INFORME DE L’ASSOCIACIONISME I EL VOLUNTARIAT A L’ALT PIRINEU I ARAN

ACCESSIBLE © Departament de Treball, Afers Socials i Famílies, 2020 Direcció General d’Acció Cívica i Comunitària Passeig de Taulat, 266-270 08019 Barcelona

1a edició electrònica: abril de 2021

Estudi dirigit per la Sub-direcció General de Cooperació Social i Voluntariat i elaborat per l’Observatori del Tercer Sector i la Societat Civil. Equip de redacció: Montse Fernández (coord.), Cintia Guerrero i Laia Otero Disseny i maquetació: Entitat Autonoma del Diari Oficial i de Publicacions

Avís legal: aquesta obra està subjecta a una llicència de Reconeixement - No Comercial - Sense Obres Derivades 4.0 de CreativeCommons. Se’n permet la reproducció, distribució i comunicació pública sempre que es reconeguin l’autoria i l’editor i no se’n faci un ús comercial. No és permesa la transformació d’aquesta obra per generar una nova obra derivada (text complet de la llicència).

Podeu trobar aquesta i les altres obres que ha publicat el Departament de Treball, Afers Socials i Famílies al nostre catàleg de publicacions. Contingut

1. Presentació...... 11 2. Introducció ...... 13 2.1. Informe de l’associacionisme i el voluntariat a Catalunya. . . . . 13 2.2. Informe de l’associacionisme i el voluntariat a l’Alt Pirineu i Aran. . 15 3. Diferents realitats associatives al territori ...... 17 4. L’associacionisme a l’Alt Pirineu i Aran. Breu recorregut històric. . . . 19 5. El context demogràfic actual a l’Alt Pirineu i Aran...... 23 5.1. Configuració política del territori...... 23 5.2. Distribució de la població...... 23 5.3. Característiques demogràfiques...... 25 6. Les organitzacions sense ànim de lucre a l’Alt Pirineu i Aran. . . . . 29 6.1. Xifres principals...... 29 6.2. Caracterització de les entitats ...... 33

6.3. Les persones...... 43 3 6.4. Governança...... 52 6.5. Recursos econòmics...... 61 6.6. Espais ...... 66 7. Les entitats amb programes de voluntariat a l’Alt Pirineu i Aran. . . . 73 7.1. Caracterització de les entitats amb programes de voluntariat. . . 73 7.2. Participació voluntària...... 78 8. Perfil de les persones voluntàries a l’AltPirineu i Aran ...... 89 8.1. Variables demogràfiques ...... 89 8.2. Perfil social...... 93 9. L’experiència voluntària a l’Alt Pirineu i Aran...... 97 9.1. Apropament a l’activitat voluntària ...... 97 9.2. Integració i coneixement de la dinàmica de l’entitat ...... 101 9.3. Valoració de l’experiència...... 108 10. La Llei 25/2015 en el dia a dia de les entitats de l’Alt Pirineu i Aran . . 111 10.1. Coneixement entre les entitats...... 111 10.2. Coneixement entre les persones voluntàries...... 113 11. Reflexions del voluntariat i l’associacionisme a l’Alt Pirineu i Aran. . . 115 11.1. Singularitat del fet associatiu...... 115 11.2. Clarificació del concepte de voluntariat ...... 115 11.3. Gestió de les diferents propostes de voluntariat ...... 116 11.4. Reconeixement del voluntariat ...... 117 11.5. Més formació del voluntariat...... 118 11.6. Foment de la participació igualitària i la diversitat...... 119 12. Realització de l’estudi ...... 121 12.1. Fitxa tècnica d’“El Panoràmic 2017” ...... 121 12.2. Fitxa tècnica de l’Enquesta de persones voluntàries 2017 . . . 122 12.3. Fitxa tècnica dels grups de discussió...... 122 12.4. Nota metodològica sobre el càlcul de xifres globals...... 123

4 12.5. Fonts consultades ...... 125 12.6. L’Observatori del Tercer Sector...... 126 13. Agraïments ...... 129 Índex de gràfics

Gràfic 1. Mapa amb els models d’associacionisme i voluntariat identificats en la realització de l’Informe de l’associacionisme i el voluntariat a Catalunya...... 18 Gràfic 2. Població el 2018 per comarques, en nombre d’habitants. . . . 24 Gràfic 3. Evolució del 1998 al 2018 de la població per comarques, en nombre d’habitants...... 25 Gràfic 4. Població el 2018 a l’Alt Pirineu i Aran per continent de procedència...... 27 Gràfic 5. Mapa de distribució de les entitats al territori català...... 31 Gràfic 6. Mapa amb dades per territori estimades per a l’Alt Pirineu i Aran. 33 Gràfic 7. Any de constitució de les entitats de l’Alt Pirineu i Aran. . . . . 34 Gràfic 8. Gràfics d’any de constitució per vegueries...... 36 Gràfic 9. Àmbit d’actuació de les entitats de base de l’Alt Pirineu i Aran. . 39 Gràfic 10. Àmbit territorial d’actuació principal...... 40 Gràfic 11. Nivell de les entitats a l’Alt Pirineu i Aran...... 42 5 Gràfic 12. Entitats segons les persones actives (per trams) a l’Alt Pirineu i Aran...... 44 Gràfic 13. Entitats segons les persones associades...... 46 Gràfic 14. Persones sòcies segons el grau d’implicació...... 48 Gràfic 15. Entitats segons el nombre de persones voluntàries...... 49 Gràfic 16. Presència de dones i homes segons la relació que s’estableix a Catalunya i a l’Alt Pirineu i Aran...... 51 Gràfic 17. Entitats segons les persones associades participants en les assemblees...... 53 Gràfic 18. Participació de dones i homes en les assemblees...... 54 Gràfic 19. Les persones que participen en l’assemblea disposen amb anterioritat d’informació sobre els continguts dels temes i propostes que s’hi tractaran?...... 55 Gràfic 20. Les persones no sòcies poden participar en l’assemblea?. . . 56 Gràfic 21. Les persones no sòcies poden participar en comissions o grups de treball?...... 57 Gràfic 22. Entitats amb representació de diferents col·lectius...... 58 Gràfic 23. Nombre de membres a les juntes directives i als consells rectors. 59 Gràfic 24. Proporció de dones i homes en juntes i consells ...... 59 Gràfic 25. El càrrec de presidència l’ocupa...... 60 Gràfic 26. Ingressos anuals de les entitats...... 61 Gràfic 27. Ingressos i despeses anuals segons la grandària de les organitzacions...... 63 Gràfic 28. Fonts de finançament...... 64 Gràfic 29. Més enllà del finançament econòmic, la vostra entitat rep aportacions en espècie (no monetàries) com béns o serveis? En cas afirmatiu s’especifica la procedència (multiresposta). . . . . 65 Gràfic 30. Situació de la seu actual ...... 67 Gràfic 31. Situació actual de la seu segons els àmbits territorials. . . . . 68 Gràfic 32. Relació entre la situació actual i la situació desitjada per les 6 entitats...... 69 Gràfic 33. Els espais dels quals disposa l’entitat són adients per a l’activitat que desenvolupa?...... 70 Gràfic 34. La vostra entitat disposa de programes de voluntariat?. . . . 73 Gràfic 35. Entitats amb programes de voluntariat i sense (per forma jurídica). 74 Gràfic 36. Entitats amb programes de voluntariat i sense per any de constitució...... 75 Gràfic 37. Entitats amb programes de voluntariat i sense per nivell de l’organització...... 75 Gràfic 38. Entitats amb programes de voluntariat i sense per àmbit territorial...... 76 Gràfic 39. Entitats amb programes de voluntariat i sense per volum d’ingressos anuals...... 77 Gràfic 40. Elements d’aportació de l’experiència voluntària a les entitats i a les persones voluntàries...... 78 Gràfic 41. Projectes de voluntariat a què es vinculen les persones voluntàries segons la temàtica (multiresposta)...... 80 Gràfic 42. La teva dedicació voluntària s’orienta a la realització de...... 81 Gràfic 43. Temps dedicat setmanalment a l’activitat voluntària...... 83 Gràfic 44. Temps dedicat setmanalment a l’activitat voluntària segons l’edat. 84 Gràfic 45. A més d’aquestes hores, dediques puntualment més temps a desenvolupar activitats concretes? (actes, campanyes, colònies i campaments, camps de treball, viatges solidaris, etc.)?...... 85 Gràfic 46. Al llarg de la teva vida, en quantes organitzacions has participat fent voluntariat?...... 86 Gràfic 47. Durant el 2016, en quantes organitzacions participes fent voluntariat? ...... 87 Gràfic 48. Piràmide de població del voluntariat...... 90 Gràfic 49. Piràmide de població a l’Alt Pirineu i Aran...... 90 Gràfic 50. Lloc de naixement de les persones voluntàries ...... 91 Gràfic 51. Lloc de naixement de la població de l’Alt Pirineu i Aran. . . . . 92 Gràfic 52. Estudis acabats de les persones voluntàries ...... 93 7 Gràfic 53. Estudis acabats de les persones voluntàries segons els grups d’edat ...... 94 Gràfic 54. Activitat principal de la persona voluntària...... 95 Gràfic 55. Com vas conèixer l’organització on fas voluntariat?...... 98 Gràfic 56. Any d’inici de l’activitat voluntària (trams per anys)...... 99 Gràfic 57. Què et va motivar a fer voluntariat? (Pregunta amb opcions multiresposta.) ...... 100 Gràfic 58. Amb el temps, les teves motivacions han variat?...... 101 Gràfic 59. Quan vas arribar a l’entitat et van explicar la missió i els objectius de l’entitat? ...... 102 Gràfic 60. Quan vas arribar a l’entitat et van preguntar per les teves preferències de voluntariat (activitats, horaris, etc.)?...... 103 Gràfic 61. Quan vas arribar a l’entitat t’hi van vincular a través d’un projecte o una activitat concreta?...... 104 Gràfic 62. Quan vas arribar a l’entitat et van preguntar pels teus estudis, feines realitzades, habilitats, etc.? ...... 105 Gràfic 63. Quan vas arribar a l’entitat et van explicar els teus drets i deures com a persona voluntària?...... 106 Gràfic 64. Quan vas arribar a l’entitat vas signar una carta de compromís que concretava la teva participació com a persona voluntària?. . . . 107 Gràfic 65. Quan vas arribar a l’entitat et van fer una assegurança?. . . . 107 Gràfic 66. A l’entitat hi ha espais perquè les persones voluntàries doneu la vostra opinió, prengueu decisions, desenvolupeu projectes, etc.?. . 109 Gràfic 67. Puntuació (del 0 al 10) de l’experiència voluntària...... 110 Gràfic 68. Coneixeu la Llei 25/2015? Dades segons les demarcacions. . . 112 Gràfic 69. Coneixeu la Llei 25/2015?...... 113 Gràfic 70. Com fas la valoració de l’activitat?...... 117 Gràfic 71. T’han ofert realitzar activitats formatives?...... 118

8 Índex de taules

Taula 1. Índex d’envelliment i sobreenvelliment a Catalunya i a l’Alt Pirineu i Aran...... 26 Taula 2. Lloc de naixement de la població a Catalunya i a l’Alt Pirineu i Aran el 2018...... 26 Taula 3. Dades de dimensió estimades a Catalunya...... 30 Taula 4. Dades per territori estimades per a l’Alt Pirineu i Aran...... 32 Taula 5. Any de constitució de les entitats a Catalunya en comparació amb l’Alt Pirineu i Aran...... 34 Taula 6. Àmbit d’activitat de les entitats a Catalunya en comparació amb l’Alt Pirineu i Aran...... 39 Taula 7. Àmbit territorial de les entitats a Catalunya en comparació amb l’Alt Pirineu i Aran...... 41 Taula 8. Nivell de les entitats a Catalunya en comparació amb l’Alt Pirineu i Aran...... 42

Taula 9. Entitats segons el nombre de persones actives (per trams) 9 a Catalunya i a l’Alt Pirineu i Aran...... 45 Taula 10. Associacions segons el nombre de persones sòcies (per trams) a Catalunya i a l’Alt Pirineu i Aran...... 46 Taula 11. Persones sòcies segons el grau d’implicació a Catalunya i a l’Alt Pirineu i Aran...... 48 Taula 12. persones voluntàries (per trams) a Catalunya i a l’Alt Pirineu i Aran. 50 Taula 13. Presència de dones segons la relació que s’estableix a l’Alt Pirineu i Aran...... 51 Taula 14. Comparativa entre el nombre de persones sòcies i el nombre de participants en les assemblees...... 53 Taula 15. Assistència de persones no sòcies en les assemblees. Comparativa entre Catalunya i l’Alt Pirineu i Aran...... 56 Taula 16. Nombre mitjà de persones que componen els òrgans de govern. 58 Taula 17. Ingressos anuals de les entitats a Catalunya i a l’Alt Pirineu i Aran. 62 Taula 18. Els espais dels quals disposa l’entitat són adients per a l’activitat que desenvolupa? Catalunya i Alt Pirineu i Aran...... 70 Taula 19. Orientació de la dedicació voluntària a Catalunya i a l’Alt Pirineu i Aran...... 82 Taula 20. Al llarg de la teva vida, en quantes organitzacions has participat fent voluntariat? Catalunya i Alt Pirineu i Aran...... 86

10 1. Presentació

L’any 2018, el Departament de Treball, Afers Socials i Famílies, en compliment del mandat de la Llei 25/2015, del 30 de juliol, del voluntariat i de foment de l’associacionisme, va promoure l’Informe de l’associacionisme i el voluntariat a Catalunya 2018, una diagnosi clau per guiar les polítiques públiques que volen preservar l’acció voluntària, un tresor social que vincula la ciutadania activa, so- lidària i compromesa amb les persones de la seva comunitat i amb el territori.

L’informe, vital per poder programar les polítiques públiques de foment de l’associacionisme i el voluntariat, va ser especialment rellevant, ja que des de l’any 2001 no es disposava d’un estudi promogut pel Govern de la Generalitat que aportés dades fidedignes sobre la situació del teixit associatiu i del volunta- 11 riat a Catalunya.

L’informe del 2018 ens oferia dades rellevants tant des del punt de vista quantitatiu i qualitatiu que permetien dimensionar el teixit associatiu a Catalunya, el nombre de persones que s’hi vinculaven i les seves motivacions, per contribuir, de manera lliure i altruista, als projectes de les entitats del seu entorn, i la vegada ens acostava a la realitat de les entitats per copsar-ne la composició, el model de governança, la dimensió, les fonts de finançament i el patrimoni.

El valor de les dades recollides va fer que, durant la tardor del 2019, el De- partament de Treball, Afers Socials i Famílies engegués el projecte que ara veu la llum, consistent en l’elaboració d’informes territorials de l’associacionisme i el voluntariat, que posen el focus en les diferents realitats territorials del país a fi de destacar-ne les diferències però també els punts en comú.

Aquest conjunt de vuit informes territorials permet analitzar amb certa pro- funditat les dades recollides en clau territorial i obtenir una fotografia nítida de la situació del teixit associatiu i del voluntariat en cada una de les vuit vegueries del Principat. En aquest sentit, estem convençuts que aquesta mirada territorialitzada facilitarà obtenir una radiografia ampliada del teixit associatiu i de la mobilització ciutadana en les diferents latituds, amb l’objectiu de captar de ben a prop quines són les seves fortaleses i oportunitats i quines amenaces tenen. Val a dir que és una radiografia obtinguda en un moment anterior a l’esclat de la pandèmia, ja que s’ha realitzat sobre la base de les dades recollides prèviament, fet que ens permetrà disposar d’un excel·lent punt de partida per detectar, durant els pro- pers anys, els principals impactes i cicatrius que la crisi social i econòmica de la COVID-19 deixarà a casa nostra. Ens possibilitarà assolir l’objectiu de treballar conjuntament cap a una recuperació plena i efectiva del teixit associatiu i del moviment del voluntariat.

La recollida de dades necessàries per portar a terme els informes territorials de l’associacionisme i el voluntariat i la seva anàlisi posterior ha estat possible gràcies al treball conjunt de diversos actors: el Departament de Treball, Afers Socials i Famílies, per mitjà de la Direcció General d’Acció Cívica i Comunitària; l’Observatori del Tercer Sector i la resta d’entitats que formen part del projecte El Panoràmic; les entitats sense ànim de lucre que van respondre els qüestionaris i van participar en les sessions territorials i en els grups de discussió, així com els 12 centenars de persones voluntàries que van compartir el seu parer en els diferents espais i recursos posats a la seva disposició. A tots i totes, moltes gràcies.

Compartim el repte majúscul que és construir un model de societat que incorpori els principis i els valors propis del voluntariat, que són la base d’una societat forta, madura, independent i que vol esdevenir, amb orgull, el mirall en què altres territoris es puguin veure reflectits.

Bernat Valls i Fuster Director general d’Acció Cívica i Comunitària 2. Introducció

2.1. Informe de l’associacionisme i el voluntariat a Catalunya

L’estiu del 2017 el Departament de Treball, Afers Socials i Famílies de la Gene- ralitat de Catalunya, en compliment de la Llei 25/2015, de 30 de juliol, del vo- luntariat i de foment de l’associacionisme, va iniciar els treballs per a l’elaboració de l’Informe de l’associacionisme i el voluntariat a Catalunya, que, d’una manera periòdica, ha de ser l’estudi de referència que ha de recollir i mostrar la situació del voluntariat i de les entitats que l’acullen, d’acord amb el que estableix l’article 15.5.b de l’esmentada llei. 13

Entre el segon semestre del 2017 i els primers quatre mesos del 2018 es van portar a terme diferents accions coordinades encaminades a fer una diagnosi de la realitat associativa i del voluntariat a Catalunya, per tal de disposar de les dades necessàries:

• Es van aprofitar les sinergies i l’expertesa del projecte de recerca “El Pano- ràmic”,1 el treball de camp del qual es va desenvolupar durant els mesos de setembre i desembre del 2017, per tal d’incorporar un conjunt de preguntes específiques adreçades a les entitats, que venien a sumar-se al conjunt de qüestions ja previstes, amb l’objectiu de poder copsar, mitjançant aquesta enquesta, l’estat de les entitats respecte a diferents dimensions substantives (quantes entitats hi ha, en quins àmbits treballen, quina antiguitat i quina forma jurídica han adoptat, i on s’ubiquen, entre d’altres) i organitzatives (informació relativa a les persones vinculades, els òrgans de govern, els recursos econòmics i els espais...).

1 “El Panoràmic” és la recerca impulsada pel mateix sector no lucratiu i adreçada a les entitats, de la qual enguany s’ha realitzat la 4a edició. Més informació a la web de El Panoràmic. • Amb aquesta acció es va aconseguir disposar de moltes dades d’arreu del territori i molt diverses, gràcies a la capil·laritat i a l’acurat treball de camp de la recerca.

• Destaca que el nombre de preguntes específiques de nova incorpo- ració ha representat aproximadament un 20% sobre el total de qües- tions incloses inicialment en el qüestionari. També el fet que aquestes noves preguntes recullen informació concreta sobre àmbits o aspectes nous (com ara les característiques del voluntariat i les eines per gesti- onar-lo, així com altres preguntes vinculades amb la base social), re- llevants per poder confeccionar un informe complet sobre el sector. Es van poder obtenir 2.342 respostes d’entitats d’arreu del país, de manera que es va garantir una mostra prou representativa dels diferents territoris per poder tancar un informe amb una perspectiva que inclou tot Catalunya.

