2 Peixeres Compartida Sant Martí De Riucorb-Maldà+Nalec 2019

Total Page:16

File Type:pdf, Size:1020Kb

2 Peixeres Compartida Sant Martí De Riucorb-Maldà+Nalec 2019 MEMÒRIA MEMÒRIA VALORADA Accessos Peixera compartida Sant Martí de Riucorb - Maldà, Urgell Accessos Peixera Nalec, Urgell Maig, 2018 (ii) Ajuntament de Nalec Ajuntament de Sant Martí Ajuntament de Maldà de Riucorb 1 MEMÒRIA Índex Peixera compartida Sant Martí de Riucorb 1. ANTECEDENTS ................................................................................................................... 3 2. OBJECTIUS DE LES ACTUACIONS........................................................................................ 4 3. JUSTIFICACIÓ DE LA SOLUCIÓ ADOPTADA ........................................................................ 5 4. GESTIÓ DE RESIDUS ........................................................................................................... 5 5. JUSTIFICACIÓ DE PREUS ..................................................................................................... 5 6. TERMINI D’EXECUCIÓ ........................................................................................................ 5 7. BÉNS I DRETS AFECTATS .................................................................................................... 6 8. PRESSUPOST I DESCRIPCIÓ DE LES PARTIDES ................................................................... 8 9. GALERIA D’IMATGES .......................................................................................................... 9 10. CONCLUSIONS i DATA ...................................................................................................... 10 Índex Accessos Peixera Nalec 11. ANTECEDENTS (Nalec) .................................................................................................12 12. OBJECTIUS DE LES ACTUACIONS...................................................................................... 13 13. JUSTIFICACIÓ DE LA SOLUCIÓ ADOPTADA ...................................................................... 13 14. GESTIÓ DE RESIDUS ......................................................................................................... 14 15. JUSTIFICACIÓ DE PREUS ................................................................................................... 14 16. TERMINI D’EXECUCIÓ ...................................................................................................... 14 17. BÉNS I DRETS AFECTATS .................................................................................................. 14 18. PRESSUPOST I DESCRIPCIÓ DE LES PARTIDES ................................................................. 17 19. GALERIA D’IMATGES ........................................................................................................ 18 20. CONCLUSIONS i DATA ...................................................................................................... 19 2 MEMÒRIA Accessos Peixera compartida Sant Martí de Riucorb - Maldà, Urgell 1. ANTECEDENTS (Sant Martí de Riucorb) Sant Martí de Maldà és un nucli de població cap del municipi de Sant Martí de Riucorb, a la comarca de l'Urgell. El terme municipal comprèn la vila de Sant Martí de Maldà, cap del municipi, i els nuclis de Rocafort de Vallbona, Llorenç de Rocafort (o de Vallbona) i el Vilet. La població de Sant Martí és al costat del riu Corb, en una petita serra de 417 m que domina la vall. Les terres de conreu es destinen a cereals, oliveres, vinya i ametllers. El terme formà part de la baronia d'Anglesola i després de la de Bellpuig. L'estructura del poble neix del nucli del castell, la part més antiga del poble té un traçat urbanístic irregular que s'adapta a un terreny lleugerament