DOCSLIB.ORG

Cerdanya Pallars Sobirà Alt Urgell

Total Page：16

File Type：pdf, Size：1020Kb

Download full-text PDF Read full-text
Cerdanya Pallars Sobirà Alt Urgell Pont de Rei Canejan França Les França Andorra Bossòst Port de Guiló Port de Perafita Estany Val d'Aran Montgarri Romedo de Baix Andorra Estanys de la Pera Es Bòrdes Eth Garona 03 01 Salardú Pla de Beret 02 04 Betren Cerdanya Vielha Baquèira RUTA01: VAL D’ARAN –ALTA RIBAGORÇA Arties Port dera Bonaigua Aransa ITINERARIO 01: ETH PÒNT DE REI - PONT DE SUERT Pantà de la Tavascan Coll de Pimés Torrassa Les Valls ETH PÔNT DE REI - CANEJAN - LES - BOSSÒST - ES BÒRDES Túnel de Vielha Vall de Cardós de Valira - VIELHA - TÚNEL DE VIELHA - SENET - VILALLER - PONT DE SUERT Lles de Cerdanya (TODO EN COCHE) Ribera Bescaran La Noguerade Pallaresa Cardós ITINERARIO 02: VIELHA - MONTGARRI Pallars Alt Urgell VIELHA - BETREN - ESCUNHAU - CASARILH - GARÒS PARC NACIONAL Pantà de Baserca D'AIGÜESTORTES - ARTIES - SALARDÚ - TREDÒS - BAQUEIRA - I ESTANY DE Sobirà Estamariu *PLA DE BERET - *MONTGARRI. (*TRAMO EN 4X4) SANT MAURICI Montellà Senet i Martinet ITINERARIO 03: VIELHA - BONAIGUA PARC NATURAL urante los años de la Segunda Guerra Mun- VIELHA - BETREN - ESCUNHAU - CASARILH - GARÒS - ARTIES RUTA 02: PUERTO DE GUILÓ - SORT - SALARDÚ - TREDÒS - BAQUEIRA - PUERTO DE LA BONAIGUA La Noguera Ribagorçana Alta Llavorsí DEL CADÍ-MOIXERÓ PUERTO DE GUILÓ - LAGO DE ROMEDO DE BAIX - RUTA 03: COLL DE PIMÉS - LA SEU D'URGELL RUTA 04: PERAFITA - MARTINET Ribagorça CABAÑA DE LLURRI - CABAÑA DE LA BORDA - BOAVI- dial (1939-1944) miles de judíos atravesaron COLLADO DE PIMÉS - BESCARAN - ESTAMARIU PARC NATURAL Vilaller MONTALTO - BORDAS D'ARTAMONT - TAVASCAN PUERTO DE PERAFITA - LAGOS DE LA PERA SERRA DEL CADÍ D - RIBERA DE CARDÓS - LLAVORSÍ - RIALP - SORT Rialp - LA SEU D’URGELL DEL CADÍ-MOIXERÓ - ARANSA - LLES - MARTINET los Pirineos huyendo de la persecución a la que esta- Val d’Aran y SERRA DEL CADÍ El Pont Sort de Suert ban sometidos en la Europa ocupada por los nazis. El Alta Ribagorça Pallars Sobirà Alt Urgell Cerdanya Holocausto afectó a seis millones de judíos europeos. La Val d’Aran fue una de las principales vías de entrada de refugiados tanto a través La principal ruta de evasión de los refugiados judíos que huían desde el departa- El Alt Urgell fue la principal vía de penetración de los refugiados judíos proce- Cientos de judíos llegaron clandestinamente a la Cerdanya desde el Principado del punto aduanero de Eth Pònt de Rei como mediante los caminos de montaña que mento francés de Ariège partía de Aulus-les-Bains y llegaba al Pallars Sobirà por dentes del Principado de Andorra por medio, fundamentalmente, de los caminos de Andorra a través de los collados de Claror, Perafita, la Portella o Vallcivera. Muchos de los que consiguieron huir, originarios de provienen de los departamentos franceses de Haute-Garonne y Ariège y que llegan la montaña de Lladorre, a través del puerto de Guiló. Las cabañas de los pastores de montaña que conducían al actual municipio de Les Valls de Valira. Andorra Su objetivo era dirigirse a Barcelona a través de la sierra del Cadí, La Seu d’Urgell a Es Bòrdes, Bossòst, Bausen, Les, Canejan o Montgarri. Posteriormente se dirigían y las bordas de la montaña de Lladorre fueron utilizadas para descansar por los fue uno de los epicentros del paso de evadidos que tenían como objetivo llegar a o el valle del río Llobregat. Alemania, Austria, Polonia, Holanda, Bélgica o Fran- hacia el sur a través del puerto de la Bonaigua o accediendo a pie a la Alta Ribagorça. refugiados después de duras caminatas y de ser permanentemente perseguidos. Barcelona cruzando la sierra del Cadí o desde La Seu d’Urgell. Allí actuaron con Cerdanya La mayoría, sin embargo, fueron detenidos por la Guardia Civil, que patrullaba Alt Urgell gran eficacia distintas redes de evasión. Entre