P.I.L. Al·Legacions 2013-2014 Definitiu
Total Page：16
File Type：pdf, Size：1020Kb
Load more
Recommended publications
-
Festes Majors Aplecs Fires Mercats APLECS
OFICINES DE TURISME Aplec del Boscalt (1934) Festes Majors Turisme de la Seu d’Urgell Oficina de Turisme d’Oliana Aplecs C. Major, 8 - La Seu d’Urgell Av. Barcelona, 81 - Oliana Tel.: 973 351 511 Reserva Tel.: 973 470 339 www.turismeseu.com aquí el teu www.oliana.cat Fires allotjament Turisme Alt Urgell La Rectoria d’Alinyà Últim dissabte de maig Pg. Joan Brudieu, 15 - La Seu d’Urgell Pl. del Ball Pla - Alinyà Mercats APLECS Sant Martí. Tel.: 973 353 112 Tel.: 608 055 666 Taús - Valls d’Aguilar www.alturgell.cat www.alinyamuntanya.cat Dilluns de Pasqua Florida 16 de juny (Diumenge després) Oficina de Turisme a Organyà Casa dels Parcs dels Pirineus La Trobada. Montferrer Sant Quiri. Pl.de les Homilies, s/n - Organyà Av. de les Valls d’Andorra, 33 Font Bordonera. Organyà Berén - Valls d’Aguilar Tel.: 973 382 002 La Seu d’Urgell - Tel: 973 360 954 Mare de Deú de les Peces. www.organya.cat www.parcsnaturals.gencat.cat Alàs 24 de juny Oficina de Turisme a Tuixent Espai la Vansa Sant Joan de l’Erm Pl. Serra del Cadí, 1 bxs - Tuixent Tel: 973 090 399 Diumenge després de Pasqua Sant Joan de Montanissell Tel.: 973 370 030 www.lavansa.cat Mare de Déu de Segars www.trementinaires.org Diumenge proper al 25 de juliol Oficina de Turisme a Coll de Nargó Dissabte de Pasqua Granada Sant Jaume. Tuixén Dinosfera Santa Pelaia. Perles C. Escoles, s/n - Coll de Nargó Diumenge més proper Tel.: 973 383 048 Dilluns de Pasqua Granada al 6 d’agost www.collnargo.com Santa Fe. -
Ordenança Fiscal Reguladora De La Taxa Del Servei De Recollida
A N N E X SUMARI 62 INDICE / ÍNDEX 63 ADMINISTRACIÓN LOCAL BUTLLETÍ ADMINISTRACIÓ LOCAL CONSELLS COMARCALS . 63 AJUNTAMENTS . 67 OFICIAL ENTITATS . 181 MANCOMUNITATS . 183 DE LA PROVÍNCIA DE LLEIDA ANNEX AL NÚMERO 179 31 DE DESEMBRE DE 2005 183 ADMINISTRACIÓN DE JUSTICIA ADMINISTRACIÓ DE JUSTÍCIA BOP electrònic email: [email protected] JUTJAT SOCIAL NÚM. 6 DE BARCELONA . 183 web: http://www.diputaciolleida.net 184 ANUNCIOS VARIOS ANUNCIS DIVERSOS CONSORCIS . 184 ADMINISTRACIÓ BOP: Complex la Caparrella, número 97 Telèfon 973 26 64 66 - Fax 973 26 76 37 Codi postal: 25192 Lleida EDICIÓ BOP: Telèfon 973 28 19 86 - Fax 973 26 76 37 Dies de publicació: dimarts, dijous i dissabte Dipòsit Legal: L-448/2005 Els edictes publicats en aquest Butlletí Oficial, ho han estat d’acord amb el text tramès per la corresponent Administració. Los edictos publicados en este Boletín Oficial, lo han estado de acuerdo con el texto remitido por la correspondiente Administración. 62 ANNEX AL BUTLLETÍ OFICIAL DE LA PROVÍNCIA NÚM. 179 31 DE DESEMBRE 2005 INDICE / ÍNDEX ADMINISTRACIÓN LOCAL 162AJUNTAMENT DE PUIGVERD DE LLEIDA Butlletí Oficial de la Província ADMINISTRACIÓ LOCAL Anunci de rectificació CONSELLS COMARCALS 162AJUNTAMENT DE RIBERA DE L’URGELLET 63 CONSELL COMARCAL DE LA NOGUERA Expedient de modificació de crèdit número 1/05 Expedient de modificació de crèdits número 2 163AJUNTAMENT DE SERÒS 63 CONSELL COMARCAL DEL PALLARS SOBIRÀ Modificació de les ordenances fiscals Ordenança fiscal de la taxa del servei de recollida, transport i tractament de 166AJUNTAMENT -
