serveis socials, sí que compta, en canvi, amb òrgans de participació sectorial liderats per serveis socials; concretament, en un 50% dels ens locals, superant la mitjana catalana, que és del 46%.
Ens locals amb òrgans de participació generals de serveis socials Ens locals amb òrgans de participació sectorial en l'àmbit dels serveis socials 100% 100% 80% 80%
60% 60% 40% 40% 20% 20% 0% Alt Barcelona Camp de Catalunya Girona Lleida Terres de Total 0% Pirineu i Tarragona Central l'Ebre Catalunya Alt Pirineu Barcelona Camp de Catalunya Girona Lleida Terres de Total Aran i Aran Tarragona Central l'Ebre Catalunya % Sí % No
Font: Informe de resultats. Òrgans de participació ciutadana en serveis socials d’àmbit local. 2008
3. Objectius territorials 1. Difondre la marca del sistema públic de serveis socials, és a dir, de la Xarxa de Serveis Socials d’Atenció Pública. 2. Informar a la ciutadania sobre els seus drets i deures, així com de l’oferta de serveis socials a les persones usuàries. 3. Afavorir la transparència i el coneixement de l’acció de la Xarxa de Serveis Socials
7 d’Atenció Pública al territori. 4. Fomentar la participació de les persones usuàries i les seves famílies en els espai de participació i en els processos participatius, i el treball en xarxa entre els espais estables de participació existents en el sector i/o en el territori. 5. Impulsar espais de reflexió en matèria d’ètica en els centres del territori. 4. Actuacions estratègiques del territori 1. Emprar la marca de la Xarxa de Serveis Socials d’Atenció Pública en les comunicacions amb la ciutadania i en la identificació dels centres. 2. Identificar els centres del sistema públic de serveis socials de forma clara i amb criteris unificats. 3. Dissenyar les accions comunicatives de la Xarxa de Serveis Socials d’Atenció Pública del territori tenint en compte la diversitat – cultural, gènere, d’edat, etc. – a la que s’ha d’adreçar, d’acord amb l’establert al PQSSC. 4. Comunicar la Cartera de Serveis Socials a la població del territori mitjançant directoris de recursos. 5. Adaptar els instruments tècnics disponibles sobre l’oferta de prestacions, sobretot la Cartera de Serveis Socials, a un llenguatge accessible als diferents públics, així com complementar los amb la informació útil per garantir el dret d’accés als serveis socials, d’acord amb l’establert al PQSSC. 6. Mantenir actualitzat i difondre el catàleg de serveis 1 per part dels diferents agents proveïdors de prestacions del Sistema. 7. Publicar i difondre anualment els resultats dels indicadors de l’acció de la Xarxa de Serveis Socials d’Atenció Pública del territori, com a mínim, en la pàgina web de l’entitat i/o institució proveïdora de serveis socials, d’acord amb l’establert al PQSSC. 8. Publicar i difondre les memòries d’actuació per part dels agents de la xarxa que actuen en el territori. 9. Implantar en els centres proveïdors de prestacions garantides de serveis socials de la Xarxa de Serveis Socials d’Atenció Pública un sistema de gestió i anàlisi de queixes i reclamacions, segons els requeriments del PQSSC. 10. Informar a les persones usuàries de l’existència de sistemes de gestió de reclamacions i suggeriments, i dels procediments per fer efectius els seus drets. 11. Donar publicitat, amb una periodicitat anual, a l’anàlisi de les queixes i reclamacions per part de cadascun dels agents proveïdors de prestacions de la Xarxa; aquesta anàlisi pot formar part de la memòria anual de les entitats i/o institucions proveïdores, segons les disposicions del PQSSC.
1 Document on es recullen i es defineixen tots els serveis que presta un proveïdor del Sistema.
8 12. Crear o adaptar els consells participatius d’acord amb el Decret 202/2009, de 22 de desembre (consells participatius municipals i supramunicipals; consells territorials; centres de serveis residencials i diürns). 13. Posar en marxa mecanismes d’avaluació que permetin conèixer l’efectivitat de la participació cívica. 14. Fomentar l’accés als serveis socials mitjançant la e administració. 15. Preveure i impulsar processos participatius per a la planificació i disseny de centres de serveis socials del territori. 16. Crear comitès d’ètica acreditats en els centres de serveis socials. 17. Incloure en les clàusules de concerts subscrits entre les administracions públiques i entitats privades per a la prestació de serveis socials requisits de garantia de l’ètica en la seva actuació, el compromís d’establir sistemes de gestió de queixa i reclamació, i que aquesta informació arribi a les persones usuàries, i amb indicació de l’estament al que s’hauran d’adreçar per a la seva resolució quan no hi hagi acord entre les parts, segons s’estableix en el PQSSC. 5. Indicadors territorials ▪ Percentatge de centres de serveis socials amb distintiu d’identificació de la marca del sistema públic. ▪ Percentatge de centres del sistema públic que han homologat les identificacions ▪ Existència d’accions comunicatives adaptades a la diversitat. ▪ Existència d’un directori de serveis de Cartera en el territori. ▪ Percentatge d’instruments tècnics adaptats a un llenguatge accessible. ▪ Percentatge de centres que tenen publicat el catàleg de serveis. ▪ Publicació anual dels indicadors de resultat claus de l’acció de la Xarxa al territori. ▪ Percentatge d’entitats públiques i d’iniciativa privada que publiquen les seves memòries d’actuació . ▪ Percentatge de centres proveïdors de prestacions garantides de la XSSAP amb un sistema de gestió i anàlisi de queixes i reclamacions. ▪ Percentatge de queixes i reclamacions formalitzades per la ciutadania en el territori sobre els usuaris totals. ▪ Percentatge de memòries d’entitats i/o institucions del territori que inclouen l’anàlisi de queixes i reclamacions. ▪ Percentatge de consells participatius dels ens locals adaptats al Decret 202/2009. ▪ Nombre de consells territorials de participació creats. ▪ Percentatge de consells participatius creats en els centres d’atenció diürna i residencial.