los diversos itinerarios utilizados se Se ha señalizado el itinerario que partía de Escaldes Engordany (Andorra) y cru- cia, cruzaron los puertos de montaña del Pirineo de todos los caminos procedentes de Francia. El itinerario señalizado comienza en ha señalizado el que partía de la Rabassa y llegaba a Bescaran después de pasar zaba a través del collado de Perafita. Una vez en Cataluña, se bajaba hasta los el puerto de Guiló (2.371 m), desde donde se baja hasta el lago Romedo de Baix. la collada de Pimés y las bordas de Pudovern. Posteriormente se dirige a Estamariu lagos de la Pera y, posteriormente, se iba a Aransa, Lles, Travesseres y Martinet. Lleida en evasiones épicas, desafiando la vigilancia a Después de pasar por la cabaña de Llurri, se llega a la cabaña del Pla de la Borda, y llega a La Seu d’Urgell a través del barrio de Sant Antoni. Se trataba de la ruta más corta entre Andorra y la Cerdanya, atravesando gran- en Boavi, y de allí, siguiendo el curso del río de Lladorre, al pueblo de Tavascan, des extensiones de bosque, lo que facilitaba poder pasar de forma clandestina. uno y otro lado de la frontera, la climatología, las nie- antes de continuar hacia el sur por Ribera de Cardós, Llavorsí, Rialp y Sort. Pallars Sobirà Perseguidos y Salvado s ves perpetuas PUNTOS DE INTERÉS SEÑALIZADOS © Xavier Gómez. Lago de la Ratera. Parque Nacional Aigüestortes. PUNTOS DE INTERÉS SEÑALIZADOS Aransa para la práctica del contra- varias rutas que seguían los y la dureza Tavascan que cruzaron hasta el valle Sort Situada a 1.470 metres de bando, durante la Segunda ríos Segre y Llobregat o atra- PUNTOS DE INTERÉS SEÑALIZADOS de Cardós con la ayuda de Tavascan era el primer pue- En el Hotel Pessets de altitud, es la primera pobla- Guerra Mundial tuvieron vesaban la sierra del Cadí. del recorrido. guías se alojaron en el hotel blo en la vertiente catalana Sort se alojaron decenas ción después de haber cru- protagonismo como lugar También había un cuartel de Eth Pònt de Rei Portilhon y el Còth de Puerto de la Bonaigua de Ribera de Cardós. de la ruta que procedía del de judíos que habían sido zado el paso fronterizo. de huida para los persegui- la Guardia Civil, adonde eran Su objetivo El punto aduanero de Eth Baretja, de distintas rutas A través del puerto de la valle de Garbet, en Ariège. trasladados a Sort. La Cruz dos en la Europa en guerra. conducidos los detenidos por Pònt de Rei se convirtió en procedentes de la ciudad Bonaigua transitaba la única La Guardia Civil patrullaba Llavorsí Roja y el American Joint las dotaciones que patrulla- Lles era buscar el lugar de llegada de aque- francesa de Luchón. En el carretera de salida de la Val todos los caminos proce- Llavorsí, por su situación Distribution Committee se Martinet ban los caminos próximos a año 1943, en el puerto de Eth En Lles confluían varios llos que pretendían entrar d'Aran hacia el sur. Por esta dentes de Francia y detuvo estratégica dentro del Pallars hacían cargo de los gastos Martinet era el lugar desde la frontera andorrana antes Portilhon se detuvo a más itinerarios que llegaban a refugio lejos en España con la documen- vía los detenidos eran trasla- a la mayoría de los evadidos Sobirà, donde confl uían las de su estancia en el esta- donde los evadidos inicia- de ser trasladados a la prisión de 600 evadidos, muchos la Cerdanya procedentes tación en regla. Allí pasaban dados a Lleida y hacían una por esta zona. Después de carreteras procedentes de la blecimiento, que resultaba ban la segunda parte de la de La Seu d’Urgell. de ellos judíos. del Principado de Andorra. de Europa. © Servicio Audiovisuales del IEI. Ribera de Cardós desde Surri. el control policial antes de parada en Sort. permanecer unos días en Vallferrera, el valle de Cardós mucho más plácida que la huida que debía llevarles Habitualmente utilizados dirigirse a la ciudad desde el