Un Tomb Per La Vinaixa De Començaments Del Segle Xviii

de petjades UN TOMB PER LA VINAIXA DE COMENÇAMENTS DEL SEGLE XVIII

Josep Pla Puig

1. NOTES HISTÒRIQUES: LA VINAIXA PRETÈRITA

Com deuria ser la Vinaixa d’abans? , era gaire gran el Els llibres de “Valies” són unes relacions de béns im- poble? , quanta gent hi vivia?, a què es dedicaven? mobles, és a dir, de cases i peces de terra, que, en aquest Aquestes preguntes ens les hem fetes no sols per la cas, tenien en dret d’ús els habitants de Vinaixa. S’ha d’ex- Vila de Vinaixa sinó cadascú pel seu propi poble. plicar que aquest dret d’ús vol dir que els vinaixencs eren El passat fascina, ja sigui pel misteri que amaguen les arrendadors emfiteutes de les propietats, això vol dir que seves portes, ja sigui perquè permet buscar explicacions tenien el domini útil de la terra a canvi d’un lloguer en di- que justifiquin actituds i, fins i tot, perquè permet especu- ners i/o en espècie, mentre que el domini real de la terra, lar amb fantasies que pinten temps bells, idíl·lics i bucòlics. és a dir, el seu veritable propietari, era el Monestir de Po- Així, ens trobem que uns s’apropen a aquell passat per cu- blet, Senyor de qui depenia Vinaixa. riositat, altres ho fan per intentar posar llum a períodes Aquestes relacions de béns es presentaven davant el foscos, i n’hi ha que esperen trobar elements aclaridors Batlle, que era el representant d’un Senyor, el qual podia ser que els ajudin no sols a entendre el present sinó també a laic o eclesiàstic. En el cas que ens ocupa, Vinaixa rendia preparar el futur. vassallatge a un Senyor religiós, el Monestir de Poblet. El Tots aquests neguits ens han fet aflorar la idea d’inten- batlle era l’encarregat d’administrar els béns i les rendes tar reproduir Vinaixa en un breu moment de la seva llarga del Senyor, com per exemple: 1. fer complir als camperols història. En aquest intent hi prima la curiositat, però també les obligacions de realitzar treballs personals en les terres l’intent de conèixer una mica més bé el nostre país, ja que del senyor: com ara llaurar, segar o collir; 2. cobrar els ar- si quan diem que som fruit del nostre passat pot semblar rendaments corresponents per l’ús de les terres; 3. admi- una mica transcendental i excessiu, no ho és tant pensar nistrar justícia; etc. que una determinada manera de créixer, de fer i de viure Les “Valies” són, doncs, una documentació de tipus fis- ajuda a entendre una mica més com som. cal i, per tant, és de suposar que tindrien ocultacions a fi Aquesta història, que és la vostra, va fer els primers d’evitar pagar el màxim que es pugui. Malgrat tot, la proxi- passos quan ens vam adreçar al fons històric de l’Ajunta- mitat amb Poblet i la presència en el poble d’una edificació ment. Després de furgar i remenar una mica, vam trobar la que podria acollir de forma fixa o periòdica un representant documentació que ens ha servit per a dibuixar aquesta petita de l’Abat, fan matisar una mica el nivell de les suposades aproximació a una Vinaixa no gaire llunyana, o potser sí: la ocultacions. Vinaixa de començaments del segle XVIII, concretament la Amb tot i les possibles ocultacions, fenomen que s’hau- dels anys 1709 i 1747, que ara acaba de complir 300 anys. ria d’esbrinar i després quantificar-ne la magnitud, pensem que aquest tipus de documentació és molt útil per conèixer La documentació usada és la següent: l’estructura de la propietat de la terra, la tipologia dels cul- 1.- El Llibre de “Valies” de l’any 1709. tius, la composició i morfologia urbanística i una aproxima- 2.- El Cadastre de l’any 1747. ció a la demografia del lloc. 3.- Un plànol urbà de l’actual Vila de Vinaixa.

Vinaixa 2009 139 Cabal

El llibre de “Valies” de Vinaixa ens indica les següents El final de la Guerra de Successió (any 1714) suposà la dades: derrota de la causa austracista i, amb ella, la derrota de 1. El nom i cognom dels contribuents. Catalunya. El Decret de Nova Planta posà fi a les Instituci- 2. El que paga cada cap de família pels diferents béns ons pròpies de Catalunya i al 1716 es creà un nou sistema immobles: casa i terres. impositiu únicament i exclusiva pel Principat: el Cadastre. 3. Les afrontacions d’aquests béns. És a dir, assenyala, El nou impost es divideix en Cadastre Real i Cadastre amb més i menys fortuna, amb qui limita cada casa i cada Personal. peça de terra pels seus quatre costats. El Cadastre Real gravava tots els béns (terres, cases, 4. Els tipus de cultius que hi ha plantats. Aquesta infor- molins, forns, posades...) i les seves càrregues hipotecàri- mació, però, és incompleta, ja que sols anota el cultiu quan es (censos, censals, delmes, propis del Comú). es tracta de vinya i d’olivera, per la resta no diu res, su- El Cadastre Personal gravava les rendes del treball. posem que el cultiu predominant és el cereal però tampoc N’estaven exempts la noblesa, els ciutadans honrats, les especifica de quin tipus. viudes, els estudiants, els menors de 15 anys, els majors Al llibre de “Valies”, però, també hi ha mancances, les de 60 i els privilegiats (els homes de carrera i els emple- principals serien: ats dels rei). Una variant del Cadastre Personal (durant els 1. No diu l’ofici de cap dels contribuents, tret d’un sol cas. primers anys de vida de l’impost) és el Ganancial, pel qual 2. En la relació de les cases deixa d’indicar: tributaven les persones que tenien algun mitjà de treball a- Les dimensions que tenen: llargada i amplada. que no fos el propi treball personal, és a dir, els homes b- Si la casa té una planta o més d’una. d’empresa (comerç i indústria). c- La distribució interior dels habitatges. Per exemple: El Cadastre Real ens dóna, pel projecte de treball que 1. Desconeixem quantes cases tenien corral, celler o trulls ens ocupa, la següent informació: a fi d’avaluar el nivell d’autoconsum; 2. Tampoc sabem de la 1. De les cases: el nom i l’ofici dels titulars. presència d’estables per poder quantificar quanta gent tenia 2. De les terres: el tipus de conreu, la seva qualitat, o havia tingut animals de tir. En canvi, sí que ens informa de extensió en jornals i el corresponent valor fiscal. l’existència d’aquell espai plurifuncional que representaven 3. Del bestiar: el tipus i la quantitat de bestiar per con- les botigues, que tant podien indicar una activitat artesanal tribuent. com un lloc per emmagatzemar productes. El Cadastre Personal ens diu: 3. Respecte a les peces de terra, no sols no deixa clara 1. El nom i l’ofici de cada contribuent. la seva llargada i amplada sinó tampoc la seva forma, da- Però el Cadastre de 1747 per Vinaixa també deixa d’in- des aquestes que ens permetrien reproduir el terme com dicar-nos altres informacions: si fos un “puzzle”. 1. De les cases: les afrontacions, les dimensions i la 4. No diu res de les qualitats del cultius que hi ha plan- seva distribució interna. tats, ni dels jornals que hi tenen dedicats a cada cultiu, ni 2. De les terres: les afrontacions de les diferents peces tampoc del seus suposats rendiments. de terra. Tots aquests dubtes documentals són comprensibles si En definitiva, d’aquesta segona font documental hem entenem que les “Valies” s’elaboraven amb una clara fina- fet servir la següent informació: litat recaptadora. En elles hi quedava constància de les di- 1. L’ofici de tots els contribuents. ferents propietats immobles i del seu valor estimat. A partir 2. El número de les cases que hi havia a la Vila. d’aquestes constatacions, els diferents contribuents havien 3. El tipus de conreu, la seva extensió i el que cadascú de fer front als corresponents impostos. pagava per les seves terres. Des d’aquest punt de vista fiscal i impositiu, poca im- 4. La quantitat i el tipus d’animals de tir que posseïa portància tenia si un vilatà era pagès o no, si la seva casa cada vilatà. tenia 1 o 2 pisos o si el seu tros de terra mesurava 100 o L’ofici ens interessa per completar el quadre de l’any 1709 150 metres de llargada. Allò que interessava era el valor i per conèixer l’estructura social i professional; el total de del bé i a partir d’aquí calcular la tributació corresponent. cases per constatar si Vinaixa havia augmentat o no la seva Amb la informació proporcionada pel llibre de les “Va- població; el valor fiscal de les terres per avaluar la riquesa lies” hem intentat reproduir la morfologia de la Vila de Vi- individual i col·lectiva; la quantitat i composició dels animals de naixa a començaments del segle XVIII. tir i la superfície i tipologia dels cultius per intuir possibles mi- llores tecnològiques i de comportament en un moment en què L’altra font documental consultada, a fi d’aconseguir el camp català bullia carregat de canvis i transformacions. més informació i superar les mancances de les “Valies”, ha Entre aquestes dues fonts documentals, les “Valies” i sigut el Cadastre de l’any 1747. el Cadastre, hi ha una diferència de 38 anys. Aquesta dis-

140 VII Trobada d’Estudiosos de les Garrigues de petjades

tància temporal dóna a cada una de les dues dates, 1709 3. Si venint des de Tarragona el primer amb què et topa- i 1747, una gran importància per: 1. Poder fitar dos punts ves era amb el cementiri, venint des de Lleida el que segur històrics a partir dels quals elaborar comparacions i as- que no trobaves era la peculiar entrada de la Vila: passar senyalar diferències; 2. La seva proximitat, però, també per sota el pont de la via del tren. Aquesta construcció, avui serveix per a comparar les tendències i evolucions que es tan familiar, no es va bastir fins a la segona meitat del segle van seguir durant aquesta primera meitat del segle XVIII, XIX. segle caracteritzat per una recuperació econòmica, demo- 4. Per acabar, destacar que l’actual i principal artèria gràfica i cultural que molt va tenir a veure amb el final del del poble i també el seu principal punt de referència soci- feudalisme i amb l’inici d’una nova etapa socioeconòmica, al i financer, ens referim al tros de la Carretera de Lleida el capitalisme. Però tot això són figues d’un altre paner que que va des del pont del tren fins a la Plaça dels Arbres, no haurem de deixar per un altre moment. existia. Tot aquest gran espai estava ocupat per terra de conreu. Amb la informació aportada per les esmentades fonts 5. No diem res respecte a les piscines, l’escola , les pe- documentals, arriba el moment d’intentar dotar de forma i dreres, la cooperativa, el tren, les cases adossades, la car- contingut aquella Vinaixa pretèrita. Per aconseguir-ho hem retera nacional, la fàbrica, etc., perquè, malgrat que la seva usat un mapa urbà de l’actual Vinaixa perquè ens faci de presència suposa un gran, enorme i inqüestionable canvi en guia i, també, perquè ens serveixi de base i fonament per contrast amb el passat que ens ocupa, ens cenyirem prefe- començar la reconstrucció. rentment en l’entorn de l’antic nucli urbà del poble. El resultat és sorprenent: que poc s’assemblen les dues Com es pot suposar i apreciar, aquests grans canvis Vinaixes, la d’avui i la de fa 300 anys. quantitatius i qualitatius provoquen considerables i ineludi- Així, malgrat que la Vinaixa actual té alguns punts bles modificacions en les referències visuals que qualsevol d’ancoratge en el passat, com pot ser l’Església i el nom persona pot tenir a l’hora d’identificar un lloc o de reconèi- d’alguns carrers (2 tan sols), no deixen de ser uns punts xer un indret. de contacte bastant febles davant les grans diferències morfològiques que s’han anat acumulant al llarg d’aques- Imaginem-nos un viatger que s’atansés a Vinaixa des tes tres centúries. de la banda de Tarragona. A l’arribar dalt del Pla de les Bas- Com era de diferent la Vinaixa de l’any 1709? ses, doncs creiem que la carretera hi hauria de passar molt És molt probable que si a un veí o veïna de la Vinaixa d’avui a prop, tindria una panoràmica visual completa del poble en dia el transportessin en el temps i el fessin arribar al poble, que s´estendria als seus peus. Doncs el Pla de les Basses tant se val que vingués des de les Borges Blanques com des té una alçada aproximada d’uns 490 m. sobre el nivell del de Montblanc, de ben segur que no sabria on es troba. mar i el punt més alt de la Vila, que es troba davant de És una cosa lògicament evident que Vinaixa s’ha fet la Casa Tarragó, ubicada a l’actual carrer Calvari, és d’uns més gran com a poble durant aquests 300 anys. Que s’ha 482 m. i, per contra, el punt més baix està situat a la Plaça vestit amb edificis i carrers que anteriorment no tenia. Que dels Arbres amb una altitud d’uns 471 m. ha multiplicat el seu espai edificat per sis o set. Que ja no La panoràmica de la Vinaixa de 1709 que se li oferiria a té carrers de terra, o que les seves formes estètiques de aquest suposat viatger podria ser la següent: construcció són totalment novedoses i diferents. 1. Una Església gran i majestuosa en alçada i amplada La Vinaixa de fa 300 anys la composaven unes poques que, aixecada per damunt de totes les cases, recordava als cases dalt d’un turonet, a l’altra punta d’aquest sol hi havia i homes el poder i la grandesa de Déu. encara hi és una església enlairada com un solitari sentinella, 2. A prop de l’Església, a la banda esquerra d’una su- i pel seu davall una filera de cases plantades en el que s’ano- posada plaça o esplanada que les “Valies” no deixen clar menava carrer Major, tot això amanit per corrals i horts aquí si seria un espai buit o si estaria ocupada per corrals, hi i allà. En canvi, la Vinaixa actual és molt més gran, extensa i havia la “Casa del Sr.” (coneguda pels vinaixencs com la variada, sembla una flamant estrella panxuda amb uns llargs Casa de Poblet): una mena de casa amb torre i dependèn- tentacles que s’escampen pels seus quatre cantons. cies semblant a un palau-fortalesa que avui sols conserva Quins elements hi ha que les fan, d’entrada, tan dife- la torre. És l’edifici que ocuparia el Batlle, personatge a qui rents l’una de l’altra: s’adreçaven els recomptes de les “Valies” com a represen- 1. D’entrada, i mai millor dit, els actuals vials que me- tant que era del Senyor de la Vila. No sabem, però, si la nen al poble, tant des de Lleida com des de Tarragona, no hi “Casa del Sr.” estaria habitada de forma permanent o sols eren. Les entrades a la Vila seguien un traçat sinuós en el en moments puntuals, ni tampoc si en aquell precís moment seu descens fins arribar als portals que li donaven accés. estaria ocupada pel Batlle o per qualsevol altre represen- 2. L’actual Plaça dels Arbres no era tal plaça sinó que tant de l’Abat de Poblet. era el fossar del poble, és a dir, el cementiri.

