El paper moneda català * Transcripció de Joan Grau i Vinas

En el temps de la seva plena sobirania nacional, Catalunya ha dispo• sat sempre del seu propi sistema monetari, els signes del qual eren, evi• dentment, les monedes de metall. Però cal arribar a l'època moderna i al trasbals de la guerra del 1936- 39 per veure néixer el paper moneda català. Alguns han cregut veure els predecessors dels bitllets catalans en els Assignats Imperials de curs al Principat durant l'ocupació francesa (1808-1814) o bé en els bitllets, obli• gacions, cèdules i certificats emesos pels bancs «provincians» catalans el segle passat i començament de l'actual (1844-1921), tals com el Banc de Barcelona, Banc Balear, Banc de Reus, Banc de Tarragona, Banc de Tor• tosa, Banc de València, Banc de Valls i d'altres, o bé encara el paper mo• neda emès al final de la primera guerra europea per les Cambres de Co• merç de Catalunya Nord sota dominació francesa (Perpinyà, 1915-1922). Nosaltres creiem que tots aquests papers no poden pas considerar-se bitllets catalans en el sentit propi, primerament i principal per no haver estat emesos per un govern autènticament català i segonament per no estar es• crits en la nostra llengua. En aquest aspecte, tampoc podem considerar com a catalans els bitllets emesos durant la guerra pel Banc d'Espanya a Barce• lona 1T1 de març, 1*11 de juny i el 15 d'agost del 1938. Així, doncs, el paper moneda català va néixer per decret del Govern de la del dia 21 de setembre del 1936, creant una emissió de bitllets per un import total de 20 milions de pessetes amb els valors de 10 pessetes, 5 pessetes i 2,50 pessetes de curs legal i obligatori a tot el territori autònom, però que pràcticament fou també admès i circulà per tota l'àrea republicana del front d'Aragó.

Monedes del Govern Provisional de 1868

5

KNCUNYACIONS DE MONEDES A MADRID ABANS DE LA GUERRA (1931-1936)

La fabricació de monedes amb el segell de la II República, que havia estat proclamada el 14 d'abril del 1931, va començar tres anys més tard. Les monedes havien perdut ja el valor intrínsec i els bitllets eren el mitjà habitual de pagament. Durant els cinc anys de govern a Madrid, abans de la Guerra Civil, la República solament va encunyar dues monedes, 25 cèntims (un ral) i 1 pesseta, per tal de fraccionar el valor dels bitllets i facilitar el canvi i el pagament en les operacions petites. La República va representar a la «nació soberana», en les seves pri• meres monedes, amb la figura d'una dona amb una rama d'olivera a la mà, tal com ho va fer el Govern Provisional en les primeres pessetes, a l'any I 869.

Aquesta al·legoria que representa la Hispània, ja va ser utilitzada, fa clos mil anys, per l'emperador Adriano i per a simbolitzar les terres de la península ibèrica (des dels Pirineus fins a Gibraltar), quan van ésser con• querides i incorporades a l'imperi Romà, gravant la figura femenina en al• guns del seus serterços, denaris i àureos (monedes de bronze, argent i or). Hem volgut deixar èn aquest apartat ben exposat i clar que a Catalu• nya, en aquells anys, hi havia en circulació una moneda forta, i tant era AIXÍ, que fou l'admiració de moltes nacions d'Europa. Però, malauradament, la maleïda guerra civil, ens ho va malmetre tot i de quina manera...

7 UNA MICA D'HISTÒRIA

En esclatar la guerra, eren de curs legal al territori català, a més a més dels bitllets del temps de la monarquia espanyola emesos pel Banc d'Espa• nya de Madrid, el valor més baix dels quals era el de 25 pessetes, les mo• nedes de 5 pessetes (un duro), 2 pessetes, 1 pesseta i 50 cèntims (en argent), les peces de níquel de 25 cèntims i la xavalla o moneda de coure de 10 i 5 cèntims, creades també per la desapareguda monarquia i que la República Espanyola mantingué en curs legal. També hi havia en circulació peces de níquel de 25 cèntims, encunyades ja per la República.

Monedes de 25 cèntims de níquel i una pesseta de plata L'alteració de les circumstàncies econòmiques com a conseqüència de la guerra afectà en proporcions extraordinàries el ritme normal de l'activi• tat financera de Catalunya, derivant-se, entre altres coses, una gran escas- sedat de moneda fraccionària, car ja des dels primers mesos del conflicte, s'observà un intens atresorament de les monedes d'argent per part dels particulars, els quals, influenciats per l'incert resultat d'una guerra que pre• veien llarga i el possible naufragi de molts valors materials, creien que la plata podria esdevenir una seguretat, fet que motivà la regular desaparició d'aquestes monedes, atresorament que foren incapaços d'evitar i d'impe• dir els nombrosos decrets que prohibien i castigaven l'esmentat acapara• ment. Cal assenyalar també que el mateix Govern contribuí a aquesta to• tal desaparició del numerari en argent en retirar de la circulació totes les monedes que ingressaven a les seves arques, argent del qual tenia necessi• tat per a les seves compres de material a l'estranger.

8 Cal reconèixer que era una temeritat i un luxe impropi d'un país en guerra, mantenir el patró d'argent en la seva moneda, màxim si tenim en compte la necessitat que tenia el govern republicà d'unes bones reserves a li de mantenir el seu crèdit sempre dubtós en un conflicte bèl·lic. No cal esverar-se ni estranyar-se d'aquest fenomen, car ha estat corrent en tots els països que han experimentat una convulsió similar a la nostra. El fet és, però, que aquesta total desaparició de la moneda fracciona• ria en argent, a la qual seguí després la de la xavalla, els estocs en circulació de la qual eren netament insuficients per al volum d'operacions de la nova economia, ja que el coure s'utilitzà per a les indústries de guerra i va pro- v< u .ir greus dificultats en les transaccions comercials i de la vida ordinària. Aquesta situació va afectar a tota la zona republicana de l'Estat espa• nyol i a la totalitat dels Països Catalans, a part les comarques de la Catalu• nya Nord que, per estar sota la jurisdicció de l'Estat francès, no es veié .ileetada pel conflicte bèl·lic hispànic i, evidentment, no hagué de fer front a cap problema monetari, ben al contrari del que va passar a la primera guerra europea (1914-1918), en què fou l'únic territori dels Països Cata• lans que, conjuntament amb els altres pobles de l'Estat francès, va haver de resoldre un conflicte monetari semblant al que estem estudiant. L'evident incapacitat del Ministeri d'Hisenda del Govern republicà espanyol, el titular del qual era a l'època Juan Negrín López que, pels mo• lins que sigui, no pogué o no sabé complir amb el que havia d'ésser la seva i il·ligaeió, dotar el territori republicà de moneda legal divisionària del Banc d'Espanya, va provocar una greu pertorbació en la vida econòmica de cada dja que esdevenia completament impossible poder tornar canvi o ajus- i.u cap pagament degut a la manca de moneda menuda. En canvi, la Conselleria d'Economia de la Generalitat de Catalunya, dirigida aquells mesos per Josep Tarradellas i Joan, adonant-se de l'evolu- cio radical que calia imprimir a l'estructura econòmica en vigor, s'apressà a prendre una nova orientació que servís de base per assentar els fonaments del nou ordre financer que naixia. Així, davant el caos que representava aquesta manca de divisionari, el Govern català féu decididament front al

