sign in sign up
<<
Home , Artesa de Segre, Belianes, Biosca, Les Oluges, Llobera, Noguera (comarca)

URTX

D E VIES ANTIGUES A CAMINS RALS

Ramon Cardona i Colell

7 DE VIES ANTIGUES A CAMINS RALS

Ramon 1. INTRODUCCIÓ configurada abans de la guerra civil 3. Per tant Cardona i Colell veiem com el record dels camins de sempre L'actual xarxa viària del Solsonès, a l'igual que difícilment pot haver quedat esborrat. Arqueòleg. la d'altres comarques, és molt recent. Els tes- Responsable de la timonis orals que ens parlen dels antics ca- Aquests darrers anys hem tingut l'oportunitat Secció d'Arqueologia mins, de les carrerades i fires de bestiar, la d'investigar amb profunditat dins de la Secció del Centre d'Estudis cartografia, la toponímia, les diverses notícies d'Arqueologia del Centre d'Estudis Lacetans Lacetans de Solsona històriques ens poden donar informació enca- de Solsona alguns dels camins de la zona oest ra dels camins de tota la vida, que reculen fins de la comarca. Això ha estat possible gràcies al món medieval i alguns fins a la prehistòria. als treballs arqueològis que s'estan duent a En una comarca on les comunicacions sem- terme des del 1996 al jaciment del Camp dels pre han estat difícils i on han estat sempre de Moros de la Codina (Pinell), des del 1997 al l'interès comú conservar els camins per les jaciment ibèric de Sant Esteve d', i també mateixes condicions del terreny, el seu traçat a recents prospeccions arqueològiques en ha patit poques variacions d'importància al llarg obres de millora i adequació de carreteres, de la història. Considerant a més l'estudi de sobretot en el cas de la nova carretera que certs paràmetres damunt el territori com són, comunicarà Solsona i , tram 9+084 a nuclis de població, matèries primeres, límits 23+500. (parroquials, municipals o comarcals), vies de transhumància, la distribució de jaciments ar- L'estudi d'aquestes vies del Solsonès ens ser- queològics, podem arribar a reconstruir una veix d'excusa per veure com els camins tradi- hipotètica xarxa viària, així com la seva jerar- cionals comuniquen aquest territori pre-piri- quització i antiguitat. nenc amb les terres baixes de la plana de , sobretot amb els territoris que corres- L'aïllament de la comarca i el seu allunyament ponen a les actuals comarques de la , de les grans vies de comunicació han condici- l', la i fins i tot la Conca de onat l'actual xarxa viària. F. De Zamora al se- Barberà. gle XVIII ens diu que tots els camins són de ferradura1. P. Madoz a mitjan segle XIX diu tex- Al capdavall el nostre estudi volem que ser- tualment “todos los que cruzan por este partido veixi per donar algunes pistes suggerents so- son de herradura y malos” 2. Eren camins per bre l'existència d'antigues vies d'època ibèri- anar a peu i amb matxos. Les diligències i els ca i romana que travessen el territori a mode carros no circulaven per la comarca. No és fins d'eixos transversals. Eixos que amb el temps a la segona meitat del segle XIX que comença han anat fragmentant-se fins a esdevenir des- a parlar-se de nous projectes. Apareixen al- prés d'algunes modificacions camins rals. guns camins carreters. Al tombant de segle es comencen a construir amb moltes dificultats algunes carreteres, com la de Solsona a Man- 2. Metodologia d'estudi resa (1878), de Solsona a (1890), acabada als anys vint del nostre segle, l'exem- Un tema tan ampli com és el dels camins an- ple també de la carretera de Solsona a tics pot ser abordat des de múltiples maneres c-149, construïda el 1930 i inaugurada el 1931. i angles. Nosaltres hem decidit fer un estudi La majoria de les construïdes i que no es van que parteixi de l'època actual i que ens per- quedar al tinter són dels anys vint i trenta. La meti fer una anàlisi regressiva per veure la seva major part de la xarxa viària recent va quedar evolució a la inversa4. Hem tractat de recollir,

