MEMÒRIA

MEMÒRIA VALORADA

Accessos Peixera compartida Sant Martí de Riucorb - Maldà, Accessos Peixera , Urgell Maig, 2018 (ii)

Ajuntament de Nalec Ajuntament de Sant Martí Ajuntament de Maldà de Riucorb

1

MEMÒRIA

Índex Peixera compartida Sant Martí de Riucorb

1. ANTECEDENTS ...... 3 2. OBJECTIUS DE LES ACTUACIONS...... 4 3. JUSTIFICACIÓ DE LA SOLUCIÓ ADOPTADA ...... 5 4. GESTIÓ DE RESIDUS ...... 5 5. JUSTIFICACIÓ DE PREUS ...... 5 6. TERMINI D’EXECUCIÓ ...... 5 7. BÉNS I DRETS AFECTATS ...... 6 8. PRESSUPOST I DESCRIPCIÓ DE LES PARTIDES ...... 8 9. GALERIA D’IMATGES ...... 9 10. CONCLUSIONS i DATA ...... 10

Índex Accessos Peixera Nalec

11. ANTECEDENTS (Nalec) ...... 12

12. OBJECTIUS DE LES ACTUACIONS...... 13 13. JUSTIFICACIÓ DE LA SOLUCIÓ ADOPTADA ...... 13 14. GESTIÓ DE RESIDUS ...... 14 15. JUSTIFICACIÓ DE PREUS ...... 14 16. TERMINI D’EXECUCIÓ ...... 14 17. BÉNS I DRETS AFECTATS ...... 14 18. PRESSUPOST I DESCRIPCIÓ DE LES PARTIDES ...... 17 19. GALERIA D’IMATGES ...... 18 20. CONCLUSIONS i DATA ...... 19

2

MEMÒRIA

Accessos Peixera compartida Sant Martí de Riucorb - Maldà, Urgell

1. ANTECEDENTS (Sant Martí de Riucorb)

Sant Martí de Maldà és un nucli de població cap del municipi de Sant Martí de Riucorb, a la comarca de l'Urgell. El terme municipal comprèn la vila de Sant Martí de Maldà, cap del municipi, i els nuclis de Rocafort de Vallbona, Llorenç de Rocafort (o de Vallbona) i el Vilet.

La població de Sant Martí és al costat del riu , en una petita serra de 417 m que domina la vall. Les terres de conreu es destinen a cereals, oliveres, vinya i ametllers. El terme formà part de la baronia d' i després de la de . L'estructura del poble neix del nucli del castell, la part més antiga del poble té un traçat urbanístic irregular que s'adapta a un terreny lleugerament costerut. Entre els carrers més antics hi distingim els portals medievals de l'antiga vila closa de St. Martí de Maldà. La història de Sant Martí de Maldà va anar marcada per la del seu castell. A la part alta del poble, vora la que encara s'anomena plaça del castell, se'n guarden algunes restes com el graner i la capella d'origen romànic molt transformada. El castell està documentat des dels inicis del s. XIII.

Limita al nord amb , al nord-est amb Verdú, a l'est amb Nalec, al sud amb i a l'oest amb i Maldà. El terme de Maldà, a la Vall del Corb, limita al nord amb Belianes i Sant Martí de Riucorb; a l'est, amb Vallbona de les Monges i ; al sud, amb l'Espluga Calba i , i a l'oest, amb .

Maldà està situat a la riba esquerra del Riu Corb. Per la part meridional és molt accidentat i en les fondalades del Maldanell i el Riu Corb es troben les millors terres de conreu, especialment de regadiu. El Maldanell, afluent del Riu Corb per l'esquerra, travessa el terme per la part N i en direcció E-W; quan porta aigua recull les de la conca formada per les serres que formen la divisòria d'aigües del terme de Passanant, des del poble de Belltall i de la serra del Tallat pel seu sector ponentí.

El riu Corb és un afluent per l'esquerra del que travessa les comarques de la Conca de Barberà, l'Urgell, Pla d'Urgell i el Segrià. El riu neix a una font del municipi de Rauric al peu de la carretera T-224 i segueix en direcció oest cap a Llorac i Vallfogona de Riucorb, on recull les aigües del riu Seniol. Continua cap a Guimerà, , Nalec, Sant Martí de Maldà, Maldà i Belianes, on canvia de direcció i continua vers al nord; poc després es perd entre les vinyes i les oliveres. Prop de Bellpuig es retroba l'antic curs del riu, que, a través dels termes de , , , Poal, Bellvís i Térmens, arriba fins a , on desemboca al Segre després d'un recorregut de 57 km.

