Experiencia Alto Pirineo
Total Page:16
File Type:pdf, Size:1020Kb
Load more
Recommended publications
-
El Pallars Sobirà 1.- Recursos Turístics 2.- Productes Turístics 1.- Recursos Turístics
Inventari Turístic. EL PALLARS SOBIRÀ 1.- RECURSOS TURÍSTICS 2.- PRODUCTES TURÍSTICS 1.- RECURSOS TURÍSTICS TIPOLOGIA DE TURISME RECURSOS TURÍSTICS LOCALITZACIÓ NATURA/ESPAIS NATURALS/PARC NACIONAL Parc Nacional d'Aigüestortes i Estany de Sant Maurici NATURA/ESPAIS NATURALS Parc Natural de l'Alt Pirineu NATURA/ESPAIS NATURALS Collegats-Queralt NATURA/ESPAIS NATURALS Costoja NATURA/ESPAIS NATURALS Marimanha NATURA/ESPAIS NATURALS Naut Aran NATURA/ESPAIS NATURALS Serra de Boumort NATURA/ESPAIS NATURALS/GEOPARC Projecte Geoparc NATURA/NEU La neu NATURA/BOSC La Mata de València Sorpe NATURA/BOSC Bosc de la Mata de València NATURA/BOSC Bosc de Virós NATURA/BOSC Bosc de Bonabé NATURA/BOSC Bedollar d'Ancs i Baiasca NATURA/ARBRES MONUMENTALS Om centenari Peramea NATURA/ARBRES MONUMENTALS El roure de Montenartró Montenartró NATURA/ARBRES MONUMENTALS El Clop de Bernat Llavorsi NATURA/ARBRES MONUMENTALS L'Alzina de Pubill Vall de Cardós NATURA/AIGUA Riu Noguera Pallaresa NATURA/AIGUA Estany de Montcortés NATURA/AIGUA RAMSAR Parc Nacional d'Aigüestortes i Estany de Sant Maurici Alt Àneu, Espot, La Guinguet NATURA/AIGUA Conjunt de Romedo: Romedo de Dalt, Colatx, Guiló de baix Lladorre NATURA/AIGUA Conjunt de Gallina: Inferior i Major Lladorre NATURA/AIGUA Conjunt del Barranc de Sotllo: Estats, Sotllo, Fons i Areste Alins NATURA/AIGUA Estany Blanc Lladorre NATURA/AIGUA Estany d'Airoto Alt Àneu NATURA/AIGUA Estany de Flamisella Lladorre NATURA/AIGUA Estany de Garrabea Alt Àneu NATURA/AIGUA Estany de Mariola Lladorre NATURA/AIGUA Estany de Montcortés -
Sinclinal De Llavorsí a Les Valls De Cardós I Ferrera
Generalitat de Catalunya Departament de Medi Ambient i Habitatge Direcció General del Medi Natural GEOZONA 113 SINCLINAL DE LLAVORSÍ A LES VALLS DE CARDÓS I FERRERA INTERÈS I VALOR PATRIMONIAL Geozona situada a cavall de la confluència de la Vall de la Noguera de Cardós i de la Noguera de Vallferrera. Les vall generen valuoses seccions de l’anomenat Sinclinal de Llavorsí, que és una de les estructures majors més representatives de l’estil tectònic hercinià. Aquestes seccions permeten, a més, obtenir una visió molt completa de la successió estratigràfica de del Cambro-Ordovicià fins el Devonià. La geozona, on conflueix l’interès estratigràfic, tectònic i regional, té especial rellevància des del punt de vista científic i didàctic a diferents nivells. Panoràmica del flanc nord del Sinclinal de Llavorsí, en direcció oest. En primer terme a la dreta es veu Burg. Els cingles sobre el poble i el que en el segon terme es situa a l’esquerra estan conformats per calcàries devonianes en posició invertida. Els relleus més alts al segon terme corresponen als materials cambro-ordovicians. Foto: J. Carreras. GEÒTOPS INCLOSOS A LA GEOZONA 1. Secció de la vall de la Noguera de Cardós 2. Secció de la vall de la Noguera de Vallferrera 3. Flanc nord devonià del sinclinal de Llavorsí COMARCA: Pallars Sobirà MUNICIPI(S): Tírvia, Llavorsí, Farrera DADES FISIOGRÀFIQUES Geozona situada en la confluència de diverses valls Pirenenques. El nucli de la zona l’ocupa la confluència de la Noguera de Vallferrera amb la Noguera de Dr. Roux, 80 08017 Barcelona Tel. 93 567 42 00 Fax 93 280 29 94 Generalitat de Catalunya Departament de Medi Ambient i Habitatge Direcció General del Medi Natural Cardós, aigües amunt separades pel Roc de Sant Miquel (1312 m). -