pueblo, eran trasladados y Esterri d’Àneu, se convirtió que sufrieron los que fueron a Barcelona por medio de Es Bòrdes Hasta 1943 los evadidos eran básicamente familias donde partía el barco que Túnel de Vielha a la prisión de Sort. en un punto donde conver- internados en la pequeña debía llevarles al país al que A Es Bòrdes llegaban varios gían los distintos grupos de prisión del municipio. El túnel de Vielha no fue inau- Bordas de Pudovern (Bescaran) querían emigrar. A partir de itinerarios procedentes de Ribera de Cardós detenidos que eran traslada- gurado hasta 1948, aunque refugiadas en Francia que escapaban de la persecu- mediados de 1940 fue el lugar Haute-Garonne a través de Algunos grupos de evadidos dos a Sort. en 1941 ya se comunicaron por donde fueron expulsa- los puertos de Benasque, dera PUNTOS DE INTERÉS SEÑALIZADOS ambas bocas. Algunos eva- ción iniciada por el gobierno de Vichy. Durante 1944 Alta Val - d’Aran Ribagorça dos decenas de judíos dete- Picada, Escaleta y Montjòia. didos lograron cruzarlo clan- nidos en Aran y en el Pallars Se trataba de caminos secu- Bescaran la sierra del Cadí para des- traslado a Lleida. Algunos destinamente con la ayuda de se trataba de jóvenes Sobirà. Desde noviembre de larmente utilizados para plazarse a Barcelona. Otros pudieron alojarse en el Hotel trabajadores de la obra. Pese Bescaran era la primera “Persegui- 1942, y hasta la liberación del comunicar Francia con Aran y hacían el itinerario a través Andria y en el Hotel Mundial El proyecto a que la ruta para conducir población catalana a la sur de Francia en agosto de también por contrabandistas. de La Seu d’Urgell y el valle y evitar así la cárcel. Aquellos sionistas, niños escon- a los detenidos hasta Lleida que llegaban los refugia- 1944, los guardias fronteri- La capilla de L’Artiga de Lin del río Segre.
Load more

Recommended publications
  • Provincia Comarca Població Cadena Direcció Codi Postal
    PROVINCIA COMARCA POBLACIÓ CADENA DIRECCIÓ CODI POSTAL Sancho/Margarita serrats Girona Alt Empordà Armentera Supermercat Proxim 17432 Girona Alt Empordà Cadaqués Novavenda Caritat Serinyana, 20 17488 Girona Alt Empordà Cadaqués Valvi C/ LA RIERA,S/N 17488 Girona Alt Empordà Castelló d'Empuries Aldi C/ Puigmal, 1 17486 Girona Alt Empordà Castelló d'Empuries Esclat Sec. Sant Maurici, 21 17486 Girona Alt Empordà Castelló d'Empuries Lidl Av. Joan Carles I, 355-400 17487 Girona Alt Empordà Castelló d'Empuries Mercadona C/ Mas nou s/n - Ctra. Roses a Fig 17486 Girona Alt Empordà Castelló d'Empuries Monserrat Empuriabrava-Mori 17486 Girona Alt Empordà Castelló d'Empuries Montserrat Empuriabrava-Maurici 17486 Girona Alt Empordà Castelló d'Empuries Montserrat- Empuriabrava-Castelló 17486 Girona Alt Empordà Figueres Aldi Avinguda de Roses, 30-32 17600 Girona Alt Empordà Figueres Bonpreu Pl. de Joan Tutau Vergés cant. c/ L 17600 Girona Alt Empordà Figueres Caprabo PLAÇA DEL GRÀ, 3 17600 Girona Alt Empordà Figueres Caprabo DAMA D'ARAGÓ S/N 17600 Girona Alt Empordà Figueres Carrefour Ctra de Figueres a Rosas Km 29. C 17600 Girona Alt Empordà Figueres Dia Cl Nou-C/Nacional Ii S/N 17600 Girona Alt Empordà Figueres Esclat Av. dels Paisos Catalans, 2 17600 Girona Alt Empordà Figueres Esclat C/ Nou, s/n, Rda. Sud 17600 Girona Alt Empordà Figueres Lidl C/ Vilallonga, 74-78 17600 Girona Alt Empordà Figueres Mercadona C/ Sant Llàtzer nº 54 17600 Girona Alt Empordà Figueres Mercadona Av. de Montserrat Vayreda - C/ Met 17600 Girona Alt Empordà Figueres Novavenda C. Rutlla, 9 17600 Girona Alt Empordà Figueres Spar C/ COMPOSITOR ABDO MUNDI, 2- 17600 Girona Alt Empordà Figueres Spar Plaça del Sol 5-6 17600 Girona Alt Empordà L'Escala Aldi C/ del Oficis, 2 17130 Girona Alt Empordà L'Escala Bonarea GIRONA, 65-67 17130 Girona Alt Empordà L'Escala Bonpreu C/ de la Closa d'en Llop, 80 17130 Girona Alt Empordà L'Escala Carrefour Av.