La millora dels accessos a aquesta peixera compartida entre municipis i recuperació de l’entorn d’aquesta sense actuar en la llera del riu és una de les actuacions significatives per posar en

3

MEMÒRIA valor la ruta del Mercaders. Tot i que intervenint en la mesura del possible es farà una selecció de vegetació que potenciï les espècies endèmiques, així com la interpretació d’aquests espais i l’accessibilitat amb seguretat a unes de les estructures més singulars d’arquitectura popular, a partir de les quals s’iniciava tot un procés de gestió i aprofitament de l’aigua cabdal en els entorns de secà on aquesta escasseja. Aquestes “rescloses” tenen associades gran varietat de petites infraestructures com aqüeductes, canals, séquies, hortes, basses, molins, etc. Que converteixen la proximitat al riu en autèntiques zones d’aprofitament hídric i desenvolupament socioeconòmic durant l’etapa preindustrial.

En aquest cas s’actuarà en una neteja de l’entorn sense accés a la llera afectada per la titularitat de l’ACA, així com tractaments d’eradicació de l’excés de vegetació en l’acondicionament de la zona d’acollida, baranes de protecció de l’espai i posada en valor i dignificació de l’element patrimonial. Amb l’objectiu d’aconseguir un punt de descans enmig de la ruta.

2. OBJECTIUS DE LES ACTUACIONS

El present Projecte té per objecte descriure i valorar les obres i instal·lacions necessàries per aconseguir els següents objectius:

• MILLORAR ELS ACCESSOS A LES PEIXERES. Per tal de poder incidir en una millorar estructural de les peixeres com a elements claus per comprendre el corb, cal prèviament ordenar l’accés a les mateixes. Els accessos pel progressiu despoblament de parcel·les han deixat pas a un creixement descontrolat de la vegetació fins al punt que en dificulta la seva preservació, ús i observació. Per aquest motiu s’arranjarà l’accés principal a l’element sense entrar en els límits de la llera del riu els quals requereixen una atenció mediambiental superior.

• RESTAURAR UNA ÀREA DEGRADADA. Incideix positivament en els aspectes de la conservació, l’ús públic i la revitalització i restauració dels vorals dels camins que transcorren al peu de la peixera.

• RECUPERAR ENTORN RURAL. Actuar sobre l’espai, de tal manera permeti recuperar l’entorn de la peixera.

• NOU RECURS INTERPRETATIU - TURÍSTIC Restaurar aquest entorn permetrà incloure una petita àrea de descans a enmig del recorregut la qual permetrà als usuaris de l’itinerari millorar la sensació de confort. Per altra banda la inclusió d’un element interpretatiu permetrà conèixer millor el funcionament dels sistemes hidràulics que giren entorn a les Peixeres, i en el cas concret de la Vall del Corb.

4

MEMÒRIA

3. JUSTIFICACIÓ DE LA SOLUCIÓ ADOPTADA La recuperació d’aquest espai representa un valor afegit al conjunt de municipis, perquè es recuperarà un entorn patrimonial rural amb el valor intrínsec que això implica, però a part es guanyarà un element més que explica i permet entendre millor les característiques de Sant Martí de Riucorb i Maldà i el paper cabdal que durant segles el curs de l’aigua i la gestió eficient d’aquest escàs recurs va jugar socioeconòmicament, així com els elements associats d’activitat econòmica que durant el seu funcionament implicava. A més a més, també permet als veïns recuperar part de la tradició dels pobles.

Per altra banda, la recuperació d’aquesta peixera permetrà incorporar un element més interpretatiu de cara a posar en valor la ruta dels Mercaders, ruta que es posarà en valor i que ressegueix el recorregut del riu Corb prestant atenció als elements de l’espai natural i edificis i altres construccions vinculades al patrimoni cultural que expliquen els aspectes singulars d’aquest atractiu territori, així com entendre el curs fluvial i la biodiversitat que és inherent en els secans i el territori. Per la recuperació d’aquest punt així com la restauració de les altres zones es realitza en forma de planificació racional i manteniment de l’entorn, tenint en compte les directrius existents en els diferents naturals i patrimonials.

