68 Quadres Dels Municipis De La Demarcació De
Total Page:16
File Type:pdf, Size:1020Kb
Load more
Recommended publications
-
A Corbins a Vint-I-Vuit De Juliol De Dos Mil Setze I Sent Les 21,00 Hores I Sota La Presidència Del Sr
A Corbins a vint-i-vuit de juliol de dos mil setze i sent les 21,00 hores i sota la Presidència del Sr. Alcalde Jaume Camarasa Lesan assistit per l'infrascrit Secretari, Josep Lluís Prat Pascual, van concórrer prèvia citació en forma, els Regidors següents: Jordi Verdú Paijà, Anna Paüls Solans, Carolina Martí Fajardo, Rosa Solans Guillamet, David Lesan Esqué i Enric Camats Jove, amb objecte de celebrar sessió ordinària de 1ª convocatòria. Van excusar la seva presencia els regidors/ores: Jordi Camats Bernaus i Ramón Gasull Riera 1.-LECTURA I APROVACIÓ ACTES SESSIONS ANTERIORS.- Preguntats els Srs. Regidors si tenien alguna objecció a les actes que se’ls ha passat junt amb la convocatòria d’aquest Ple. Manifesten : Que no, quedant aprovades les actes per unanimitat 2.-PROPOSTA D’APROVACIÓ, SI ESCAU, DEL COMPTE GENERAL DE LA CORPORACIÓ DE L’ANY 2015. ANTECEDENTS Finalitzat l’exercici pressupostari de 2015, cal elaborar el compte general de l’entitat local, dels organismes autònoms i de les societats mercantils de capital íntegrament local. El compte ha de posar de manifest la gestió realitzada en els aspectes econòmic, financer, patrimonial i pressupostari, i ha de contenir el conjunt de documentació bàsica, complementària i annexos. Ha de ser elaborat per la Intervenció, i la Presidència l’ha de retre abans del dia 15 de maig de l’actual exercici. Els estats i comptes anuals de l’exercici pressupostari 2015 s’han sotmès a l’informe de la Comissió Especial de Comptes, la qual n’ha emès un dictamen aprovador en data 30-5-2016 Exposat el compte general al públic en el Butlletí Oficial de la Província núm. -
Butlletí De L'associació D'història Rural Espècies De Cereals; 2
Mestall 43_Mestall30.qxd 31/07/2018 0:19 Página 1 any XX núm. 43 juny 2018 mestall: 1. mescla de diferents Butlletí de l'Associació d'Història Rural espècies de cereals; 2. conjunt mhomogeni de coses diverses es tall L'aigua deLs secans: sortida a torrebesses, 18 de novembre de 2017 De primer, les paraules: cadolles, àrida —el registre actual de precipitació mit - ginys, seclots, aineres, espones, bollons, jana és de 388 mm anuals—, però ha tin - aigüeres, patamolls, aljubs, estelladors... gut, almenys fins temps relativament Un devessall de termes que posen en evi - recents, una certa dotació de recursos dència, no només un lèxic ric, sinó també hídrics i, sobretot, un sistema de gestió que formes elaborades i complexes de gestió els optimitzava. La memòria oral dels torre - de l’aigua i de construcció del territori. bessins, sorprenentment, no accentua Aquest fou el primer impacte de gaire l’escassedat d’aigua. El poble es Torrebesses a la quinzena de socis i amics troba a la part baixa de la Vall Major, just en sumari que havíem arribat des d’una Catalunya el punt on conflueix amb la Vall dels oriental més humida, segurament més des - Siscars, abans de continuar en direcció al Portada preocupada per l’aigua. Després vingueren Segre. Les conques de recepció d’aquestes L’aigua dels secans: sor - les restes que perviuen de les antigues valls han proporcionat i concentrat en el tida a torrebesses, 18 de infraestructures hidràuliques, que els veïns fons de vall un cert volum d’aigua de pluja novembre de 2017 d’aquest municipi s’esforcen a conservar i que ha alimentat tant les sèquies com un Notes en guaret patrimonialitzar. -
