DOCSLIB.ORG

ESTUDIOSOS 2014-6.Indd

Total Page：16

File Type：pdf, Size：1020Kb

Download full-text PDF Read full-text
ESTUDIOSOS 2014-6.Indd Estudis monogràfics · Commemoració 300 aniversari 1714 Josep M. Grau Pujol Manel Güell Junkert MOBILITAT DE LA POBLACIÓ CIVIL DE LES TERRES DE PONENT A LA CIUTAT DE BARCELONA DESPRÉS DEL SETGE DE LLEIDA DE 1708 Plantejament esprés d’haver treballat en els llibres d’ingressos de l’hospital de la Santa Creu de Barcelona l’entrada de malalts del Camp de Tarragona i Terres de l’Ebre en els anys 1712-1713, abans del setge de la ciutat comtal1, i en resposta a l’amable invitació del Centre d’Estudis de les Garrigues de participar en la IX Tro- bada d’Estudiosos, centrada en la Guerra de Suces- sió a la comarca, ens hem proposat avaluar l’impacte del setge de Lleida (1708) sobre les anomenades Terres de Ponent. Per això, emprarem la matei- xa metodologia, l’anàlisi del flux migratori (suposat per causa de guerra, ateses les circumstàn- D cies) a través dels registres d’ingressos hospitalaris a Barcelona capital. Pensem que Barcelona constituïa la principal població del país, capital i darrer esguard de resistència, i que l’Hospital de la Santa Creu era la institució assistencial per pobres per excel·lència2. També, que es tracta d’una font registral contínua en el temps, cosa que ens ha permès comprovar la seva utilitat metodolò- gica per a altres guerres, com la de Separació (1640-1659) o la del Francès (1809-1814)3. Malgrat que els registres solament aporten noms i cognoms, nom dels pares, estat i proce- dència, són dades suficients com per avaluar aquests flux migratori a la capital del país, provocat per la guerra; en el cas que ens ocupa, concretament pel setge lleidatà. Una anotació marginal detalla la mort o supervivència del pacient, cosa important a l’hora d’establir taxes de mortalitat. La guerra de Successió va durar nou anys4, temps durant el qual hi hagué avenços i retro- cessos d’un i altre bàndol. Si ens centrem en 1708, hem de dir que els exèrcits aliats (Àustria, la Gran Bretanya i Holanda) eren victoriosos en tots els fronts contra els espanyols i francesos. De cop i volta, a les planures d’Almansa, prop d’Albacete, el duc de Berwick derrotà estrepito- sament els generals Galway i Das Minas. Amb més de cinc mil morts enemics i vuit mil soldats fets presoners, els borbònics deixaven sense infanteria el front català. Van caure aviat València i 1 GRAU-GÜELL [e.p.a]. 2 Vegeu: AGUT [1988], REVENTÓS [2004] i CASTEJÓN [2007]. El fons documental que conté aquests registres (100 metres lineals i 988 volums i lligalls) està dipositat a la Biblioteca de Catalunya, al fons de Reserva. FONTANALS [1993] i TEY [2006] . 3 GRAU-GÜELL [e.p.b] i GRAU – GÜELL [2011]. 4 Per a fer-se una bona idea de la situació bèl·lica del Principat, continua sent vàlid el clàssic de SANPERE [1905]. La millor actualització és la de HERNÀNDEZ – RIART [2007]. Fulleda 2013 77 Recerques i testimonis després l’Aragó. És en aquest context bèl·lic que arribava Felip de Borbó, duc d’Orleans, disposat a conquerir Lleida per revenjar-se de no haver estat a temps a la victòria d’Almansa. El setge de la capital del Segre durà dos mesos, des de l’onze de setembre de 1708 fins l’onze de novembre següent quan, extenuada i després d’una heroica resistència, va capitular5. No ens hi estendrem més que per perioditzar els fluxos migratoris de refugiats que en fugien, camí de Barcelona. L’objectiu de la comunicació és el d’avaluar l’impacte d’aquell setge sobre la població civil de les actuals comarques de la demarcació de Lleida, la Cerdanya, la Noguera, el Segrià, el Solsonès, l’Urgell, etc. Una forma d’avaluar aquest impacte és a través de la quantificació de refugiats que va generar, ni que