4. GESTIÓ DE RESIDUS Els residus generats en obra es gestionaran d’acord amb la normativa vigent, amb la corresponent separació per reciclatge, minimització de volums, i recuperació de material dins la pròpia obra. Aquests es transportaran fins a un gestor de residus corresponent.

En compliment al Reial Decret la Llei 105/2008 , d’1 de febrer pel qual es regula la producció i gestió de residus de construcció i demolició, el contractista adjudicatari, posseïdor dels residus, haurà de presentar a la Direcció Facultativa de l’obra, un Pla de gestió dels residus, d’acord amb els capítols pressupostats al Projecte.

5. JUSTIFICACIÓ DE PREUS Els preus de maquinària, mà d’obra i materials s’han ajustat a la zona d’ubicació de l’obra. Per l’obtenció dels preus unitaris s’ha seguit el previst al Real Decreto Legislativo 3/2011, de 14 de noviembre, por el que se aprueba el texto refundido de la Ley de Contratos del Sector Público. S’ha utilitzat com a base de preus, els preus de referència unitaris de l’ITEC, en la seva anualitat 2016.

6. TERMINI D’EXECUCIÓ El termini d’execució previs per aquestes obres és de sis (6) mesos.

5

MEMÒRIA

7. BÉNS I DRETS AFECTATS S’afecten terrenys no urbanitzables dins del municipi.

Més concretament, els treballs es duran a terme a les finque cadastrals següents:

25164A003000200000GP Maldà

25164A003090190000GR Maldà

25244A001090030000JK SANT MARTI DE RIUCORB

6

MEMÒRIA

(La localització exacta de la peixera es marca amb un punt groc).

S’hauran de tramitar els corresponents permisos a les administracions que pertoquin.

7

MEMÒRIA

8. PRESSUPOST I DESCRIPCIÓ DE LES PARTIDES

PRESSUPOST Obra 01 Recuperació peixera compartida Preu Amidament Import Capítol 01 PEIXERA Esbrossada de plantes i herbes en interiors/exteriors, amb mitjans manuals, per a una alçària de brossa <= 150 1 K1RA16A7 m2 cm i càrrega sobre camió o contenidor 1,79 440,000 787,60 Neteja de plantes i herbes de parament vertical, aplicació de tractament herbicida i càrrega sobre camió 2 K1RA2135 m2 o contenidor 2,61 344,000 897,84

Aplicació d'herbicida residual per a superfícies de 500 3 KRLA5305 m2 m2, com a màxim, amb aparell manual de pressió 0,51 440,000 224,40 Partida alçada de reposició i manteniment d’elements necessaris, mitjançant mitjans manuals, per a la correcta interpretació dels elements paisatgístics i 5 K4GRZS5DB2 u mediambientals de l’element natural 1.150,00 1,000 1.150,00

6 4B12Zz1AEE m Placa de senyalització G115 1.419,00 1,000 1.419,00

Barana de barra d'acer, doblegada, ancorada a terra segons detall, amb acabat de protecció aturadora de 6 4B12Z1AEE m l'oxidació, ja aplicada. Inclosa col·locació. 35,00 20,000 700,00

5.178,84 Capítol 02 ZONA DE DESCANS Esbrossada de plantes i herbes en interiors/exteriors, amb mitjans manuals, per a una alçària de brossa <= 150 1 K1RA16A7 m2 cm i càrrega sobre camió o contenidor 1,29 30,000 38,70 Terraplenat i piconatge mecànics amb terres adequades, en tongades de fins a 25 cm, amb una 2 K225177A m3 compactació del 90% del PM 3,60 7,500 27,00 Aplicació d'herbicida residual per a superfícies de 500 3 KRLA5305 m2 m2, com a màxim, amb aparell manual de pressió 0,51 30,000 15,30 Paviment de granulat de pedra calcària de grandària màxima 5 a 12 mm i cares trencades, amb estesa i 4 F9A24210 m3 piconatge mecànics del material 37,58 3,000 112,74

Travessa de fusta natural de 10x20x200 cm, amb tractament fungicida, col·locada amb 4 ancoratges de 5 FQBB14C1 m barra d'acer de 70 cm clavada al terreny natural 45,00 22,000 990,00 Plantació d'arbre planifoli amb l'arrel nua, de 18 a 25 cm de perímetre de tronc a 1 m d'alçària (a partir del coll de l'arrel), excavació de clot de plantació de 100x100x60 cm amb mitjans mecànics, en un pendent inferior al 25 %, reblert del clot amb terra de l'excavació barrejada amb 6 KR61134B u un 10% de compost i primer reg 33,38 5,000 166,90 Col·locació de banc i taula de formigó colorejat. Inclosos 7 KQ131111 u replanteig i anivellament. 2.235,00 1,000 2.235,00