• Es va elaborar una enquesta específica adreçada a les persones voluntàries, que complementa la visió de les entitats des de la seva perspectiva. Això va permetre incorporar a la diagnosi elements propis de l’experiència de les persones voluntàries, a través de la seva veu i les seves percepcions,

14 de manera que s’oferia una mirada nova a les dades sobre el voluntariat a Catalunya que s’obtenien a través de les entitats, i no pas directament. L’obtenció de les dades a través de l’enquesta específica va ser gestionada en processos, calendaris i circuits diferents dels de l’enquesta mare d’“El Panoràmic”, de manera que es van obtenir dades singulars i rellevants. L’en- questa va ser resposta per 3.025 persones entre els mesos de novembre del 2017 i febrer del 2018, i va permetre obtenir informació sobre aspectes com ara els interessos de les persones voluntàries, com valoraven el que els aportava l’experiència de voluntariat, etc.

Complementant totes dues fonts quantitatives d’informació es va portar a terme una recerca qualitativa a fi de dotar de reflexió i debat el gran volum de dades recopilades. Aquesta recerca s’ha concretat en la realització de deu grups de discussió distribuïts arreu del territori català, gràcies als quals s’ha pogut, d’una banda, millorar la interpretació de les dades numèriques i, de l’altra, calibrar quin és el parer del sector en relació amb diferents aspectes que els afecten.

En aquestes deu sessions hi han participat un total de 109 entitats i 126 persones, i s’hi han recollit reflexions, opinions i propostes després de més de vint hores de debat. El setembre del 2018 es va presentar l’informe que recollia els resultats de les tres recerques, de manera integrada i interrelacionada i sovint combinada, de manera que es construïa un ecosistema de dades ric, divers i de certa com- plexitat, però que a la vegada suposà una excel·lent radiografia de la situació de l’associacionisme i el voluntariat a Catalunya.

2.2. Informe de l’associacionisme i el voluntariat a l’Alt Pirineu i Aran

Aquella publicació va contribuir enormement al diagnòstic de la realitat associativa i del voluntariat català i, a la vegada, va fer aflorar la necessitat d’aprofundir en les dades de manera territorialitzada. Entre els reptes que es desprenien d’aquella publicació es considerava cabdal l’existència de diferents realitats associatives en el territori i la necessitat de tenir-les en compte en l’acció política.

Fruit d’aquesta reflexió s’han fet els passos necessaris per poder fer una apro- ximació a les diferents realitats associatives al territori. En aquest cas, l’informe que es presenta ara recull la realitat associativa i del voluntariat de l’Alt Pirineu i Aran, on de manera anàloga a l’Informe de l’associacionisme i el voluntariat a Catalu- 15 nya, s’han considerat les diferents informacions recollides en totes tres recerques. En aquest cas es compta amb mostres específiques de la demarcació, tant de persones voluntàries com d’entitats, i també amb el discurs recollit en el grup de discussió realitzat a Sort (per a més informació vegeu el capítol d’annexos).

Per tant, es tracta d’un segment específic de la recerca que, complemen- tat amb fonts secundàries quantitatives i també qualitatives, ofereix una mirada orientada a comprendre les especificitats del voluntariat i del món no lucratiu a l’Alt Pirineu i Aran, i també a identificar aquells elements que són comuns amb el conjunt de Catalunya. D’aquesta manera es dibuixa un eix de coordenades que permet ubicar la realitat de la demarcació, d’acord amb diferents indicadors, respecte de la mitjana del país. La finalitat última és motivar la reflexió entre els diferents agents implicats i orientar de manera acurada les polítiques, els pro- grames i els projectes al territori per donar un suport adequat a les necessitats de les entitats.

3. Diferents realitats associatives al territori

Abans d’entrar en matèria es volen recuperar de manera sintètica les reflexions entorn de la necessitat de considerar les diferents realitats associatives al territori. Tot i que hi ha trets comuns en el conjunt de les entitats catalanes, algunes de les dades numèriques, i també de les reflexions recollides en la recerca qualitativa, apunten al fet que la diversitat territorial esdevé determinant per configurar els diferents models d’associacionisme i participació a Catalunya. A partir d’aquesta aproximació es va poder confeccionar el mapa de l’associacionisme i el volunta- riat que s’inclou en aquest epígraf. Es distingeixen quatre realitats diferenciades.

A la regió metropolitana s’hi troben la gran majoria de seus centrals de les organitzacions de dimensió gran, que disposen de recursos per impulsar i con- 17 solidar projectes. Aquí hi ha una gran part de l’associacionisme i el voluntariat del país, de la mateixa manera que hi viu gairebé el 45% de la població catalana. És aquí també on es prenen moltes de les decisions que afecten les polítiques de suport a les entitats catalanes.

En un segon àmbit territorial s’hi poden incloure les demarcacions de l’Alt Pi- rineu i Aran, el Camp de Tarragona, les Comarques Gironines i la ciutat de Lleida, que, amb una dinàmica associativa rica i diversa, viuen amb certa distància l’efecte capitalitat, però compten amb recursos que permeten, en termes generals, mantenir l’activitat i donar-li rellevància i continuïtat. Segurament hi ha una certa percepció de desatenció, però sembla que les mateixes dinàmiques de les associacions so- vint reequilibren els possibles desajustos. En aquests territoris hi ha una presència significativa de subseus i delegacions d’organitzacions d’àmbits territorials catalans i estatals. També d’entitats federades a organitzacions de segon nivell (o superior).

Un altre àmbit territorial amb característiques pròpies seria el configurat per les comarques de Ponent (tret de Lleida capital) i les Terres de l’Ebre. En aquest territori la realitat associativa presenta certes debilitats pròpies de zones rurals. Les entitats amb més musculatura són principalment seccions o delegacions d’orga- nitzacions d’àmbit de país, on l’entitat de referència proveeix de suport i recursos. En paral·lel, hi ha una riquesa de petites organitzacions arrelades al territori, on es dona una percepció de llunyania, física i política, respecte d’on es prenen les deci- sions i s’expressa un cert sentiment de desatenció cap a les seves especificitats.

Cal considerar de manera diferenciada també les comarques de l’Alt Pirineu i Aran. En aquest cas el model associatiu es desenvolupa principalment a través de formes de participació comunitàries. La realitat associativa hi és present, però les persones també s’agrupen de forma més o menys espontània davant de neces- sitats socials concretes i iniciatives de participació ciutadana, que habitualment tenen un cicle de vida curt, enfocat a un objectiu concret. La realitat d’aquest territori demana una aproximació específica, ja que, tot i haver-hi presència d’en- titats tradicionals, no hi ha un teixit associatiu fort, però sí un compromís que es vehicula per iniciatives amb un cert grau d’informalitat.

Gràfic 1Mapa amb els models d’associacionisme i voluntariat identificats en la realització de l’Informe de l’associacionisme i el voluntariat a Catalunya

18

Concentració d’entitats i de seus centrals

Predominen entitats amb estructura, subseus i delegacions

Predominen petites organitzacions arrelades al territori

Predominen formes de participació comunitàries 4. L’associacionisme a l’Alt Pirineu i Aran. Breu recorregut històric

Abans d’entrar en matèria cal considerar també el context geogràfic com a ele- ment d’influència. L’Alt Pirineu i Aran comprèn l’Alta Ribagorça, la Cerdanya, el Pallars Jussà, el Pallars Sobirà, la Vall d’Aran i l’Alt Urgell. Pel sud es comunica amb Ponent i la Catalunya Central, i en l’extrem més occidental limita escassa- ment amb les Comarques Gironines.

La tradició històrica del sector no lucratiu comparteix trets comuns al con- junt de Catalunya. Amb tot, a cada territori, d’acord amb els diferents processos històrics, econòmics i polítics, s’han dibuixat realitats específiques a les quals 19 es vol donar cabuda a través de la sèrie d’informes territorials, i en aquest cas concret a través de l’informe de l’Alt Pirineu i Aran. Sense proposar una revisió històrica exhaustiva, es pretén esbossar el marc de construcció i consolidació de la societat civil organitzada en aquesta demarcació.

De manera simplificada, el recorregut associatiu català es pot concretar en dos corrents claus, un de caràcter assistencial i que es remunta a l’edat mitjana, i un altre propi de la Renaixença i la revolució industrial. L’aparició primerenca, als segles xi i xii, d’ordes hospitalaris d’atenció de persones malaltes, sense re- cursos i pelegrins és un fet que s’estén en el territori i al llarg dels segles i que, des d’altres lògiques, perdura encara avui dia.2

A l’Alt Pirineu i Aran es poden destacar l’Hospital de la Seu d’Urgell, del qual hi ha constància des de l’any 1059,3 l’Hospital de Pobres de Puigcerdà, fundat

2 Generalitat de Catalunya (2018). Informe de l’associacionisme i el voluntariat a Catalunya 2018. Barcelona: Generalitat de Catalunya. Departament de Treball, Afers Socials i Famílies.

3 Fundació Sant Hospital. “Història de la Fundació Sant Hospital la Seu d’Urgell” [en línia]. De la web de la Fundació. l’any 1185,4 i l’Hospital de Sant Nicolau a Vielha, que data de l’any 1190.5 Més tardà fou l’Hospital dels Pobres de Tremp, fundat l’any 1521.6 Juntament amb aquestes activitats benèfiques, d’ajuda a les persones més vulnerables, tenen lloc expressions festives religioses, de veneració a sants, que esdevingueren festes tradicionals en molts indrets.7

En el marc industrial català, el Pirineu va tenir un paper clau en la provisió d’electricitat. El carbó era un bé escàs i car, la qual cosa va obligar a buscar alter- natives energètiques per fer funcionar les màquines de vapor. La resposta es va trobar en la turbina hidràulica, la qual “es va convertir en el motor per excel·lència de la indústria catalana de la segona meitat del segle xix”.8 L’any 1911 es van ubicar al Pallars dues grans empreses de l’electricitat que van abastir Catalunya. Una d’elles, coneguda com La Canadenca, seria protagonista d’una vaga general que va donar lloc a la jornada laboral de vuit hores. Amb la creació de nous llocs de treball van donar resposta a la forta crisi del camp que patia la zona.9

A més, amb el procés d’industrialització neixen les primeres associacions obreres des d’un sentit d’ajuda mútua, en un context laboral sense garanties ni gairebé drets reconeguts.10 En poc temps, i en alguns casos com a derivada

20 d’aquestes associacions obreres, sorgeixen iniciatives culturals per donar res- posta a les necessitats educatives, de lleure i culturals de la població que havia emigrat del món rural a les ciutats. Basades en models d’inspiració europea, es van incorporar ràpidament en la dinàmica social de pobles i ciutats.11

Durant el període de la Guerra Civil i la dictadura franquista l’activitat asso- ciativa, tot i mantenir-se, almenys en part, va haver de situar-se fora de l’esfera

4 Fundació Hospital de Puigcerdà. “Història” [en línia]. de la web de la Fundació.

5 Ajuntament de Vielha. “Història de l’Hospital de Vielha” [en línia]. De vielha-mijaran.org.

6 Ajuntament de Tremp. “Història de l’Hospital de Tremp” [en línia]. De la web de l’Ajuntament de Tremp.

7 Generalitat de Catalunya (2018). Informe de l’associacionisme i el voluntariat a Catalunya 2018. Barcelona: Generalitat de Catalunya. Departament de Treball, Afers Socials i Famílies.

8 Tarraubella, X. (2012). “Punt 1”. A: El Pallars il·lumina Catalunya. 1912-2012 [en línia]. De la web tremp.cat.

9 Tarraubella, X. (2012). “Punt 1”. A: El Pallars il·lumina Catalunya. 1912-2012 [en línia]. De la web tremp.cat.

10 Generalitat de Catalunya (2018). Informe de l’associacionisme i el voluntariat a Catalunya 2018. Barcelona: Generalitat de Catalunya. Departament de Treball, Afers Socials i Famílies.

11 Generalitat de Catalunya (2018). Informe de l’associacionisme i el voluntariat a Catalunya 2018. Barcelona: Generalitat de Catalunya. Departament de Treball, Afers Socials i Famílies. pública: “Els sindicats, partits polítics i entitats són prohibits i treballen des de la clandestinitat; apareixen els sindicats verticals i només es permeten aquelles entitats que no es consideren nocives per al règim”.12

Amb les albors de la democràcia, la societat civil organitzada emergeix amb força i en el cas de les Comarques Gironines el moviment ambientalista és cab- dal als anys setanta i vuitanta. Aquest moviment defensà el patrimoni natural, concretament àrees com els Aiguamolls de l’Empordà i la Costa Brava. Es tracta d’iniciatives majoritàriament associatives i amb un fort component social, en què les demandes ambientals anaven acompanyades d’un posicionament polític.

Durant les dècades dels anys vuitanta i noranta del segle xx, d’acord amb les diferents recerques elaborades per l’Observatori del Tercer Sector, es pot afirmar que es produeix un procés de creixement i consolidació del tercer sec- tor a l’Alt Pirineu i Aran, com també passa en altres indrets de Catalunya. Les entitats socials i culturals són les que més augmenten de volum i es posicionen al capdavant al territori.

En el cas de les entitats socials, s’adrecen a diferents col·lectius en situació de vulnerabilitat, com la infància, la gent gran, les dones víctimes de violències masclistes, les persones amb discapacitat, les persones migrants, etc. Aquestes 21 organitzacions sovint treballen alineades amb les administracions en la provisió de serveis socials. Pel que fa al món cultural, gairebé el 80% de les entitats desenvolupen les seves activitats en l’àmbit de la cultura popular i tradicional (gegants, castells, diables...).

Actualment, el context socioeconòmic i polític globalitzat afavoreix l’aparició de noves entitats no lucratives d’acord amb aquesta realitat. Les temàtiques que aborden les organitzacions donen pistes de les inquietuds i motivacions de la ciutadania per organitzar-se.

En darrer terme, no es pot obviar l’actual emergència de col·lectius, entitats, subseus d’entitats, etc., nascuts arran d’un context polític convuls, en què s’han arribat a qüestionar els drets de ciutadania que es creien ja consolidats. Es tracta, per tant, d’entitats que treballen en la defensa dels drets civils i, com es veurà en capítols posteriors, la seva presència és superior a la mitjana de Catalunya.

12 Generalitat de Catalunya (2018). Informe de l’associacionisme i el voluntariat a Catalunya 2018. Barcelona: Generalitat de Catalunya. Departament de Treball, Afers Socials i Famílies.

5. El context demogràfic actual a l’Alt Pirineu i Aran

5.1. Configuració política del territori

El territori que constitueix la demarcació de l’Alt Pirineu i Aran s’ubica a l’extrem nord-oest de Catalunya. Se situa als Pirineus centrals, fent frontera amb França, Andorra i Aragó. El seu entorn natural li atorga un espai privilegiat per a la pràc- tica d’activitats esportives i de lleure, i és un territori caracteritzat actualment pel turisme.13 23

5.2. Distribució de la població

Es parteix d’un primer axioma que relaciona el nombre d’entitats i de persones voluntàries amb el volum de població, ja que, malgrat que no és l’únic factor explicatiu, la vinculació és clara. En aquest sentit, municipis com la Seu d’Urgell, Puigcerdà, Tremp, Vielha i el Pont de Suert concentren un nombre més gran d’entitats. La participació en la societat civil organitzada es veu influenciada per les característiques de la població. Les entitats les fan les persones i aquestes determinaran les missions, els àmbits temàtics i els models organitzatius en cada cas. D’aquí la necessitat de contextualitzar el món associatiu i l’activitat voluntària a partir de les característiques sociodemogràfiques de la població.

Segons l’Institut d’Estadística de Catalunya, l’Alt Pirineu i Aran té 77 municipis i 608 entitats singulars de població, on viu gairebé l’1% de la població de Cata-

13 Generalitat de Catalunya (2010). “L’àmbit funcional de l’Alt Pirineu i Aran”. Pla Territorial de l’Alt Pirineu i Aran. lunya, en concret 71.888 habitants l’any 2018. La densitat de població és de 12 hab./km2, xifra que se situa molt per sota de la mitjana catalana, que és de 237 hab./km2. Més de la meitat de la població —el 53% concretament— s’ubica a les comarques de l’Alt Urgell i la Cerdanya.

Gràfic 2Població el 2018 per comarques, en nombre d’habitants

Alt Urgell 20.224

Cerdanya 17.882

Pallars Jussà 13.091

Aran 9.983

Pallars Sobirà 6.934

24 Alta Ribagorça 3.774

Font: Idescat

La distribució per comarques no és homogènia, com tampoc ho és l’evo- lució de la població en cadascuna d’elles. De les sis comarques que formen la demarcació, es pot fer una divisió entre les que superen els deu mil habitants —l’Alt Urgell, la Cerdanya i el Pallars Jussà— i aquelles que es troben per sota dels deu mil habitants —l’Aran, el Pallars Sobirà i l’Alta Ribagorça. L’Alt Urgell i el Pallars Jussà van viure un període de creixement poblacional fins a l’any 2011, moment en què va davallar el nombre d’habitants, mentre que a la Cerdanya va continuar augmentant fins al 2012. Les comarques que se situen per sota dels cent mil habitants també van viure un període de creixement progressiu fins al 2012. A partir d’aquest any es van mantenir força estables l’Aran i el Pallars So- birà, i l’Alta Ribagorça va patir una davallada. Gràfic 3Evolució del 1998 al 2018 de la població per comarques, en nombre d’habitants

25.000

20.000

Alt Urgell 15.000 Cerdanya

Pallars Jussà 10.000 Aran

Pallars Sobirà 5.000 Alta Ribagorça

0 2001 1998 2000 2002 2005 2006 2007 2009 2010 2012 2013 2014 2015 2004 2008 2011 1999 2003 2017 2018 2016

Font: Idescat

25

5.3. Característiques demogràfiques

L’Alt Pirineu i Aran és l’àmbit del pla territorial que compta amb una distribució de la població per edats en què el jovent té menys presència, i se situa per sobre de la mitjana de Catalunya. A més, a l’Alt Pirineu i Aran, l’índex de sobreenvelli- ment, és a dir, el factor de mesura de la població més gran de vuitanta-cinc anys respecte al total de persones majors de seixanta-cinc anys, també se situa per sobre de la mitjana. Amb això, el perfil sociodemogràfic de la població es dibuixa amb la presència de grups d’edats més avançades que la mitjana de Catalunya i una elevada esperança de vida. Taula 1 Índex d’envelliment i sobreenvelliment a Catalunya i a l’Alt Pirineu i Aran

Envelliment i Alt Pirineu Catalunya Diferència sobreenvelliment i Aran Índex d’envelliment 119,3% 149,30% +30,0%

(població de 65 anys i més per cada 100 habitants de menys de 15 anys) Índex de sobreenvelliment 16,7% 20,9% +4,2%

(població de 85 anys i més per cada 100 habitants de menys de 65 anys)

Font: Idescat

La població arrelada a l’Alt Pirineu i Aran procedeix sobretot de la mateixa comunitat autònoma; en concret, el 69% de la població el 2018, segons l’Institut d’Estadística de Catalunya. El 14% prové de la resta d’Espanya i el 17%, de l’es- 26 tranger. En comparació amb el conjunt de Catalunya, s’observa que hi ha més presència de persones nascudes a Catalunya. D’altra banda, les persones nas- cudes a la resta d’Espanya i a l’estranger estan lleugerament infrarepresentades.