    [Show full text]
  • LO COGULLÓ DE TURP Alt Urgell / Solsonès La Serra De Turp És Un
    LO COGULLÓ DE TURP Alt Urgell / Solsonès La Serra de Turp és un massís calcari al marge esquerre del Segre, a gregal d’Oliana. És límit comarcal i fa de termenal entre diversos municipis: Fígols i Alinyà, Oliana, Coll de Nargó (Alt Urgell) i Odèn (Solsonès). El punt més alt és Lo Cogulló que gaudeix d’una dilatada perspectiva sobre els Pirineus i Prepirineus. Com altres serralades prepirinenques, mostra formes suaus per la banda septentrional, contraposades a unes parets meridionals abruptes i encinglerades. S’hi pot pujar per migdia, des de Llinars. És el camí més curt. Però també pel nord, des del riu de Perles per on, a banda de més llargària, cal superar un major desnivell. Des de Llinars pel coll de la Coma. Retorn per la carena i les Anoves. Distància 13 km Desnivell acumulat 822 m Nivell de dificultat moderat Data 24 de gener de 2010 Cartografia Editorial Alpina. Muntanya d’Alinyà (1:25000) Punts per a GPS http://ca.wikiloc.com/wikiloc/view.do?id=708424 Com que des de Llinars l’excursió resulta curta, us proposo un recorregut més llarg, seguint bona part de la carena de la serra i baixant a Sant Joan de les Anoves. Vaig realitzar aquest itinerari amb l’UEC Anoia, guiats per en Josep Baldelló, que l’havia fet abans juntament amb el Peio Marsol, seguint una ressenya de la col·lecció Llibre de Motxilla. No té cap pas problemàtic però, malgrat la curta llargària, cal emprar-hi bona estona perquè transita sense camí per un sotabosc molt dens.
    [Show full text]
  • Naturbanization and Local Development in the Mountain Areas of the Catalan Pyrenees
    Naturbanization and local development in the mountain areas of the Catalan Pyrenees A. F. Tulla, M. Pallares-Barbera & A. Vera Geography Department, Universitat Autònoma de Barcelona ABSTRACT: A process of urbanization has developed around the alpine ski resorts and the Natural Protected Areas (NPA). There are also processes of abandonment of settlement populations and mountain cultures by the disappearance of traditional economic activities. This entails a contradiction: the natural features of a territory can facilitate naturbanization, but it can also deteriorate the natural and socioeconomic environment of the territory. Local development, in the mountainous areas of Europe, can be explained by the existence of comparative advantages with regard to urban areas. In the Catalan Pyrenees, the theory of comparative advantage and the use of the territorial embeddedness theory enable us to demonstrate that, in the future, this short term analysis will have to be replaced by longer term analyses that also take into account environmental, social and cultural externalities. 1INTRODUCTION: NATURBANIZATION VS URBAN SPRAWL IN EUROPE Many concepts and theories attempt to explain urban expansion in rural areas or in the urban fringe (Pacione 1984), but processes of urbanization in alpine ski resorts, close to Natural Protected Areas (NPA), have not been seriously analysed. This chapter develops the conceptualization and redefinition of these areas through an analysis of the economic geography of new developments in the fringe of natural protected areas in the Catalan Pyrenees. Framed as part of a research project conducted by our group, we intend to identify and evaluate the effects on the territory of tourism and new activities, which are attracted by the quality of the landscape and environment, and the perception of freedom included in the natural aspects of these territories.