costerut. Entre els carrers més antics hi distingim els portals medievals de l'antiga vila closa de St. Martí de Maldà. La història de Sant Martí de Maldà va anar marcada per la del seu castell. A la part alta del poble, vora la que encara s'anomena plaça del castell, se'n guarden algunes restes com el graner i la capella d'origen romànic molt transformada. El castell està documentat des dels inicis del s. XIII. Limita al nord amb Preixana, al nord-est amb Verdú, a l'est amb Nalec, al sud amb Vallbona de les Monges i a l'oest amb Belianes i Maldà. El terme de Maldà, a la Vall del Corb, limita al nord amb Belianes i Sant Martí de Riucorb; a l'est, amb Vallbona de les Monges i els Omells de na Gaia; al sud, amb l'Espluga Calba i els Omellons, i a l'oest, amb Arbeca. Maldà està situat a la riba esquerra del Riu Corb. Per la part meridional és molt accidentat i en les fondalades del Maldanell i el Riu Corb es troben les millors terres de conreu, especialment de regadiu. El Maldanell, afluent del Riu Corb per l'esquerra, travessa el terme per la part N i en direcció E-W; quan porta aigua recull les de la conca formada per les serres que formen la divisòria d'aigües del terme de Passanant, des del poble de Belltall i de la serra del Tallat pel seu sector ponentí. El riu Corb és un afluent per l'esquerra del Segre que travessa les comarques de la Conca de Barberà, l'Urgell, Pla d'Urgell i el Segrià. El riu neix a una font del municipi de Rauric al peu de la carretera T-224 i segueix en direcció oest cap a Llorac i Vallfogona de Riucorb, on recull les aigües del riu Seniol. Continua cap a Guimerà, Ciutadilla, Nalec, Sant Martí de Maldà, Maldà i Belianes, on canvia de direcció i continua vers al nord; poc després es perd entre les vinyes i les oliveres. Prop de Bellpuig es retroba l'antic curs del riu, que, a través dels termes de Castellnou de Seana, el Poal, Linyola, Poal, Bellvís i Térmens, arriba fins a Vilanova de la Barca, on desemboca al Segre després d'un recorregut de 57 km. La millora dels accessos a aquesta peixera compartida entre municipis i recuperació de l’entorn d’aquesta sense actuar en la llera del riu és una de les actuacions significatives per posar en 3 MEMÒRIA valor la ruta del Mercaders. Tot i que intervenint en la mesura del possible es farà una selecció de vegetació que potenciï les espècies endèmiques, així com la interpretació d’aquests espais i l’accessibilitat amb seguretat a unes de les estructures més singulars d’arquitectura popular, a partir de les quals s’iniciava tot un procés de gestió i aprofitament de l’aigua cabdal en els entorns de secà on aquesta escasseja. Aquestes “rescloses” tenen associades gran varietat de petites infraestructures com aqüeductes, canals, séquies, hortes, basses, molins, etc. Que converteixen la proximitat al riu en autèntiques zones d’aprofitament hídric i desenvolupament socioeconòmic durant l’etapa preindustrial. En aquest cas s’actuarà en una neteja de l’entorn sense accés a la llera afectada per la titularitat de l’ACA, així com tractaments d’eradicació de l’excés de vegetació en l’acondicionament de la zona d’acollida, baranes de protecció de l’espai i posada en valor i dignificació de l’element patrimonial. Amb l’objectiu d’aconseguir un punt de descans enmig de la ruta. 2. OBJECTIUS DE LES ACTUACIONS El present Projecte té per objecte descriure i valorar les obres i instal·lacions necessàries per aconseguir els següents objectius: • MILLORAR ELS ACCESSOS A LES PEIXERES. Per tal de poder incidir en una millorar estructural de les peixeres com a elements claus per comprendre el corb, cal prèviament ordenar l’accés a les mateixes. Els accessos pel progressiu despoblament de parcel·les han deixat pas a un creixement descontrolat de la vegetació