sigui sumàriament. De malalts ponentins a l’Hospital de la Santa Creu de Barcelona sempre n’hi havia, però la nostra teoria és que el 1708 augmentarien les xifres. Per això analitzem també l’any 1701, any de pau i quietud social, que ens servirà per a contrastar resultats amb el de 1708. Un dels problemes de la font documental és la grafia dels cognoms, que en algunes ocasions, tot i tractar-se de la mateixa persona, en reingressos posteriors (si atenem als noms dels pares) presenten variacions, també en el cas de les dones casades i vídues, en les quals a vegades es barreja o confon el cognom patern amb el del marit. En el cas de les poblacions homònimes, si no s’especifica clarament el complement, hem desestimat l’anotació per evitar errors d’adscripció. L’emigració de 1701 a Barcelona Comencem, doncs, aquesta doble anàlisi migratòria amb el còmput dels registres de malalts ponentins el 1701. Hem marginat aquells ingressos d’individus procedents de la zona de l’Alt Pirineu (Alt Urgell, Cerdanya, Pallars, Ribagorça i la Val d’Aran), la Catalunya Central (el Solsonès) i la zona més propera a Lleida (Les Garrigues, la Noguera, el Pla d’Urgell, la Segarra, el Segrià i l’Ur- gell). Després de l’anàlisi geogràfica, procedirem a una anàlisi per sexes, estat i taxa de mortalitat. Distribució comarcal dels ingressos de malalts de les actuals Terres de Ponent a l’Hospital de la Santa Creu de Barcelona en època de pau. Any 1701. Alt Pirineu (176) La Val d’Aran, 12 La Noguera, 14 Alt Urgell, 53 Catalunya Central (20) El Pla d’Urgell, 2 La Cerdanya, 37 El Solsonès, 20 La Segarra, 38 Pallars Jussà, 23 Àrea de Lleida (81) El Segrià, 11 Pallars Sobirà, 46 Les Garrigues, 6 L’Urgell, 10 La Ribagorça, 4 Total: 276 Allò que més crida l’atenció en veure aquest quadre és l’alt nombre d’ingressos procedents del Pirineu, en major nombre que no pas de l’àrea més immediata de Lleida. Comarques com l’Alt Urgell, la Cerdanya o el Pallars Sobirà, que no són pas les de major població, són en canvi les que envien un major flux migratori. De fet, la zona altpirinenca aglutina el 63,53 % del total 5 ÚCEDA [2007] 10-16, 76 i ss. Sobre l’impacte d’aquest conflicte militar a la zona nordoccidental, vegeu BACH [1983] i MESTRE [2010]. 78 IX Trobada d'Estudiosos de les Garrigues Estudis monogràfics · Commemoració 300 aniversari 1714 d’ingressos. Aquest flux es pot explicar des de dues òptiques superposades, una d’estructural i l’altra de conjuntural. En primer lloc, la precarietat econòmica, laboral i de recursos de la zona, en ser més difícil subsistir a la muntanya que a les fèrtils planures cerealístiques i hortofrutícoles lleidatanes. Les societats de muntanya organitzaven la seva economia a l’entorn de l’activitat comercial, sigui per la necessitat de proveïment de productes alimentaris (oli, vi i pesca salada) sigui per l’explotació i venda dels productes propis (mineria, bosc i ramaderia). A l’alta muntanya catalana durant els segles XVI-XVIII es va produir un augment poblacional, una sortida per la reproducció de les unitats familiars fou l’emigració temporal dels seus membres, tant a l’hivern com en època de collites. Josep M. Bringué Portella calcula que al Pallars Sobirà, durant l’Edat Moderna, una tercera part de les cases eren pobres i no podien subsistir sense anar a jornal o a captar. Una de les sortides era l’emigració, la qual cosa suposava sovint la desaparició de les cases6. Conjunturalment, hem de tenir en compte que tot el nord del país va esdevenir camp de batalla en la segona fase de la guerra de Separació (1652-1659), i que la pèrdua del Rosselló i part de la Cerdanya amb el tractat dels Pirineus (1660), tingué una clara lectura geopolítica: va resi- tuar la frontera militar a la línia pirinenca, una