3.585,64 TOTAL PEIXERA+ZONA DE DESCANS 8.764,48 Benefici industrial 1.139,38 € Despeses 525,87 € Total 10.429,73 € IVA 2.190,24 € Total 12.619,97 €

8

MEMÒRIA

Aplicant els preus unitaris que figuren en els quadres de preus i amidaments resulta un pressupost d’execució material (PEM) de vuit mil set-cents seixanta-quatre euros i quaranta vuit cèntims (8.764,48 €)

El pressupost d’execució per contracte (PEC) és de dotze mil sis-cents dinou euros amb noranta-set cèntims (12.619,97€)

FINANÇAMENT: Aquesta operació es va presentar, i va estar seleccionada, a la convocatòria per a seleccionar operacions de les entitats locals susceptibles de cofinançament pel PO FEDER de Catalunya 2014-2020, eixos prioritaris 4 i 6, d’acord amb l’Ordre GAH/45/2016 de 7 de març (DOGC núm. 7078, de 14 de març). Per tant, el 50% de l’objecte d’aquets contracte es cofinançat pel Fons Europeu de Desenvolupament Regional (FEDER) de la Unió Europea, en el marc del programa operatiu FDER de Catalunya 2014-202, objectiu d’inversió en creixement i ocupació.

9. GALERIA D’IMATGES

9

MEMÒRIA

10. CONCLUSIONS i DATA Per tot l’exposat en els apartats anteriors, els autors d’aquest document consideren suficientment justificades les actuacions per tal que siguin compatibles amb el medi. Es considera que aquest Projecte és una eina de revitalització tant en l’apartat de patrimoni cultural com turístic del municipi de Sant Martí de Riucorb - Maldà.

10

MEMÒRIA

11

MEMÒRIA

Accessos Peixera Nalec, Urgell

11. ANTECEDENTS (Nalec)

Nalec està situat al vessant esquerre de la Vall del riu Corb, i limita amb els termes de Verdú, Vallbona de les Monges, Ciutadilla i Rocafort de Vallbona. A través de la C-14, està a una distància de 10 km de la capital de l'Urgell, Tàrrega. Les serres del seu sector sud separen les conques dels rius Corb i Maldanell. El terme té una forma allargassada en direcció nord-sud. La major part del seu terreny és accidentat i té uns desnivells que van des dels 600 m d'altitud als 440 m a les riberes de la vall. La major part del terme es dedica a l'agricultura, encara que hi ha una zona de bosc de pins i alguns terrenys erms. És un lloc de caça abundant, sobretot de conills, llebres i perdius. Els conreus propis d'aquestes terres de secà són els cereals, l'olivera, la vinya i l'ametller. Hi ha també una part de terres de regadiu al costat del riu dedicada a la vinya, als cereals i a les hortalisses.

Segons el Costumari Català de Joan Amades, a Nalec, un cop acabada la jornada de batuda del cereal a les eres, els joves pagesos dansaven el ball de les forques. Després de restar en l'oblit durant molts anys i gràcies a l'empenta del jovent del poble, el 2011 va ser recuperat i actualment es balla el dia de la festa major a la plaça de l'església. La tonada es fa a ritme del "Ball de Sant Ferriol" i consta de tres compassos.

El riu Corb és un afluent per l'esquerra del Segre que travessa les comarques de la Conca de Barberà, l'Urgell, Pla d'Urgell i el Segrià. El riu neix a una font del municipi de Rauric al peu de la carretera T-224 i segueix en direcció oest cap a Llorac i Vallfogona de Riucorb, on recull les aigües del riu Seniol. Continua cap a Guimerà, Ciutadilla, Nalec, Sant Martí de Maldà, Maldà i Belianes, on canvia de direcció i continua vers al nord; poc després es perd entre les vinyes i les oliveres. Prop de Bellpuig es retroba l'antic curs del riu, que, a través dels termes de Castellnou de Seana, el Poal, Linyola, Poal, Bellvís i Térmens, arriba fins a Vilanova de la Barca, on desemboca al Segre després d'un recorregut de 57 km.