9 ▪ Nombre d’avaluacions dels processos participatius endegats. ▪ Percentatge d’administracions competents en matèria de serveis socials que faciliten l’accés al sistema mitjançant sistemes informàtics. ▪ Nombre de processos participatius sobre projectes de planificació i disseny de centres serveis socials. ▪ Nombre de comitès d’ètica acreditats en els centres i equipaments.
10 Eix Estratègic 2: L’oferta de prestacions de qualitat 1. Introducció
El segon esglaó del Sistema Català de Serveis socials és l’enfocament de les prestacions cap a la integralitat i la resposta a les necessitats de les persones.
En aquest sentit, s’ha de treballar en aspectes clau per tal que les prestacions:
▪ Siguin prou flexibles per respondre a les múltiples necessitats de les persones, i que abordin tot el procés d’atenció, des de la prevenció fins al tractament social. ▪ Es prestin amb qualitat, eficàcia i eficiència. ▪ Cobreixin les necessitats de la població de manera equitativa, tenint en compte les diferents realitats socioeconòmiques i geogràfiques del territori català. Així doncs, és fonamental fer una revisió de:
▪ la Cartera de serveis, per garantir la seva adaptació al procés d’atenció i a les necessitats de les persones i el territori; ▪ els programes de prevenció i acció comunitària, per actuar en la prevenció primària, secundària i terciària; ▪ els sistemes de gestió de la qualitat de les prestacions. ▪ els objectius de cobertura i el pla d’implantació, per assegurar la resposta a les necessitats d’acord als canvis de la societat. 2. Situació actual del territori
En primer lloc, cal observar l’adaptació de la Cartera de Serveis Socials al territori de la demarcació per tal d’assegurar la resposta adequada a les necessitats de les persones. La informació qualitativa recollida durant el procés participatiu d’elaboració del PESSC a la demarcació de l’Alt Pirineu i Aran destaca que cal adaptar i flexibilitzar els dispositius per apropar los a les persones. Així mateix, apunta a que és necessari considerar les característiques del territori com: dispersió de la població, caràcter rural de bona part del territori, dificultats d’accessibilitat i disponibilitat de mitjans de transport. En aquest sentit, es va destacar la necessitat de buscar solucions per millorar el desplaçament de les persones usuàries de zones rurals cap als centres de prestació de serveis.
En segon lloc, pel que fa a l’activitat preventiva a la demarcació de l’Alt Pirineu i Aran, cal fer esment de la cobertura del servei de teleassistència. S’observa, al gràfic que es mostra seguidament, una cobertura a la demarcació de l’Alt Pirineu i Aran de la població de 65 anys i més per a aquest servei (d’un 2,19%) que no assoleix la mitjana catalana, situada en un 7,63%.
11 Cobertura de la població de 65 anys i més mitjançant teleassistència (en percentatge)
12,00
10,00
8,00 7,63%
6,00
4,00
2,00
0,00 Terres de Alt Pirineu i Lleida Tarragona Girona Catalunya Barcelona l'Ebre Aran Central
Demarcacions Catalunya (mitjana)
Font: Anàlisi comparativa dels indicadors clau PALMSS, 2008, DASC
Per altra banda, des del món local es desenvolupen projectes preventius en diversos àmbits, tal i com s’observa en la taula adjunta:
Projectes i actuacions en matèria de prevenció i actuació comunitària en l’àmbit local Situació de necessitat social Àmbit de projectes Nombre d'ens % d'ens de la locals demarcació amb projecte preventiu Promoció de la gent gran 0 0% Manca d'autonomia Detecció i comunicació amb la gent gran 0 0% Grups d'ajuda mútua i formació de familiars cuidadors 1 17% Projectes de caràcter general 1 17% Famílies Famílies monoparentals 2 33% Conciliació de la vida familiar 1 17% Àmbit de les relacions familiars i 0 a 3 anys 6 100% socials Infància Prevenció de situacions de risc 0 0% Intervenció comunitària 0 0% Relacions socials Immigració, convivència i ciutadania 5 83% Plans locals d'inclusió social 0 0% Necessitats materials i Sobre habitatge 0 0% instrumentals Inserció sociolaboral 2 33% Sobre la salut 1 17%
Font: elaboració Oficina de Planificació Estratègica a partir de fonts dels Plans d'Actuació Local en matèria de Serveis Socials, dades del Contracte-Pprograma i del Programa per al desenvolupament dels Plans Locals d'Inserció Social
A la demarcació de l’Alt Pirineu i Aran hi ha un important percentatge d’ens locals que desenvolupen projectes preventius en l’àmbit de les relacions familiars i socials, pel que fa als infants de 0 a 3 anys.
En tercer lloc, per tal de conèixer la situació actual amb relació a la qualitat dels serveis socials, cal analitzar l’esforç que les administracions fan en el desplegament de plans de qualitat i altres eines adreçades a garantir els nivells òptims en la prestació de serveis. En aquest sentit, a més de les iniciatives contingudes en els plans de qualitat de l’ICASS i de la DGAIA adreçades a garantir la qualitat dels serveis especialitzats, s’ha de fer menció de l’esforç dels ens locals en desplegar plans de qualitat. Les dades d’avaluació dels Plans d’Actuació Local en Matèria de Serveis socials (en endavant, PALMSS) posen de manifest que, al 2008, cap dels ens locals de la demarcació disposava d’un pla de qualitat general. Cal destacar, en canvi, que en els PALMSS per al període 2009 2010, tots els ens locals competents de la demarcació han manifestat la voluntat de treballar per disposar d’un pla de qualitat. 12
Distribució dels plans de qualitat per àrees bàsiques de serveis socials i cobertura de població
45,0% 41,9% 40,0% 35,3% 35,0% 33,0% 30,0% 25,0% 25,0% 20,0% 14,3% 15,0% 12,8% 12,0% 11,1% 12,2% 10,0% 7,8% 6,4% 7,7% 5,0% 0,0% 0,0% 0,0% 0,0% 0,0% Tarragona Lleida Barcelona Catalunya Catalunya Girona Alt Pirineu Terres de Central i Aran l'Ebre Mostra: 100/100 ABSS Població
Font: Anàlisi comparativa dels indicadors clau del PALMSS , 2008, DASC
Finalment, en quart lloc, en relació amb la cobertura de les prestacions, en el procés participatiu s’han identificat alguns aspectes a considerar per la planificació dels serveis i per la definició dels models de prestació al territori. Per atendre les necessitats específiques del territori es valora que caldria disposar d’un major nombre de places residencials i de dispositius diürns. Finalment, es considera que caldria disposar de més serveis especialitzats d’atenció a les dones víctimes de violència masclista.
