ESTUDIOSOS 2014-6.Indd
Total Page:16
File Type:pdf, Size:1020Kb
Estudis monogràfics · Commemoració 300 aniversari 1714 Josep M. Grau Pujol Manel Güell Junkert MOBILITAT DE LA POBLACIÓ CIVIL DE LES TERRES DE PONENT A LA CIUTAT DE BARCELONA DESPRÉS DEL SETGE DE LLEIDA DE 1708 Plantejament esprés d’haver treballat en els llibres d’ingressos de l’hospital de la Santa Creu de Barcelona l’entrada de malalts del Camp de Tarragona i Terres de l’Ebre en els anys 1712-1713, abans del setge de la ciutat comtal1, i en resposta a l’amable invitació del Centre d’Estudis de les Garrigues de participar en la IX Tro- bada d’Estudiosos, centrada en la Guerra de Suces- sió a la comarca, ens hem proposat avaluar l’impacte del setge de Lleida (1708) sobre les anomenades Terres de Ponent. Per això, emprarem la matei- xa metodologia, l’anàlisi del flux migratori (suposat per causa de guerra, ateses les circumstàn- D cies) a través dels registres d’ingressos hospitalaris a Barcelona capital. Pensem que Barcelona constituïa la principal població del país, capital i darrer esguard de resistència, i que l’Hospital de la Santa Creu era la institució assistencial per pobres per excel·lència2. També, que es tracta d’una font registral contínua en el temps, cosa que ens ha permès comprovar la seva utilitat metodolò- gica per a altres guerres, com la de Separació (1640-1659) o la del Francès (1809-1814)3. Malgrat que els registres solament aporten noms i cognoms, nom dels pares, estat i proce- dència, són dades suficients com per avaluar aquests flux migratori a la capital del país, provocat per la guerra; en el cas que ens ocupa, concretament pel setge lleidatà. Una anotació marginal detalla la mort o supervivència del pacient, cosa important a l’hora d’establir taxes de mortalitat. La guerra de Successió va durar nou anys4, temps durant el qual hi hagué avenços i retro- cessos d’un i altre bàndol. Si ens centrem en 1708, hem de dir que els exèrcits aliats (Àustria, la Gran Bretanya i Holanda) eren victoriosos en tots els fronts contra els espanyols i francesos. De cop i volta, a les planures d’Almansa, prop d’Albacete, el duc de Berwick derrotà estrepito- sament els generals Galway i Das Minas. Amb més de cinc mil morts enemics i vuit mil soldats fets presoners, els borbònics deixaven sense infanteria el front català. Van caure aviat València i 1 GRAU-GÜELL [e.p.a]. 2 Vegeu: AGUT [1988], REVENTÓS [2004] i CASTEJÓN [2007]. El fons documental que conté aquests registres (100 metres lineals i 988 volums i lligalls) està dipositat a la Biblioteca de Catalunya, al fons de Reserva. FONTANALS [1993] i TEY [2006] . 3 GRAU-GÜELL [e.p.b] i GRAU – GÜELL [2011]. 4 Per a fer-se una bona idea de la situació bèl·lica del Principat, continua sent vàlid el clàssic de SANPERE [1905]. La millor actualització és la de HERNÀNDEZ – RIART [2007]. Fulleda 2013 77 Recerques i testimonis després l’Aragó. És en aquest context bèl·lic que arribava Felip de Borbó, duc d’Orleans, disposat a conquerir Lleida per revenjar-se de no haver estat a temps a la victòria d’Almansa. El setge de la capital del Segre durà dos mesos, des de l’onze de setembre de 1708 fins l’onze de novembre següent quan, extenuada i després d’una heroica