fins al punt que en dificulta la seva preservació, ús i observació. Per aquest motiu s’arranjarà l’accés principal a l’element sense entrar en els límits de la llera del riu els quals requereixen una atenció mediambiental superior. • RESTAURAR UNA ÀREA DEGRADADA. Incideix positivament en els aspectes de la conservació, l’ús públic i la revitalització i restauració dels vorals dels camins que transcorren al peu de la peixera. • RECUPERAR ENTORN RURAL. Actuar sobre l’espai, de tal manera permeti recuperar l’entorn de la peixera. • NOU RECURS INTERPRETATIU - TURÍSTIC Restaurar aquest entorn permetrà incloure una petita àrea de descans a enmig del recorregut la qual permetrà als usuaris de l’itinerari millorar la sensació de confort. Per altra banda la inclusió d’un element interpretatiu permetrà conèixer millor el funcionament dels sistemes hidràulics que giren entorn a les Peixeres, i en el cas concret de la Vall del Corb. 4 MEMÒRIA 3. JUSTIFICACIÓ DE LA SOLUCIÓ ADOPTADA La recuperació d’aquest espai representa un valor afegit al conjunt de municipis, perquè es recuperarà un entorn patrimonial rural amb el valor intrínsec que això implica, però a part es guanyarà un element més que explica i permet entendre millor les característiques de Sant Martí de Riucorb i Maldà i el paper cabdal que durant segles el curs de l’aigua i la gestió eficient d’aquest escàs recurs va jugar socioeconòmicament, així com els elements associats d’activitat econòmica que durant el seu funcionament implicava. A més a més, també permet als veïns recuperar part de la tradició dels pobles. Per altra banda, la recuperació d’aquesta peixera permetrà incorporar un element més interpretatiu de cara a posar en valor la ruta dels Mercaders, ruta que es posarà en valor i que ressegueix el recorregut del riu Corb prestant atenció als elements de l’espai natural i edificis i altres construccions vinculades al patrimoni cultural que expliquen els aspectes singulars d’aquest atractiu territori, així com entendre el curs fluvial i la biodiversitat que és inherent en els secans i el territori. Per la recuperació d’aquest punt així com la restauració de les altres zones es realitza en forma de planificació racional i manteniment de l’entorn,
Recommended publications
  • P.I.L. Al·Legacions 2013-2014
    ANNEX 2 PLA D'ARRENDAMENTS I SUBMINISTRAMENTS COMARCA MUNICIPI ENTITAT SUBVENCIÓ DIPUTACIÓ 2013 Alt Urgell Alàs i Cerc Ajuntament d'Alàs i Cerc 3.710,94 € Alt Urgell Arsèguel Ajuntament d'Arsèguel 2.453,48 € Alt Urgell Bassella Ajuntament de Bassella 4.086,40 € Alt Urgell Cabó Ajuntament de Cabó 2.880,31 € Alt Urgell Cava Ajuntament de Cava 2.734,87 € Alt Urgell Coll de Nargó Ajuntament de Coll de Nargó 3.972,55 € Alt Urgell Estamariu Ajuntament d'Estamariu 2.307,31 € Alt Urgell Fígols i Alinyà Ajuntament de Fígols i Alinyà 3.438,23 € Alt Urgell Josa i Tuixén Ajuntament de Josa i Tuixén 2.670,21 € Alt Urgell Josa i Tuixén E.M.D. de Josa de Cadí 750,00 € Alt Urgell Montferrer i Castellbò Ajuntament de Montferrer i Castellbò 7.751,42 € Alt Urgell Montferrer i Castellbò E.M.D. de Vila i Vall de Castellbò 825,00 € Alt Urgell Oliana Ajuntament d'Oliana 3.628,16 € Alt Urgell Organyà Ajuntament d'Organyà 2.673,62 € Alt Urgell Peramola Ajuntament de Peramola 3.327,99 € Alt Urgell Pont de Bar Ajuntament del Pont de Bar 3.764,16 € Alt Urgell Ribera d'Urgellet Ajuntament de Ribera d'Urgellet 5.137,66 € Alt Urgell Seu d'Urgell Ajuntament de la Seu d'Urgell 9.799,63 € Alt Urgell Valls d'Aguilar Ajuntament de les Valls d'Aguilar 4.873,37 € Alt Urgell Valls d'Aguilar E.M.D. de la Guàrdia d'Ares 750,00 € Alt Urgell Valls d'Aguilar E.M.D. de Taús 750,00 € Alt Urgell Valls de Valira Ajuntament de les Valls de Valira 5.927,50 € Alt Urgell Valls de Valira E.M.D.