L’actual sistema d’informació parcial dificulta la disponibilitat de dades de cobertura territorialitzades.
3. Objectius territorials
1. Difondre la Cartera de serveis i els criteris d’aplicació a les persones que treballen en el Sistema com a instrument tècnic específic de suport a la seva intervenció professional. 2. Promoure projectes de prevenció de les situacions de necessitat social a partir de l’anàlisi del context del territori. 3. Potenciar la intervenció comunitària com una metodologia efectiva d’abordar situacions de manca de cohesió i exclusió social, tot fomentant la sensibilització i la conscienciació. 4. Dissenyar, implantar i avaluar els projectes de proximitat a la comunitat per prevenir i evitar el deteriorament de situacions de necessitat social manifestes. 5. Consolidar la qualitat com un principi bàsic en la gestió dels serveis socials. 6. Planificar els recursos del territori per assolir els objectius cobertura en les prestacions garantides i per garantir la qualitat de les infraestructures dels centres de prestació de serveis.
13 4. Actuacions estratègiques del territori
1. Dur a terme les accions específiques de comunicació de l’oferta de serveis socials dirigides als i les professionals i a les persones que treballen en el Sistema en el territori. 2. Difondre el directori de centres que presten serveis socials seguint els criteris de les necessitats socials a les que s’adrecen. 3. Definir els àmbits prioritaris d’acció preventiva en el territori. 4. Impulsar el desenvolupament de les accions preventives i comunitàries iniciades en l’àmbit dels serveis socials bàsics i especialitzats; prioritàriament les dirigides a la infància i adolescència, a la gent gran, a les famílies, a les persones amb dependència i discapacitat i les persones que les cuiden, a la prevenció de la violència masclista, i les accions dirigides a la cohesió social. 5. Promoure i crear sinèrgies entorn a les iniciatives d’acció preventiva i comunitària impulsades per les entitats d’iniciativa social. 6. Avaluar les accions i projectes preventius i comunitaris desenvolupats en el territori. 7. Realitzar accions de comunicació sobre les experiències considerades exitoses en matèria de prevenció i acció comunitària liderades per agents del sistema. 8. Implementar les metodologies orientades a la millora de la gestió en el marc dels models i sistemes basats en els principis de qualitat total, d’acord amb el que s’estableixi al PQSSC. 9. Millorar els processos de prestació de serveis per fer los més eficients, simplificant, agilitzant i reduint el temps d’espera i de tramitació. 10. Elaborar i publicar cartes de servei per les prestacions garantides, d’acord als criteris que marqui el PQSSC. 11. Impulsar l’escala GENCAT com a instrument per a l’elaboració dels plans d’atenció individual i/o convivencial, d’acord amb el que estableix el PQSSC. 12. Implantar el model d’avaluació de la satisfacció començant per les pretacions garantides a la Cartera de Serveis Socials, d’acord amb l’establert al PQSSC. 13. Donar publicitat als resultats de les avaluacions de la satisfacció de les persones usuàries, d’acord amb l’establert al PQSSC. 14. Impulsar un projecte de benchmarking en el territori sobre els estàndards de qualitat de les prestacions de serveis socials, d’acord amb el que estableix el PQSSC. 15. Realitzar un programa territorial per assolir els nivells de cobertura en totes les prestacions garantides, d’acord als objectius generals dels plans directors i sectorials corresponents i els criteris de concreció territorial.
14 5. Indicadors territorials
▪ Nombre de comunicacions específiques realitzades dirigides als i les professionals i les persones que treballen en el Sistema . ▪ Percentatge professionals del territori que han participat en accions comunicatives i divulgatives de la Cartera. ▪ Existència d’un llistat d’àmbits prioritaris d’acció preventiva. ▪ Nombre d’accions preventives impulsades per àmbit prioritari. ▪ Nombre d’accions preventives participades / impulsades per diferents agents del territori conjuntament. ▪ Percentatge d’avaluacions sobre el total d’actuacions preventives impulsades. ▪ Nombre de comunicacions sobre experiències en matèria de prevenció i acció comunitària. ▪ Percentatge de centres de serveis socials amb sistemes de gestió de la qualitat implantats. ▪ Percentatge de prestacions garantides que han reduït el temps d’espera. ▪ Percentatge de centres amb una carta de servei publicada. ▪ Nombre d’accions de formació en l’aplicació de l’escala GENCAT. ▪ Nombre de plans d’atenció individual i/o convivencial elaborats a partir de l’escala GENCAT. ▪ Percentatge de centres en els que s’avalua la satisfacció de l’usuari/ària del servei. ▪ Percentatge de centres que difonen els resultats de les avaluacions de la satisfacció de l’usuari/ària de servei. ▪ Existència d’un projecte de benchmarking en el territori. ▪ Percentatge d’agents del Sistema de Serveis Socials que participen en el procés de benchmarking en el territori. ▪ Percentatge de prestacions garantides al territori que han assolit a 2013 els objectius de cobertura.
▪ Percentatge d’increment de la taxa de cobertura de les prestacions garantides al territori en el període 2010 2013.
▪ Desviació de la taxa de cobertura al territori respecte a la mitjana de cobertura de Catalunya per a cada una de les prestacions garantides. .