    [Show full text]
  • El Pallars Sobirà 1.- Recursos Turístics 2.- Productes Turístics 1.- Recursos Turístics
    Inventari Turístic. EL PALLARS SOBIRÀ 1.- RECURSOS TURÍSTICS 2.- PRODUCTES TURÍSTICS 1.- RECURSOS TURÍSTICS TIPOLOGIA DE TURISME RECURSOS TURÍSTICS LOCALITZACIÓ NATURA/ESPAIS NATURALS/PARC NACIONAL Parc Nacional d'Aigüestortes i Estany de Sant Maurici NATURA/ESPAIS NATURALS Parc Natural de l'Alt Pirineu NATURA/ESPAIS NATURALS Collegats-Queralt NATURA/ESPAIS NATURALS Costoja NATURA/ESPAIS NATURALS Marimanha NATURA/ESPAIS NATURALS Naut Aran NATURA/ESPAIS NATURALS Serra de Boumort NATURA/ESPAIS NATURALS/GEOPARC Projecte Geoparc NATURA/NEU La neu NATURA/BOSC La Mata de València Sorpe NATURA/BOSC Bosc de la Mata de València NATURA/BOSC Bosc de Virós NATURA/BOSC Bosc de Bonabé NATURA/BOSC Bedollar d'Ancs i Baiasca NATURA/ARBRES MONUMENTALS Om centenari Peramea NATURA/ARBRES MONUMENTALS El roure de Montenartró Montenartró NATURA/ARBRES MONUMENTALS El Clop de Bernat Llavorsi NATURA/ARBRES MONUMENTALS L'Alzina de Pubill Vall de Cardós NATURA/AIGUA Riu Noguera Pallaresa NATURA/AIGUA Estany de Montcortés NATURA/AIGUA RAMSAR Parc Nacional d'Aigüestortes i Estany de Sant Maurici Alt Àneu, Espot, La Guinguet NATURA/AIGUA Conjunt de Romedo: Romedo de Dalt, Colatx, Guiló de baix Lladorre NATURA/AIGUA Conjunt de Gallina: Inferior i Major Lladorre NATURA/AIGUA Conjunt del Barranc de Sotllo: Estats, Sotllo, Fons i Areste Alins NATURA/AIGUA Estany Blanc Lladorre NATURA/AIGUA Estany d'Airoto Alt Àneu NATURA/AIGUA Estany de Flamisella Lladorre NATURA/AIGUA Estany de Garrabea Alt Àneu NATURA/AIGUA Estany de Mariola Lladorre NATURA/AIGUA Estany de Montcortés
    [Show full text]
  • Catalonia Accessible Tourism Guide
    accessible tourism good practice guide, catalonia 19 destinations selected so that everyone can experience them. A great range of accessible leisure, cultural and sports activities. A land that we can all enjoy, Catalonia. © Turisme de Catalunya 2008 © Generalitat de Catalunya 2008 Val d’Aran Andorra Pirineus Costa Brava Girona Lleida Catalunya Central Terres de Lleida Costa de Barcelona Maresme Costa Barcelona del Garraf Tarragona Terres Costa de l’Ebre Daurada Mediterranean sea Catalunya Index. Introduction 4 The best destinations 6 Vall de Boí 8 Val d’Aran 10 Pallars Sobirà 12 La Seu d’Urgell 14 La Molina - La Cerdanya 16 Camprodon – Rural Tourism in the Pyrenees 18 La Garrotxa 20 The Dalí route 22 Costa Brava - Alt Empordà 24 Vic - Osona 26 Costa Brava - Baix Empordà 28 Montserrat 30 Maresme 32 The Cister route 34 Garraf - Sitges 36 Barcelona 38 Costa Daurada 40 Delta de l’Ebre 42 Lleida 44 Accessible transport in Catalonia 46 www.turismeperatothom.com/en/, the accessible web 48 Directory of companies and activities 49 Since the end of the 1990’s, the European Union has promoted a series of initiatives to contribute to the development of accessible tourism. The Catalan tourism sector has boosted the accessibility of its services, making a reality the principle that a respectful and diverse society should recognise the equality of conditions for people with disabilities. This principle is enshrined in the “Barcelona declaration: the city and people with disabilities” that to date has been signed by 400 European cities. There are many Catalan companies and destinations that have adapted their products and services accordingly.