Taula 2 Lloc de naixement de la població a Catalunya i a l’Alt Pirineu i Aran el 2018

Lloc d’origen Catalunya Alt Pirineu i Aran Diferència Catalunya 64% 69% +5% Altres comunitats 17% 14% -3% autònomes Estranger 19% 17% -2% Total 100% 100% 0%

Font: Idescat Per continents de procedència, el 90% de la població ha nascut al continent europeu, el 7% a Amèrica i més del 2% a l’Àfrica. Els continents asiàtic i oceànic són els menys representats.

Gràfic 4Població el 2018 a l’Alt Pirineu i Aran per continent de procedència

Europa 90,31%

Amèrica 6,94%

Àfrica 2,32%

Àsia 0,41%

Oceania 0,02%

27

Font: Idescat

6. Les organitzacions sense ànim de lucre a l’Alt Pirineu i Aran

6.1. Xifres principals

En l’informe global de l’associacionisme i el voluntariat a Catalunya (2018) ja es feia esment del dinamisme del món no lucratiu, en què constantment s’estan creant noves entitats, mentre que d’altres abandonen l’activitat. Això, entre les diferents conseqüències i derivades que pugui tenir, a efectes de recerca, es tradueix en una dificultat per comptabilitzar el total d’organitzacions actives al territori. 29 En aquest cas, la metodologia emprada consisteix a recollir (o recopilar) di- ferents fonts de dades primàries i secundàries, analitzar-ne la qualitat i compa- rar-les per tal de generar una estimació estadística d’acord amb les correccions escaients. Amb això s’obté una xifra estimada però no es tracta d’un cens o registre actualitzat.

S’estima que a Catalunya hi ha prop de 24.000 entitats. De fet, l’estimació se situa en l’interval de 23.000 a 25.000 organitzacions. Aquesta xifra s’ha anat revisant a partir de les diferents edicions d’“El Panoràmic” i complementant amb altres estudis existents (vegeu la nota metodològica als annexos). A més, s’ha projectat també el nombre total de persones voluntàries, situat en prop de 510.000, i de persones associades, les quals sumen 1.550.000. Taula 3 Dades de dimensió estimades a Catalunya

Variables d’interès Total estimat Entitats actives14 24.000 Persones associades15 1.550.000 Persones voluntàries16 510.000

La distribució territorial de les organitzacions no és homogènia al llarg del territori. Tot i que hi ha diferents factors que poden contribuir a explicar la distri- bució territorial de les entitats, la dimensió dels municipis en nombre d’habitants és el factor emprat i acceptat habitualment. Així, la concentració a l’Alt Pirineu i Aran és de l’1% de les entitats catalanes. Aquesta xifra es tradueix en prop de 240-290 entitats. Es tracta de la vegueria amb menys teixit d’entitats constitu- ïdes formalment, seguida de les Terres de l’Ebre. És important considerar que en zones rurals, allunyades de grans nuclis urbans i amb infraestructures menys desenvolupades, el tipus de relació que s’estableix en el marc de la societat civil organitzada segueix els paràmetres comunitaris. És a dir, sovint té un caràc- ter informal, en què la coneixença personal és la base constitutiva dels grups i 30 col·lectius. Des d’aquesta perspectiva, s’ha de considerar també que la mostra d’entitats que han participat en l’enquesta és relativament reduïda, fet que pro- voca una sensibilitat més gran de les dades, exposada a canvis globals per la influència d’unes quantes entitats.

14 S’entén per entitat activa aquella que ha desenvolupat com a mínim una activitat durant l’any de referència de l’estudi (2016). 15 Xifra de persones associades no úniques, ja que una persona pot ser sòcia de més d’una entitat. 16 Xifra de persones voluntàries no úniques, ja que una persona pot ser voluntària de més d’una entitat. També pot ser voluntària d’una entitat i sòcia d’una altra. Gràfic 5Mapa de distribució de les entitats al territori català

1,0% Alt Pirineu i Aran

9,6% 8,0% Com. Gironines Com. Central 5,9% Ponent 65,1% 4,0% Àmbit Metropolità 4,6% Penedès Camp de Tarragona 1,8% Terres de l’Ebre 31

Font: “El Panoràmic 2017”

La distribució d’entitats entre les comarques que formen la vegueria tam- poc no és homogènia entre si. Novament, a partir de fonts de dades primàries i secundàries, s’ha estimat el pes de les entitats que hi ha a cada comarca. Els resultats apunten a una concentració d’entitats sobretot a les comarques de l’Alt Urgell, on s’estima que s’ubiquen el 27% . La comarca del Pallars Jussà agrupa el 19% de les entitats, el Pallars Sobirà el 18%, la Cerdanya el 15% i l’Aran el 13%. La darrera comarca en nombre d’entitats és l’Alta Ribagorça, amb el 8%. Taula 4 Dades per territori estimades per a l’Alt Pirineu i Aran

Territori Entitats Alt Urgell 27% Cerdanya 15% Pallars Jussà 19% Aran 13% Pallars Sobirà 18% Alta Ribagorça 8% Total 100%

El mapa de les entitats amb programes de voluntariat aporta una altra mira- da sobre la realitat territorial, d’acord amb aquest tipus de participació concreta. L’anàlisi del pes de les entitats amb programes de voluntariat a cada demarcació mostra que hi ha una concentració en l’Àmbit Metropolità. En aquesta vegueria, s’estima que el 56% de les entitats compten amb programes de voluntariat. A l’Alt Pirineu i Aran la xifra és del 28,7%; se situa molt per sota de la mitjana de 32 Catalunya i, de fet, és la més baixa de totes les vegueries. El caràcter associa- tiu i poc institucionalitzat de moltes de les entitats d’aquest territori pot explicar aquest percentatge de programes de voluntariat. Gràfic 6Mapa amb dades per territori estimades per a l’Alt Pirineu i Aran

1,0% entitats 28,7% Alt Pirineu i Aran amb programes de voluntariat

8,4% entitats 9,6% Comarques Centrals entitats 49,7% Com. Gironines amb programes de voluntariat 5,9% 36,5% amb programes entitats 44,9% de voluntariat Ponent amb programes 65,1% de voluntariat entitats 4,0% Àmbit Metropolità entitats Penedès 4,6% entitats Camp de Tarragona 1,8% 56,0% entitats 47,5% amb programes de voluntariat Terres de l’Ebre amb programes 39,2% de voluntariat amb programes 51,9% de voluntariat amb programes de voluntariat

33

Font: “El Panoràmic 2017”

6.2. Caracterització de les entitats

La realitat del teixit associatiu i de les entitats en un territori concret es pot copsar coneixent-ne determinades característiques, com l’any de constitució, la forma jurídica o l’àmbit d’activitat, que dibuixen una realitat determinada d’acord amb un context determinat. Un d’aquests elements és l’any de constitució de les entitats, i les xifres analitzades mostren una creació d’entitats constant.

A l’Alt Pirineu i Aran, d’acord amb les dades aportades per les entitats par- ticipants en “El Panoràmic 2017”, la majoria de les entitats han estat creades al segle xxi (89%). Aquestes dades no volen dir que no hi hagi entitats al territori que s’hagin constituït en la dècada dels vuitanta i noranta, sinó, més aviat, que cap entitat amb aquestes característiques ha participat en la recerca. Gràfic 7Any de constitució de les entitats de l’Alt Pirineu i Aran

44% 45%

11%

–% –%

Fins 1980 Entre 1981 i 1990 Entre 1991 i 2000 Entre 2001 i 2010 Des de 2011

Font: “El Panoràmic 2017”

Les dades comparades amb el conjunt del territori català, per tant, apunten a una participació més gran d’entitats joves a l’Alt Pirineu i Aran; al conjunt de Catalunya hi ha menys presència d’entitats nascudes a partir del segle xxi.

34 Taula 5 Any de constitució de les entitats a Catalunya en comparació amb l’Alt Pirineu i Aran

Alt Pirineu i Període Catalunya Diferència Aran Fins al 1980 19% 11% -8% Entre el 1981 i el 1990 15% -% -15% Entre el 1991 i el 2000 22% -% -22% Entre el 2001 i el 2010 25% 44% +19% Des del 2011 19% 45% +26% Total 100% 100% 0%

Font: “El Panoràmic 2017” Aquestes dades apunten un element positiu, que és la vitalitat de la soci- etat civil organitzada a l’Alt Pirineu i Aran, però també un primer repte relaci- onat amb la necessitat de suport i acompanyament a les entitats constituïdes recentment. En els inicis de qualsevol organització sovint hi ha manca d’es- tructura i dificultats per garantir els recursos. En vista de les dades, per a la consolidació de les entitats es fa necessari un suport continuat en el temps. I aquí tenen un paper clau les administracions públiques i les organitzacions de segon nivell i superior.

La trajectòria de les entitats no és homogènia en el conjunt del territo- ri català, ans al contrari, hi ha una diversitat de tendències de creixement i consolidació.

35 Gràfic 8Gràfics d’any de constitució per vegueries

Àmbit Metropolità Camp de Tarragona 28% 24% 21% 18% 23% 19% 16% 17% 18% 16%

Fins Entre Entre Entre Des de Fins Entre Entre Entre Des de 1980 1981 i 1991 i 2001 i 2011 1980 1981 i 1991 i 2001 i 2011 1990 2000 2010 1990 2000 2010

Ponent Comarques Gironines

31% 24% 24% 24% 20% 21% 19% 15% 10% 12%

Fins Entre Entre Entre Des de Fins Entre Entre Entre Des de 1980 1981 i 1991 i 2001 i 2011 1980 1981 i 1991 i 2001 i 2011 1990 2000 2010 1990 2000 2010

Catalunya Central Terres de l’Ebre

36 29% 36% 24% 17% 14% 16% 20% 19% 14% 11%

Fins Entre Entre Entre Des de Fins Entre Entre Entre Des de 1980 1981 i 1991 i 2001 i 2011 1980 1981 i 1991 i 2001 i 2011 1990 2000 2010 1990 2000 2010

Alt Pirineu i Aran* Penedès 44% 45%

24% 26% 22% 21% 11% 7% –% –%

Fins Entre Entre Entre Des de Fins Entre Entre Entre Des de 1980 1981 i 1991 i 2001 i 2011 1980 1981 i 1991 i 2001 i 2011 1990 2000 2010 1990 2000 2010

* En els casos que no apareix percentatge és perquè no es disposa de dades

Font: “El Panoràmic 2017” Pel que fa a la representativitat de les formes jurídiques, el territori català es caracteritza pel predomini de l’associació. Això no vol dir que no hi hagi altres formes jurídiques a l’Alt Pirineu i Aran, sinó que aquesta tendència és la predo- minant; per tant, al llarg de l’anàlisi de l’Alt Pirineu i Aran ens centrarem en el cas de les associacions.

L’àmbit d’actuació de les entitats, és a dir, allò que defineix l’activitat central de l’entitat, és també un factor de caracterització clau. La llista de possibles te- màtiques forma part de la definició operativa elaborada a “El Panoràmic 2017”.

ÀMBITS D’ACTIVITAT DE LES ENTITATS

Acció social Entitats que s’adrecen a col·lectius amb addiccions, atenció a les dones, gent gran, atenció a la infància i/o joventut, discapacitat, salut mental, malalties, persones immigrades i pobresa i exclusió.

Ambientals Entitats de custòdia del territori, defensa i protecció d’animals, ecologia i protecció de la natura, energies alternatives i mobilitat. 37

Comunitàries i veïnals Associacions veïnals, xarxes de suport, desenvolupament comunitari i foment i suport a la ciutadania activa.

Cooperació, pau i drets humans Organitzacions d’ajuda humanitària, drets humans, cooperació al desenvo- lupament, comerç just i pau.

Cultura Àmbit de la festa i l’artesania, ateneus i casals populars, castellers i falcons, ciència, divulgació, estudi i recerca, cant coral i música, dansa, diables, bes- tiari i trabucaires, gegants i nans, teatre i arts escèniques, cinema i fotografia, cases regionals, cultura i llengua catalana, cultures estrangeres i multicultu- ralitat, oci, temps lliure o aficions. ÀMBITS D’ACTIVITAT DE LES ENTITATS

Drets civils Drets econòmics, socials i culturals, drets sexuals i reproductius, equitat de gènere i associacions cannàbiques.

Formació i educació17 Associacions de mares i pares d’alumnes, associacions d’estudiants, forma- ció d’adults i aules d’extensió universitària i associacionisme educatiu (lleure)A.

Esport18 Iniciació a la pràctica d’activitat física o esportiva, iniciació, perfeccionament i tecnificació d’un esport, activitat fisicoesportiva recreativa, esport i salut, integració esportiva i esport per a persones amb discapacitats

Segons aquesta classificació, més de quatre de cada deu entitats de l’Alt 38 Pirineu i Aran (en concret el 44%) se centren en activitats culturals. Les tipologies d’entitats culturals en aquesta demarcació responen a les tradicions del territori. Així, s’inclouen en aquesta categoria organitzacions de raiers, de balls de bas- tons, del ball de l’os, de festivitats com les falles, etc.

L’àmbit principal d’actuació de les entitats de l’Alt Pirineu i Aran és la cultura. Les entitats adreçades a l’acció social i l’educació i formació se situen en segon i tercer lloc, representen el 23% i el 17% respectivament. Aquests tres àmbits són, doncs, els més presents a l’Alt Pirineu i Aran. Les entitats adreçades a l’àmbit es- portiu representen el 9%, i les organitzacions que treballen pels drets civils, el 7%.

Les dades comparades amb el conjunt del sector a Catalunya apunten algu- nes diferències. La primera és que en l’àmbit cultural a l’Alt Pirineu i Aran es dona

17 Les entitats juvenils es concentren principalment en aquest epígraf, ja que entre el 70%-80% són de lleure. En una xifra menor però també representades aquí es troben les associacions d’estudiants. Les entitats formades per joves, però amb una missió alineada clarament amb algun dels àmbits descrits, s’han considerat segons aquest àmbit. Així, per exemple, una colla jove de diables forma part de les entitats culturals 18 Es consideren només clubs esportius. Les seccions o grups esportius, per exemple, d’una AMPA no s’han tingut en compte, ja que l’AMPA s’ubica a formació i educació.z una representació 19 punts superior a la mitjana de Catalunya. En segon lloc hi ha una infrarepresentació de les entitats esportives: a Catalunya representen el 20%, i a l’Alt Pirineu i Aran, el 9%. Finalment, hi ha una presència superior d’en- titats dedicades als drets civils a l’Alt Pirineu i Aran envers Catalunya en general; suposen el 7% i l’1%, respectivament.

Gràfic 9Àmbit d’actuació de les entitats de base de l’Alt Pirineu i Aran

Cultura 44%

Acció social 23%

Formació i educació 17%

Esport 9%

Drets civils 7% 39

Font: “El Panoràmic 2017”

Taula 6 Àmbit d’activitat de les entitats a Catalunya en comparació amb l’Alt Pirineu i Aran.

Alt Pirineu i Àmbit d’actuació Catalunya Diferència Aran Cultura 25% 44% +19% Acció social 28% 23% -5% Formació i educació 21% 17% -4% Esport 20% 9% -11% Comunitàries i veïnals 3% -% -3% Ambientals 1% -% -1% Alt Pirineu i Àmbit d’actuació Catalunya Diferència Aran Drets civils 1% 7% +6% Cooperació, pau i drets 1% -% -1% humans Total 100% 100% 0%

Font: “El Panoràmic 2017”

L’àmbit d’actuació territorial, és a dir, l’abast geogràfic de les actuacions, aporta pistes sobre la dimensió de les entitats i les característiques de les seves activitats, la seva base social, etc. A tall d’exemple, una entitat que pretén de- senvolupar la seva activitat des de la proximitat actuarà en un àmbit molt local. També aquelles amb estructures de dimensió petita, ja que tindran dificultats per ampliar el seu radi d’acció.

Les dades apunten que el 42% d’entitats actuen a tot Catalunya, el 29% ho fan en l’àmbit comarcal, el 16% en l’àmbit municipal i el 13% en l’àmbit internacional.

40 Gràfic 10Àmbit territorial d’actuació principal.

A tot Catalunya 42%

A la comarca 29%

En l’àmbit municipal 16%

En l’àmbit internacional 13%

Font: “El Panoràmic 2017” Taula 7 Àmbit territorial de les entitats a Catalunya en comparació amb l’Alt Pi- rineu i Aran

Àmbit territorial Catalunya Alt Pirineu i Aran Diferència Municipal 43% 16% -27% Comarcal 13% 29% +16% Provincial 9% -% -9% Tot Catalunya 20% 42% +22% Tot l’Estat 7% -% -7% Internacional 8% 13% +5% Total 100% 100% 0%

Font: “El Panoràmic 2017”

La pertinença a les organitzacions de segon nivell (o superior) és un senyal d’estructuració i vertebració del sector. Aquest tipus d’organitzacions esdeve- nen un espai de treball col·lectiu d’acord amb uns interessos comuns. Per tant, una altra variable de caracterització de les entitats fa referència al nivell de les 41 organitzacions. És a dir, si són de base o primer nivell, i per tant agrupen perso- nes, o si són de segon nivell o superior —com ara federacions, coordinadores, plataformes, etc.— i agrupen entitats.

A partir dels resultats obtinguts en “El Panoràmic 2017”, s’observa que a l’Alt Pirineu i Aran el 96% de la mostra són organitzacions de base, mentre que el 4% són organitzacions de segon nivell o superior. En comparació amb el con- junt de Catalunya, hi ha una petita reducció d’entitats de segon nivell o superior, de dos punts. Gràfic 11Nivell de les entitats a l’Alt Pirineu i Aran

Organització de 2n nivell o superior 4%

Organització de base 96%

Font: “El Panoràmic 2017”

42

Taula 8 Nivell de les entitats a Catalunya en comparació amb l’Alt Pirineu i Aran

Alt Pirineu i Nivell de les entitats Catalunya Diferència Aran Organització de base 94% 96% +2% Organització de segon 6% 4% -2% nivell o superior Total 100% 100% 0%

Font: “El Panoràmic 2017” En síntesi

S’estima que a l’Alt Pirineu i Aran hi ha entorn de 240-290 entitats sense ànim de lucre constituïdes formalment. A més, hi ha una activitat de la comunitat molt arrelada al territori.

El 89% de les entitats actuals van ser creades al segle xxi. Aquest fet mostra el dinamisme del sector i a la vegada planteja la necessitat de suport continu per a les entitats de nova creació.

Predominen la forma jurídica d’associació i l’àmbit d’actuació cultural (44%), amb una representació per sobre de la mitjana de Catalunya.

Territorialment les dades apunten al treball des de la comunitat, ja que el 42% de les entitats desenvolupen la seva activitat a tot Catalunya.