Vinaixa 2009 141 Cabal

3. L’altra edificació que cridaria l’atenció al nostre vi- Tampoc no sabem del cert on estaria situada la casa, atger seria una casa, la més gran del poble, situada en mansió o fortalesa d’aquells primers propietaris de Vinaixa. la seva part més alta i visible: la Casa Tarragó. No sols Pot ser sí que aquesta gran i important edificació que l’any li deuria sorprendre la seva grandària sinó també el seu 1709 hi havia a la part més alta del poble es correspondria emplaçament: estratègicament està molt ben apostada. amb l’antiga casa dels senyors del lloc, els Beni-Aixa, mal- La Casa Tarragó està plantada en el punt més elevat de grat aquests dubtes, no creiem que la seva ubicació segu- la vila (482 m), ho domina visualment tot pels quatre cos- ís uns criteris prioritàriament militars de defensa (ja que tats i està a prop del centre geogràfic d’un turó de for- la zona cristiana va estar durant alguns segles mot lluny ma ovalada: per davant hi té una petita Plaça (¿serien d’aquí) sinó més aviat uns criteris econòmics de control. les restes d’un antic espai destinat a fer les funcions de Per un altre costat, tampoc tenim cap rastre ni cap indici plaça d’armes quan Vinaixa, després de la conquesta als que ens indiqui en quin lloc estarien situades les cases dels sarraïns, segurament començava i acabava dalt d’aquest treballadors, és a dir, la Vinaixa islàmica. Ni tampoc sabem turonet?), i a l’altre costat d’aquesta plaça hi ha un mur res sobre si aquest assentament musulmà seguiria un mo- natural que venç un desnivell de quasi 4 metres respecte del de poblament dispers (cases aïllades) o concentrat (ca- a l’actual Carrer Nou i de 10 metres fins baix de tot; per ses agrupades). la banda esquerra de la Casa hi ha una costa amb un fort En canvi, sí que creiem que fou possible que la Vinai- pendent que salva un desnivell d’uns 3 metres fins arribar xa medieval naixés al voltant d’aquella suposada antiga a l’actual Plaça del Progrés; pel seu darrera ens trobem casa musulmana, i que el seu naixement tingués unes amb un altre desnivell d’uns 2 metres respecte al Carrer motivacions militars, tant per la inestabilitat del moment del Forn; i per la cara sud hi ha un ampli espai desnivellat (fins 2 o 3 anys més tard no va caure l’últim castell musul- i molt costerut: a la part superior, on hi ha l’actual Carrer mà de Catalunya, geogràficament molt a prop de Vinaixa, Calvari, un llarg i lleu descens que va cap a l’Església sal- el de Ciurana), com per les prudents precaucions que es va un desnivell d’una mica més d’un metre, en canvi, a la deurien tenir durant els primers anys que van seguir a part inferior, corresponent a la prolongació del carrer del la victòria sobre els musulmans. Malgrat aquestes cau- Forn, hi ha un fort desnivell de 5 metres respecte a la part teles, els conqueridors no van deixar de banda els seus superior. Totes aquestes dades topogràfiques fan suposar interessos econòmics, ja que l’any 1151 ja es va atorgar que l'indret on es troba la Casa Tarragó seria un lloc ideal a la Vila la carta de poblament per motivar i facilitar l’ar- per bastir-hi una fortalesa, un bon lloc de resistència i ribada de gent nova. protecció. Sembla lògic pensar que deuria ser en aquest punt alt Aquest tercer punt, referit a la ubicació de la Casa Tar- i amb facilitats defensives que després de la conquesta del ragó, dóna peu a proposar una hipòtesi, la de si la Vinaixa poble als musulmans, cap a mitjans del segle XII, quedaria medieval va néixer al voltant d’aquest lloc de fàcil defensa. cenyida la primera Vinaixa cristiana: en una primera fase, Fem esment de la Vinaixa medieval perquè no creiem la Vila tindria la forma d’un petit anell al voltant d’aquella que la Vinaixa musulmana estigués situada al voltant d’un petita Plaça amb la Casa Tarragó fent de muralla per la seva lloc amb finalitats preferentment defensives. La Vinaixa mu- part del darrera, per l’oest el penya-segat seria un mur na- sulmana creiem que seria un enclavament exclusivament tural, i es tancaria amb alguna altra muralla i/o edificació de caire agrícola, però no sabem si gran o petit. Era molt per les bandes nord i sud (de fet, en la banda nord és l’únic habitual en les explotacions agrícoles que s’estenien pels lloc del poble on la documentació registra la presència de camps de la zona musulmana que fossin cultivades, gene- muralles). Tampoc no seria d’estranyar que per la banda ralment, per conversos a l’Islam, per esclaus i per prote- sud obrissin com una mena de pas de ronda que resseguís gits (protegits era el nom que es donava als cristians i als tota la carena del turó pel costat del penya-segat fins anar jueus). Els propietaris d’aquelles explotacions agrícoles, en a parar al cingle de roca viva que hi ha a la part més meridi- el nostre cas els Beni-Aixa i els seus descendents (recordar onal, darrere l’actual Església, per convertir-lo també en un que Vinaixa és un topònim d’origen àrab, etimològicament altre punt natural de defensa i atac (Mapa núm. 1). ve de la paraula Beni Aixa, i fa referència a la família propi- En una segona i immediata fase, quan el triomf sobre etària dels béns i de les terres d’aquestes contrades durant els musulmans sembla definitiu i inapel·lable, s’aixecaria aquells anys tan llunyans), no solien viure de forma habitual damunt d’aquell cingle de la part meridional una Església en les seves explotacions agrícoles sinó que ho feien en les amb una sòlida i consistent base de pedra per confirmar ciutats, que funcionaven com a centres on es desenvolupava i celebrar la victòria dels cristians. Davant de l’Església, la vida econòmica i social. Aquest patró de comportament mirant cap al nord, no hi hauria res, és a dir, que hi queda- econòmic i social que es seguia en bona part del mon islàmic ria una gran esplanada d’uns 70 o 80 metres fins arribar a no sabem si també es va donar a les terres de Lleida (això la petita Plaça de davant de la fortalesa en què suposem podria ser una nova hipòtesi per treballar-hi). s’hauria convertit la futura Casa Tarragó.

142 VII Trobada d’Estudiosos de les Garrigues de petjades

VINAIXA Mapa núm. 1: Possible evolució del neixement i consolidació de la Vila de Vinaixa Capitulació de Lleida 24/10/1149 Capitulació de Ciurana 26/11/1153 Capitulació de Vinaixa 1150-1151 - Carta de poblament (1151) - Es dóna en feu a Berenguer de Puigvert (?) - Passa a mans dels Abats de Poblet

EVOLUCIÓ 1a fase 2a fase 3a fase cota d'altura

Aquesta gran esplanada, aquest gran espai buit que hi del Forn, no creiem que constituís en aquell temps una en- havia davant de l’Església, tampoc no s’ocuparà durant la trada al poble a causa del seu fort i sobtat pendent. El més tercera fase d’expansió de Vinaixa: aquesta fase comença probable és que aquell espai fos la prolongació d’algun ti- durant la primera meitat del segle XIII amb la construcció pus de construcció defensiva d’emmurallament. D’aquesta de l’edifici que les “Valies” anomena “Casa del Sr.”. Certa- forma, l’entrada al poble es faria per la banda nord, on hi ment, és una curiosa manera de festejar l’arribada al poble havia dos portals d’accés: un al final de l’actual Carrer Cal- del nou Senyor, el Monestir de Poblet, edificant una gran vari, que devia ser el més vell, i l’altre al final del Carrer del casa que servirà per a recaptar el delme (impost que con- Forn, que seria el més nou. sistia a cobrar el 10% sobre els productes obtinguts de la A poc a poc Vinaixa s’ha anat consolidant com a Poble, terra) als pobladors del lloc. Aquesta tercera fase deu con- com ho indiquen: 1. La construcció d’una Església, que re- tinuar amb la consolidació i urbanització del Carrer del Forn confortarà les penes del cos i donarà ajut i pau espiritual a fi de poder acollir l’arribada de més pobladors i, a més a en un temps on hi havia un gran desconeixement de tot, i on més, traslladar les muralles o mur defensiu fins darrere les els béns, les ànimes i totes les coses es deixaven en mans noves cases, en un punt entremig entre els actuals Carrer de Déu; 2. L’obertura d’un nou carrer per fer una mica més del Forn i Carrer Sant Joan. de lloc i donar resguard a l’arribada de més gent. Després d’aquesta tercera fase, que creiem podria fi- L’entrada en escena del Monestir de Poblet suposarà nalitzar cap a mitjans del segle XIII, és a dir, quan tot just un altre gran pas cap endavant en la confirmació de Vinai- faria 100 anys de la conquesta del lloc als musulmans, el xa com a Poble. Cal recordar que els monestirs van tenir, poble de Vinaixa ja ocuparia tot el turó: a les bandes nord, durant els segles XI, XII i XIII, un gran paper com a dina- nord-est i nord-oest hi hauria cases, al sud hi hauria l’Es- mitzadors econòmics, ja que no sols van incentivar l’apa- glésia, a la part central pel costat de ponent la “Casa del rició i consolidació de fires i mercats sinó que també van Sr.”, i al mig una gran i costeruda esplanada de més de 70 estimular la posada en cultiu de noves terres (rompudes), metres de llarg per 20 i escaig d’ample on no sabem què hi van animar que la gent anés incorporant els avenços tecno- podria haver. L’espai lateral que va des de la “Casa del Sr.” lògics que s’anaven produint (per exemple, la substitució de fins a l’Església, que avui dia està ocupat per les escales la vella arada romana lliscant i de fusta per l’arada d’ore- que permeten accedir des de la Plaça de la Font al Carrer lló amb rodes i de ferro) i també van servir per a captar