frontera militar desprotegida en tant que mancada d’una mínima infraestructura defensiva (baluards, torres o fortificacions amb garanties); alhora, el comerç també se’n va ressentir7. La guerra dels Nou Anys (1689-1796) va donar el cop de gràcia a una situació social insostenible i degué provocar una dinàmica d’abandonament considerable, com considerable ho havia estat cinquanta anys abans el que havien sofert els comtats. Distribució municipal dels ingressos dels malalts de les actuals Terres de Ponent a l’Hos- pital de la Santa Creu de Barcelona en època de pau. Any 1701. Zona de l’Alt Pirineu Llimiana, 1 Sant Llorenç de Morunys, 2 Alt Urgell (53) Sapeira, 1 Solsona, 11 Alàs, 3 Sant Serni, 1 Su, 1 Arcavell, 1 Salàs de Pallars, 2 Zona de Lleida Arfa, 3 Talarn, 1 Les Garrigues (6) Aristot, 1 Tremp, 5 L’Albi, 1 Ars, 1 Vilamitjana de la Conca, 3 Arbeca, 2 Artedó, 2 El Pallars Sobirà (46) Les Borges Blanques, 1 Bar, 1 Ainet de Besan, 1 Fulleda, 1 La Bastida, 1 Alins, 1 La Pobla de Cérvoles, 1 Castellbó, 3 Araós, 1 La Noguera (14) Estamariu, 2 Ascàs, 1 Àger, 1 Fórnols de Cadí, 1 Escalarr, 1 Balaguer, 2 Josa, 1 Escaló, 1 Bellfort, 1 Montanissell, 1 Escós, 1 Castelló de Farfanya, 1 Montellà, 2 Estac, 1 Cubells, 1 Oliana, 1 Esterri d’Àneu, 4 El Gros, 1 Organyà, 3 Farrera, 1 Os de Balaguer, 1 6 Vegeu: BRINGUÉ [1996] i SANLLEHY – BRINGUÉ [2005]. 7 Vegeu: CASALS [2010], ESPINO [2010] i POJADA [2010]. Fulleda 2013 79 Recerques i testimonis Ribera d’Urgellet, 1 Gerri de la Sal, 3 Pedra, 1 La Seu d’Urgell, 12 Malmercat, 1 Ponts, 3 Tost, 1 Peramea, 1 La Vansa, 1 Tuixén, 2 Rialb, 2 Vilamajor, 1 Pobles no identificats del bisbat d’Urgell, 10 Ribera de Cardós, 3 El Pla d’Urgell (2) La Cerdanya (37) Roní, 1 Els Arcs, 1 Alp, 1 Son, 5 Ivars d’Urgell, 1 Arànser, 1 Sorpe, 4 La Segarra (38) Bellver de Cerdanya, 1 Sort, 5 L’Ametlla de Segarra, 1 Das, 1 Surp, 1 Biosca, 2 Èguet, 1 Surri, 1 Cervera, 9 Er, 1 Tavascan, 1 Concabella, 1 Estoll, 1 Tírvia, 2 Domí, 1 Guils de Cerdanya, 2 València d’Àneu, 2 Florejacs, 1 Lles de Cerdanya, 1 Vilamur, 1 Granyena de Segarra, 1 Llívia, 6 La Ribagorça (4) Guissona, 6 Meranges, 4 Durro, 1 Els hostalets de Cervera, 1 Montellà, 1 Pont de la Muntanya, 1 Ivorra, 1 Mosoll, 1 Paüls, 1 El
Load more

Recommended publications
  • Ordenança Fiscal Reguladora De La Taxa Del Servei De Recollida
    A N N E X SUMARI 62 INDICE / ÍNDEX 63 ADMINISTRACIÓN LOCAL BUTLLETÍ ADMINISTRACIÓ LOCAL CONSELLS COMARCALS . 63 AJUNTAMENTS . 67 OFICIAL ENTITATS . 181 MANCOMUNITATS . 183 DE LA PROVÍNCIA DE LLEIDA ANNEX AL NÚMERO 179 31 DE DESEMBRE DE 2005 183 ADMINISTRACIÓN DE JUSTICIA ADMINISTRACIÓ DE JUSTÍCIA BOP electrònic email: [email protected] JUTJAT SOCIAL NÚM. 6 DE BARCELONA . 183 web: http://www.diputaciolleida.net 184 ANUNCIOS VARIOS ANUNCIS DIVERSOS CONSORCIS . 184 ADMINISTRACIÓ BOP: Complex la Caparrella, número 97 Telèfon 973 26 64 66 - Fax 973 26 76 37 Codi postal: 25192 Lleida EDICIÓ BOP: Telèfon 973 28 19 86 - Fax 973 26 76 37 Dies de publicació: dimarts, dijous i dissabte Dipòsit Legal: L-448/2005 Els edictes publicats en aquest Butlletí Oficial, ho han estat d’acord amb el text tramès per la corresponent Administració. Los edictos publicados en este Boletín Oficial, lo han estado de acuerdo con el texto remitido por la correspondiente Administración. 62 ANNEX AL BUTLLETÍ OFICIAL DE LA PROVÍNCIA NÚM. 179 31 DE DESEMBRE 2005 INDICE / ÍNDEX ADMINISTRACIÓN LOCAL 162AJUNTAMENT DE PUIGVERD DE LLEIDA Butlletí Oficial de la Província ADMINISTRACIÓ LOCAL Anunci de rectificació CONSELLS COMARCALS 162AJUNTAMENT DE RIBERA DE L’URGELLET 63 CONSELL COMARCAL DE LA NOGUERA Expedient de modificació de crèdit número 1/05 Expedient de modificació de crèdits número 2 163AJUNTAMENT DE SERÒS 63 CONSELL COMARCAL DEL PALLARS SOBIRÀ Modificació de les ordenances fiscals Ordenança fiscal de la taxa del servei de recollida, transport i tractament de 166AJUNTAMENT