6.3. Les persones

43 Perfil tipus de les entitats de l’Alt Pirineu i Aran:

• Associació, fundació, cooperativa no lucrativa, altres

• Acció social, ambientals, comunitàries i veïnals, cooperació, pau i drets humans, cultura, drets civils, formació i educació, esport

• Abans del 1980, entre el 1981 i el 1990, entre el 1991 i el 2000, entre el 2001 i el 2010, després del 2010

• Municipal, comarcal, provincial, tot Catalunya, tot l’Estat, internacional

6.3.1. Persones actives

La transformació social passa per la capacitat que tenen les persones per sumar i construir col·lectivament. Les persones són, doncs, el nucli de la vida de les entitats. Però hi ha moltes formes de relacionar-se dins d’una organització. En aquest bloc s’analitzen les formes de participació més comunes, que sovint estan condicionades per qüestions com la missió de l’entitat, la seva forma jurídica, la manera d’organitzar-se o els recursos disponibles.

“El Panoràmic 2017” recull un concepte ampli de participació que s’ha volgut anomenar “persones actives”. Sota aquest terme s’agrupen les persones que fan possible el dia a dia d’una entitat, independentment del vincle que hi tinguin (és a dir, de si són sòcies, membres de la junta, voluntàries, etc.), ja que el seu valor rau en el fet que són el motor de l’organització.

Per dur a terme l’anàlisi de les persones actives s’han agrupat les entitats per trams segons el seu nombre. El primer segment recull les entitats que tenen entre 3 i 30 persones actives, el segon, de 31 a 90 persones, el tercer, de 91 a 250, i, l’últim, més de 250 persones.

Gràfic 12Entitats segons les persones actives (per trams) a l’Alt Pirineu i Aran

Entre 3 i 30 persones 47%

44 Entre 31 i 90 persones 44%

Entre 91 i 250 persones 9%

Font: “El Panoràmic 2017”

Els resultats apunten a un teixit d’entitats promogut per grups d’una trente- na de persones. Les entitats que tenen entre 3 i 30 persones actives suposen gairebé la meitat de les organitzacions; en concret, el 47% del total. El 44% de les entitats s’organitzen el seu dia a dia amb entre 31 i 90 persones i el 9% amb entre 91 i 250 persones.

Aquests resultats segueixen la tendència de les entitats en l’àmbit de Cata- lunya, tot i que s’observa un augment considerable de les entitats que compten amb entre 31 i 90 persones actives a l’Alt Pirineu i Aran, en concret de 18 punts respecte a la mitjana de Catalunya. En general, es dibuixa un teixit d’entitats en què predominen les organitzacions de petita dimensió. Taula 9 Entitats segons el nombre de persones actives (per trams) a Catalunya i a l’Alt Pirineu i Aran

Nombre de persones Alt Pirineu i Catalunya Diferència actives Aran Entre 3 i 30 persones 52% 47% -5% actives Entre 31 i 90 persones 26% 44% +18% actives Entre 91 i 250 persones 14% 9% -5% actives Més de 250 persones 8% -% -8% actives Total 100% 100% 0%

Font: “El Panoràmic 2017”

6.3.2. Persones associades 45 El gruix de les entitats no lucratives a l’Alt Pirineu i Aran té com a forma jurídica l’associació. Sota aquesta fórmula legal, la persona associada és la figura in- dispensable a través de la qual s’articula l’entitat. Per analitzar les associacions d’acord amb el nombre de persones associades, s’ha utilitzat novament el mateix criteri que amb les persones actives.

En l’anàlisi de les entitats segons el nombre de persones sòcies s’han emprat els mateixos trams que en el cas de les persones actives, ja que les dimensions són semblants, i d’aquesta manera es pot comparar la informació. El primer tram, que agrupa les entitats de 3 a 30 persones associades, representa el 21% del total. El segon segment, d’entre 31 i 90 persones associades, concentra el 30% d’entitats. El 33% tenen entre 91 i 250 persones associades, i, finalment, un 16% tenen més de 250 persones associades.

Les dades comparades amb el conjunt de Catalunya, de manera anàloga a les persones actives, mostren tendències molts semblants. Hi ha una proporció més elevada d’entitats que disposen d’entre 3 i 30 persones associades a l’Alt Pirineu i Aran respecte al conjunt de Catalunya, en concret, 20 punts superior. Gràfic 13Entitats segons les persones associades

Entre 3 i 30 persones 21%

Entre 31 i 90 persones 30%

Entre 91 i 250 persones 33%

Més de 250 persones 16%

Font: “El Panoràmic 2017”

Taula 10 Associacions segons el nombre de persones sòcies (per trams) a Ca- talunya i a l’Alt Pirineu i Aran

Alt Pirineu i Persones sòcies Catalunya Diferència 46 Aran Entre 3 i 30 persones 32% 21% -11% sòcies Entre 31 i 90 persones 26% 30% +4% sòcies Entre 91 i 250 persones 25% 33% +8% sòcies Més de 250 persones 17% 16% -1% sòcies Total 100% 100% 0%

Font: “El Panoràmic 2017”

Les persones associades poden tenir diferents graus d’implicació, que po- den anar des de la participació en les assemblees fins a la implicació en el dia a dia de l’associació. També hi ha diferències pel que fa al pagament d’una quota, en què cada cop és més habitual la figura del soci/a de “butxaca buida”. En “El Panoràmic 2017” es van establir quatre possibles graus o nivells d’implicació de les persones associades d’acord amb unes definicions operatives per a aquest fi. La gradació comprèn els graus de dirigent, d’activista o responsable, de persona sòcia de base i de persona sòcia inactiva.

GRAUS D’IMPLICACIÓ DE LES PERSONES ASSOCIADES

Persones associades inactives Aquelles persones que, tot i ser sòcies, no solen participar en cap dels espais.

Persones associades de base Aquelles persones que no assumeixen responsabilitats i no participen en l’or- ganització de les activitats, però assisteixen puntualment a algun dels espais de decisió, assisteixen amb certa assiduïtat a les activitats i poden col·laborar puntualment donant un cop de mà, a més de pagar la quota (si és el cas).

Activistes i responsables Aquelles persones activistes que, tot i no assumir responsabilitats de lideratge, coordinació i organització general de l’entitat, participen activament de les 47 diverses activitats, solen assistir a les reunions i s’involucren en l’organitza- ció d’activitats o projectes concrets, a més de pagar la quota (si és el cas).

Dirigents Aquelles persones que assumeixen tasques i responsabilitats de lideratge, coordinació i organització envers el projecte general. Participen activament en els diferents espais de decisió i en l’organització dels diferents projectes de l’entitat.

Els resultats observats apunten que les persones sòcies es troben desigual- ment distribuïdes segons els diferents graus d’implicació, amb especial presència de persones dirigents. Aquesta tipologia d’associats i associades representa 4 de cada 10 persones, les persones activistes i responsables sumen el 32% i les persones sòcies de base representen el 13% del total. Finalment, les persones sòcies inactives representen el 10%. Mentre que a Catalunya s’observa una reducció progressiva de persones a mesura que augmenta el grau d’implicació, a l’Alt Pirineu i Aran, la tendència s’inverteix. Una possible explicació d’aquest fet és que les entitats estan formades per equips petits i això fa que la implicació sigui més gran entre els integrants.

Gràfic 14Persones sòcies segons el grau d’implicació

Sòcies inactives 10%

Sòcies de base Dirigents 13% 45%

Activistes i responsables 48 32%

Font: “El Panoràmic 2017”

Taula 11 Persones sòcies segons el grau d’implicació a Catalunya i a l’Alt Pi- rineu i Aran.

Alt Pirineu i Grau d’implicació Catalunya Diferència Aran Persones sòcies inactives 32% 10% -22% Persones sòcies de base 26% 13% -13% Activistes i responsables 22% 32% +10% Dirigents 20% 45% +25% Total 100% 100% 0%

Font: “El Panoràmic 2017” 6.3.3. Persones voluntàries

Aproximadament 3 de cada 10 entitats de l’Alt Pirineu i Aran, el 28,7%, comp- ten amb programes de voluntariat. En els programes de voluntariat es considera la participació altruista i lliure, i no s’hi tenen en compte ni les persones sòcies ni les persones voluntàries sòcies. La xifra és inferior a la mitjana de Catalunya, on el 51% d’entitats compten amb programes de voluntariat.

Com en les anàlisis precedents, entre les entitats que han desenvolupat pro- grames de voluntariat s’ha estudiat la grandària de les organitzacions segons el nombre de persones voluntàries. En aquest cas els segments són diferents dels anteriors, ja que el nombre de persones voluntàries acostuma a ser inferior que el de persones actives i sòcies, i s’adeqüen, doncs, a aquesta circumstància.

Les dades apunten a una alineació entre els diferents equips de persones voluntàries, tot i que destaquen els equips de més de vint persones voluntàries (53%). El 26% de les entitats pirinenques compten amb un màxim de deu per- sones voluntàries i el 21% tenen entre onze i vint persones voluntàries.

Gràfic 15Entitats segons el nombre de persones voluntàries 49

Fins a 10 persones 26%

Entre 11 i 20 persones 21%

Més de 20 persones 53%

Font: “El Panoràmic 2017” Taula 12 persones voluntàries (per trams) a Catalunya i a l’Alt Pirineu i Aran

Alt Pirineu i Persones voluntàries Catalunya Diferència Aran Fins a 10 persones 38% 26% -12% voluntàries Entre 11 i 20 persones 19% 21% +2% voluntàries Entre 21 i 50 persones 21% -% -21% voluntàries Més de 50 persones 22% 53% +31% voluntàries Total 100% 100% 0%

Font: “El Panoràmic 2017”

6.3.4. Persones remunerades

50 Els equips formats per persones que reben una contraprestació econòmica són cada cop més comuns entre les entitats. Dues de cada deu entitats, concretament el 23%, afirmen haver comptat amb persones remunerades el 2016 (any de refe- rència de les dades d’“El Panoràmic 2017”) a l’Alt Pirineu i Aran. Cal apuntar que sovint aquest tipus de relació es dona en forma de col·laboració puntual, sense haver considerat necessàriament l’existència d’estructures estables a les entitats.

6.3.5. Participació igualitària

Les organitzacions sense ànim de lucre acostumen a considerar-se un àmbit feminitzat, tal com s’ha constatat en diferents estudis (Anuari 2013 del Tercer Sector Social de Catalunya, Baròmetre 2015 del Tercer Sector Ambiental de Ca- talunya, etc.). Un element que cal considerar en la participació de dones i homes és que aquesta varia en funció de la relació que es manté amb l’organització i, per tant, no és tan sols una qüestió de quantitat, sinó també de rols en el marc de la participació.

En el cas de les persones voluntàries, la participació dels homes és més eleva- da que la de les dones (52% i 48% respectivament). Per contra, si es consideren les persones associades, s’observa un equilibri (51% i 49% respectivament), i en el cas de les persones remunerades, les dones representen el 65% i els homes el 35%. Les dades comparades amb el conjunt de Catalunya apunten al fet que l’Alt Pirineu i Aran disposa de més presència de dones associades i remunerades, però menys presència de voluntàries.

Gràfic 16Presència de dones i homes segons la relació que s’estableix a Cata- lunya i a l’Alt Pirineu i Aran

Dones Homes

Persones remunerades 65%35%

Persones associades

51%49%

Persones voluntàries

48%52% 51 Font: “El Panoràmic 2017”

Taula 13 Presència de dones segons la relació que s’estableix a l’Alt Pirineu i Aran

Alt Pirineu i Relació amb l’entitat Catalunya Diferència Aran Dones associades 50% 51% +1% Dones voluntàries 60% 48% -12% Dones remunerades 62% 65% +3%

Font: “El Panoràmic 2017” En síntesi

El total de persones que s’impliquen en el dia a dia de l’entitat són entre 3 i 30 en gairebé la meitat de les organitzacions (47%).

Les persones associades poden tenir diferents graus d’implicació, i el més comú és el que implica un grau superior d’adscripció.

En els equips de persones voluntàries, el 53% estan formats per més de vint persones. El seu grau d’implicació i d’assumpció de responsabilitats pot variar; tal com mostren els resultats, les persones voluntàries es relacionen heterogèniament en aquest sentit.

El 23% de les entitats compten amb personal remunerat. De manera general els equips remunerats se situen en llocs de treball vinculats amb els projectes i les activitats desenvolupats.

52 La participació de les dones varia en funció del tipus de relació que s’estableix amb l’organització. Hi ha més presència d’homes entre les persones voluntàries i més participació de dones entre les persones associades i els equips remunerats.

6.4. Governança

6.4.1. Les assemblees i altres espais de presa de decisions

La qualitat democràtica és essencial en el govern de les entitats sense ànim de lucre. Tot i que les maneres d’organitzar els espais de presa de decisió depenen de la forma jurídica que adopta cada entitat, també poden donar-se diferències internes a cada organització en funció de la seva missió, de la seva grandària, etc. En aquest apartat s’analitzen els òrgans habituals de les associacions en relació amb les dades aportades per les entitats de l’Alt Pirineu i Aran participants en “El Panoràmic 2017”. També s’analitzen altres espais de participació i la represen- tació d’alguns col·lectius que poden trobar dificultats d’inclusió. En darrer terme es considera el grau d’obertura de les entitats a la ciutadania. La participació de les persones associades es concentra sobretot en el tram que comprèn entre 11 i 50 participants. De fet, és el que passa en el 88% de les associacions.

Gràfic 17Entitats segons les persones associades participants en les assem- blees

Entre 3 i 10 persones 12%

Entre 11 i 50 persones 88%

Font: “El Panoràmic 2017”

La comparativa amb el conjunt de Catalunya mostra diferències significatives. D’una banda, les assemblees amb fins a 10 persones participants es troben 12 punts per sota de la mitjana catalana i aquelles amb entre 11 i 30 persones, 39 punts per sobre de la mitjana. A més, les entitats de l’Alt Pirineu i Aran afirmen 53 que l’assistència a les assemblees no supera les 31 persones.

Taula 14 Comparativa entre el nombre de persones sòcies i el nombre de par- ticipants en les assemblees

Participants en Participants en les assemblees Nombre de persones les assemblees Diferència a l’Alt Pirineu i a Catalunya Aran Fins a 10 persones 24% 12% -12% D’11 a 30 persones 49% 88% +39% De 31 a 100 persones 23% -% -23% De 101 a 300 persones 4% -% -4% Més de 300 persones -% -% = Total 100% 100% 0%

Font: “El Panoràmic 2017” Pel que fa a la participació de dones i homes en les assemblees, s’observa que hi ha més participació de les dones, que representen el 61% del total, i els homes l’altre 39%.

Gràfic 18Participació de dones i homes en les assemblees.

Homes 39%

Dones 61%

54 Font: “El Panoràmic 2017”

Hi ha eines per fomentar l’assistència i la participació en les assemblees, com ara facilitar prèviament els continguts que es tractaran en la sessió, per tal que les persones associades tinguin temps de reflexionar sobre els temes que s’abordaran. Encara que pot semblar una pràctica habitual (i sovint regulada), s’ha volgut preguntar a fi de constatar la percepció subjectiva. El 82% de les associacions afirmen que, efectivament, aporten amb anterioritat els continguts de temes i propostes que s’hi tractaran. Aquesta xifra és 11 punts inferior a la mitjana de Catalunya. Gràfic 19 Les persones que participen en l’assemblea disposen amb anterioritat d’informació sobre els continguts dels temes i propostes que s’hi tractaran?

No 18%

Sí 82%

Font: “El Panoràmic 2017”

Una altra possible eina de foment de la democràcia interna és donar cabuda 55 en les assemblees a persones que, malgrat que formen part de l’associació o hi tenen un lligam, no són associades. D’aquesta manera la mirada assembleària s’amplia a partir d’altres persones que formen la base social de les entitats. El 36% de les associacions afirmen que porten a terme aquesta pràctica d’obertura. Per contra, el 64% no obren l’assemblea a persones que no siguin sòcies. Les xifres comparades amb el conjunt de Catalunya apunten a una tendència similar entre les entitats de l’Alt Pirineu i Aran, on hi ha una predisposició a fomentar la participació interna. Gràfic 20Les persones no sòcies poden participar en l’assemblea?

Sí 36%

No 64%

Font: “El Panoràmic 2017”

Taula 15 Assistència de persones no sòcies en les assemblees. Comparativa 56 entre Catalunya i l’Alt Pirineu i Aran

Assistència Catalunya Alt Pirineu i Aran Diferència Sí 35% 36% +1% No 63% 64% +1% No ho sé 2% 0% -2% Total 100% 100% 0%

Font: “El Panoràmic 2017”

A banda de les assemblees, les associacions i en general les entitats acos- tumen a treballar en comissions i altres espais de presa de decisió que permetin aprofundir en una temàtica abans de tractar-la a les assemblees o altres òrgans de govern. S’ha preguntat a les entitats per aquest tipus d’eines de participació i els resultats obtinguts apunten que el 36% de les entitats obren aquests espais a les persones no sòcies, mentre que el 64% no ho preveuen. Gràfic 21 Les persones no sòcies poden participar en comissions o grups de treball?

Sí 36%

No 64%

Font: “El Panoràmic 2017”

6.4.2. Participació des de la diversitat 57

Des del principi de diversitat, els col·lectius que formen part de la societat haurien de poder participar en igualtat de condicions en la vida associativa. Les entitats sense ànim de lucre han de poder recollir totes les veus que es consideren inter- pel·lades per la seva missió. En “El Panoràmic 2017” s’ha preguntat per un seguit de col·lectius que es considera que poden tenir dificultats a l’hora de participar-hi en igualtat de condicions.

Els resultats apunten que persones jubilades, joves i migrants estan àm- pliament representades. En tots tres casos se supera el 60% d’entitats en què participen. Les persones que s’han de desplaçar des dels seus municipis per formar part d’una entitat estan representades en un 42% dels casos i les persones amb discapacitat hi estan representades en menor mesura, en el 5% d’entitats. Gràfic 22Entitats amb representació de diferents col·lectius

Es troben representades No es troben representades

Persones jubilades 95%5%

Persones joves 71%29%

Persones migrades 64%36%

Persones de municipis més petits 42%58%

Persones amb discapacitat 5% 95%

Font: “El Panoràmic 2017”

58 6.4.3. Òrgans executius Pel que fa a la composició de juntes i consells rectors, s’han analitzat diferents indicadors. Un és el nombre de persones que en formen part. El nombre mitjà de persones que componen aquests òrgans de govern és de nou persones.

Taula 16 Nombre mitjà de persones que componen els òrgans de govern

Òrgan executiu Composició mitjana Junta directiva / consell rector 9 persones

Font: “El Panoràmic 2017”

Tot i que la mitjana aporta una primera fotografia de la composició numèrica d’aquests òrgans, l’anàlisi segmentada permet aprofundir encara més en la seva configuració. Les juntes directives i els consells rectors són òrgans executius i, per tant, encarregats de la presa de decisions constant. Més de la meitat estan formats per entre vuit i deu persones (60%), el 33% compten amb entre tres i set persones i el 7% restant superen els deu membres. Gràfic 23Nombre de membres a les juntes directives i als consells rectors

Entre 3 i 7 persones 33%

Entre 8 i 10 persones 60%

Més d’11 persones 7%

Font: “El Panoràmic 2017”

A les organitzacions sense ànim de lucre la presència de dones és habitual- ment més elevada que la d’homes. L’anàlisi dels òrgans de govern des d’aquesta perspectiva aporta informació respecte a la reproducció de rols tradicionals de gènere a les organitzacions sense ànim de lucre. És a dir, es pot relacionar l’alta participació de les dones en les bases de les entitats amb la seva presència en espais de presa de decisió? La resposta general és que hi ha una tendència en aquest sentit però no una correspondència exacta. 59 Els resultats apunten que a l’Alt Pirineu i Aran es manté la tendència gene- ral de Catalunya, on hi ha més presència de dones en els òrgans de presa de dedició vinculats amb les associacions i les cooperatives no lucratives, tant en nombre com en l’assistència a les assemblees, i en la formació de les juntes i els consells rectors.