Vinaixa 2009 143 Cabal

i atraure la presència de nous pobladors. Totes aquestes 10. Pere Jover iniciatives van anar acompanyades per anys de bonança, 11. La viuda Aymara bones collites i absència de grans epidèmies, que es com 12. Pere Febrer es van caracteritzar aquests tres segles medievals de recu- 13. La viuda Mirona peració econòmica i creixement demogràfic. 14. Pere Joan Fochences Aquesta empenta positiva també es va viure a Vinaixa, 15. Joan Capdevila com ho demostra que l’any 1305 (segle XIV), és a dir, més 16. Joan Miravall de 150 anys després de la conquesta del lloc als musul- 17. Matheu Strader mans, se sol·licités l’ampliació de l’Església. Aquest és el 18. Pere Argiles millor senyal per demostrar que hi havia més gent al poble 19. Matheu Rubio i que les coses, econòmicament parlant, anaven bé. L’Es- 20. Joan Noguer glésia s’havia quedat petita i feia falta augmentar la seva 21. Joan Jorda capacitat d’aixopluc. 22. Steve Masana Malgrat aquests èxits demogràfic i econòmic, no sa- 23. Thomas Febrer bem amb seguretat com i quins canvis morfològics es van 24. Joan Selma produir en el teixit urbà de Vinaixa, creiem que es poden 25. La viuda Serra apropar als que acabem de relatar. 26. Lorens Bernat El segle XIV, però, trenca aquesta dinàmica positiva i 27. La viuda Pebernada es distingirà per fams, pestes negres i epidèmies, per un 28. Bernat Castelnou descens impressionant de la població i per un fort retrocés 29. Bernat Arguer alias Torrent econòmica. 30. Mestre Antoni de Tolosa Arriba el segle XV, caracteritzat per inestabilitat polí- 31. Joan Bernat teixidor tica, canvis dinàstics, més fams i epidèmies, per revoltes 32. La viuda Arquera pageses i per la Guerra Civil. Catalunya sembla esgotada, 33. Bernat Arquer ha de buscar un soci i l’escollit és la Corona de Castella. 34. Pere Carbonell Cap a finals del segle XV, concretament l’any 1497, es 35. Bertomeu Giner va practicar un fogatge per tot Catalunya. Un “fogatge” era 36. Jaume Bernat el recompte de tots els focs, que és el mateix que dir totes 37. La viuda Veciana les cases, que estaven escampades per totes les ciutats, 38. Bernat Veciana pobles, poblets i racons a fi de saber quants catalans hi 39. Antoni Febrer havia. Malauradament, el recompte de Vinaixa o no es va 40. Joan Pinyol realitzar o bé es va perdre, per tant no sabem quantes ca- 41. Pere Tor ses hi havia ocupades a Vinaixa a finals de l’Edat Medieval. 42. Antoni Noguer Durant el segle XVI es va recuperant a poc a poc aque- 43. Andreu Bernat lla malmesa economia, fet que va tenir un positiu i immedi- 44. Joan Bernat at efecte en el creixement de la població. Cal ressaltar, tant 45. Joan Fochences per la seva novetat com per la gran magnitud que va tenir, 46. Joan Estrader un fenomen nou que no s’havia produït mai en les nostres 47. Joan Sagaro contrades, es tracta de la gran quantitat d’immigrants fran- 48. Jaume Masana cesos que van arribar i es van establir aquí. 49. Joan Exala Durant el segle XVI es practica un altre recompte de 50. Bertomeu Castelnou la població, en aquell fogatge de l’any 1553 sí que es van 51. Pere Tarrago anotar les cases que hi havia a Vinaixa. Són les següents: 52. Miguel Trinquel 53. Mossen Guillem Arquer arrendador 1. Primo Pere Penicol 54. Mossen Pau vicari 2. Antoni Carbonell 55. Mossen Damia Penicol beneficiat 3. Joan Marti 4. La viuda Pelegrina Segons la relació de focs de l’any 1553 hi havia 52 “ca- 5. Berenguer Colom ses segures” a Vinaixa. Posem cometes al referir-nos a les 6. Joan Penicol cases perquè els 3 mossens que cita el fogatge no sabem si 7. Joan Arguer tenien casa pròpia o ocupaven alguna dependència de l’es- 8. Bernat Arguer glésia. Però, malgrat aquest dubte, sembla que el número 9. Matheu Argues total de focs registrats a Vinaixa va ser de 55.

144 VII Trobada d’Estudiosos de les Garrigues de petjades

A tall de curiositat, assenyalar la presència d’un veí que les seves primeres transformacions urbanístiques, seria per a identificar-lo es fa ús del seu topònim, és “Mestre interessant consultar, buscar i trobar més informacions a Antoni de Tolosa”. Molt probablement es tracta d’un immi- l’arxiu Municipal, com també a l’arxiu Parroquial i als ar- grant francès. Per tant Vinaixa també va ser un dels molt xius Notarials, mirar a l’Arxiu Provincial i, si convé, anar pobles catalans que van acollir algun membre d’aquesta fins a Barcelona a l’Arxiu de la Corona d’Aragó. Així mateix, forta allau d’immigració francesa que va tenir la seva màxi- serien de consulta obligada els estudis, treballs i altres ma incidència durant el segle XVI i que va continuar, encara recerques que tinguin per objectiu temes com els canvis que amb molta menys intensitat, durant una part del segle en les estructures socioprofessionals, les formes de vida XVII. quotidiana, el repartiment i l’ús del sòl cultivable, els nivells L’altre aspecte a destacar d’aquest senyor “de Tolosa” de vida material, els canvis i l’evolució de les estructures és el seu ofici: es tracta d’un menestral, potser exercia de urbanes, etc. paleta o, com es deia aleshores, de mestre de cases, és a Després d’aquest rapidíssim i fugaç pas o, millor dit, dir, es dedicaria a la construcció. salt per tots els segles que segueixen a la conquesta de Hi ha un altre cap de casa que també era menestral, Vinaixa als musulmans, tornem a centrar-nos en el nostre i d’aquest sí que sabem amb total certesa a què es dedi- viatger virtual que s’atansa des de la banda de Montblanc cava: el seu ofici era el de teixidor. Respecte a la indústria cap a la Vinaixa de 1709. del tèxtil cal fer un comentari sobre la figura dels parai- Aquest viatger circularia pel “Camí Real” que anava de res, que eren uns personatges que es dedicaven, durant Tarragona a Lleida. Una vegada dalt del Pla de les Basses, aquells anys (de fet durant tot el segle XVI, en canvi durant davant de Vinaixa, el camí iniciava un descens sinuós per el segle XVII aquesta activitat disminueix), a comprar la vèncer els 20 metres de desnivell que hi ha fins arribar a matèria primera i després la distribuïen per una, moltes baix al riu. La documentació no fa esment de cap pont que vegades pròpia, xarxa de teixidors tant pel camp com per la permeti creuar-lo, però és de suposar que hi fos, ja quie ciutat. És a dir, que a vegades funcionaven com industrials, no creiem que el pas del Camí Real a l’alçada d’una pobla- a vegades com comerciants, altres vegades com les dues ció estigués regulat per la presència o no d’una quantitat coses alhora i, quan convenia, fins i tot feien de teixidors. d’aigua suficient que condicionés la circulació d’una banda Així, els paraires, per raó de la forta demanda de teixits i, a l’altra de riu. Aquest més que probable pont no sabem si també, per intentar abaratir una mà d’obra monopolitzada seria de pedra o de fusta (Mapa núm. 2). per la xarxa gremial, van omplir les zones rurals de telers. Una vegada creuat el pont, el primer que trobem, a la Aquesta podria ser una de les raons que expliqués la pre- nostra esquerra, és el cementiri, concretament al mateix sència de teixidors a Vinaixa. Recordar que el tèxtil va ser lloc que avui ocupa l’actual Plaça dels Arbres. Tot just aca- una important indústria en creixement i expansió durant bat de passar el cementiri comença, pel mateix costat es- tota la segona meitat del segle XVI, i Vinaixa no va quedar querra, el camí que du al Vilosell. al marge d’aquest interessant moviment industrial. Durant l’Edat Medieval els cementiris estaven ubicats Aquests dos veïns són els únics de qui s’especifica l’ofi- al costat de les esglésies, a mesura que passa el temps ci. Des del punt de vista de l’estructura socioprofessional, van canviant de lloc, ja sigui per l’ampliació i construcció és molt interessant destacar, pel significatiu que sembla, d’altres dependències religioses, per l’edificació de cases, que sols s’anotés la presència de 2 oficis. Potser és molt perquè l’espai destinat a fossar quedi petit, per qüestions suposar, però això fa intuir que els altres 50 caps de casa, higièniques o per decisió de les autoritats eclesiàstiques. si descomptem els 3 mossens, es dedicarien tots a la pa- No sabem quan el cementiri de Vinaixa fa el salt des de dalt gesia, és a dir, que tots eren pagesos i jornalers. Aquesta al costat de l’Església fins a baix al costat del riu. De motius hipòtesi mirarem de confirmar-la posteriorment. per canviar de lloc no en faltarien, ja fos per les grans mor- Bé doncs, si les característiques socials i econòmiques taldats del segle XIV o per les decisions que es van prendre del segle XVI van ser la de recuperació i sortida de la crisi durant el Concili de Trento (1545-63). El cert és que al 1709 baix medieval, el segle XVII va tornar a portar epidèmies i el cementiri estava encaixonat entre el riu, el Camí Real i el pestes, males collites i fam, guerra i empobriment, derro- camí del Vilosell. ta i fragmentació de Catalunya. Cap a finals de segle vam Davant mateix de la cruïlla que menava cap al Vilosell hi poder tornar a respirar, però aquest recuperat bon camí es havia un portal, anomenat “portal de les cases”, que anunci- tornaria a truncar per la guerra successòria que va tenir ava l’entrada al poble. El portal, abans de travessar-lo, esta- lloc a començaments de l’altra centúria. va flanquejat per un hort i un pati a la dreta i, per l’esquerra, Què va passar, des del punt de vista urbanístic, des del per un “closet” (petit terreny tancat amb pedres o altres ma- segle XII fins a començaments del segle XVIII. Per poder terials que delimita un camp o un prat) i un altre pati. contestar aquesta pregunta i, també, per comprovar la Si en lloc d’entrar cap dins al poble passéssim de llarg, nostra hipòtesi del naixement de la Vinaixa medieval i de el Camí Real fa una corba cap a la dreta i va resseguint la

Vinaixa 2009 145 Cabal

VINAIXA Mapa núm. 2: cases, carrers i camins

Cases 37 1. Església Cases deshabitades 8 2. Casa del Sr. Cases derruïdes 3 3. Casa de la Vila Patis 3 4. Molí d'oli Edificis institucionals 5. Forn de pa

Espais no edificats 6. Hospital destinats a altres usos - Horts - Corrals 7. Ferreria Portals - Freginal Pas subterrani - Pleta - Sort Escales església - Vagant Cementiri

Carrers (1) Al peu de les escales de la iglesia (2) Devant lo moli de l'oli (3) Carrero de la plaseta (4) Carre que va a la iglesia

part del darrera de totes les cases que miren cap al Carrer Una vegada travessada la Partida de les Privades, i Major. Aquest tros del Camí Real que va de punta a punta quan es comença a deixar el poble enrere, apareix per la de la Vinaixa del 1709 apareix en la documentació amb els banda esquerra un desviament que correspon al Camí de següents noms: “Camí de les Privades” i “Camí Real”. Du- l’Albi, en el mateix punt on avui hi ha el pont de la via del rant el seu pas per la Partida de les Privades, avui desapa- tren. Davant mateix d’aquest desviament n’hi havia un altre reguda, el camí limita per la seva dreta amb corrals, horts, que portava cap a Vinaixa. Aquest indret devia ser una cruï- una pleta (tros tancat generalment amb paret dins el qual lla de 4 camins: cap a Lleida, Tarragona, l’Albi i Vinaixa. pastura el bestiar), un freginal (camp de plantes destinades Si al nostre suposat viatger tarragoní li busquem un a l’alimentació del bestiar) i alguna sort (peça de terra més company que arribi per la banda de Lleida, des de les terres o menys petita que no forma masia), tots aquests terrenys planes i caloroses de l’Urgell, a l’atansar-se al poble no es estaven situats entre el Camí de les Privades i el darrera de trobaria ni amb la forta baixada ni amb el carrer principal les cases que donen al Carrer Major. Per la banda esquerra, on aquesta va a parar. El Camí de Lleida, un altre dels noms el Camí de les Privades passava pel costat d’un clos (ter- que adoptava el Camí Real depenent de l’indret on es tro- reny tancat que delimita un camp o prat) i tres sorts. És a bés, rodejaria la Partida dels Pedrons i aniria descendent dir, tota la banda oest del poble, que avui està urbanitzada amb suavitat, tot passant per damunt d’on avui hi ha les i plena de cases, que compta amb el principal carrer de piscines, fins arribar a la cruïlla de camins que hem detallat la població i que és el seu actual centre social, financer fa un moment. Des d'aquesta cruïlla es podia veure el poble i comercial, es trobava aleshores ocupada solament per a un costat, d'on deurien sobresortir les edificacions de dalt camps de pastures i conreus, sense cap referència a casa el turó; recte endavant i per la banda dreta tot eren camps, o masia. la majoria closos, i al fons de tot, hi havia el fossar. L’actual i curt Carrer de les Privades, que transcorre en- Si el nostre segon viatger, en aquest encreuament, tri- caixonat entre les cases i que comunica la Carretera de Llei- és el camí de l’esquerra, enfilaria una petita costa que el da amb el Carrer Major, es correspon amb les restes de part guiaria directe cap a Vinaixa. Per aquesta entrada passaria d’aquell antic Camí Real, segurament que en aquell temps per sota d’un portal que s’anomenava “portal nou”, no sa- molt més ample que el seu actual i estret successor. bem on estaria situat concretament i la documentació no