    [Show full text]
  • L'urgell 1.- Recursos Turístics 2.- Productes Turístics 1.- Recursos Turístics
    Inventari Turístic. L'URGELL 1.- RECURSOS TURÍSTICS 2.- PRODUCTES TURÍSTICS 1.- RECURSOS TURÍSTICS TIPOLOGIA DE TURISME RECURSOS TURÍSTICS LOCALITZACIÓ NATURA/ESPAIS NATURALS Anglesola - Vilagrassa NATURA/ESPAIS NATURALS Granyena NATURA/ESPAIS NATURALS Plans de Sió NATURA/ESPAIS NATURALS Secans de Belianes - Preixana NATURA/ESPAIS NATURALS Serra de Bellmunt- Almenara NATURA/ESPAIS NATURALS Valls del Sió-Llobregós NATURA / AIGUA Barranc de la Figuerosa Tàrrega NATURA / AIGUA Coladors de Boldú La Fuliola NATURA / AIGUA Llacuna de Claravalls Tàrrega NATURA / AIGUA Salades de Conill Ossó de Sió, Tàrrega NATURA/FAMILIAR Parc de la Font Vella Maldà NATURA/FAMILIAR Parc de Montalbà Preixana NATURA/GEOLOGIA Pedreres del Talladell El Talladell CULTURA/ARQUEOLOGIA/BRONZE FINAL Necròpolis d'Almenara Almenara Alta CULTURA/ARQUEOLOGIA/IBERS Poblat ibèric dels Estinclells Verdú CULTURA/ARQUEOLOGIA/IBERS Poblat ibèric del Molí d'Espígol Tornabous CULTURA/ARQUEOLOGIA/ROMÀ Vil·la romana dels Reguers Puigverd d'Agramunt CULTURA/ARQUEOLOGIA/ROMÀ necròpolis romana Nalec CULTURAL / RELIGIÓS/ROMÀNIC Església de Santa Maria Agramunt CULTURA/RELIGIÓS/ROMÀNIC Església de Sant Pere Castellnou d'Ossó CULTURA/RELIGIÓS/ROMÀNIC Església de Sant Pere Maldà CULTURA/RELIGIÓS/ROMÀNIC Església de la Mare de Déu del Remei Ossó de Sió CULTURA/RELIGIÓS/ROMÀNIC Ermita de Sant Miquel Puigverd d'Agramunt CULTURA/RELIGIÓS/ROMÀNIC Església de Sant Gil Riudovelles CULTURA/RELIGIÓS/ROMÀNIC-GÒTIC-SXIX/CISTER Ermita de la Mare de Déu del Pedregal El Talladell CULTURA/RELIGIÓS/ROMÀNIC-XVIII
    [Show full text]
  • The Catalan Wine Sector Index
    The catalan wine sector Index The catalan wine sector ............................................... 4 Designation of Origin Cava ............................................... 8 Designation of Origin Alella ............................................... 10 Designation of Origin Catalunya ........................................ 12 Designation of Origin Costers del Segre ............................ 14 Designation of Origin Pla de Bages ................................... 16 Designation of Origin Montsant .......................................... 18 Designation of Origin Terra Alta .......................................... 20 Designation of Origin Tarragona ......................................... 23 Designation of Origin Empordà .......................................... 25 Designation of Origin Penedès ........................................... 27 Qualified Designation of Origin Priorat ................................... 30 Designation of Origin Conca de Barberà ............................ 33 2 With an annual turnover of almost €1.2 Bn, wine is the third-largest agri-food sector in Catalonia. The catalan wine sector Wine culture, tradition and landscape are such an inherent part of Catalonia’s history that it has become a symbol of our nation. The Greek and Roman civilisations brought vine-growing to the Mediterranean. Since then, vines, vineyards, wineries and wines have been part of our history. Industry The Catalan wine sector has a very robust and competitive structure with over 600 bottling wi- neries, 8,359 winemakers,
    [Show full text]
  • Secans De Belianes - Preixana
    Pla de Gestió i Pla Especial dels Espais Naturals Protegits de la Plana de Lleida VOLUM 01. Memòria descriptiva FITXA 34. HÀBITATS I USOS DEL SÒL SECANS DE BELIANES - PREIXANA Vegetació natural 0,8% Conreus herbacis 70,0% Conreus llenyosos 28,7% Altres usos 0,5% Pràcticament la totalitat de l’ENP dels Secans de Belianes – Preixana està dedicada al conreu agrícola. Mentre que la part nord i central de l’espai, al marge esquerre del canal d’Urgell, està ocupada pels conreus herbacis extensius (70%), el terç sud s’empra per als conreus llenyosos tradicionals (28,7%). Aquests últims estan constituïts aproximadament en parts iguals per conreus de fruita seca (ametllers) i d’olivera. A més, hi ha certa presència de vinya i conreus de fruiters. La vegetació natural és pràcticament inexistent dins l’ENP. Tan sols han romàs 51 ha no conreades, que suposen menys de l’1% del total de l’espai protegit. Al sud apareixen àrees aïllades de pinedes de pi blanc amb sotabosc de brolles calcícoles o amb sotabosc de màquies i garrigues, així com brolles de romaní amb foixarda. Al tram sud del riu Corb existeixen també petites superfícies de bosc de ribera (HIC 92A0). HÀBITAT SUPERFÍCIE HÀBITAT % TOTAL ENP Brolles de romaní amb foixarda 14,99 0,23 Pinedes pi blanc amb sotabosc de brolles calcícoles 7,15 0,11 Pinedes pi blanc amb sotabosc de màquies/garrigues 25,69 0,39 Freixenedes de terra baixa 1,76 0,03 Canyissars 1,47 0,02 Conreus herbacis extensius de regadiu 18,39 0,28 Conreus herbacis extensius de secà 4.545,96 69,67 Fruiterars alts de secà 1.788,14 27,40 Fruiterars de regadiu 19,92 0,31 Vinyes 66,58 1,02 Grans parcs i jardins 8,62 0,13 Pedreres, explotacions d’àrids i runam 21,75 0,33 Àrees urbanes i industrials 4,08 0,06 Basses d’aigua dolça artificials 0,64 0,01 95 Pla de Gestió i Pla Especial dels Espais Naturals Protegits de la Plana de Lleida VOLUM 01.