Paper moneda emès per la Generalitat l'any 1936

9 greu problema de l'ordenament de la qüestió monetària i fou el motiu pel qual la Generalitat de Catalunya, el mes de setembre del 1936, prengué la iniciativa de crear el paper moneda nacional català de curs legal a tot Cata• lunya, amb la mateixa consideració i poder dinerari que els bitllets del Banc d'Espanya, que fou molt ben acollit pel públic en general. Amb aquest fet, Catalunya va superar la seva dependència financera i monetària espanyola i va fer un acte de poder i de sobirania, car es trac• tava d'una veritable moneda nacional catalana i no de valors divisionaris de bitllets espanyols, ja que la garantia de l'emissió catalana no era pas cons• tituïda per un dipòsit en bitllets del Banc d'Espanya, sinó pel propi tresor i estocs d'or de la Generalitat. Assenyalem, com a anècdota, que els faccio- sos anomenaren despectivament aquests bitllets «pijames» (perquè sols ser• vien per estar per casa), la qual cosa no era gens certa, ja que fins i tot es cotitzaven a les borses estrangeres i la «caça» era prou gran com tot el ter• ritori català i comarques limítrofes d'Aragó i País Valencià. Per part del nostre Govern existí el propòsit de dotar Catalunya de tot un sistema monetari propi que emetés paper moneda de tota l'escala de valors, i es projectaren bitllets que anaven de les 1.000 pessetes a 1 pesseta, passant per 25, 50, 100 i 500 pessetes de valor nominal, dels quals se n'im- primiren fins i tot diverses proves de colors i dissenys en projecció vers el futur, car les dates d'emissió previstes anaven fins al mes d'agost del 1950. Aquesta decisió es limità, però, a la pràctica, a la sola emissió dels bitllets de 10, 5 i 2,50 pessetes, que si bé facilitaren el moviment de l'eco• nomia catalana, evitant que es produís un col·lapse o trastorns de greus i imprevisibles implicacions en el nostre sistema econòmic per la manca de numerari, no resolgueren l'incòmode problema de les dificultats dels can• vis, car aquests nominals eren encara massa elevats per a aquells temps en què els cèntims tenien, encara, tot el seu valor. Cal solament recordar que el 1936 el sou d'un obrer era de 8 a 12 pessetes diàries i que, per exemple, el preu d'un quilo de pa era de 75 cèntims (va passar a 95 cèntims el 3 d'agost del 1937), el diari valia 10 cèntims i un litre de llet valia 80 cèn• tims, el tramvia 10 o 15 cèntims, segons el trajecte, el franqueig d'una car• ta era de 25 cèntims, el d'un quilo de patates 35 cèntims, el sucre 1,50 pes• setes el quilo, l'oli d'oliva costava 2,25 pessetes el litre i el bacallà remullat 2,10 pessetes el quilo. Fou la persistència d'aquestes dificultats la que originà el naixement i la proliferació d'un veritable allau de vals i bons particulars de baix valor intrínsec que gairebé la totalitat de botigues, comerços, entitats, sindicats, cooperatives, empreses, serveis públics de transport, etc., es veieren obli• gats a crear per iniciativa pròpia, per tal de solucionar llurs problemes particulars de canvi. Vals i bons que, naturalment, sols eren reconeguts com a tals pels particulars o corporacions que els havien creat. Així és que cada ciutadà tenia les butxaques plenes de paperetes o cartronets que l'obliga• ven a tornar a l'empresa que els hi havia donat si volia rescabalar-se del seu

10 import, veient així anul·lada la seva llibertat comercial. A més a més, i de• gut al fet que molts usuaris, per no voler o no poder retornar al mateix establiment, deixaven perdre aquests vals, l'operació representava un bene- lici il·legal i abusiu per part de qui els havia distribuït. Aquests vals, que Adaptaren tota mena de formes i mides eren, generalment, trossets de pa• per o de cartró amb el segell i/o la signatura del qui els havia creat i el seu valor i raó social escrits a mà o a màquina, però moltes entitats i comerços els feren imprimir, alguns força artísticament, i fins i tot numerats i datats, donant-los així un caràcter més «legal». Per a posar fi i ordre a aquest desori i anarquia monetària, que des• prestigiava la imatge de la nova economia i el nostre crèdit econòmic, creant un gran confusionisme, i davant del clam unànime dels ciutadans que pro• testaven d'aquest estat de fet i reclamaven una moneda divisionària de curs (ibligatori per a tothom, els municipis catalans van emetre moneda fiduciària de petits valors divisionaris, de curs legal i obligatori, però limitat al seu terme municipal, emissions per a les quals ja havien estat facultats pel Go• vern català amb la modificació de la Llei Municipal Catalana de 9 d'octubre ilel 1936 que autoritzava als ajuntaments, entre d'altres aspectes, a organit• zar autonòmicament en el pla local la seva vida econòmica, administrativa, cultural, de defensa i altres. Cal precisar que no és pas que els ajuntaments

Revers del paper moneda emès per la Generalitat l'any 1936

11 estiguessin autoritzats a emetre moneda legal, però sí que estaven facultats per organitzar i regular la seva vida econòmica i, per tant, el que realment van fer fou «tallar en petits bocins» el paper moneda legal del Banc d'Es• panya o de la Generalitat de Catalunya, ja que les seves emissions de pa• per moneda locals havien d'ésser garantides amb un dipòsit equivalent d'aquests bitllets legals i oficials. Així és que totes les emissions particulars foren fetes en espera de què l'Estat o la Generalitat resolguessin el proble• ma d'una manera adient. Així, doncs, a partir de finals del 1936 i sobretot en el curs de l'any 1937, la majoria dels ajuntaments van usar aquest privilegi, emetent gene• ralment paper moneda dels valors d'l pesseta, 50 cèntims i 25 cèntims i més tard 10 cèntims i 5 cèntims, posant així un xic d'ordre a tant desori, i obli• garen a retirar tots els vals i bons fets pels particulars. Els ajuntaments, però, havien de donar compte al Govern de la Generalitat de les seves emissions de paper moneda que eren publicades al Diari Oficial, però la majoria dels ajuntaments prescindiren d'aquest requisit. Assenyalem de passada que la nova organització dels ajuntaments sobre la base de representants de tots els partits polítics i sindicats antifeixistes va topar, en el curs del temps i en certes poblacions, amb força dificultats, ja sigui per motius de proporcio• nalitat en la representació dels partits, o per baixes motivades per les obli• gacions militars degudes a les repetides mobilitzacions o, encara, per con• flictes polítics diversos i, el que és pitjor, en alguns casos per greus irregularitats en la gestió municipal. Aquestes dificultats, malgrat que com• prensibles per la trasbalsada situació del país provocada per la guerra, van obligar al Govern de la Generalitat a disoldre per decret un cert nombre d'ajuntaments i nomenar comissaris municipals que regiren la vida admi• nistrativa per decrets, fins que fou possible tornar aquests ajuntaments a la normalitat d'acord amb la Llei. Amb la perspectiva dels anys, se'ns fa difícil de comprendre perquè el Govern de la Generalitat no va emetre paper moneda de més petits va• lors, anant d'l pesseta a 5 cèntims de curs a tot Catalunya, la qual cosa hau• ria donat un caire molt més seriós a l'aspecte monetari del nostre poble en guerra, si bé és veritat que, si així hagués estat, no tindríem avui aquesta magnífica, variada i tan apassionada col·lecció de prop de 3.500 signes monetaris diferents solament al Principat de Catalunya que fan la felicitat dels col·leccionistes.

LA SITUACIÓ POLÍTICA

La rebel·lió militar del 18 de juliol del 1936 va provocar un canvi pro• fund en les estructures político-socials del nostre país, i en les primeres set• manes del conflicte, en moltes poblacions, es crearen comitès o col·lectivitats que regien la vida municipal. En reorganitzar-se els ajuntaments, molts d'a-

12 quests comitès es dissolgueren, però molts d'altres continuaren la seva ac• tivitat, en alguns casos paral·lelament o d'acord amb els ajuntaments, però en molts d'altres en franca oposició. Malgrat el Decret de la Presidència del Govern Català del 9 d'octubre del 1936, publicat al Diari Oficial del dia 11 d'octubre, ordenant la dissolució a tot Catalunya dels comitès i col·lec• tivitats locals qualsevol que sigui la seva activitat i el nom o denominació que ostentin, el fet és que molts d'aquests comitès continuaren la seva ac• tuació durant encara molts mesos després. Molts d'aquests organismes van emetre moneda fiduciària local que fou de curs normal i corrent per la població, ja sigui d'acord amb l'ajuntament (, bitllets la col·lecti• vitat legalitzats amb el segell de l'Ajuntament, o Tivissa amb bitllets del Consell Municipal legalitzats amb el segell del Comitè), ja sigui exclusiva• ment (Albatàrrec, Cerdanyola, les Fonts de Beguda, Rasquera, etc.), o bé paral·lelament al paper moneda emès per l'ajuntament (la Fatarella, Garcia, Móra la Nova, Móra d'Ebre, Seròs, etc.) En els municipis rurals, els sindicats agrícoles prengueren una gran importància i esdevingueren pràcticament l'òrgan rector del poble conjun• tament amb l'ajuntament. Una prova d'aquesta reconeguda interdependència la tenim en el fet de què el Decret del Govern Català del 20 d'agost del 1937 fa responsables solidàriament als alcaldes dels ajuntaments i a les jun• tes directives dels sindicats agrícoles de Catalunya de l'incompliment dels decrets i ordres dictats pel Consell de la Generalitat. Una altra prova d'aquesta intercol·laboració la tenim en el fet de què en moltes localitats foren els sindicats agrícoles els que emeteren els signes monetaris locals de curs legal, havent-se'n abstingut l'ajuntament (Aigua• múrcia, la Bisbal de Falset, Graner de Bages, Pacs, Sarroca de Segre, , la Vilella Baixa, entre molts d'altres), trobant-se alguns casos en què el paper moneda emès pel sindicat agrícola fou legalitzat amb el segell de l'ajuntament ( de les Garrigues, Riells del Montseny, Masó, etc.), O bé, al contrari, els bitllets emesos per l'ajuntament foren legalitzats amb el segell del sindicat agrícola local (Barberà de la Conca, i altres). En moltes altres localitats, el paper moneda local fou emès paral·lela• ment per l'ajuntament i pel sindicat agrícola, la majoria de les vegades com-

L'AJUNTMNT DE SABADELL «CONEIX A FAVOB DEL FOBTADOB LA QUANTITAT DE "»

EN VIITUT DE L'ACOXD PEES EN LA SESSIÓ DEL DIA i D OCTUBEE DEL 1«!7 SAUAOCLL. n o oerumnA otL mr IMCUH nsvonrMUMi.