    [Show full text]
  • Elreussepresentaconuna Derrotaanteelvillarreal
    MUNDO DEPORTIVO Domingo 27 de julio de 2014 FUTBOL CATALÀ 23 Oscar Canadell (min. 80); 2-6, Òscar Canadell (min. Los goles subieron al marcador en la primera mitad 86) Ⴇ Árbitro: García Lores, bien. Sin tarjetas Ⴇ L'Escala-Olot 0-5 Partidos amistosos Josep Castells -ElOlot mandó en todo momento Ⴇ L'Escala: Bustins, Pau Ribas, Jordi Mir, Botxi, Salam, El Reus se presenta con una Espanyol juvenil-Santfeliuenc 1-2 Carles Jiménez, Dani, Muniesa, Nico Ortega, Gasull y Espanyol B-Llagostera 1-1 Nil Pamies. Tambien jugaron: N. Fernández, Adrià Joel -Primera parte visitante, pero, tras el descanso, Joel -Enlaprimera mitad, el Espanyol BdeLluís Serra, Marc Feixas yAlabert Ⴇ Olot: Wilfred, David el Espanyol se mostró superior ymereció al menos Planagumà dominó por completo, pero, en la Márquez, Rojas, Albert Canal, Rubén Canelada, Sergi el empate Ⴇ Espanyol juvenil: Jesús, Soria, Adrià derrota ante el Villarreal reanudación, se igualaron las fuerzas Ⴇ Espanyol B: Maestre, Èric, Pepu, David Corominas, Carlos Labiano, Yago, Melero, Max, Sarmiento, Kike, Álex, Koke, Robert, Raillo, Aarón Martín, Ángel Martínez, Martínez, Xavi Ferrón, También jugaron: Abel, Uri Patrick yAlfredo (Melendo, Rubén, Sánchez, Traoré, Pol Lirola, Pol Llonch, Mamadou, Jafar y Santos, Germán, David López, Musa, Òscar Sielva, Entrena, Iván, Juli, Èric, Rivas, Vilanova yCristopher Julián Luque (Néstor, Marc Navarro, Héctor, Lluís Argi, Gianni,, Toni, Xerri yLluc Banús Ⴇ Goles: 0-1, Ⴇ Santfeliuenc: Santi, Mata, Èdgar, Nacho, Gerard López, Marc Roca, Borja, Iván Sales yAdrià Carmona) Carlos Martínez (min. 4); 0-2, Xavi Ferrón (min. 16); Rovira, Sergio, Maldonado, Àlex Bolaños, Cano, Toro Ⴇ Llagostera: Kevin, Aimar, Vallho, Enric Pi, Pitu, Eloy 0-3, David Corominas (min.
    [Show full text]
  • L'avi No Va Anar a La Guerra
    View metadata, citation and similar papers at core.ac.uk brought to you by CORE provided by Revistes Catalanes amb Accés Obert DOSSIER DANI SALA I NÚRIA SALA L’avi no va anar a la guerra Els que avui tenim entre 30 i 40 xarxa de suport teixida per milers han esperat a fer-ho obertament tractada documentalment fins a anys hem crescut amb el mite que de masies, i sostinguda fonamen- fins als nostres dies. Hem pogut l’actualitat. L’obra, disponible al els nostres avis van anar a la guer- talment per les dones de pagès. conèixer el seu testimoni en el web de TV3 a la Carta, pretenia ra, i no és del tot veritat. Molts hi El Berguedà va ser una de les documental “Emboscats. Memòria oferir les múltiples motivacions i van anar, però molts altres la van comarques on més joves es van d’una geografia secreta” (E2S Pro- repercussions d’aquest fenomen patir d’una altra forma. emboscar, juntament amb el ductora, en coproducció amb TV3 que ha arribat tant de puntetes La dels emboscats no és una Solsonès, el Ripollès, la Garrot- i el Centre d’Estudis Lacetans), fins als nostres dies. història d’herois. Probablement xa, l’Empordà i altres zones de emès per Televisió de Catalunya Els primers a amagar-se per això, la història no ha fet jus- mitja muntanya. Afavorits per a principi de 2012. tícia al seu periple, probablement l’orografia d’aquest terreny poc El documental va sorgir arran L’inici de la guerra civil provocà un dels retrats més humans del poblat, per hiverns que no van d’un ampli projecte de recerca so- veritables disbarats a la Catalunya territori més extens de la guerra ser especialment freds i, sobretot, bre la rereguarda i la Guerra Civil rural, dins del context de l’ano- civil: la rereguarda.