13 Vinaixa 2009
Vinaixa 2009 13 Cabal VII Trobada d’Estudiosos de les Garrigues de petjades EL PAS DE LA VIA AUGUSTA PER LA COMARCA DE LES GARRIGUES. RECULL DE DADES I NOVES APORTACIONS Enric Albert Calvera Belló 1. INTRODUCCIÓ l paisatge contemporani, a l'igual que sustentés les necessitats estratègiques i logístiques que el nostre pòsit cultural és del nou sistema. fruit d’una sèrie de modificacions Actualment, gràcies a la incipient arqueologia del pai- i assimilacions que l’han anat mo- satge, hi ha alguns estudis prou rigorosos que demostren delant al llarg dels segles. com l’ordenació i orientació d’alguns camins i del parcel·lari Una de les etapes de la nostra de la Segarra i l’Urgell,2 o de la Conca Dellà,3 al Pallars Jus- història en què es produeix un dels sà, per posar alguns exemples propers, són fruit d’uns mo- processos de transformació més dels concrets de centuriació romana. Sorprenent, més que profunds i que marcarà l’esdevenir pel “lapsus” de temps, pels segles de foscor que seguiren posterior és durant l’època romana. al període baix imperial i la posterior ruptura que represen- La romanització no solament suposà un canvi radical en tà tant el model andalusí, com, no tant, el feudal. tots els àmbits de la societat i l’economia sinó que també A més, també constatem com la majoria de vies de afectà,E de forma contundent, a l’organització del territori. comunicació importants segueixen els mateixos traçats o Al voltant de les ciutats, totes de nova planta, es planificà molt semblants als de les antigues calçades romanes. -
SSD20171022 320.Pdf
A.E. Talaia SSD20171022_320 SECCIÓ DE SENDERS AE TALAIA PER LES TERRES DE PONENT Etapa 6: LLEIDA – SANT RUF – LLÍVIA CORBINS – TORRELAMEU 22 d’octubre de 2017 HORARI PREVIST Sortida de la Plaça de l’Estació de Vilanova i la Geltrú. 7 h Àrea de Servei de Lleida . Esmorzar. 8 h 30 min Sortida cap a Lleida. 9 h Lleida . Inici de l’etapa. 9 h 20 min Llívia . Reagrupament. 10 h 25 min 10 h 35 min Alzines . Reagrupament. 11 h 35 min 11 h 45 min Corbins . Reagrupament. 12 h 30 min 12 h 40 min Torrelameu. Final de l’etapa. 13 h 10 min Sortida cap a Lleida. 13 h 20 min Lleida . Dinar 13 h 45 min Sortida cap a Vilanova. 16 h 30 min Vilanova i la Geltrú . 18 h Notes .- ** Esmorzarem a l’Àrea de Servei de Lleida. En acabar, l’autocar ens portarà a Lleida on dinarem(cadascú pel seu compte). ** Tingueu en compte que l’organització sempre pot modificar aquesta previsió d’horari en funció de com es vagi desenvolupant l’etapa (Condicions meteorològiques, retards o avançaments imprevistos, etc). ** Si us plau, sigueu puntuals, respecteu els reagrupaments i mantingueu sempre contacte visual amb els que us se- gueixen; si cal espereu-vos. Intenteu seguir els horaris previstos, és a dir, no correu ni aneu massa lents! (Penseu que aneu en grup). ** Atenció : Per a qualsevol comunicació amb la Secció el dissabte abans de l’excursió o el mateix diumenge (mitja ho- ra abans de la sortida) utilitzeu només el telèfon 692620181 (Isidre Poch). -
Xarxa D'autobusos De Lleida