La millora dels accessos a la peixera i recuperació de l’entorn d’aquestes sense actuar en la llera del riu és una de les actuacions significatives per posar en valor la ruta del Mercaders. Tot i que intervenint en la mesura del possible es farà una selecció de vegetació que potenciï les espècies endèmiques, així com la interpretació d’aquests espais i l’accessibilitat amb seguretat a unes de les estructures més singulars d’arquitectura popular, a partir de les quals s’iniciava tot un procés de gestió i aprofitament de l’aigua cabdal en els entorns de secà on aquesta escasseja. Aquestes “rescloses” tenen associades gran varietat de petites infraestructures com aqüeductes, canals, séquies, hortes, basses, molins, etc. Que converteixen la proximitat al riu en autèntiques zones d’aprofitament hídric i desenvolupament socioeconòmic durant l’etapa preindustrial.

En aquest cas s’actuarà en una neteja de l’entorn sense accés a la llera afectada per la titularitat de l’ACA, així com tractaments d’eradicació de l’excés de vegetació en l’acondicionament de la zona d’acollida, baranes de protecció de l’espai i posada en valor i

12

MEMÒRIA dignificació de l’element patrimonial. Amb l’objectiu d’aconseguir un punt de descans enmig de la ruta.

12. OBJECTIUS DE LES ACTUACIONS

El present Projecte té per objecte descriure i valorar les obres i instal·lacions necessàries per aconseguir els següents objectius:

• MILLORAR ELS ACCESSOS A LES PEIXERES. Per tal de poder incidir en una millorar estructural de les peixeres com a elements claus per comprendre el corb, cal prèviament ordenar l’accés a les mateixes. Els accessos pel progressiu despoblament de parcel·les han deixat pas a un creixement descontrolat de la vegetació fins al punt que en dificulta la seva preservació, ús i observació. Per aquest motiu s’arranjarà l’accés principal a l’element sense entrar en els límits de la llera del riu els quals requereixen una atenció mediambiental superior.

• RESTAURAR UNA ÀREA DEGRADADA. Incideix positivament en els aspectes de la conservació, l’ús públic i la revitalització i restauració dels vorals dels camins que transcorren al peu de la peixera.

• RECUPERAR ENTORN RURAL. Actuar sobre l’espai, de tal manera permeti recuperar l’entorn de la peixera.

• NOU RECURS INTERPRETATIU - TURÍSTIC Restaurar aquest entorn permetrà incloure una petita àrea de descans a enmig del recorregut la qual permetrà als usuaris de l’itinerari millorar la sensació de confort. Per altra banda la inclusió d’un element interpretatiu permetrà conèixer millor el funcionament dels sistemes hidràulics que giren entorn a les Peixeres, i en el cas concret de la Vall del Corb.

13. JUSTIFICACIÓ DE LA SOLUCIÓ ADOPTADA La recuperació d’aquest espai representa un valor afegit al municipi, perquè es recuperarà un entorn patrimonial rural amb el valor intrínsec que això implica, però a part es guanyarà un element més que explica i permet entendre millor les característiques del Nalec i el paper cabdal que durant segles el curs de l’aigua i la gestió eficient d’aquest escàs recurs va jugar socioeconòmicament, així com els elements associats d’activitat econòmica que durant el seu funcionament implicava. A més a més, també permet als veïns recuperar part de la tradició del poble.

Per altra banda, la recuperació d’aquesta peixera permetrà incorporar un element més interpretatiu de cara a posar en valor la ruta dels Mercaders, ruta que es posarà en

13

MEMÒRIA valor i que ressegueix el recorregut del riu Corb prestant atenció als elements de l’espai natural i edificis i altres construccions vinculades al patrimoni cultural que expliquen els aspectes singulars d’aquest atractiu territori, així com entendre el curs fluvial i la biodiversitat que és inherent en els secans i el territori. Per la recuperació d’aquest punt així com la restauració de les altres zones es realitza en forma de planificació racional i manteniment de l’entorn, tenint en compte les directrius existents en els diferents naturals i patrimonials.

14. GESTIÓ DE RESIDUS Els residus generats en obra es gestionaran d’acord amb la normativa vigent, amb la corresponent separació per reciclatge, minimització de volums, i recuperació de material dins la pròpia obra. Aquests es transportaran fins a un gestor de residus corresponent.