Paper moneda emès per l'Ajuntament de Sabadell el 1937

13 Paper moneda de l'Ajuntament de Cardona pletant així l'escala de valors (el Catllar, Cabra del Camp, Lledó, Marçà, la Pobla de Montornès, etc.) En algunes altres poblacions fou la moneda en curs de la cooperativa local la que fou habilitada pel Consell Municipal com a moneda local (Pal• ma d'Ebre, Poboleda, la Vilella Alta, etc.), i en altres l'ajuntament transmeté tàcitament a la cooperativa local el privilegi d'emetre la moneda del muni• cipi, adquirint així un caràcter oficial, havent-se abstingut l'ajuntament (Cercs, Parets del Vallès, Torre d'Oristà, la Vilella Alta, etc.) En altres localitats, en no haver-hi cap altra moneda divisionària lo• cal, la població acceptà tàcitament la moneda emesa per la cooperativa o unió de cooperadors local per a resoldre el problema dels canvis, esdevenint així, aquesta, de curs legal i corrent pel terme (Badalona, l'Esquirol, Fígols de les Mines, Salt, i altres). Per comprendre aquesta situació força complica• da, cal saber situar-se dins del nou context socioeconòmic que a causa de la guerra travessava el país català i que justifica certs fets que avui ens sem• blen anormals.

CANVI DE NOM DELS POBLES

A causa i efecte de la rebel·lió militar, molts municipis de Catalunya el nom dels quals tenia alguna relació amb el règim monàrquic, amb el santoral o amb l'ordre eclesiàstic i degut al fet la majoria d'elements d'a-

14 quest estament donà suport a l'alçament militar, canviaren llur nom per posar-lo més a to amb el nou ordre social que s'anava instaurant. Aquesta possibilitat de canviar o modificar el nom dels pobles fou autoritzada per la modificació de la Llei Municipal Catalana del 9 d'octubre del 1936 i els nous noms eren aprovats per Decrets del Govern Català. Així tenim que un total de 139 ajuntaments del Principat quedaren afectats per aquest canvi, entre ells la gran majoria dels pobles que porta• ven el nom d'un sant, dels quals n'hi havia 129, i canviaren de nom 112 (quedant, doncs, noms com , Sant Martí del Bes, Sant Pol de Mar, etc.) Cal notar, però, el poc rigor d'alguns d'aquests canvis, com per exemple, Llorenç d'Hortons i Llorenç del Penedès, els quals, si bé feren desaparèixer el mot «Sant» que encapçalava el seu topò• nim, mantingueren en els seus escuts els atributs tradicionals del martiri del sant (graella o palma). Els altres canvis obeïren també a noms d'origen re• ligiós, encara que molts d'aquests no canviaren, com per exemple, la Seu d', la Bisbal, , etc. I altres d'origen monàr• quic, com Molins de Rei i els Prats de Rei, es transformaren en Molins de Llobregat i els Prats d'Anoia. Alguns d'aquests canvis de nom també s'adoptaren a fi d'evitar la confusió amb altres de sinònims, i algun altre per motius difícils de precisar, com per exemple, Font-rubí, que canvià aquest nom pel de Guardiola del Penedès, i altres encara per qüestions de

Paper moneda de l'Ajuntament

15 Paper moneda de l'Ajuntament de Manresa caràcter local o administratiu. Cal subratllar, com a cas extremadament curiós, el fet de Sant Mateu de Bages, que adoptà el nom d'un seu pro• hom i el de la seva comarca com a nom topònim del poble que es digué Bages d'En Selves. Tanmateix, no sempre els nous noms adoptats per alguns municipis catalans s'inspiraren en un criteri concordant amb la naturalesa del lloc o les característiques locals. Així és que, per Decret del Departament de Go• vernació i Assistència Social del dia 10 de febrer del 1938 (publicat al Dia• ri Oficial de la Generalitat de Catalunya del 14 de febrer del 1938), el Govern Català va encomenar a una ponència, presidida per un represen• tant de l'Institut d'Estudis Catalans, l'estudi d'aquests nous noms a fi de què s'acordin amb les característiques geogràfiques i històriques, amb les tradicions populars locals i amb l'autèntica nissaga catalana, proposant les modificacions que cal adoptar, no pas amb el propòsit de restablir els noms antics, sinó de proposar, sense perjudici, de recollir l'esperit renovador del moment, la rectificació adequada en els casos que els nous noms adoptats es contradiguin amb la tradició popular. El curs dels esdeveniments i la pèrdua de la guerra no va permetre que aquesta ponència acabés la seva feina, i a la fi del conflicte es restabliren a tots els pobles les seves antigues deno• minacions.

16 LES EMISSIONS

Dels 1.075 municipis existents oficialment a Catalunya (Principat) l'any 1937, en tenim 687 que emeteren paper moneda o algun altre signe monetari local, als quals cal afegir 33 pobles agregats que també emeteren, pel seu compte, els seus signes monetaris particulars. Queden, doncs, 388 municipis que s'abstingueren de crear moneda local pròpia. Entre aquests, s'hi troben una colla de municipis, principalment pirinencs, que compta• ven amb un reduït nombre d'habitants, però que també s'hi troben força municipis de prop de 2.000 habitants (, Casserres, Gurb de la l'Iana, Llançà, etc.), i cal destacar el cas de Mollet del Vallès, que amb més de 6.000 habitants, no va crear cap emissió de paper moneda local i evi• dentment, els casos de l'Hospitalet de Llobregat (48.540 habitants) i el Pla de Besòs (8.401 habitants), que tampoc n'emeteren, però que els podem considerar com formant part de Barcelona-ciutat i que utilitzaren els bit• llets de la capital catalana. En canvi, veiem com municipis i pobles agre• gats gairebé insignificants, d'un parell de centenars d'habitants i fins i tot alguns amb solament una cinquantena (Castellnou del Montsec, Farena, l'erran del Penedès, Guils del Cantó, el Milà i altres) crearen la seva mone• da particular, la qual cosa fa creure que s'establí entre alguns d'ells una mena

Paper moneda de l'Ajuntament A reintegrar per la Caixa Municipal de Manresa

17 1 Omissió aamlaoE &n sessió datos iï/wny tp3t- I AQUEST BITLLET HAURÀ DE PRESENTAR-SE AL REEMBOSSAMENT ABANS DEL 31 JULIOL 1938. Paper moneda ets. cts.\ de l'Ajuntament de Navàs de competència o orgull local i que no volent ésser menys que el poble veí, volgueren també disposar de paper moneda propi. Podem seguir el moviment emissor i la importància d'aquest pobles en les diferents comarques catalanes i ens adonarem de coses sorprenents com poden ésser, per exemple, el fet de què absolutament tots els munici• pis de les tres comarques que formen la vegueria de Tortosa, emeteren paper moneda local, com així mateix passà a la comarca veïna de Ribera d'Ebre de la vegueria de Reus, quan en el total dels municipis catalans hi trobem un 36 % que no feren cap emissió monetària. Cal dir, però, que els 388 municipis no emissors representen solament el 9 % de la població total de Catalunya. En canvi, veiem que en tres comarques de la vegueria de Girona (Alt i Baix Empordà i Gironès), el nombre de municipis que no emeteren sig• nes monetaris propis és molt superior al dels municipis emissors, si bé el qombre d'habitants dels primers (ja que en general es tracta de petits nu• clis de població) és molt menys del terç del conjunt de pobladors de les tres comarques citades, és a dir, que els municipis emissors, que estan en minoria, representen ells sols el 70 % dels seus habitants. Un fenomen similar el podem observar a la vegueria de , on dels 129 municipis corresponents a les seves quatre comarques, 90 no fe• ren cap emissió monetària, car malgrat representar la meitat dels habitants totals de la novena regió, es tracta de petites poblacions muntanyenques