15
Eix Estratègic 3: La vertebració del sistema i el treball en xarxa 1. Introducció
El Sistema Públic de Serveis Socials, és a dir, la Xarxa de Serveis Socials d’Atenció Pública (en endavant, XSSAP), s’ha de vertebrar per tal que actuï com un tot integrat i coordinat que sigui capaç de donar una resposta integral a les necessitats de les persones. En aquest sentit, s’ha de treballar en els següents aspectes clau:
▪ Consolidar la xarxa d’actors participants, sumant els esforços de tots ells per potenciar la seva coordinació i collaboració. ▪ Definir i afermar el model de prestació dels serveis socials bàsics i especialitzats, per garantir la qualitat, eficàcia i eficiència; i l’adequació al territori. D’aquesta manera, és fonamental reflexionar sobre: l’organització de la XSSAP, quines són les fórmules més eficients i eficaces per prestar serveis socials a la ciutadania, i quines són les funcions i responsabilitats a assumir per cadascun dels actors; el paper de les àrees bàsiques de serveis socials i el model de serveis socials bàsics; el paper dels Serveis Territorials del DASC; i de les entitats d’iniciativa social, com a representants de les persones que presenten necessitats socials.
2. Situació actual del territori
La vertebració del sistema i el treball en xarxa per a la demarcació de l’Alt Pirineu i Aran passa per analitzar la seva organització, és a dir, les relacions existents entre els actors presents en el territori.
En primer lloc, les relacions de coordinació entre tots els agents del territori estan en procés de consolidació.
Mitjançant el Decret 202/2009, de 22 de desembre, s’han definit i implantat els òrgans encarregats de coordinar les polítiques públiques en matèria de serveis socials i vetllar per l’equitat territorial.
En el mateix sentit, entre els serveis socials bàsics i els serveis socials especialitzats s’ha avançat en la definició de protocols d’interrelació que estableixen el marc de collaboració i que faciliten l’acció integral i integrada. Concretament els documents elaborats des de la Generalitat de Catalunya són:
Guia per a l’obtenció d’infraestructures socials, 2009.
Protocol marc per a una intervenció coordinada contra la violència masclista, 2008. 16 Protocol d’actuacions per prevenir la mutilació genital femenina, 2007.
Protocol marc d’actuacions en casos d’abusos sexuals i altres maltractaments greus a menors, 2006. Complementàriament a aquests protocols a nivell català, també se n’han desenvolupat en l’àmbit de les demarcacions per abordar de forma integrada problemàtiques com la violència masclista, violència contra persones grans, etc.
Segons la informació qualitativa recollida durant el procés participatiu per l’elaboració del PESSC, cal seguir avançant en aquest procés ja que la millora de la coordinació i el treball en xarxa augmentaria la qualitat de l’atenció a la persona usuària (permetria un abordatge més integral i transversal de les necessitats), i l’eficiència de la feina dels equips professionals i de l’ús dels recursos del sistema (sistemes d’informació i gestió compatibles i/o compartits, coordinació d’actuacions...). En segon lloc, cal observar les relacions de collaboració establertes per vertebrar la XSSAP. Les relacions entre els ens locals, titulars dels serveis socials bàsics, i el DASC s’articulen mitjançant l’instrument del Contracte – programa amb cadascuna de les 6 àrees bàsiques de la demarcació. Cada administració titular gestiona els serveis dels que és competent d’acord amb la legislació, els criteris establerts des del Departament, i les necessitats del territori. Cal dir, que s’està iniciant un procés de canvi per introduir noves fórmules de gestió conjunta de serveis socials bàsics i especialitzats, com els consorcis i plataformes de serveis, que poden optimitzar, flexibilitzar i adequar la prestació de serveis a les necessitats de la ciutadania i el territori. A la demarcació de l’Alt Pirineu i Aran s’ha creat un organisme consorciat per a la gestió dels serveis socials bàsics i/o les competències delegades. Pel que fa als serveis socials bàsics es presenta una taula resum:
Consorcis per a la gestió de serveis socials bàsics Demarcació Nombre consorcis Ens locals Altres membres del consorci Barcelona 1 1 municipi Àmbit de la salut i universitari Girona 6 6 consells comarcals i 8 municipis Alt Pirineu i Aran 1 1 consell comarcal i 1 municipi Font: Serveis Territorials del DASC, 2009
Pel que fa als serveis socials especialitzats cal ressaltar la constitució del Consorci de Serveis Socials de Barcelona que gestiona els serveis socials delegats, d’acord amb la Carta Municipal de Barcelona (Llei 11/2006, de 19 de juliol, de modificació de la Carta Municipal de Barcelona), i el Consorci de Sant Gregori de serveis per a la discapacitat i la dependència a la demarcació de Girona. Finalment, trobem el Consorci d’Acció Social de Catalunya amb diferents tipologies de serveis.
A més de les formes de relació entre administracions competents i les noves fórmules de cooperació per a la gestió i prestació de serveis, és important veure els mecanismes de gestió que articulen la provisió i prestació de serveis socials a la ciutadania i que combinen fórmules de gestió directes i indirectes. Vegem a continuació, una anàlisi de la gestió dels serveis socials bàsics:
17 Fórmules de gestió dels serveis socials bàsics Serveis Alt Pirineu i Aran Mitjana Catalunya Gestió Externa Gestió Externa n.d 2 directa directa Ajuda a domicili 100,0% 9,3% 87,6% 3,1% Teleassistència 100,0% 92,8% 7,2% Acolliment residencial urgent 20,0% 80,0% 18,7% 78,0% 3,3% Residència temporal 20,0% 80,0% 20,7% 76,9% 2,4% Menjador social 20,0% 80,0% 20,9% 75,6% 3,5% Assessorament SSB 50,0% 50,0% 34,7% 61,3% 4,0% Centres Oberts 100,0% 00,0% 37,3% 58,7% 4,0% Centres Oberts Alternatives 75,0% 25,0 57,5% 27,3% 15,2% SIAD 50,0% 50,0% 38,1% 57,1% 4,8% Font: Anàlisi comparativa dels indicadors clau dels PALMSS, 2008, DASC
S’ observa un important impacte de la gestió indirecta en la demarcació, similar a la mitjana de Catalunya, és a dir, la gestió on participen altres agents del sistema (especialment d’iniciativa social i mercantil) que assumeixen la prestació dels serveis a la ciutadania, sobretot en el cas del servei d’ajuda a domicili (100%) i la teleassistència (100%).