13 Vinaixa 2009
Vinaixa 2009 13 Cabal VII Trobada d’Estudiosos de les Garrigues de petjades EL PAS DE LA VIA AUGUSTA PER LA COMARCA DE LES GARRIGUES. RECULL DE DADES I NOVES APORTACIONS Enric Albert Calvera Belló 1. INTRODUCCIÓ l paisatge contemporani, a l'igual que sustentés les necessitats estratègiques i logístiques que el nostre pòsit cultural és del nou sistema. fruit d’una sèrie de modificacions Actualment, gràcies a la incipient arqueologia del pai- i assimilacions que l’han anat mo- satge, hi ha alguns estudis prou rigorosos que demostren delant al llarg dels segles. com l’ordenació i orientació d’alguns camins i del parcel·lari Una de les etapes de la nostra de la Segarra i l’Urgell,2 o de la Conca Dellà,3 al Pallars Jus- història en què es produeix un dels sà, per posar alguns exemples propers, són fruit d’uns mo- processos de transformació més dels concrets de centuriació romana. Sorprenent, més que profunds i que marcarà l’esdevenir pel “lapsus” de temps, pels segles de foscor que seguiren posterior és durant l’època romana. al període baix imperial i la posterior ruptura que represen- La romanització no solament suposà un canvi radical en tà tant el model andalusí, com, no tant, el feudal. tots els àmbits de la societat i l’economia sinó que també A més, també constatem com la majoria de vies de afectà,E de forma contundent, a l’organització del territori. comunicació importants segueixen els mateixos traçats o Al voltant de les ciutats, totes de nova planta, es planificà molt semblants als de les antigues calçades romanes. -
El Pallars Sobirà 1.- Recursos Turístics 2.- Productes Turístics 1.- Recursos Turístics
Inventari Turístic. EL PALLARS SOBIRÀ 1.- RECURSOS TURÍSTICS 2.- PRODUCTES TURÍSTICS 1.- RECURSOS TURÍSTICS TIPOLOGIA DE TURISME RECURSOS TURÍSTICS LOCALITZACIÓ NATURA/ESPAIS NATURALS/PARC NACIONAL Parc Nacional d'Aigüestortes i Estany de Sant Maurici NATURA/ESPAIS NATURALS Parc Natural de l'Alt Pirineu NATURA/ESPAIS NATURALS Collegats-Queralt NATURA/ESPAIS NATURALS Costoja NATURA/ESPAIS NATURALS Marimanha NATURA/ESPAIS NATURALS Naut Aran NATURA/ESPAIS NATURALS Serra de Boumort NATURA/ESPAIS NATURALS/GEOPARC Projecte Geoparc NATURA/NEU La neu NATURA/BOSC La Mata de València Sorpe NATURA/BOSC Bosc de la Mata de València NATURA/BOSC Bosc de Virós NATURA/BOSC Bosc de Bonabé NATURA/BOSC Bedollar d'Ancs i Baiasca NATURA/ARBRES MONUMENTALS Om centenari Peramea NATURA/ARBRES MONUMENTALS El roure de Montenartró Montenartró NATURA/ARBRES MONUMENTALS El Clop de Bernat Llavorsi NATURA/ARBRES MONUMENTALS L'Alzina de Pubill Vall de Cardós NATURA/AIGUA Riu Noguera Pallaresa NATURA/AIGUA Estany de Montcortés NATURA/AIGUA RAMSAR Parc Nacional d'Aigüestortes i Estany de Sant Maurici Alt Àneu, Espot, La Guinguet NATURA/AIGUA Conjunt de Romedo: Romedo de Dalt, Colatx, Guiló de baix Lladorre NATURA/AIGUA Conjunt de Gallina: Inferior i Major Lladorre NATURA/AIGUA Conjunt del Barranc de Sotllo: Estats, Sotllo, Fons i Areste Alins NATURA/AIGUA Estany Blanc Lladorre NATURA/AIGUA Estany d'Airoto Alt Àneu NATURA/AIGUA Estany de Flamisella Lladorre NATURA/AIGUA Estany de Garrabea Alt Àneu NATURA/AIGUA Estany de Mariola Lladorre NATURA/AIGUA Estany de Montcortés -