En compliment al Reial Decret la Llei 105/2008 , d’1 de febrer pel qual es regula la producció i gestió de residus de construcció i demolició, el contractista adjudicatari, posseïdor dels residus, haurà de presentar a la Direcció Facultativa de l’obra, un Pla de gestió dels residus, d’acord amb els capítols pressupostats al Projecte.

15. JUSTIFICACIÓ DE PREUS Els preus de maquinària, mà d’obra i materials s’han ajustat a la zona d’ubicació de l’obra. Per l’obtenció dels preus unitaris s’ha seguit el previst al Real Decreto Legislativo 3/2011, de 14 de noviembre, por el que se aprueba el texto refundido de la Ley de Contratos del Sector Público. S’ha utilitzat com a base de preus, els preus de referència unitaris de l’ITEC, en la seva anualitat 2016.

16. TERMINI D’EXECUCIÓ El termini d’execució previs per aquestes obres és de sis (6) mesos.

17. BÉNS I DRETS AFECTATS S’afecten terrenys no urbanitzables dins del municipi.

Més concretament, els treballs es duran a terme a les finque cadastrals següents:

25183A001090230000ZY

25183A001090220000ZB

25086A003090160000ZM

14

MEMÒRIA

15

MEMÒRIA

(La localització exacta de la peixera es marca amb un punt groc).

S’hauran de tramitar els corresponents permisos a les administracions que pertoquin.

16

MEMÒRIA

18. PRESSUPOST I DESCRIPCIÓ DE LES PARTIDES

Recuperació Peixera de Nalec_20160607

PRESSUPOST

Preu Amidament Import

Obra 01 Recuperació peixera Nalec Capítol 01 PEIXERA Esbrossada de plantes i herbes en interiors/exteriors, amb mitjans manuals, per a una alçària de brossa <= 150 cm i càrrega sobre 1 K1RA16A7 m2 camió o contenidor 1,79 280,000 501,20 Neteja de plantes i herbes de parament vertical, aplicació de tractament herbicida i càrrega sobre camió o contenidor. Amb arrencada d'arbres si fos 2 K1RA2135 m2 necessari. 2,61 210,000 548,10 Aplicació d'herbicida residual per a superfícies de 500 m2, com a màxim, amb aparell manual de 3 KRLA5305 m2 pressió 0,51 280,000 142,80

6 4B12Zz1AEE m Placa de senyalització E15 1.130,00 1,000 1.130,00 Barana de barra d'acer, doblegada, ancorada a terra segons detall, amb acabat de protecció aturadora de l'oxidació, 6 4B12Z1AEE m ja aplicada. Inclosa col·locació. 35,00 22,000 770,00 3.092,10

TOTAL PEIXERA 3.092,10 Benefici industrial 401,97 €

Despeses 185,53 € Total 3.679,60 €

IVA 772,72 €

17

MEMÒRIA

Total 4.452,31 €

Aplicant els preus unitaris que figuren en els quadres de preus i amidaments resulta un pressupost d’execució material (PEM) de tres mil noranta-dos euros i deu cèntims (3.092,10 €)

El pressupost d’execució per contracte (PEC) és quatre mil quatre-cents cinquanta-dos euros i trenta-un cèntims (4.452,31 €)

FINANÇAMENT: Aquesta operació es va presentar, i va estar seleccionada, a la convocatòria per a seleccionar operacions de les entitats locals susceptibles de cofinançament pel PO FEDER de Catalunya 2014-2020, eixos prioritaris 4 i 6, d’acord amb l’Ordre GAH/45/2016 de 7 de març (DOGC núm. 7078, de 14 de març). Per tant, el 50% de l’objecte d’aquets contracte es cofinançat pel Fons Europeu de Desenvolupament Regional (FEDER) de la Unió Europea, en el marc del programa operatiu FDER de Catalunya 2014-202, objectiu d’inversió en creixement i ocupació.

19. GALERIA D’IMATGES

18

MEMÒRIA

20. CONCLUSIONS i DATA Per tot l’exposat en els apartats anteriors, els autors d’aquest document consideren suficientment justificades les actuacions per tal que siguin compatibles amb el medi. Es considera que aquest Projecte és una eina de revitalització tant en l’apartat de patrimoni cultural com turístic del municipi de Nalec.

A , maig de 2.018 (ii)

Redactor del Projecte:

ianua arquitectures, s.c.p.

Xavier Solans i Lugones

Núria Laplaza i Faidella

Mercè Manonelles i Montero

19