El Paper Moneda Català * Transcripció De Joan Grau I Vinas
Total Page：16
File Type：pdf, Size：1020Kb
El paper moneda català * Transcripció de Joan Grau i Vinas En el temps de la seva plena sobirania nacional, Catalunya ha dispo• sat sempre del seu propi sistema monetari, els signes del qual eren, evi• dentment, les monedes de metall. Però cal arribar a l'època moderna i al trasbals de la guerra del 1936- 39 per veure néixer el paper moneda català. Alguns han cregut veure els predecessors dels bitllets catalans en els Assignats Imperials de curs al Principat durant l'ocupació francesa (1808-1814) o bé en els bitllets, obli• gacions, cèdules i certificats emesos pels bancs «provincians» catalans el segle passat i començament de l'actual (1844-1921), tals com el Banc de Barcelona, Banc Balear, Banc de Reus, Banc de Tarragona, Banc de Tor• tosa, Banc de València, Banc de Valls i d'altres, o bé encara el paper mo• neda emès al final de la primera guerra europea per les Cambres de Co• merç de Catalunya Nord sota dominació francesa (Perpinyà, 1915-1922). Nosaltres creiem que tots aquests papers no poden pas considerar-se bitllets catalans en el sentit propi, primerament i principal per no haver estat emesos per un govern autènticament català i segonament per no estar es• crits en la nostra llengua. En aquest aspecte, tampoc podem considerar com a catalans els bitllets emesos durant la guerra pel Banc d'Espanya a Barce• lona 1T1 de març, 1*11 de juny i el 15 d'agost del 1938. Així, doncs, el paper moneda català va néixer per decret del Govern de la Generalitat de Catalunya del dia 21 de setembre del 1936, creant una emissió de bitllets per un import total de 20 milions de pessetes amb els valors de 10 pessetes, 5 pessetes i 2,50 pessetes de curs legal i obligatori a tot el territori autònom, però que pràcticament fou també admès i circulà per tota l'àrea republicana del front d'Aragó. Monedes del Govern Provisional de 1868 5 KNCUNYACIONS DE MONEDES A MADRID ABANS DE LA GUERRA (1931-1936) La fabricació de monedes amb el segell de la II República, que havia estat proclamada el 14 d'abril del 1931, va començar tres anys més tard. Les monedes havien perdut ja el valor intrínsec i els bitllets eren el mitjà habitual de pagament. Durant els cinc anys de govern a Madrid, abans de la Guerra Civil, la República solament va encunyar dues monedes, 25 cèntims (un ral) i 1 pesseta, per tal de fraccionar el valor dels bitllets i facilitar el canvi i el pagament en les operacions petites. La República va representar a la «nació soberana», en les seves pri• meres monedes, amb la figura d'una dona amb una rama d'olivera a la mà, tal com ho va fer el Govern Provisional en les primeres pessetes, a l'any I 869. Aquesta al·legoria que representa la Hispània, ja va ser utilitzada, fa clos mil anys, per l'emperador Adriano i per a simbolitzar les terres de la península ibèrica (des dels Pirineus fins a Gibraltar), quan van ésser con• querides i incorporades a l'imperi Romà, gravant la figura femenina en al• guns del seus serterços, denaris i àureos (monedes de bronze, argent i or). Hem volgut deixar èn aquest apartat ben exposat i clar que a Catalu• nya, en aquells anys, hi havia en circulació una moneda forta, i tant era AIXÍ, que fou l'admiració de moltes nacions d'Europa. Però, malauradament, la maleïda guerra civil, ens ho va malmetre tot i de quina manera... 7 UNA MICA D'HISTÒRIA En esclatar la guerra, eren de curs legal al territori català, a més a més dels bitllets del temps de la monarquia espanyola emesos pel Banc d'Espa• nya de Madrid, el valor més baix dels quals era el de 25 pessetes, les mo• nedes de 5 pessetes (un duro), 2 pessetes, 1 pesseta i 50 cèntims (en argent), les peces de níquel de 25 cèntims i la xavalla o moneda de coure de 10 i 5 cèntims, creades també per la desapareguda monarquia i que la República Espanyola mantingué en curs legal. També hi havia en circulació peces de níquel de 25 cèntims, encunyades ja per la República. Monedes de 25 cèntims de níquel i una pesseta de plata L'alteració de les circumstàncies econòmiques com a conseqüència de la guerra afectà en proporcions extraordinàries el ritme normal de l'activi• tat financera de Catalunya, derivant-se, entre altres coses, una gran escas- sedat de moneda fraccionària, car ja des dels primers mesos del conflicte, s'observà un intens atresorament de les monedes d'argent per part dels particulars, els quals, influenciats per l'incert resultat d'una guerra que pre• veien llarga i el possible naufragi de molts valors materials, creien que la plata podria esdevenir una seguretat, fet que motivà la regular desaparició d'aquestes monedes, atresorament que foren incapaços d'evitar i d'impe• dir els nombrosos decrets que prohibien i castigaven l'esmentat acapara• ment. Cal assenyalar també que el mateix Govern contribuí a aquesta to• tal desaparició del numerari en argent en retirar de la circulació totes les monedes que ingressaven a les seves arques, argent del qual tenia necessi• tat per a les seves compres de material a l'estranger. 