DOCSLIB.ORG

Dades De Residus Municipals De L'àmbit Territorial De L'alt Pirineu I Aran I De

Total Page：16

File Type：pdf, Size：1020Kb

Download full-text PDF Read full-text
Dades De Residus Municipals De L'àmbit Territorial De L'alt Pirineu I Aran I De DADES DE RESIDUS MUNICIPALS 2018 LLEIDA-ALT PIRINEU Alt Urgell, Alta Ribagorça, Cerdanya, Garrigues, Noguera, Pallars Jussà, Pallars Sobirà, Pla d’Urgell, Segarra, Segrià, Urgell i Val d’Aran PRINCIPALS MAGNITUDS LLEIDA - ALT PIRINEU • L’any 2018 s’han generat 206.409 t de residus municipals, un 4,4% més que a l’exercici de 2017. • La generació per capita s’ha situat en 1,30 kg/hab.xdia millorant respecte l’any 2017 que es va situar en 1,25 kg/hab.xdia. • La recollida selectiva bruta ha estat de 76.408 t, un 11,4% més que a l’exercici de 2017, i es situa en el 37,02%. • Les quatre fraccions principals de recollida selectiva (orgànica, vidre, paper i cartró i envasos) creixen respecte l’any anterior. Les que més han crescut han estat la dels envasos (20,9%) i el paper i cartró (14,8%) seguides de l’orgànica (7,0%) i del vidre (5,6%). GENERACIÓ DE RESIDUS MUNICIPALS • Comarca que genera més residus per capita: la Val d’Aran (848,20 kg/hab./any). • Comarques amb més generació de residus que la mitjana de Catalunya (523,36 kg/hab./any): la Val d’Aran, el Pallars Sobirà, la Cerdanya i l’Alta Ribagorça. • Comarca que genera menys residus per capita: les Garrigues (405,85 kg/hab./any). RECOLLIDA SELECTIVA BRUTA (RSB) • Comarca que fa més recollida selectiva (RSB): el Pallars Sobirà (57,29 %). • Comarca que fa menys recollida selectiva (RSB): la Cerdanya (24,86 %). • La mitjana de RSB de les comarques de la demarcació Lleida-Alt Pirineu és de 37,02 %, encara lluny de l’objectiu UE del 50% de reciclatge (2020). • Cinc comarques (l’Alta Ribagorça, el Pla d’Urgell, l’Alt Urgell, la Segarra i el Pallars Sobirà) superen la mitjana catalana de RSB (41,76 %). • Totes les comarques, a excepció de la Cerdanya i la Val d’Aran, fan més recollida selectiva (% RSB) el 2018, en comparació amb el 2017. Objectiu 2020 = 50% Mitjana Catalunya 2018 = 41,76% RECOLLIDA SELECTIVA BRUTA (RSB) FORM • Comarca que recull més Fracció Orgànica dels Residus Municipals per capita (FORM): el Pallars Sobirà, amb 91,78 kg/hab./any (RSB). • Comarca que recull menys FORM: la Cerdanya, amb 17,08 kg/hab./any. • Totes les comarques excepte la Cerdanya, la Val d’Aran, el Pallars Jussà, el Segrià i les Garrigues superen la mitjana de la demarcació (50,19 kg/hab./any). • L’Alta Ribagorça, la Noguera, el Pla d’Urgell, l’Alt Urgell, la Segarra i el Pallars Sobirà superen la mitjana de Catalunya (53,66 kg/hab./any). RECOLLIDA SELECTIVA BRUTA (RSB) PAPER I CARTRÓ • Comarca que recull més paper i cartró per capita: l’Alta Ribagorça, amb 65,93 kg/hab./any (RSB). • Comarca que recull menys paper i cartró: la Noguera, amb 17,28 kg/hab./any (RSB). • El Pallars Jussà, la Cerdanya, la Val d’Aran, l’Alt Urgell, el Pallars Sobirà i l’Alta Ribagorça superen la mitjana de la demarcació (34,06 kg/hab./any). • La Cerdanya, la Val d’Aran, l’Alt Urgell, el Pallars Sobirà i l’Alta Ribagorça superen la mitjana de RSB de paper i cartró de Catalunya (41,37 kg/hab./any). RECOLLIDA SELECTIVA BRUTA (RSB) VIDRE • Comarca que recull més vidre per capita: la Val d’Aran, amb 52,09 kg/hab./any (RSB). • Comarca que recull menys vidre: el Segrià, amb 16,40 kg/hab./any (RSB). • Només la Segarra, el Pallars Jussà, l’Alt