    [Show full text]
  • The Romeries: Tourist Opportunity and Social Relationships Between Local and Visitors
    Cuadernos de Turismo, nº 41, (2018); pp. 737-738 Universidad de Murcia ISSN: 1139-7861 eISSN: 1989-4635 THE ROMERIES: TOURIST OPPORTUNITY AND SOCIAL RELATIONSHIPS BETWEEN LOCAL AND VISITORS. THE CASE OF LA CERDANYA IN CATALONIA (SPAIN) José Mª Prat Forga Universidad Nacional de Educación a Distancia. UNED [email protected] Gemma Cànoves Valiente Universidad Autónoma de Barcelona [email protected] Many rural towns, with the aim of reducing their secular demographic, economic, social and cultural marginalization, are committed to highlighting their natural and cultural heritage, assuming that if historical memory is lost, identity is also lost. In this way, the interest in the tourist revaluation of the material and immaterial reli- gious heritage of these territories has grown. Thus, some religious places have ended up becoming a multifunctional and multifaceted element, a meeting point for tourists and the local population. In addition, tourists, more experienced, critical, demanding and individualistic, have modified their motivations and concerns, demanding activities that are increasingly per- sonalized, authentic and that provide them with values and​​ experiences. On the other hand, the attitude of residents toward tourists is also changing. Among the most influential factors in residents’ attitudes toward tourism, there are two fundamental factors: the type and degree of interaction between residents and visitors and the importance of tourism activity in the territory. The theory of social exchange explains that human beings select their relational trans- actions once they have evaluated their benefits and costs. According to this idea, attitudes are affected by the perceptions of the exchange that individuals consider they are perform- ing.
    [Show full text]
  • CERDANYA Que Queden Afectats Per La Fase 3 De L’Apagada Analògica (Març 2010)
    Llistat de municipis de la CERDANYA que queden afectats per la Fase 3 de l’apagada analògica (Març 2010). Municipi Nucli Habitants CENTRE EMISSOR Data d'Apagada CERDANYA - DAS 25-març-10 Alp 964 ALP 15-març-10 GREIXER 15-març-10 Alp Masella 22 CERDANYA - DAS 25-març-10 MOLINA 15-març-10 Molina, la 271 CERDANYA - DAS 25-març-10 Baltarga 45 CERDANYA - DAS 25-març-10 CERDANYA - DAS 25-març-10 Beders 17 PIC ORRI 29-març-10 Bellver de Cerdanya 1308 CERDANYA - DAS 25-març-10 Bor 96 CERDANYA - DAS 25-març-10 Cortàs 17 CERDANYA - DAS 25-març-10 Éller 16 CERDANYA - DAS 25-març-10 Nas 18 CERDANYA - DAS 25-març-10 Bellver de Cerdanya Olià 19 CERDANYA - DAS 25-març-10 Ordèn 9 CERDANYA - DAS 25-març-10 CERDANYA - DAS 25-març-10 Pi 98 PRULLANS 15-març-10 Riu de Santa Maria 105 CERDANYA - DAS 25-març-10 Talló 34 CERDANYA - DAS 25-març-10 Talltendre 4 CERDANYA - DAS 25-març-10 CERDANYA - DAS 25-març-10 Vilella 7 PRULLANS 15-març-10 Bolvir 188 CERDANYA - DAS 25-març-10 Raval del Castell 47 CERDANYA - DAS 25-març-10 Bolvir Remei, el 26 CERDANYA - DAS 25-març-10 Talltorta 27 CERDANYA - DAS 25-març-10 GREIXER 15-març-10 Das 78 PIC ORRI 29-març-10 ALP 15-març-10 Mosoll 10 CERDANYA - DAS 25-març-10 Das Sanavastre 64 CERDANYA - DAS 25-març-10 PIC ORRI 29-març-10 Tartera 7 GREIXER 15-març-10 GREIXER 15-març-10 Urbanització Tartera 7 CERDANYA - DAS 25-març-10 Escadarcs 36 CERDANYA - DAS 25-març-10 Estoll 26 CERDANYA - DAS 25-març-10 GREIXER 15-març-10 Pereres, les 12 Osseja Per confirmar CERDANYA - DAS 25-març-10 Queixans 162 GREIXER 15-març-10 Fontanals de Cerdanya
    [Show full text]
  • P.I.L. Al·Legacions 2013-2014