8 Cal reconèixer que era una temeritat i un luxe impropi d'un país en guerra, mantenir el patró d'argent en la seva moneda, màxim si tenim en compte la necessitat que tenia el govern republicà d'unes bones reserves a li de mantenir el seu crèdit sempre dubtós en un conflicte bèl·lic. No cal esverar-se ni estranyar-se d'aquest fenomen, car ha estat corrent en tots els països que han experimentat una convulsió similar a la nostra. El fet és, però, que aquesta total desaparició de la moneda fracciona• ria en argent, a la qual seguí després la de la xavalla, els estocs en circulació de la qual eren netament insuficients per al volum d'operacions de la nova economia, ja que el coure s'utilitzà per a les indústries de guerra i va pro- v< u .ir greus dificultats en les transaccions comercials i de la vida ordinària. Aquesta situació va afectar a tota la zona republicana de l'Estat espa• nyol i a la totalitat dels Països Catalans, a part les comarques de la Catalu• nya Nord que, per estar sota la jurisdicció de l'Estat francès, no es veié .ileetada pel conflicte bèl·lic hispànic i, evidentment, no hagué de fer front a cap problema monetari, ben al contrari del que va passar a la primera guerra europea (1914-1918), en què fou l'únic territori dels Països Cata• lans que, conjuntament amb els altres pobles de l'Estat francès, va haver de resoldre un conflicte monetari semblant al que estem estudiant. L'evident incapacitat del Ministeri d'Hisenda del Govern republicà espanyol, el titular del qual era a l'època Juan Negrín López que, pels mo• lins que sigui, no pogué o no sabé complir amb el que havia d'ésser la seva i il·ligaeió, dotar el territori republicà de moneda legal divisionària del Banc d'Espanya, va provocar una greu pertorbació en la vida econòmica de cada dja que esdevenia completament impossible poder tornar canvi o ajus- i.u cap pagament degut a la manca de moneda menuda. En canvi, la Conselleria d'Economia de la Generalitat de Catalunya, dirigida aquells mesos per Josep Tarradellas i Joan, adonant-se de l'evolu- cio radical que calia imprimir a l'estructura econòmica en vigor, s'apressà a prendre una nova orientació que servís de base per assentar els fonaments del nou ordre financer que naixia. Així, davant el caos que representava aquesta manca de divisionari, el Govern català féu decididament front al Paper moneda emès per la Generalitat l'any 1936 9 greu problema de l'ordenament de la qüestió monetària i fou el motiu pel qual la Generalitat de Catalunya, el mes de setembre del 1936, prengué la iniciativa de crear el paper moneda nacional català de curs legal a tot Cata• lunya, amb la mateixa consideració i poder dinerari que els bitllets del Banc d'Espanya, que fou molt ben acollit pel públic en general. Amb aquest fet, Catalunya va superar la seva dependència financera i monetària espanyola i va fer un acte de poder i de sobirania, car es trac• tava d'una veritable moneda nacional catalana i no de valors divisionaris de bitllets espanyols, ja que la garantia de l'emissió catalana no era pas cons• tituïda per un dipòsit en bitllets del Banc d'Espanya, sinó pel propi tresor i estocs d'or de la Generalitat. Assenyalem, com a anècdota, que els faccio- sos anomenaren despectivament aquests bitllets «pijames» (perquè sols ser• vien per estar per casa), la qual cosa no era gens certa, ja que fins i tot es cotitzaven a les borses estrangeres i la «caça» era prou gran com tot el ter• ritori català i comarques limítrofes d'Aragó i País Valencià. Per part del nostre Govern existí el propòsit de dotar Catalunya de tot un sistema monetari propi que emetés paper moneda de tota l'escala de valors, i es projectaren bitllets que anaven de les 1.000 pessetes a 1 pesseta, passant per 25, 50, 100 i 500 pessetes de valor nominal, dels quals se n'im- primiren fins i tot diverses proves de colors i dissenys en projecció vers el futur, car les dates d'emissió previstes anaven fins al mes d'agost del 1950.