18 amb una vida comercial molt migrada i que, molt probablement devien so• lucionar els seus petits problemes de canvi amb el paper moneda emès per la seva capital de comarca. Veiem també que en l'import total de pessetes emès i en circulació es destaca d'una manera extraordinària la vegueria de Barcelona amb més de 13 milions de pessetes (de les quals més de 10 milions solament pel Barce• lonès), o sigui, prop del 60 % del total circulant, però cal tenir en compte que aquesta sola vegueria comptava amb un xic més de la meitat del total d'habitants de Catalunya. En canvi, l'import total circulant més baix en moneda emesa correspon a la vegueria de Tremp amb poc més de 400.000 pessetes, però també és aquesta la vegueria menys habitada de tot Catalu• nya. Finalment podem constatar que la mitjana de moneda divisionària de què podia disposar cada ciutadà oscil·la entre les 4,25 pessetes a la vegueria ilc Tortosa i les 9,46 pessetes de la vegueria de Girona, per una mitjana general de tot Catalunya de 7,78 pessetes per ciutadà. Pràcticament totes les emissions foren realitzades en el curs de l'any 1937, però algunes poblacions ja crearen les seves primeres edicions de paper moneda a finals del 1936: Lloà (27-9-1936), Empori (1-12-1936), Cadaqués (15-12-1936), Torà de Riubregós (31-12-1936), i algunes altres, a part el que és la primera emissió local catalana, el paper moneda de la Generalitat

19 Paper moneda de l'Ajuntament de Catalunya (21-9-1936) i el de les Valls d'Andorra (19-12-1936). També cal creure que alguns signes monetaris emesos per comitès i col·lectivitats, dels quals ignorem la data exacta de creació, ja circularen a finals del 1936. Darrerament han sortit al mercat diverses emissions de paper mone• da local completament falses, apòcrifes i inventades, de totes les peces o bé imitant emissions originals (Camposines, Horta de Terra Alta, , Pruit, Viella, etc.) Si les cataloguem és precisament per a donar-ne testimoni i evitar que, amb el temps, aquests bitllets puguin ésser considerats com a autèn• tics i d'època, i en segon lloc, per la curiositat que representa la seva matei• xa falsificació o invenció. D'altra banda, també hem constatat la presència en el mercat de nombroses reimpressions (generalment de bitllets corrents) fàcilment detectables per la qualitat del paper, per la numeració que no és correlativa i per altres signes. Deplorem aquestes falsificacions, fruit d'al• gun desaprensiu especulador, que embruten les col·leccions i sembren el dubte entre els col·leccionistes. Esperem que la seva descripció ajudarà a identificar-los i a bandejar-los o a classificar-los com a falsos. El Govern central, amb seu a València, per decrets del Ministeri d'Hi• senda i Economia, publicats a la Gaceta de la República dels dies 8 de ge• ner i 25 de febrer del 1938, invocant que el sistema monetari i l'emissió fiduciària són, segons la Constitució, un privilegi de l'Estat espanyol, pro-

20 5 céntimOS. (fera. Castellón, 1937 / peseta_ ^ Castellòn, 1937

. Les monedes de Castelló i Aspe. Per substituir a la moneda fraccionària de fabricació local

hibí l'emissió i circulació de tot el paper moneda i altres signes monetaris emesos per les corporacions i organismes regionals o locals, declarant-los il·legals i n'ordenà la retirada en el terme d'un mes sota el control dels seus inspectors, pretenent que la diferència entre les quantitats nominals emeses i la reembossada pels bitllets recollits, quedaria a benefici del Tresor Públic de l'Estat i declarant que sols serien de curs legal per a tot el territori repu• blicà els signes menetaris emesos pel Tresor Públic Espanyol o el Banc d'Espanya. Aclarim que, segons els nostres càlculs, hem arribat a establir que el benefici dels ajuntaments pels bitllets no presentats a reembossament són, en mitjana d'un 15 % de l'import emès, que va excepcionalment d'un 10 % a un 30 % en algunes emissions, encara que foren dissimulats davant dels inspectors de l'Estat. Malgrat aquests decrets i a causa de l'arbitrarietat que reprentaven en no reconèixer l'esforç fet pels ajuntaments d'endegar pels seus propis mitjans una situació monetària que l'Estat no havia sabut ni preveure ni solucionar al seu temps i que semblava, fins i tot, com si volgués sancio• nar els organismes municipals per haver posat ordre, amb llurs iniciatives, al desgavell econòmic que representava la manca de monetari fraccionari i encara el fet de voler-se apropiar d'uns suposats beneficis que, si existien,

21 pertanyien de ple dret a les corporacions que prengueren la responsabili• tat d'encarar-se amb el problema, i sobretot davant la manifesta insuficièn• cia del monetari divisionari posat en circulació per la Fàbrica Nacional de Moneda y Timbre en bitllets de 2 pessetes, 1 pesseta i 50 cèntims i en uns discos en cartró amb l'escut espanyol habilitats com a moneda de 5 a 25 cèntims per mitjà de segells de correu o mòbils enganxats a una de les se• ves cares, es notà una certa resistència a obeir aquestes ordres, la qual cosa motivà que el Ministeri d'Hisenda del Govern central, per Ordre Circular del dia 11 de maig del 1938, advertís que serien sancionts els que utilitzes• sin com a forma de pagament o fessin circular paper moneda o monedes no emeses per l'Estat, però la moneda local continuà circulant gairebé tot l'any 1938 car, si bé alguns ajuntaments ja acordaren la seva retirada total a partir d'aquests decrets, trobem que la gran majoria dels acords munici• pals ordenant la retirada definitiva de les seves emissions de paper moneda no foren adoptats fins a partir del tercer trimestre de l'any 1938 i en tro• bem fins i tot de molt més tardans, com per exemple a Domenys del Pene• dès, Plana de Riucorb, Rodonyà, Segarra de Gaià i altres, on no foren re• tirats fins al mes de gener del 1939, essent precisament Domenys del Penedès el municipi que mantingué per més temps la validesa dels seus bitllets, ja que no els va retirar fins el 30 de gener del 1939. Tenim també, entre altres, el cas de Sabadell, que el març del 1938 retirà

Paper moneda de l'Ajuntament de Sallent

22 Paper moneda de l'Ajuntament de Sallent els seus bitllets d'l pesseta, però deixà en circulació els altres bitllets de va• lor inferior per insuficiència de la moneda de l'Estat; el cas de Manresa, que en la sessió municipal de 1T de febrer del 1938, acordà que mentre no hi hagi suficient moneda fraccionària de l'Estat, continuaran circulant amb tota la seva validesa els bitllets emesos per l'Ajuntament, els quals no foren re• tirats definitivament fins al 10-12-1938. El cas més simptomàtic és, però, el de Torelló, on no solament, i mal• grat la prohibició, encara es creà una nova emissió de paper moneda el 2 d'abril del 1938, i que en sessió del dia 20 de maig del 1938, l'Ajuntament declarà que el paper moneda local tenia total validesa dins del terme muni• cipal i no fou retirat definitivament fins al 31-12-1938. A més de Torelló, també veiem altres municipis que, malgrat la pro• hibició, decidiren créar noves emissions de paper moneda local a principis del 1938, tals com Argelaguer (1-1-1938), Albatàrrec (4-1-1938), Figueres (17-1-1938), Malgrat (17-2-1938) i algun altre. A Barcelona, els bitllets de 10 i 15 cèntims començaren a circular precisament el dia 13 de gener del 1938. Pel que fa al paper moneda de la Generalitat, el Govern Català s'in• clinà davant les ordres del Govern central i n'ordenà la retirada per Decret del 23 de febrer del 1938 (DOGC del 25-2-1938), però n'admeté el seu

23 reembossament fins el 31-12-1938, de manera que pràcticament foren en• cara vàlids durant tot l'any 1938. Al marge d'aquestes consideracions, cal esmentar el cas excepcional i únic a Catalunya d'autoanul·lació dels seus bitllets acordat per l'Ajuntament d' (Segrià) en sessió del dia 5 d'agost del 1937.