146 VII Trobada d’Estudiosos de les Garrigues de petjades

dóna cap pista al respecte. Abans d’arribar-hi, els camps més estret encara. En aquest segon carreró s’hi entrava per de conreu acompanyarien, tant per l'esquerra com per la davall d’una casa, com si fos un portal o uns baixos, es passa- dreta, el seu caminar fins veure aparèixer la primera cons- va per darrera de quatre cases tot seguint un trajecte paral·lel trucció, que la suposem una vegada passat el portal i que al Carrer Major, permetia accedir a la Partida de les Privades es tractaria d’una casa derruïda a la banda dreta del camí. i, una mica més enllà, sortia a l’actual Plaça de la Font. Aquest Uns pocs metres més enllà es trobaria, a la mateixa mà, carreró dóna la sensació que hauria de ser d’ús privat o se- un Hospital que avui encara tenim la sort de conservar, i al miprivat, ja que la seva entrada i la seva sortida se situen en davant d’aquest, a l’altre costat de carrer, una ferreria. És uns llocs el propietari dels quals sembla que és el mateix, a a dir, un lloc per guarir les persones i un altre per reparar més a més, aquest carreró permet accedir a aquest senyor les carrosseries i donar descans als animals. a les terres de la seva propietat que té a la Partida de les A partir d’aquest punt comença el poble, i el carrer que Privades. Hi ha, però, una segona família que també gaudeix invita a endinsar-s’hi, i per on transita el nostre viatger, és del carreró per accedir des de casa seva a la propietat que té el principal, ja ho indica el seu nom: Carrer Major. Conté 23 a les Privades. Les altres dues cases, malgrat que afronten cases, una de derruïda, més un pati i un corral. Com devien amb el carreró, no sabem si hi tindrien accés directe, car al ser les cases? De pedra? De tàpia? Eren d'una sola planta no tenir propietats a les Privades sembla que desaparegui la o en tenien dues? No ho sabem, però segur que pel mig necessitat del seu ús. Una consulta a la documentació notarial del carrer sí que hi hauria les marques de les rodades que podria aclarir tot aquest plegat de dubtes. deixen els carros al passar i, potser, en l’ampit de les fines- Enllestida la visita, el viatger lleidatà surt de l’estret tres alguna delicada flor. A la meitat del carrer, quan aquest carreró pel mateix lloc per on ha entrat. Una vegada al s’inclina en una forta baixada, apareix una altra cruïlla, per Carrer Major inicia la baixada que l’ha de portar cap a la la banda esquerra hi ha un carreró que condueix a un indret “Plasa”. que la documentació anomena “carres nous”. Es tracta d'un Ja fa una estona que hem deixat al nostre primer vi- espai format per 3 carrers paral·lels al carrer Major i 2 més atger, el tarragoní, entrant pel portal de davant del fossar. de verticals que tallen als altres 3 per les puntes. En tot Passat el portal s’enfilaria per un curt carrer que el por- aquest espai no hi ha cap casa, ni una. El que hi ha són 5 taria a la “Plasa”. Abans d’arribar-hi, però, passaria per corrals, 4 pletes i 3 freginals, tot molt ben posat i alineat. davant d’una casa petita i sense cap més edificació al seu És gratament sorprenent que a començaments del segle voltant que les “Valies” situen “al peu de les escales de la XVIII, abans que l’anomenat Segle de les Llums escampi la iglesia”, és a dir, davant mateix de les escales que pugen seva càrrega de Raó Il·lustrat per tot Europa, es pugui ur- cap dalt de l’Església. banitzar (segurament que l’obra s’hauria fet durant el segle No sabem la forma ni el traçat d’aquestes escales. Però XVII), en un petit poble rural, una zona de terreny molt ben segur que encarrilaven un recorregut cap a la dreta en di- quadriculada i delimitada a fi de, suposem, poder facilitar recció a l’Església, és a dir, el contrari del que segueixen en l’arribada i acollida de nous pobladors. Per què s’havien d’es- l’actualitat. Els motius d’aquesta variació respecte a l’actual perar nous pobladors?, és que s’havia produït algun canvi en itinerari podrien ser: 1. Pel suposat espai lliure i sense edi- els cultius, com ara alguna innovació tecnològica o l’aposta ficar que hi havia a la part central de dalt, car ja sabem que per un cultiu nou i diferent que demanés més mà d’obra? tota la llarga i ampla esplanada que va des de l’Església fins Per què s’havia urbanitzat aquesta zona i no una altra, com a la Casa Tarragó estaria buida; 2. Perquè la finalitat de les per exemple la Partida de les Privades (que ja sabem que escales seria, preferentment, portar la gent que habitava al en un futur s’urbanitzarà), que està en un lloc pla, al peu del Carrer Major fins dalt al santuari, segurament no serà fins poble i al costat del Camí Real? Potser en la decisió de triar més endavant, en el moment que el poble viurà el seu gran un lloc o un altre hi van prevaler aspectes psicològics, com salt demogràfic (a finals del segle XVIII, segons el Cens de els de la seguretat i la proximitat dels nous carrers als punts Floridablanca, habitaven a Vinaixa 423 persones, això vol dir emmurallats de la Vila. Potser van ser aspectes de tipus po- el triple de gent que l’any 1709), quan a la finalitat religiosa lític, com ara que el terreny dels “carres nous” fos de propi- se li uniria la finalitat social de facilitar el contacte entre la etat municipal (la documentació assenyala que les cases del gent de la part de dalt i la de la part de baix del poble, i pot Carrer del Forn afronten per la seva part posterior amb “lo ser que aleshores sí que es canviés el recorregut de les es- vall de la Vila”, i els “carres nous” estan urbanitzats en una cales i que potser fins i tot les fessin més amples (un repàs part d’aquest vall). Qui sap quins aspectes van ser més de- de la documentació notarial i eclesiàstica ens podria aclarir terminants, però seria interessant estudiar aquest fenomen els dubtes en les variacions del seu traçat i amplada). urbanístic: qui el va decidir, com i per què? Els dos viatgers es troben a la “Plasa”, davant mateix Una vegada donat el tomb pels “carres nous”, el nostre de l’Ajuntament. Uns quants ulls són testimonis de l’encai- viatger de l’Urgell tornaria a sortir al Carrer Major. Davant xada de mans entre el viatger tarragoní i el lleidatà. Algun mateix del carreró que deixava enrera n’hi havia un altre de infant se’ls hi apropa amb la cara plena de curiositat.

Vinaixa 2009 147 Cabal

A la banda de llevant de l’Ajuntament, just al seu costat, o de tots dos d’un element important o prou important pel hi deuria haver una costa molt pronunciada o un fort des- sosteniment i creixement econòmic, en aquest cas el molí nivell o un mur, que el separaria de la part de dalt, d’on so- d’oli. bresortia l’esvelta torre de la “Casa del Sr.”. A l’altre costat La documentació de les “Valies” també parla de la de la Casa de la Vila hi havia una casa d’ampla façana que presència d’un altre molí, però es tractava d’un “molí de permetia accedir pel seu davall, com si fos un túnel, a un farina” que es trobava situat al mig del camp, fora del nu- nou i costerut carrer que aleshores encara no tenia nom. cli urbà, en un lloc anomenat la “coma” i la “coma antor- Què hi havia en aquest nou carrer? Pujant amunt, a ma- ra”. S’hauria d’investigar quin lloc és aquest, quin tipus de àesquerra, hi havia dues cases. A mà dreta hi havia un petit construcció era, quines restes s’hi troben avui, i qui era el corral, i a continuació del corral sobresortia una edificació propietari. prou significativa: un molí d’oli. Tornant amb els nostres viatgers, aquests deixen enre- La presència d’un molí d’oli suposa l’existència d’una re el molí d’oli i continuen plegats carrer amunt, però ja no activitat industrial, però per mesurar la seva importància troben cap més edificació. S’han d’acontentar contemplant, s’haurien de tenir més dades, per exemple: 1. Com era de per la banda dreta, el darrere de les cases del Carrer del gran aquest molí d’oli (quanta quantitat d’oliva podia prem- Forn i, per l’esquerra, els corrals i les pletes dels “carres sar); 2. Si la seva producció es destinava a l’autoconsum nous”. Tot aquest gran espai buit de cases per on transiten, i/o també se’n comercialitzava una part; 3. Quanta quan- que en un futur ocuparan el Carrer Sant Joan i part dels titat de terra estava dedicada al cultiu de l’olivera al terme carrers Estret, Raval de les Flors i Sant Bonifaci, portava el de Vinaixa. Però resulta que, a més a més d’aquest molí, nom de “lo vall”, “lo carre del vall” i “lo vall de la Vila”. Els també s’han trobat restes d’un altre molí a la Casa Tarragó. “carres nous” també limitaven, per la banda est, amb tota S’hauria d’esbrinar en quina data es va instal·lar aquest se- aquesta zona i, suposem, que tot aquest espai tan gran, gon molí, i si fos anterior al 1709 s’hauria d’insistir a saber “carres nous” i “lo vall”, serien terrenys de l’Ajuntament quina tipologia de cultius hi havia al poble i si els pobles del (recordem que una de les afrontacions del Carrer del Forn voltant venien a premsar a Vinaixa. S’ha de recordar que és amb “lo vall de la vila”, és a dir, amb terres de l’Ajun- el creixement econòmic generalitzat experimentat durant el tament). Avui dia hi ha un carrer que porta, en memòria segle XVIII es va fonamentar en uns quants factors, i un d’aquesta profitosa vall, el seu nom: Carrer del Vall. d’ells va ser el de l’especialització agrària. El camp català, Finalment, arriben dalt de tot de la costa, el camí con- a començaments del divuit, encara estava molt poc evolu- tinua més enllà, però a partir d’aquest punt ho fa amb el cionat, per tant no creiem que Vinaixa hagués pogut ser nom de “camí de St. Bonifasi” o “camí que va a les eres”. tan precoç en el tema de l’especialització de cultius tal com Els dos viatgers donen el tomb a la cantonada de les cases semblen indicar la presència de potser fins a dos molins en que els hi han estat donant l’esquena durant bona part de la una comunitat tan petita com la Vinaixa de 1709. El creixe- pujada i es troben amb una muralla. Una llarga muralla que ment econòmic del XVIII va ser un moviment conjuntural protegia tota la vessant nord del poble, des de la cantonada que no sols va afectar a Catalunya sinó a diferents països amb “lo vall” fins al cingle de l’altra punta, és a dir, des de de l’Europa Moderna, i per aquestes dates sols Anglaterra la cantonada de l’actual Carrer Sant Joan fins a la canto- havia començat a posar en marxar tot un seguit de canvis nada de l’actual Carrer Nou. En aquesta llarga muralla hi polítics, econòmics i socials que l’enlairarien fins al primer havia dos portals: el “portal del forn” i el “portalet”. lloc de les potències europees. Però malgrat totes aquestes Aquesta zona emmurallada dóna peu a suposar que tots suposicions, és positiu que a Vinaixa hi hagués almenys un els darreres de les cases del Carrer del Forn podrien tenir al- molí d’oli perquè la seva presència, en un poble de 37 cases guna mena de contrafort, estructura defensiva o construcció que són les que tenia ocupades aleshores, sí que va poder similar que marqués una línia de continuïtat per a tot aquest suposar un incentiu cap a l’especialització del cultiu de l’oli- conjunt edificat en la part alta en forma, potser no de cas- vera. Per un altre costat, les afrontacions que les “Valies” tell, però sí com el recinte fortificat d’una vila closa: on les donen per les cases del voltant del molí, sembla que aquest cases perimètriques exteriors que delimiten la Vila no tenen tindria una grandària una mica considerable, que no seria obertures en les seves façanes posteriors. Tampoc no sabem un molí petit. Aquestes són, però, dades que s’haurien de si aquesta muralla es prolongaria, convertida en un mur de- comprovar i comparar amb altres tipus de documentació. fensiu, per tota la vessant que va des de la cantonada nord És el moment de senyalar com de significativa que re- de l’actual Carrer Nou fins a l’Església gràcies a les facilitats sulta la coincidència de compartir uns mateixos espais ad- de salvaguarda que dóna el fort desnivell que hi ha entre el jacents la Casa del Sr., l’Ajuntament i el molí d’oli. És a dir, poble i el riu: més de 8 metres d’alçada. el poder del Senyor, en aquest cas el Monestir de Poblet, la Davant de la muralla, a l’altre costat, hi havia corrals, delegació de part d’aquest poder a la Vila, en aquest cas un freginal i un hort. També hi naixien dos camins, d’un no l’Ajuntament, i el control per part d’algun d’aquests poders en sabem el nom (podria ser el que la documentació anota

