DOCSLIB.ORG

L'avi No Va Anar a La Guerra

Total Page：16

File Type：pdf, Size：1020Kb

Download full-text PDF Read full-text
L'avi No Va Anar a La Guerra View metadata, citation and similar papers at core.ac.uk brought to you by CORE provided by Revistes Catalanes amb Accés Obert DOSSIER DANI SALA I NÚRIA SALA L’avi no va anar a la guerra Els que avui tenim entre 30 i 40 xarxa de suport teixida per milers han esperat a fer-ho obertament tractada documentalment fins a anys hem crescut amb el mite que de masies, i sostinguda fonamen- fins als nostres dies. Hem pogut l’actualitat. L’obra, disponible al els nostres avis van anar a la guer- talment per les dones de pagès. conèixer el seu testimoni en el web de TV3 a la Carta, pretenia ra, i no és del tot veritat. Molts hi El Berguedà va ser una de les documental “Emboscats. Memòria oferir les múltiples motivacions i van anar, però molts altres la van comarques on més joves es van d’una geografia secreta” (E2S Pro- repercussions d’aquest fenomen patir d’una altra forma. emboscar, juntament amb el ductora, en coproducció amb TV3 que ha arribat tant de puntetes La dels emboscats no és una Solsonès, el Ripollès, la Garrot- i el Centre d’Estudis Lacetans), fins als nostres dies. història d’herois. Probablement xa, l’Empordà i altres zones de emès per Televisió de Catalunya Els primers a amagar-se per això, la història no ha fet jus- mitja muntanya. Afavorits per a principi de 2012. tícia al seu periple, probablement l’orografia d’aquest terreny poc El documental va sorgir arran L’inici de la guerra civil provocà un dels retrats més humans del poblat, per hiverns que no van d’un ampli projecte de recerca so- veritables disbarats a la Catalunya territori més extens de la guerra ser especialment freds i, sobretot, bre la rereguarda i la Guerra Civil rural, dins del context de l’ano- civil: la rereguarda. pel bon coneixement del terreny, a les comarques prepirinenques, menat “esclat revolucionari”, Contràriament al que ens pugui milers de joves van poder aguan- recolzat pel Memorial Democràtic en el qual grups incontrolats suggerir la paraula en un context tar molts mesos de supervivència i dirigit pel Centre d’Estudis Lace- d’anarquistes, comunistes i grups de guerra, els emboscats no eren silenciosa, incòmoda i avorrida. tans. Arran d’aquest projecte, la incontrolats de milícies armades els que preparaven emboscades. Els que ho van poder explicar, geògrafa Esther Miralles va en- revolucionàries, que els primers Van ser els milers de joves que, degar la recerca testimonial i ge- mesos de l’estiu de 1936 van aga- en ser cridats a files, van decidir ogràfica d’emboscats, juntament far-se la justícia pel seu compte i Entrada de la balma El Xalet, amagar-se al bosc per no haver a Navès amb E2S sobre una història poc perseguiren tota relació amb les de lluitar. Efectivament, els em- dretes, l’Església i la propietat pri- boscats van ser desertors, aquella vada. El camp català, fonamen- figura tan mal vista per una soci- talment conservador i catòlic, va etat educada per idolatrar herois patir molt aquest esclat de violèn- i màrtirs. cia, fet pel qual molts propietaris No volien lluitar. Aquesta és de masos es van haver d’amagar l’única condició indiscutible dels al bosc per la por a ser capturats. milers d’emboscats que, durant la Un cas al mig del Solsonès, al guerra civil, van viure de forma municipi d’Olius, recull tots els miserable i trista pels boscos cata- ingredients d’aquest moment. A lans, en especial del prepirineu. El principi de 1937, el mas de Sanmi- que és més heterogeni són els mo- quel va patir un registre per part tius que els van dur a amagar-se, i de milicians anarquistes davant el que porta més debat consisteix de la sospita que amagaven sacer- en dur la seva actitud cap al ter- dots. Els clergues hi eren, en un reny ètic, filosòfic i moral. fals sostre de les golfes, tot i que Eren els emboscats uns co- no van ser localitzats. Malaura- vards? Contraris al govern legí- dament, però, la tragèdia es va tim de la República? Seguidors produir quan un jove seminarista, de Franco? Senzillament poc sense adonar-se de l’escorcoll, va compromesos amb el país? En la entrar a la casa saludant amb un majoria de casos –no pas en tots-, “Déu vos guard”. Va ser perseguit un amplíssima gamma de matisos pels milicians i mort a pocs metres podria respondre aquestes pre- de la masia. Paral·lelament, van guntes d’una forma aproximada. cremar l’altar de la capella que en- La majoria d’emboscats havien cara avui roman a la planta baixa. pres la determinació de no anar a Arran d’això, el