IMPORT DE LES EMISSIONS

L'import del paper moneda en circulació a cada ajuntament oscil·la generalment entre les 5 i 10 pessetes per habitant, si bé trobem que, com en tota regla, existeixen nombroses excepcions. Així, tenim un bon nom• bre de poblacions en les quals l'import de la moneda que circula no arriba a aquest mínim de 5 pessetes per cap fins i tot en algunes no pogueren dis• posar ni d'una pesseta per cap (Finestres, Guardiola del Penedès, Ivars d'Urgell, Lloriana de Ter i altres) i en moltes altres la mitjana en circulació per persona no passà d'l,50 pessetes (Avià, Casserres, Gramenet de Besòs, Prat de Llobregat, Riudoms, etc.) En canvi, moltes d'altres sobrepassaren amb escreix el màxim de 10 pessetes per habitant, arribant fins i tot en alguns municipis a posar a dis• posició de cada ciutadà una mitjana superior a les 20 pessetes (Canet de Mar, l'Escala, Girona, la Jonquera, Móra d'Ebre, etc.), atenyent 46 pessetes per cap a Figueras i 60 pessetes a Tremp, que bat així el rècord, encara que es justifica degut al fet que moltes petites poblacions de la comarca utilitza• ven els bitllets de Tremp. L'import total general dels signes monetaris locals circulant al Princi• pat de Catalunya, que hem estimat aproximadament en 22.758.897 pesse• tes, correspon, però, a aquesta mitjana que hem indicat d'unes 5 a 10 pes• setes per habitant, ja que la població de Catalunya el 1937 era de 2.927.308 habitants. Cal, evidentment, afegir a aquest total circulant de moneda fiduciària local, els 20 milions de pessetes de paper moneda emès pel Govern de la Generali-

Consell Municipal Riudor de Bages

VAL per UNA pesseta Aquest vsl l'Import dol qual i amb moneda Espunyola os o U Coisa del Municipi, solament às vàlid per aqonst poble l'ÀipMlflidltH Maiq 1937.

Paper moneda de l'Ajuntament Riudor de Bages

24 Paper moneda de l'Ajuntament Riudor de Bages tat de curs obligatori a tot el territori autònom català, per considerar el vo• lum total en pessetes dels signes monetaris autòctons circulant a Catalunya. Que quedi clar, però, que amb aquestes xifres hem fet esment sola• ment de l'import aproximat de la moneda local fins a 5 pessetes de valor nominal en circulació simultània, car el valor total general de les emissions monetàries locals (sense comptar els valors superiors a 5 pessetes) és força superior, ja que s'eleva aproximadament per damunt de 25 milions de pes• setes. En efecte, moltes poblacions crearen diverses emissions diferents de paper moneda per a reemplaçar, canviar i retirar primeres emissions deterio• rades per l'ús. A més a més, tot fa pensar que en moltes localitats no arribà a circular la totalitat del volum màxim emès. Tant és així que és absoluta• ment impossible de donar totals definitius i exactes; per tant, aquestes xi• fres no s'han de prendre com a imports absoluts sinó com a indicatius i, tal com ja diem, aproximats. Pel que fa a les Valls d'Andorra, la proporció de moneda emesa, que hauria estat d'unes 20 pessetes per habitant «normal», la qual cosa seria molt exagerada, pot estimar-se en unes 10 pessetes per cap si tenim en compte l'important augment de la població a causa del conflicte bèl·lic espanyol (més o menys fugitius o de trànsit).

25 ELS MATERIALS

Com ja hem dit, la gran majoria de la moneda divisionària local fou en forma de paper moneda, seguint amb això la tendència monetària mo• derna que tendeix a reemplaçar el valor intrínsec de les monedes per la moneda fiduciària en paper, però, i sobretot en el nostre cas, per l'escasse• tat de la matèria primera en metall, ja que era necessari per a les indústries de guerra, encara que alguns pocs municipis emeteren, malgrat tot, mone• des metàl·liques (en alumini, coure, ferro, llauna, níquel o zenc) bé única• ment (Gratallops, Arenys de Mar, etc.) bé conjuntament amb paper mo• neda (Nulles, Segarra de Gaià i altres). Cal assenyalar aquí el fet excepcional de què Catalunya ha estat el pri• mer país del món on s'ha emès paper moneda de plàstic (Calaf, Sesguio- les) i monedes també de plàstic (cel·luloide) a Falset i a i la Vilella Baixa, fet molt important si es té en compte que el 1937 els plàstics tot just es començaven a conèixer i també un dels pocs països on s'ha emès paper moneda en pergamí natural (la Selva de Mar, Tírvia) i segurament també l'únic país del món on s'ha emès moneda de fusta (Ivars d'Urgell). Tenim, però, que el material més correntment emprat fou el paper de barba blanc, encara que tenim també molts bitllets en simple paper blanc

Paper moneda de l'Ajuntament Riudor de Bages

26 Paper moneda de l'Ajuntament de Monistrol de més o menys bona qualitat, paper de color, paper de fil, paper de tela, paper vegetal, paper de recuperació de llibres de comptabilitat (les Bordes, Malla, Tivissa, etc.), paper pergamí (Castellfollit de Riubregós), cartolina, cartró normal blanc o de color, cartró gruixut, cartró satinat, cartró fibra (Castellar del Vallès) i altres diversos materials. També en van aprofitar en certs casos targetes de visita retallades (Besora) i les targetes d'allistament a les milícies també retallades (Arsèguel, Sant Pol de Mar). Aquesta diversitat de materials era sobretot conseqüència de la man• ca de matèries primeres, que obligava els emissors a aprofitar aquells ele• ments disponibles en el lloc i en el momentit de l'emissió.

FORMES I MIDES

La més gran fantasia imperà en la confecció dels bitllets catalans, i en trobem de totes formes i mides, essent però el format més usual el rectan• gular apaisat d'unes mides de 60 x 100 mm. aproximadament. Ara bé, en veiem de molt més grans i de molt més petits, així és que tenim el maxi- bitllet (Andorra, 10 pessetes, Generalitat, Empori, 10, 25 i 50 pessetes del 1936, el Pla del Penedès, les Planes del Montsià, 1 pesseta del 17-1-1937, Sitges, etc.) i el mini-bitllet ( primera emissió, Avinyó, primera emis• sió, Arbúcies, Castellgalí, 5 i 10 cèntims, Corbera de Terra Alta, Flix, 5 cèn-

27 tims, Igualada, Lloret de Mar, 5 i 10 cèntims, Sarrià de Ter, 5 i 10 cèntims i molts d'altres). Quant al format, en trobem també de rectangulars verticals, de qua• drats (Alfarràs, Falset), de rodons (Aigüestoses de Llobregat, Bràfim, Manresa, Vila-rodona), de rombals (Pradell de la Teixeta) d'ovalats (Aigües- bones de Montbui, Esparreguera) i de llargs i estrets, com els bitllets de la Bisbal del Penedès, Castellví de la Marca i Vilafranca del Penedès, entre altres.

REALITZACIÓ I COLORS

Molts ajuntaments comprengueren la importància històrica d'aques• ta facultat d'emetre paper modeda de curs legal i, a més a més de fer-ho cons• tar oficialment en el llibre d'actes de les sessions municipals, crearen unes emissions de paper moneda amb tots els requisits formals de legalització i control. En canvi, en molts altres pobles no es donà la més mínima impor• tància a aquesta facultat, que fou sols considerada com una formalitat de tràmit i fins i tot negligiren de fer constar en el llibre oficial d'actes les se• ves emissions de paper moneda, moltes vegades rudimentàries, creades sense cap legalització ni control. Així, tenim que en la realització d'aquests bit-

Paper moneda de l'Ajuntament de Monistrol

28 Moneda de l'Ajuntament de Monistrol llets hi trobem la més gran diversitat de dissenys i tècniques d'impressió, car la seva execució material depengué del bon gust, possibilitats econò• miques i mitjans d'impressió de què disposava cada ajuntament, però també del seu interès per la qüestió. Així, si bé un gran nombre de bitllets són simples composicions de caràcters tipogràfics, indicant solament el nom del poble i el valor de canvi amb o sense la data d'emissió, enquadrats sovint amb una senzilla orla o sanefa i impresos per una sola cara a una sola tinta, generalment en negre o blau-marí, se'n destaquen una gran quantitat tirats a diverses tintes que, per les seves característiques, superba presentació, bellesa de colors i de dissenys, són veritables obres d'art que no tenen res a envejar al paper moneda emès per nacions sobiranes. Tenim també un cert nombre de bitllets curiosos, com els fets amb el sol segell de l'ajunta• ment, ja sigui en sec (primera emissió d'Amposta, Puigreig, primera emis• sió de la Pobla de Montornès, etc.), ja sigui en tampó (el Brull, Menàrguens, Pradell, Sant Pol de Mar i altres), ja sigui imprès (Castellar del Vallès) i amb la sola inscripció del valor de canvi sense indicació del nom del poble i per tant, sols es poden identificar pel dit segell, o bé els bitllets de Besora fets amb les targetes de Visita del rector del poble tallades per la meitat, els pro• visionals de Cabrils fets amb les etiquetes de la biblioteca i, encara, els ja esmentats d'Ivars d'Urgell fets amb trossos de contraxapat de fusta. Així mateix existeixen bitllets destinats a un ús determinat: per a l'assistència social a Montblanc i Igualada; per a beneficència a Guimerà; per a l'adquisisció de pa a Corbera de Terra Alta, i Móra d'Ebre i per a ús dels refu• giats de guerra a Alfes, Camprodon, Claravalls, Porrera, el Vendrell, etc., però que, per llei de necessitat, foren utilitzats indistintament i corrent per