148 VII Trobada d’Estudiosos de les Garrigues de petjades

com “Camí del mur”?) i de l’altre ja n’hem pres constància, (així és com correctament s’escriu) fa referència a una és el “camí de St. Bonifaci” o “camí que va a les eres”. propietat que no té amo (o millor dit, que ningú en fa cap Una vegada contemplada la part nord, els viatges, en ús), però al precisar que és “de la Vila” fa suposar que lloc d’entrar per qualsevol dels dos portals, reculen cap es tractaria d’un bé comunal, o d’un bé que ha passat baix sobre els seus passos per tornar a la “Plasa” on hi a mans de l’Ajuntament ja sigui per endeutament o per ha la Casa de la Vila. Aquí s’enfilen per les escales que manca d’hereus; però potser també es tractaria d’un bé els porten cap dalt a l’Església. ¿ Què deurien contemplar que sempre ha estat de domini senyorial (és a dir, propi- aquí dalt l’any 1709? Creiem que la Vinaixa Medieval, as- etat dels Abats de Poblet) i que resta pendent d’assignar sentada damunt un turó de forma ovalada. Davant d’ells, a algun nou propietari. Tampoc sabem de quin tipus de bé ocupant tota la vessant sud, hi ha l’Església, majestuosa i es tracta, potser un corral, un pati, un hort o, fins i tot, acollidora, al seu costat l’Abadia i a continuació una gran una casa, no ho sabem. És l’única vegada que la documen- esplanada totalment buida de cases. A l’esquerra dels vi- tació detecta la presència d’una propietat sense amo en atgers, a la vessant oest del turó, hi sobresurt la “Casa l’interior de la Vila, això fa pensar que tot l’espai de dintre del Sr.”, alta i poderosa, al seu davant hi havia una pleta i muralles estaria ocupat per algun altre tipus d’edificació, potser també algun corral. A la part dreta de l’esplanada amb un ús precís i un usuari concret. del costat de l’Abadia, tocant al cingle, hi havia “lort de la Entre el cingle i la “plaseta” de davant la Casa Tarragó Badia” i un freginal i hort de Casa Tarragó, aquests horts i hi havia un freginal i un hort propietat de la mateixa casa. freginal resseguien tota la part est del turó, des del costat Entre l’hort i el penya-segat hi passava un camí anomenat de l’edifici de l’Abadia fins a tocar les muralles de la part “camí de darrere lort”. Aquest camí començava a tocar de nord. És a dir, més de la meitat del turó sols estava ocupat la muralla de la part nord, però no sabem fins on arribava, per l’Església i per la Casa del Sr. ¿On estaven les cases? si fins més avall de l’hort de l’església, si fins l’Abadia o Doncs les cases no començaven fins arribar a la Casa Tar- fins darrere l’Església. Tampoc sabem si aquest camí salva- ragó. Estaven totes amuntegades a la vessant nord del ria els més de 8 metres de desnivell del barranc i posaria turó. Per tant, els nostres viatgers no tenien cap obstacle en contacte la part de dalt del poble amb la part de baix que els privés de contemplar tota la composició medieval regada pel riu (hem de reconèixer que, en el Mapa núm. 2, de la part alta del poble. la grandària del freginal i l’hort de Casa Tarragó més l’hort Els dos viatgers, després de visitar l’Església i admirar de l’Església, que van des de la muralla fins l’Abadia, són els seus retaules i escultures, s’encaminen cap a la Casa desproporcionats, però és una forma de ressaltar que és del Sr., hi passen per davant i contemplen la solidesa i so- un terreny sense cap edificació). brietat de l’edifici. El carrer s’enlaira i un parell de corrals Segurament que aquest “cami de darrere lort” seria més amunt comença el “Carre del forn”, i just a la seva un antic camí de ronda que resseguiria, de punta a punta, dreta hi ha un petit carreró, estret i costerut. Ells, però, tota la part est de la Vinaixa de 1709. Els nostres viatgers tiren recte i, tres cases més endavant, l’olor de pa cuit els hi treuen el cap per contemplar el riu, la sèquia anomenada avisa de la presència d’un forn de pa que dóna el nom al “major” i un mosaic d’horts escampats a banda i banda. carrer, entren cap dins i tasten un bocí de pa acompanyat Respecte als horts, cal destacar que la documentació d’un raget de vi, excel·lent. Reprenen el camí, el carrer és assenyala l’existència de tres horts, i dos d’ells molt grans, totalment pla i tres cases més enllà arribaven al portal. Al en aquesta part alta de la Vila. Com s’ho feien amb l’aigua? “carre del forn” hi ha dotze cases, però una està derruïda. hi havia algun pou?, en cas contrari, qui i com pujava l’aigua Surten de la Vila pel “portal del forn” i tornen a entrar- des de baix del riu? ho farien amb rucs? o potser enca- hi una mica més amunt pel “portalet”. El carrer que els rep ra conservaven algun mecanisme heretat del seu passat és curt i molt costerut, portava el nom de “carre de dalt”. àrab? Hem d’accedir a altres fonts documentals per resol- Tres cases més amunt apareix, tota senyorial, la Casa Tar- dre aquests dubtes. ragó, al seu davant hi té un petit espai anomenat “plaseta”, Casa Tarragó, que és la casa que tenia la façana més on els viatgers podran seure i admirar bona part del terme, ampla i més gran del poble, fa cantonada, pel sud, amb el ja que aquest punt és el més alt del poble. Per la banda “carrero que va ala plaseta”, que els nostres viatgers ja esquerra del “carre de dalt” hi havia un vagant de la vila, se’l havien creuat quan pujaven pel Carrer del Forn. un hort i un parell de cases. Dalt de la “plaseta”, davant A la banda sud de la “plaseta” hi havia un pati de casa Casa Tarragó, hi havia un corral i una altra casa més. En propietat també de Casa Tarragó. A partir d’aquí el carrer total set cases. canviava de nom i passava a denominar-se “carre que va En el “carre de dalt” hem vist que la documentació a la iglesia”. registra la presència d’un “avagant de la Vila”. Està ubi- I és cap allí, cap a l’Església, on s’encaminen els nos- cat, concretament, entre la muralla i l’hort que hi ha tot tres visitants, ja que, per alguns, l’honor i els respecte no just entrant pel “portalet” a mà esquerra. Un “vagant” sols s’han de mantenir sinó que quan convé cal presentar.

Vinaixa 2009 149 Cabal

Aquesta última part que hem visitat de la Vinaixa del “carres nous”, abans que l’anomenat Segle de les Llums 1709, que es correspon amb la part més alta del poble, està ens obsequiï amb tota la seva càrrega de racionalitat. plena d’indicis, referències o indicadors que semblen con- 3. La presència d’un gran molí d’oli, almenys pel consi- firmar les suposicions que la Vinaixa medieval va començar derable espai urbà que sembla ocupar, en una comunitat tan aquí dalt. Per exemple: petita com ho és un poble de 45 cases (però sols 37 d’ocupa- 1. És l’única part del poble on hi ha informació docu- des), que són les que tenia la Vinaixa de l’any 1709. mental sobre la presència viva de muralles. 4. L’existència d’uns grans espais interiors buits d’ha- 2. El “cami de darrere lort” que hi ha a l’altra banda de bitatges, que es converteixen en una mena de reserva sola “plaseta”, al costat del barranc de la banda est, podria bre la que es basarà el futur creixement del poble. Són els ser perfectament les restes d’un antic camí de ronda. Els següents: 1. Tota la zona que ocupen els “carres nous”; camins de ronda eren uns camins interiors que resseguien 2. L’espai anomenat “lo vall”, on en un futur s’urbanitzarà el recinte emmurallat de les fortificacions. el Carrer Sant Joan; 3. L’enorme esplanada que va des de 3. El corriol que fa cantonada amb la Casa Tarragó i davant de l’Església fins al corriol que fa cantonada amb que apareix amb el nom de “carrero que va a la plaseta” Casa Tarragó. també podria ser un altre tros d’un camí de ronda. Al mar- 5. Finalment, i a tall de curiositat, assenyalar la senzi- ge d’això, també hem de prestar atenció a la direcció que llesa i el pragmatisme que tenien els vinaixencs d’aquells indica aquest corriol, ja que informava als vianants que hi temps a l’hora de batejar els seus carrers: al carrer més passaven que anaven cap dalt a la “plaseta”. En aquesta alt del poble se li donava una referència geogràfica, “carre “plaseta” i el “carre de dalt” sols hi ha set cases i és la part de dalt”; al carrer on hi havia el forn de pa se l’anomenava menys habitada i edificada del poble, per tant el més lògic pel seu ús, “carre del forn”; el nom de les places estava seria que el corriol indiqués als pocs que baixen que es en funció de la seva grandària: a la petita “plaseta” i a la dirigeixen cap a un lloc més poblat (per exemple, el Carrer gran “plasa”; i al carrer més nou i més poblat per un nom Major) o cap a un lloc d’un interès especial (per exemple, preferent, “carre major”. el forn de pa, la Casa del Sr., o l’Ajuntament). Però el que fa és tot el contrari, recorda als pocs que hi pugen que es Una vegada acabat el tomb per la pretèrita Vila de dirigeixen cap al lloc que, creiem, va ser el primer i el prin- Vinaixa, donarem un cop d’ull a la seva estructura socio- cipal de la Vila. professional. 4. Amb el carrer que porta a l’Església, anomenat “carrer que va a la iglesia”, passa el mateix. El Carrer del Forn, que compta amb 12 cases i amb la Casa del Sr. a la punta, hauria de ser per número i categoria qui tingués la preferència de 2. SOCIETAT I ECONOMIA donar nom a la prolongació del seu traçat com el carrer que porta a l’església. Però, en canvi, aquest privilegi el té la pe- 2.1. La població tita “plaseta” de dalt de tot, perquè és des d’aquest lloc on, creiem, va començar la història de Vinaixa. A mitjans del segle XVI, l’any 1553, es va fer un re- Hi ha altres aspectes a destacar en aquesta, no ho obli- compte de focs, del qual ja hem fet referència abans. deu, suposada reconstrucció morfològica de la Vinaixa de El resultat van ser 55 cases ocupades, desconeixem si 1709 (Mapa núm. 2): havia cases buides i/o derruïdes, però això no tenia cap im- 1. El poble compta amb 4 portals: el “portalet”, el “por- portància perquè la finalitat dels fogatges era el recompte tal del forn”, el “portal de les cases” i el “portal nou”. Mal- de les cases habitades per saber quantes persones havien grat aquests controls d’accés, el poble sembla desprotegit, de tributar. ja que hi ha 3 forats que trenquen aquells 4 punts de vigi- Quantes cases hi ha l’any 1709? lància. El primer forat és l’accés als “carrers nous” que hi Segons el llibre de les “Valies” hi ha 48 cases, una de ha al Carrer Major, el segon és el pas cap al molí d’oli des de les quals és una masia (que no apareix en les afrontacions). la Plaça on hi ha l’Ajuntament, i el tercer seria aquell carre- D’aquestes 48 cases n’hi ha 2 de derruïdes (més una ter- ró que comunica el Carrer Major, les Privades i la “Plasa” cera que no apareix relacionada) i 9 que no paguen impost passant per darrera de 4 cases. No obstant això, creiem pels mobles (inclosa la masia), això vol dir que estan deso- que en aquests tres llocs hi deuria haver alguna mena de cupades. És a dir, hi ha 37 cases habitades. portalada o batent que regulés l’entrada, sinó no tindria Així, en 156 anys, des del fogatge de 1553 fins a les “Va- sentit l’existència dels 4 portals. lies” de 1709, el número de cases s’ha reduït considerable- 2. També s’ha de destacar el fet de poder contemplar, ment, de 55 cases s’ha passat a 37, és a dir, un 33% menys de a començaments del segle XVIII, la bellesa d’un incipient cases habitades. Si aquest descens en el número de cases el projecte urbanístic perfectament quadriculat i ubicat als traslladem al número d’habitants, ¿quin resultat tindrem?