Gràfic 24Proporció de dones i homes en juntes i consells

Dones Homes

Juntes directives i consells rectors

56%44%

Font: “El Panoràmic 2017” Gràfic 25El càrrec de presidència l’ocupa...

Mixta 6%

Dona 48%

Home 46%

Font: “El Panoràmic 2017”

60 En síntesi

La promoció de la democràcia interna és una qüestió clau per a les entitats. El 36% de les entitats obren altres espais de participació, com comissions i grups de treball, a persones no sòcies i el 36% també hi obren la seva assemblea.

Sota el principi de diversitat, en les entitats hi participen diferents col·lectius que poden ser considerats objecte de discriminació o diferenciació en l’ac- cés i gaudiment de la vida social i política. En el cas de l’Alt Pirineu i Aran, els joves, les persones jubilades i les persones migrants es troben força presents a les entitats.

La participació de les dones en juntes i consells rectors a l’Alt Pirineu i Aran és més elevada que la dels homes. Aquesta tendència s’observa també en el càrrec de presidència i en la participació a l’assemblea. 6.5. Recursos econòmics

Els recursos econòmics, en el conjunt d’entitats no lucratives, acostumen a ser escassos, però les activitats que es realitzen solen tenir despeses associades que requereixen uns recursos monetaris mínims. El fet de desenvolupar activitats sense ànim de lucre i amb caràcter voluntari fa que l’imaginari col·lectiu menys- tingui sovint aquesta part necessària de les entitats.

Les dades apunten que un ampli nombre d’entitats disposen d’uns recursos econòmics reduïts. De fet, més de dues terceres parts de les entitats de l’Alt Pirineu i Aran no superen els 15.000 euros anuals de pressupost (72%). El 8% de les entitats es troben en una franja d’entre 15.001 i 50.000 euros a l’any i un 20% disposen de més de 50.000 euros bruts l’any.

Gràfic 26Ingressos anuals de les entitats

Fins a 15.000 € 72%

Entre 15.001 i 50.000 € 8% 61

Més de 50.000 € 20%

Font: “El Panoràmic 2017”

Les dades comparades amb el conjunt de Catalunya apunten a una dis- tribució diferenciada a l’Alt Pirineu i Aran. La presència d’entitats amb volums econòmics grans, en concret superiors als 100.000 euros anuals, és inferior a la mitjana catalana. Per contra, a l’Alt Pirineu i Aran la presència d’entitats amb un volum econòmic de fins a 30.000 euros anuals és superior a la tendència global de Catalunya. Taula 17 Ingressos anuals de les entitats a Catalunya i a l’Alt Pirineu i Aran

Alt Pirineu i Ingressos anuals Catalunya Diferència Aran Fins a 15.000 euros 42% 72% +5% Entre 15.001 i 15% 8% +8% 30.000 euros Entre 30.001 i 11% -% -11% 50.000 euros Entre 50.001 i 10% 11% +1% 100.000 euros Entre 100.001 i 13% 9% -4% 500.000 euros Més de 500.000 9% -% -9% euros Total 100% 100% 0%

62 Font: “El Panoràmic 2017”

L’anàlisi dels ingressos i despeses anuals mostra que les entitats ajusten de manera acurada els pressupostos. Aquesta anàlisi, a més de permetre visualitzar l’ajustament entre ingressos i despeses, mostra també la dimensió de les entitats d’acord amb el seu volum d’ingressos (d’acord amb els quartils).

Les entitats petites, i que per tant s’ubiquen per sota del primer quartil, compten amb 2.500 euros de pressupost anual. En el cas de les organitzacions de dimensió mitjana els ingressos se situen en 6.500 euros. En el cas de les en- titats de dimensió gran, el pressupost se situa en prop de 26.000 euros anuals. Gràfic 27 Ingressos i despeses anuals segons la grandària de les organitzacions

Ingressos Despeses

26.142 24.182

6.500 5.840 2.500 2.500

Petita Mitjana Gran

Font: “El Panoràmic 2017”

Els recursos econòmics poden provenir de diferents llocs, i les fonts de fi- nançament són diverses. Per analitzar-les s’estructuren en tres tipus segons la seva procedència. 63

PROCEDÈNCIA DE LES FONTS DE FINANÇAMENT

Fonts pròpies: la quota d’associat o associada, la prestació de serveis i les activitats per recaptar fons. Fonts públiques: les subvencions de les administracions. Fonts privades: les donacions individuals, d’empreses, de fundacions pri- vades, etc. 1

Els resultats de les entitats participants en l’enquesta mostren que hi ha una font majoritària, les fonts pròpies (72%). Les fonts públiques representen el 21% i les fonts privades, el 7%. En edicions anteriors d’“El Panoràmic” ja s’apuntava a la necessitat d’una llei de mecenatge que contribuís a avançar en les relacions econòmiques entre entitats i sector mercantil. Tot i que a l’Alt Pirineu i Aran aquesta relació amb les fonts públiques està bastant desenvolupada, podria millorar en el cas de les fonts privades. Gràfic 28Fonts de finançament

Privat 7%

Públic 21%

Propi 72%

Font: “El Panoràmic 2017”

Una altra via per obtenir recursos per a les entitats és a través de les apor- 64 tacions no monetàries, o en espècie. L’aportació de materials per a la realització d’activitats, de mobiliari, etc. pot contribuir a la sostenibilitat del projecte sense la necessitat de fer front a tots els costos vinculats. Els resultats recollits en “El Panoràmic” apunten que el 26% de les entitats de l’Alt Pirineu i Aran compten amb aquest tipus de contribucions, xifra 5 punts inferior que en el conjunt de les enti- tats catalanes. Però, pel que fa a la procedència d’aquest tipus d’aportacions, les administracions públiques són la font principal, seguida dels donants individuals. Gràfic 29Més enllà del finançament econòmic, la vostra entitat rep aportacions en espècie (no monetàries) com béns o serveis? En cas afirmatiu s’especifica la procedència (multiresposta)

Sí 26%

No 74%

Administracions públiques 18% 65

Donants individuals 16%

Font: “El Panoràmic 2017”

En síntesi

El 72% de les entitats de l’Alt Pirineu i Aran disposen d’uns recursos eco- nòmics anuals que no superen els 15.000 euros. Amb això es fa palesa la multiplicitat de projectes associatius de petita dimensió. A la vegada, aquests resultats també es poden interpretar com una debilitat econòmica del sector.

El resultat de l’exercici, és a dir, la diferència entre els ingressos i les despeses, sembla que tendeix a zero de forma generalitzada, excepte en les entitats de grans dimensions, on la diferència entre ingressos i despeses és de 2.000 euros bruts anuals a favor de l’entitat. En síntesi Les fonts de finançament principals són els recursos propis i les fonts de finançament públiques (72% i 21% respectivament). Pel que fa a les fonts privades, només representen el 7% del total.

El 26% de les entitats també reben aportacions en espècie. Entre les fonts de procedència d’aquest tipus de suport no monetari destaquen les admi- nistracions públiques (18%).

6.6. Espais

Les entitats necessiten espais per desenvolupar les seves activitats i, a la ve- gada, per donar-se visibilitat, a elles mateixes i al seu paper en la societat. El tipus de relació contractual de la seu de les organitzacions aporta informació de la seva realitat. A tall d’exemple, no és el mateix poder disposar d’un espai en un equipament públic, on es tindrà més visibilitat i també més contacte amb 66 l’entorn, que al domicili particular d’una persona membre de l’entitat. Els espais i equipaments s’utilitzen en el dia a dia de les entitats però poden tenir costos vinculats, com ara si es troben en situació de lloguer o de compra, que en difi- culten l’accés i el gaudiment.

L’anàlisi de dades apunta que la meitat de les entitats tenen la seu en un espai públic cedit. El 29% tenen la seu en un espai privat cedit, el 7% tenen un espai llogat, el 7% tenen la seu al domicili particular d’una persona membre de l’associació i el 7% estan de propietat. Gràfic 30Situació de la seu actual

Cessió d’un espai públic 50%

Cessió d’un espai privat 29%

En propietat 7%

Domicili particular d’una persona membre 7% de l’associació

En lloguer 7%

Font: “El Panoràmic 2017”

S’ha analitzat la situació de la seu segons les demarcacions territorials a fi d’aprofundir en aquesta qüestió i ateses les diferències que es donen a cada ter- ritori. Els resultats apunten que a les Terres de l’Ebre i a l’Alt Pirineu i Aran és on 67 més entitats gaudeixen de la cessió d’espais públics (55% i 50% respectivament). Gràfic 31Situació actual de la seu segons els àmbits territorials

En propietat En lloguer Cessió d’un espai públic Cessió d’un espai privat Domicili particular

Camp de Tarragona 11% 10% 42% 27% 9%

Àmbit Metropolità 9% 24% 38% 19% 10%

Comarques Gironines 9% 12% 49% 17% 13%

Penedès 9% 9% 50% 17% 15%

Ponent 8% 8% 30% 43% 11%

Catalunya Central 7% 15% 38% 31% 9%

Alt Pirineu i Aran 7% 7% 50% 29% 7% 68 Terres de l’Ebre 6% 13% 55% 16% 10%

Font: “El Panoràmic 2017”

“El Panoràmic 2017” també recull la situació que voldrien les entitats respecte dels espais. És a dir, quin tipus d’espai permetria realitzar satisfactòriament les seves activitats? Els resultats apunten que el 71% de les entitats mantindrien el seu espai actual, mentre que el 29% optarien per una opció diferent. Entre les possibilitats desitjades hi ha dos escenaris únics, la cessió d’un espai públic i la propietat. Gràfic 32Relació entre la situació actual i la situació desitjada per les entitats

Actual Desitjada

En propietat

Domicili particular d’una persona membre de En lloguer l’associació

Cessió d’un espai privat Cessió d’un espai públic

Font: “El Panoràmic 2017”

Per complementar aquesta informació es disposa d’un altre indicador, sobre la idoneïtat dels espais per a la realització de l’activitat que es desenvolupa. El 75% de les entitats de l’Alt Pirineu i Aran afirmen que els espais dels quals disposen són adients, una xifra 10 punts per sobre de la mitjana catalana. Per contra, el 69 25% consideren que depèn de l’activitat que hagin de desenvolupar.

A les entitats que han indicat com a opció de resposta “depèn” se’ls ha pre- guntat què fan quan els espais disponibles no resulten adients per a l’activitat. En termes generals s’opta per cercar espais gratuïts de les administracions públiques. Gràfic 33 Els espais dels quals disposa l’entitat són adients per a l’activitat que desenvolupa?

Depèn 25%

Sí 75%

Font: “El Panoràmic 2017”

70 Taula 18 Els espais dels quals disposa l’entitat són adients per a l’activitat que desenvolupa? Catalunya i Alt Pirineu i Aran

Alt Pirineu i Valoració dels espais Catalunya Diferència Aran Sí 65% 75% +10% Depèn 25% 25% = No 10% 0% -10% Total 100% 100% 0%

Font: “El Panoràmic 2017” En síntesi

Les seus de les entitats s’ubiquen en el 50% dels casos en espais públics cedits, i aquesta és l’opció més freqüent. La cessió d’espais privats representa el 29%, així que la situació de cessió, sigui pública o privada, és del 79%.

Els indicadors relacionats amb les necessitats dels espais apunten que el gruix de les organitzacions estan satisfetes. El 71% de les entitats mantindrien la seu a l’espai actual i pràcticament tres de cada quatre entitats consideren que els espais dels quals disposen són adients per a les activitats que desenvolupen.

71

7. Les entitats amb programes de voluntariat a l’Alt Pirineu i Aran

7.1. Caracterització de les entitats amb programes de voluntariat

Aproximadament una de cada dues entitats a Catalunya té un programa de volun- tariat. En aquest capítol s’aprofundeix en les característiques d’aquestes entitats i en les accions que desenvolupen a fi de gestionar l’activitat voluntària. Per això, una primera dada que cal tenir present és el percentatge d’entitats que desenvolupen un programa de voluntariat a l’Alt Pirineu i Aran. Aquest percentatge representa 73 una quarta part de les entitats i se situa 22,3 punts per sota de la mitjana catalana.

Gràfic 34La vostra entitat disposa de programes de voluntariat?

Sí 28,7%

No 71,3%

Font: “El Panoràmic 2017” La caracterització de les entitats amb programes de voluntariat es fa mitjan- çant l’anàlisi comparada amb aquelles organitzacions que no tenen programes desenvolupats. Amb això es poden conèixer alguns elements diferenciadors. En el cas de les associacions i cooperatives no lucratives, el 28% disposen de pro- grama de voluntariat, en la línia de la mitjana de l’Alt Pirineu i Aran.

Gràfic 35Entitats amb programes de voluntariat i sense (per forma jurídica)

Amb programes de voluntariat Sense programes de voluntariat

Associacions i cooperatives

28% 72%

Font: “El Panoràmic 2017”

Els programes de voluntariat a l’Alt Pirineu i Aran es distribueixen de forma heterogènia entre les entitats quan es parla de l’antiguitat d’aquestes, és a dir, 74 segons l’any de constitució, tot i que hi ha un patró d’oscil·lació. Tot i no dispo- sar de dades mostrals per a les entitats constituïdes en la dècada dels vuitanta i dels noranta, s’observa una tendència que indica un descens del voluntariat a les entitats de l’Alt Pirineu i Aran. Les entitats més antigues disposen de més programes de voluntariat que les constituïdes en els darrers anys. Gràfic 36Entitats amb programes de voluntariat i sense per any de constitució

Amb programes de voluntariat Sense programes de voluntariat

Fins 1980 95% 5%

Entre 1981 i 1990

Entre 1991 i 2000

Entre 2001 i 2010 66% 34%

Des de 2011 5% 95%

Font: “El Panoràmic 2017”

El nivell de l’organització sembla dibuixar diferències pel que fa als programes 75 de voluntariat a les entitats de l’Alt Pirineu i Aran. Entre les organitzacions de ba- se, el 23% compten amb programes de voluntariat, mentre que en el cas de les organitzacions de segon nivell o superior la xifra se situa en el 95%.

Gràfic 37Entitats amb programes de voluntariat i sense per nivell de l’organit- zació Amb programes de voluntariat Sense programes de voluntariat

Organització de base 23%77%

Organització de segon nivell o superior 95%5%

Font: “El Panoràmic 2017”

En el cas dels àmbits territorials de les entitats sembla que també es poden establir certes diferències, tot i que sense mostrar un patró concret. Així com en el conjunt de Catalunya a mesura que es creix en àmbit territorial també creix el nombre d’entitats amb programes, en el cas de l’Alt Pirineu i Aran no s’observa aquesta tendència.

En el cas de les entitats d’àmbit comarcal, les que compten amb programes de voluntariat sumen el 36%. Els àmbits territorials municipals i de la resta de Catalunya són els que tenen menys entitats amb aquest tipus de programes: representen el 5% en cadascun.

Gràfic 38Entitats amb programes de voluntariat i sense per àmbit territorial

Amb programes de voluntariat Sense programes de voluntariat

A la comarca 36% 64%

En l’àmbit municipal 5% 95%

A tot Catalunya 76 5% 95%

Font: “El Panoràmic 2017”

En l’àmbit català diferents indicadors apunten que les organitzacions amb programes de voluntariat són, en termes generals, les que compten amb estruc- tures més sòlides. Aquesta tendència es perfila també en el cas de l’Alt Pirineu i Aran. Les organitzacions amb ingressos fins a 50.000 euros compten amb menys entitats amb programes de voluntariat (14%), mentre que el 95% de les entitats amb ingressos superiors als 50.000 euros disposen de programes de voluntariat. Gràfic 39Entitats amb programes de voluntariat i sense per volum d’ingressos anuals

Amb programes de voluntariat Sense programes de voluntariat

Fins a 50.000 € 14%86%

Més de 50.000 € 95%5%

Font: “El Panoràmic 2017”

En síntesi

Més d’una quarta part de les entitats de l’Alt Pirineu i Aran tenen programes de voluntariat. La seva distribució no és aleatòria, sinó que hi ha algunes variables de caracterització de les entitats que apunten diferències clares. 77

Una és el nivell de l’organització. Les organitzacions de base disposen de menys programes de voluntariat que les de segon nivell o superior.

La presència de programes de voluntariat és més elevada en aquelles orga- nitzacions amb més recorregut històric, per la qual cosa el 95% de les entitats fundades fins al 1980 compten amb programes de voluntariat.

Altres factors que a la resta de Catalunya influeixen en els programes de voluntariat, com el territori, el nivell o el volum econòmic, no tenen el mateix pes a les organitzacions de l’Alt Pirineu i Aran. 7.2. Participació voluntària

Una part molt important i sovint imprescindible de les organitzacions són les persones voluntàries. El voluntariat, com a forma de participació lliure i altruista, forma part de l’ADN del tercer sector i constitueix una eina d’empoderament i participació en el camí cap a la transformació social. Les persones voluntàries fan possible en molts casos la realització d’activitats i projectes, a la vegada que l’experiència voluntària també incideix sobre les mateixes persones que fan voluntariat.

Gràfic 40 Elements d’aportació de l’experiència voluntària a les entitats i a les persones voluntàries

78

Font: inspirat en As good as they give. Providing volunteers with the management they deserve. Workbook one: Planning volunteer involvement. Volunteer Development Agency, 2001.

A fi d’aprofundir en aquesta participació, en aquest bloc es recullen alguns elements que permeten conèixer el voluntariat més a fons. Un primer element a considerar és la participació segons les temàtiques o els àmbits d’activitat que recull la Llei 25/2015. Fins ara els àmbits tractats en aquest informe feien referència a les categories emprades en “El Panoràmic 2017”, que reflecteixen l’activitat principal de cada entitat però que no coincideixen necessàriament amb els considerats en la normativa, ja que aquests darrers fan referència als projectes de voluntariat. A més, una entitat pot comptar amb més d’un programa de voluntariat però no són excloents, mentre que els àmbits d’“El Panoràmic” sí que ho són. Tenint en compte la classificació recollida en la llei, resulta d’interès analitzar les entitats en les diferents categories. En total, la classificació suma disset àmbits temàtics. Aquests àmbits són els serveis socials, els serveis sanitaris, l’atenció i el suport a les famílies, l’associacionisme educatiu, l’oci i el lleure, la cultura, l’esport, la justícia global (la defensa dels drets humans, el foment de la pau i la cooperació), el voluntariat internacional, la defensa del medi ambient, la igualtat de gènere (i el respecte per la identitat i l’orientació sexuals), la joventut, la gent gran, el millorament de les condicions socioeconòmiques i la cohesió social, les activitats comunitàries i veïnals, els moviments ateneistes i, finalment, la protec- ció dels animals.