mapaBusLleida_140814_v12_CMYK.pdf 1 8/18/14 9:35 AM * Estació d’Autobusos * Estació d'Autobusos / * Estació d’Autobusos / A.I. A.I. A.I. Jeroni Pujades / * Est. d’Autobusos / Pont Universitat Av. Madrid Alcalde Areny Escola Pardinyes Pont Universitat Rambla 2 3 6 9 ABONAMENTS 2 3 5 4 5 1 Av. Madrid / A.I. Dra. Castells/ 9 10 20 Pont Universitat 6 2 5 9 Avinguda Pearson Cos-Gayón Jeroni Pujades / Estudi General LÍNIES Catalunya 6 7 11 INTERIOR RONDA EXTERIOR PARDINYES 2 3 9 DRA. CASTELLS Dra. Castells / 2 5 9 Baró de Maials Parc La Mitjana Instituts / 3 10 Estudi General Camí de Rufea HOSPITALS HOSPITALS 5 MARIOLA CAP Cappont A. DE VILANOVA Cavallers 2 3 9 A DEMANDA CAP Cappont 2 5 9 Baró de Maials / Recorrido 1 7 8 10 Sortides des Ronda / Unió 20 Sortides des d’Est. Sortides des d’Est. Sortides des de Jeroni Pujades Dra. Castells/ Sortides des AutobusosLleida.com Universitat 4 6 7 8 3 Garrigues Comtes d’Urgell 11 20 d’Est. d’Autobusos d’Autobusos Dra. Castells / d’Autobusos 2 3 7 9 d’Est. d’Autobusos 6 minuts 3 9 11 20 2 5 9 7 Escola La Mitjana Plaça Pagesos Garrigues 13 minuts FEINERS 10 minuts Camps Elisis Cobriment de Vies 2 3 7 9 Servei d’autobús a demanda a Butsènit, Rufea, pistes d’atletisme 3 9 20 Camps Elisis 5 7 Barris Nord De setembre a juliol Hisenda 4 6 7 8 FEINERS Ronda / Pius XII 2 FEINERS 5 7 11 FEINERS 5 * Pont Vell / *Pont Vell / FEINERS i a la residència de les Germanetes dels Pobres de Gualda. -
Avalanche Hazard Mapping Plan for the Catalan Pyrenees
International Snow Science Workshop Grenoble – Chamonix Mont-Blanc - 2013 Avalanche hazard mapping plan for the Catalan Pyrenees Pere Oller1, Marc Janeras2, Olga Costa1, Carles García-Sellés1, Elena Muntán3, Glòria Martí1, Pere Martínez1 1 Institut Geològic de Catalunya, Barcelona, Catalonia, Spain. 2 Geocat Gestió de Projectes, Barcelona, Catalonia, Spain. 3 Universitat de Barcelona, Barcelona, Catalonia, Spain. ABSTRACT: The avalanche cartographic information collected up to present for the Catalan Pyre- nees pointed out the existence of localities at risk because of this hazard. It was therefore considered necessary to initiate a hazard mapping plan for all those localities at risk. The final objective of these works is to reduce the risk by fostering the improvement of civil protection plans, to plan protection works and to manage urban planning in hazardous areas. The project was defined in three stages: (1) preparation of the knowledge bases, (2) establishing the methodology and regulations, and (3) map production. The first stage consisted in identifying basic information needs and fulfilling them. To do this, different tasks were carried out. They comprised the characterization of Pyrenean major ava- lanches, the improvement of knowledge about Pyrenean snow climates, an exhaustive search of his- torical data, the accomplishment of dendrochronological analyses in forested avalanche paths, and the calibration of the Swiss avalanche dynamics model Aval-1D with the Pyrenean conditions. The second stage determined the number of localities that should be considered for avalanche hazard zoning. Besides, methodological specificities were defined. To this end, the work was performed in a pilot area where different zoning methodologies implemented in the Alpine countries were compared (France, Switzerland, Italy and Austria), and the analysis of the results led to the establishment of the zoning methodology. -