8 en primer lloc, les dades que encara existei- Prenent també com a premissa certs paràme- Antic camí xen sobre els camins tradicionals que prete- tres, (a) que els vells recorden encara perfecta- d' nem estudiar. Aquests camins pre-actuals els ment les vies anteriors a l'actual traçat de (Fotografia: Jesús Vilamajó. Arxiu entenem com una herència del passat i que, carrereteres i que aquestes vies són les de sem- fotogràfic del Museu 5 tot i les diferents modificacions que puguin pre, i ja a l'edat medieval , i (b) que la perdurabi- Comarcal de l’Urgell, haver patit al llarg de la història, serveixen com litat d'aquests camins a més a més ve reafirma- Tàrrega) a punt de partida. Després a través de les fonts da en el cas del Solsonès per les característi- documentals constatarem la seva existència ques del seu paisatge, atès que en una comar- en època medieval. A partir d'aquí i prenent ca muntanyenca és major l'interès comú en con- com a referència una multiplicitat de dades in- servar les vies6, podem establir un primer mapa ferim algunes vies o trams de vies que poden de camins tradicionals que prèviament a la con- ser antics. En aquesta anàlisi reunim factors sulta i contrastació de les seves característiques de tipus geogràfic i estratègic, econòmic, ar- i antiguitat ofereix ja certa fiabilitat. queològic, paisatgístic, històric, toponímics. A través del testimoni oral directe de veïns de la comarca hem pogut fer aquesta aproxima- 2.1. Fonts etnogràfiques ció a les vies del Solsonès, entre les quals re- collim carrerades o camins ramaders, camins En el procés d'estudi dels camins, la primera rals i camins sense cap més adjectiu. L'entre- fase ha consistit en recollir tota la informació vista amb aquests personatges ens ha per- que incloem en l'apartat que porta el nom de mès després al treball de camp delimitar fonts etnogràfiques. Atès que la xarxa de car- aquests camins, veure quins trams encara reteres actual del Solsonès és molt recent, hem existeixen, quins no, quins encara estan em- buscat en primer lloc tota la informació sobre pedrats i reconstruir antics ponts perduts, com l'etapa immediatament anterior a la construc- el Pont de Golorons, avui cobert per les ai- ció d'aquesta xarxa, establint així un tramat no gües del Pantà de Sant Ponç (Clariana de exhaustiu de les vies tradicionals de la comar- -Solsonès). En altres casos ha estat ca, les quals sabem segur que han existit fins més fàcil i ens hem trobat amb ponts antics fa poc temps, i que en alguns casos encara restaurats com el Pont de Querol (Castellar s'utilitzen. de la Ribera-Solsonès).

9 2.1.1. Cartografia i toponímia Solsonès), El Camí Ral o Lo Camí ral ( Torà- Segarra, Ossó de Sió-Urgell), La Creu (Olius- En el treball de camp i com a complement de la Solsonès), Pedró (-Solsonès), Creu informació oral ens hem servit també d'aques- dels Lladres (Pinell- Solsonès), Tros de les For- tes dues fonts, que no es poden separar. Els ques (Pinós- Solsonès), Lo camí vell de Tàrre- mapes utilitzats són els del Servei Geogràfic de ga (Urgell), La Fita (Segarra-Urgell), Els re- l'Exèrcit i de l'Institut Cartogràfic de Catalunya, guers (Urgell-Segarra), Les Forques (Forés- escala 1:50.000 i 1:5.000. Dins els mapes de Conca de Barberà), etc. l'exèrcit n'hi ha un que volem ressaltar expressa- ment, que és una edició de l'any 1951 del full 4. Ponts: Pont del Diable (Cardona, ), Pont Cardona-330. En aquest mapa en particular apa- de Querol (, Solsonès), Pont reixen marcats encara camins rals com per exem- de Golorons (Clariana, Solsonès), etc. ple un camí ral que provinent de Berga travessa- va tota la comarca del Solsonès, per enllaçar 5. Hostals i cases de posada: Cases de Posada després amb el camí de Pinós. També hem utilit- (Navès, Solsonès), Hostal del Boix (Llobera, zat mapes a escala 1:1000 per al seguiment de Solsonès), Hostal de les Forques (Clara, Caste- les obres de carretera. llar de la Ribera, Solsonès), Hostal de Puigsec (Olius, Solsonès), Hostal del Vilar (Berga, Ber- En els mapes hem pogut veure coses interes- guedà), Sant Pelegrí (Biosca, Segarra), l'Hostal sants com el fet que moltes vegades les vies (-Urgell), l'Hostal del Cadet (Ciutadilla- tradicionals segueixen part o bon tros dels lí- Urgell), Hostal del Manta i Hostal del Tallat mits municipals i de vegades comarcals i fan (-Urgell) i altres. de frontera entre ells. De vegades un camí tam- bé serveix per fer la partició entre propietats 6. Torres de defensa, cases fortificades i punts privades diverses. En altres ocasions el traçat de guaita: Torredeflot (Brics, Solsonès), d'un camí tradicional se solapa amb el d'un GR, Torredenegó (Llobera, Solsonès), Torre d'en com el GR7 quan travessa la part sud del Sol- Dac (, Solsonès), Torrecanuda (Navès, sonès. En múltiples ocasions els camins an- Solsonès), la Guàrdia (Lladurs de Solsonès, tics acaben essent marges vora una carretera Sanaüja-Segarra, -Urgell), Miralles moderna o entre camps de conreu. (Pinell de Solsonès, -Segarra), Guar- diola (Pinell i , Solsonès), Costa de les Pel que fa a la toponímia, podem establir dife- Guàrdies (Biosca, Segarra), Coloma i Colo- rents grups de topònims segons el seu signifi- mers (Olius, Solsonès), fent referència a un cat i que a la pràctica ajuden a determinar al- possible miliari o columna, Palau, Palou (com gun punt fosc d'un camí o simplement el con- lo Camí del Palau a l'Urgell), Torralta (Pinell, firmen. Aquests topònims poden agrupar-se Solsonès). Aquí podem incloure els castells, segons facin referència a: els topònims vila i derivats, etc.