resistència, va capitular5. No ens hi estendrem més que per perioditzar els fluxos migratoris de refugiats que en fugien, camí de Barcelona. L’objectiu de la comunicació és el d’avaluar l’impacte d’aquell setge sobre la població civil de les actuals comarques de la demarcació de Lleida, la Cerdanya, la Noguera, el Segrià, el Solsonès, l’Urgell, etc. Una forma d’avaluar aquest impacte és a través de la quantificació de refugiats que va generar, ni que sigui sumàriament. De malalts ponentins a l’Hospital de la Santa Creu de Barcelona sempre n’hi havia, però la nostra teoria és que el 1708 augmentarien les xifres. Per això analitzem també l’any 1701, any de pau i quietud social, que ens servirà per a contrastar resultats amb el de 1708. Un dels problemes de la font documental és la grafia dels cognoms, que en algunes ocasions, tot i tractar-se de la mateixa persona, en reingressos posteriors (si atenem als noms dels pares) presenten variacions, també en el cas de les dones casades i vídues, en les quals a vegades es barreja o confon el cognom patern amb el del marit. En el cas de les poblacions homònimes, si no s’especifica clarament el complement, hem desestimat l’anotació per evitar errors d’adscripció. L’emigració de 1701 a Barcelona Comencem, doncs, aquesta doble anàlisi migratòria amb el còmput dels registres de malalts ponentins el 1701. Hem marginat aquells ingressos d’individus procedents de la zona de l’Alt Pirineu (Alt Urgell, Cerdanya, Pallars, Ribagorça i la Val d’Aran), la Catalunya Central (el Solsonès) i la zona més propera a Lleida (Les Garrigues, la Noguera, el Pla d’Urgell, la Segarra, el Segrià i l’Ur- gell). Després de l’anàlisi geogràfica, procedirem a una anàlisi per sexes, estat i taxa de mortalitat. Distribució comarcal dels ingressos de malalts de les actuals Terres de Ponent a l’Hospital de la Santa Creu de Barcelona en època de pau. Any 1701. Alt Pirineu (176) La Val d’Aran, 12 La Noguera, 14 Alt Urgell, 53 Catalunya Central (20) El Pla d’Urgell, 2 La Cerdanya, 37 El Solsonès, 20 La Segarra, 38 Pallars Jussà, 23 Àrea de Lleida (81) El Segrià, 11 Pallars Sobirà, 46 Les Garrigues, 6 L’Urgell, 10 La Ribagorça, 4 Total: 276 Allò que més crida l’atenció en veure aquest quadre és l’alt nombre d’ingressos procedents del Pirineu, en major nombre que no pas de l’àrea més immediata de Lleida. Comarques com l’Alt Urgell, la Cerdanya o el Pallars Sobirà, que no són pas les de major població, són en canvi les que envien un major flux migratori. De fet, la zona altpirinenca aglutina el 63,53 % del total 5 ÚCEDA [2007] 10-16, 76 i ss. Sobre l’impacte d’aquest conflicte militar a la zona nordoccidental, vegeu BACH [1983] i MESTRE [2010]. 78 IX Trobada d'Estudiosos de les Garrigues Estudis monogràfics · Commemoració 300 aniversari 1714 d’ingressos. Aquest flux es pot explicar des de dues òptiques superposades, una d’estructural i l’altra de conjuntural. En primer lloc, la precarietat econòmica, laboral i de recursos de la zona, en ser més difícil subsistir a la muntanya que a les fèrtils planures cerealístiques i hortofrutícoles lleidatanes. Les societats de muntanya organitzaven la seva economia a l’entorn de l’activitat comercial, sigui per la necessitat