    [Show full text]
  • CAMINS Defoc
    CAMINS de FOC Itineraris per l’Alta Ribagorça Pirineus de Lleida Camins de Foc Conegueu camins de foc, màgia i passió a través de 10 itineraris que us portaran fins als faros més espectaculars de la comarca. Les Falles, declarades patrimoni cultural immaterial de la humanitat l’1 de desembre de 2015, són la festa del foc dels Pirineus. Camins de Foc vol resseguir les passes dels nostres avantpassats recorrent camins que us permetran retrocedir en el temps, gaudir de la natura i preservar la tradició. Els recorreguts de Camins de Foc es poden fer durant tot l’any i la seva baixa dificultats els fa adients per a qualsevol tipus de públic. S’inicien des del mateix poble i van ascendint fins a un lloc elevat de la muntanya des d’on es poden contemplar unes magnífiques vistes. És en aquest indret on es col·loca el faro (un pi plantat) i on s’encenen les falles abans de començar el descens. Us convidem a descobrir part de la nostra essència amb Camins de Foc. Falles a l’Alta Ribagorça La baixada de falles als diferents pobles de l’Alta Ribagorça s’inicia anualment la primera quinzena de juny i acaba el darrer cap de setmana de juliol. Consulteu les dates al web turismealtaribagorca.cat Barruera Al mig de Barruera (1.130 m), i passada la palanca vella o pont penjant, trobareu el plafó informatiu a la sortida del camí dels Quinyons. Des d’aquí, seguirem la senda que porta fins al faro, situat al Tossal de Rutxero, a 1.230 m, al sud-est del poble.
    [Show full text]
  • Regional Aid Map 2007-2013 EN
    EUROPEAN COMMISSION Competition DG Brussels, C(2006) Subject: State aid N 626/2006 – Spain Regional aid map 2007-2013 Sir, 1. PROCEDURE 1. On 21 December 2005, the Commission adopted the Guidelines on National Regional Aid for 2007-20131 (hereinafter “RAG”). 2. In accordance with paragraph 100 of the RAG, each Member State should notify to the Commission, following the procedure of Article 88(3) of the EC Treaty, a single regional aid map covering its entire national territory which will apply for the period 2007-2013. In accordance with paragraph 101 of the RAG, the approved regional aid map is to be published in the Official Journal of the European Union and will be considered as an integral part of the RAG. 3. On 13 March 2006, a pre-notification meeting between the Spanish authorities and the Commission's services took place. 4. By letter of 19 September 2006, registered at the Commission on the same day with the reference number A/37353, Spain notified its regional aid map for the period from 1 January 2007 to 31 December 2013. 5. By letter of 23 October 2006 (reference number D/59110) the Commission requested from the Spanish authorities additional information. 6. By letter of 15 November 2006, registered at the Commission with the reference number A/39174, the Spanish authorities submitted additional information. 1 OJ C 54, 4.3.2006, p. 13. 2. DESCRIPTION 2.1. Main characteristics of the Spanish Regional aid map 7. Articles 40(1) and 138(1) of the Spanish Constitution establish the obligation of the public authorities to look after a fair distribution of the wealth among and a balanced development of the various parts of the Spanish territory.
    [Show full text]
  • El Paper Moneda Català * Transcripció De Joan Grau I Vinas
    El paper moneda català * Transcripció de Joan Grau i Vinas En el temps de la seva plena sobirania nacional, Catalunya ha dispo• sat sempre del seu propi sistema monetari, els signes del qual eren, evi• dentment, les monedes de metall. Però cal arribar a l'època moderna i al trasbals de la guerra del 1936- 39 per veure néixer el paper moneda català. Alguns han cregut veure els predecessors dels bitllets catalans en els Assignats Imperials de curs al Principat durant l'ocupació francesa (1808-1814) o bé en els bitllets, obli• gacions, cèdules i certificats emesos pels bancs «provincians» catalans el segle passat i començament de l'actual (1844-1921), tals com el Banc de Barcelona, Banc Balear, Banc de Reus, Banc de Tarragona, Banc de Tor• tosa, Banc de València, Banc de Valls i d'altres, o bé encara el paper mo• neda emès al final de la primera guerra europea per les Cambres de Co• merç de Catalunya Nord sota dominació francesa (Perpinyà, 1915-1922). Nosaltres creiem que tots aquests papers no poden pas considerar-se bitllets catalans en el sentit propi, primerament i principal per no haver estat emesos per un govern autènticament català i segonament per no estar es• crits en la nostra llengua. En aquest aspecte, tampoc podem considerar com a catalans els bitllets emesos durant la guerra pel Banc d'Espanya a Barce• lona 1T1 de març, 1*11 de juny i el 15 d'agost del 1938. Així, doncs, el paper moneda català va néixer per decret del Govern de la Generalitat de Catalunya del dia 21 de setembre del 1936, creant una emissió de bitllets per un import total de 20 milions de pessetes amb els valors de 10 pessetes, 5 pessetes i 2,50 pessetes de curs legal i obligatori a tot el territori autònom, però que pràcticament fou també admès i circulà per tota l'àrea republicana del front d'Aragó.