propietari del una guerra que, simplement, no mas, Marcel·lí Sala, va ingressar anava amb ells. I van agafar-se a la presó de Solsona, d’on en va a una oportunitat de la qual no aconseguir fugir uns dies després van gaudir els nois de ciutat: una en una acció on va quedar ferit de L’EROL 17 la cama –en saltar des d’un segon pis. Marcel·lí Sala, massa gran per anar a la guerra (tenia 37 anys), va acabar-se emboscant durant tres mesos en un gran amagatall de Porredon, a l’alt Solsonès, jun- tament amb uns parents. Com ell, desenes de terrati- nents, sacerdots i altres persones de tarannà conservador van ro- mandre amagats, dins i fora de les cases, fins que la violència revolu- cionària es va anar esmorteint i, sobretot, fins que els Fets de Maig de 1937 van restablir l’ordre entre l’exèrcit de la República. Emboscats: els que no volien lluitar Cova del bosc de Porredon. ple de tabac, i va arribar fins a cats amb menjar i missatges dels Els emboscats no van ser els pri- (Lladurs, Solsonès) Andorra amb l’objectiu d’acabar seus familiars, i es quedava fins a mers en amagar-se, però sí els que a l’estat francès. Malauradament, la posta escoltant les notícies de la hi van ser més temps i, sobretot, però, el jove Rotllan va caure en guerra en un transistor de cotxe els que van ser més perseguits i Josep Xixons, veí de Freixenet un engany: només creuar la fron- alimentat per bateria. socialment rebutjats; tant, que (Solsonès) que va romandre tera va ser ‘convidat’ a pujar en Des del Xalet, ens explica Josep ells mateixos no s’han atrevit a emboscat durant nou mesos. un comboi direcció a Irun, on va Cases, “els emboscats espiaven Sant revelar la seva història al gran “Ens deien que érem uns covards, i ser enrolat a la força amb l’exèrcit Lleïr, i sabien si hi havia milicians a públic fins avui. Aquells que fa nosaltres contestàvem que, de valents, franquista. dins en funció de si hi havia oberta més de setanta anys van decidir el cementiri n’era ple”. Josep Xixons Un altre testimoni interessant una finestra o una altra, o de si la no presentar-se a files van ser va ser cridat a files la primavera de és el de Josep Comellas, també de roba estava estesa d’un costat o de majoria en molts municipis del 1938, amb només 17 anys. Es va Guardiola de Berguedà, el pare l’altre”. La frase feta “haver-hi roba prepirineu, quan fins fa molt poc amagar en un bosc de Bergús, a del qual era contrabandista i va estesa” podria venir d’aquest tipus aquest semblava un fenomen Cardona (extrem nord del Bages), exercir de passador. En el trajecte de codi, que per al propi Josep minoritari i extraordinari. En el on no només no va ser descobert cap a la frontera, va conviure i Cases consistia en un autèntica cas de Guixers, al Solsonès, nou sinó que va poder compaginar la fer nit amb grups d’emboscats, aventura. de cada deu joves no es van pre- seva vida a l’ombra amb feines del que recorda les pèssimes Precisament, “una aventura” sentar quan la seva lleva va ser de pagès a la casa que els apro- condicions en què els tocava estar va ser inicialment l’experiència cridada a combatre. visionava. amagats. “Pensaven que la revolta al bosc del solsoní Antoni Ciuró, La història dels emboscats ar- De fet, la clau per als embos- duraria dos o tres mesos, mai hauri- que tenia 18 anys i va escapar-se renca la primavera de 1937. La cats va ser la xarxa de suport que en imaginat que pogués durar tres de la crida a files “perquè vaig veure República constitueix l’exèrcit van configurar milers de masies anys”, recorda Comellas. la forma d’actuació d’allà, i no em regular i mobilitza les lleves obli- repartides per aquest territori Certament, els emboscats ho va agradar. Això que un que tingués gatòries. Mentre als grans nuclis tan disseminat. Sense el suport van passar molt malament. Josep armes ja fos l’amo, i els altres patien de població milers de joves fan logístic d’aquests masos, aquests Casas, de Cercs, era un nen quan registres, robatoris i tot el que patia cap al front, a la Catalunya rural joves no haurien resistit al bosc, va veure tornar grups d’embos- la població civil, ho trobava molt no passa el mateix, resultat de la i probablement haurien acudit a cats en acabar la guerra. “Portaven malament”. Ciuró, que avui té 93 suma de diferents factors: ideolo- lluitar o bé haurien acabat passant barbes llargues, vestien parracs, esta- anys, encara conserva el record gia conservadora i allunyada de les la frontera amb França o Andorra, ven prims i bruts com mai no havia més preuat de la seva estada al polítiques d’esquerres del govern com van fer molts.