En tercer lloc, en per entendre el paper dels serveis socials bàsics en el territori, i així afermar el model de prestació, cal tenir en compte la configuració de les àrees bàsiques. En el cas de la demarcació de l’Alt Pirineu i Aran, les 6 àrees bàsiques de serveis socials presenten la següent distribució:
Distribució de les Àrees Bàsiques de Serveis Socials Nom Comarca Tipus Població Alt Urgell, CC Alt Urgell Supramunicipal 21.942,00 Alta Ribagorça, CC Alta Ribagorça Supramunicipal 4.332,00 Cerdanya, CC Cerdanya Supramunicipal 18.658,00 Pallars Jussà, CC Pallars Jussà Supramunicipal 13.715,00 Pallars Sobirà, CC Pallars Sobirà Supramunicipal 7.446,00 Vall d’Aran, CC Vall d’Aran Supramunicipal 10.194,00 Font: Anàlisi comparativa dels indicadors clau dels PALMSS, 2008, DASC
A la demarcació totes les àrees bàsiques són de tipus supramunicipals, una per a cada comarca, i amb diferències poblacionals importants entre elles. Les característiques d’aquestes àrees bàsiques haurien de ser incorporades en el procés de planificació.
Per una banda, mitjançant els Plans d’Actuació Local en Matèria de Servei Socials (en endavant, PALMSS) planifiquen la seva activitat, amb l’objectiu d’establir el full de ruta a curt,
2 Dades no disponibles.
18 mig i llarg termini, així com avaluar els resultats assolits. El model de referència per a l’elaboració dels PALMSS inclou un conjunt de 21 indicadors comuns que serveixen per fer una avaluació individual i comparativa (benchmarking) amb la resta d’ABSS i obtenir una visió de conjunt de l’actuació d’aquestes, així com per territori i per tipologia d’ens local titular.
Per altra banda, cal observar que a demarcació de l’Alt Pirineu i Aran els ens locals competents en matèria de serveis socials bàsics estan desenvolupant protocols d’actuació, com el del servei de Centre Obert (el 100% d’ens locals de la demarcació compten amb protocol); el del servei de menjador social (el 80% d’ens locals); el del servei d’acolliment residencial d’urgència (el 80% d’ens locals), i el servei de residència temporal per a persones adultes (el 80%).
A nivell econòmic, els recursos dels que disposen per desenvolupar les funcions que li són assignades per Llei, així com els programes i projectes, provenen de les aportacions de la pròpia organització –ajuntament o entitat supramunicipal gestora , del DASC i d’altres entitats públiques i privades.
El finançament que percebien per part de la Generalitat el 2008 era d’un 92,63%, essent la demarcació que més aportacions percep de Catalunya, i en consonància amb el major pes d’aquest finançament que venen tenint els ens supramunicipals.
Percentatge del finançament extern finalista Resultat Representativitat per part de la Generalitat de Catalunya (%) Alt Pirineu i Aran 92,63 16,67% Barcelona 32,86 87,23% Catalunya Central 37,87 55,56% Girona 44,26 76,92% Lleida 38,11 28,57% Tarragona 43,98 75,00% Terres de l'Ebre 54,00 50,00% Catalunya 36,11 71,00% Font: Anàlisi comparativa dels indicadors clau dels PALMSS, 2008, DASC.
En tot cas, l’anàlisi qualitativa recollida durant el procés participatiu per l’elaboració del PESSC indica que el finançament és un dels reptes a afrontar, sobretot per als ens locals menors de 20.000 habitants i els ens locals supramunicipals que els han de proveir d’aquests serveis. Els municipis, tot i no ser titulars ni estar obligats a la prestació de serveis socials bàsics, han de fer aportacions als ens supramunicipals que són competents.
En quart lloc, per entendre el paper dels serveis socials especialitzats en el territori, i així afermar el model de prestació, cal tenir en compte que la relació general entre el DASC i el territori es vehicula mitjançant els Serveis Territorials del Departament.
En l’anàlisi qualitativa recollida durant el procés participatiu per l’elaboració del PESSC es destaca, com una opinió majoritària, que caldria que els Serveis Territorials seguissin ampliant la seva presència en el territori, per potenciar la coordinació entre l’atenció social bàsica i l’especialitzada, entre unitats centrals i territorials del DASC, entre sector públic i sector privat, entre diferents administracions, etc.
19 Així mateix, cal que tots els agents prestadors de serveis especialitzats en el territori adaptin els models de prestació a les especificitats del territori i els adaptin al model de qualitat de vida que inclouria tenir en compte: la dispersió de la població, el caràcter rural de bona part del territori, les dificultats d’accessibilitat i la disponibilitat de mitjans de transport.
3. Objectius territorials 1. Consolidar les eines de planificació i avaluació en el territori. 2. Millorar la coordinació en el si dels serveis socials bàsics i, entre aquests i els altres agents del territori. 3. Participar en la definició dels models de prestació de serveis socials especialitzats per incorporar mecanismes de flexibilització territorial. 4. Impulsar el Tercer Sector Social del territori mitjançant eines de planificació i el suport econòmic. 4. Actuacions estratègiques del territori
1. Elaborar el PALMSS per part de totes les ABSS del territori.
2. Implementar protocols de coordinació en el sí de les ABSS, especialment en les ABSS supramunicipals.
3. Implementar protocols de coordinació entre els serveis socials bàsics, els serveis socials especialitzats i la resta dels agents del territori.
4. Avaluar la protocollarització i implantació dels processos de coordinació en el territori.
5. Crear fórmules de gestió conjunta en el territori per augmentar l’eficiència i l’eficàcia en la prestació de serveis.
6. Promoure en el territori la participació en la generació i millora de protocols, procediments i la provisió de criteris per a processos clau, per tal de fer los més eficients i reduir temps d’espera, d’acord amb el que estableix el PQSSC.
7. Garantir la participació efectiva del territori en la definició dels models de prestació dels serveis socials especialitzats.
