El Patrimoni Industrial De L’Urgell
Total Page：16
File Type：pdf, Size：1020Kb
E L PATRIMONI INDUSTRIAL DE L’URGELL Carles García Hermosilla Roger Costa i Solé EL PATRIMONI INDUSTRIAL DE L’URGELL Ponència Les restes de patrimoni industrial de la comar- als nous temps, i per una altra apareixen les ca de l’Urgell no per menys nombroses que farineres modernes, com la farinera Balcells Carles les d’altres indrets de més tradició industrial de Tàrrega, edifici de gust modernista de l’any García Hermosilla de Catalunya són menys importants o manca- 1921 que va funcionar fins a la dècada dels Llicenciat en des d’interès. Al contrari, hom pot trobar en seixanta. Geografia i Història. aquest territori un remarcable conjunt patrimo- L’altre gran sector industrial de tradició és l’oli, Universitat nial en l’àmbit industrial que volem recordar igualment relacionat amb la producció olivera de Barcelona en aquest article de la mateixa manera que ho dels voltants. Eren abundants a la nostra co- Roger vam fer en la ponència que es troba en l’ori- marca els molins d’oli principalment al sud, Costa i Solé gen d’aquest text. Aquest conjunt va des de però no únicament, ja que Tàrrega comptava Llicenciat en les grans infrastructures a d’altres de més pe- també amb un bon nombre molins durant el Geografia i Història. tites però no per això menys significatives, des segle XIX. De totes maneres és a Belianes on Universitat de la indústria tradicional de transformació de la producció d’oli tenia més importància i on de Barcelona productes agrícoles com els molins de farina i encara queden les restes espectaculars d’un oli fins a les indústries transformadores mo- antic molí. L’elaboració d’oli s’ha mantingut com dernes. hem dit fins a l’actualitat i avui a la comarca Tradicionalment l’Urgell ha estat un territori encara es produeix oli a les cooperatives de principalment agrícola. Ara bé, aquesta matei- molts pobles i en algunes empreses entre les xa caracterització ha implicat l’existència cons- que destaca Indústries Pont fabricant de l’oli tant al llarg dels segles d’una indústria princi- Borges. També en relació amb les restes ma- palment transformadora de productes agríco- terials de la producció de l’oli caldria fer una les que es produïen en aquesta terra, com els tasca d’identificació i catalogació d’aquest con- cereals, la vinya o el vi. Aquests tres elements junt patrimonial. s'han conservat fins a un present proper o con- Parlarem en aquesta ponència de la indústria serven encara la seva importància a la nostra de terrissa de Verdú i de les bòbiles, especialment comarca. a Belianes, on encara es conserva en bon es- Els molins fariners abunden al voltant del curs tat la bòbila més antiga de les que avui amb dels rius que travessen la comarca per aprofi- les seves xemeneies dominen el paisatge de tar les seves aigües gràcies a una xarxa de la vila. La nostra atenció es centrarà en els peixeres, sèquies i basses. En aquesta ponèn- forns que es conserven en els que es coïen cia veurem alguns dels molins o les seves res- les peces d’aquestes dues indústries tradicio- tes que encara es conserven prop dels rius nals de l’Urgell. que travessen la comarca. Són construccions Un altre tipus de patrimoni industrial són les que no acostumen a cridar l’atenció però de obres d’enginyeria civil que es varen realitzar prop i educant la nostra mirada ens descobrei- amb motiu de la construcció del canal d’Urgell xen detalls i secrets abans no imaginats. al segle XIX. Aquesta gran obra venia acom- Aquests molins i les infrastructures hidràuliques panyada del que eren grans prodigis de la tèc- que els acompanyaven (peixeres, sèquies, nica en aquell moment: la mina de Montclar i basses…) són un gran patrimoni que encara l’aqüeducte sobre el riu Sió. està -en gran part- per descobrir i estudiar. Recordarem les peces que encara queden a La indústria farinera no desapareixerà de la les Estacions de Ferrocarril de Bellpuig i comarca amb la revolució industrial i la meca- Tàrrega, peces que ens remeten a un passat nització de la producció. Per una part alguns no tant llunyà però molt fàcilment oblidat. molins readaptaran les seves infrastructures Però si parlem de la indústria de l’Urgell no 190 ens hem d’oblidar de la fàbrica Trepat de ma- quinària agrícola. Les dinou naus d’aques- ta fàbrica situada a la sortida de Tàrrega en direcció a Lleida són una de les joies del patri- moni industrial català més desconegudes. Finalment hi ha altres elements de patrimoni industrial que formen part de les nostres ciu- tats i també dels nostres camps: les xemene- ies, els molinets que servien (i serveixen avui encara) per extreure l’aigua dels pous aprofi- tant l’energia eòlica, i altres elements