Urgell, l’Alta Ribagorça, la Cerdanya, el Pallars Sobirà i la Val d’Aran superen la mitjana de la demarcació (21,12 kg/hab./any) i de Catalunya (25,27 kg/hab./any). RECOLLIDA SELECTIVA BRUTA (RSB) ENVASOS LLEUGERS • Comarca que recull més envasos lleugers per capita: el Pallars Sobirà, amb 39,67 kg/hab./any (RSB). • Comarca que recull menys envasos lleugers: la Noguera, amb 13,35 kg/hab./any (RSB). • Excepte la Noguera, les Garrigues, el Segrià, l’Urgell i la Val d’Aran, totes les comarques superen la mitjana de la demarcació (18,95 kg/hab./any). • El Pla d’Urgell, la Cerdanya, la Segarra, l’Alt Urgell, l’Alta Ribagorça i el Pallars Sobirà superen la mitjana de Catalunya (20,94). RECOLLIDA SELECTIVA NETA (RSN) La RSN es calcula restant de la RSB els impropis de les diferents fraccions i de les fraccions que no hi ha caracteritzacions només s’inclou la part que es destina a valorització material. • L’Alta Ribagorça, el Pla d’Urgell, la Segarra, l’Alt Urgell i el Pallars Sobirà tenen una recollida selectiva (RSN) més gran que la mitjana de Catalunya (33,16%) • La Cerdanya, la Noguera, la Val d’Aran, el Segrià i les Garrigues són les comarques que estan per sota de la mitjana de RSN de la demarcació (30,11%) Resultats de recollida selectiva a nivell municipal MILLORS RESULTATS DE RSB segons mida dels municipis Municipis amb major recollida selectiva bruta: Menys de 1.000 habitants Entre 1.000 i 5.000 hab. Entre 5.000 i 15.000 hab. MILLORS RESULTATS DE RSB segons mida dels municipis Entre 15.000 i 60.000 hab. Més de 60.000 habitants MUNICIPIS A LA CUA DE LA RECOLLIDA SELECTIVA, DEMARCACIÓ LLEIDA-ALT PIRINEU Municipis que han de fer esforços per incrementar la recollida selectiva: .
Load more

Recommended publications
  • La Catalunya De 9 Vegueries (En 4 Províncies)
    La Catalunya de 9 vegueries (en 4 províncies) L’ordenació (física ) i l’organització (institucional) territorial de Catalunya són dues matèries diferents. Del tot diferents però, si no comparteixen el mateix mapa la situació es complica molt. Ambdues formen part de la idea de país i la seva claredat és un motiu d’identitat col·lectiva. A Catalunya tenim províncies, comarques, àrea metropolitana i previsió de vegueries, a part d’algunes mancomunitats, totes elles administracions locals de segon grau. No és poc i un dels problemes del país és disposar d’un mapa de si mateix que permeti entreveure un projecte clar de futur (ordenació) i una acció de govern, representació i participació (organització) amb prou consens i amb unes administracions molt més simples, econòmics i competents. En els darrers temps, s’ha partir de 7 demarcacions per a efectes estadístics i de planejament territorial amb la voluntat de fer-ne gradualment vegueries. Aquesta opció, mai no discutida sinó fins al final del mandat del tripartit amb la nova llei de vegueries (2010), ha portat a un fracàs per la manca de consens. La situació ha dut a una contradicció i complexitat per la sobre posició sense model de comarques, àrea metropolitana i vegueries, fet agreujat particularment en l’àmbit més poblat i segurament més difícil de Catalunya. No és aquest un problema menor sinó un embolic que caldria resoldre en termes de molt consens. Per començar, caldria fer coherent la visió d’un país amb províncies i amb comarques. I a aquestes alçades, pensar que les províncies no són res respectable és molt agosarat, car són molt més que una decisió del segle XIX.