29 la població com a moneda de canvi normal, fins i tot malgrat la prohibi• ció expressa en alguns casos. També tenim bitllets dentats per un o diversos .costats, car s'imprimi- ren en blocs o carnets que hom perforà per separar fàcilment els bitllets uns dels altres (Barcelona, Claravalls, la Granja d'Escarp, Nalec, Seròs, Sort, Vilanova de i molts altres) i perquè no falti res en aquesta mostra de curiositats, tenim l'aberració d'alguns ajuntaments catalans que impri- miren els seus bitllets en llengua espanyola (Arnes, Bot, Vilosell i algun al• tre) quan el català era llengua oficial a tot el territori de la Generalitat de Catalunya. Cal fer esment també dels nombrosos errors en l'escriptura dels topònims. Creiem interessant d'assenyalar que el cost de la confecció dels bit• llets depenia, evidentment, de la quantitat i de les tintes i oscil·lava entre les 30 i 60 pessetes el miler per als impresos per les dues cares i a 2 colors i entre les 12 i les 25 pessetes el miler per als impresos per una sola cara i a una tinta. El fet és, però, que aquests bitllets, reeixits o no, amb mèrits artístics 0 sense, acompliren perfectament amb el seu comès, resolent amb dignitat 1 eficàcia la gran alteració monetària, deguda a la manca de divisionari ori• ginat per una guerra de la qual hem pagat tan tràgicament les conseqüèn• cies.

AJUNTAMENT NAVARCLES

{òyí>

A D

V 000033

Paper moneda Df ewto Port/P oft'/t/tt/o!. de l'Ajuntament de Navarcles

30 la població com a moneda de canvi normal, fins i tot malgrat la prohibi• VALORS ció expressa en alguns casos. També tenim bitllets dentats per un o diversos .costats, car s'imprimi- Els valors més correntment emesos són: 1 pesseta, 50 cèntims i 25 ren en blocs o carnets que hom perforà per separar fàcilment els bitllets uns cèntims, però tenim també valors més elevats: 2 pessetes, 5 pessetes i 10 dels altres (Barcelona, Claravalls, la Granja d'Escarp, Nalec, Seròs, Sort, pessetes, i fins i tot valors elevadíssims: 50 pessetes, 100 pessetes i 200 pes• i molts altres) i perquè no falti res en aquesta mostra setes (Empori, Tivissa, la Viella Alta). També s'emeteren valors molt més de curiositats, tenim l'aberració d'alguns ajuntaments catalans que impri- baixos, essent els més normals els de 5 cèntims i 10 cèntims, però també miren els seus bitllets en llengua espanyola (Arnes, Bot, Vilosell i algun al• tenim de 15 cèntims, 20 cèntims i 30 cèntims i fins i tot valors tan rars tre) quan el català era llengua oficial a tot el territori de la Generalitat de com 35 cèntims ( i Batea). Catalunya. Cal fer esment també dels nombrosos errors en l'escriptura dels Cal notar que els valors exageradament elevats d'alguns d'aquests topònims. bitllets locals (essent el de 200 pessetes de Tivissa el bitllet de més alt valor Creiem interessant d'assenyalar que el cost de la confecció dels bit• nominal emès als Països Catalans), ens permet afirmar que per part d'al• llets depenia, evidentment, de la quantitat i de les tintes i oscil·lava entre guns comitès o col·lectivitats locals de tendències àcrates (sobretot en força les 30 i 60 pessetes el miler per als impresos per les dues cares i a 2 colors i pobles de la Franja de Ponent) s'intentà suprimir totalment la moneda le• entre les 12 i les 25 pessetes el miler per als impresos per una sola cara i a gal i àdhuc en algun lloc (la Fatarella) es canvià el nom de la unitat mone• una tinta. tària anomenant «Enteros» a les pessetes i «Centavos» als cèntims, obrint El fet és, però, que aquests bitllets, reeixits o no, amb mèrits artístics pas a un procés revolucionari i a un nou ordre social amb un repartiment 0 sense, acompliren perfectament amb el seu comès, resolent amb dignitat de la riquesa potser més equitatiu. El fet, però, és que aquest intent de so• 1 eficàcia la gran alteració monetària, deguda a la manca de divisionari ori• cialització de l'economia fallà i calgué retornar a l'economia capitalista. ginat per una guerra de la qual hem pagat tan tràgicament les conseqüèn• Com que en aquest treball sols estudiem la moneda divisionària com cies. a tal, si bé cataloguem tots els valors emesos com és el cas a Albatàrrec, Cercs, Empori, Gràcia, Tivissa, etc., no tenim en compte en l'import total

Paper moneda Paper moneda de l'Ajuntament de l'Ajuntament ^••••HHHHHH de Navarcles de Navarcles

30 31 Paper moneda de l'Ajuntament de Navarcles dels valors superiors a 5 pessetes (a part Andorra i els bitllets de la Genera• litat), car falsejarien l'aspecte estadístic que hem establert en aquest estudi sobre la moneda de canvi, ja que aquests alts valors no responen veritable• ment al sentit de moneda fraccionaria, sinó a altres objectius. Cal assenya• lar que en algunes emissions, els valors en cèntims foren escrits, per error o ignorància: 0,50 cèntims, 0,25 cèntims, 0,10 cèntims i 0,05 cèntims, és a dir, en decimals de cèntim en lloc de decimals de pesseta (0,50 pessetes, 0,25 pessetes, 0,10 pessetes i 0,05 pessetes) com seria correcte, encara que, evi• dentment, foren admesos per 50, 25, 10 i 5 cèntims, però això no implica que el valor marcat era, legalment, de mig cèntim, un quart de cèntim, una dècima de cèntim i mitja dècima de cèntim (Albatàrrec, Esparreguera, la Granja d'Escarp, Vilanova de Segrià i molts altres. Notem també que en algunes emissions no hi figura la unitat monetària del valor (Rajadell, col·lec• tivitat de Seròs), i que en altres s'adoptà el «Ral» com a expressió d'unitat monetària (Besora, Cambrils de Mar, Esparreguera, Llaberia).

DENOMINACIÓ

A més a més de paper-moneda, els bitllets emesos foren batejats amb els noms més diversos, i així tenim: Bitllet, Bo, Certificat de Plata, Fiança Municipal, Pagaré, Resguard, Segell Municipal, Tiquet, Val, Vale, Valor de Canvi i algun altre.

32 EMBLEMES

La gran majoria dels bitllets emesos al Principat estan presidits per l'es• cut de Catalunya acompanyat moltes vegades per l'escut local. En molts d'aquests bitllets hi figuren també motius geogràfics, com vistes generals o parcials de la població o dels seus monuments (Barcelona, Bellpuig d'Ur• gell, Besalú, , Montblanc, Navàs, Perpètua de Mogoda, Prades, Ver• ges, etc.), o del paisatge local (Aiguafreda, Banyoles, Castelldefels, la Cellera de Ter, Collbató, Flix, el Papiol, Poble de Llierca, Salses, Vilada i molts d'altres), o encara de mapes, com a Malgrat. També hi trobem una repre• sentació dels treballs agrícoles (de Calella, Castellsarroca, la Garriga, Juià, , Viladecans, , etc.), o bé al·legories de l'agricultura amb garbes de blat, la falç o fruits diversos, fent costat a siluetes de fàbriques amb xemeneies fumejant, rodes dentades, encluses, martells i altres eines, simbolitzant la indústria (Campdevànol, Cardedeu, Glevinyol de Ter, Móra la Nova, Palautordera, les Planes d'Hostoles, etc.) Aclarim que la falç i el martell que, ja sols o en mans d'obrers, apareixen en moltíssims dels nostres bitllets, no són, com algú ha pretès, els emblemes d'un partit o d'un règim polític determinat, sinó la representació simbòlica del treball agríco• la i industrial. En molts d'altres hi veiem les siluetes d'un obrer del camp i de la ciutat en signe de germanor. En els bitllets de certes emissions hi veiem reproduïda l'efígie d'algun fill il·lustre de la població (el Bruc, , Reus, Riudoms i altres), amb el