La Producción De Hierro En El Pirineo Central Catalán Durante La Antigüedad
LA PRODUCCIÓN DE HIERRO EN EL PIRINEO CENTRAL CATALÁN DURANTE LA ANTIGÜEDAD. EL CASO DE VALL FERRERA Y EL PALLARS SOBIRÁ. 139 KOBIE SERIE ANEJO, nº 13: 139-160 Bizkaiko Foru Aldundia-Diputación Foral de Bizkaia Bilbao - 2014 ISSN 0214-7971 Web http://www.bizkaia.eus/kobie LA PRODUCCIÓN DE HIERRO EN EL PIRINEO CENTRAL CATALÁN DURANTE LA ANTIGÜEDAD. EL CASO DE VALL FERRERA Y EL PALLARS SOBIRÁ. Iron production in the Catalan Pyrenees center during Antiquity. The case of Vall Ferrera and Pallars Sobira. Oscar Augé Martínez1 Palabras clave: Carbón. Escorial. Hierro. Paleoecología. Vall Ferrera. Hitz gakoak: Burdina. Ikatza. Mendiko burdinolak. Paleoekologia. Vall Ferrera. Zepategia. Key words: Charcoal. Iron. Iron slag. Paleoecology. Vall Ferrera. RESUMEN Desde hace aproximadamente catorce años en los valles altos de la cabecera de los ríos Noguera Pallaresa y Noguera Ribagorzana, en las comarcas catalanas del Pallars Sobirá y Alta Ribagorza, se están llevando a cabo un conjunto de estudios arqueológicos y paleoecológicos que están sirviendo para poner de manifiesto el grado de antropización de esta zona del Pirineo axial catalán desde la última glaciación, así como ciertas especializaciones territoriales que han determinado su paisaje actual, entre estas, la actividad paleosiderúrgica. En esta comunica- ción se explicará cuál es el estado actual del conocimiento sobre los primeros indicios documentados de la explo- tación del hierro en esta zona, mayoritariamente en los valles de Vall Ferrera y de Baiasca, y alguna otra zona cercana, con -
Evolución Glaciar Y Dinámica De La Vegetación En El Pirineo Central Catalán 295
Treballsde la Societat Catalana de Geografía, 52, 2001 (293-309) Evolución glaciar y dinámica de lavegetación en el Pirineo central catalán: El complejo glacio lacustre de Burg (Farrera, Pallars Sobirá, Lleida) Albert Pelachs Joan Manuel Soriano Departament de Geografia, Universitat Autbnomade Barcelona Agustí Esteban Centre d'Art i Natura, Farrera de Pallars Introducción El trabajo que aquí se presenta es una nueva aportación a la historia del gla ciarismo pirenaico catalán complementada con datos de tipo paleobiogeográ fico, que se unen a la incipiente historia holocénica de la vegetación de la ver tiente sur pirenaica y a partir de los cuales será posible: a) El conocimiento de la composición, estructura y biomasa de las masas forestales del área de estudio de los aproximadamente últimos 9.000 años. b) El estudio de las variaciones climáticas durante el periodo considerado. e) La construcción del paisaje vegetal actual como resultado de la relación entre la sociedad y el medio natural. La investigación se desarrolla en la Coma de Burg, valle drenado por el torrent de Burg, tributario de la Noguera de Cardós, a su vez afluente de la Noguera Pallaresa. La Coma se halla en el límite oriental de la comarca del Pallars Sobira con Andorra y el Alt Urgell (Mapa 1), pero alejado de las grandes cumbres pirenaicas, localizadas más al norte (Pica d'Estats, 3.143 m; Mont-roig, 2.846 m) o al oeste (Peguera, 2.982 m). 294 Treballs de laSCG, 52, 2001 Albert Pelachs, Agustí Esteban, joan Manual Soriano Mapa 1. Situación general de Farrera de Pallars España-Cataluña Distribución municipal del Pallars Sobira .& Picos importantes • Coma de Burg - Límites municipales - Ríos principales Cataluña-Pallars Sobirá 1. -