150 VII Trobada d’Estudiosos de les Garrigues de petjades

Abans, però, hem de dir que per convertir focs o ca- sem, conformar una altra unitat familiar, però tampoc no ses en habitants es fa ús d’uns coeficients que són una tenen casa. estimació mitjana de les persones que podien habitar en Finalment, el Cadastre Personal ens indica set contribu- cada casa. Hi ha un debat obert sobre l’ús d’aquests coefi- ents més (imaginem que solters) sense casa, i el Cadastre cients. Alguns historiadors creuen que hi ha col·legues que Real assenyala dos contribuents que paguen impost per les fan anar coeficients massa alts o massa baixos. No obs- terres, però que no tenen casa i tampoc no paguen el Per- tant aquests desacords, s’han buscat solucions, com és la sonal, per la qual cosa que deduïm que deuen ser menors. d’usar diferents coeficients en funció de les peculiaritats i És a dir, que a més a més de les 36 cases habitades, diferències que hi ha entre les diverses zones, per exemple tenim cinc famílies sense casa i nou individus solters que zones més comercials i manufactureres respecte a zones tampoc sabem on viuen. En total serien unes hipotètiques rurals, o zones rurals de muntanya respecte a zones rurals 41 cases més 9 solters, això sumaria 173 persones. més temperades. D’aquests nou solters sense casa, en quatre casos hi Nosaltres agafarem un coeficient de 4 membres per ha una coincidència dels cognoms amb contribuents amb casa, potser és un pèl baix, però el present estudi no té cap casa, això pot fer pensar que podrien viure plegats. Aques- intenció d’aportar dades generalistes o transcendentals ta coincidència de cognoms es dóna també en dos dels caps sobre els moviments demogràfics a la Catalunya Moderna, de família sense casa. sinó simplement dibuixar una hipotètica població per a la Però al marge d’aquestes coincidències en els cog- Vinaixa dels segles XVI i XVIII. noms, sembla evident que hi ha una manca d’espais habita- bles, això vol dir que hi hauria cases que estarien habitades Font documental Any Focs-cases Habitants per més d’una família i que unes altres acollirien hostes. Fogatge 1553 55 220 En resum, podem dir que Vinaixa, 200 anys després del fogatge de 1553, encara no havia recuperat la seva pobla- “Valies” 1709 37 148 ció. Això, segurament, es deu al rosari de males collites, “Vezindario” 1718 -- 142 pestes, epidèmies i guerres que es van anar succeint durant bona part d’aquells anys i que van deixar empremta Cadastre 1747 36 173 en Vinaixa, mantenint-la demogràficament aturada durant aquestes dues centúries. Com es pot veure, el descens de població respecte l’any La pervivència dels cognoms ens pot donar pistes so- 1553 és considerable, Vinaixa sols té aproximadament 148 bre la radical renovació de població que va experimentar la veïns l’any 1709, és a dir, 72 veïns menys. Aquesta dada Vinaixa d’aquells temps. creiem que es pot apropar bastant a la població real, ja Els cognoms que van continuar presents a la Vila des de que després de l’establiment del Cadastre, el nou impost l’any 1553 fins al 1747, passant per 1709, són el següents: fruit de la derrota catalana en la Guerra de Successió, es van elaborar durant els anys 1716, 1717 i 1718 una sèrie Any 1553 Any 1709 Any 1747 de recomptes de població que es van convertir en impor- tantíssims documents a l’hora d’imputar els nous impostos Viuda Pelegrina Pelegri Pelegri sobre la població. En el “Vezindario” de 1718 s’anota que Arguer-argues-arquer Arquer Arque Vinaixa té 142 habitants. Aquesta dada confirma la proporcionada per les “Valies” i sembla que deixi bastant clar que Miravall Miravall Miravall la població de Vinaixa rondaria els 150 habitants a comen- Masana Masana - çaments del segle XVIII. Bernat Barnat - L’última referència demogràfica que proposem és el recompte que es va fer pel Cadastre de 1747. En aquest Giner Giner Gene cas, però, es fa més difícil quantificar les dades que aquest Veciana Vasiana Vesiana ens subministra. Tarrago Tarrago Tarrago Per un costat, el Cadastre Real ens diu que hi ha 36 cases habitades. Viuda Mirona Miro Miro Per un altre costat, el Cadastre Personal ens diu que hi ha 4 caps de família (vol dir unitats familiars senceres Certament, els anys transcorreguts són molts i els can- formades pel matrimoni, fills i, potser, padrins i algun tiet) vis generacionals segur que explicarien la desaparició d’al- que tributen i, en canvi, no surten en la relació de les ca- guns dels cognoms, però, amb tota probabilitat, la inestabi- ses, és a dir, que no tenen casa; per un altre costat, hi ha litat d’aquells anys, traduïda en conflictes bèl·lics i, sobretot, un pare, imaginem que vidu, i el seu fill (potser en té més) amb llargues èpoques de caresties, fams i epidèmies, és el que paguen cadascú l’impost personal i que deuen, supo-

Vinaixa 2009 151 Cabal que explica la pobra pervivència de cognoms i certificaria 2.2. Estructura socioprofessional la duresa existencial del segle XVII. Dels 32 cognoms diferents que hi havia al 1553 sols se’n conservaran 7 al 1747, Les fonts documentals consultades no ens han do- és a dir, un 22 % . El 78 % restants s’han perdut. nat informació sobre els oficis fins arribar al Cadastre de Per contra, en els 38 anys que van des de 1709 fins al 1747. Les dades que aquest ens ha subministrat són les 1747 es conservaran el 83% dels cognoms. Aquesta pervi- següents: vència confirma una època d’estabilitat que marcarà l’inici d’una llarga etapa de prosperitat econòmica i demogràfica. Quadre núm. 1 Els cognoms que es van mantenir vius des de l’any Oficis Quantitat Percentatge 1709, més els que van aparèixer per primera vegada l’any Pagesos 32 64 % 1747, són els següents: Jornalers 12 24 % Cognoms vells 1709 Cognoms nous 1747 Teixidors de lli 3 6 % Giner (Gene – 1747) Fuste Teixidor 1 2 % Solanes Vilalta Fuster 1 2 % Royg (Rotg – 1747) Febre Sabater 1 2 % Bonet Avea 50 100 % Sarra Gasio La primera conclusió que es treu del quadre núm. 1 és Moragues Alsina que Vinaixa és un nucli rural especialitzat i amb un mínim Pelegri Torres desenvolupament d’altres sectors ocupacionals: un 88% Argany Gallart de la població es dedica a feines relacionades directament amb el camp. Arquer (Arque – 1747) Gili No hi ha cap membre de les classes privilegiades (no- Parets Rosich bles, cavallers, “Don” o Ciutadans Honrats) perquè Vinaixa Miravall Mas es devia a l’Abat de Poblet, únic senyor del lloc des del segle XII. Clota Tampoc no hi ha comerciants. Tarrago El nombre de menestrals és molt baix, sols n’hi ha 6 (un Xifre 12% de la població), dels quals quatre són teixidors. La presència de tres teixidors de lli (el quart no sabem Fort si també teixeix lli, però tots quatre teixidors tenen el ma- Llorens teix cognom, fet que permet suposar que tots siguin de la mateixa família i que tots, efectivament, teixeixen lli) pot Carre ser deguda a la possible demanda de tres grans i properes Cornet ciutats com són l’Espluga de Francolí, les Borges Blanques i Vasiana (Vesiana-1747) Montblanc, i/o també a la pervivència d’alguna ruta comercial amb sortida cap a la Catalunya litoral per aquest tipus Guasch de manufactura (s’hauria de comprovar si als pobles del Masiph (Masip – 1747) costat també hi havia, en percentatges, un nombre tan ele- Queralto vat de teixidors i, sobretot, si també hi havia algun paraire i/o comerciants de teixits). Malaurella (Maraurella-1747) En el sector de la menestralia trobem a faltar la pre- Miro sència d’oficis tan importants per l’autoconsum com ferrer o sastre, perquè suposem que el sabater també faria d’es- (Entre parèntesi hem posat la diferent grafia de com pardenyer. escrivien el mateix cognom l’any 1747) Una altra conclusió seria pensar que el nivell i la capacitat d’autosubsistència de la Vila haurien de ser molt elevats sense l’existència d’una mínima activitat comercial i sense la pràctica totalitat d’oficis. Com s’ho feien per aconseguir roba, eines o estris pels animals? hi havia me-

152 VII Trobada d’Estudiosos de les Garrigues de petjades

nestrals itinerants? No ho sabem, però creiem que el prin- Si a aquest grup li afegim els onze contribuents més cipal punt de proveïment estaria en l’assistència a mercats pròspers del primer grup que ja hem vist, concretament els i fires (seria interessant elaborar un calendari i un mapa qui pagaven de 21 a 40 rals, crearíem una mena de classe de fires i mercats per saber quan, on i quin tipus de fires hi mitja formada per divuit contribuents, fet que suposa un havia. A partir d’aquí, i amb l’ajut de testaments i d’inventa- 36% del total de la població, i que satisfà en concepte de ris postmortem, es podria avaluar el nivell i la qualitat dels terres més del 38% del total del Cadastre. intercanvis i la seva incidència en una vila tan bàsicament agrària com Vinaixa). Quadre núm 1 En resum, Vinaixa és un petit centre de producció agrí- Pagaments al Cadastre – any 1747 cola on el protagonista absolut és la terra (la pràctica to- Escala Contribuents Percentatge Percentatge Impost total Percentatge talitat de la població, un 88%, viu directament d’ella). Per en rals individual per grup pagat x grup sobre el total tant, és la terra qui dóna la vida i qui proporciona el nivell 0-0 6 12 % 12 % 0’00 0’0 % de riquesa. I la riquesa es tradueix en prestigi personal i poder social. 0-20 18 36 % 36 % 159’00 8’0 % 21-40 11 22 % 22 % 343’82 17’2 % 2.3. La distribució de la riquesa 45-55 3 6 % 64-74 4 8 % 14 % 427’86 21’5 % Ja hem comentat que el Cadastre és una documentació de tipus fiscal. En ella s’hi relacionen els diferents concep- 94-115 4 8 % tes (terres, bestiar, impost personal, beneficis...) pels quals 120-135 3 6 % cada individu havia de contribuir. D’aquesta forma sabem + 250 1 2 % 16 % 1.062’80 53’3 % el que cadascú pagava per les seves terres, que estava en funció del tipus de cultiu, la seva qualitat i la grandària de 50 100 % 100 % 1.993’48 100’0 % la parcel·la. El Cadastre, com a instrument fiscal, ja s’ha comentat Finalment, per damunt de tots els contribuents hi havia que és susceptible de patir frau i ocultacions, això qüesti- un reduït grup de 8 persones que gaudirien d’un nivell de ona i limita la seva veracitat, per tant, les dades que ens renda alt o molt alt. Aquest grup pagava el 53’3 % del total proporciona s’haurien de verificar amb altres tipus de do- que tot el poble de Vinaixa satisfeia en concepte de terres cumentació, com podrien ser els llibres privats de compta- al Cadastre. Eren els grans propietaris. bilitat i les Actes Notarials. Dintre d’aquest petit grup de grans propietaris hi havia Les limitacions d’espai del present treball impossibili- quatre persones que, elles soles, pagaven en concepte de ter- ten l’esmentada verificació, així que deixem aquesta hipò- res quasi una tercera part de tot el Cadastre, un 32’37 % (Qua- tesi de treball per a futures investigacions. Nosaltres pro- dre núm. 2). I el principal contribuent ho feia amb més d’un 13 curarem fer un ús prudent de la documentació cadastral. %, és a dir, tributava més una persona sola que el 48 % dels Intentarem deduir, a partir dels diferents nivells im- contribuents (les 24 persones dels dos primers grups de l’es- positius (quan pagaven els diferents contribuents per les cala més baixa que pagaven fins a 20 rals: quadre núm. 1). seves terres), els diferents nivells de renda (des dels grups Quadre núm. 2 que estaven o vivien en una situació molt limitada fins als Principals contribuents de impost sobre la terra – any 1747 nivells més benestants). Veiem en el quadre núm. 1 un amplíssim grup (el 70 % Ordre dels Import % individual % per grup Any del contribuents en rals sobre el total cognom de la població) amb un nivell impositiu baix i molt baix. Són 35 persones que no arribaven a pagar ni 40 rals per les se- 1 262’12 13’15 1553 ves terres i, fins i tot, sis d’elles no pagaven absolutament 2 131’05 6’57 1553 res perquè no tenien re. Aquestes 35 persones sols contri- 3 129’08 6’48 1553 buïen en un 25 % del total satisfet en concepte de terres al Cadastre. El seu nivell de renda, i també de subsistència, 4 123’09 6’17 32’37 1709 seria baix, molt baix i fins i tot precari. Dintre d’aquest am- 5 112’21 5’63 1553 pli grup hi figuren, entre altres, 10 dels 12 jornalers i tots els 6 menestrals. 6 106’17 5’33 1553 Per damunt d’aquest nombrós grup n’hi ha un altre de 7 105’00 5’27 1709 més petit format per set contribuents (el 14% del total) 8 94’08 4’72 20’95 1709 que tindrien uns nivells mitjos de renda i més capacitat per aguantar els mals moments econòmics. 1.062’80 53’32 53’32