Load more

Recommended publications
  • Mocions Aprovades Per La Suficiència Financera Dels Ens Locals
    Mocions aprovades per la suficiència financera dels ens locals TIPUS ENS NOM Comarca Ajuntament Alamús Segrià Ajuntament Albagés Garrigues Ajuntament Albatàrrec Segrià Ajuntament Alcanó Segrià Ajuntament Aldea Baix Ebre Ajuntament Alella Maresme Ajuntament Alguaire Segrià Ajuntament Alió Alt Camp Ajuntament Almenar Segrià Ajuntament Alt Àneu Pallars Sobirà Ajuntament Altafulla Tarragonès Ajuntament Amer Selva Ajuntament Ametlla del Vallès Vallès Oriental Ajuntament Ampolla Baix Ebre Ajuntament Anglès Selva Ajuntament Arboç Baix Penedès Ajuntament Argelaguer Garrotxa Ajuntament Arnes Terra Alta Ajuntament Ascó Ribera d'Ebre Ajuntament Avellanes i Santa Linya Noguera Ajuntament Avià Berguedà Ajuntament Avinyonet de Puigventós Alt Empordà Ajuntament Badalona Barcelonès Ajuntament Baix Pallars Pallars Sobirà Ajuntament Banyoles Pla de l'Estany Ajuntament Barbens Pla d'Urgell Ajuntament Barberà del Vallès Vallès Occidental Ajuntament Begues Baix Llobregat Ajuntament Begur Baix Empordà Ajuntament Bellcaire d'Empordà Baix Empordà Ajuntament Benavent de Segrià Segrià Ajuntament Bescanó Gironès Ajuntament Bigues i Riells Vallès Oriental Ajuntament Bisbal del Penedès Baix Penedès Ajuntament Bisbal d'Empordà Baix Empordà Ajuntament Blanes Selva Ajuntament Bòrdes, es Val d´Aran Ajuntament Borges del Camp Baix Camp Ajuntament Borrassà Alt Empordà Ajuntament Borredà Berguedà Ajuntament Bruc Anoia Ajuntament Brunyola Selva Ajuntament Cabó Alt Urgell Ajuntament Calaf Anoia Ajuntament Caldes de Montbui Vallès Oriental Ajuntament Calella Maresme Ajuntament
    [Show full text]
  • Regional Aid Map 2007-2013 EN
    EUROPEAN COMMISSION Competition DG Brussels, C(2006) Subject: State aid N 626/2006 – Spain Regional aid map 2007-2013 Sir, 1. PROCEDURE 1. On 21 December 2005, the Commission adopted the Guidelines on National Regional Aid for 2007-20131 (hereinafter “RAG”). 2. In accordance with paragraph 100 of the RAG, each Member State should notify to the Commission, following the procedure of Article 88(3) of the EC Treaty, a single regional aid map covering its entire national territory which will apply for the period 2007-2013. In accordance with paragraph 101 of the RAG, the approved regional aid map is to be published in the Official Journal of the European Union and will be considered as an integral part of the RAG. 3. On 13 March 2006, a pre-notification meeting between the Spanish authorities and the Commission's services took place. 4. By letter of 19 September 2006, registered at the Commission on the same day with the reference number A/37353, Spain notified its regional aid map for the period from 1 January 2007 to 31 December 2013. 5. By letter of 23 October 2006 (reference number D/59110) the Commission requested from the Spanish authorities additional information. 6. By letter of 15 November 2006, registered at the Commission with the reference number A/39174, the Spanish authorities submitted additional information. 1 OJ C 54, 4.3.2006, p. 13. 2. DESCRIPTION 2.1. Main characteristics of the Spanish Regional aid map 7. Articles 40(1) and 138(1) of the Spanish Constitution establish the obligation of the public authorities to look after a fair distribution of the wealth among and a balanced development of the various parts of the Spanish territory.