Disposición 1100 Del BOE Núm. 22 De 2021
BOLETÍN OFICIAL DEL ESTADO Núm. 22 Martes 26 de enero de 2021 Sec. III. Pág. 7563 III. OTRAS DISPOSICIONES MINISTERIO DE LA PRESIDENCIA, RELACIONES CON LAS CORTES Y MEMORIA DEMOCRÁTICA 1100 Resolución de 16 de enero de 2021, de la Subsecretaría, por la que se publica la Adenda de prórroga y modificación al Convenio entre la Mutualidad General de Funcionarios Civiles del Estado, el Instituto Social de las Fuerzas Armadas y la Mutualidad General Judicial con el Servicio Catalán de la Salud y el Instituto Catalán de la Salud, para la prestación en zonas rurales de determinados servicios sanitarios a los mutualistas y demás beneficiarios adscritos a entidades de seguro de asistencia sanitaria concertada con dichas mutualidades. La Directora General de la Mutualidad General de Funcionarios Civiles del Estado, el Secretario General Gerente del Instituto Social de las Fuerzas Armadas, el Gerente de la Mutualidad General Judicial, el Director del Servicio Catalán de la Salud y el Director Gerente del Instituto Catalán de la Salud, han suscrito una Adenda de prórroga y modificación al Convenio entre la Mutualidad General de Funcionarios Civiles del Estado, el Instituto Social de las Fuerzas Armadas y la Mutualidad General Judicial con el Servicio Catalán de la Salud y el Instituto Catalán de la Salud para la prestación en zonas rurales de determinados servicios sanitarios a los mutualistas y demás beneficiarios adscritos a entidades de seguro de asistencia sanitaria concertada con dichas mutualidades. Para general conocimiento, y en cumplimiento de lo establecido en el artículo 48.8 de la Ley 40/2015, de 1 de octubre, de Régimen Jurídico del Sector Público, dispongo la publicación en el «Boletín Oficial del Estado» de la referida Adenda como anejo a la presente Resolución. -
Cerdanya Pallars Sobirà Alt Urgell
Pont de Rei Canejan França Les França Andorra Bossòst Port de Guiló Port de Perafita Estany Val d'Aran Montgarri Romedo de Baix Andorra Estanys de la Pera Es Bòrdes Eth Garona 03 01 Salardú Pla de Beret 02 04 Betren Cerdanya Vielha Baquèira RUTA01: VAL D’ARAN –ALTA RIBAGORÇA Arties Port dera Bonaigua Aransa ITINERARIO 01: ETH PÒNT DE REI - PONT DE SUERT Pantà de la Tavascan Coll de Pimés Torrassa Les Valls ETH PÔNT DE REI - CANEJAN - LES - BOSSÒST - ES BÒRDES Túnel de Vielha Vall de Cardós de Valira - VIELHA - TÚNEL DE VIELHA - SENET - VILALLER - PONT DE SUERT Lles de Cerdanya (TODO EN COCHE) Ribera Bescaran La Noguerade Pallaresa Cardós ITINERARIO 02: VIELHA - MONTGARRI Pallars Alt Urgell VIELHA - BETREN - ESCUNHAU - CASARILH - GARÒS PARC NACIONAL Pantà de Baserca D'AIGÜESTORTES - ARTIES - SALARDÚ - TREDÒS - BAQUEIRA - I ESTANY DE Sobirà Estamariu *PLA DE BERET - *MONTGARRI. (*TRAMO EN 4X4) SANT MAURICI Montellà Senet i Martinet ITINERARIO 03: VIELHA - BONAIGUA PARC NATURAL urante los años de la Segunda Guerra Mun- VIELHA - BETREN - ESCUNHAU - CASARILH - GARÒS - ARTIES RUTA 02: PUERTO DE GUILÓ - SORT - SALARDÚ - TREDÒS - BAQUEIRA - PUERTO DE LA BONAIGUA La Noguera Ribagorçana Alta Llavorsí DEL CADÍ-MOIXERÓ PUERTO DE