CERDANYA Que Queden Afectats Per La Fase 3 De L’Apagada Analògica (Març 2010)
Llistat de municipis de la CERDANYA que queden afectats per la Fase 3 de l’apagada analògica (Març 2010). Municipi Nucli Habitants CENTRE EMISSOR Data d'Apagada CERDANYA - DAS 25-març-10 Alp 964 ALP 15-març-10 GREIXER 15-març-10 Alp Masella 22 CERDANYA - DAS 25-març-10 MOLINA 15-març-10 Molina, la 271 CERDANYA - DAS 25-març-10 Baltarga 45 CERDANYA - DAS 25-març-10 CERDANYA - DAS 25-març-10 Beders 17 PIC ORRI 29-març-10 Bellver de Cerdanya 1308 CERDANYA - DAS 25-març-10 Bor 96 CERDANYA - DAS 25-març-10 Cortàs 17 CERDANYA - DAS 25-març-10 Éller 16 CERDANYA - DAS 25-març-10 Nas 18 CERDANYA - DAS 25-març-10 Bellver de Cerdanya Olià 19 CERDANYA - DAS 25-març-10 Ordèn 9 CERDANYA - DAS 25-març-10 CERDANYA - DAS 25-març-10 Pi 98 PRULLANS 15-març-10 Riu de Santa Maria 105 CERDANYA - DAS 25-març-10 Talló 34 CERDANYA - DAS 25-març-10 Talltendre 4 CERDANYA - DAS 25-març-10 CERDANYA - DAS 25-març-10 Vilella 7 PRULLANS 15-març-10 Bolvir 188 CERDANYA - DAS 25-març-10 Raval del Castell 47 CERDANYA - DAS 25-març-10 Bolvir Remei, el 26 CERDANYA - DAS 25-març-10 Talltorta 27 CERDANYA - DAS 25-març-10 GREIXER 15-març-10 Das 78 PIC ORRI 29-març-10 ALP 15-març-10 Mosoll 10 CERDANYA - DAS 25-març-10 Das Sanavastre 64 CERDANYA - DAS 25-març-10 PIC ORRI 29-març-10 Tartera 7 GREIXER 15-març-10 GREIXER 15-març-10 Urbanització Tartera 7 CERDANYA - DAS 25-març-10 Escadarcs 36 CERDANYA - DAS 25-març-10 Estoll 26 CERDANYA - DAS 25-març-10 GREIXER 15-març-10 Pereres, les 12 Osseja Per confirmar CERDANYA - DAS 25-març-10 Queixans 162 GREIXER 15-març-10 Fontanals de Cerdanya -
Un Tomb Per La Vinaixa De Començaments Del Segle Xviii
de petjades UN TOMB PER LA VINAIXA DE COMENÇAMENTS DEL SEGLE XVIII Josep Pla Puig 1. NOTES HISTÒRIQUES: LA VINAIXA PRETÈRITA Com deuria ser la Vinaixa d’abans? , era gaire gran el Els llibres de “Valies” són unes relacions de béns im- poble? , quanta gent hi vivia?, a què es dedicaven? mobles, és a dir, de cases i peces de terra, que, en aquest Aquestes preguntes ens les hem fetes no sols per la cas, tenien en dret d’ús els habitants de Vinaixa. S’ha d’ex- Vila de Vinaixa sinó cadascú pel seu propi poble. plicar que aquest dret d’ús vol dir que els vinaixencs eren El passat fascina, ja sigui pel misteri que amaguen les arrendadors emfiteutes de les propietats, això vol dir que seves portes, ja sigui perquè permet buscar explicacions tenien el domini útil de la terra a canvi d’un lloguer en di- que justifiquin actituds i, fins i tot, perquè permet especu- ners i/o en espècie, mentre que el domini real de la terra, lar amb fantasies que pinten temps bells, idíl·lics i bucòlics. és a dir, el seu veritable propietari, era el Monestir de Po- Així, ens trobem que uns s’apropen a aquell passat per cu- blet, Senyor de qui depenia Vinaixa. riositat, altres ho fan per intentar posar llum a períodes Aquestes relacions de béns es presentaven davant el foscos, i n’hi ha que esperen trobar elements aclaridors Batlle, que era el representant d’un Senyor, el qual podia ser que els ajudin no sols a entendre el present sinó també a laic o eclesiàstic. -
CAMINS Defoc