I ARQUITECTURA I MESTRES DE CASES a LA LLEIDA DEL SEGLE XVIII: ELS BATISTE
i ARQUITECTURA I MESTRES DE CASES A LA LLEIDA DEL SEGLE XVIII: ELS BATISTE Isidre Puig i Sanchis RTX - 233 Di ARQUITECTURA I MESTRES DE CASES A LA LLEIDA DEL SEGLE XVIII: ELS BATISTE Isidre La Lleida del segle XViii es caracteritza per Ramon Balaguer de Valls, Francisco Puig i Sanchis una ingent activitat constructiva, amb edificis Santamaria de Cardona, Maria Becardf i Quer civils i religiosos, i una important renovaci6 de Jorba (Solsona), Josep Silue de Museu de Lleida: urbanfstica. En aquest moment s'edificaren Mequinença, Francisco Gras de Prades diocesa i comarcal bona part dels temples parroquials i rectories (Bisbat Vic), Josep Codolosa i Gortovella de del Bisbat de Lleida, aixf com la nova Catedral San Hipblit (Bisbat de Vic), Francesc Orobitg i que substituf litUrgicament I'antiga Seu Vella, Quintana de Cervera, Magf Borras de que a mitjan segle es convertf en caserna mi Cervera, Francesc Puig i Francesc Olomo de litar. L.:Ajuntament planifica i va dur a terme Pons, Miquel Trenchs de Valls, Ramon Salat grans projectes d'organitzaci6 i remodelaci6 de Santa Coloma de Queralt, Jaume Aima urbana que milloraren considerablement el d'lgualada, Francesc Burria de Bujaraloz, els seu entramat. La ciutat s'amplia, es va Tarrag6 de Vilanova de Meia, els Biscarri de engrandir, i va sortir ja clarament del seu Tarrega ... Entre tots van haver quatre 0 cinc recinte emmurallat. mestres que van assolir una certa rellevancia dins del sector constructiu de la Lleida del Aquest nou panorama constructiu va atraure segle XVIIi, tant pels seus coneixements com gran nombre de mestres de cases i arqui pel volum d'obres que van dur a terme i aque tectes d'arreu del Principat. -
Pujo Tregia Grana Arriu De Ruda Pònt De Ressèc Pònt De Salardú Mair
328314 328814 329314 329814 Pujo FRANCIA Bausen ¯ Les Canejan Bossòst GARONA Arres Vilamòs Vilamòs Vielha e Mijaran 4730415 4730415 Naut Aran Solan de Salardú e Tredòs Benasque Montanuy Alt Àneu Pònt de Salardú YÑOLA GARONA Naut Aran SALARDU RUDA Mair de Diu de Cap d'Aran 4729915 4729915 AIGUA MOIX LEYENDA DPH ZONA SERVIDUMBRE ZONA POLICIA Pònt de Ressèc Arriu de Ruda Estudio realizado utilizando MDTs en formato raster con paso de mall de 0,50x0,50 m y una precision Tregia Grana altimetrica de 0-15 cm. Los MDTs provienen de nubes de datos de los vuelos LIDAR realizados por el C.N.I.G. 328314 328814 329314 329814 4729415 TÍTULO: ASISTENCIA TÉCNICA: ESCALA: 0 25 50 100 150 200 DESIGNACIÓN: PLANO Nº: Metros 1 REDACCIÓN DEL ESTUDIO HIDRAÚLICO DEL RÍO GARONA Y DELIMITACIÓN DE LA ORIGINAL en DIN A-3 E: 1:5,000 DOMINIO PUBLICO HIDRAULICO. ZONA DE ZONA DE FLUJO PREFERENTE Y DEL DOMINIO PUBLICO HIDRAÚLICO FECHA: VERSIÓN: SERVIDUMBRE. ZONA DE POLICIA HOJA Nº: SERVICIOS Y PROYECTOS DEL EBRO, S.A. DICIEMBRE-2015 30-10-v1 4 de 29 326837 327337 327837 328337 FRANCIA Bausen ¯ Les Canejan Santa Eulària Bossòst GARONA Solan de Gessa Arres Vilamòs Vilamòs Vielha e Mijaran 4730611 4730611 Naut Aran Benasque Montanuy Alt Àneu Pònt de Salardú YÑOLA GARONA Prat d'Ocau 4730111 4730111 LEYENDA DPH ZONA SERVIDUMBRE ZONA POLICIA Es Ombrèrs Estudio realizado utilizando MDTs en formato raster con paso de mall de 0,50x0,50 m y una precision altimetrica de 0-15 cm. Los MDTs provienen de nubes de datos de los vuelos LIDAR realizados por el C.N.I.G. -