GUILÓ - LAGO DE ROMEDO DE BAIX - RUTA 03: COLL DE PIMÉS - LA SEU D'URGELL RUTA 04: PERAFITA - MARTINET Ribagorça CABAÑA DE LLURRI - CABAÑA DE LA BORDA - BOAVI- dial (1939-1944) miles de judíos atravesaron COLLADO DE PIMÉS - BESCARAN - ESTAMARIU PARC NATURAL Vilaller MONTALTO - BORDAS D'ARTAMONT - TAVASCAN PUERTO DE PERAFITA - LAGOS DE LA PERA SERRA DEL CADÍ D - RIBERA DE CARDÓS - LLAVORSÍ - RIALP - SORT Rialp - LA SEU D’URGELL DEL CADÍ-MOIXERÓ - ARANSA - LLES - MARTINET los Pirineos huyendo de la persecución a la que esta- Val d’Aran y SERRA DEL CADÍ El Pont Sort de Suert ban sometidos en la Europa ocupada por los nazis. -
Edifici De L'ajuntament De Farrera A
ACTA DE LA SESSIÓ EXTRAORDINÀRIA DEL PLE DE L'AJUNTAMENT DE FARRERA Nº 06/2010 LLOC: Edifici de l’Ajuntament de Farrera a Burg DATA: 10 de desembre de 2010 HORA INICI: 21:00 hores HORA FINALITZACIÓ: 24:00 hores MEMBRES ASSISTENTS: Jordi Caselles Juanbaró, Alcalde; Santiago Isús Carrera, Jordi Viñas Barceló, Jordi Tutusaus Graus. MEMBRES ABSENTS: Xavier Roig Giraldo. SECRETÀRIA: Carme Castellví i Vallverdú 1. ORDRE DEL DIA 1. APROVACIÓ, SI S’ESCAU, DE L’ACTA DE LA SESSIÓ ANTERIOR. 2. INFORMACIÓ DELS DECRETS D’ALCALDIA, DES DE LA DARRERA SESSIÓ PLENÀRIA. 3. RELACIÓ DE FACTURES NÚM. 3/2010. 4. APROVACIÓ COMPTES 2009. 5. SOL·LICITUD PLA D’APROFITAMENTS 2011. 6. TRÀMITS D’URGÈNCIA. 7. INFORMES D’ALCALDIA. 8. PRECS I PREGUNTES Desenvolupament de la sessió: 1 La Sra. Secretària comprova que existeix el quòrum necessari per la celebració de la sessió del Ple de l’Ajuntament de Farrera. El Sr. Alcalde pren la paraula i tot saludant als membres presents, a la Sala de Plens de la Corporació, dóna inici a la sessió plenària. PRIMER.- APROVACIÓ, SI S’ESCAU, DE L’ACTA DE LA SESSIÓ ANTERIOR. Atès el que disposen l’article 110.3 del Decret Legislatiu 2/2003, de 28 d’abril, pel qual s’aprova el Text refós de la Llei Municipal i de Règim Local de Catalunya, i l’article 91.1 del ROF, l’esborrany de l’Acta del Ple 05/2010 de data 27 de setembre de 2010, respectivament, ha estat lliurada juntament amb la convocatòria perquè els membres de la Corporació en tinguin coneixement. -
69 Quadres Dels Municipis De La Demarcació De Lleida
QUADRES DELS MUNICIPIS DE LA DEMARCACIÓ DE LLEIDA CODI INE NOM MUNICIPI QUADRE 25001 Abella de la Conca E 25002 Àger D4 25003 Agramunt D4 25038 Aitona D4 25004 Alamús, els D4 25005 Alàs i Cerc D4 25006 Albagés, l' E 25007 Albatàrrec D3 25008 Albesa E 25009 Albi, l' E 25010 Alcanó E 25011 Alcarràs D4 25012 Alcoletge D4 25013 Alfarràs D4 25014 Alfés E 25015 Algerri E 25016 Alguaire D4 25017 Alins D1 25019 Almacelles D4 25020 Almatret E 25021 Almenar D4 25022 Alòs de Balaguer E 25023 Alpicat D2 25024 Alt Àneu D1 25027 Anglesola D4 25029 Arbeca E 25031 Arres D2 25032 Arsèguel D4 25033 Artesa de Lleida D4 25034 Artesa de Segre D3 25036 Aspa E 25037 Avellanes i Santa Linya, les E 25039 Baix Pallars D3 25040 Balaguer D3 25041 Barbens E 25042 Baronia de Rialb, la E 25044 Bassella E 25045 Bausen D2 25046 Belianes E 25170 Bellaguarda E 25047 Bellcaire d'Urgell E 25048 Bell-lloc d'Urgell D4 25049 Bellmunt d'Urgell E 25050 Bellpuig D4 25051 Bellver de Cerdanya C3 25052 Bellvís E 25053 Benavent de Segrià D4 25055 Biosca E 25057 Bòrdes, es C4 25058 Borges Blanques, les D4 25059 Bossòst C2 25056 Bovera E 25060 Cabanabona E 25061 Cabó E 25062 Camarasa E 69 CODI INE NOM MUNICIPI QUADRE 25063 Canejan D2 25904 Castell de Mur E 25064 Castellar de la Ribera E 25067 Castelldans E 25068 Castellnou de Seana E 25069 Castelló de Farfanya E 25070 Castellserà E 25071 Cava E 25072 Cervera D3 25073 Cervià de les Garrigues E 25074 Ciutadilla E 25075 Clariana de Cardener E 25076 Cogul, el E 25077 Coll de Nargó D4 25163 Coma i la Pedra, la D4 25161 Conca de Dalt E 25078 -