    [Show full text]
  • Original Compilation of Historical Data On
    Original Neurosciences and History 2019; 7(1): 1-14 Compilation of historical data on healthcare at Vall d’Hebron: first patient with stroke attended in 1607 O. de Fàbregues-Boixar Neurologist. Head of the Parkinson’ s disease and other movement disorders unit, Department of Neurology, Hospital Universitari Vall d’Hebron, Barcelona, Spain. Doctor of neuroscience. Associate director of the Museo Archivo Histórico of the Spanish Society of Neurology. ABSTRACT Introduction. This article describes various historical aspects of healthcare at Hospital Universitari Vall d’Hebron. Methods. Documentation was collected and reviewed from the historical archive of the city of Barcelona, the archives of the Diocese of Barcelona, and the historical archive of the Centre Excursionista de Catalunya, the manuscripts section of the Biblioteca de Catalunya, and the literature on the Hieronymite monastery of Saint Jerome in Vall d’Hebron and Hospital Vall d’Hebron. Data of healthcare and neurological interest were collected. Results. Today’ s Hospital Vall d’Hebron stands on the site of a farm that belonged to the royal monastery of Saint Jerome in Vall d’Hebron. The monastery, of which only traces remain today, had an infirmary, pharmacy, hostelry, and a hospital for the poor, and provided healthcare to Hieronymite monks, guests, pilgrims, and poor people from the time of its foundation (1393) to its secularisation (1835). The monastery was used as a lazaretto during the yellow fever and cholera epidemics in Barcelona, in 1821 and 1834, respectively. The 1903 urban plan for greater Barcelona allocated the area for the “placement of a hospital.” The fact that the land was owned by the state and the site’ s salutary characteristics made it ideal for the construction of a large healthcare complex outside of the city centre: the Residencia Sanitaria Francisco Franco (1955).
    [Show full text]
  • Acta De La Sessió Ordinària Del Ple Del Consell Comarcal Del Solsonès
    ACTA DE LA SESSIÓ ORDINÀRIA DEL PLE DEL CONSELL COMARCAL DEL SOLSONÈS Identificació de la sessió Núm. 321 Caràcter: ordinari Data: 26 de setembre de 2019 Horari: 18,00 hores a 19,40 hores Lloc: Sala Gòtica del Consell Comarcal del Solsonès Hi assisteixen: Sara Alarcón i Postils, presidenta Ramon Costa Guinó, vicepresident primer Marc Casabosch Estévez, vicepresident segon Xavier Bertolín Oriol Ignasi Campà Ferrer Dolors Caelles Colell Joan Codina Vila Ferran Ginestà Vila Mercè Ibran del Junco Isabel Pérez i Martínez Manel Alòs Creus Gerard Bajona Masanes Josep M. Casafont Augé Montserrat Giralt Casajuana M. Claustre Sunyer Cantons Xavier Vilalta Isanta Joan Solà Bosch Marià Torra Montraveta Òscar García Companys També hi son presents: Marc Carrera Massana, gerent Joan Merino i Delgado, interventor Candi Pujol i Coromines, secretari Desenvolupament de la sessió Obert l’acte per la presidenta, es proposa la inclusió, amb caràcter d’urgència, del punt que porta per títol: “Aprovació de la moció de suport a totes les detingudes el 23 de setembre”, urgència motivada pel fet que es tracta d’un fet sobrevingut i que, dita 1 aprovació, no pot ser demorada per una sessió posterior. Tot seguit es procedeix a tractar els punts de l’ordre del dia. 1. Aprovació de les actes de les sessions anteriors. Es dóna compte de les actes de les sessions anteriors, de data 8 i 17 de juliol, les quals són aprovades per unanimitat. 2. Nomenament de la resta de representants en òrgans col·legiats competència del Ple. Completant l’acord adoptat pel Ple del Consell Comarcal del Solsonès, en la sessió de 17 de juliol de 2019; a proposta de la presidenta, i per unanimitat dels membres presents, s’acorda aprovar el nomenament de la resta de representants en òrgans col·legiats competència del Ple, segons es disposa a continuació i d’acord amb la moció tramesa als membres i alguna modificació manifestada en la mateixa sessió plenària: 1.