Vinaixa 2009 153 Cabal

D’aquests vuit grans propietaris, cinc provenen al peu de la lletra les dades que ens proporciona el Ca- d’aquells antics cognoms que han perdurat a la Vila des de dastre de 1747, per Vinaixa, referents a les extensions en l’any 1553. jornals dels diferents cultius perquè, amb tota probabilitat, A primera vista, Vinaixa sembla estar molt polaritza- estarien mesurades a ull i sense els corresponents mitjans da entre un reduït grup de 4 persones, a tot estirar 8, i la tècnics pels mateixos interessats, més algun representant majoria de la població que amb tota seguretat deuria te- oficial nomenat pel Comú de la Vila i, potser, per algun nir dificultats en èpoques de carestia i d’encariment dels membre de l’administració borbònica. preus. Però, malgrat això, no es pot perdre l’esperança a En el quadre núm. 1 es pot apreciar com les mides en aconseguir un millor equilibri social i un major progrés eco- jornals dels diferents tipus de terra estan arrodonides, és nòmic. En aquesta lluita segur que hi tenen molt a dir els 18 a dir, que s’expressen en números sencers, i això és sen- contribuents d’aquell grup de classe mitja i la resistència zillament impossible. Si no hagués estat per la presència dels més humils. d’algunes pórques, que hem passat a jornals, no hi hauria És a dir, hi ha 3 grups clarament definits: el primer està cap decimal en les mesures que es van prendre a totes les format pel 48 % dels contribuents (24 persones) amb uns parcel·les del terme. nivells de renda molt baixos; el segon el formen el 36 % dels contribuents, que tindrien unes rendes mitges i mitges Quadre núm. 1 baixes; i el tercer grup està compost per 8 persones (el 16 Cultius Extensions en jornals % % grup % dels contribuents) amb unes rendes molt altes i sense Sembradura 250j+25p(2’08)=252’08 13’13 neguits econòmics, segurament les seves inquietuds serien altres, possiblement socioeconòmiques (ampliació de Olivera 61j+1p(0’08)=61’08 3’18 patrimonis i millora dels contactes socials mitjançant unes Vinya 27j+3p(0’25)=27’25 1’42 17’73 bones aliances matrimonials) i politicoeconòmiques (oferir als fills, per exemple mitjançant els estudis, la possibilitat Terra erma 138’00 7’19 7’19 d’accedir a altres esferes socials i econòmiques). Garriga 237’00 12’34 La terra, per una població que viu i depèn totalment Muntanya 1.060’00 55’21 d’ella, no sols dóna un grau de riquesa i prestigi sinó que també és una assegurança de vida. Doncs bé, a Vinaixa el Roques 65’00 3’39 grau de riquesa de bona part de la població no era gaire alt Bosc 79’00 4’12 75’06 i, per tant, hi havia poca gent amb la vida assegurada. Regadiu — +5p(0’42)=0’42 0’02 0’02 2.4. Tipologia dels cultius 1.919’83 100’00 100’00

El paisatge que oferiria el terme de Vinaixa l’any 1747 Per un altre costat, pensem que hi ha raonables man- seria el d’un terreny ondulat i envoltat per un immens bosc cances en aquestes dades cadastrals. Per començar, la ple de vegetació. presència de terra regada no sols és testimonial sinó que Penseu que la documentació ens diu que el 75 % del tan sols hi ha sis contribuents que en declaren tenir. Estem terme estava ocupat per garriga, terreny muntanyós, bosc segurs que el rierol que baixa per la Vall de Vinaixa devia i zones pedregoses. donar vida a uns quants horts i que devia mullar més terra Tan sols un 18 % del terme estava cultivat, i les 3/4 que les cinc pórques declarades com terra de reg. parts d’aquest espai conreat estaven ocupades pel cereal. Així mateix, suposem que les terres lliures d'impostos Per poder donar aquesta informació hem tornat a fer ús que s’imputen el Sr. Rector, que és el segon gran propie- de les dades cadastrals i, per tant, tornem a advertir de les tari terratinent de la Vila, deurien correspondre a l’Esglé- possibilitats d’ocultació. Malgrat que aquest perill és real, sia. Però aleshores sorgeix un problema, perquè, si totes crec que ens hauríem de plantejar la següent reflexió: fins aquestes terres són, tal com assenyala la documentació, a quin punt s’hauria de parlar que més que una ocultació de del Sr. Rector/Església, resulta que en el nou impost ca- béns el que hi pot haver és una ocultació de rendes per raó dastral hi havia una disposició que establia que totes les d’un sentiment col·lectiu de previsió i protecció? Hem de propietats eclesiàstiques anteriors al 1716 estaven exemp- pensar que els pagesos de Vinaixa es veien venir a damunt tes de pagar el corresponent impost, però les posteriors, un nou impost que s’afegia als vells impostos que ja tenien no. Per tant, com que ens trobem davant d'un evident perill i, com acabem de veure, les condicions econòmiques de la d’ocultació, formulem la següent pregunta: ¿l’Església no majoria de la població eren més aviat justes. va adquirir, des de l'any 1716 fins al 1747, a través de do- Per un altre costat, i continuant amb el tema de les nacions o altres mecanismes, cap tros més de terra que si ocultacions, hem de tenir present que no es poden agafar hagués de tributar?

154 VII Trobada d’Estudiosos de les Garrigues de petjades

El tercer dubte relacionat amb les mancances cadas- Abans de respondre aquestes preguntes, cal assenyalar trals fa referència a les poques terres que declara com a que hem inclòs (Quadre núm. 3) en el mateix grup (FRC) als pròpies el Comú de la Vila. Si no tenim en compte els contri- 27 terratinents forasters (tots dels pobles del voltant), al Sr. buents forasters posseïdors de terra, resulta que el Comú Rector i al Comú de la Vila. La producció d’aquest grup se de la Vila és un dels propietaris més petits, sols hi ha 12 centra en el cereal (un 12’30 %), una mica en l’oli (5’72 %) contribuents amb menys terra que ell. i gens en la vinya. Destaquem que, dintre d’aquest grup, la Creiem que aquests són, com a mínim, tres dels punts producció de l’Ajuntament és nul·la perquè no és posseïdor de fuga en les declaracions cadastrals: les terres de rega- de terra cultivable. diu, les eclesiàstiques i les municipals. El primer que crida l’atenció del quadre núm. 3 és la Deixant de banda aquests “punts de fuga”, com es dis- supremacia dels vuit grans propietaris sobre tots els cul- tribueixen els cultius? tius: controlen el 51% de les terres de cereal, el 38% de les terres dedicades a l’olivera i una tercera part de les de la Quadre núm. 2 vinya. El seu domini econòmic és incontestable. Terra cultivada Què passa amb la resta dels contribuents posseïdors de Tipus de cultius Jornals Percentatge terra? Doncs aquí salta la sorpresa, que consisteix en l’apos- Sembradura 252’08 74 % ta que tots fan pels nous cultius (Quadre núm. 3). I seran Olivera 61’08 18 % aquests cultius els qui portaran les grans transformacions Vinya 27’25 8 % agràries en el camp català, que es convertirà en un dels 340’41 100 % pilars de l’espectacular creixement demogràfic i econòmic de Catalunya durant la segona meitat del segle XVIII. El predomini del cereal (Quadre núm. 2) és incontesta- Malgrat que en números absoluts la quantitat de terra ble però, malgrat això i que a mitjans segle XVIII l’especia- que es dedica al cereal (252’08 jornals) és absolutament lització agrària cap als nous cultius encara no ha collat, els predominant, en percentatges són els cultius de l’olivera i percentatges del cultiu de l’olivera i la vinya semblen força de la vinya els grans guanyadors: tots els grups impositius,

Quadre núm. 3 Sembradura Olivera Vinya Jornals % %Total Jornals % %Total Jornals % %Total FRC 31’00 12’30 12’30 3’50 5’72 5’72 ------0-20 13’58 5’39 5’39 4’50 7’37 7’37 4’50 16’51 16’51 21-40 37’67 14’94 13’00 21’28 6’00 22’02 45-55 13’00 5’16 8’00 13’10 3’00 11’01 64-74 27’71 10’99 31’09 8’50 13’92 48’30 5’00 18’35 51’38 Els 8 129’12 51’22 51’22 23’58 38’61 38’61 8’75 32’11 32’11 252’08 100’00 100’00 61’08 100’00 100’00 27’25 100’00 100’00

alts (el 26 %) per una zona cerealista. Pot ser això un indici menys el grup dels vuit grans, dediquen, en percentatges que els canvis ja han començat? sobre el total de la superfície destinada a cada cultiu, més Hi ha algun grup social que aposti més que els altres en espai a l’olivera i la vinya que al cereal (Quadre núm. 3). les possibles oportunitats dels nous cultius? Generalment Si en lloc d’agafar la superfície total de cada cultiu són els grups menys afavorits els qui corren més riscos per agafem la superfície parcial que cada grup destina als tres intentar sortir de la seva precària situació, es compleix això cultius, els resultats confirmen la tendència cap als cultius en el cas de Vinaixa?, són els grups econòmicament més de l’olivera i la vinya per part de tots els grups impositius febles els qui aposten pels nous cultius? menys el grup dels vuit grans (Quadre núm. 4).

Vinaixa 2009 155 Cabal

Quadre núm. 4 Sembradura Olivera Vinya oli+vi Total terres Jornals % Jornals % Jornals % % total 0-20 rals 18 22’58 13’58 60’14 4’50 19’93 4’50 19’93 39’86 21-40 rals 11 56’67 37’67 66’47 13’00 22’94 6’00 10’59 33’33 45-55 rals 3 24’00 13’00 54’17 8’00 33’33 3’00 12’50 45’83 64-74 rals 4 41’21 27’71 67’24 8’50 20’63 5’00 12’13 32’76 Els 8 grans 8 161’45 129’12 79’98 23’58 14’60 8’75 5’42 20’02 Fo+Re+Co 29 34’50 31’00 3’50 ------73 340’41 252’08 61’08 27’25

Així, el grup més humil (les 18 persones que paguen de com les mules i els rucs. És cert que el bou és més fort i fa 0-20 rals per les seves terres) dedica el 40 % de la seva l’arada més profunda, però si engrandim la superfície culti- superfície als cultius de la vinya i l’olivera. Això suposa, en vada vol dir que augmentaran les distàncies a recórrer des percentatge, quasi el doble del que hi destina el grup dels del poble i, per tant, faran falta animals més ràpids. 8 grans. Tant les “Valies” com el Cadastre ens donen informació En els altres tres grups sembla passar el mateix: en sobre el bestiar. percentatge sobre el total de terra per grup, la superfície L’any 1709 hi havia 19 persones que tenien animals de destinada a la vinya i l’olivera és molt alt. tir i, d’aquestes, 14 (sorprenentment el 74 %) tenien mula o En definitiva, sembla que són els grups mitjos i, sobre- mules, 2 tenien rucs i 3 bous. tot, el més baix, els primers a decidir-se a introduir nove- Les “Valies”, però, quan parla dels animals de tir, no tats en les seves terres i els qui s’arriscaran a canviar de diu la quantitat, simplement fa ús del singular o del plural, cultiu per intentar millorar la seva economia familiar. és a dir, diu “mula” o “mules” en lloc de dir “1 mula” o Tot apunta que el canvi cap a l’especialització agrària ja “2 mules”. Nosaltres hem assignat, de forma arbitrària (ja s’intueix a mitjans dels segle XVIII. Recordar que Vinaixa que per l’any 1747 sols hi ha una persona que tingui més disposa de molt espai lliure pel canvi de rumb que està a de 2 animals de la mateixa espècie), al plural de “mules” la punt de fer el camp català cap a una especialització i inten- quantitat de 2. Això ens dóna un resultat de 33 “suposats” sificació dels cultius: més del 82 % de la superfície del seu animals de tir repartits entre 19 persones (14 tenien un terme no estava cultivada l’any 1747. És a dir, hi ha molt parell d’animals de la mateixa espècie i 5 un de sol). lloc per fer rompudes (ampliació de la superfície cultivada) Què passa 38 anys després? i posar en ús terres que potser no seran tan fèrtils però que Doncs que l’any 1747 hi ha 55 animals de tir repartits els beneficis que donarà especialitzar-te en altres cultius entre 28 contribuents: és a dir, hi ha un important augment compensarà en escreix. del número d’animals i del de posseïdors d’animals.