Les Valls Del Cardós
Cabana de Hontaret Cabana Cabana de ca d’Abri Refugi de la Turgilha Pic de Montarenyo Hileta 2.618 m MLL Cabana de Parc Natural Regional Campet Les valls del Cardós Cabana de Marterat Pyrenées Ariégeoises Pic de Colatx Leziou Pic de Turguilha Pic de la Muntanyola Port de 2.556 m Pic de la Roia 2.661m Port de Pic de Mariola Tavascan Tuc MLL MAPA-GUIA de Mollàs Tuc del Cap Colatx 2.661m TRF de Montabona Tuc de Sona 2.658 m Estany de de l’Estany 2.601 m TRF Pic RoigPic de Guiló Estanys de Mariola Pic de Flamisella Estanys de 28 Estany la Ribereta 2.781 m Guiló del Port Pic dels Tres Comptes Mont-roig Estany Xic Estany Estany de 2.671 m 2.864 m Refugi de Estanyet Cabana de l’Estany Pic de Certascan 40 Montroig del Port Blanc 2.852 m Certascan de Mollàs Estany de O 29 Estanys 40 Senó Port de Lladorre F Blaus Coll de Estany de la N Estany de Certascan Q Gallina Estany de Estany de Cabana de la Llavera PC PC MLL PC Pic de la Gallina Flamisella 49 Maspelat Pic de Guerossos Romedo de Dalt Estanh de 2.753 m Cabana MLL Estany de TRF Estanys de Sens Refugi de Montestaure Fangassal MLL 2.733 m Romedo de Baix Port de Pic del Vedo Certascan l’Artiga Pic de Salibarri 31 Bosc de PC 2.725 m Estany d’Avall Causes Pleta de 2.609 m Pic de Llurri del Vedo Guerosos Cap de Canalets Estany major Pleta 2.333 m Palomera 2.605 m Clotada de Pic de Broate Estany de de la Gallina Estany d’Amunt Els Estanyosos Pic de Pic de Ventolau Plado Pic de Sabollés Salibarri 2.710 m Calverante del Vedo Cap dels Montestaure 2.853 m 2.662 m 40 Estany de Aspres de Broate e a t 2.658 -
LINYOLA, MESTRES I ESCOLES (1746-1950) Per Ton Solé I Bonet
LINYOLA, MESTRES I ESCOLES (1746-1950) per Ton Solé i Bonet L’escrit pretén donar una visió general de l’ensenyament i del “fer de mestre” a Linyola des de la meitat del segle XVIII fins la meitat del segle XX. Els diferents escenaris històrics d’aquests dos segles que van emmarcar les actuacions dels governants de torn en els temes educatius no es descriuran, atès que en aquest article es pretén posar l’accent en el contínuum de dificultats i conflictes que van patir els mestres i les mestres per dedicar la seva vida a instruir i alfabetitzar el país. És palpable com la societat menystenia l’ofici de mestre, abocat a una realitat personal i social desgraciada i desconsiderada, tan ben descrita en la dita que ha perdurat al llarg dels temps “passar més gana que un mestre d’escola”. Altrament, si entenem els conflictes com una situació de disputa o divergència en la qual hi ha contraposició d’interessos, necessitats i valors, el conflicte esdevé quotidià i forma part de la relació entre les persones. El problema no són els conflic- tes, sinó la manera de gestionar-los i resoldre’ls. Si es resolen positivament, serveixen per al creixement i progrés individual i col·lectiu o, en cas contrari, per la involució. La història de l’ensenyament de Linyola és plena de dificultats i conflictes però sobre tot és plena d’esforços dedicats a millorar l’educació dels seus habitants. La primera referència documentada de l’ensenyament de Linyola és de l’any 1746. El 4 de març, els regidors de l’Ajuntament congregats a la rectoria acor- den contractar un mestre de primeres lletres “.. -
