View metadata, citation and similar papers at core.ac.uk brought to you by CORE provided by Revistes Catalanes amb Accés Obert DOSSIER DANI SALA I NÚRIA SALA L’avi no va anar a la guerra Els que avui tenim entre 30 i 40 xarxa de suport teixida per milers han esperat a fer-ho obertament tractada documentalment fins a anys hem crescut amb el mite que de masies, i sostinguda fonamen- fins als nostres dies. Hem pogut l’actualitat. L’obra, disponible al els nostres avis van anar a la guer- talment per les dones de pagès. conèixer el seu testimoni en el web de TV3 a la Carta, pretenia ra, i no és del tot veritat. Molts hi El Berguedà va ser una de les documental “Emboscats. Memòria oferir les múltiples motivacions i van anar, però molts altres la van comarques on més joves es van d’una geografia secreta” (E2S Pro- repercussions d’aquest fenomen patir d’una altra forma. emboscar, juntament amb el ductora, en coproducció amb TV3 que ha arribat tant de puntetes La dels emboscats no és una Solsonès, el Ripollès, la Garrot- i el Centre d’Estudis Lacetans), fins als nostres dies. història d’herois. Probablement xa, l’Empordà i altres zones de emès per Televisió de Catalunya Els primers a amagar-se per això, la història no ha fet jus- mitja muntanya. Afavorits per a principi de 2012. tícia al seu periple, probablement l’orografia d’aquest terreny poc El documental va sorgir arran L’inici de la guerra civil provocà un dels retrats més humans del poblat, per hiverns que no van d’un ampli projecte de recerca so- veritables disbarats a la Catalunya territori més extens de la guerra ser especialment freds i, sobretot, bre la rereguarda i la Guerra Civil rural, dins del context de l’ano- civil: la rereguarda. pel bon coneixement del terreny, a les comarques prepirinenques, menat “esclat revolucionari”, Contràriament al que ens pugui milers de joves van poder aguan- recolzat pel Memorial Democràtic en el qual grups incontrolats suggerir la paraula en un context tar molts mesos de supervivència i dirigit pel Centre d’Estudis Lace- d’anarquistes, comunistes i grups de guerra, els emboscats no eren silenciosa, incòmoda i avorrida. tans. Arran d’aquest projecte, la incontrolats de milícies armades els que preparaven emboscades. Els que ho van poder explicar, geògrafa Esther Miralles va en- revolucionàries, que els primers Van ser els milers de joves que, degar la recerca testimonial i ge- mesos de l’estiu de 1936 van aga- en ser cridats a files, van decidir ogràfica d’emboscats, juntament far-se la justícia pel seu compte i Entrada de la balma El Xalet, amagar-se al bosc per no haver a Navès amb E2S sobre una història poc perseguiren tota relació amb les de lluitar. Efectivament, els em- dretes, l’Església i la propietat pri- boscats van ser desertors, aquella vada. El camp català, fonamen- figura tan mal vista per una soci- talment conservador i catòlic, va etat educada per idolatrar herois patir molt aquest esclat de violèn- i màrtirs. cia, fet pel qual molts propietaris No volien lluitar. Aquesta és de masos es van haver d’amagar l’única condició indiscutible dels al bosc per la por a ser capturats. milers d’emboscats que, durant la Un cas al mig del Solsonès, al guerra civil, van viure de forma municipi d’Olius, recull tots els miserable i trista pels boscos cata- ingredients d’aquest moment. A lans, en especial del prepirineu. El principi de 1937, el mas de Sanmi- que és més heterogeni són els mo- quel va patir un registre per part tius que els van dur a amagar-se, i de milicians anarquistes davant el que porta més debat consisteix de la sospita que amagaven sacer- en dur la seva actitud cap al ter- dots. Els clergues hi eren, en un reny ètic, filosòfic i moral. fals sostre de les golfes, tot i que Eren els emboscats uns co- no van ser localitzats. Malaura- vards? Contraris al govern legí- dament, però, la tragèdia es va tim de la República? Seguidors produir quan un jove seminarista, de Franco? Senzillament poc sense adonar-se de l’escorcoll, va compromesos amb el país? En la entrar a la casa saludant amb un majoria de casos –no pas en tots-, “Déu vos guard”. Va ser perseguit un amplíssima gamma de matisos pels milicians i mort a pocs metres podria respondre aquestes pre- de la masia. Paral·lelament, van guntes d’una forma aproximada. cremar l’altar de la capella que en- La majoria d’emboscats havien cara avui roman a la planta baixa. pres la determinació de no anar a Arran d’això, el propietari del una guerra que, simplement, no mas, Marcel·lí Sala, va