Un Tomb Per La Vinaixa De Començaments Del Segle Xviii
Total Page：16
File Type：pdf, Size：1020Kb
de petjades UN TOMB PER LA VINAIXA DE COMENÇAMENTS DEL SEGLE XVIII Josep Pla Puig 1. NOTES HISTÒRIQUES: LA VINAIXA PRETÈRITA Com deuria ser la Vinaixa d’abans? , era gaire gran el Els llibres de “Valies” són unes relacions de béns im- poble? , quanta gent hi vivia?, a què es dedicaven? mobles, és a dir, de cases i peces de terra, que, en aquest Aquestes preguntes ens les hem fetes no sols per la cas, tenien en dret d’ús els habitants de Vinaixa. S’ha d’ex- Vila de Vinaixa sinó cadascú pel seu propi poble. plicar que aquest dret d’ús vol dir que els vinaixencs eren El passat fascina, ja sigui pel misteri que amaguen les arrendadors emfiteutes de les propietats, això vol dir que seves portes, ja sigui perquè permet buscar explicacions tenien el domini útil de la terra a canvi d’un lloguer en di- que justifiquin actituds i, fins i tot, perquè permet especu- ners i/o en espècie, mentre que el domini real de la terra, lar amb fantasies que pinten temps bells, idíl·lics i bucòlics. és a dir, el seu veritable propietari, era el Monestir de Po- Així, ens trobem que uns s’apropen a aquell passat per cu- blet, Senyor de qui depenia Vinaixa. riositat, altres ho fan per intentar posar llum a períodes Aquestes relacions de béns es presentaven davant el foscos, i n’hi ha que esperen trobar elements aclaridors Batlle, que era el representant d’un Senyor, el qual podia ser que els ajudin no sols a entendre el present sinó també a laic o eclesiàstic. En el cas que ens ocupa, Vinaixa rendia preparar el futur. vassallatge a un Senyor religiós, el Monestir de Poblet. El Tots aquests neguits ens han fet aflorar la idea d’inten- batlle era l’encarregat d’administrar els béns i les rendes tar reproduir Vinaixa en un breu moment de la seva llarga del Senyor, com per exemple: 1. fer complir als camperols història. En aquest intent hi prima la curiositat, però també les obligacions de realitzar treballs personals en les terres l’intent de conèixer una mica més bé el nostre país, ja que del senyor: com ara llaurar, segar o collir; 2. cobrar els ar- si quan diem que som fruit del nostre passat pot semblar rendaments corresponents per l’ús de les terres; 3. admi- una mica transcendental i excessiu, no ho és tant pensar nistrar justícia; etc. que una determinada manera de créixer, de fer i de viure Les “Valies” són, doncs, una documentació de tipus fis- ajuda a entendre una mica més com som. cal i, per tant, és de suposar que tindrien ocultacions a fi Aquesta història, que és la vostra, va fer els primers d’evitar pagar el màxim que es pugui. Malgrat tot, la proxi- passos quan ens vam adreçar al fons històric de l’Ajunta- mitat amb Poblet i la presència en el poble d’una edificació ment. Després de furgar i remenar una mica, vam trobar la que podria acollir de forma fixa o periòdica un representant documentació que ens ha servit per a dibuixar aquesta petita de l’Abat, fan matisar una mica el nivell de les suposades aproximació a una Vinaixa no gaire llunyana, o potser sí: la ocultacions. Vinaixa de començaments del segle XVIII, concretament la Amb tot i les possibles ocultacions, fenomen que s’hau- dels anys 1709 i 1747, que ara acaba de complir 300 anys. ria d’esbrinar i després quantificar-ne la magnitud, pensem que aquest tipus de documentació és molt útil per conèixer La documentació usada és la següent: l’estructura de la propietat de la terra, la tipologia dels cul- 1.- El Llibre de “Valies” de l’any 1709. tius, la composició i morfologia urbanística i una aproxima- 2.- El Cadastre de l’any 1747. ció a la demografia del lloc. 3.- Un plànol urbà de l’actual Vila de Vinaixa. Vinaixa 2009 139 Cabal El llibre de “Valies” de Vinaixa ens indica les següents El final de la Guerra de Successió (any 1714) suposà la dades: derrota de la causa austracista i, amb ella, la derrota de 1. El nom i cognom dels contribuents. Catalunya. El Decret de Nova Planta posà fi a les Instituci- 2. El que paga cada cap de família pels diferents béns ons pròpies de Catalunya i al 1716 es creà un nou sistema immobles: casa i terres. impositiu únicament i exclusiva pel Principat: el Cadastre. 