de proveïment de productes alimentaris (oli, vi i pesca salada) sigui per l’explotació i venda dels productes propis (mineria, bosc i ramaderia). A l’alta muntanya catalana durant els segles XVI-XVIII es va produir un augment poblacional, una sortida per la reproducció de les unitats familiars fou l’emigració temporal dels seus membres, tant a l’hivern com en època de collites. Josep M. Bringué Portella calcula que al Pallars Sobirà, durant l’Edat Moderna, una tercera part de les cases eren pobres i no podien subsistir sense anar a jornal o a captar. Una de les sortides era l’emigració, la qual cosa suposava sovint la desaparició de les cases6. Conjunturalment, hem de tenir en compte que tot el nord del país va esdevenir camp de batalla en la segona fase de la guerra de Separació (1652-1659), i que la pèrdua del Rosselló i part de la Cerdanya amb el tractat dels Pirineus (1660), tingué una clara lectura geopolítica: va resi- tuar la frontera militar a la línia pirinenca, una frontera militar desprotegida en tant que mancada d’una mínima infraestructura defensiva (baluards, torres o fortificacions amb garanties); alhora, el comerç també se’n va ressentir7. La guerra dels Nou Anys (1689-1796) va donar el cop de gràcia a una situació social insostenible i degué provocar una dinàmica d’abandonament considerable, com considerable ho havia estat cinquanta anys abans el que havien sofert els comtats. Distribució municipal dels ingressos dels malalts de les actuals Terres de Ponent a l’Hos- pital de la Santa Creu de Barcelona en època de pau. Any 1701. Zona de l’Alt Pirineu Llimiana, 1 Sant Llorenç de Morunys, 2 Alt Urgell (53) Sapeira, 1 Solsona, 11 Alàs, 3 Sant Serni, 1 Su, 1 Arcavell, 1 Salàs de Pallars, 2 Zona de Lleida Arfa, 3 Talarn, 1 Les Garrigues (6) Aristot, 1 Tremp, 5 L’Albi, 1 Ars, 1 Vilamitjana de la Conca, 3 Arbeca, 2 Artedó, 2 El Pallars Sobirà (46) Les Borges Blanques, 1 Bar, 1 Ainet de Besan, 1 Fulleda, 1 La Bastida, 1 Alins, 1 La Pobla de Cérvoles, 1 Castellbó, 3 Araós, 1 La Noguera (14) Estamariu, 2 Ascàs, 1 Àger, 1 Fórnols de Cadí, 1 Escalarr, 1 Balaguer, 2 Josa, 1 Escaló, 1 Bellfort, 1 Montanissell, 1 Escós, 1 Castelló de Farfanya, 1 Montellà, 2 Estac, 1 Cubells, 1 Oliana, 1 Esterri d’Àneu, 4 El Gros, 1 Organyà, 3 Farrera, 1 Os de Balaguer, 1 6 Vegeu: BRINGUÉ [1996] i SANLLEHY – BRINGUÉ [2005]. 7 Vegeu: CASALS [2010], ESPINO [2010] i POJADA [2010]. Fulleda 2013 79 Recerques i testimonis Ribera d’Urgellet, 1 Gerri de la Sal, 3 Pedra, 1 La Seu d’Urgell, 12 Malmercat, 1 Ponts, 3 Tost, 1 Peramea, 1 La Vansa, 1 Tuixén, 2 Rialb, 2 Vilamajor, 1 Pobles no identificats del bisbat d’Urgell, 10 Ribera de Cardós, 3 El Pla d’Urgell (2) La Cerdanya (37) Roní, 1 Els Arcs, 1 Alp, 1 Son, 5 Ivars d’Urgell, 1 Arànser, 1 Sorpe, 4 La Segarra (38) Bellver de Cerdanya, 1 Sort, 5 L’Ametlla de Segarra, 1 Das, 1 Surp, 1 Biosca, 2 Èguet, 1 Surri, 1 Cervera, 9 Er, 1 Tavascan, 1 Concabella, 1 Estoll, 1 Tírvia, 2 Domí, 1 Guils de Cerdanya, 2 València d’Àneu, 2 Florejacs, 1 Lles de Cerdanya, 1 Vilamur, 1 Granyena de Segarra, 1 Llívia, 6 La Ribagorça (4) Guissona, 6 Meranges, 4 Durro, 1 Els hostalets de Cervera, 1 Montellà, 1 Pont de la Muntanya, 1 Ivorra, 1 Mosoll, 1 Paüls, 1 El