signifi- catius formen part de la personalitat dels nos- tres paisatges. Del petit inventari general o recull que us pre- sentem a continuació hi ha un reportatge grà- fic que és va elaborar amb motiu de basar aquesta ponència en imatges, que ajuden molt més a compendre la dimenssió del patrimoni industrial. Aquest reportatge el podeu trobar al Museu Comarcal de l’Urgell. La impossibili- tat d’introduir totes les imatges que ens hauria agradat en aquest article impedeix que es re- peteixi totalment el que va ser l’esperit gràfic de la ponència. Aquest treball és el primer que es fa amb visió de conjunt sobre aquesta matèria inexplorada fins al moment a l’Urgell. Aquest fet i l’extensió del tema que aquí tractem implica que hi hagi la possibilitat de llacunes que caldria cobrir amb l’ajut de treballs sectorials més especia- litzats que el present. MOLINS FARINERS HIDRÀULICS L’elaboració de la farina per a l’obtenció de productes derivats -principalment, pa- ha es- tat, des del Neolític, una de les principals ocu- pacions productives del Vell Món. Els primers molins eren manuals i d’ús individual; eren fruit, lògicament, del nivell de complexitat tècnica i social propis d’aquella època. Els primers mo- lins pensats per a una producció a gran esca- la es van propagar per Occident paral.lelament Els molins fariners hidràulics: Molí del Torres característiques i localització a Ossó de Sió. a l’extensió de la civilització romana. Les ex- En primer terme veiem cavacions arqueològiques dutes a terme fins una de les comportes per al moment semblen indicar que aquests pri- Els molins fariners hidràulics requereixen, per les que es feia passar mers “grans molins” funcionaren a sang (amb al seu funcionament, estar localitzats a la vora l’aigua de la sèquia a la energia animal) o bé, en la seva majoria, serien d’un curs d’aigua, a més d’una sèrie d’elements bassa, que es pot veure al fons de l’imatge i que està hidràulics. Hom creu que la difusió definitiva i i infrastructures que els converteixen en cons- truccions singulars i fàcilment identificables. feta de grans carreus de generalitzada d’aquests ginys a les nostres pedra. (Fotografia: contrades es dugué a terme durant l’època vi- Carles García) sigòtica, però aquesta etapa i la corresponent La condició primordial per a l’existència a la presència musulmana al Principat es pre- d’aquest tipus de molins és tenir a prop seu un Molí de curs d’aigua, que és la que farà moure tot el Castellnou de Sió. senten davant dels molinòlegs com les més Imatge d’un dels dos pous fosques per atènyer un estudi sistemàtic de la mecanisme; així doncs, és als marges dels rius on es concentren tots ells. Per tal que el seu de què consta aquest seva existència al territori degut, sobretot, a la molí. Pel que fa a les manca de documentació escrita. Les dades rendiment sigui òptim necessiten, a més, que seves estructures més fiables respecte alguns molins fariners co- el cabal sigui constant i, si és possible, abun- exteriors és un dels més destacables de la mencen a aparèixer, com veurem, amb la docu- dós. La situació de la comarca de l’Urgell, al comarca i es troba en un mentació produïda a partir de la reconquesta. bell mig de la Depressió Central, suposa un condicionant afegit per a la ubicació dels mo- estat molt acceptable. (Foto: Carles García) lins fariners, car per complir amb aquestes 191 condicions sovint es feia necessari construir- los a la capçalera dels rius. Per aquest motiu, la majoria de molins fariners hidràulics d’aques- ta comarca els trobem a la seva part oriental o nord, o sigui al curs alt i mitjà dels rius Corb, Ondara i Sió i dels seus afluents. L’element extern més característic i visible d’un molí fariner hidràulic és la bassa. La seva fun- ció és la d’emmagatzemar l’aigua del riu, prèviament desviada per un rec o canal, i so- len estar construïdes amb carreus de pedra treballats. Adherits a la bassa hi trobem el pou. Aquest té una comporta (el pany) a la part in- ferior la qual, un cop oberta, deixa passar l’ai- gua que mourà el rodet. La funció del pou és la de proporcionar més pressió, pel seu propi pes, al raig d’aigua. Del mig del rodet surt un eix vertical (l’arbre) que va connectat per la seva part superior a la mola volandera. Aques- ta gira a gran velocitat sobre la mola sotana -que és fixa-, i entremig d’ambdues és on es produeix la mòlta del gra. Tots els molins hi- dràulics estan compostos d’una part inferior - on hi ha la paret exterior del pou, el pany, el rodet i la part baixa de l’arbre, com a elements principals- anomenada carcavà, i una part su- perior, on es troben les dues moles, la tremuja (peça de fusta per on s’introdueix el gra), la farinera (on cau la farina ja feta) i la cabra.