El Aitona Vence Al Alguaire En Casa (1-0) Gracias a Jaroslaw
LUNES 16 DE SEPTIEMBRE DE 2019 | DEPORTES 9 FÚTBOL Tercera Catalana Grupo 13 El Aitona vence al Alguaire en casa (1-0) gracias a Jaroslaw El Artesa de Lleida golea 7-0 al Arbeca, con doblete de Mamadu y Sekou, y se pone líder en la clasificación ROSSELLÓ 2 (m.24 Martí), 1-2 (m.27 Jacob), 2-2 (m.29 Jordi), 2-3 (m.47 Ja- ALBAGES 2 cob), 2-4 (m.49 Martí). Rosselló: Jordi, Olaf, Iker, Oriol, Árbitro: Albert Figuerola sacó Aleix, Gerard, Jordi M (m.60 Jo- amarilla a Sinbara y Emanuel del sep), Josep S (m.46 Arnau), Ro- Escola de Tremp y a Oriol del So- ger (m.89 Arnau S), Óscar, Albert ses. Moussa fue expulsado en el (m.60 Xavier). m.43. Albages: Josep Angel, Eduard, Cristian, Enric (m.46 Edgar), Ke- GOLMÉS 2 vin Nicolàs, Francisco Javier, Hei- tor, George Daniel (m.58 Jordi), PARDINYES 4 Costel (m.46 Àlex), Xavier (m.46 Golmés: Alex, Eloy, Iñaki, Albert Ngor), Jesús. (m.63 Guillem), Ramón, Llorenç, Goles: 0-1 (m.30 Cristian), 1-1 Aziz, Youseff, Mohammed, Abou (m.37 Jordi), 1-2 (m.44 Eduard), (m.47 Roger), Mouhamed. 2-2 (m.61 Olaf) Pardinyes: Ferrán (m.83 Alfon- Árbitro: Sergi Sánchez expulsó so), José, Alexis, Salum (m.46 F. con roja directa a Gerard del Ros- de Borja), Sergi, Iván, Joel (m.74 selló y sacó amarilla a Olaf, Arnau Roger), Juan Carlos (m.46 Edgar), y Xavier del Rosselló y a Josep Án- Juan Jose (m.83 Santiago), Carles, gel, Cristian y Francisco del Alba- Crespo. -
L'avi No Va Anar a La Guerra
View metadata, citation and similar papers at core.ac.uk brought to you by CORE provided by Revistes Catalanes amb Accés Obert DOSSIER DANI SALA I NÚRIA SALA L’avi no va anar a la guerra Els que avui tenim entre 30 i 40 xarxa de suport teixida per milers han esperat a fer-ho obertament tractada documentalment fins a anys hem crescut amb el mite que de masies, i sostinguda fonamen- fins als nostres dies. Hem pogut l’actualitat. L’obra, disponible al els nostres avis van anar a la guer- talment per les dones de pagès. conèixer el seu testimoni en el web de TV3 a la Carta, pretenia ra, i no és del tot veritat. Molts hi El Berguedà va ser una de les documental “Emboscats. Memòria oferir les múltiples motivacions i van anar, però molts altres la van comarques on més joves es van d’una geografia secreta” (E2S Pro- repercussions d’aquest fenomen patir d’una altra forma. emboscar, juntament amb el ductora, en coproducció amb TV3 que ha arribat tant de puntetes La dels emboscats no és una Solsonès, el Ripollès, la Garrot- i el Centre d’Estudis Lacetans), fins als nostres dies. història d’herois. Probablement xa, l’Empordà i altres zones de emès per Televisió de Catalunya Els primers a amagar-se per això, la història no ha fet jus- mitja muntanya. Afavorits per a principi de 2012. tícia al seu periple, probablement l’orografia d’aquest terreny poc El documental va sorgir arran L’inici de la guerra civil provocà un dels retrats més humans del poblat, per hiverns que no van d’un ampli projecte de recerca so- veritables disbarats a la Catalunya territori més extens de la guerra ser especialment freds i, sobretot, bre la rereguarda i la Guerra Civil rural, dins del context de l’ano- civil: la rereguarda. -
P Ro Jecte Co N Stru Ctiu