Els programes més comuns a l’Alt Pirineu i Aran s’adrecen a l’oci i al lleure, a la cultura i als serveis socials. Tots tres casos se situen per sobre del 20% de programes. En una franja intermèdia, entre l’11% i 19%, se situen l’esport, l’as- sociacionisme educatiu, la joventut i les activitats comunitàries i veïnals. Entre el 10% i el 7% s’ubiquen l’atenció i el suport a les famílies, la defensa del medi ambient, el voluntariat internacional, la justícia global i els serveis sanitaris i la salut. Per sota del 7% s’ubiquen la gent gran, el millorament de les condicions socioeconòmiques i la cohesió social, els moviments ateneistes, la protecció dels 79 animals, la igualtat de gènere i d’altres. Gràfic 41Projectes de voluntariat a què es vinculen les persones voluntàries segons la temàtica (multiresposta)

L’oci i el lleure 29%

La cultura 25%

Els serveis socials 24%

L’esport 19%

La associacionisme educatiu 17%

La joventut 17%

Les activitats comunitàries i veïnals 13%

L’atenció i el suport a les famílies 10%

La defensa del medi ambient 10%

80 El voluntariat internacional 9%

La justícia global, la defensa dels drets humans, 8% el foment de la pau i la cooperació

Els serveis sanitaris i la salut 7%

La gent gran 5%

El millorament de les condicions 5% socioeconòmiques i la cohesió social

Els moviments ateneistes 5%

La protecció dels animals 5%

La igualtat de gènere i el respecte per la identitat 2% i l’orientació sexuals

Altres 12%

Font: Enquesta de persones voluntàries 2017 L’exercici del voluntariat es pot adreçar a l’activitat principal de l’entitat, cosa que acostuma a ser força habitual, però també a altres activitats vinculades amb l’estructura i/o la coordinació que són necessàries per al desenvolupament de les activitats. En l’Enquesta de persones voluntàries 2017 s’ha preguntat sobre aquesta qüestió, i els resultats apunten que el 53% de les persones voluntàries es dediquen a l’activitat principal de l’entitat. Aquesta xifra és 14 punts inferior a la mitjana de Catalunya.

En canvi, les persones voluntàries encarregades de la coordinació de pro- jectes o equips són 8 punts superiors a la mitjana del país, i se situen en el 21%. L’11% dediquen el voluntariat a altres tasques complementàries vinculades amb les estructures, com és la comunicació, les infraestructures, etc. Finalment, hi ha un 15% de les persones voluntàries que dediquen el seu temps a accions que són la combinació de totes les opcions o d’una part. És a dir, combinen el seu temps de voluntariat entre l’activitat principal, les tasques de coordinació i les d’estructura. Aquest grup s’ha assignat a la categoria d’altres.

Gràfic 42La teva dedicació voluntària s’orienta a la realització de...

81 L’activitat principal de l’entitat i/o la 53% intervenció directa amb col·lectius

Coordinació, responsable d’àrea, etc. 21%

Altres tasques complementàries 11%

Altres 15%

Font: Enquesta de persones voluntàries 2017 Taula 19 Orientació de la dedicació voluntària a Catalunya i a l’Alt Pirineu i Aran

Alt Pirineu i Dedicació voluntària Catalunya Diferència Aran L’activitat principal de l’enti- 67% 53% -14% tat i/o la intervenció directa amb col·lectius Coordinació, responsable 13% 21% +8% de l’àrea, etc. Altres tasques complemen- 12% 11% -1% tàries (incidència, comuni- cació, material, infraestruc- tures, etc.) Altres 8% 15% +7% Total 100% 100% 0%

Font: Enquesta de persones voluntàries 2017

82 El temps dedicat a l‘activitat voluntària s’ha mesurat d’acord amb les hores setmanals que hi destinen les persones voluntàries. Els resultats apunten que habitualment s’hi destinen fins a cinc hores setmanals; en concret, el 77% de les persones voluntàries tenen aquesta dedicació. A més, el 12% hi dediquen entre sis i deu hores setmanals i el 3% entre onze i vint hores. A més, el 9% de les persones enquestades realitzen activitats de voluntariat que superen les vint hores setmanals. Gràfic 43Temps dedicat setmanalment a l’activitat voluntària

Fins a 5 hores setmanals 77%

Entre 6 i 10 hores setmanals 12%

Entre 11 i 20 hores setmanals 3%

Entre 21 i 30 hores setmanals 9%

Font: Enquesta de persones voluntàries 2017

Com que el temps dedicat a l’activitat voluntària varia en funció del cicle de vida, s’ha analitzat la dedicació d’acord amb l’edat de les persones voluntàries. A l’Alt Pirineu i Aran aquestes dades difereixen de les de la resta de Catalunya, en què normalment són les persones més joves i les de més edat les qui més temps dediquen a l’activitat voluntària. En aquest cas, però, els resultats apunten que, 83 si bé per a tots els grups d’edat la dedicació més habitual és la que no supera les cinc hores setmanals, només les persones de més de 55 anys hi dediquen entre 11 i 20 hores setmanals. La franja d’entre 21 i 30 h setmanals està repre- sentada per aquest darrer grup d’edat i pel de 25 a 34 anys en un 10% i un 12% dels casos respectivament. Gràfic 44Temps dedicat setmanalment a l’activitat voluntària segons l’edat

Fins a 5 hores setmanals Entre 6 i 10 hores setmanals Entre 11 i 20 hores setmanals Entre 21 i 30 hores setmanals

De 16 a 24 anys 59%41%

De 25 a 34 anys 64%24% 12%

De 35 a 44 anys 100%

De 45 a 54 anys 100%

55 anys i més 80% 10% 10%

Font: Enquesta de persones voluntàries 2017

A més de la dedicació habitual, s’ha preguntat a les persones voluntàries si 84 puntualment dediquen més temps al voluntariat a fi de desenvolupar activitats concretes com campanyes, actes, activitats d’estiu o estacionals, etc. Els resul- tats assenyalen que la meitat de les persones voluntàries destinen, amb caràcter puntual, més temps a la realització d’aquest tipus d’activitats excepcionals en el dia a dia de les organitzacions. Gràfic 45A més d’aquestes hores, dediques puntualment més temps a desen- volupar activitats concretes? (actes, campanyes, colònies i campaments, camps de treball, viatges solidaris, etc.)?

No 37%

Sí 63%

Font: Enquesta de persones voluntàries 2017

85 Una idea que forma part de la percepció quotidiana dins les organitzacions és que les persones que s’impliquen en les entitats acostumen a fer-ho en més d’una organització. Per disposar d’informació quantitativa s’ha recollit el nombre d’organitzacions en les quals cada persona ha participat al llarg de la seva vida. Els resultats mostren que prop de nou de cada deu persones han participat en més d’una organització, en concret el 88%. Un 12%, per contra, ho han fet, al- menys fins al moment de recollida d’informació, només en una.

Aquestes dades, molt diferents de la mitjana catalana, posen de manifest una fluctuació de les persones voluntàries per les diferents entitats sense ànim de lucre. Gràfic 46Al llarg de la teva vida, en quantes organitzacions has participat fent voluntariat?

1 entitat 12%

2 entitats 23%

3 entitats 24%

4 entitats 8%

5 entitats 16%

6 entitats 5%

7 entitats o més 12%

86 Font: Enquesta de persones voluntàries 2017

Taula 20 Al llarg de la teva vida, en quantes organitzacions has participat fent voluntariat? Catalunya i Alt Pirineu i Aran

Alt Pirineu i Nombre d’entitats Catalunya Diferència Aran Una entitat 27% 12% -15% Més d’una entitat 73% 88% +15% Total 100% 100% 0%

Font: Enquesta de persones voluntàries 2017 Un altre indicador vinculat és el nombre d’entitats en les quals es participa amb caràcter voluntari en l’any de referència de les dades, el 2016. En aquest any, el 52% de les persones voluntàries participaven en una única entitat, xifra que se situa 4 punts per sota de la mitjana de Catalunya.

Gràfic 47Durant el 2016, en quantes organitzacions participes fent voluntariat?

1 entitat 52%

2 entitats 28%

3 entitats 11%

4 entitats 5%

5 o més entitats 4%

87 Font: Enquesta de persones voluntàries 2017

En síntesi

Els projectes de voluntariat més habituals són d’oci i lleure, de cultura i de serveis socials. I el temps de dedicació setmanal al voluntariat més freqüent és de fins a cinc hores setmanals.

Com a fet diferencial respecte d’altres territoris, la franja d’edat que dedica més hores a l’acció voluntària és la de més de 55 anys.

El 88% de les persones voluntàries a l’Alt Pirineu i Aran han participat en més d’una entitat al llarg de la seva vida, xifra que supera en uns 15 punts la mitjana de Catalunya.

8. Perfil de les persones voluntàries a l’Alt Pirineu i Aran

8.1. Variables demogràfiques

Un primer element cabdal per aprofundir en l’activitat voluntària a Catalunya im- plica saber com són les persones voluntàries. En aquest apartat es dibuixarà el perfil de les persones voluntàries a partir de les seves característiques sociode- mogràfiques principals. En l’enquesta adreçada a persones voluntàries s’inclou un bloc precisament per aprofundir en els perfils del voluntariat. Dos indicadors demogràfics bàsics són l’edat i el sexe. 89 La construcció de la piràmide de població del voluntariat permet perfilar els segments d’edat d’àmplia participació i també l’equilibri entre dones i homes. Per grups d’edat, el més present és el de 25 a 35 anys, seguit del de 45 a 54 anys, dos grups allunyats del perfil habitual, que es troba en el grup més jove i el de més edat. Pel que fa a la participació voluntària, a l’Alt Pirineu i Aran no es troba tan condicionada al cicle de vida, com ara les responsabilitats de tipus fa- miliar, econòmiques, professionals, etc. que es donen al llarg de la vida, com en altres territoris. L’alt percentatge d’entitats de cultura podria indicar també que la participació associativa en els trams d’edat intermedis està relacionada amb la realització d’activitats en família els caps de setmana o en ocasions festives. La comparativa de la piràmide de població del voluntariat amb el conjunt de la so- cietat catalana permet constatar que, efectivament, les dones i alguns segments concrets d’edat es troben més representats que la resta. Gràfic 48Piràmide de població del voluntariat

Dones Homes

65 i més anys

De 55 a 64 anys

De 45 a 54 anys

De 35 a 44 anys

De 25 a 34 anys

De 16 a 24 anys

30,0% 20,0% 10,0% ,0% 10,0% 20,0% 30,0%

Font: Enquesta de persones voluntàries 2017 Alt Pirineu i Aran 90

Gràfic 49Piràmide de població a l’Alt Pirineu i Aran

Dones Homes

80 i més anys

De 70 a 79 anys

De 60 a 69 anys

De 50 a 59 anys

De 40 a 49 anys

De 30 a 39 anys

De 20 a 29 anys

De 15 a 19 anys

15,0% 10,0% 5,0% ,0% 5,0% 10,0% 15,0%

Font: Idescat 2017 La participació voluntària de les dones és, doncs, més elevada que la dels homes. De fet, les dones representen prop del 63% de les persones voluntàries i els homes el 38%. Aquestes xifres estan alineades amb els resultats obtinguts en “El Panoràmic 2017” (exposats en el capítol 6.3, “Les persones”) i recollides, per tant, a través d’una altra unitat d’estudi, fet que atorga més consistència a les dades.

Tot i que generalment les entitats manifesten dificultats —i així es va expressar en els grups de discussió a la resta del territori— per aconseguir captar l’atenció de les persones joves i implicar-les, en el cas de l’Alt Pirineu i Aran no s’expressa aquesta precisió en el perfil de les persones voluntàries. En canvi, s’observa una manca de voluntariat en general, atribuïda, en el grup de discussió, a la baixa densitat demogràfica als municipis de la vegueria.

Un darrer indicador demogràfic de les persones voluntàries té a veure amb la seva procedència i per això s’analitza el lloc de naixement. Les dades asse- nyalen que el gruix del voluntariat de l’Alt Pirineu i Aran va néixer a Catalunya, en concret el 89% del total. El 9% va néixer en altres comunitats autònomes i el 2% a la Unió Europea.

91 Gràfic 50Lloc de naixement de les persones voluntàries

Unió Europea Altres CCAA 2% 9%

Catalunya 89%

Font: Enquesta de persones voluntàries 2017 Les dades comparades amb el conjunt de la societat del territori mostren que les persones nascudes a Catalunya estan 78 punts més representades que les persones d’altres procedències, tant de la resta de comunitats autònomes com d’altres països. Aquesta diferència es podria explicar per l’arrelament de les tipologies d’entitats al territori. Però, tanmateix, aquesta baixa representativitat, sobretot de persones provinents d’altres països, està alineada amb els resultats de l’apartat de diversitat en els òrgans de govern, on les persones d’origen es- tranger presentaven taxes baixes de participació.

Gràfic 51Lloc de naixement de la població de l’Alt Pirineu i Aran

Persones voluntàries Població Alt Pirineu i Aran

89% Catalunya 69%

92 9% Altres CCAA 14%

2% Estranger 17%

Font: Idescat 2017 I Enquesta de persones voluntàries 2017

En síntesi El 63% de les persones voluntàries són dones, mentre que el 38% són ho- mes. Per grups d’edat, es concentren sobretot en el tram de 25 a 35 anys, seguit del de 45 a 54 anys, dos grups allunyats del perfil habitual, cosa que es pot relacionar amb l’àmbit d’actuació majoritari al territori. Per procedències, les persones nascudes a Catalunya estan més representades en els equips voluntaris que les persones nascudes en altres llocs. 8.2. Perfil social

Les persones voluntàries acostumen a tenir un nivell formatiu elevat si ho com- parem amb la mitjana de la població (això ja es va apuntar en recerques com l’Anuari 2013 del Tercer Sector Social de Catalunya). El percentatge d’assoliment d’estudis universitaris representa el 57% del voluntariat, del qual el 48% té estudis de grau, llicenciatures, diplomatures o enginyeries, i el 9% estudis de postgrau, màster i doctorats. Les persones voluntàries amb cicles formatius de grau superior representen l’11% del total i les que tenen cicles formatius de grau mitjà el 8%. Les persones que han assolit estudis de batxillerat sumen el 15%. Finalment, aquelles amb estudis d’ESO i educació primària representen el 17%. Les xifres estan força alineades amb la mitjana del voluntariat a Catalunya.

Gràfic 52Estudis acabats de les persones voluntàries

ESO 9%

CFGM –cicles formatius de grau mitjà– 8% 93

Batxillerat 15%

CFGS –cicles formatius de grau superior– 11%

Estudis universitaris de grau, llicenciatura, 48% diplomatura, enginyeria

Màster, postgraus i doctorats 9%

Font: Enquesta de persones voluntàries 2017

Un indicador que reforça la idea de l’alt nivell d’instrucció dels equips voluntaris s’obté encreuant el grup d’edat i el nivell d’estudis. Els resultats mostren que el perfil de la persona voluntària amb estudis universitaris es distribueix de manera predominant per tots els segments d’edat. Gràfic 53Estudis acabats de les persones voluntàries segons els grups d’edat

ESO CFGM –cicles formatius de grau mitjà– Batxillerat CFGS –cicles formatius de grau superior– Estudis universitaris de grau, llicenciatura, diplomatura, enginyeria Màster, postgraus i doctorats

De 16 a 19 anys 50% 50%

De 20 a 29 anys 7% 8% 22% 14% 43% 5%

De 30 a 39 anys 34% 11% 34% 22%

De 40 a 49 anys 9% 8% 17% 58% 7%

De 50 a 59 anys 22% 17% 7% 53%

94 Més de 59 anys 16% 16% 52% 15%

Font: Enquesta de persones voluntàries 2017

Pel que fa al perfil laboral de les persones voluntàries, el més habitual és que estiguin ocupades. És així en el 61% dels casos, i en el 8% estan en cerca acti- va de feina. La segona situació més freqüent (18% del total) és combinar feina i estudis. En percentatges de menys del 10% hi ha les persones que es dediquen als estudis com a activitat principal (7%) i les persones jubilades (6%). Gràfic 54Activitat principal de la persona voluntària

Treballar 61%

Estudiar i treballar 18%

Cercar feina / atur 8%

Estudiar 7%

Estic jubilat/da 6%

Font: Enquesta de persones voluntàries 2017

En síntesi

El nivell de formació de les persones voluntàries és elevat, amb un 48% de les persones voluntàries que tenen estudis superiors. Pel que fa a la dedicació 95 principal, el 61% treballen i el 18% combinen estudis i feina.

9. L’experiència voluntària a l’Alt Pirineu i Aran

9.1. Apropament a l’activitat voluntària

L’activitat voluntària és una aportació lliure i altruista a la societat que reverteix tant en les persones a les quals s’adreça com en la persona que la realitza, i és un procés doblement transformador. El fet de contribuir en causes prosocials ajuda les persones a sentir-se útils dintre de la comunitat, a no mantenir-se im- mòbils davant les situacions d’injustícia i a promoure valors com la solidaritat i la cooperació. 97 L’enquesta adreçada a persones voluntàries ha recollit diversos indicadors que permeten aprofundir en l’experiència voluntària. Un és com s’estableix el contacte entre l’entitat i el voluntariat. El coneixement de l’entitat, pel fet de trobar-se al mateix barri o municipi, és la principal porta d’entrada per a les persones volun- tàries de l’Alt Pirineu i Aran. El 38% afirmen que ha estat així. També hi ha altres formes d’entrada força habituals, com són el coneixement de l’entitat a través d’amics o amigues (24%), a partir de campanyes de sensibilització i crides de voluntariat (18%) i a través de familiars (13%). En menor mesura, però no sense importància, hi ha el coneixement a través de persones conegudes i veïns i veïnes (5%) i a través del Punt de Voluntariat del territori (2%). Gràfic 55Com vas conèixer l’organització on fas voluntariat? Font: Enquesta de persones voluntàries 2017 Alt Pirineu i Aran

És una entitat coneguda al meu barri/municipi 38%

A través d’amics/gues 24%

A través de campanyes de sensibilització i/o 18% crides de voluntariat

A través de familiars 13%

A través de coneguts/es, veïnatge, etc. 5%

En el Punt de Voluntariat del meu municipi 2%

Font: Enquesta de persones voluntàries 2017

98 El total d’anys dedicats a l’activitat voluntària aporta pistes sobre el grau d’interès, de compromís i de satisfacció envers aquesta experiència. El temps mitjà transcorregut des de l’inici de l’experiència voluntària se situa en 14 anys. Amb tot, a partir de l’anàlisi de freqüències s’han generat segments d’anys per dècades, a fi de resumir la informació.

Gairebé dues de cada cinc persones voluntàries de l’Alt Pirineu i Aran van iniciar l’experiència voluntària abans del 1980. Seguidament, el 24% de les per- sones voluntàries van iniciar aquesta activitat entre el 2011 i el 2015. La dècada dels noranta es troba representada pel 16% del voluntariat del territori i la primera dècada dels 2000 pel 13%. Els trams menys representats per a l’inici de l’activitat voluntària són entre el 2016 i el 2017 i la dècada dels vuitanta. Gràfic 56Any d’inici de l’activitat voluntària (trams per anys)

Abans del 1980 40%

Entre 1981 i 1990 3%

Entre 1991 i 2000 16%

Entre 2001 i 2010 13%

Entre 2011 i 2015 24%

Entre 2016 i el 2017 4%

Font: Enquesta de persones voluntàries 2017

Les motivacions individuals que han propiciat la participació desinteressada 99 poden ser diverses, des de la voluntat de contribuir a fer una societat més justa fins a les relacions socials que s’estableixen en un marc de valors humans. Totes elles tenen un punt en comú, han estat clau en el moment de generar la base social de les entitats.