    [Show full text]
  • Actuacions Solsonès
    6.2.7 SOLSONÈS ACTUACIONS: 6.2.7.1 Ruta Sant Pere de Capdevila - Castell de Lladurs 6.2.7.2 Projecte de senderisme d'Odèn 6.2.7.3 Adequació i senyalització del GR7 a la Molsosa NOVES RUTES DE DESCOBERTA DE LLADURS PARTINT DEL GR 7. JUSTIFICACIÓ DE LES ACTUACIONS El municipi de Lladurs és un territori format per un extens terme (128,69 km2) amb una altitud que oscil∙la entre els 700 i els 1.000 metres. La seva població, 198 habitants (padró 2017), es troba íntegrament disseminada en masies. Aquesta zona encara manté la pagesia, és per això que ens trobem un paisatge en mosaic, imponents boscos intercalats per camps, pastures i prats amb relleus abruptes, valls engorjades, rius i cims alterosos. Lladurs amaga una cultura, un folklore i un art mil∙lenaris que ben segur us sorprendrà. Tradicionalment l’economia del municipi de Lladurs ha estat eminentment agrícola i ramadera amb abundants recursos forestals que han conformat el pintoresc paisatge actual de boscos tenyits de conreus i pastures que tenen el mas com a centre productiu. Avui dia, l’activitat agroforestal encara perdura, tot i que hi ha hagut una diversificació de l’activitat econòmica, en la que ha tingut un pes significatiu l’ “entrada” del turisme a través de les cases rurals i també han aflorat altres tipus d’empreses. L’agroturisme ha anat prenent força en el territori: ha significat la diversificació de les fonts d’ingressos dels seus habitants, tot possibilitant la recuperació i millora de moltes masies, ja que els seus propietaris han trobat en aquesta activitat un estímul per a la rehabilitació.
    [Show full text]
  • Catálogo De Propuestas Turísticas En Solsona Y Su Entorno
    CATÁLOGO DE PROPUESTAS TURÍSTICAS EN SOLSONA Y SU ENTORNO Edición 2017 Versión digital disponible en: http://solsonaturisme.com/es/que-hacer Querido visitante, Si tienes este documento en las manos, es muy posible que estés en Solsona, por lo tanto, ¡bienvenido! Tienes que saber que has llegado a una población moderna y medieval al mismo tiempo, en la falda del Prepirineo: una ciudad para descubrir. Tanto si estás aquí por unos días como si estás de paso, tienes que explorar el casco antiguo de la ciudad. Las murallas que la protegían, de las cuales se conservan fragmentos, todavía dividen la ciudad en dos. Entra por alguno de los portales y recorre las calles del casco antiguo: estrechas, con casas de paredes de piedra y rincones con encanto, te permiten trasladarte a otra época y desconectar en un instante. Hay ciertos lugares que son de visita obligada, como la catedral de Solsona, donde se puede admirar la virgen del Claustre, espectacular imagen renegrida del románico, los claustros, el retablo de la Mercè y el Palacio Episcopal anexo. La plaza mayor inclinada, el corazón del casco antiguo; la Plaza de Sant Joan recogida y tranquila; la calle del Castell, con el bullicio de gente arriba y abajo… O más fácil todavía, déjate llevar pro tus propios pasos y ve encontrando los encantos que la ciudad esconde. Solsona da nombre a la comarca del Solsonès, un lugar singular donde tanto puedes probar la fría nieve del norte de la comarca, como acariciar las amarillas espigas más mediterráneas del sur. Una comarca poco poblada, natural y salvaje, con un notable entramado de sitios para descubrir y actividades para disfrutar con los tuyos.