CAMINS de FOC Itineraris per l’Alta Ribagorça Pirineus de Lleida Camins de Foc Conegueu camins de foc, màgia i passió a través de 10 itineraris que us portaran fins als faros més espectaculars de la comarca. Les Falles, declarades patrimoni cultural immaterial de la humanitat l’1 de desembre de 2015, són la festa del foc dels Pirineus. Camins de Foc vol resseguir les passes dels nostres avantpassats recorrent camins que us permetran retrocedir en el temps, gaudir de la natura i preservar la tradició. Els recorreguts de Camins de Foc es poden fer durant tot l’any i la seva baixa dificultats els fa adients per a qualsevol tipus de públic. S’inicien des del mateix poble i van ascendint fins a un lloc elevat de la muntanya des d’on es poden contemplar unes magnífiques vistes. És en aquest indret on es col·loca el faro (un pi plantat) i on s’encenen les falles abans de començar el descens. Us convidem a descobrir part de la nostra essència amb Camins de Foc. Falles a l’Alta Ribagorça La baixada de falles als diferents pobles de l’Alta Ribagorça s’inicia anualment la primera quinzena de juny i acaba el darrer cap de setmana de juliol. Consulteu les dates al web turismealtaribagorca.cat Barruera Al mig de Barruera (1.130 m), i passada la palanca vella o pont penjant, trobareu el plafó informatiu a la sortida del camí dels Quinyons. Des d’aquí, seguirem la senda que porta fins al faro, situat al Tossal de Rutxero, a 1.230 m, al sud-est del poble. -
Intervencions Arqueològiques I Paleontològiques a Lleida Durant L
View metadata, citation and similar papers at core.ac.uk brought to you by CORE Crònica científica provided by Revistes Catalanes amb Accés Obert que periòdicament s’han anat publicant en la Revista d’Arqueologia de Ponent, des del seu exemplar de 1995, enguany correspon presentar les referides a l’any 2009. Per poder dur a terme aquest treball han estat requerides les dades dels Serveis Territorials de Lleida del Departament de Cultura de la Generalitat de Catalunya. Una vegada més, volem agrair tant l’amabilitat de Josep Gallart, arqueòleg territorial, com la col·laboració del seu equip, en l’aportació de les dades per a l’elaboració d’aquest text. Per a confeccionar aquest breu resum de les in- tervencions arqueològiques i paleontològiques que s’ofereix a continuació, ha estat necessari registrar les diverses intervencions a partir de la informació recollida, i fer una simple descripció quantitativa sobre els tipus d’intervencions, les comarques on van ser realitzades i els períodes afectats. Aquí es presenta la llista d’intervencions classificades Figs. 5 i 6. Ampulla de pelegrí de plom exposada al Museu de Lleida: diocesà i comarcal abans i després del tractament i unes gràfiques quantitatives, no desenvolupades ni de conservació i restauració portat a terme al SCT-Laboratori explicades, de manera similar a com s’ha anat fent d’Arqueologia. Fotografies:© Museu de Lleida: diocesà i comarcal any rere any. Som conscients que aquestes dades que (Servei de Reproducció d’Imatge de la UdL i SCT-Laboratori es presenten només mostren indicadors quantitatius, d’Arqueologia). i potser discutibles en la seva representativitat, de Finalment, pel que fa al Museu de Lleida, s’ha la realitat de l’activitat arqueològica a les terres portat a terme la reintegració, és a dir, l’enganxat de Lleida. -