    [Show full text]
  • LO COGULLÓ DE TURP Alt Urgell / Solsonès La Serra De Turp És Un
    LO COGULLÓ DE TURP Alt Urgell / Solsonès La Serra de Turp és un massís calcari al marge esquerre del Segre, a gregal d’Oliana. És límit comarcal i fa de termenal entre diversos municipis: Fígols i Alinyà, Oliana, Coll de Nargó (Alt Urgell) i Odèn (Solsonès). El punt més alt és Lo Cogulló que gaudeix d’una dilatada perspectiva sobre els Pirineus i Prepirineus. Com altres serralades prepirinenques, mostra formes suaus per la banda septentrional, contraposades a unes parets meridionals abruptes i encinglerades. S’hi pot pujar per migdia, des de Llinars. És el camí més curt. Però també pel nord, des del riu de Perles per on, a banda de més llargària, cal superar un major desnivell. Des de Llinars pel coll de la Coma. Retorn per la carena i les Anoves. Distància 13 km Desnivell acumulat 822 m Nivell de dificultat moderat Data 24 de gener de 2010 Cartografia Editorial Alpina. Muntanya d’Alinyà (1:25000) Punts per a GPS http://ca.wikiloc.com/wikiloc/view.do?id=708424 Com que des de Llinars l’excursió resulta curta, us proposo un recorregut més llarg, seguint bona part de la carena de la serra i baixant a Sant Joan de les Anoves. Vaig realitzar aquest itinerari amb l’UEC Anoia, guiats per en Josep Baldelló, que l’havia fet abans juntament amb el Peio Marsol, seguint una ressenya de la col·lecció Llibre de Motxilla. No té cap pas problemàtic però, malgrat la curta llargària, cal emprar-hi bona estona perquè transita sense camí per un sotabosc molt dens.
    [Show full text]
  • Naturbanization and Local Development in the Mountain Areas of the Catalan Pyrenees
    Naturbanization and local development in the mountain areas of the Catalan Pyrenees A. F. Tulla, M. Pallares-Barbera & A. Vera Geography Department, Universitat Autònoma de Barcelona ABSTRACT: A process of urbanization has developed around the alpine ski resorts and the Natural Protected Areas (NPA). There are also processes of abandonment of settlement populations and mountain cultures by the disappearance of traditional economic activities. This entails a contradiction: the natural features of a territory can facilitate naturbanization, but it can also deteriorate the natural and socioeconomic environment of the territory. Local development, in the mountainous areas of Europe, can be explained by the existence of comparative advantages with regard to urban areas. In the Catalan Pyrenees, the theory of comparative advantage and the use of the territorial embeddedness theory enable us to demonstrate that, in the future, this short term analysis will have to be replaced by longer term analyses that also take into account environmental, social and cultural externalities. 1INTRODUCTION: NATURBANIZATION VS URBAN SPRAWL IN EUROPE Many concepts and theories attempt to explain urban expansion in rural areas or in the urban fringe (Pacione 1984), but processes of urbanization in alpine ski resorts, close to Natural Protected Areas (NPA), have not been seriously analysed. This chapter develops the conceptualization and redefinition of these areas through an analysis of the economic geography of new developments in the fringe of natural protected areas in the Catalan Pyrenees. Framed as part of a research project conducted by our group, we intend to identify and evaluate the effects on the territory of tourism and new activities, which are attracted by the quality of the landscape and environment, and the perception of freedom included in the natural aspects of these territories.