1. Accidents geogràfics: Coll de Jou (, Solsonès), Coll del Piteu (Llobera-Lloberola, 2.1.2. Hostals i hospitalets Solsonès-Segarra ), El Cap del Coll (Vallbona de les Monges-Urgell), Sallent (Pinell, Solso- És d'interès marcar en un mapa també tots els nès), que fa referència a un sortint entre dos hostals que figuren a la cartografia i els que torrents, Miralles (Pinell del Solsonès i no hi figuren, ja sigui perquè no consten amb Segarra), lloc alt amb bona vista. Altres noms el nom d'hostal, tot i que exercien aquesta fun- són serrat o serra, com la Serra del Bancal ció (la Birrota, Llobera-Solsonès), la Vall (Riner- (Solsonès, Noguera i Segarra), collet, collada, Solsonès), o bé perquè han desaparegut sen- grau, i altres. se deixar rastre físic. En aquests casos només ens han pogut ajudar els informadors orals. Un 2. El pas de les ramades pels camins rama- exemple d'aquest últim cas seria l'Hostal dels ders: les Pletes (Pallargues, Urgell), la Carre- Colomers (Olius-Solsonès), avui desaparegut rada (Tornabous, Urgell), la Carrerada (Urgell), fins a l'última pedra. entre Tàrrega i Verdú, la Plana de les ramades (Biosca-Segarra), les Paradetes (, la Aquests Hostals poden posar-se després en Segarra), la Carrera (la carrera del Bosch, del relació amb les fonts escrites i veure quan en Torrent de la Perella, Carrera prop la Creu de tenim les primeres referències, per si així ens la Vila, topònims tots a Llobera, Solsonès 7 ). ajuden a estimar l'antiguitat de les vies tradici- onals i aportar dades per a una possible jerar- 3. Marques de termenats, cruïlles de camins i quització d'aquestes. camins: Les Forques (Clarà, Castellar de la Ribera), Quatre Camins (Segarra-Urgell), Cap La gran majoria d'hospitals i hospitalets teni- del Terme (Sanaüja-Biosca, Segarra), Pedrafita en també la missió d'acollir pelegrins i tragi- (Sanaüja-Biosca), la Carral (via carralis, Riner, ners. Eren un lloc on sojornaven els traginers i