    [Show full text]
  • Actes Dont La Publication Est Une Condition De Leur Applicabilité)
    30 . 9 . 88 Journal officiel des Communautés européennes N0 L 270/ 1 I (Actes dont la publication est une condition de leur applicabilité) RÈGLEMENT (CEE) N° 2984/88 DE LA COMMISSION du 21 septembre 1988 fixant les rendements en olives et en huile pour la campagne 1987/1988 en Italie, en Espagne et au Portugal LA COMMISSION DES COMMUNAUTÉS EUROPÉENNES, considérant que, compte tenu des donnees reçues, il y a lieu de fixer les rendements en Italie, en Espagne et au vu le traité instituant la Communauté économique euro­ Portugal comme indiqué en annexe I ; péenne, considérant que les mesures prévues au présent règlement sont conformes à l'avis du comité de gestion des matières vu le règlement n0 136/66/CEE du Conseil, du 22 grasses, septembre 1966, portant établissement d'une organisation commune des marchés dans le secteur des matières grasses ('), modifié en dernier lieu par le règlement (CEE) A ARRÊTÉ LE PRESENT REGLEMENT : n0 2210/88 (2), vu le règlement (CEE) n0 2261 /84 du Conseil , du 17 Article premier juillet 1984, arrêtant les règles générales relatives à l'octroi de l'aide à la production d'huile d'olive , et aux organisa­ 1 . En Italie, en Espagne et au Portugal, pour la tions de producteurs (3), modifié en dernier lieu par le campagne 1987/ 1988 , les rendements en olives et en règlement (CEE) n° 892/88 (4), et notamment son article huile ainsi que les zones de production y afférentes sont 19 , fixés à l'annexe I. 2 . La délimitation des zones de production fait l'objet considérant que, aux fins de l'octroi de l'aide à la produc­ de l'annexe II .
    [Show full text]
  • La Coma Del Minguell U 107-1 M Urb
    Coll de Port GR7 Feners Ruta del mirador del R GR7 P rat Parcer ís a Querol sa Roca i Prats de Bacies d Planers d'en Carbassa e S Cap Roc C C o m a P r e g o n a Coll Virolet del Verd del Corb ascens acumulat: 265 m leria o E Coll de Gósol eu l R 12 S T l E Roc a sa d R Coll dels Belitres l u ro e A M dels Llamps de F P els Pernals O a a C s m o Cal Pere D Tres Collets l a o r E S a R C t Marquès L Cap L E p Moripol C V u Refugi de e a E D E J C l 2200 Puig de les Morreres d n R D R A o E de Prat d'Aubes S E R e Mirador de Querol M T a d t 2100 8,7 O a n d e l P o r t e t 2 C Cal Joan R km s Cap d'Urdet la e 4 6 L a d l 2000 Rasa del Sucre 8 Tossal d'Estivella Cal Fera e i le E R del Batlle b o l l l a C a s a n o v a S e l e D l s r C a a a a o L Obaga d s le b T C r t res Coll del Portet del d a a o d e e R b LV-4012 Casanova b a l Tossa Pelada Pla del Bosc d ' A a c l z i del Pujol a n Torrent n a n l l e s S a l e r e s a Coll de Pradell d Pàrquing Font Estació d’esquí O C-462 o e Cap de e F C l F e l o m n n To à a l I Cal Custodi t de s la Gallina Pelada a C P 2.388 l R d ó n a A n l Pu jalt r a a a U Cal Fiter t e Informació e Càmping Parc d’aventura l T Cal C u n f d N n i q S A C re o n E e S ll Cameta o r M i e s l ’ l L d t o a n Vista panoràmical Torre Golf E E e C Pedró ' ’A s T de g D E d els Clots C osta e Roca Gran m d e l Cal Canonge e d D R 1 b a Fonts del R e b a l ç P l a n a d e t de Ferrús 3 P dels u m A GR o Pont romànic Avenc ’ R t o 12 O b a g a N e g ra L J o a n a l E D A 2.388 C Cardener e 9 Coll dels Brulls L C N A ' C d la Borda A l Quatre lo t la Portella P e S E N S I J A R t o 10 d el Vulturó d O b aga dels G alls l 12 del Pujol A Àreat de lleure Punt d’interès Punt d’observacióI e C L n J R Batlles l a les Coll de Jou E e A V Tremoledes D r de fauna Ruta del Santuari a A T r l l Torrent de le S E R R Església Caiac E a P rat de Botons el Pujol s o s Roques L s del Racó la T de Lord - Tossal e l la Maçana g S t Lala Coma del Minguell u 107-1 m Urb.