    ANNEX 2 PLA D'ARRENDAMENTS I SUBMINISTRAMENTS COMARCA MUNICIPI ENTITAT SUBVENCIÓ DIPUTACIÓ 2013 Alt Urgell Alàs i Cerc Ajuntament d'Alàs i Cerc 3.710,94 € Alt Urgell Arsèguel Ajuntament d'Arsèguel 2.453,48 € Alt Urgell Bassella Ajuntament de Bassella 4.086,40 € Alt Urgell Cabó Ajuntament de Cabó 2.880,31 € Alt Urgell Cava Ajuntament de Cava 2.734,87 € Alt Urgell Coll de Nargó Ajuntament de Coll de Nargó 3.972,55 € Alt Urgell Estamariu Ajuntament d'Estamariu 2.307,31 € Alt Urgell Fígols i Alinyà Ajuntament de Fígols i Alinyà 3.438,23 € Alt Urgell Josa i Tuixén Ajuntament de Josa i Tuixén 2.670,21 € Alt Urgell Josa i Tuixén E.M.D. de Josa de Cadí 750,00 € Alt Urgell Montferrer i Castellbò Ajuntament de Montferrer i Castellbò 7.751,42 € Alt Urgell Montferrer i Castellbò E.M.D. de Vila i Vall de Castellbò 825,00 € Alt Urgell Oliana Ajuntament d'Oliana 3.628,16 € Alt Urgell Organyà Ajuntament d'Organyà 2.673,62 € Alt Urgell Peramola Ajuntament de Peramola 3.327,99 € Alt Urgell Pont de Bar Ajuntament del Pont de Bar 3.764,16 € Alt Urgell Ribera d'Urgellet Ajuntament de Ribera d'Urgellet 5.137,66 € Alt Urgell Seu d'Urgell Ajuntament de la Seu d'Urgell 9.799,63 € Alt Urgell Valls d'Aguilar Ajuntament de les Valls d'Aguilar 4.873,37 € Alt Urgell Valls d'Aguilar E.M.D. de la Guàrdia d'Ares 750,00 € Alt Urgell Valls d'Aguilar E.M.D. de Taús 750,00 € Alt Urgell Valls de Valira Ajuntament de les Valls de Valira 5.927,50 € Alt Urgell Valls de Valira E.M.D.
    [Show full text]
  • L'alt Urgell 1.- Recursos Turístics 2.- Productes Turístics 1.- Recursos Turístics
    Inventari Turístic. L'ALT URGELL 1.- RECURSOS TURÍSTICS 2.- PRODUCTES TURÍSTICS 1.- RECURSOS TURÍSTICS TIPOLOGIA DE TURISME RECURSOS TURÍSTICS LOCALITZACIÓ NATURA/ESPAIS NATURALS Serra de Boumort Diverses poblacions NATURA/ESPAIS NATURALS Serra de Carreu-Sant Corneli Diverses poblacions NATURA/ESPAIS NATURALS Serra de Prada-Castellàs Diverses poblacions NATURA/ESPAIS NATURALS Serra de Turp i Mora Condal-Valldan Diverses poblacions NATURA/ESPAIS NATURALS Serra del Verd Diverses poblacions NATURA/ESPAIS NATURALS Serres del Cadí-el Moixeró Diverses poblacions NATURA/ESPAIS NATURALS Serres d'Odèn-Port del Comte Diverses poblacions NATURA/ESPAIS NATURALS Tossa Plana de Lles-Puigpedrós Diverses poblacions NATURA/ESPAIS NATURALS Alt Pirineu Diverses poblacions NATURA/ESPAIS NATURALS Beneïdor Diverses poblacions NATURA/ESPAIS NATURALS Serra d'Aubenç i Roc de Cogul Diverses poblacions NATURA/ESPAIS NATURALS Ribera Salada Diverses poblacions NATURA/AIGUA/TERMAL Aigües termals Pont de Bar NATURA/AIGUA Riu Segre i afluents Diverses poblacions NATURA/AIGUA Parc del Valira La Seu d'Urgell NATURA/AIGUA Platja fluvial d'Ogern Bassella NATURA/AIGUA Pantà d'Oliana Oliana NATURA/AIGUA Embassament de Rialb Oliana i Bassella NATURA/AIGUA Riu de Reixà Oliana NATURA/AIGUA Riu de la Flor Oliana NATURA/AIGUA Riu de la Mora Comtal Oliana NATURA/AIGUA Segla del Molí Oliana NATURA / AIGUA Cua de l'Embassament d'Oliana Coll de Nargó, Fígols i Alinyà NATURA/AIGUA Basses del Codó Coll de Nargó NATURA/AIGUA Font Freda Coll de Nargó NATURA/ARBRES CENTENARIS Boix de Boscalt
    [Show full text]
  • Evolució De L'economia Gironina. Període: 2008-2018
    EVOLUCIÓ DE L’ECONOMIA GIRONINA. PERÍODE: 2008-2018. INFORME SOCIOECONÒMIC PER SECTORS D’ACTIVITAT I COMARQUES. VISIÓ DE CONJUNT I PROJECTES ESTRATÈGICS. Grup de recerca en Economia, indústria i serveis. Grup de Transferència de Coneixement en Economia. Universitat de Girona Economia Gironina: Període 2008-2018 ÍNDEX 1. Presentació. ................................................................................................ 4 2. Entorn macroeconòmic. ............................................................................ 6 3. L’economia a Girona. ................................................................................. 7 3.1. La població .......................................................................................... 7 3.2. El PIB i PIB per càpita ........................................................................ 8 3.3. PIB per sectors d’activitat .................................................................. 12 3.4. L’IPC ................................................................................................... 21 3.5. Taxa d’atur, nombre d’aturats i atur per sectors d’activitat .............. 23 3.6. La taxa d’activitat ............................................................................... 30 3.7. Dinamisme empresarial: creació d’empreses i capacitat exportadora.32 3.8. Migracions .......................................................................................... 39 3.9. El mercat immobiliari ......................................................................... 41 3.10.