8. Adaptar els models estàndards definits per part dels diferents agents.
9. Desenvolupar en el territori les accions previstes en el Pla Estratègic del Tercer Sector i en el Pla de Suport al Tercer Sector de la Generalitat de Catalunya.
10. Desplegar l’instrument del concert com a única eina de provisió de la prestació de serveis socials de la Cartera. 5. Indicadors territorials ▪ Percentatge de ABSS que han elaborat el seu PALMSS. ▪ Percentatge d’ABSS amb protocols de coordinació interna, amb els serveis socials especialitzats i amb d’altres agents de la XSSAP.
20 ▪ Nombre de protocols de coordinació elaborats en el marc de les ABSS. ▪ Nombre de protocols de coordinació elaborats entre les ABSS i els serveis socials especialitzats i altres agents de la XSSAP en el territori. ▪ Percentatge d’avaluacions realitzades sobre el total de protocols elaborats. ▪ Percentatge d’increment de les fórmules de gestió conjunta. ▪ Nombre de propostes elaborades des del territori per flexibilitzar els models de prestació de serveis socials. ▪ Nombre d’accions desenvolupades en el territori de suport i desenvolupament del Tercer Sector Social. ▪ Nombre de concerts signats per a la provisió de la prestació de serveis socials de la Cartera.
21
Eix Estratègic 4: Les persones que treballen en el sistema: motor i punt de referència
1. Introducció
El quart esglaó del Sistema Català de Serveis Socials és el reconeixement del paper central de les persones que hi treballen. En aquest sentit, s’ha d’incidir en els següents aspectes clau:
▪ Reconèixer qui són, què fan i com ho fan per tal que donar los visibilitat i posar en valor la seva activitat. ▪ Determinar com aquestes persones es distribueixen en equips de treball, en equipaments, i en el territori per garantir que les necessitats de les persones es cobreixen correctament. ▪ Plantejar els mecanismes que els han de permetre estar interconnectats i coordinats, rebre suport i protecció, millorar contínuament la seva formació, compartir experiències i coneixements. En aquest àmbit, cal reflexionar sobre: el reconeixement que tenen actualment; les dotacions per equips i per serveis; els instruments i recursos de suport i protecció que requereixen – formació, supervisió, etc. –; i el coneixement que atresoren a partir de l’experiència i el treball directe amb les persones usuàries.
2. Situació actual del territori
En relació amb les dotacions de les persones que treballen en la XSSAP, es mostra la informació quantitativa recollida per demarcació. Assenyalar que aquesta informació és disponible de manera agregada per als serveis socials bàsics i, pels serveis socials especialitzats es prenen com a referència les ràtios que fixa la Cartera.
A continuació, es mostra un gràfic de la ràtio d’habitants per professional dels equips bàsics d’atenció social:
22 Ratio d'habitants per professional dels Equips Bàsics d'Atenció Social
16.000,00
14.000,00
12.000,00
10.000,00
8.000,00 Objectiu 2009 per ES 6.000,00 Objectiu 2009 per TS 4.000,00
2.000,00
0,00 Alt Pirineu i Barcelona Tarragona Catalunya Girona Lleida Terres de Catalunya Aran Central l’Ebre
Ratio hab/TS Ràtio hab/ES Font: Anàlisi comparativa dels indicadors clau dels PALMSS, 2008, DASC
S’observa que la demarcació de l’Alt Pirineu i Aran comptava, al 2008, amb una ràtio de 4.359,26 habitants per cada treballador/a social, que millora en un 13% el valor objectiu fixat per a l’any 2009 (1 TS per cada 5.000 hab.) i millora, també, la ràtio catalana (5.850,22 habitants per TS). És molt important tenir en consideració, però, la baixa concentració poblacional del territori, és a dir, la dispersió geogràfica, element a analitzar a l’hora de fer la lectura d’aquestes ràtios i de planificar els serveis.
En el mateix gràfic, s’observa una ràtio de 10.898,14 habitants per educador/a social; aquest resultat és lluny de l’objectiu 2009 (1 ES per cada 7.500 habitants) però millora la mitjana de Catalunya (11.388,22 habitants per ES).
Un altre aspecte important a analitzar és l’estructura directiva i de gestió dels serveis socials bàsics:
Ràtio de directius/ives per professional a nivell tècnic, auxiliar i de suport 10,00 9,00 8,00 7,00 6,00 5,00 4,00 3,00 2,00 1,00 0,00 Alt Pirineu i Barcelona Camp de Catalunya Girona Lleida Terres de Aran Tarragona Central l’Ebre Demarcacions Catalunya
Font: Anàlisi comparativa dels indicadors clau dels PALMSS Font: Anàlisi comparativa dels indicadors clau dels PALMSS, 2008, DASC
Tal i com mostra el gràfic, el personal de serveis socials bàsics de la demarcació de l’Alt Pirineu i Aran comptava, de mitjana, amb 4,69 directius/ves per cada cent professionals, mentre que a nivell de tot Catalunya, aquest suport directiu es situava en 6,19. 23 En un altre ordre de coses, cal analitzar el suport i la protecció que s’ofereix a les persones que treballen en la XSSAP. Les hores de formació per professional directiu, tècnic i auxiliar dels SSB són 33,75 hores a la demarcació de l’Alt Pirineu i Aran, superant la mitjana catalana (20,96 h):
Hores anuals de formació per professional directiu, tècnic i auxiliar dels SSB
40,00 35,00 30,00 25,00 20,00 15,00 10,00 5,00 0,00 Alt Pirineu i Barcelona Camp de Catalunya Girona Lleida Terres de Aran Tarragona Central l’Ebre
Demarcacions Catalunya
Font: Anàlisi comparativa dels indicadors clau dels PALMSS, 2008, DASC
També és important conèixer la oferta formativa reglada que s’ofereix a la demarcació de l’Alt Pirineu i Aran, tant a nivell de formació professional, com a nivell de formació universitària de màsters i postgraus 3. A continuació, es presenta una taula que recull la principal oferta formativa relacionada amb el sector:
FORMACIÓ PROFESSIONAL FORMACIÓ UNIVERSITÀRIA DE MÀSTER i FORMACIÓ CONTÍNUA Els estudis de màster tenen la finalitat que l’estudiant adquireixi una formació avançada, de caràcter especialitzat o multidisciplinari, orientada a l’especialització acadèmica o professional, Conjunt d'accions de formació professional o bé promoure la iniciació de tasques investigadores. específica (també anomenada formació professional reglada) que s'imparteixen en el sistema educatiu. Alt Pirineu i Aran UOC
Branca: Serveis Socioculturals a la comunitat Branca: Ciències socials i jurídiques Branca: Ciències socials i/o salut Grau mitjà Nº de centres a la Catalunya Central Títols de màster / postgrau Títols de màster / postgrau 3 Conflictologia: especialitat de mediació Atenció sociosanitària familiar i educativa Grau superior Mediació familiar Animació sociocultural 0 Conflictes familiars i personals Educació infantil 1 Gestió en xarxa i recursos per a persones dependents Integració social 0 Gestió dels recursos i serveis destinats a persones amb dependència Gestió, finançament, valoració i Intervenció sociosanitària 0 assignació de recursos Especialista en recursos per a cuidadors no professionals Especialista en valoració i assignació Especialista en implementació Especialista en gestió de recursos
3 No s’ha analitzat l’oferta de grau universitària (Treball i Educació social) del territori al considerar que existeix mobilitat entre demarcacions. Aquesta mobilitat no es reprodueix a l’hora d’assistir a accions de formació contínua, especialitzacions i cursos d’estiu.