Una pregunta recollida en el qüestionari adreçat al voluntariat es relaciona amb les motivacions inicials que van animar les persones voluntàries a formar part d’un projecte de transformació social. En el formulari de l’enquesta es plantegen un seguit d’opcions de resposta, no excloents entre elles, ja que pot haver-hi més d’una motivació.

Els resultats apunten que les diferents motivacions estan molt equilibrades, totes representades de manera equitativa. Les dues motivacions predominants són contribuir a fer una societat més justa, solidària i sostenible i conèixer per- sones amb les mateixes inquietuds. El 45% i el 30% de les persones voluntàries apunten a aquestes dues motivacions, respectivament. Seguidament se situen ajudar altres persones en situació de vulnerabilitat (29%), ocupar el temps lliure (27%), aprendre i ampliar els coneixements (26%) i adquirir experiència (24%). En menor mesura es dona la motivació d’altres (5%). Gràfic 57Què et va motivar a fer voluntariat? (Pregunta amb opcions multires- posta.)

Contribuir a fer una societat més justa, 45% solidària i sostenible

Conèixer persones amb les meves 30% mateixes inquietuds

Ajudar a persones en situació de 29% vulnerabilitat

Ocupar el meu temps lliure 27%

Apendre i ampliar els meus coneixements 26%

Adquirir experiència 24%

Altres 5%

100 Font: Enquesta de persones voluntàries 2017

Les motivacions inicials poden haver variat amb el temps. És a dir, el que va provocar l’apropament a l’entitat s’ha pogut transformar en altres elements d’aportació a mesura que s’hi participa. Malgrat això, les dades mostren que, per a gairebé tres de cada quatre persones voluntàries, no han variat les seves motivacions inicials; en concret, ho afirmen el 72%. El 28% sí que han viscut una evolució en les seves motivacions envers l’activitat voluntària.

La informació recollida en les preguntes obertes del qüestionari posa de manifest que el gir en les motivacions es concreta, principalment, en la presa de consciència del valor d’aportació que comporta el voluntariat. Novament, aquests resultats estan força alineats amb els del conjunt de voluntaris i volun- tàries a Catalunya. Gràfic 58Amb el temps, les teves motivacions han variat?

Sí, amb el temps les motivacions per fer voluntariat han anat canviant No, són les 28% mateixes 72%

Font: Enquesta de persones voluntàries 2017

En síntesi 101 L’organització sovint es coneix perquè és una entitat coneguda al barri o al municipi (38%) o bé a través d’amics i amigues (24%) o per les campanyes de sensibilització i crides de voluntariat (18%).

La principal motivació per fer voluntariat és contribuir a fer una societat més justa, solidària i sostenible (45%), tot i que totes les motivacions es troben representades de forma equitativa. El 72% de les persones voluntàries no han variat la seva motivació d’ençà que van iniciar l’activitat voluntària.

9.2. Integració i coneixement de la dinàmica de l’entitat

En el moment que una persona voluntària inicia la seva col·laboració en una en- titat es posa en marxa l’anomenat cicle del voluntariat (el qual ja s’ha tractat en el bloc 7.3, de gestió del voluntariat). El cicle del voluntariat consta d’una sèrie d’etapes que van des del coneixement inicial fins a l’acollida a l’organització, la vinculació, el seguiment i, en el moment de finalitzar la col·laboració, la desvin- culació. En aquest apartat es recullen, principalment, indicadors sobre la inte- gració de la persona voluntària en l’organització des de la seva perspectiva, a fi de complementar la visió de les entitats.

Un element indispensable a l’hora d’encetar l’activitat voluntària és conèixer la missió i els objectius de l’organització. En aquest sentit, el 90% de les persones voluntàries afirmen que, efectivament, en arribar a l’entitat se’ls van explicar tant la missió com els objectius que es persegueixen. El 4%, per contra, diuen que no se’ls van explicar i el 6% no han contestat aquesta pregunta.

Gràfic 59 Quan vas arribar a l’entitat et van explicar la missió i els objectius de l’entitat?

NS/NC No 6% 4%

102

Sí 90%

Font: Enquesta de persones voluntàries 2017

La participació voluntària passa necessàriament per l’encaix que pugui tenir aquesta activitat amb la resta d’activitats quotidianes, com ara el temps dedicat a la feina, els estudis o la família.

Per això s’ha de considerar la conciliació de la vida laboral, personal i fami- liar juntament amb l’associativa. A més de l’adequació d’horaris i dedicacions, atraure persones per realitzar voluntariat requereix conèixer quines són les seves preferències, quines activitats els agradaria poder realitzar, etc. La motivació per les funcions assignades és un factor d’empoderament del voluntariat i pot contribuir a fidelitzar els equips voluntaris. Però, a la vegada, la capacitat de les entitats per adequar-se a les preferències de les persones vo- luntàries pot estar limitada als projectes i activitats, i trobar l’equilibri no sempre és fàcil. El 78% de les persones voluntàries afirmen que en arribar a l’organitza- ció se’ls va preguntar per les seves preferències, tant d’horaris com d’activitats, mentre que un 21% diuen que no se’ls va preguntar res en aquest sentit i un 1% no ho saben.

Gràfic 60Quan vas arribar a l’entitat et van preguntar per les teves preferències de voluntariat (activitats, horaris, etc.)?

NS/NC 1%

No 21%

103

Sí 78%

Font: Enquesta de persones voluntàries 2017 Alt Pirineu i Aran

Tal com recull la Llei 25/2015, les persones voluntàries no sòcies han d’es- tar vinculades a un projecte o activitat específica que permeti desenvolupar l’activitat en un marc concret, definint quines seran les accions a realitzar i sota quins paràmetres. En aquest sentit, el 92% de les persones voluntàri- es afirmen que han estat vinculades a un projecte o una activitat concreta, mentre que el 7% diuen que no s’ha produït aquesta vinculació i l’1% no han respost aquesta qüestió. Aquestes dades posen de manifest que les entitats coneixen i utilitzen les eines dels termes recollits en la Llei 25/2015, que permeten vetllar pel desenvo- lupament adequat de l’activitat voluntària.

Gràfic 61 Quan vas arribar a l’entitat t’hi van vincular a través d’un projecte o una activitat concreta?

No NS/NC 7% 1%

Sí 92%

104

Font: Enquesta de persones voluntàries 2017

Una altra manera de tenir en compte les preferències de la persona voluntà- ria, i a la vegada aprofitar el seu valor d’aportació, és considerar el seu bagatge i la seva experiència prèvia. La seva formació acadèmica, les feines remunerades que realitza o ha realitzat, així com altres experiències voluntàries poden cons- tituir un element clau per definir les seves funcions i assignar-la a determinats projectes. El 40% de les persones voluntàries afirmen que en arribar a l’entitat se’ls va preguntar pels seus estudis, les feines realitzades, les habilitats, etc., xifra 28 punts inferior a la mitjana de Catalunya. El 54%, en canvi, diuen que no se’ls van plantejar aquest tipus de qüestions i el 6% no han contestat. Aquestes xifres difereixen notablement de la mitjana catalana, la qual cosa indica que aquest és un repte que cal treballar a l’Alt Pirineu i Aran. Gràfic 62 Quan vas arribar a l’entitat et van preguntar pels teus estudis, feines realitzades, habilitats, etc.?

NS/NC 6%

Sí 40%

No 54%

Font: Enquesta de persones voluntàries 2017

105 La normativa del voluntariat considera els drets i deures que la persona vo- luntària adquireix en el moment d’iniciar l’activitat. En les primeres experiències de voluntariat és habitual no estar familiaritzat amb les implicacions derivades de la tasca voluntària. Per això, les entitats tenen un paper clau per afavorir que coneguin els drets i deures establerts. En preguntar a les persones voluntàries si van ser informades en aquest sentit, s’observa que el 57% afirmen que en arribar a l’organització se’ls van explicar els seus drets i deures com a persona voluntària, un percentatge 19 punts inferior a la mitjana de Catalunya. El 40%, en canvi, diuen que no se’ls va informar en aquest sentit i el 3% no han contestat aquesta pregunta. Gràfic 63 Quan vas arribar a l’entitat et van explicar els teus drets i deures com a persona voluntària?

NS/NC 3%

No Sí 40% 57%

106 Font: Enquesta de persones voluntàries 2017

Hi ha eines que permeten formalitzar la relació i recollir degudament els com- promisos que adquireixen totes dues parts. El full de compromís, d’acord amb la llei vigent, serveix precisament per a aquest fi. S’ha preguntat a les persones voluntàries si van signar aquest document quan van arribar a l’organització. Els resultats apunten que el 43% van signar una carta de compromís, mentre que el 48% no ho van fer.

Les persones voluntàries han de poder comptar amb una assegurança que les protegeixi en cas accidents. Les entitats són responsables de garantir que totes les persones voluntàries estiguin degudament cobertes davant de possibles imprevistos. Les dades provinents de les persones voluntàries indiquen un des- coneixement significatiu d’aquest tipus de cobertura. Ho apunta l’alt percentatge d’omissió de resposta d’aquesta pregunta. El 49% de les persones afirmen que van ser informades d’aquesta assegurança, mentre que el 37% diuen que no se’ls va informar i el 14% no han contestat aquesta pregunta. Gràfic 64Quan vas arribar a l’entitat vas signar una carta de compromís que concretava la teva participació com a persona voluntària?

NS/NC 9%

Sí 43%

No 48%

Font: Enquesta de persones voluntàries 2017 107

Gràfic 65Quan vas arribar a l’entitat et van fer una assegurança?

NS/NC 14%

Sí 49%

No 37%

Font: Enquesta de persones voluntàries 2017 En síntesi

L’arribada de la persona voluntària a l’organització inclou de manera genera- litzada l’explicació dels objectius i de la missió de l’entitat (90%) i la vinculació a un projecte concret (92%).

El 57% de les persones voluntàries diuen que els van explicar els seus drets i deures en el moment d’iniciar l’activitat voluntària, i el 43% afirmen que van signar la carta de compromís en el moment d’iniciar la col·laboració voluntària.

És freqüent preguntar per les preferències (78%) en el moment de comen- çar la vinculació, tant pel que fa a les activitats, com pel que fa als horaris i la disponibilitat. En menor mesura es pregunta per la formació i les feines realitzades (40%).

9.3. Valoració de l’experiència

108 En aquest darrer bloc es vol recollir la valoració que fan les persones voluntàri- es de la seva experiència. La seva percepció és clau per entendre la dimensió subjectiva de l’experiència. En preguntar a les persones voluntàries si se senten acompanyades a l’entitat en què participen, la resposta majoritària és positiva: el 100% de les persones han manifestat que se senten acompanyades.

Es considera que els espais de participació, on es poden expressar les opi- nions i avaluar les activitats, esdevenen espais de valoració de l’experiència vo- luntària i hi contribueixen positivament. Quatre de cada cinc persones voluntàries afirmen que a l’entitat hi ha espais de participació en què poden prendre part (84%). Aquesta xifra és 4 punts superior a la mitjana de Catalunya.

Aquests espais de participació poden augmentar la implicació de les perso- nes voluntàries en la dinàmica organitzativa de l’entitat. El fet que aquests espais siguin compartits amb altres persones, com ara socis, membres de les juntes, etc., configura aquests espais com a llocs de la vida associativa.

També s’ha recollit informació sobre si aquests espais són exclusius per a persones voluntàries o, al contrari, són compartits amb altres participants. Els resultats apunten que set de cada deu són compartits i només un de cada quatre és únicament un espai de valoració del voluntariat.

Gràfic 66A l’entitat hi ha espais perquè les persones voluntàries doneu la vostra opinió, prengueu decisions, desenvolupeu projectes, etc.?

NS/NC 12%

No 4%

109

Sí 84%

Sí, espais compartits amb el conjunt de les persones que participen en l’entitat 71% (persones sòcies, membres de la junta, etc.)

Sí, espais exclusius per a les persones 29% voluntàries

Font: Enquesta de persones voluntàries 2017

S’ha volgut saber la valoració global que fan les persones voluntàries de la seva experiència. Per això s’ha demanat puntuar la seva experiència en una escala del 0 al 10. La puntuació mitjana se situa en 7,8 punts sobre 10. Aquesta mitjana no reflecteix de manera adequada la valoració que fan les persones voluntàries. La moda estadística, és a dir, el valor més repetit, és el 10 sobre 10. L’anàlisi per trams numèrics permet conèixer de forma més clara com puntuen les persones voluntàries la seva experiència. S’observa que el tram que va del 9 al 10 és el majoritari, amb el 53% de les valoracions.

Gràfic 67Puntuació (del 0 al 10) de l’experiència voluntària

9 i més 53%

Entre 8 i 8,9 22%

Entre 7 i 7,9 9%

Entre 6 i 6,9 11%

Entre 5 i 6 0%

Entre 4 i 5 0%

Entre 3 i 4 0% 110

Entre 1 i 3 4%

Font: Enquesta de persones voluntàries 2017 Alt Pirineu i Aran

En síntesi

La pràctica totalitat de les persones voluntàries afirmen que se senten acom- panyades dins de l’entitat. A més, el 84% de les persones voluntàries parti- cipen en espais de valoració, presa de decisions, etc.

La valoració global de l’experiència voluntària s’ha mesurat del 0 al 10. La nota més repetida és el 10 i la nota mitjana se situa en el 7,8. 10. La Llei 25/2015 en el dia a dia de les entitats de l’Alt Pirineu i Aran

10.1. Coneixement entre les entitats

Fa tres anys que va entrar en vigor la Llei 25/2015, de 31 de juliol, del voluntariat i de foment de l’associacionisme. La normativa, entre altres qüestions, implica que les entitats han de prendre mesures per garantir els drets i deures de les persones voluntàries. En alguns casos les adaptacions han esdevingut un esforç addicional a la feina que ja es fa des de les entitats. En altres casos, però, la llei 111 ha estat una guia per posar ordre a diferents accions que ja es duien a terme. Les entitats de petita dimensió són les que més dificultats presenten per ade- quar-se plenament al marc normatiu vigent. Tot i que no preveu sancions, la llei ha de permetre vetllar pels drets i deures de les persones voluntàries i també de les entitats, i fomentar la participació ciutadana.

Conèixer la llei és l’element bàsic per poder-la complir. Els resultats d’“El Panoràmic 2017” mostren que les entitats de l’Alt Pirineu i Aran encara no co- neixen la llei.

En els grups de discussió s’ha debatut sobre les implicacions de la llei en el dia a dia de les entitats. La llei es valora positivament, ja que descriu i consolida un marc normatiu a favor de les organitzacions i les persones voluntàries. Alhora, es considera que cal conèixer-la millor per poder-ne aprofitar els beneficis.

D’acord amb els discursos generats en el conjunt dels grups realitzats s’ha pogut establir que hi ha tres velocitats pel que fa al seguiment de la llei, atenint-nos a diferents factors, com són la territorialitat, la grandària de les organitzacions i la pertinença a organitzacions de dimensió gran (en el cas de les subseus). En efecte, sembla que el grau de coneixement i la forma de concebre l’actual llei difereixen significativament entre territoris. El grau d’implementació de la llei varia també en funció de la grandària i, per tant, de l’existència d’estructures. En el cas de les entitats disseminades en el territori, varia també en funció de la pertinença a organitzacions de dimensió gran, que els faciliten la informació, la documentació i, fins i tot, la formació sobre la llei.

Contrastant aquesta anàlisi amb les dades obtingudes en l’enquesta d’“El Panoràmic” s’observa que, efectivament, el coneixement varia segons el territori. En el cas de l’Alt Pirineu i Aran les entitats no coneixen la llei.

Gràfic 68Coneixeu la Llei 25/2015? Dades segons les demarcacions

Sí No

Catalunya Central 71% 29%

Àmbit Metropolità 70% 30% 112 Ponent 63% 37%

Penedès 62% 38%

Camp de Tarragona 61% 39%

Comarques Gironines 57% 43%

Terres de l’Ebre 30% 70%

Alt Pirineu i Aran 100%

Font: “El Panoràmic 2017” En síntesi

Les entitats de l’Alt Pirineu i Aran no coneixen la Llei 25/2015. L’anàlisi per territoris posa de manifest que aquesta zona és on més desconeixement de la llei hi ha de tot Catalunya. Per tant, cal un reforç específic per fomentar i donar a conèixer la llei al territori.

10.2. Coneixement entre les persones voluntàries

Sobre el coneixement de la llei, l’altre element que cal analitzar són les persones voluntàries i l’interrogant és clar: les persones voluntàries també desconeixen la llei que regula aquesta activitat? En l’enquesta adreçada a persones voluntàries també s’ha preguntat pel coneixement de la llei. Els resultats apunten que tres de cada deu persones voluntàries coneixen la llei actual. Per tant, els resultats se situen 31 punts per sobre del coneixement que en tenen les entitats. Encara que les entitats desconeguin la llei, això no implica que totes les persones que realitzen voluntariat tinguin el mateix nivell de desconeixement. 113

Gràfic 69Coneixeu la Llei 25/2015?

Sí 31%

No 69%

Font: Enquesta de persones voluntàries 2017 Alt Pirineu i Aran Que les persones voluntàries coneguin la llei depèn, en gran manera, de la informació que aportin les entitats, ja que per al conjunt de la ciutadania aquest tipus de marc normatiu passa desapercebut, tot i que a l’Alt Pirineu i Aran aquesta relació s’inverteix i són les persones voluntàries les que tenen més coneixement de la llei que les mateixes entitats. Conèixer els termes que es consideren a la llei pel que fa a l’activitat voluntària és important perquè permet a les persones voluntàries exercir plenament els seus drets.

Encreuar aquestes dades amb possibles variables explicatives aporta llum respecte al coneixement o desconeixement de la llei. Conèixer la llei es relaciona amb un grau d’implicació més alt en l’organització i, en general, amb el fet de conèixer altres elements que es consideren en la gestió de l’activitat voluntària (i incorporats a la llei). A tall d’exemple, les persones voluntàries que afirmen que coneixen la llei també saben majoritàriament si la seva entitat té una pòlissa d’assegurança que dona cobertura a la seva participació.

En síntesi

114 Aproximadament una de cada tres persones voluntàries (31%) coneix la llei de voluntariat catalana. Aquesta xifra és igual a la mitjana de Catalunya. El fet de conèixer la llei es vincula amb un coneixement més profund de l’entitat i de la seva organització. 11. Reflexions del voluntariat i l’associacionisme a l’Alt Pirineu i Aran

11.1. Singularitat del fet associatiu

De manera anàloga a la realitat de les Terres de l’Ebre, s’observa que la demarca- ció de l’Alt Pirineu i Aran, per la seva ubicació, el seu entorn natural i el seu desen- volupament històric, no és comparable amb altres territoris. De fet, ja s’apunta en aquesta línia en el preàmbul d’aquest informe. Veient les dades quantitatives i qualitatives es pot constatar l’existència de ritmes, processos i dinàmiques de 115 participació que s’allunyen de la mitjana i que requereixen una aproximació en què es reconegui aquesta singularitat.