Horaris Vàlids Desde 12/09/18
Tel. 902.29.29.00 www.igualadina.com Restabliment horaris 01/07/2020. Es restableixen els horaris habituals excepte l'expedició de Tarragona - Igualada en ambdós sentits de Dissabtes i festius de Juliol i Agost a causa de la crisi sanitària fins nou avís. Horaris vàlids desde 12/09/18 Líneas: Tarragona - Lleida DS i Festius Reus - Montblanc Excepte Dissabtes i De l`1 juliol Tarragona - Igualada De Dilluns a Divendres Feiners Festius tot l Dissabtes Dv Sant , Diumenges al 31 d ´any tot l´any 25/12, del 1 / 06 al Reus - Andorra ´agost 01/01 15/09 (3) (7) (6) (3) (5) (3) (7) (3) (5) (3) (3) (3) (6) (3) (5) Reus (EE.AA) 06:00 07:00 14:10 07:00 Tarragona 06:00 07:35 10:15 11:30 12:30 15:50 18:00 07:30 07:30 07:35 15:50 Port Aventura 7:46 (2) 07:46 Salou Pl. Europa 07:48 07:48 Salou P. Jaume I 07:50 07:50 Els Garidells 12:45 07:50 Vallmoll 12:50 7:55 La Selva del Camp 06:10 14:20 Alcover 06:20 14:30 Valls 06:25 08:25 10:40 11:50 12:55 16:15 18:25 07:45 08:00 08:25 16:15 La Riba 06:30 14:40 Vilaverd 06:35 14:45 Fontscaldes 08:30 08:30 L´Illa (cruïlla) 08:38 08:38 Montblanc 06:40 06:45 08:45 10:55 12:10 13:10 14:55 18:40 18:40 08:10 08:25 08:45 La Guàrdia del Prat 18:42 08:50 Blancafort 08:30 09:00 Solivella 09:05 09:05 Emb.Belltall 09:07 09:07 Emb. -
L'alt Urgell 1.- Recursos Turístics 2.- Productes Turístics 1.- Recursos Turístics
Inventari Turístic. L'ALT URGELL 1.- RECURSOS TURÍSTICS 2.- PRODUCTES TURÍSTICS 1.- RECURSOS TURÍSTICS TIPOLOGIA DE TURISME RECURSOS TURÍSTICS LOCALITZACIÓ NATURA/ESPAIS NATURALS Serra de Boumort Diverses poblacions NATURA/ESPAIS NATURALS Serra de Carreu-Sant Corneli Diverses poblacions NATURA/ESPAIS NATURALS Serra de Prada-Castellàs Diverses poblacions NATURA/ESPAIS NATURALS Serra de Turp i Mora Condal-Valldan Diverses poblacions NATURA/ESPAIS NATURALS Serra del Verd Diverses poblacions NATURA/ESPAIS NATURALS Serres del Cadí-el Moixeró Diverses poblacions NATURA/ESPAIS NATURALS Serres d'Odèn-Port del Comte Diverses poblacions NATURA/ESPAIS NATURALS Tossa Plana de Lles-Puigpedrós Diverses poblacions NATURA/ESPAIS NATURALS Alt Pirineu Diverses poblacions NATURA/ESPAIS NATURALS Beneïdor Diverses poblacions NATURA/ESPAIS NATURALS Serra d'Aubenç i Roc de Cogul Diverses poblacions NATURA/ESPAIS NATURALS Ribera Salada Diverses poblacions NATURA/AIGUA/TERMAL Aigües termals Pont de Bar NATURA/AIGUA Riu Segre i afluents Diverses poblacions NATURA/AIGUA Parc del Valira La Seu d'Urgell NATURA/AIGUA Platja fluvial d'Ogern Bassella NATURA/AIGUA Pantà d'Oliana Oliana NATURA/AIGUA Embassament de Rialb Oliana i Bassella NATURA/AIGUA Riu de Reixà Oliana NATURA/AIGUA Riu de la Flor Oliana NATURA/AIGUA Riu de la Mora Comtal Oliana NATURA/AIGUA Segla del Molí Oliana NATURA / AIGUA Cua de l'Embassament d'Oliana Coll de Nargó, Fígols i Alinyà NATURA/AIGUA Basses del Codó Coll de Nargó NATURA/AIGUA Font Freda Coll de Nargó NATURA/ARBRES CENTENARIS Boix de Boscalt -
L'urgell 1.- Recursos Turístics 2.- Productes Turístics 1.- Recursos Turístics