    [Show full text]
  • El Patrimoni Industrial De L’Urgell
    E L PATRIMONI INDUSTRIAL DE L’URGELL Carles García Hermosilla Roger Costa i Solé EL PATRIMONI INDUSTRIAL DE L’URGELL Ponència Les restes de patrimoni industrial de la comar- als nous temps, i per una altra apareixen les ca de l’Urgell no per menys nombroses que farineres modernes, com la farinera Balcells Carles les d’altres indrets de més tradició industrial de Tàrrega, edifici de gust modernista de l’any García Hermosilla de Catalunya són menys importants o manca- 1921 que va funcionar fins a la dècada dels Llicenciat en des d’interès. Al contrari, hom pot trobar en seixanta. Geografia i Història. aquest territori un remarcable conjunt patrimo- L’altre gran sector industrial de tradició és l’oli, Universitat nial en l’àmbit industrial que volem recordar igualment relacionat amb la producció olivera de Barcelona en aquest article de la mateixa manera que ho dels voltants. Eren abundants a la nostra co- Roger vam fer en la ponència que es troba en l’ori- marca els molins d’oli principalment al sud, Costa i Solé gen d’aquest text. Aquest conjunt va des de però no únicament, ja que Tàrrega comptava Llicenciat en les grans infrastructures a d’altres de més pe- també amb un bon nombre molins durant el Geografia i Història. tites però no per això menys significatives, des segle XIX. De totes maneres és a Belianes on Universitat de la indústria tradicional de transformació de la producció d’oli tenia més importància i on de Barcelona productes agrícoles com els molins de farina i encara queden les restes espectaculars d’un oli fins a les indústries transformadores mo- antic molí.
    [Show full text]
  • Els Pous De Gel De La Comarca De L'urgell
    URTX ELS POUS DE GEL DE LA COMARCA DE L’URGELL: UN INVENTARI PRELIMINAR Òscar Escala Abad, Joel Minguell Clota, Andreu Moya i Garra, Enric Tartera Bieto i Ares Vidal Aixalà Iltirta Arqueologia SL Anna Colet Marcé i Oriol Saula Briansó, Museu Comarcal de l’Urgell -Tàrrega (MCUT) URTX 9 ELS POUS DE GEL DE LA COMARCA DE L’URGELL: UN INVENTARI PRELIMINAR Abstract Las raíces de este proyecto se encuentran en las intervenciones arqueológicas realizadas en el pozo de hielo de Tàrrega, como un intento de compilar el conocimiento desigual que se tiene en estos momentos de algunos casos particulares, además de ampliar, a nivel comarcal, la información existentes sobre éstas estas estructuras. Este trabajo ha sido coordinado desde el Museu Comarcal de l’Urgell-Tàrrega (MCUT) y realizado gracias a una subvención del Inventari del Patrimoni Etnològic de Catalunya (IPEC). Las tareas de campo han sido ejecutadas por técnicos de la empresa Iltirta Arqueologia SL. El trabajo que se presenta no es un estudio definitivo, sino más bien se trata de un estado de la cuestión que sirve de punto de partida para plantear futuras intervenciones sobre estos elementos patrimoniales tan característicos. This project came about through the archaeological work on the ice well in Tàrrega. It is designed as a measure to unify the unequal knowledge there is about some specific cases, as well as to extend the information available about this kind of structure at the district level. This work has been possible thanks to a grant from the Inventari del Patrimoni Etnològic de Catalunya (IPEC).