    [Show full text]
  • L'alt Pirineu I Aran, Un Territori Poc Poblat, Que
    Any 2014 - Informe 2 L’ALT PIRINEU I ARAN, UN TERRITORI POC POBLAT, QUE NO ABANDONAT La població és un dels principals indicadors utilitzats a l’hora de mesurar el desenvolupament socioeconòmic d’un territori. En aquest sentit, les dades del Pirineu respecte a les de Catalunya han palesat sempre una situació de fort desequilibri entre les terres de muntanya i les del litoral. La feblesa demogràfica ha estat una constant pirinenca, que, analitzada en clau interna, ha suposat en determinats moments una greu amenaça cap a la desertització del territori, a banda de fer extremadament complexa la prestació de serveis i la gestió municipal. En les següents ratlles posem el focus en la situació de la població sobre el territori, és a dir, en el poblament i, en concret, en la distribució dels nuclis 1 d’acord amb les dades del Nomenclàtor de 2013. Això ens ajudarà a valorar si s’ha frenat el perill d’abandonament i, en definitiva, a entendre millor la realitat socioeconòmica de l’Alt Pirineu i Aran. Accediu amb un clic al mapa de l’Alt Pirineu i Aran Aquesta curiosa imatge és la que es configura a partir de la localització en el territori dels nuclis de població de l’Alt Pirineu i Aran. Sense més límits que els perimetrals i a manca dels referents comarcals, l’ull (bé, almenys el dels autors), es fixa en una 1 D’acord amb el Nomenclàtor de l’INE, s’entén per nucli de població un conjunt d’almenys deu edificacions que estan formant carrers, places i altres vies urbanes.
    [Show full text]
  • Informe De L'associacionisme I El Voluntariat Al Penedès
    INFORME DE L’ASSOCIACIONISME I EL VOLUNTARIAT AL PENEDÈS ACCESSIBLE © Departament de Treball, Afers Socials i Famílies, 2020 Direcció General d’Acció Cívica i Comunitària Passeig de Taulat, 266-270 08019 Barcelona 1a edició electrònica: abril de 2021 Estudi dirigit per la Sub-direcció General de Cooperació Social i Voluntariat i elaborat per l’Observatori del Tercer Sector i la Societat Civil. Equip de redacció: Montse Fernández (coord.), Cintia Guerrero i Laia Otero Disseny i maquetació: Entitat Autonoma del Diari Oficial i de Publicacions Avís legal: aquesta obra està subjecta a una llicència de Reconeixement - No Comercial - Sense Obres Derivades 4.0 de CreativeCommons. Se’n permet la reproducció, distribució i comunicació pública sempre que es reconeguin l’autoria i l’editor i no se’n faci un ús comercial. No és permesa la transformació d’aquesta obra per generar una nova obra derivada (text complet de la llicència). Podeu trobar aquesta i les altres obres que ha publicat el Departament de Treball, Afers Socials i Famílies al nostre catàleg de publicacions. Contingut 1. Presentació ............................................. 13 2. Introducció ............................................. 15 2.1. Informe de l’associacionisme i el voluntariat a Catalunya ........ 15 2.2. Informe de l’associacionisme i el voluntariat al Penedès ........ 17 3. Diferents realitats associatives al territori ....................... 19 4. L’associacionisme al Penedès. Breu recorregut històric ............ 21 5. L’actual context demogràfic actual al Penedès ................... 27 5.1. Configuració política del territori .......................... 27 5.2. Distribució de la població ............................... 28 5.3. Característiques demogràfiques .......................... 29 6. Les organitzacions sense ànim de lucre al Penedès .............. 33 6.1. Xifres principals ......................................
    [Show full text]
  • L'alt Urgell 1.- Recursos Turístics 2.- Productes Turístics 1.- Recursos Turístics
    Inventari Turístic. L'ALT URGELL 1.- RECURSOS TURÍSTICS 2.- PRODUCTES TURÍSTICS 1.- RECURSOS TURÍSTICS TIPOLOGIA DE TURISME RECURSOS TURÍSTICS LOCALITZACIÓ NATURA/ESPAIS NATURALS Serra de Boumort Diverses poblacions NATURA/ESPAIS NATURALS Serra de Carreu-Sant Corneli Diverses poblacions NATURA/ESPAIS NATURALS Serra de Prada-Castellàs Diverses poblacions NATURA/ESPAIS NATURALS Serra de Turp i Mora Condal-Valldan Diverses poblacions NATURA/ESPAIS NATURALS Serra del Verd Diverses poblacions NATURA/ESPAIS NATURALS Serres del Cadí-el Moixeró Diverses poblacions NATURA/ESPAIS NATURALS Serres d'Odèn-Port del Comte Diverses poblacions NATURA/ESPAIS NATURALS Tossa Plana de Lles-Puigpedrós Diverses poblacions NATURA/ESPAIS NATURALS Alt Pirineu Diverses poblacions