24 3. Objectius territorials
1. Difondre els premis de reconeixement a la trajectòria professional entre els professionals i el personal de la XSSAP. 2. Adoptar les mesures per garantir l’adaptació i implementació de les ràtios de professionals en el territori. 3. Promoure la formació contínua dels i de les professionals i del personal de la XSSAP. 4. Fomentar el suport tècnic i psico social, així com la protecció de les persones que treballen a la XSSAP. 5. Millorar la satisfacció, el reconeixement i el desenvolupament professional. 6. Difondre els coneixements i aprenentatges que es generen a partir de l’experiència de les persones que treballen en el Sistema. 4. Actuacions estratègiques del territori
1. Crear els mecanismes de comunicació dels premis de reconeixement a la trajectòria professional. 2. Avaluar la consecució de les ràtios de professionals i personal de la XSSAP i establir les mesures necessàries per al seu assoliment a tota la demarcació. 3. Definir i desenvolupar el pla de formació del personal, per part de cada centre i/o entitat. 4. Facilitar la formació i desenvolupament de les persones que treballen en el Sistema Català de Serveis Socials. 5. Impulsar la formació de les persones amb responsabilitats de direcció per augmentar la seva capacitat de donar autonomia i capacitat de decisió a les persones de la seva organització, d’acord amb el que estableix el PQSSC. 6. Elaborar els protocols d’acollida i acompanyament a les noves incorporacions per part de cada centre i/o entitat de la XSSAP, d’acord amb les disposicions del PQSSC. 7. Incorporar la figura del sènior en els centres i/o entitats de la XSSAP 8. Establir la supervisió per als professionals en el marc dels riscos psicosocials. 9. Dotar de recursos i mesures de protecció necessàries — jurídiques, físiques i psicosocials— per a cada centre i/o entitat per garantir la integritat de les persones que treballen en el Sistema. 10. Implantar el codi de referència professional en els expedients d’acció social per evitar l’ús del nom i cognoms del professional d’atenció, d’acord amb els que estableix el PQSSC. 11. Incentivar l’estabilitat laboral, vetllant per a que en els processos de licitació es tinguin en consideració les condicions laborals de les persones que treballen en les empreses licitadores, d’acord amb el que estableix el PQSSC.
25 12. Promoure la implementació dels criteris bàsics i instruments jurídics per facilitar la mobilitat interadministrativa dins la Xarxa. 13. Fomentar l’avaluació de l’acompliment dels professionals i empleats del sistema per reconèixer econòmica i professionalment la seva tasca, 14. Implantar el model d’avaluació de la satisfacció, incloent l’avaluació dels professionals , d’acord als criteris del PQSSC. 15. Crear i desenvolupar el Punt DIXIT en el territori. 16. Identificar i difondre bones pràctiques que es donin en el territori. 17. Participar activament en l’elaboració de publicacions, congressos i jornades en l’àmbit de les polítiques socials. 18. Incorporar a les persones expertes del territori en el mapa d’experts i d’expertes. 5. Indicadors del territori
▪ Nombre de professionals que han rebut un premi en reconeixement a la seva experiència professional. ▪ Percentatge d’assoliment de les ràtios professionals definides a la Cartera de Serveis Socials vigent anualment. ▪ Ràtio d’hores de formació anual dels professionals i del personal del Sistema, per directius, tècnics i suports. ▪ Percentatge de centres i/o entitats amb plans de formació definits. ▪ Percentatge de centres i/o entitats amb protocols d’acollida específics de serveis socials. ▪ Mitjana d’hores anuals de supervisió per professional. ▪ Percentatge de centres que han incorporat la figura del sènior. ▪ Nombre de centres i/o entitats amb mesures de protecció en el territori. ▪ Nombre de centres amb mecanismes d’avaluació i participació dels professionals. ▪ Nombre de centres i/o entitats amb codi de referència professional als expedients. ▪ Creació del Punt DIXIT en el territori. ▪ Nombre d’aportacions de bones pràctiques identificades en el territori. ▪ Nombre de publicacions, jornades i congressos efectuats per part dels professionals i personal del territori. ▪ Percentatge d’experts i expertes en el territori incorporats en el Mapa d’Experts i Expertes en Serveis Socials.
26
Eix Estratègic 5: Planificació i avaluació basades en el coneixement
1. Introducció
El cinquè esglaó del Sistema Català de Serveis Socials es centra en la presa de decisions sobre una realitat canviant, que cal conèixer en profunditat per a identificar les necessitats socials, i comprovar el grau d’eficiència de la resposta del sistema a aquestes necessitats. L’objectiu és que la planificació es fonamenti en evidències i s’orienti a la millora contínua del sistema.