    [Show full text]
  • Actes Dont La Publication Est Une Condition De Leur Applicabilité)
    30 . 9 . 88 Journal officiel des Communautés européennes N0 L 270/ 1 I (Actes dont la publication est une condition de leur applicabilité) RÈGLEMENT (CEE) N° 2984/88 DE LA COMMISSION du 21 septembre 1988 fixant les rendements en olives et en huile pour la campagne 1987/1988 en Italie, en Espagne et au Portugal LA COMMISSION DES COMMUNAUTÉS EUROPÉENNES, considérant que, compte tenu des donnees reçues, il y a lieu de fixer les rendements en Italie, en Espagne et au vu le traité instituant la Communauté économique euro­ Portugal comme indiqué en annexe I ; péenne, considérant que les mesures prévues au présent règlement sont conformes à l'avis du comité de gestion des matières vu le règlement n0 136/66/CEE du Conseil, du 22 grasses, septembre 1966, portant établissement d'une organisation commune des marchés dans le secteur des matières grasses ('), modifié en dernier lieu par le règlement (CEE) A ARRÊTÉ LE PRESENT REGLEMENT : n0 2210/88 (2), vu le règlement (CEE) n0 2261 /84 du Conseil , du 17 Article premier juillet 1984, arrêtant les règles générales relatives à l'octroi de l'aide à la production d'huile d'olive , et aux organisa­ 1 . En Italie, en Espagne et au Portugal, pour la tions de producteurs (3), modifié en dernier lieu par le campagne 1987/ 1988 , les rendements en olives et en règlement (CEE) n° 892/88 (4), et notamment son article huile ainsi que les zones de production y afférentes sont 19 , fixés à l'annexe I. 2 . La délimitation des zones de production fait l'objet considérant que, aux fins de l'octroi de l'aide à la produc­ de l'annexe II .
    [Show full text]
  • Engthening of Natural and Cultural Resources from the Land • Creation of Networks and Cooperative Models
    Dry-stone hut (Associació Leader de Ponent) Associació Leader de Ponent Area: Pla d’Urgell: Barbens, Bell-lloc d’Urgell, Bellvís, Castellnou de Seana, Fondarella, 2 Golmés, Ivars d’Urgell, Linyola, Miralcamp, Mollerussa, el Palau d’Anglesola, el Poal, 2.233,70 km Sidamon, Torregrossa, Vilanova de Bellpuig and Vila-sana. Population: Urgell: Agramunt, Anglesola, Belianes, Bellpuig, Castellserà, Ciutadilla, la Fuliola, Gui- merà, Maldà, Nalec, els Omells de na Gaia, Ossó de Sió, Preixana, Puigverd d’Agramunt, 103.581 inhabitants Sant Martí de Riucorb, Tàrrega, Tornabous, Vallbona de les Monges, Verdú and Vilagras- Population density: sa. 46,37 inhab./km2 Garrigues: l’Albagés, l’Albi, Arbeca, Bellaguarda, les Borges Blanques, Bovera, Castell- dans, Cervià de les Garrigues, el Cogul, l’Espluga Calba, la Floresta, Fulleda, la Grana- Number of municipalities: della, Granyena de les Garrigues, Juncosa, Juneda, els Omellons, la Pobla de Cérvoles, 74 municipalities Puiggròs, el Soleràs, Tarrés, els Torms, el Vilosell and Vinaixa. Segrià: Aitona, els Alamús, Alcanó, Alfés, Almatret, Aspa, la Granja d’Escarp, Llardecans, Maials, Massalcoreig, Sarroca de Lleida, Seròs, Sunyer and Torrebesses. The Territory Contact details Associació Leader de Ponent works in a very diverse territory made up by the regions of Pla d’Urgell, L’Urgell, Les Garrigues and Segrià (South). This region is located within the Offices vast extension of Catalan Central Depression, and it is characterised by gentle relieves and horizontal landscape; occupied by irrigated and non-irrigated cultivations; among which the Pla d’Urgell Regional Council fruit trees and olive trees stand out. This homogeneous relief, which mainly takes up the Urgell plain in the North, becomes steep in the South and South-East areas, where one can guess the C.