Inventari Turístic. L'URGELL 1.- RECURSOS TURÍSTICS 2.- PRODUCTES TURÍSTICS 1.- RECURSOS TURÍSTICS TIPOLOGIA DE TURISME RECURSOS TURÍSTICS LOCALITZACIÓ NATURA/ESPAIS NATURALS Anglesola - Vilagrassa NATURA/ESPAIS NATURALS Granyena NATURA/ESPAIS NATURALS Plans de Sió NATURA/ESPAIS NATURALS Secans de Belianes - Preixana NATURA/ESPAIS NATURALS Serra de Bellmunt- Almenara NATURA/ESPAIS NATURALS Valls del Sió-Llobregós NATURA / AIGUA Barranc de la Figuerosa Tàrrega NATURA / AIGUA Coladors de Boldú La Fuliola NATURA / AIGUA Llacuna de Claravalls Tàrrega NATURA / AIGUA Salades de Conill Ossó de Sió, Tàrrega NATURA/FAMILIAR Parc de la Font Vella Maldà NATURA/FAMILIAR Parc de Montalbà Preixana NATURA/GEOLOGIA Pedreres del Talladell El Talladell CULTURA/ARQUEOLOGIA/BRONZE FINAL Necròpolis d'Almenara Almenara Alta CULTURA/ARQUEOLOGIA/IBERS Poblat ibèric dels Estinclells Verdú CULTURA/ARQUEOLOGIA/IBERS Poblat ibèric del Molí d'Espígol Tornabous CULTURA/ARQUEOLOGIA/ROMÀ Vil·la romana dels Reguers Puigverd d'Agramunt CULTURA/ARQUEOLOGIA/ROMÀ necròpolis romana Nalec CULTURAL / RELIGIÓS/ROMÀNIC Església de Santa Maria Agramunt CULTURA/RELIGIÓS/ROMÀNIC Església de Sant Pere Castellnou d'Ossó CULTURA/RELIGIÓS/ROMÀNIC Església de Sant Pere Maldà CULTURA/RELIGIÓS/ROMÀNIC Església de la Mare de Déu del Remei Ossó de Sió CULTURA/RELIGIÓS/ROMÀNIC Ermita de Sant Miquel Puigverd d'Agramunt CULTURA/RELIGIÓS/ROMÀNIC Església de Sant Gil Riudovelles CULTURA/RELIGIÓS/ROMÀNIC-GÒTIC-SXIX/CISTER Ermita de la Mare de Déu del Pedregal El Talladell CULTURA/RELIGIÓS/ROMÀNIC-XVIII -
El Paper Moneda Català * Transcripció De Joan Grau I Vinas
El paper moneda català * Transcripció de Joan Grau i Vinas En el temps de la seva plena sobirania nacional, Catalunya ha dispo• sat sempre del seu propi sistema monetari, els signes del qual eren, evi• dentment, les monedes de metall. Però cal arribar a l'època moderna i al trasbals de la guerra del 1936- 39 per veure néixer el paper moneda català. Alguns han cregut veure els predecessors dels bitllets catalans en els Assignats Imperials de curs al Principat durant l'ocupació francesa (1808-1814) o bé en els bitllets, obli• gacions, cèdules i certificats emesos pels bancs «provincians» catalans el segle passat i començament de l'actual (1844-1921), tals com el Banc de Barcelona, Banc Balear, Banc de Reus, Banc de Tarragona, Banc de Tor• tosa, Banc de València, Banc de Valls i d'altres, o bé encara el paper mo• neda emès al final de la primera guerra europea per les Cambres de Co• merç de Catalunya Nord sota dominació francesa (Perpinyà, 1915-1922). Nosaltres creiem que tots aquests papers no poden pas considerar-se bitllets catalans en el sentit propi, primerament i principal per no haver estat emesos per un govern autènticament català i segonament per no estar es• crits en la nostra llengua. En aquest aspecte, tampoc podem considerar com a catalans els bitllets emesos durant la guerra pel Banc d'Espanya a Barce• lona 1T1 de març, 1*11 de juny i el 15 d'agost del 1938. Així, doncs, el paper moneda català va néixer per decret del Govern de la Generalitat de Catalunya del dia 21 de setembre del 1936, creant una emissió de bitllets per un import total de 20 milions de pessetes amb els valors de 10 pessetes, 5 pessetes i 2,50 pessetes de curs legal i obligatori a tot el territori autònom, però que pràcticament fou també admès i circulà per tota l'àrea republicana del front d'Aragó.