Paper moneda de l'Ajuntament d'Oló

33 Paper moneda de l'Ajuntament d'Oló cas excepcional de Reus, on figura en els seus bitllets una veritable galeria de reusencs il·lustres amb el retrat de 16 prohoms diferents, o bé la d'al• gun prohom nacional (, Malgrat, Moià, etc.), i en al• tres hi trobem reproduccions de quadres de pintors renombrats (Vayreda a Olot i a Palau-Sacosta, Velàzquez a Corbera de Llobregat). Trobem també al·legories a la República amb gorres frígies (Blanca• fort, el Papiol, ) o al conflicte bèl·lic en curs i a l'anhelat triomf final amb imatges de soldats, escenes de guerra i símbols de victòria (Figueres, , Girona, Malgrat, Montagut de Fluvià, Ribarroja d'Ebre, Rubí i algun altre). Montornès del Vallès reprodueix al revers dels seus bitllets un cartell de propaganda antifeixista del cartellista valencià ano• menat Monleón. Algunes poblacions han reproduït en el seu paper moneda escenes marítimes, vaixells, barques o estris de pesca, per justificar la seva vocació marinera (Alcanar, Barcelona, Blanes, l'Escala, Montgat, Palamós, Premià de Mar, Vilassar de Mar, etc.), altres hi han fet figurar la fauna local o la seva indústria típica artesanal (Arbúcies, Beget, Breda, Vallcebre i altres), en algunes emissions hi veiem dues mans encaixades en símbol d'unió (Gra• nollers, Puig-alt de Ter), i en altres hi figuren llibres fent al·lusió a les cièn• cies (Canet de Mar, l'Escala, Torroella de Montgrí, etc.) També trobem el déu Mercuri, símbol del comerç, en els bitllets de Mataró, Terrassa, Vic, Vilaboí i molts d'altres, i Ceres, deessa de l'agricultura, en les emissions d'A• gramunt, , Castelldar i Maià de Montcal, etc., i també

34 hi trobem alguna reproducció sorprenent, com és el Parthenon d'Atenes a Torroella de Montgrí o l'estrella de David a Toló. Hi ha encara molts al• tres emblemes o símbols que ja s'esmenten en el seu lloc corresponent.

GARANTIES I LEGALITZACIÓ

Totes les emissions de moneda local foren garantides per un dipòsit del mateix import de l'emissió, en bitllets de la Generalitat de Catalunya o del Banc d'Espanya, dipositat generalment a la Caixa Municipal o, més rarament, confiat a la sucursal local d'una entitat bancària o en una caixa d'estalvis. Els bitllets emesos eren generalment legalitzats i ovalats amb el segell, en sec o en tampó, de les alcaldies i signats per les autoritats locals, sovint per l'alcalde, el secretari i l'interventor o conseller de finances. Aquestes sig• natures normalment impreses foren, en algunes emissions, estampillades o bé manuscrites. Cal retre homenatge aquí a les esforçades autoritats locals que, potser per un afany de control més estricte, s'avingueren a signar a mà els seus bit• llets. És difícil d'imaginar el considerable nombre d'hores que es devien perdre en aquest sistema tan rudimentari de legalització. Cal pensar que, si bé moltes d'aquestes emissions no passaven d'un parell de milers d'exem• plars, en trobem de molt superiors fins arribar a Malgrat amb un tiratge de 20.000 bitllets signats per tres autoritats diferents, la qual cosa fa 60.000

Paper moneda de l'Ajuntament d'Oló

35 Paper moneda de l'Ajuntament de Moià signatures manuscrites, i Castellfollit de la Roca, que bat el rècord amb 4 signatures a cada exemplar, la qual cosa, malgrat que el tiratge sols sigui de 7.000 bitllets, representa també la respectable suma de 28.000 signatures. Cal reconèixer que la dosi de bona fe d'aquests edils era a tota prova, car realitzaren una veritable proesa. També trobem emissions en les quals sols hi figura una signatura, de preferència la de l'alcalde, i excepcionalment, com a les Borges del Camp, Cabassers i la Torre de Fontaubella, legalitzats, a més a més, amb una empremta digital. Normalment, els bitllets foren dotats d'un número d'ordre o de con• trol, imprès o estampat amb un numerador manual o encara gravat sec, com a Riudecols, o fins i tot numerats a mà. A més a més, en força emissions els bitllets es classificaren i distribuïren en sèries, el més correntment asse• nyalades amb una lletra de l'alfabet, encara que algunes ho feren amb nú• meros (Granollers, Vilassar de Dalt i algunes altres), però també circula• ren moltes emissions sense cap mena de legalització ni segell, ni signatura i sense cap numeració.

LES VARIANTS

Fruit de les nostres investigacions, podem afirmar que existeixen va• riants en gairebé cada valor de cada emissió de la gran majoria dels nostres

36 bitllets. Aquestes variants són de diversos ordres i importància, essent les més corrents l'accent greu o agut en mots com «pagarà», «sèrie» o «cèn• tims» i de vegades aquesta diferència d'accents es troba també en el nom de la població (Marçà, la Riera de Gaià, Tàrrega, Torà de Riubregós, Vilanova de Segrià, etc.); diferent color de tinta en els signats a mà o bé signats amb noms diferents; diferent mida o tipus dels numeradors emprats en numerar-los (amb o sense asterisc, N de núm. anglesa o de pal dret,etc.), o numeracions de fantasia, algunes d'elles fetes per algun desaprensiu so• bre bitllets no numerats ni circulats. També trobem bitllets d'una mateixa emissió legalitzats amb segells diferents o bé amb el mateix segell, però marcat amb tampó de color diferent. Tenim també bitllets d'un mateix ti• ratge legalitzats o sense legalitzar, numerats o sense numerar; en trobem amb punts en lloc de comes i inversament, o bé punts i comes que desa• pareixen en bitllets d'una mateixa emissió. En ocasions també trobem tipus de xifres o de lletres diferents entre si en bitllets del mateix valor d'una mateixa emissió (Calaf, Selva del Camp, Sesguioles, Taradell, Tordera, Valls i altres) i, més rarament, mots de més o de menys en el text (Premià de Mar, Malgrat, Serra d'Almos, Sentme• nat) o dibuixos diferents en el fons de seguretat (Queralbs, Ripoll, Segú- ries de Ter, Vilanova de Bellpuig). Sovintegen també les diferències de posició dels dibuixos de les or• les, sanefes i emmarcacions i, encara que més rarament, veurem el nom d'un poble escrit diferentment en bitllets d'una mateixa emissió (Aigüestoses del

de Moià

37 Paper moneda de l'Ajuntament de Moià Llobregat, Marçà, Sentmenat). No manquen tampoc diferències de com• posició tipogràfica en una mateixa edició (Aurora de Lluçanès, Begues, Coll• dejou, la primera emissió de Farners de la Selva, Tivissa i molts d'altres). En trobarem amb sobremarques o sense (el Masnou, , etc.) i amb o sense peu d'impremta (Ripoll, la Pera, Salàs del Pallars, ) o bé amb peu d'impremta diferent en una mateixa emissió. Notem també les diferents qualitats de paper o cartró en què han estat confeccionats els bitllets d'una mateixa sèrie (Riudecols, Sallent, primera emissió de Tàrrega, Toló, Vilafranca del Penedès, etc., o bé tallats en mi• des força desiguals entre si i també bitllets on hi falta part de la impressió. En certes emissions trobem bitllets amb el revers invertit (Alcover, Corbera de Terra Alta, Espinelves, Palautordera) i en altres trobem el ma• teix bitllet imprès en colors força diferents. Hi ha encara moltíssimes altres variants que el lector trobarà descrites i ordenades a continuació de cada bitllet tipus. Cal dir, però, que pel que fa al colorit, certs canvis de color que hom pot observar en uns mateixos bitllets no sempre són variants a tenir en compte, sinó alteracions degudes a les reaccions químiques o físi• ques més diverses, que els han descolorit. En general, moltes d'aquestes variants provenen del fet que, o bé una mateixa emissió es féu en diversos tiratges que no sortiren exactament iguals, o bé en confeccionar les planxes s'utilitzaren tots els caràcters tipogràfics de què disposava la impremta que els confeccionava (algunes amb modes• tos mitjans), i a vegades, aquests no eren suficients en el mateix tipus de lletres o signes de puntuació. En la qüestió dels accents, a més del motiu