NATURA/ESPAIS NATURALS Beneïdor Diverses poblacions NATURA/ESPAIS NATURALS Serra d'Aubenç i Roc de Cogul Diverses poblacions NATURA/ESPAIS NATURALS Ribera Salada Diverses poblacions NATURA/AIGUA/TERMAL Aigües termals Pont de Bar NATURA/AIGUA Riu Segre i afluents Diverses poblacions NATURA/AIGUA Parc del Valira La Seu d'Urgell NATURA/AIGUA Platja fluvial d'Ogern Bassella NATURA/AIGUA Pantà d'Oliana Oliana NATURA/AIGUA Embassament de Rialb Oliana i Bassella NATURA/AIGUA Riu de Reixà Oliana NATURA/AIGUA Riu de la Flor Oliana NATURA/AIGUA Riu de la Mora Comtal Oliana NATURA/AIGUA Segla del Molí Oliana NATURA / AIGUA Cua de l'Embassament d'Oliana Coll de Nargó, Fígols i Alinyà NATURA/AIGUA Basses del Codó Coll de Nargó NATURA/AIGUA Font Freda Coll de Nargó NATURA/ARBRES CENTENARIS Boix de Boscalt
    [Show full text]
  • Anàlisi Del Potencial Fotovoltaic I Eòlic De Les Terres De Lleida, Pirineu I Aran 0 Índex
    Anàlisi del potencial fotovoltaic i eòlic de les Terres de Lleida, Pirineu i Aran 0 Índex 1 Introducció i objectius 2 Metodologia: sobre terreny ( solar i eòlica) sobre coberta 3 Resultats: potencial fotovoltaic i potencial eòlic 4 Resultats: balanços elèctrics i autosuficiència 5 Conclusions 1 Introducció i objectius TRANSICIÓ ENERGÈTICA A CATALUNYA Model energètic centralitzat Model energètic descentralitzat i distribuït Renovables únicament 5% energia 2050 100% renovable AVUI primària total Sobirania energètica Alta dependència externa DESPLEGAMENT MASSIU DE RENOVABLES 2 Metodologia potencial sobre terreny ( solar) + Potencial sobre terreny Potencial sobre (en sòl no urbanitzable) coberta (en sòl urbà) 2 Metodologia potencial sobre terreny Metodologia gràfica potencial sobre terreny 2 Metodologia potencial sobre terreny Criteris de filtratge per determinar emplaçaments aptes SNU (i) Àrees humides i aiguamolls Àrees d’interès geològic Per Àrees de protecció per habitats d’avifauna Ambientals, restriccions territorials I Legals/ urbanístics Espais naturals de protecció especial polítiques Zones subjectes a protecció territorial Zones amb planejament urbanístic incompatible* * Considerant el planejament del Mapa Urbanístic de Catalunya, no el planejament específic municipal 2 Metodologia potencial sobre terreny Criteris de filtratge per determinar emplaçaments aptes SNU (ii) Emplaçament Accessibilitat Pendents Tècnics Perfil orogràfic Orientacions Climatològics Irradiació 2 Metodologia potencial sobre terreny Relació de variables d’anàlisi
    [Show full text]
  • High Coverage COVID-19 Mrna Vaccination Rapidly Controls SARS-Cov-2 Transmission in Long-Term Care Facilities
    medRxiv preprint doi: https://doi.org/10.1101/2021.04.08.21255108; this version posted April 13, 2021. The copyright holder for this preprint (which was not certified by peer review) is the author/funder, who has granted medRxiv a license to display the preprint in perpetuity. It is made available under a CC-BY-NC-ND 4.0 International license . High coverage COVID-19 mRNA vaccination rapidly controls SARS-CoV-2 transmission in Long-Term Care Facilities Pablo M De Salazar1,# , Nicholas Link, BA2-5,#, Karuna Lamarca6, Mauricio Santillana1,3-5 1. Center for Communicable Disease Dynamics, Department of Epidemiology, Harvard TH Chan School of Public Health, Boston, United States 2. Department of Biostatistics, Harvard TH Chan School of Public Health, Boston, MA 3. Machine Intelligence Lab, Boston Children’s Hospital, Boston, United States 4. Computational Health Informatics Program, Boston Children’s Hospital, Boston, United States 5. Department of Pediatrics, Harvard Medical School, Harvard University, Boston, United States 6. Home Hospitalization Unit, Department of Infectious Diseases, Dos de Maig Hospital, Universitat Autònoma de Barcelona, Barcelona, Spain # Both authors contributed equally to this work Abstract Residents of Long-Term Care Facilities (LTCFs) represent a major share of COVID-19 deaths worldwide. Information on vaccine effectiveness in these settings is essential to improve mitigation strategies, but evidence remains limited. To evaluate the early effect of the administration of BNT162b2 mRNA vaccines in LTCFs, we monitored subsequent SARS-CoV-2 documented infections and deaths in Catalonia, a region of Spain, and compared them to counterfactual model predictions from February 6th to March 28th, 2021, the subsequent time period after which 70% of residents were fully vaccinated.