3. Les afrontacions d’aquests béns. És a dir, assenyala, El nou impost es divideix en Cadastre Real i Cadastre amb més i menys fortuna, amb qui limita cada casa i cada Personal. peça de terra pels seus quatre costats. El Cadastre Real gravava tots els béns (terres, cases, 4. Els tipus de cultius que hi ha plantats. Aquesta infor- molins, forns, posades...) i les seves càrregues hipotecàri- mació, però, és incompleta, ja que sols anota el cultiu quan es (censos, censals, delmes, propis del Comú). es tracta de vinya i d’olivera, per la resta no diu res, su- El Cadastre Personal gravava les rendes del treball. posem que el cultiu predominant és el cereal però tampoc N’estaven exempts la noblesa, els ciutadans honrats, les especifica de quin tipus. viudes, els estudiants, els menors de 15 anys, els majors Al llibre de “Valies”, però, també hi ha mancances, les de 60 i els privilegiats (els homes de carrera i els emple- principals serien: ats dels rei). Una variant del Cadastre Personal (durant els 1. No diu l’ofici de cap dels contribuents, tret d’un sol cas. primers anys de vida de l’impost) és el Ganancial, pel qual 2. En la relació de les cases deixa d’indicar: tributaven les persones que tenien algun mitjà de treball a- Les dimensions que tenen: llargada i amplada. que no fos el propi treball personal, és a dir, els homes b- Si la casa té una planta o més d’una. d’empresa (comerç i indústria). c- La distribució interior dels habitatges. Per exemple: El Cadastre Real ens dóna, pel projecte de treball que 1. Desconeixem quantes cases tenien corral, celler o trulls ens ocupa, la següent informació: a fi d’avaluar el nivell d’autoconsum; 2. Tampoc sabem de la 1. De les cases: el nom i l’ofici dels titulars. presència d’estables per poder quantificar quanta gent tenia 2. De les terres: el tipus de conreu, la seva qualitat, o havia tingut animals de tir. En canvi, sí que ens informa de extensió en jornals i el corresponent valor fiscal. l’existència d’aquell espai plurifuncional que representaven 3. Del bestiar: el tipus i la quantitat de bestiar per con- les botigues, que tant podien indicar una activitat artesanal tribuent. com un lloc per emmagatzemar productes. El Cadastre Personal ens diu: 3. Respecte a les peces de terra, no sols no deixa clara 1. El nom i l’ofici de cada contribuent. la seva llargada i amplada sinó tampoc la seva forma, da- Però el Cadastre de 1747 per Vinaixa també deixa d’in- des aquestes que ens permetrien reproduir el terme com dicar-nos altres informacions: si fos un “puzzle”. 1. De les cases: les afrontacions, les dimensions i la 4. No diu res de les qualitats del cultius que hi ha plan- seva distribució interna. tats, ni dels jornals que hi tenen dedicats a cada cultiu, ni 2. De les terres: les afrontacions de les diferents peces tampoc del seus suposats rendiments. de terra. Tots aquests dubtes documentals són comprensibles si En definitiva, d’aquesta segona font documental hem entenem que les “Valies” s’elaboraven amb una clara fina- fet servir la següent informació: litat recaptadora. En elles hi quedava constància de les di- 1. L’ofici de tots els contribuents. ferents propietats immobles i del seu valor estimat. A partir 2. El número de les cases que hi havia a la Vila. d’aquestes constatacions, els diferents contribuents havien 3. El tipus de conreu, la seva extensió i el que cadascú de fer front als corresponents impostos. pagava per les seves terres. Des d’aquest punt de vista fiscal i impositiu, poca im- 4. La quantitat i el tipus d’animals de tir que posseïa portància tenia si un vilatà era pagès o no, si la seva casa cada vilatà. tenia 1 o 2 pisos o si el seu tros de terra mesurava 100 o L’ofici ens interessa per completar el quadre de l’any 1709 150 metres de llargada. Allò que interessava era el valor i per conèixer l’estructura social i professional; el total de del bé i a partir d’aquí calcular la tributació corresponent. cases per constatar si Vinaixa havia augmentat o no la seva Amb la informació proporcionada pel llibre de les “Va- població; el valor fiscal de les terres per avaluar la riquesa lies” hem intentat reproduir la morfologia de la Vila de Vi- individual i col·lectiva; la quantitat i composició dels animals de naixa a començaments del segle XVIII. tir i la superfície i tipologia dels cultius per intuir possibles mi- llores tecnològiques i de comportament en un moment en què L’altra font documental consultada, a fi d’aconseguir el camp català bullia carregat de canvis i transformacions. més informació i superar les mancances de les “Valies”, ha Entre aquestes dues fonts documentals, les “Valies” i sigut el Cadastre de l’any 1747. el Cadastre, hi ha una diferència de 38 anys. Aquesta dis- 140 VII Trobada d’Estudiosos de les Garrigues de petjades tància temporal dóna a cada una de les dues dates, 1709 3.