Generalitat de Catalunya Departament d’Agricultura, Alimentació i Acció Rural Secretaria General u i ct ACTUACIÓ u SEGRIÀ SUD str TÍTOL n PROJECTE DE REGULACIÓ DEL SEGRIÀ SUD o XARXA DE REGULACIÓ i DISTRIBUCIÓ. FASE 3B CONQUES COMARQUES EBRE SEGRIÀ ecte c j o TERMES MUNICIPALS r ALMATRET – LLARDECANS – MAIALS p TORREBESSES – SERÓS CONSULTOR DATA DE REDACCIÓ DOCUMENTS JUNY 2007 JOAN CREIXANS DANÉS RESUM IOLANDA HUGUET HUGUET CLAU: EXEMPLAR NÚM. ER-00942.3B A ÍNDICE DEL RESUMEN • Índice del proyecto • Memoria • Planos • Resumen del presupuesto ÍNDICE DEL PROYECTO Projecte de regulació del Segrià Sud. Xarxa de regulació i distribució Fase 3B. Clau: ER-00942.3B DOCUMENTO Nº 1: MEMORIA Y ANEJOS DOCUMENTO Nº 2 PLANOS MEMORIA ANEJOS Anejo nº 1. Reportaje fotográfico Anejo nº 2. Principales características del proyecto DOCUMENTO Nº 3: PLIEGO DE PRESCRIPCIONES TÉCNICAS Anejo nº 3. Topografía Anejo nº 4. Trazado Anejo nº 5. Geología y geotecnia Anejo nº 6. Parámetros básicos de riego y dotaciones Anejo nº 7. Cálculos estructurales Anejo nº 8. Cálculos hidráulicos DOCUMENTO Nº 4: PRESUPUESTO Anejo nº 9. Balsas de regulación Mediciones Anejo nº 10. Análisis del riesgo y propuesta de clasificación Cuadro de Precios nº 1 Anejo nº 11. Equipos de filtración Cuadro de Precios nº 2 Presupuesto Anejo nº 12. Equipos hidráulicos Resumen Presupuesto Anejo nº 13. Cálculos eléctricos de Media y Baja tensión Presupuesto de Ejecución por Contrata Anejo nº 14. Anejo Medioambiental Anejo nº 15. Servicios afectados Anejo nº 16. Expropiaciones y servidumbres Anejo nº 17. Estudio de Seguridad y Salud Anejo nº 18. Plan de obra Anejo nº 19. -
Acta De La Sessió Ordinària Celebrada Pel Ple De L’Ajuntament Amb Data 16 De Setembre De 2010
ACTA DE LA SESSIÓ ORDINÀRIA CELEBRADA PEL PLE DE L’AJUNTAMENT AMB DATA 16 DE SETEMBRE DE 2010. NÚM.: 8/2010 A S S I S T E N T S Alcaldessa – Presidenta: TUIXENT, 16 de setembre de 2010 Maria Carme Valls Piera Sent les 17:30 hores del dia assenyalat i sota la Presidència de la Sra. Alcaldessa, assistida per la infrascrita Secretària, van concórrer prèvia citació en forma, els Regidors que al marge s’expressen, i que constitueixen el quòrum suficient, amb l’objecte de celebrar la sessió ordinària, en primera convocatòria, a què fa referència els articles 77 b) i 78.2, del Reglament d’Organització, Funcionament i Règim Jurídic de les Entitats Locals. Regidors: Horaci Botella Soret Alfons Escribano Paz Joan Caserras Canals Jaume Ferrer Baraut Secretària: Mª Teresa Solsona Vila Regidors que han excusat la seva assistència: Cap ORDRE DEL DIA 1.- APROVACIÓ DE L’ ACTA DE LA SESSIÓ ANTERIOR. TRÀMIT I ESTAT D’EXPEDIENTS 2.-DESISTIR, SI S’ESCAU, DE LA TRAMITACIÓ DE DEU MODIFICACIONS PUNTUALS DE LES NORMES SUBSIDIÀRIES DE PLANEJAMENT EN EL NUCLI DE JOSA DE CADÍ DEL MUNICIPI DE JOSA I TUIXÉN (EXP. AJUNTAMENT NÚM. NNSS 1-2009, EXP. URBANISME NÚM. 2009/038660/L ). 3.- APROVAR L’INFORME DE SOSTENIBILITAT ECONÒMICA REFERENT A LA MODIFICACIÓ PUNTUAL DE LES NORMES SUBSIDIÀRIES DE PLANEJAMENT DEL MUNICIPI DE JOSA I TUIXÉN (EXP. AJUNTAMENT NÚM. NNSS 2-2009, EXP. URBANISME NÚM. 2010/039545/L). 4.- ADAPTACIÓ DEL PRESSUPOST DE LICITACIÓ AL NOU TIPUS D’IVA DE L’OBRA " ARBORÈTUM ALS PLANELLS DEL SASTRÓ”. 5.- ADJUDICACIÓ D’UN CONTRACTE MENOR PER A LA OBRA TITULADA " ARBORÈTUM ALS PLANELLS DEL SASTRÓ”.