    [Show full text]
  • Esquerra Al Govern De La Nació: Una Aposta Per La Comarca, Pels Seus Pobles I Per La Ciutadania Aigua I Vida L'apunt El Segrià
    El Segrià Esquerra al Govern de la nació: una aposta per la comarca, pels seus pobles i per la ciutadania plegat amb una inversió de més de 12 milions d'euros. S'ha incrementat en un 70% el suport als ajuntaments per a la millora de carrers i serveirs per un import de 28 milions d'euros i també s'ha reformat, amb una inversió de 2 milions d'euros, els pavellons d'Alguaire, Corbins i Torrefarrera i el camp de gespa de Vilanova de la Barca. La vertebració comarcal s'ha articulat a través d'unes reformes de carreteres de més de 100 km amb un pressupost de més de 90 milions d'euros. Aquestes són: la L-902 d'Almacelles, la L-800 a Alcarràs, la LP-7041 a la Granja d'Escarp, la C-12 en diversos trams, la C-13 cap a Alcoletge i la variant de Vilanova de la Barca i l'accés a Lleida. També s'ha invertit en nombrosos camins Amb Esquerra al Govern de la Generalitat el Museu de Lleida ha esdevingut una realitat que comuniquen varies poblacions (Alamús, Alcoletge, la Portella, Vilanova de la Barca i ESQUERRA, AL TEU COSTAT Llardecans entre altres). Esquerra des del Govern ha impulsat i L'ampliació del bitllet únic Un altra de les fites d'Esquerra al Govern ha aconseguit una millor cohesió de la comarca de transport públic ha estat l'ampliació del bitllet únic de transport en base d'una renovada i important aposta públic, que ha suposat un estalvi d'un 50% pels serveis als pobles i a la seva ciutadania.
    [Show full text]
  • Horaris Covid19
    Avís! Incidències COVID-19 Última actualització: 9 de setembre Operador Serveis 313 Vallfogona de Riucorb - Tàrrega Autocars Agramunt No circula 113 Els Alamús - Lleida (Transport a la demanda) Autocars Agramunt Serveis habituals sota demanda Alsina Graells - Alsa Serveis habituals a partir del 14 de setembre Autobusos de Lleida Vegeu les següents pàgines Cots Alsina Serveis habituals 111 Lleida - Barbens Autocars del Pla serveis habituals e2 / 101 Alfarràs - Lleida Gamon serveis habituals 126 Massalcoreig - La Granja d'Escarp - Lleida Gamon serveis habituals e3 Alcarràs - Lleida Gamon serveis habituals 102 Albesa - Lleida Gamon serveis habituals 201 Almenar - Balaguer Gamon serveis habituals 203 Albesa - Balaguer Gamon serveis habituals NL2 Lleida - Alfarràs (Servei nocturn) Gamon serveis habituals 129 Almacelles - Lleida Lax Vegeu les següents pàgines 122 Lleida - Torres de Segre Marfina - Moventis 120 Lleida - Albagés Vegeu les següents pàgines e4 Alpicat - Lleida Morell Serveis habituals 128 Santa Maria de Gimenells - Lleida Morell Serveis habituals 301 Bellvís - Mollerussa Salvia Serveis habituals 303 Mollerussa - Sidamon Salvia Serveis habituals 112 Vila-Sana - Lleida Salvia Serveis habituals Juncosa - Lleida: Solé-Seró Serveis habituals Lleida - La Pobla de Segur Serveis habituals Entre les estacions de Lleida-Pirineus i Balaguer, el servei de trens serà l’habitual, excepte les següents circulacions , les quals s’efectuaran íntegrament amb autobús: - de dilluns a dijous, tren de les 5.25 h amb sortida de Lleida, destinació La Pobla de Segur i tren de les 19.46 h amb sortida de La Pobla de Segur, destinació Lleida - els divendres, tren de les 5.25 h amb sortida de Lleida, destinació La Pobla de Segur i tren de les 21.46h amb sortida de La Pobla de Segur, destinació Lleida FGC - els diumenges, tren de les 19.00 h amb sortida de La Pobla de Segur, destinació Lleida El servei de trens entre les estacions de Balaguer i La Pobla de Segur es realitzarà amb autobús.