ingressar anava amb ells. I van agafar-se a la presó de Solsona, d’on en va a una oportunitat de la qual no aconseguir fugir uns dies després van gaudir els nois de ciutat: una en una acció on va quedar ferit de L’EROL 17 la cama –en saltar des d’un segon pis. Marcel·lí Sala, massa gran per anar a la guerra (tenia 37 anys), va acabar-se emboscant durant tres mesos en un gran amagatall de Porredon, a l’alt Solsonès, jun- tament amb uns parents. Com ell, desenes de terrati- nents, sacerdots i altres persones de tarannà conservador van ro- mandre amagats, dins i fora de les cases, fins que la violència revolu- cionària es va anar esmorteint i, sobretot, fins que els Fets de Maig de 1937 van restablir l’ordre entre l’exèrcit de la República. Emboscats: els que no volien lluitar Cova del bosc de Porredon. ple de tabac, i va arribar fins a cats amb menjar i missatges dels Els emboscats no van ser els pri- (Lladurs, Solsonès) Andorra amb l’objectiu d’acabar seus familiars, i es quedava fins a mers en amagar-se, però sí els que a l’estat francès. Malauradament, la posta escoltant les notícies de la hi van ser més temps i, sobretot, però, el jove Rotllan va caure en guerra en un transistor de cotxe els que van ser més perseguits i Josep Xixons, veí de Freixenet un engany: només creuar la fron- alimentat per bateria. socialment rebutjats; tant, que (Solsonès) que va romandre tera va ser ‘convidat’ a pujar en Des del Xalet, ens explica Josep ells mateixos no s’han atrevit a emboscat durant nou mesos. un comboi direcció a Irun, on va Cases, “els emboscats espiaven Sant revelar la seva història al gran “Ens deien que érem uns covards, i ser enrolat a la força amb l’exèrcit Lleïr, i sabien si hi havia milicians a públic fins avui. Aquells que fa nosaltres contestàvem que, de valents, franquista. dins en funció de si hi havia oberta més de setanta anys van decidir el cementiri n’era ple”. Josep Xixons Un altre testimoni interessant una finestra o una altra, o de si la no presentar-se a files van ser va ser cridat a files la primavera de és el de Josep Comellas, també de roba estava estesa d’un costat o de majoria en molts municipis del 1938, amb només 17 anys. Es va Guardiola de Berguedà, el pare l’altre”. La frase feta “haver-hi roba prepirineu, quan fins fa molt poc amagar en un bosc de Bergús, a del qual era contrabandista i va estesa” podria venir d’aquest tipus aquest semblava un fenomen Cardona (extrem nord del Bages), exercir de passador. En el trajecte de codi, que per al propi Josep minoritari i extraordinari. En el on no només no va ser descobert cap a la frontera, va conviure i Cases consistia en un autèntica cas de Guixers, al Solsonès, nou sinó que va poder compaginar la fer nit amb grups d’emboscats, aventura. de cada deu joves no es van pre- seva vida a l’ombra amb feines del que recorda les pèssimes Precisament, “una aventura” sentar quan la seva lleva va ser de pagès a la casa que els apro- condicions en què els tocava estar va ser inicialment l’experiència cridada a combatre. visionava. amagats. “Pensaven que la revolta al bosc del solsoní Antoni Ciuró, La història dels emboscats ar- De fet, la clau per als embos- duraria dos o tres mesos, mai hauri- que tenia 18 anys i va escapar-se renca la primavera de 1937. La cats va ser la xarxa de suport que en imaginat que pogués durar tres de la crida a files “perquè vaig veure República constitueix l’exèrcit van configurar milers de masies anys”, recorda Comellas. la forma d’actuació d’allà, i no em regular i mobilitza les lleves obli- repartides per aquest territori Certament, els emboscats ho va agradar. Això que un que tingués gatòries. Mentre als grans nuclis tan disseminat. Sense el suport van passar molt malament. Josep armes ja fos l’amo, i els altres patien de població milers de joves fan logístic d’aquests masos, aquests Casas, de Cercs, era un nen quan registres, robatoris i tot el que patia cap al front, a la Catalunya rural joves no haurien resistit al bosc, va veure tornar grups d’embos- la població civil, ho trobava molt no passa el mateix, resultat de la i probablement haurien acudit a cats en acabar la guerra. “Portaven malament”. Ciuró, que avui té 93 suma de diferents factors: ideolo- lluitar o bé haurien acabat passant barbes llargues, vestien parracs, esta- anys, encara conserva el record gia conservadora i allunyada de les la frontera amb França o Andorra, ven prims i bruts com mai no havia més preuat de la seva estada al polítiques d’esquerres del govern com van fer molts.