Atès el tarannà territorial, es pot copsar un to eminentment informal, en què es concep més la participació des d’un sentit més comunitari. Tanmateix, aquest tipus de dinàmiques són sovint invisibles, precisament pel seu caràcter informal, amb la qual cosa és més complex reconèixer el seu valor d’aportació.

Un altre element característic té a veure amb el necessari desplaçament entre municipis per participar en la vida associativa. Això, més que com un inconvenient, es concep com una part consubstancial de la vida en aquests territoris, on els desplaçaments són constants per realitzar les activitats quotidianes.

11.2. Clarificació del concepte de voluntariat

Un primer repte que es desprèn de les reflexions recollides en el grup de discussió celebrat a Sort té a veure amb la convivència de diferents formes d’entendre i viure el voluntariat. Sovint es posa l’accent més en allò que defineix el voluntariat indivi- dualment, a cada entitat, que en allò que tenen en comú les diverses entitats i que és transversal en el món no lucratiu. Tot i que el voluntariat a cada entitat s’articula d’acord amb les necessitats dels projectes i les preferències i possibilitats de les persones voluntàries, el rerefons de l’acció voluntària és comú: la transformació social. I aquesta transformació es produeix en les dues parts en el voluntariat, tant en les persones destinatàries de l’activitat com en les que la realitzen.

Ampliar la mirada cap a un concepte de voluntariat més general i que aglutini les diferents realitats pot contribuir a avançar des de la col·lectivitat fins a l’es- sència de la participació. En aquest sentit, el paper d’entitats de segon nivell, nodes associatius i administracions serà clau per fomentar una xarxa que permeti avançar en la reflexió i el coneixement sobre la participació voluntària, què és i què volem que esdevingui. Tot plegat sota el marc d’una llei que defineix el vo- luntariat i recull de manera ordenada quins són els seus àmbits d’actuació, drets i deures, etc., i que es pot treballar des d’una perspectiva propera i adaptada a les diferents realitats.

En aquesta mateixa línia cal apuntar a la necessitat de donar a conèixer la Llei 25/2015 entre aquelles organitzacions sense ànim de lucre que encara no la

116 coneixen, especialment al territori de l’Alt Pirineu i Aran. Però, a la vegada, quan una entitat coneix la llei, els diferents indicadors analitzats apunten que s’aplica adequadament i que se n’informa les persones voluntàries. Sembla, doncs, que el punt de tall es troba entre conèixer la llei o no. I conèixer-la no és només saber que existeix, sinó saber quines implicacions té per a les entitats i les persones voluntàries.

11.3. Gestió de les diferents propostes de voluntariat

També entre les reflexions expressades en la sessió de treball amb entitats, i com a derivada immediata del punt anterior, es va abordar la gestió del voluntariat. D’acord amb les seves característiques, i les de l’entitat d’acollida, les formes de gestió poden variar significativament, així com el seu grau de complexitat. De manera natural es donen diferents ritmes en la participació voluntària: mentre que hi ha entitats que compten amb un voluntariat continuat i estable, dins d’or- ganitzacions amb estructures que permeten gestionar-ho adequadament, altres iniciatives només consideren el voluntariat per a activitats puntuals. En alguns casos conviuen persones voluntàries, associades i remunerades; en d’altres, només hi ha una forma de participació. 11.4. Reconeixement del voluntariat

La demanda de més reconeixement està molt present i estesa, en el conjunt de Catalunya, però també en el cas de l’Alt Pirineu i Aran. Tant les dades quantitatives com qualitatives posen de manifest la necessitat de treballar, tant internament com externament, per tal de posar en relleu el paper del voluntariat. En fer l’anàlisi interna del reconeixement del voluntariat, s’observa que els diferents indicadors apunten a un repte força estès.

Un indicador que es vincula amb el reconeixement del voluntariat té a veu- re amb la percepció d’aquestes respecte al desenvolupament de les activitats. Aquesta s’acostuma a recollir mitjançant una valoració, que pot tenir diferents formats: pot ser una reunió o un qüestionari, o fer-se de manera informal.

El resultat de l’Enquesta de persones voluntàries a l’Alt Pirineu i Aran apunta que el 96% de les persones voluntàries valoren les activitats en les quals partici- pen. Aquesta xifra és 11 punts superior a la mitjana de Catalunya.

Gràfic 70Com fas la valoració de l’activitat?

117

Fem una valoració Fem una reunió informalment de valoració 37% periòdicament 41%

Omplim un qüestionari de valoració final 22%

Font: Enquesta de persones voluntàries 2017 11.5. Més formació del voluntariat

La formació inicial del voluntariat és clau per garantir el coneixement de l’acció i en quins termes es realitzarà. Sovint també és el moment d’introduir els drets i deures de les persones voluntàries. Segons les dades aportades per “El Panorà- mic 2017”, al 26% de persones voluntàries no els ofereixen activitats formatives. Pot ser que les entitats no coneguin la necessitat de formació del seu voluntariat, no coneguin recursos formatius que ja existeixen o no tinguin elaborat un pla de formació que emmarqui l’estratègia formativa vinculada al seu pla de voluntariat. En tot cas, hi ha recursos actualment que poden donar suport a les entitats, con- cretament el Pla de formació de l’associacionisme i el voluntariat de Catalunya i el Servei d’acompanyament, gratuït per a les entitats, impulsats per la DGACC.

Gràfic 71T’han ofert realitzar activitats formatives?

Sí, formació general sobre el voluntariat 13%

118 No 26%

Sí, tant formació general sobre voluntariat com sobre les activitats específiques Sí, formació sobre 7% les activitats específiques que desenvolupen 54%

Font: Enquesta de persones voluntàries 2017 11.6. Foment de la participació igualitària i la diversitat

A partir de les dades s’ha pogut constatar que la participació de les dones, com en el conjunt de Catalunya, sovint presenta taxes de superiors a la dels homes. I això no només en el cas dels òrgans de govern, i per tant en espais de presa de decisió, sinó que també es dona en les bases. El factor explicatiu més probable es vincula amb els àmbits d’activitat que es desenvolupen de manera més accen- tuada a l’Alt Pirineu i Aran. Més de quatre de cada deu entitats estan adreçades a temàtiques vinculades amb la cultura (sobretot cultura popular i tradicional), un àmbit que està molt per sobre del conjunt de Catalunya. En aquest àmbit s’ha detectat més presència d’homes que de dones, i de fet ja acostuma a ser així en el conjunt de Catalunya.

Les dades també han posat sobre la taula com és la participació en termes de diversitat. Per edats és força positiva, ja que les entitats de l’Alt Pirineu i Aran integren tant persones joves com persones grans. Aquest és un element de ri- quesa organitzativa que pot contribuir a la intergeneracionalitat de les activitats, a més de garantir la rotació i el relleu de càrrecs i responsabilitats. A la vegada, però, les dades apunten que hi ha un col·lectiu que no es troba tan representat en les entitats, les persones amb discapacitat. El camí de la transformació social 119 passa necessàriament per considerar les diferents realitats que dibuixen la nos- tra societat i cal fer un exercici d’autoanàlisi per construir entitats més diverses.

12. Realització de l’estudi

12.1. Fitxa tècnica d’“El Panoràmic 2017”

Tipus d’estudi: quantitatiu.

Marc: respostes recollides en el marc d’“El Panoràmic 2017”.

Àmbit: Alt Pirineu i Aran. 121 Univers: organitzacions sense ànim de lucre i grups informals.

Calendari del treball de camp: del setembre del 2017 al desembre del 2017.

Recollida d’informació: aplicació professional per a la recollida de respostes a través de qüestionari en línia amb preguntes tancades, obertes i semiobertes; també qüestionari en plantilla de documents i qüestionari breu.

Dimensió de la mostra: 18 respostes vàlides de l’Alt Pirineu i Aran.

Nivell de l’error:

• Nivell de confiança: 95,5%.

• Variància: p=q=0,5.

• Error màxim admissible: 22,0%.

Tractament de les dades i anàlisi: depuració, recodificació i càlcul de varia- bles; estadística descriptiva, estadística no paramètrica i tècniques de mostreig. 12.2. Fitxa tècnica de l’Enquesta de persones voluntàries 2017

Tipus d’estudi: quantitatiu.

Àmbit: Alt Pirineu i Aran.

Univers: Persones voluntàries participants a través de programes de voluntariat en entitats sense ànim de lucre.

Calendari del treball de camp: del novembre del 2017 al febrer del 2018.

Recollida d’informació: aplicació professional per a la recollida de respostes a través de qüestionari en línia amb preguntes tancades, obertes i semiobertes; també qüestionari en plantilla de documents i recollida telefònica de respostes.

Disseny mostral: mostreig per efecte bola de neu amb control de quotes per territoris (comarques).

Dimensió de la mostra: 57 respostes vàlides de l’Alt Pirineu i Aran.

Nivell de l’error:

• Nivell de confiança: 95,5%.

122 • Variància: p=q=0,5.

• Error màxim admissible: 5,4%.

Tractament de les dades i anàlisi: depuració, recodificació i càlcul de varia- bles; estadística descriptiva, estadística no paramètrica i tècniques de mostreig.

12.3. Fitxa tècnica dels grups de discussió

12.3.1. Data i lloc de realització del grup

El grup va tenir lloc al Casal Cívic de Sort el 21 de febrer de 2018 de 16.00 h a 18.00 h.

12.3.2. Dinàmica de les sessions

Reflexió i debat compartit a partir d’un guió preestablert de preguntes entorn de la realitat del voluntariat i de l’exposició d’un avançament de resultats de l’En- questa de persones voluntàries. 12.3.3. Construcció de la mostra teòrica

La mostra s’ha confeccionat d’acord amb tres variables: territori, àmbit principal d’activitat i grandària de les organitzacions. A la taula següent es pot consultar la construcció de la mostra específica per a l’Alt Pirineu i Aran.

Grup de discussió Acció Social / Comunitàries Formació, educació / Juvenil Ambiental Cooperació, Pau Humans i Drets Civils Drets Cultura Esport

P G P G P G P G P G P G P G

GdD8 P1, P4 P3 P5 P6

P2

12.4. Nota metodològica sobre el càlcul de xifres globals

Un element que caracteritza l’univers de les entitats no lucratives és l’absència 123 de registres actualitzats sobre el total d’entitats que en formen part. Elaborar un registre d’aquest tipus és un exercici complex, ja que es tracta d’un sector molt dinàmic en què constantment es creen noves entitats i d’altres abandonen l’ac- tivitat. Per aquest motiu, cal recórrer a tècniques estadístiques i documentals per establir una xifra aproximada del total d’entitats actives (aquelles que han tingut activitat durant l’any de referència de les dades). La metodologia es realitza de manera continuada en el temps, en cada treball de camp que es porta a terme des de l’Observatori del Tercer Sector, per tal d’anar actualitzant la informació de les entitats i anar nodrint les bases de dades necessàries per establir els totals poblacionals.

Les dades de partida d’“El Panoràmic” procedeixen, en la primera edició, del Fitxer General d’Entitats Ciutadanes de Barcelona, que el 2014 comptava amb prop de 5.500 registres d’associacions de la ciutat. Aquesta informació es va complementar amb altres fonts secundàries procedents d’entitats de segon nivell i també de bases de dades pròpies. Durant les diferents edicions d’“El Panoràmic”, el treball de camp es segmen- ta per territoris, a fi de zonificar el contacte amb entitats. A través d’un mostreig estratificat per aquests territoris s’han anat revisant les fonts de dades existents i comparant-les amb altres estudis precedents. L’estimació del nombre total d’entitats es realitza mitjançant estimadors de regressió, en què la qualitat de la informació recollida en els territoris (o estrats) es considera per al càlcul.

Atès que l’univers és ampli, dinàmic i no necessàriament visible, les dades es tracten des d’una perspectiva multidisciplinària, tot considerant els registres existents, els resultats del treball de camp, la coneixença de la realitat del món no lucratiu al territori i, en darrer terme, la relació directa existent entre nombre d’habitants i entitats. Amb això s’ha pogut establir un interval de confiança del total d’entitats de Catalunya, que s’ha situat entre les 23.000 i les 25.000 entitats, amb el punt mitjà en les 24.000.

Per a l’estimació del total d’entitats segons les vegueries s’ha hagut de treba- llar des d’un canvi metodològic, atès que la demarcació del Penedès és de nova creació i les bases de dades existents no acostumen a incloure-la. En conse- qüència, també s’ha de tenir en compte l’especificitat de la comarca de l’Anoia,

124 actualment dividida entre les vegueries del Penedès i de la Catalunya Central. Amb això, es considera que caldrà anar treballant en el futur per confirmar el pes de les entitats no lucratives del Penedès respecte del conjunt de Catalunya i com afecta aquest pes a les demarcacions vinculades (Catalunya Central i Àmbit Metropolità de Barcelona).

Per a l’establiment d’altres indicadors de dimensió de persones associades i voluntàries s’han emprat tècniques de l’estadística no paramètrica, tot conside- rant les dades obtingudes en la mostra estratificadament per a diferents variables d’interès com són el territori, l’àmbit d’activitat, l’any de constitució i la forma jurí- dica. Les dades s’han treballat amb valors numèrics on prèviament s’ha procedit a l’exclusió de casos atípics (

Davant de qualsevol dubte o comentari es pot contactar amb:

[email protected] 12.5. Fonts consultades

Ajuntament de Vielha. “Història de l’Hospital de Vielha” [en línia]. De Vielha-mija- ran.cat.

Ajuntament de Tremp. “Història de l’Hospital de Tremp” [en línia]. De la web de l’Ajuntament de Tremp.

Arnabat-Mata, R.; Ferré-Trill, X. (2017). “Evolución histórica de los ateneos en Catalunya (1936-1836)”. Historia Contemporánea, núm. 55, p. 383-420.

Fernández, M.; Agudo, R. (2017). Valors i nous aprenentatges en l’associacionisme juvenil. (Col·lecció Papers de Recerca Observatori; 9; segona època).

Fernández, M.; Vidal, P. (2016). El Panoràmic 2015. Recull inicial de dades. Bar- celona: Torre Jussana.

Fernández, M.; Vidal, P. (2017). El Panoràmic 2016. Dades per enfortir les entitats. Barcelona: Torre Jussana.

Fundació Hospital de Puigcerdà. “Història” [en línia]. De la web de la Fundació.

Fundació Sant Hospital. “Història de la Fundació Sant Hospital la Seu d’Urgell” [en línia]. De la web de la Fundació.

Generalitat de Catalunya (2018). Informe de l’associacionisme i el voluntariat a Catalunya 2018. Barcelona: Generalitat de Catalunya. Departament de Tre- ball, Afers Socials i Famílies. 125 Generalitat de Catalunya (2010). “L’àmbit funcional de l’Alt Pirineu i Aran”. Pla Territorial de l’Alt Pirineu i Aran.

Institut d’Estadística de Catalunya. Dades del cens de població [en línia]. De ides- cat.cat. “Llei 25/2015, de 30 de juliol, del voluntariat i del foment de l’associacionisme” (2015). Diari Oficial de la Generalitat de Catalunya, núm. 6930 (7 agost 2015).

Obrador del Tercer Sector Ambiental de Catalunya (2016). Baròmetre 2015 del Tercer Sector Ambiental de Catalunya.

Observatori del Tercer Sector (2007). Bones pràctiques en la gestió del volunta- riat. Barcelona: Fundació La Caixa.

Observatori del Tercer Sector (2009). Manual de gestió del voluntariat. Barcelona: Fundació La Caixa.

Tarraubella, X. (2012). “Punt 1”. A: El Pallars il·lumina Catalunya. 1912-2012 [en línia Enllaç al PDF

Vidal, P. et al. (2006). Els rols de les organitzacions de segon nivell al tercer sec- tor. Barcelona: Observatori del Tercer Sector. (Col·lecció Papers de Recerca OTS; 8). Vidal, P.; Fernández, M. (2013). Anuari 2013 del Tercer Sector Social de Catalunya. Barcelona: Observatori del Tercer Sector i Taula d’Entitats del Tercer Sector Social de Catalunya.

Volunteer Now (2012). As good as they give: providing volunteers with the mana- gement they deserve. Workbook Three. Managing and Motivating Volunteers. United Kingdom: The Building Change Trust.

12.6. L’Observatori del Tercer Sector

L’Observatori del Tercer Sector és un centre de recerca especialitzat en el tercer sector, independent i sense ànim de lucre, que té per objectiu aprofundir i incre- mentar el coneixement d’aquest sector i treballar per a la millora del funcionament de les organitzacions no lucratives. L’Observatori ha elaborat estudis de referència que han contribuït a la millora del tercer sector i a donar visibilitat social.

Neix l’any 2003 com un projecte d’emprenedoria social pioner al país en la recerca especialitzada del tercer sector. Al llarg dels quinze anys de trajectòria, s’ha consolidat com un agent clau de creació i difusió de coneixement del tercer sector. Ha realitzat nombrosos estudis per dimensionar i definir les característi- 126 ques principals del tercer sector, i ha generat reflexió i coneixement en moltes de les àrees clau per a la gestió de les entitats.

Actualment, l’Observatori del Tercer Sector és un centre de referència en la recerca de les organitzacions no lucratives, obert a la col·laboració amb totes aquelles entitats públiques i privades que treballen per desenvolupar coneixe- ment i millorar el tercer sector. L’Observatori del Tercer Sector va contribuir a la creació d’“El Panoràmic” i n’és una de les quatre entitats impulsores juntament amb el CAB, la FPT i la FFG.

12.6.1. Equip

Direcció: Montse Fernández

Treball de camp quantitatiu (Enquesta de persones voluntàries): Enric Carpio, Berta Barquer i Ruth Agudo

Treball de camp qualitatiu: Joaquim Sabater, Montse Fernández i Laia Otero

Disseny de qüestionari i anàlisi estadística: Montse Fernández, Gabriel Amer i Cintia Guerrero Buidatge i anàlisi marc: Joaquim Sabater, Laia Otero i Ruth Agudo

Comunicació i gestió: Laia Otero

Suport a la gestió: Eduard Aragón i Marco Meguele

127

13. Agraïments

Aquest estudi no hauria estat possible sense la col·laboració de les entitats del tercer sector i de la societat civil: associacions, fundacions, federacions i plata- formes que hi han participat en moltes ocasions doblement.

D’una banda, perquè han respost l’enquesta d’“El Panoràmic 2017”, a partir de la qual s’ha pogut obtenir una imatge de la realitat del món no lucratiu a l’Alt Pirineu i Aran. De l’altra, perquè gràcies a moltes d’aquestes organitzacions s’ha pogut contactar amb les persones voluntàries que han participat en l’enquesta que s’ha realitzat als equips voluntaris.

A elles també volem fer-los arribar el nostre agraïment, ja que han aportat in- 129 formació valuosa per aprofundir en el coneixement sobre el perfil de les persones voluntàries, les seves inquietuds i com valoren la seva experiència.

També volem agrair la participació de les persones compromeses amb el voluntariat que han participat en el grup de discussió realitzat a Igualada. Sens dubte, les seves aportacions han estat clau per dotar de discurs i comprensió les dades numèriques.

Així doncs, aquest informe ha recollit moltes aportacions de persones i or- ganitzacions que treballen cada dia per construir una societat més activa, més participativa, més cohesionada, més justa i més solidària.

Gràcies a tothom!