    [Show full text]
  • The Romanesque Heritage of the Vall De Boí
    The Romanesque heritage of the Vall de Boí NIO M O UN IM D R T IA A L • P • W L O A I R D L D N World Heritage Site H O E M R I E TA IN G O E • PATRIM United Nations Catalan Romanesque Educational, Scientific and Churches of the Vall de Boí Cultural Organization inscribed on the World Heritage List in 2000 A little history As from the 9th century, the land to the south of shown by the act of consecration which Ramon the Pyrenees became organised into counties Guillem, bishop of Roda-Barbastro, ordered to that depended on the Frankish kingdom and be painted on a column of the church of Sant were part of the “Marca Hispánica” or Hispanic Climent in Taüll in 1123, as a symbol of the Mark. However, in the 10th century the Catalan territory’s control. counties gradually removed themselves from the Carolingian Empire and eventually achieved A few years later, in 1140, a pact was signed political and religious independence. by both bishoprics. Most of the parishes in the Vall de Boí became part of the Urgell bishopric, The Vall de Boí, or Boí Valley, formed part of one with only the church of l’Assumpció in Cóll of these counties: that of Pallars-Ribagorça, continuing to belong to Roda-Barbastro. At the belonging to the house of Toulouse until same time as this re-structuring of the territory, the end of the 9th century. When the county was happening a new social order was also became independent, there started a complex taking shape: feudalism.
    [Show full text]
  • Calendari Ruta 2021
    GENER 2021 RUTA BIBLIOBÚS GARRIGUES-SEGRIÀ 2021 DILLUNS DIMARTS DIMECRES DIJOUS DIVENDRES DISSABTE DIUMENGE 1 23 456 78910 GIMENELLS (M) L'ESPLUGA CALBA (M) 11 12 13 14 15 16 17 SUDANELL (M) VILANOVA DE SEGRIÀ (M) MAIALS (M) SUNYER (M) EL PLA DE LA FONT (M) VILANOVA DE LA ALBATÀRREC (T) LLARDECANS (T) ARTESA DE LLEIDA (T) BARCA (T) 18 19 20 21 22 23 24 MASSALCOREIG (M) ALMATRET (M) L'ALBI (M) BOVERA (M) CENTRAL DE ELS ALAMÚS (T) ALCANÓ (T) ASPA (T) BELLAGUARDA (T) BIBLIOTEQUES DE LLEIDA 25 26 27 28 29 30 31 SUDANELL (M) VILANOVA DE SEGRIÀ (M) MAIALS (M) GIMENELLS (M) CENTRAL DE VILANOVA DE LA ALBATÀRREC (T) LLARDECANS (T) ARTESA DE LLEIDA (T) BIBLIOTEQUES DE BARCA (T) LLEIDA FEBRER 2021 DILLUNS DIMARTS DIMECRES DIJOUS DIVENDRES DISSABTE DIUMENGE 1234567 L'ESPLUGA CALBA (M) TORREBESSES (M) L'ALBI (M) MONTOLIU DE LLEIDA (M) PUIGGRÒS (M) ELS ALAMÚS (T) SARROCA DE LLEIDA (T) EL SOLERÀS (T) 8 9 10 11 12 13 14 SUDANELL (M) VILANOVA DE SEGRIÀ (M) MAIALS (M) SUNYER (M) CENTRAL DE VILANOVA DE LA ALBATÀRREC (T) LLARDECANS (T) ARTESA DE LLEIDA (T) BIBLIOTEQUES DE BARCA (T) LLEIDA 15 16 17 18 19 20 21 MASSALCOREIG (M) ALMATRET (M) L'ALBI (M) BOVERA (M) CENTRAL DE ELS ALAMÚS (T) ALCANÓ (T) ASPA BELLAGUARDA (T) BIBLIOTEQUES DE LLEIDA 22 23 24 25 26 27 28 SUDANELL (M) VILANOVA DE SEGRIÀ (M) MAIALS (M) GIMENELLS (M) CENTRAL DE VILANOVA DE LA ALBATÀRREC (T) LLARDECANS (T) ARTESA DE LLEIDA (T) BIBLIOTEQUES DE BARCA (T) LLEIDA MARÇ 2021 DILLUNS DIMARTS DIMECRES DIJOUS DIVENDRES DISSABTE DIUMENGE 1234567 L'ESPLUGA CALBA (M) TORREBESSES (M) L'ALBI (M) MONTOLIU
    [Show full text]
  • P.I.L. Al·Legacions 2013-2014 Definitiu