2.5. El bestiar Quadre núm. 1 Acabem de veure com Vinaixa té molt marge per aug- 1709 1747 mentar la seva àrea de cultiu. total % total % També semblen despuntar algunes tímides iniciatives Contribuents amb animals de tir 19 51 28 56 adreçades a augmentar la producció d’uns cultius el pro- Contribuents sense animals de tir 17 49 22 44 ducte dels quals, oli i vi, té una relació més estreta amb les noves demandes dels mercats que les renovades iniciatives 36 100 50 100 industrials i comercials estan obrint per tot arreu. Per confirmar aquestes tímides iniciatives, hi ha un in- dicador que avisa d’una possible especialització i intensifi- cació dels cultius: la substitució d’uns animals de tir lents i pesats com els bous per uns altres de més ràpids i lleugers

156 VII Trobada d’Estudiosos de les Garrigues de petjades

Quadre núm. 2 Distribució dels animals segons l’estructura socioprofessional - 1747 Amb animals Sense animals Total % M R E B Total % Total % Pagesos 32 25 78 28 12 1 11 52 94 7 22 Jornalers 12 2 17 2 2 4 10 83 Menestrals 6 1 17 1 1 2 5 83 Total 50 28 28 15 1 11 55 100 22 (Abreviatures Quadres núm. 2 i núm. 3: M= mules; R= rucs; E= euga; B= bous)

S’haurien de destacar tres aspectes en relació a aquest Respecte a la quadra d’animals de 1747 hi ha, des del important augment (Quadre núm. 2): punt de vista qualitatiu, uns quants indicis positivament sig- 1. Que l’any 1747, la pràctica totalitat del bestiar està nificants (Quadres núm. 3 i núm. 4): en mans dels pagesos (hem de recordar que en les “Valies” 1. La presència d’una euga representa un element molt no figura l’ofici): 52 animals (el 94 %) repartits entre 25 important, doncs assegura l’augment del número de mules. pagesos. Animals de tir indispensables per la nova agricultura 2. Que la immensa majoria dels pagesos, 25 sobre els 2. Hi ha 8 contribuents que tenen un sol animal (7 un 32 (el 78 %), de l’any 1747 tenen animals de tir. També vo- ruc i 1 una mula), però els altres 20 en tenen 2 o més de 2. lem assenyalar que és molt positiu que hi hagi dos jornalers És a dir, Vinaixa sembla mig preparada per les transforma- que tinguin algun animal, però és molt poca cosa, ja que cions que s’apropen tots els altres jornalers (el 83 %) hauran de continuar ve- 3. És molt positiu el gran augment d’animals de tir res- nent la força dels seus braços a canvi d’un jornal. pecte l’any 1709. Però aquest augment queda una mica 3. Que, en proporció, l’augment del número de contri- qüestionat perquè és més quantitatiu que qualitatiu: enca- buents a portat un augment encara més elevat del número ra hi ha un 20 % d’animals de tir lent, els bous. d’animals de tir: s’ha passat de 36 contribuents l’any 1709 4. Però el més significatiu de tot és la gran presència a 50 (14 de més) l’any 1747, en canvi, durant el mateix pe- d’equins (80% entre mules i rucs), fet que insinua que els ríode, s’ha passat d’uns “suposats” 33 animals de tir a 55 temps estan canviant de “reals” (22 de més).

Quadre núm. 3 Contribuents amb animals de tir - 1747 Contribuents Animals M R E B 1ª distribució 2ª distribució 15 Mules 20 12 amb 2 mules 10 x 2 mules soles 4 2 2 x 2 mules + 1 ruc 1 3 amb 1 mula 1 x 1 mula sola 2 2 2 x 1 mula + 1 ruc 1 Euga 1 1 1 euga + 1 mula 1 x 1 euga + 1 mula 7 Rucs 7 7 amb 1 ruc sol 7 x 1 ruc sol 5 Bous 2 3 amb 2 bous 1 x 2 bous sols 1 2 1 x 2 bous + 1 ruc 2 2 1 x 2 bous + 2 rucs 1 1 1 amb 1 bou 1 x 1 bou + 1 ruc 4 1 amb 4 bous 1 x 4 bous sols 28 55 28 15 1 11 28 contribuents 28 cont. + 55 animal

Vinaixa 2009 157 Cabal

Quadre núm. 4 La Vila de Vinaixa, amb l’aposta pels cultius de l’olivera Composició de la quadra dels animals de tir - 1747 i la vinya, sembla que es prepari per una segona meitat de segle que la portarà a multiplicar per tres la seva població Total % parcial % total respecte a la que hi havia l’any 1709. Recordem que el Cens Mules 28 51 de Floridablanca anota que Vinaixa tenia 423 habitants l’any 1787, i aquest èxit demogràfic segur que va venir acompa- Rucs 15 27 nyat per transformacions econòmiques: augment de la su- Euga 1 2 80 perfície cultivable i consolidació i intensificació dels cultius Bous 11 20 20 de la vinya i l’olivera. I, amb tota probabilitat, aquests èxits demogràfics i econòmics van canviar radicalment la fisono- 55 100 100 mia urbana de Vinaixa.

3. CONCLUSIONS 4. FONTS DOCUMENTALS

Vinaixa va experimentar un lleu augment de població Arxiu Municipal de Vinaixa: durant la primer meitat del segle XVIII. No és un augment - Llibre de “Valies del lloch y terme de Vinayxa en lo significatiu però sí considerable: suposa un creixement de any de 1709” quasi el 17 % respecte l’any 1709. - Llibre del “Catastro de Vinayxa 1747” Però no sabem els canvis que va experimentar la seva estructura socioprofessional durant aquest mateix perío- de de temps. Així, a mitjans de segle ens trobem amb una població exclusivament agrària, podríem dir que estava 5. BIBLIOGRAFIA especialitzada en el treball de la terra. Al marge d’aquest BATLLE, C. “L’Expansió Baix Medieval (segles XIII-XV)”. fet tan significatiu, s’han d’assenyalar dues coses: una, la Història de Catalunya. Dirigida per Pierre Vilar. Barcelona, presència de quatre teixidors, el que fa suposar que Vinai- 2002. xa devia estar en una zona o ruta amb una certa activitat COSTA I VIA,M. “Sant Sadurní d’Anoia, mitjançant un tèxtil; l’altra, la nul·la existència de qualsevol altre sector Cadastre de l’Antic Règim”.Primer congrés d’Història Mo- social i econòmic (tret d’un sabater i un fuster). derna de Catalunya. Barcelona, 1984. Aleshores, si tothom viu i depèn de la terra, com està D.D.A.A. Cuadernos de Historia Económica de Catalunya. repartida la riquesa? Hi ha tres grups socials amb unes res- Barcelona, 1979. postes i unes inquietuds econòmiques ben diferenciades. El D.D.A.A. Historia moderna. Historia en construcción. 2 primer, format per quasi la meitat de la població (un 48 %), vols. Barcelona, 1999. viuria situacions molt inestables en èpoques de carestia. El D.D.A.A. Història, Política, Societat i Cultura dels Països segon grup (36 %) s’equipararia a una mena de classe mit- Catalans. 12 vols. Barcelona, 1989. ja, amb una mica més de possibilitats (és a dir, més terra) i, FONTANA, J. Historia. Análisis del pasado y proyecto també, amb una mica més de pretensions (és a dir, ascens social. Barcelona, 1982. social). El tercer grup (16 %) el conformen els grans propi- GARCÍA CÁRCEL, R. Historia de Cataluña. Siglos XVI- etaris, la classe benestant. Són els qui tenen encarrilada la XVII. Barcelona, 1985. seva situació econòmica, per tant tenen més possibilitats GARCIA I ESPUCHE, A., GUÀRDIA I BASSOLS, M. “In- de maniobra si volen fer experiments socials i/o polítics. troducció a l’estructura física de la Barcelona de principis Tots els pagesos, fossin del grup que fossin, i els que del s. XVIII (1a)”. Primer Congrés d’Història Moderna de no ho eren també, plantaven cereal. Però a meitat de segle Catalunya. Barcelona, 1984. semblen espurnejar alguns canvis: els membres dels grups - “L’Estudi de l’espai urbà de la Barcelona de principis del socioeconòmics menys afavorits sembla que van transfor- segle XVIII: el Cadastre del 1716”. Primer Congrés d’His- mant les seves explotacions, encara que en aquells mo- tòria Moderna de Catalunya. Barcelona, 1984. ments de forma molt tímida, i les encaren cap a uns cultius GARRABOU, R. “Sobre la formació del mercat català en (vi i oli) més adequats a les necessitats dels nous mercats. el segle XVIII. Una Aproximació a base dels preus dels grans Aquest petit canvi d’estratègia dels usuaris de la terra va a Tàrrega (1732-1811)”. Recerques núm. 1, Barcelona, 1970. acompanyat per la presència d’un elevat nombre d’animals de tir equins.

158 VII Trobada d’Estudiosos de les Garrigues de petjades

GIRALT I RAVENTÓS, E. “Evolució de l’Agricultura al PORTA i BALANYÀ, J. M. La Vila de Montblanc en el se- Penedès”. I Assemblea Intercomarcal del Penedès i Conca gon quart del segle XVIII. Barcelona, 1986. d’Òdena. Martorell-Igualada 1950. RECASENS I ROVIRA, M. “Aproximació a un estudi ur- IGLÉSIES, J. El Cens del Compte de Floridablanca. 2 banístic de la Vila de La Selva del Camp a través de les fonts vols. Barcelona, 1969. cadastrals de l’últim quart del segle XVIII”. Primer Congrés - El Fogatge de 1553. Estudi i transcripció. 2 vols. Barcelona d’Història Moderna de Catalunya. Vol 1, Barcelona, 1984. 1979. ROBERTO FERNANDEZ, ed. España en el siglo XVIII. - “El poblament de Catalunya durant els segles XIV I XV”. Homenaje a Pierre Vilar. Barcelona, 1985. VI Congreso de Historia de la Corona de Aragón. Barcelona, RUY-FERNANDEZ Y LOPEZ, J. Notas Estadísticas e His- 1957. tóricas del lugar de Vinaixa. Lleida, 1920. MARTINEZ SHAW, C. “Riudoms a la primera meitat del SALES, N. “Els segles de la decadència (segles XVI- segle XVIII: un perfil Socioeconòmic”.Quaderns de Divul- XVIII)”. Història de Catalunya. Dirigida per Pierre Vilar. gació Cultural. Tarragona, 1982. Barcelona, 2002. MERCADER I RIBA, J. “L’establiment del Reial Cadas- SEGURA I MAS, A. “El Cadastre: la seva història tre a Catalunya i la seva fonamentació econòmica i social”. (1715-1845) i la seva importància com a font documental”. Miscel·lània Fontseré. Barcelona, 1961. Estudis d’Història Agrària n.4, Barcelona, 1983. NADAL I FARRERAS, J. “Una font important per a SEGURA, A., SUAU, J. “L’Evolució de l’estructura de la la Història Econòmica de Catalunya: el Reial Cadastre propietat de la terra al pla de Barcelona”. I Congrés d’His- (1715-1845)”. Homenatge al Dr. Joan Reglà Campistol. Va- tòria del Pla de Barcelona. Barcelona, 1982. lència, 1975. TELLO, E. Cervera i la Segarra al segle XVIII. Lleida, NADAL I OLLER, J. La población española (siglos XVI a 1995. XX). Barcelona, 1986. VICEDO I RIUS, E. “Propietat, accés a la terra i distri- - “El “redreç” demográfico de Cataluña en el siglo XVI”. VI bució dels ingressos a la Lleida del segle XVIII”. Recerques Congreso de Historia de la Corona de Aragón. Barcelona, n. 12, Barcelona, 1982. 1957. VICENS VIVES, J. Manual de Historia Económica de Es- - “Demografía y economía en el origen de la Cataluña Mo- paña. Barcelona, 1979. derna. Un ejemplo local: Palamós (1705-1839)”. Estudios VILALTA, M.J. Balaguer a la Catalunya Moderna. Lleida, de Historia Moderna vol VI. Barcelona, 1959. 1990. NADAL, J., GIRALT,E. “Barcelona en 1717-1718. Un mo- VILAR, P. Catalunya dins l’Espanya Moderna. 4 vols. delo de sociedad pre-industrial”. Homenaje a Don Ramon Barcelona, 1987. Carande. Madrid, 1963. - Historia de España. Barcelona, 1982. NAVARRO MIRALLES, L. “Altafulla a través de su Catas- tro de 1757”. Estudis Altafullencs n. 5, Tarragona, 1981. PLA, Ll., SERRANO, A. La societat de Lleida al set-cents. Lleida, 1995.

Vinaixa 2009 159 Cabal de petjades

VII Trobada d’Estudiosos de les Garrigues