    [Show full text]
  • LA FULIOLA I BOLDÚ NÚMERO 99
    LA FULIOLA i BOLDÚ MARÇ 2005 NÚMERO PREU: 3 E 99 Nevada sumari 28 pàgines PORTADA HISTÒRIES DE LA FULIOLA I BOLDÚ PÀGINA DE LES ENTITATS - La Fuliola. Segle XIII - Àguedes 2005 pàg. 17 pàg. 9 DOSSIER PÀGINA DE L'ATENEU - Que passa amb les drogues? - Cicle de cinema de Peter Sellers pàg. 18 a 19 ECO-CONSELLS - Conducció ecològica pàg. 20 D'AQUÍ I DE FORA - El manifest de Vallbona de les Monges. Per un canal Segarra - Any Dalí: sortida a Figueres i Garrigues per al segle XXI. - Nevada Port Lligat pàg. 21 a 22 - Conferència sobre l'alimentació pàg. 1 CULTURA - Botiga Comerç Just EDITORIAL - Cursa del pavo - Any Hans Christian Andersen - Recital poemes Pable Neruda pàg. 23 a 24 - De temes per comentar... - Acte cloenda 25è aniversari pàg. 3 - Assamblea general ELS CONTES DE L'ESPARVER TRIBUNA - D'interés pels socis pàg. 10 a 12 - Aus nocturnes (II) - La residència pública pàg. 25 a 26 pàg. 4 ACTUALITAT LA LLUFA LA FULLA PELS NENS - L'associació de les festes del Segar i Batre rep els premis Culturàlia. - Segrest! - Festes Segar i Batre - Carnestoltes 2005 - Mega Assemblea - Entrevista a una pagès - Resultat referèndum constitució - Referèndum europeu: éxit de participació. - Entrevista Europea pàg. 27 - Comentari per a llegir el dia - Comencen les obres de la del ball de bastons residència CONTRAPORTADA pàg. 5 a 8 pàg. 13 a 16 - Racó de poesia pàg. 28 ( )ACPC Número 99 Març 2005 Membre de l'Associació Catalana Època segona - Any XXI de la Premsa Comarcal Edita: Premi Humbert Torres 1990 Amb la col·laboració de: Junta de Govern Generalitat de Catalunya Presidenta: Anna M.
    [Show full text]
  • Sin Título-11
    URTX D E VIES ANTIGUES A CAMINS RALS Ramon Cardona i Colell 7 DE VIES ANTIGUES A CAMINS RALS Ramon 1. INTRODUCCIÓ configurada abans de la guerra civil 3. Per tant Cardona i Colell veiem com el record dels camins de sempre L'actual xarxa viària del Solsonès, a l'igual que difícilment pot haver quedat esborrat. Arqueòleg. la d'altres comarques, és molt recent. Els tes- Responsable de la timonis orals que ens parlen dels antics ca- Aquests darrers anys hem tingut l'oportunitat Secció d'Arqueologia mins, de les carrerades i fires de bestiar, la d'investigar amb profunditat dins de la Secció del Centre d'Estudis cartografia, la toponímia, les diverses notícies d'Arqueologia del Centre d'Estudis Lacetans Lacetans de Solsona històriques ens poden donar informació enca- de Solsona alguns dels camins de la zona oest ra dels camins de tota la vida, que reculen fins de la comarca. Això ha estat possible gràcies al món medieval i alguns fins a la prehistòria. als treballs arqueològis que s'estan duent a En una comarca on les comunicacions sem- terme des del 1996 al jaciment del Camp dels pre han estat difícils i on han estat sempre de Moros de la Codina (Pinell), des del 1997 al l'interès comú conservar els camins per les jaciment ibèric de Sant Esteve d'Olius, i també mateixes condicions del terreny, el seu traçat a recents prospeccions arqueològiques en ha patit poques variacions d'importància al llarg obres de millora i adequació de carreteres, de la història. Considerant a més l'estudi de sobretot en el cas de la nova carretera que certs paràmetres damunt el territori com són, comunicarà Solsona i Biosca, tram 9+084 a nuclis de població, matèries primeres, límits 23+500.