    [Show full text]
  • Els Usos Lingüístics a Les Terres De Ponent, L'alt Pirineu I L'aran. EULP
    Els usos lingüístics a les Terres de Ponent, l’Alt Pirineu i l’Aran EULP 2018 Enquesta d’usos lingüístics de la població Departament de Cultura. Direcció General de Política Lingüística Institut d’Estadística de Catalunya Enquesta d’usos lingüístics a la població 2018 . Enquesta de periodicitat quinquennal duta a terme pel Departament de Cultura, mitjançant la Direcció General de Política Lingüística, i per l’Institut d’Estadística de Catalunya (Idescat) . Aquests resultats són els de la quarta edició de l’enquesta que ja compta amb una sèrie de 15 anys. La mostra efectiva és de 8.780 persones majors de 15 anys distribuïdes per tot el territori de Catalunya. Recollida a través d’Internet, de contactes telefònics i visites presencials. Mostra representativa per l’Aran. Té la finalitat de conèixer la identificació lingüística i els usos del català i altres llengües oficials i no oficials a Catalunya en els diversos espais de relació personal. EULP 2018. DIRECCIÓ GENERAL DE POLÍTICA LINGÜÍSTICA. INSTITUT D’ESTADÍSTICA DE CATALUNYA Enquesta d’usos lingüístics a la població 2018 . Enguany, la mostra teòrica de l’EULP ha estat ampliada fins les 9.000 persones amb un error del 1,03% per resultats globals amb un interval de confiança del 95,5%. - Mostra efectiva: 8.780 persones. Taxa de resposta 97,6%. - Significativitat territorial: 7 àmbits del Pla territorial, 8 zones en l’Àmbit Metropolità (Barcelona, l’Hospitalet, Barcelonès nord, Baix Llobregat nord, Baix Llobregat sud, Vallès Occidental, Vallès Oriental i Maresme) i l’Aran. EULP 2018. DIRECCIÓ GENERAL DE POLÍTICA LINGÜÍSTICA. INSTITUT D’ESTADÍSTICA DE CATALUNYA Enquesta d’usos lingüístics a la població 2018 .
    [Show full text]
  • Determinants of Waste Generation Per Capita in Catalonia (North-Eastern Spain): the Role of Seasonal Population
    European Journal of Sustainable Development (2016), 5, 3, 489-504 ISSN: 2239-5938 Doi: 10.14207/ejsd.2016.v5n3p489 Determinants of waste generation per capita in Catalonia (North-eastern Spain): the role of seasonal population Òscar Saladié1 Abstract Seasonal population is not taken into account in waste management policies and regional differences in waste generation per capita are magnified. Here I analyze the differences among the Catalan counties (North-eastern Spain) and I compare the results if seasonal population is added or not to the resident people. Waste generation per capita in tourist areas is overestimated and actually the differences among the counties are lower than those indicated in the official data. Only reliable data will allow determining the reasons of differences in waste generation per capita and stablishing more precise objectives in waste management policies. There is a positive correlation between municipal waste generation per capita and the services sector’s contribution to GDP, a negative correlation with the percentage of population over 64 and no correlation with income per capita. Finally, taking into account territorial factors, the lowest waste generation per capita corresponds to counties with very low population densities located in inland Catalonia. Key words: Municipal waste management, seasonal population, determinants of waste generation per capita, Catalonia 1. Introduction There are broad typologies of waste, all with varying behaviour related to environmental agents, potential evolution over time and impacts on environment and human health. The natural ecosystem’s capacity to receive and incorporate waste is limited, and exceeding it can become a serious environmental problem. Waste can be harmful to human health and animal and plant life and may also affect soil, ground water and air quality, including global warming and inadequate management can compromise the sustainability of our development.