En aquest sentit, des d’aquest eix s’ha de treballar en els següents aspectes clau:
▪ Recollir dades fiables, actualitzades, i mesurables de la realitat a nivell territorial i local, per tal de monitoritzar les necessitats, identificar les tendències, mesurar els resultats obtinguts i identificar bones pràctiques. ▪ Planificar l’assumpció dels nous reptes que planteja la realitat a la qual s’ha d’enfrontar el Sistema en el territori. ▪ Avaluar la resposta que ha donat el Sistema a les noves necessitats socials en el territori, i identificar les accions correctives i/o preventives que caldria introduir hi. ▪ Investigar per tal de donar respostes innovadores als nous problemes socials que es detectin en el territorio.
2. Situació actual del territori
Pel que fa a la implantació de les tecnologies de la informació i la comunicació (TIC) en els ens locals de la demarcació de l’Alt Pirineu i Aran, s’observa que compten amb la informatització de tots els serveis socials que presten:
27
Percentatge dels serveis socials prestats pels ens locals informatitzats
100,00
95,00
90,00
85,00
80,00 Alt Pirineu i Barcelona Camp de Catalunya Girona Lleida Terres de Aran Tarragona Central l’Ebre
Demarcacions Catalunya
Font: Anàlisi comparativa dels indicad ors clau del PALMSS , 2008, DASC
A més, en tots els PALMSS de les àrees bàsiques de serveis socials de la demarcació, existeixen propostes en relació amb la millora del sistema d’informació social (aplicacions informàtiques); en total, s’han fet 11 propostes relatives a sistemes d’informació. Per tant, en aquest camp els ens locals de la demarcació de l’Alt Pirineu i Aran es troben immersos en un procés de millora coherent amb el desplegament de la llei de serveis socials.
Pel que fa a la planificació i l’avaluació, tots els ens locals que gestionen àrees bàsiques de la demarcació de l’Alt Pirineu i Aran (6 consells comarcals) han desenvolupat el seu PALMSS àmpliament, concretant objectius i actuacions per a tots els eixos en els que s’organitza el PESSC.
Cal ressaltar, que l’existència d’aquests PALMSS pot ésser una bona base per a la planificació i l’avaluació a nivell de tot el territori, de cara a millorar la resposta dels serveis socials davant les necessitats.
3. Objectius territorials
1. Incrementar l’ús de les tecnologies de la comunicació i la informació en la prestació dels serveis socials. 2. Garantir la interconnexió dels agents de la XSSAP per a la recollida periòdica de dades sobre les necessitats socials del territori i l’acció dels serveis socials 3. Elaborar i desplegar la programació territorial per part dels Serveis Territorials i dels gestors d’àrees bàsiques, partint del Pla Estratègic, del Pla de Qualitat, dels plans directors i dels plans sectorials. 4. Promoure la cultura d’avaluació i gestió per resultats en les estructures tècniques i de gestió de les diferents organitzacions de serveis socials del territori.
28
4. Actuacions estratègiques del territori
1. Potenciar la e administració en la tramitació i gestió de les prestacions socials i l’ús de les tecnologies en la prestació de serveis, segons el que estableix el PQSSC. 2. Promoure l’accés de les persones usuàries a les prestacions de serveis socials a través de les tecnologies de la comunicació i la informació, segons el que disposa el PQSSC. 3. Incloure en els concerts amb les entitats i al contracte programa amb les àrees bàsiques l’obligatorietat de proporcionar periòdicament les dades que correspongui, en temps i forma, per mantenir actualitzats els indicadors definits. 4. Complir la Llei Orgànica de Protecció de Dades en l’adaptació dels sistemes d’informació. 5. Adaptar els sistemes d’informació propis d’acord amb els requeriments del Sistema d’Informació Social. 6. Aportar la informació per obtenir els indicadors del PESSC. 7. Elaborar el Programa Territorial amb el lideratge dels Serveis Territorials del DASC. 8. Elaborar els Plans d’Actuació Local en Matèria de Serveis Socials per part dels ens locals gestors d’àrees bàsiques. 9. Implementar a tots els nivells de planificació l’avaluació, tant des de la perspectiva interna (autoavaluació) com des de l’externa. 10. Desplegar el Pla de Qualitat de Serveis Socials en el territori. 11. Desenvolupar accions de sensibilització, formació i suport a les estructures de gestió respecte a l’avaluació de resultats. 12. Desenvolupar i promoure processos d’avaluació i autoavaluació a les diferents organitzacions i elaborar els plans de millora de cada centre d’acord a l’ establert al PQSSC. 13. Avaluar periòdicament la satisfacció de les persones usuàries per part dels centres i/o entitats, d’acord amb el que estableix el PQSSC. 14. Realitzar les accions de difusió i rendició de comptes dirigides als representants d’interessos ciutadans i a les persones usuàries per tal d’incorporar les seves aportacions a l’avaluació i posteriors planificacions. 5. Indicadors territorials
▪ Percentatge d’agents de la XSSAP que ofereixen tramitar i gestionar prestacions socials mitjançant els recursos de la e administració. ▪ Percentatge de concerts amb l’obligatorietat de proporcionar periòdicament les dades. ▪ Percentatge d’agents de la XSSAP que han aportar la informació satisfactoriament. ▪ Percentatge d’agents de la XSSAP que compleixen els requeriments del SIS.
29
▪ Percentatge de centres i/o entitats amb declaració de fitxers a l’Agència Catalana de Protecció Dades. ▪ Existència del Programa territorial. ▪ Percentatge de PALMSS elaborats. ▪ Existència de processos d’avaluació en els diferents nivells de planificació. ▪ Grau d’avenç en el territori de les actuacions definides en el PQSSC. ▪ Nombre d’accions de sensibilització i formació en matèria d’avaluació. ▪ Percentatge de processos d’avaluació endegats sobre el total de centres del territori. ▪ Percentatge d’enquestes de satisfacció desenvolupades sobre el total de centres del territori. ▪ Nombre d’accions de difusió i rendició de comptes desenvolupades.
30