    [Show full text]
  • Les Garrigues 1.- Recursos Turístics 2.- Productes Turístics 1.- Recursos Turístics
    Inventari Turístic. LES GARRIGUES 1.- RECURSOS TURÍSTICS 2.- PRODUCTES TURÍSTICS 1.- RECURSOS TURÍSTICS TIPOLOGIA DE TURISME RECURSOS TURÍSTICS LOCALITZACIÓ NATURA / ESPAI NATURAL ELS BESSONS NATURA / ESPAI NATURAL Secans de Melons-Alfés NATURA / ESPAI NATURAL SECANS DE BELIANES-PREIXANA Arbeca, Vilanova de Bellpuig NATURA / ESPAI NATURAL Muntanyes de Prades NATURA / ESPAI NATURAL Vall de Vinaixa NATURA/ESPAI NATURAL Mas de Melons i Secans de Lleida NATURA/AIGUA/ORNITOLOGIA Presa, refugi i cria aus aquàtiques L'Albagés NATURA / AIGUA Bassa de l'Acampada Puiggròs NATURA / AIGUA Herbassars de Castelldans Castelldans NATURA/AIGUA Banqueta del Canal Juneda NATURA/MIRADOR Mirador Bellaguarda NATURA/MIRADOR Mirador del Turó del Calvari Juneda NATURA/JARDÍ BOTÀNIC Arboretum de les Garrigues Dr. Barberà La Pobla de Cérvoles NATURA/BOSCOS zona forestal Cervià de les Garrigues NATURA/FAUNA Mas de Melons Castelldans NATURA Cova del Cintet L'Albi NATURA Roca Barrull Granyena de les Garrigues NATURA Tossal Gros Juneda NATURA Serra de la Llena La Pobla de Cérvoles NATURA Pedreres Tarrés CULTURA/PINTURES RUPESTRES/PATRIMONI MUNDIAL Pintures rupestres de la Vall de la Coma L'Albi CULTURA/PINTURES RUPESTRES/PATRIMONI MUNDIAL Pintures rupestres de la Balma dels Punts L'Albi CULTURA/PINTURES RUPESTRES/PATRIMONI MUNDIAL Balma de les Roques Guàrdies Les Borges Blanques CULTURA/PINTURES RUPESTRES/PATRIMONI MUNDIAL Pintures rupestres del Cogul El Cogul CULTURA/ARQUEOLOGIA/IBERS Els Vilars Arbeca CULTURA/ARQUEOLOGIA/ROMA Vila romana Arbeca CULTURA/ARQUEOLOGIA
    [Show full text]
  • Solans De Recots (Nalec, L'urgell), Una Balma D'enterrament Col·Lectiu a La Vall Del Corb
    URTX SOLANS DE RECOTS (NALEC, L’URGELL), UNA BALMA D’ENTERRAMENT COL·LECTIU A LA VALL DEL CORB Nuria Armentano Oller, Josep Gallart Fernàndez, Maria Saña Seguí i Miquel Torres Benet SOLANS DE RECOTS (NALEC, L’URGELL), UNA BALMA D’ENTERRAMENT COL·LECTIU A LA VALL DEL CORB Abstract La balma sepulcral de Solans de Recots ha sido la primera cavidad de este tipo que se ha podido excavar con me- todología científica en la comarca del Urgell. Aunque la cavidad no se conservaba entera y por tanto el registro ar- queológico es incompleto, la localización de tres conjuntos de restos óseos humanos en la parte interna de la cavidad ha permitido comprender el ritual funerario que se practicaba en ella, que se sitúa cronológicamente en la segunda mitad del III milenio ANE, según la fecha del análisis de C14, entre finales del Calcolítico y el Bronce Antiguo. La práctica que se llevó a cabo en la balma sepulcral consistía en la inhumación individual de tipo primario sucesivo, con el habitual desplazamiento de los restos esqueléticos de los individuos inhumados más antiguos. The Solans de Recots burial cave is the first cavity of this kind that has been able to be excavated with scientific me- thodology in the Urgell region. Although the cavity is not fully preserved and therefore the archaeological record is in- complete, the finding of three sets of human bone remains in the internal part of the cavity has enabled an understanding of the funeral ritual that was practised there, which is chronologically placed in the second half of the third millennium CE, according to the C14 date analysis, between the end of the Chalcolithic and Early Bronze Age.
    [Show full text]