38 assenyalat, també cap pensar que no es prestà la deguda atenció a la im• portància que tenen, en català, les dues menes d'accents de què disposem. Assenyalem, però, que certes diferències més o menys importants en la composició o els colors dels bitllets d'algunes emissions, no sempre són variants d'un mateix tipus com es podria creure a primera vista, sinó que corresponen a noves emissions o ampliacions de tiratge acordades i fetes posteriorment amb les mateixes característiques de les precedents i, evident• ment, en aquest cas, es tracta de noves emissions i per tant de tipus dife• rents (Castellolí, Gironella, Ripoll del Vallès, Roses, Súria, Tarragona, etc.) Ara bé, tenim també que en algunes d'aquestes noves emissions o amplia• cions de tiratge, els nous bitllets són exactament idèntics als primers o bé sols canvia la sèrie i, en aquest cas, els hem classificat com a variants (Calella, Cantallops, Granollers, Horts del Llobregat, Viladamat i molts d'altres). A més de les variants pròpiament dites, tenim el que podríem dir-ne curiositats o anomalies de les emissions, tals com errors en el text o en les dates d'emissió (, Sanaüja); equivocacions en l'expressió del va• lor de canvi (especialment 0,25 o 0,50 cèntims per 0,25 o 0,50 pessetes); valor de canvi diferent a l'anvers del del revers (Sesrovires); legalitzats amb una empremta digital (Borges del Camp, la Torre de Fontaubella); noms de pobles escrits incorrectament (Baget per Beget, Bosost per Bossòst, Bobera per , Ribarroja per Riba-roja i molts d'altres). També tro• barem nombroses faltes d'ortografia que s'han comès en la redacció de

Paper moneda de l'Ajuntament de Súria

39 Paper moneda de l'Ajuntament de Súria molts bitllets, essent-ne segurament el màxim exponent els bitllets de les Valls d'Andorra on, precisament, el català sempre ha estat l'idioma oficial. El que deixem dit és una mostra de la font inesgotable de sorpreses i de troballes que l'examen minuciós dels exemplars d'una col·lecció pot pro• porcionar, troballes que, a més de fer la joia dels estudiosos, els perme• trà de descobrir nous errors, curiositats i variants encara inèdites, car estem segurs que en aquest camp les possibilitats són encara infinites.

RESUM

Aquesta col·lecció tan important en molts aspectes ho és també pel nombre dels seus elements. Així tenim que en aquest treball hem deixat es• tudiats, inventariats i ordenats 12 bitllets tipus diferents per a les Valls d'Andorra i 3.384 signes monetaris tipus diferents per a Catalunya Princi• pat, la qual cosa ens permet d'afirmar que, conjuntament amb les seves nombroses variants, la majoria d'elles també descrites en aquest treball, la col·lecció especialitzada del paper moneda d'aquests dos Països Catalans s'eleva a prop de 10.000 exemplars. Aquest nombre ja és per si sol un ex• ponent de la gran importància d'aquesta col·lecció i de les dificultats que

40 hem hagut de vèncer per a destriar-los i ordenar-los. El nostre objectiu en emprendre aquest treball ha estat doble: omplir el buit de què parlàvem al començament de l'escrit sobre el nostre propòsit, recollint en aquestes pà• gines la història, el més documentada possible, del paper moneda català emès en una època tan significativa i tràgica de conseqüències per a la nos• tra nació com fou la guerra del 1936-39. No pretenem haver resolt abso• lutament tots els problemes i incògnites que presenten aquestes emissions i, per tant, desitgem que altres investigadors i estudiosos o el descobriment de nous documents puguin resoldre alguns dels problemes aquí plantejats i eixamplar el camí que hem obert i desbrollat amb aquest treball. Si ho hem aconseguit, ens considerarem plenament satisfets i recom• pensats del nostree esforç.

de l'Ajuntament de Súria

41 Any IV. — Volum IV Divendres, 11 de desembre del 1936 Núm. 346. — pàg. 945 DIARI OFICIAL DE LA GENERALITAT DE CATALUNYA

DIRECCIÓ I ADMINISTRACIÓ : Casa d'Asistència President Macià : Montalegre, 5. — Telèfon 24770 Subscripció: 40 pessetes semestre Apartat de Correus 1163 Exemplar solt: 50 cèntims

FINANCES sat. El Conseller Primer, Art. 4.' Qualsevol intent de resistèn• Conseller de Finances, cia o falsificació per tal de dificultar o per• JOSEP TARRADELLAS torbar la circulació d'aquests bitllets, serà DECRET castigat, amb les màximes sancions aplica• Per tal que en cap moment no pugui bles en temps de guerra. produir-se el conflicte que significaria la Art. 5.* El Conseller de Finances dic• ORDRE manca de numerari per a les transaccions comer• tarà les disposicions complementàries que Per tal de prevenir la manca de nume• cials i de la vida ordinària, derivada de Patreso• calguin per a l'efectivitat del present Decret rari per a les transaccions mercantils i de la rament injustificat d'argent, es fa necessària i disposarà, per Ordre, la data, forma i ter• vida ciutadana, i en vista de l'autorització l'emissió de bitllets de curs obligatori. mes en els quals es lliuraran successivament concedida pel decret del 4 del mes que som, Els problemes provocats per l'anormali• a la circulació els bitllets corresponents a les He resolt: tat dels moments actuas han plantejat al Govern sèries esmentades en l'art. 2." Que els bitllets de Tresoreria de la Ge• de la Generalitat el conjunt de qüestions refe• Art. 6.' D'aquest Decret, en serà do• neralitat sèrie A, de valor 2 ptes. i 40 cèn• rents a l'ordenació de la nova economia, les fi• nat compte en el moment oportú al Parla• tims; sèrie B, de valor 5 ptes., i sèrie C, de nances de la qual representen un volum d'ope• ment de Catalunya. valor 10 ptes., emesos en virtut del decret del racions que absorbeixen, en proporcions molt 21 de setembre proppassat, siguin posats en superiors a les normals, els estocs de moneda. Barcelona, 21 de setembre del 1936. circulació per mitjà de les Sucursals del Banc El volum i l'efectivitat de les garanties de LLUÍS COMPANYS d'Espanya a Catalunya, i, a aquest efecte, què pot disposar el Govern de la Generalitat seran lliurats en la quantitat necessària a la permeten d'esperar que, amb l'emissió al - El Conseller Sucursal de Barcelona, la qual en farà la dis• ludida, seran aconseguits resultats profitosos d'Economia i Serveis Públics, tribució entre les altres Sucursals radicades per a l'economia del nostre país. interf de Finances, e el territori de la Generalitat. Per tant, a proposta del ConseI ler d'Eco• JOSEP TARRADELLAS Barcelona, 7 de desembre del 1936. nomia i Serveis Públics, interí de Finances, i El Conseller Primer, d'acord amb el Consell, Conseller de Finances, Decreto: JOSEP TARRADELLAS Art. 1.' Per tal de facilitar la disponibi• DECRET litat d'efectiu en la circulació de moneda és dis• Al Comissari de la Generalitat a la Su• posada l'emissió de bitllets de curs obligatori Per Decret del 21 del proppassat setem• cursal del Banc d'Espanya a Barcelona o als a Catalunya per l'import total de 20.000.000 bre fou disposada l'ermissió de bitllets de delegats del Comissari a les Sucursals del de pessetes, lliurats per la Tresoreria de la Ge• Tresoreria de la generalitat de les sèries A, B susdit Banc a Girona, Lleida, Reus, Tarrago• neralitat, sota el control de la Intervenció Gene• i C, de valor de 2'50, 5 i 10 ptes., respectiva• na i Tortosa. ral de Cabals i la signatura del Conseller de ment, per tal d'evitar els conflictes que podia Finances. produir la manca de numerari. • La garantia directa i expressa d'aquesta Per tal de complir aquesta finalitat cal emissió està constituïda per la revaloritzaciódels també adoptar les resolucions pertinents que estocs d'or i pel tresor procedent de les apropi• permetin de prevenir les dificultats d'aquella acions efectuades com a conseqüència del mo• falta amb l'antelació suficient. viment insurreccional. Per tant, d'acord amb el Consell, Art. 2." L'emissió de bitllets disposa• Decreto: da per l'article precedent constarà de les sèries Art. l.r Es autoritzat el Conseller de Fi• següents: nances per disposar, en la forma i mesura Sèrie C: Un milió de bitllets de 10 pesse• que estimi convenient, la posta en circulació tes, del n.° 1 al 1.000,000. dels bitllets de Tresoreria de la Generalitat: Sèrie B: Un milió de bitllets de 5 pesse• sèrieA, de valor 2'50 ptes.; sèrie B, de valor tes, del n.° 1 al 1.000,000. 5 ptes., i sèrie C, de valor 10 ptes., emesos de Sèrie A: Dos milions de bitllets de 2'50 conformitat amb el Decret del 21 del prop• ptes., del n.° 1 al 2.000,000. passat setembre. Art. 3.1 Els bitllets tindran la mateixa Art. 2." Oportunament es donarà compte consideració i poder liberatori que els del Banc al Parlament de Catalunya del present Decret. d'Espanya, i llur atresorament queda prohibit Barcelona, 4 de desembre del 1936. d'acord amb el Decret del 5 d'agost proppas•

42