    [Show full text]
  • 69 Quadres Dels Municipis De La Demarcació De Lleida
    QUADRES DELS MUNICIPIS DE LA DEMARCACIÓ DE LLEIDA CODI INE NOM MUNICIPI QUADRE 25001 Abella de la Conca E 25002 Àger D4 25003 Agramunt D4 25038 Aitona D4 25004 Alamús, els D4 25005 Alàs i Cerc D4 25006 Albagés, l' E 25007 Albatàrrec D3 25008 Albesa E 25009 Albi, l' E 25010 Alcanó E 25011 Alcarràs D4 25012 Alcoletge D4 25013 Alfarràs D4 25014 Alfés E 25015 Algerri E 25016 Alguaire D4 25017 Alins D1 25019 Almacelles D4 25020 Almatret E 25021 Almenar D4 25022 Alòs de Balaguer E 25023 Alpicat D2 25024 Alt Àneu D1 25027 Anglesola D4 25029 Arbeca E 25031 Arres D2 25032 Arsèguel D4 25033 Artesa de Lleida D4 25034 Artesa de Segre D3 25036 Aspa E 25037 Avellanes i Santa Linya, les E 25039 Baix Pallars D3 25040 Balaguer D3 25041 Barbens E 25042 Baronia de Rialb, la E 25044 Bassella E 25045 Bausen D2 25046 Belianes E 25170 Bellaguarda E 25047 Bellcaire d'Urgell E 25048 Bell-lloc d'Urgell D4 25049 Bellmunt d'Urgell E 25050 Bellpuig D4 25051 Bellver de Cerdanya C3 25052 Bellvís E 25053 Benavent de Segrià D4 25055 Biosca E 25057 Bòrdes, es C4 25058 Borges Blanques, les D4 25059 Bossòst C2 25056 Bovera E 25060 Cabanabona E 25061 Cabó E 25062 Camarasa E 69 CODI INE NOM MUNICIPI QUADRE 25063 Canejan D2 25904 Castell de Mur E 25064 Castellar de la Ribera E 25067 Castelldans E 25068 Castellnou de Seana E 25069 Castelló de Farfanya E 25070 Castellserà E 25071 Cava E 25072 Cervera D3 25073 Cervià de les Garrigues E 25074 Ciutadilla E 25075 Clariana de Cardener E 25076 Cogul, el E 25077 Coll de Nargó D4 25163 Coma i la Pedra, la D4 25161 Conca de Dalt E 25078
    [Show full text]
  • ESTUDIOSOS 2014-6.Indd
    Estudis monogràfics · Commemoració 300 aniversari 1714 Josep M. Grau Pujol Manel Güell Junkert MOBILITAT DE LA POBLACIÓ CIVIL DE LES TERRES DE PONENT A LA CIUTAT DE BARCELONA DESPRÉS DEL SETGE DE LLEIDA DE 1708 Plantejament esprés d’haver treballat en els llibres d’ingressos de l’hospital de la Santa Creu de Barcelona l’entrada de malalts del Camp de Tarragona i Terres de l’Ebre en els anys 1712-1713, abans del setge de la ciutat comtal1, i en resposta a l’amable invitació del Centre d’Estudis de les Garrigues de participar en la IX Tro- bada d’Estudiosos, centrada en la Guerra de Suces- sió a la comarca, ens hem proposat avaluar l’impacte del setge de Lleida (1708) sobre les anomenades Terres de Ponent. Per això, emprarem la matei- xa metodologia, l’anàlisi del flux migratori (suposat per causa de guerra, ateses les circumstàn- D cies) a través dels registres d’ingressos hospitalaris a Barcelona capital. Pensem que Barcelona constituïa la principal població del país, capital i darrer esguard de resistència, i que l’Hospital de la Santa Creu era la institució assistencial per pobres per excel·lència2. També, que es tracta d’una font registral contínua en el temps, cosa que ens ha permès comprovar la seva utilitat metodolò- gica per a altres guerres, com la de Separació (1640-1659) o la del Francès (1809-1814)3. Malgrat que els registres solament aporten noms i cognoms, nom dels pares, estat i proce- dència, són dades suficients com per avaluar aquests flux migratori a la capital del país, provocat per la guerra; en el cas que ens ocupa, concretament pel setge lleidatà.