    ANNEX 8,1 PLA D'INVERSIONS LOCALS COMARCA MUNICIPI ENTITAT ACTUACIÓ PRESSUPOST SUBVENCIÓ ANY DIPUTACIÓ Alt Urgell Alàs i Cerc Alàs i Cerc Serveis bàsics del carrer 65.454,77 € 17.123,03 € 2015 Pardevila d'Alàs Alt Urgell Bassella Bassella condicionament i 34.994,38 € 27.242,68 € 2015 pavimentació de l'espai posterior al cementiri d'Altès T.M. de Bassella Alt Urgell Montferrer i Montferrer i Pavimentació i adequació 24.020,49 € 22.819,46 € 2015 Castellbò Castellbò de serveis i valitat carrers nord al nucli de Guils del Cantó Alt Urgell Montferrer i Montferrer i Arranjament i formigonat 145.673,19 € 10.495,92 € 2015 Castellbò Castellbò de cunetes de la carretera de Montferrar a Castellbò, fase1 Alt Urgell Pont de Bar Pont de Bar Pavimentació, serveis de 86.319,72 € 25.094,39 € 2015 varis carrers a Bar Alt Urgell Valls Valls Arranjament de la planta 34.200,50 € 30.139,12 € 2015 d'Aguilar d'Aguilar primera d'edifici existent de Cal Pere de Noves de Segre com a Centre Civic Alta Ribagorça Pont de Pont de Millora d'eficiència 14.687,02 € 13.288,26 € 2015 Suert Suert energètica i seguretat viària a Malpàs Alta Ribagorça Vall de Boí Vall de Boí Millora de l'eficiència 34.717,14 € 8.679,28 € 2015 energètica, enllumenat públic al terme de la Vall de Boí ,2a fase Boí Alta Ribagorça Vilaller Vilaller Actuacions d'embelliment 27.617,05 € 19.417,77 € 2015 al casc antic Cerdanya Lles de Lles de Reforma del local social de 24.105,62 € 22.898,73 € 2015 Cerdanya Cerdanya Lles de Cerdanya Cerdanya Riu de Riu de Arranjament cami de 23.411,84 € 15.139,69 €
    [Show full text]
  • Ruta Bibliobús Pere Quart 2020
    RUTA BIBLIOBÚS GENER 2020 PERE QUART DILLUNS DIMARTS DIMECRES DIJOUS DIVENDRES DISSABTE DIUMENGE 1 2 3 4 5 Central de Central de Biblioteques de Biblioteques de Lleida Lleida 6 7 8 9 10 11 12 Salàs de Pallars (M) (La Torre de Capdella) (La Vall de Boí) Talarn (T) La Plana de Mont-ros (M) Vilaller (T) Barruera (M) La Pobleta de Bellveí (T) 13 14 15 16 17 18 19 (Baix Pallars) Llavorsí (M) Esterri d'Àneu (M) (La Guingueta d'Àneu) Central de Gerri de la Sal (M) Alins (T) Espot (T) Escaló (M) Biblioteques de (Vall de Cardós) Rialp (T) Lleida Ribera de Cardós (T) 20 21 22 23 24 25 26 Isona i Conca Dellà) Salàs de Pallars (M) (La Torre de Capdella) (La Vall de Boí) Isona (T) Talarn (T) La Plana de Mont-ros (M) Vilaller (T) Barruera (M) La Torre de Capdella (T) 27 28 29 30 31 (Baix Pallars) Llavorsí (M) Esterri d'Àneu (M) (La Guingueta d'Àneu) Central de Gerri de la Sal (M) Alins (T) Espot (T) Escaló (M) Biblioteques de (Vall de Cardós) Rialp (T) Lleida Ribera de Cardós (T) FEBRER 2020 DILLUNS DIMARTS DIMECRES DIJOUS DIVENDRES DISSABTE DIUMENGE 1 2 3 4 5 6 7 8 9 Isona i Conca Dellà) Salàs de Pallars (M) (La Torre de Capdella) (La Vall de Boí) Isona (T) Talarn (T) La Plana de Mont-ros (M) Vilaller (T) Barruera (M) La Pobleta de Bellveí (T) 10 11 12 13 14 15 16 (Baix Pallars) Llavorsí (M) Esterri d'Àneu (M) (La Guingueta d'Àneu) Central de Gerri de la Sal (M) Alins (T) Espot (T) Escaló (M) Biblioteques de (Vall de Cardós) Rialp (T) Lleida Ribera de Cardós (T) 17 18 19 20 21 22 23 Isona i Conca Dellà) Salàs de Pallars (M) (La Torre de Capdella)
    [Show full text]