    [Show full text]
  • Cascada Del Molí Del Salt Des De Viliella Passeig Curt Fins Al Salt D’Aigua Del Molí Del Salt, Al Bell Mig De La Vall De La Llosa
    Famílies Llacs, rius Rutes de muntanya, senderisme i excursions i nens i cascades Català Cascada del Molí del Salt des de Viliella Passeig curt fins al salt d’aigua del Molí del Salt, al bell mig de la vall de la Llosa Lles de Cerdanya, Cerdanya, Lleida, Catalunya Dificultat Baixa Temps total efectiu 1:10h Desnivell acumulat 82m Distància total 3,6 km Punt de sortida / arribada Església de Viliella Població més propera Viliella Ruta patrocinada per l’Hotel Mirador, vistes, jardins i totes les comoditats a Lles de Cerdanya! Plaça de Sant Pere - 25726 Lles de Cerdanya [email protected] - 973 515 075 www.hotelmirador.cat www.rutespirineus.cat | [email protected] © 2020 RUTES PIRINEUS. Tots els drets reservats. RUTESPIRINEUS 2 4 3 1 EDITORIAL ALPINA. Cerdanya. Puigpedrós, Carlit, Tossa Plana y Puigmal. 1:25.000. itinerari sentit de la ruta inici / final INTRODUCCIÓ Passeig de 3,6 km de longitud (anada i tornada) fins a la cascada del Molí del Salt. Primer l’itinerari segueix el GR 11.10 per un tram de pista en bon estat. Després agafem un camí més estret que fa unes quantes ziga-zagues i arriba fins al fons de la vall de la Llosa, als peus del salt d’aigua del Molí del Salt, on podrem relaxar-nos, descansar o jugar en un bonic entorn. A l’anada el camí és tota l’estona en descens, i el terreny és còmode i no presenta cap dificultat. La tornada es realitza pel mateix itinerari, aquest cop en lleugera pujada. La ruta fins al Molí del Salt ens permet endinsar-nos a la vall de la Llosa.
    [Show full text]
  • Determinants of Waste Generation Per Capita in Catalonia (North-Eastern Spain): the Role of Seasonal Population
    European Journal of Sustainable Development (2016), 5, 3, 489-504 ISSN: 2239-5938 Doi: 10.14207/ejsd.2016.v5n3p489 Determinants of waste generation per capita in Catalonia (North-eastern Spain): the role of seasonal population Òscar Saladié1 Abstract Seasonal population is not taken into account in waste management policies and regional differences in waste generation per capita are magnified. Here I analyze the differences among the Catalan counties (North-eastern Spain) and I compare the results if seasonal population is added or not to the resident people. Waste generation per capita in tourist areas is overestimated and actually the differences among the counties are lower than those indicated in the official data. Only reliable data will allow determining the reasons of differences in waste generation per capita and stablishing more precise objectives in waste management policies. There is a positive correlation between municipal waste generation per capita and the services sector’s contribution to GDP, a negative correlation with the percentage of population over 64 and no correlation with income per capita. Finally, taking into account territorial factors, the lowest waste generation per capita corresponds to counties with very low population densities located in inland Catalonia. Key words: Municipal waste management, seasonal population, determinants of waste generation per capita, Catalonia 1. Introduction There are broad typologies of waste, all with varying behaviour related to environmental agents, potential evolution over time and impacts on environment and human health. The natural ecosystem’s capacity to receive and incorporate waste is limited, and exceeding it can become a serious environmental problem. Waste can be harmful to human health and animal and plant life and may also affect soil, ground water and air quality, including global warming and inadequate management can compromise the sustainability of our development.
    [Show full text]