AJUNTAMENT De LLADORRE (Pallars Sobirà – Lleida)
AJUNTAMENT de LLADORRE (Pallars Sobirà – Lleida) ACTA NÚMERO: 5/2012 LLOC: AJUNTAMENT DE LLADORRE CARÀCTER: ORDINÀRIA DATA: 10 D’OCTUBRE DE 2012 HORA D’INICI: 13:00 hores HORA FINALITZACIÓ: 15:30 hores MEMBRES ASSISTENTS: SALVADOR TOMÀS BOSCH, Alcalde MANEL COLOMÉ GIRONI, 1er Tinent d’Alcalde MARC TOMÀS GIRONI, Regidor XAVIER GIRONI GOMÀ, Regidor FRANCESC XAVIER LLADÓS MALÉ, Regidor FRANCESC GÓMEZ , en qualitat d’Assessor. SECRETARIA DE L’AJUNTAMENT MEMBRES ABSENTS: CAP A la localitat de Lladorre, a 10 d’octubre de 2012, a les 13:00 hores, es reuneixen a la Sala d´Actes de l´Ajuntament de Lladorre els membres ressenyats a l’encapçalament en sessió pública extraordinària segons convocatòria emesa al respecte. El Sr. Alcalde obre l´acte i ordena el desenvolupament de la sessió que consta del següent ordre del dia i que és el següent: 1.- LECTURA I APROVACIÓ SI S’ESCAU DE L’ACTA DE LA SESSIÓ ANTERIOR: Atès el que disposen l’article 110.3 del Decret Legislatiu 2/2003, de 28 d’abril, pel qual s’aprova el Text refós de la Llei Municipal i de Règim Local de Catalunya, i l’article 91.1 del Real Decret 2568/1986, de 28 de novembre, pel qual s’aprova el Reglament d’Organització, Funcionament i Règim Jurídic de les Entitats Locals, es presenta als membres assistents l’acta de la darrera sessió celebrada en sessió de data 30 d’agost de 2012 als efectes de la seva aprovació definitiva. Una vegada llegida, i tots assabentats de la mateixa, s’aprova definitivament per unanimitat dels membres presents. -
Pallars Sobirà – Lleida)
AJUNTAMENT de LLADORRE (Pallars Sobirà – Lleida) Acta de la sessió del Ple de l’Ajuntament de Lladorre: Identificació de la sessió Núm: 3/2020 Caràcter: Ordinària Dia: Dilluns 3 d’agost Hora 11:30 fins 13.35 Lloc: Casa Consistorial Hi assisteixen: L’alcalde: Salvador Tomàs Bosch Regidors/es: Araceli Colomé Abrié Maria Rosa Tutusaus Mitjans, Josep Maria Ticó Colome. Anna Roca Vidal Secretària: Cristina Carbó Riart A la localitat de Lladorre sent les 11:30 del dia 3 d’agost de 2020, es reuneixen al saló d'actes de la Casa Consistorial, el Ple d'aquest Ajuntament en sessió ordinària, prèviament convocada, sota la Presidència del Sr. Salvador Tomàs Bosch, amb assistència dels Srs. Regidors que s’acaben enumerar. Una vegada verificada per la Secretaria la vàlida constitució del Ple, atès que es compleix l'assistència mínima d'un terç del nombre legal de membres, el President obre la sessió, i informa que es deixen sobre la taula tots els punts de l’ordre del dia previstos per la celebració del present Ple. Que, per tant els assumptes inclosos en l’ordre del dia serà el següent: ORDRE DEL DIA: 1. Aprovació si s’escau, de l’acta de la sessió anterior. 2. Coneixement i ratificació si s’escau, de Decrets d’alcaldia des de la darrera sessió de data 28/05/2020 i altres resolucions de l’Alcaldia. 3. Aprovació ajuts festes majors del municipi 2020 4. Ratificació adjudicació CONCESSIÓ DEMANIAL PER LA INSTAL·LACIÓ, MANTENIMENT I EXPLOTACIÓ D’ESTACIONS DE RECÀRREGA DE VEHICLES ELÈCTRICS AL MUNICIPI DE LLADORRE 5.