    [Show full text]
  • [email protected] Pàgina 1/8 AJUTS AL PRÀCTICUM ODISSEU 2017-2018 Ofertes Disponibles
    AJUTS AL PRÀCTICUM ODISSEU 2017-2018 Ofertes disponibles Actualització: 02/05/2018 Agrònoms Màrqueting, ADE, Dret, Forestal, Posició de pràctiques Empresa Comarca Turisme Enginyeries Arquitectura comunicació, Ciències Socials Econòmiques Ciències publicitat naturals CONSORCI D'ATENCIÓ PERSONES DE L'ALT Tècnica de suport al treball social dins els serveis socials bàsics Alt Urgell URGELL Gestió de documentació administrativa i financera a l'empresa Iniciatives Alt Urgell, S.A. Alt Urgell IAUSA Departament de Comunicació Ajuntament de la Seu d'Urgell Alt Urgell Suport al Servei d'Ensenyament. Projecte Entorn d'Aprenentatge a Ajuntament de la Seu d'Urgell Alt Urgell la Seu d'Urgell Assistència a Secretaria (redacció documents jurídics i compliment Ajuntament de la Seu d'Urgell Alt Urgell de normativa transparència) Auxiliar de biblioteca Ajuntament de la Seu d'Urgell Alt Urgell Suport en la gestió de les actuacions, serveis i activitats de AJUNTAMENT DE LA SEU D'URGELL Alt Urgell promoció de la ciutat Suport en tasques de marqueting i comunicació ACERTEC Berguedà Arquitecte , Enginyer o deliniant per a Oficina tècnica ACERTEC Berguedà Recepció i desenvolupament d'activitats al càmping COMPLEX TURÍSTIC L'HOSTALET, SL Berguedà Oficina de turisme AJUNTAMENT ALP Cerdanya Auxiliar administratiu AJUNTAMENT DE DAS Cerdanya Col·laboració en la posada en valor dels camins i senders de la Consell Comarcal de la Cerdanya Cerdanya Cerdanya Tasques de suport al programa Treball als Barris de dinamització Ajuntament de Montblanc Conca
    [Show full text]
  • La Realitat Juvenil a CATALUNYA Observatori Català De La Joventut
    La realitat juvenil a CATALUNYA Observatori Català de la Joventut Índex Presentació 1 Autors de l’estudi 2 1 Introducció 3 2 Plantejament de l’estudi 4 2.1 Finalitat de l’estudi 4 2.2 La problemàtica i el seu tractament metodològic 4 2.3 Les tècniques utilitzades i la seva funció en la recerca 5 2.3.1 Explotació de treballs i estudis ja realitzats 5 2.3.2 Explotació de dades estadístiques 6 2.3.3 Explotació dels grups de discussió 6 2.3.4 Explotació d’entrevistes personals 7 2.4 Estructura dels informes 8 3 Context socioeconòmic 9 3.1 Localització 9 3.2 Distribució de la població 9 3.3 El territori 14 3.4 Economia, activitat i treball 17 3.5 Educació 20 3.6 Habitatge 24 3.7 Salut 27 3.8 Recursos culturals 30 4 La realitat dels joves 31 4.1 Emancipació 31 4.1.1 Educació 31 4.1.2 Treball 43 4.1.3 Habitatge 58 4.1.4 Salut 63 4.1.5 Cultura i estils de vida 67 4.2 Participació 70 4.3 Cohesió social i equilibri territorial 72 5 Síntesi i conclusions 99 5.1 Emancipació 99 5.2 Participació 104 5.3 Cohesió social i equilibri territorial 105 6 Bibliografia 109 7 Annexos 110 Annex 1. Notes metodològiques 110 Annex 2. Índex de taules estadístiques 120 Annex 3. Taules estadístiques complementàries 123 Presentació Ens complau presentar La realitat juvenil a Catalunya, el darrer informe elaborat a partir dels resultats de l’estudi territorial sobre les persones joves catalanes.
    [Show full text]