    [Show full text]
  • 20200105 ANNEX AJUTS RECOLLIDA SELECTIVA 2019.Xlsx
    Tipus acció Nom beneficiari Municipi en el que es desenvolupARAN les activitats o llistat d Comarca Demarcacions Import proposat en reserva Acció Import/acció A3. Autocompostatge com a via de gestió exclusiva de la FORM CONSELL COMARCAL DEL PALLARS JUSSA La Torre de Capdella Pallars Jussà ALT PIRINEU I ARAN 27551,00 A3 27.551,00 € La Seu d'Urgell, Montferrer, Ribera de l'Urgellet, Alàs, Les Mancomunitat de Recollida d'Escombraries de B1. Millores del servei de recollida selectiva de la FORM Valls del Valira, Estamariu, Arsèguel, Pont de Bar, Cava, Josa‐ Alt Urgell ALT PIRINEU I ARAN 126343,00 B1 126.343,00 € l'Urgellet Tuixen, La Vansa ‐ Fòrnols. La Seu d'Urgell, Montferrer, Ribera de l'Urgellet, Alàs, Les C1 Mancomunitat de Recollida d'Escombraries de C1. Projectes de recollida selectiva de tèxtil Valls del Valira, Estamariu, Arsèguel, Pont de Bar, Cava, Josa‐ Alt Urgell ALT PIRINEU I ARAN 14058,00 l'Urgellet Tuixen, La Vansa ‐ Fòrnols. 14.058,00 € La Seu d'Urgell, Montferrer, Ribera de l'Urgellet, Alàs, Les Mancomunitat de Recollida d'Escombraries de C2. Projectes de recollida selectiva d’olis vegetals usats Valls del Valira, Estamariu, Arsèguel, Pont de Bar, Cava, Josa‐ Alt Urgell ALT PIRINEU I ARAN 21906,00 l'Urgellet C2 26.527,00 € Tuixen, La Vansa ‐ Fòrnols. C2. Projectes de recollida selectiva d’olis vegetals usats CONSELL COMARCAL DE L'ALTA RIBAGORÇA El Pont de Suert/Vilaller/Vall de Boí Alta Ribagorça ALT PIRINEU I ARAN 4621,00 La Seu d'Urgell, Montferrer, Ribera de l'Urgellet, Alàs, Les Mancomunitat de Recollida d'Escombraries de C3.
    [Show full text]
  • CALENDARI FESTES 2018.Indd
    SOLSONA: AIMS FESTIVAL. A les 12 h, concert “Una hora amb els alumnes d’AIMS” a l’auditori SOLSONA: a les 21 h, VISITA GUIADA NOCTURNA. Més informació i venda d’entrades: 29-30 FREIXINET (Riner): FESTA MAJOR. (Cal consultar programa.) 11 de la sala polivalent. Preu: 5 euros (gratuït per als menors de 18 anys). REVETLLA D’ESTIU a càrrec 17 www.solsonaexperience.com – 663668184 (whatsapp). SOLSONA: FESTA MAJOR (del 7 a l’11) de Jordi Casellas a les 22.30 h a la plaça del Camp. 30 CANALDA (Odèn): FESTA MAJOR DE LA MERCÈ. Al matí, missa amb el cant dels goigs. 17-19 ARDÈVOL (Pinós): FESTA MAJOR. (Cal consultar programa.) La Festa Major de Solsona és quasi una setmana sencera de celebracions, balls, concerts, teatre, ballets, SOLSONA: FESTA MAJOR DEL CÀMPING DEL SOLSONÈS. Durant tot el dia festa de l’escuma, 11 paella popular, espectacle de circ, festa de la cervesa entre altres activitats. Més informació: SOLSONA: AIMS FESTIVAL. A les 12 h, concert “Una hora amb els alumnes d’AIMS” a l’auditori havaneres, etc. (Vegeu programa a part o bé consulteu www.solsonalafesta.net.) www.campingsolsones.com. 18 de la sala polivalent. Preu: 5 euros (gratuït per als menors de 18 anys). REVETLLA D’ESTIU a càrrec Jornades gastronòmiques del Solsonès d’Elisabeth Majoral a les 22.30 h a la plaça del Camp. 1 LA COMA I LA PEDRA: RUTA DEL CONTRABAN. (Cal consultar programa.) EL PI DE SANT JUST (Olius): FESTA MAJOR DE SANT SALVADOR. Més informació: www.olius.cat. Jornades organitzades pel Gremi d’Hostaleria del Solsonès.
    [Show full text]