10 els seus animals i tots els qui es posaven ma- finalitat. Sant Marc, Santa Bàrbara i Jesús tam- lalts7. En el camí que venia de Berga i anava a bé protegeixen del llamp. Certa toponímia amb Biosca o Sanaüja trobem exemples d'aquests exemples com els de Santes Creus del Bor- hostals. En primer lloc l'Hostal del Vilar (Berga). dell (Pinell-Solsonès), capella romànica i casa, Després a la cruïlla dels camins de Berga-Sol- Sant Pere Màrtir a Perecamps (Llobera-Sol- sona i Cardona, on hi havia l'Hospital de Coll sonès), Sant Pere de Sa Serra (Biosca, Urgell) s'Olzina11, més tard conegut com Hostal del poden explicar-se per la seva situació vora Bisbe. A Madrona, prop de Sanaüja trobem mateix dels camins tradicionals. l'Hostal del Bordell i una mica abans l'Hostal del Geli de Sant Climenç. A Biosca trobem Sant Agustí protegia el bestiar dels óssos a l'Hospital de Sant Pelegrí. l'Alta Ribagorça. La majoria de responsos eren adreçats a Sant Antoni de Pàdua, que preve- Aquest tipus d'edificis també nasqueren al re- nia les malvestats de les guilles, llops, óssos i dós dels nuclis fortificats medievals, nuclis si- àguiles i també lladres13. Sant Guri feia també tuats en veritables cruïlles de camins, com el aquesta funció. Tenim exemples de Sant Antoni cas de l'Hospital de Sant Bartomeu de Berga (17 de gener)10, a Sant Antoni del Bordell (Ma- o, per exemple, els hospitals dels monestirs drona-Solsonès) i Sant Antoni del Bancal (se- com els de Serrateix al Berguedà, Sant Antoni gle XVIII) a Pinell, Solsonès, vora dels camins de Cervera, Santa Clara de Tàrrega, Sant de tota la vida. Bartomeu de i altres12. Podem citar altres sants que entre les seves advocacions hi havia també la cura i protecció 2.1.3. Fires tradicionals dels caminants i dels traginers: Sant Martí (11 de novembre), Sant Amant (4 de novembre, La celebració de fires tradicionals corrobora en especialement per als traginers de sal de molts casos la presència d'un camí antic o tra- Cardona), Sant Julià (7 de gener), Sant Gabriel dicional, a la vora del qual se celebraven any Arcàngel (18 de març), Santa Marta (29 de rere any els aplecs que permetien tot tipus de juliol) i altres10. Tenim els exemples de Sant transacció animal i humana. Martí de Solomons (Llanera,Torà- Segarra), Sant Martí de Llanera (Torà-Segarra), Sant La informació oral ens dóna detalls molts pre- Martí de la Morana (Torrefeta, Segarra) i al- cisos d'on se celebraven aquestes fires, po- tres. dent dibuixar en un mapa punts segurs en els traçats de les vies. Hi ha també l'exemple de Sant Pelegrí, en el camí de Biosca a i Guissona. Algun autor ha volgut veure en les fires de camp una reminiscència dels “conventus” rús- tecs de l'època visigòtica o bé una supervivèn- 2.1.5. Altres topònims cia del període altmedieval de la reconques- ta8. Sense saber l'època exacta en què van néi- Sovint vora els camins es repeteixen alguns xer aquestes fires situades a la zona de con- topònims: Sant Iscle (Iscles), Sant Mamet, Sant tacte del Prepirineu i la Depressió central, sí Romà, Piteu. Sobre els primers noms no te- que se suposa que van lligades a la transhu- nim cap explicació, a no ser el fet que són sants mància dels ramats de llana9. d'implantació molt primerenca, fet que podria posar-se en relació amb camins antics.

2.1.4. Santoral El mot Piteu, en canvi, que apareix als masos Piteu de Dalt i Piteu de Baix entre el Solsonès Els camins i l'ofici de caminant i viatger han (Llobera) i la Segarra (Biosca) i que dóna nom tingut també tradicionalment els seus patrons10, també al coll del Piteu , per on passava l'antic alguns que altres sants encarregats de prote- camí de Solsona a Cervera, creiem que cal gir i vetllar els caminants, deslliurant-los de la posar-lo en relació amb camí de traginers. multitud de perills i imprevistos amb què es Segons la definició tradicional piteu vol dir drap podia trobar al llarg del viatge. També és una ordinari, de color blanc, negre o blau, que es dada aquesta digna de tenir en compte per fabricava a Sant Llorenç de Morunys o dels entendre alguns dels topònims associats a Piteus, i que servia principalment per a fer pe- camins tradicionals. ücs, capes de pastor i mantes de traginer. Trobem Piteu també al Pallars Jussà: Cal Pi- Per Sant Pere Màrtir, 29 d'abril, o per Santes teu, masia del Piteu, molí del Piteu. El Molí del Creus es beneïen els rebolls del roser bord o Piteu, a tocar de la cabanera que va de Con- garradera13. Tenia la propietat de protegir dels ques a Sant Salvador de Toló. Masia de Piteu, llamps. Al Solsonès per Sant Pere Màrtir es al Barranc de Barcedana, a tocar de la caba- beneïen branques d'avet i teix amb la mateixa nera que va deVilamitjana i passa per .

11 2.2. Restes físiques conservades més llarg abast, no concebudes per enllaçar població amb població, anteriors a la xarxa Com ja hem comentat, al llarg del treball de d'assentament d'origen medieval. Per raons ad- camp ens ha estat possible detectar trams duïdes més amunt hem triat els camins tradi- d'aquests camins tradicionals, sobretot a la cionals que unien fins fa pocs anys Solsona zona oest de la comarca del Solsonès. Aquí amb les comarques de la Segarra i l'Urgell. La hem pogut resseguir amb prou deteniment el hipòtesi de partida és que l'estudi d'aquests camí ral que anava de Solsona a Sanaüja i el camins concrets tradicionals que comuniquen camí ral de Solsona a Biosca. En molts dels Solsona amb Biosca i Sanaüja, ens permetrà trams aquests camins rals coincideixen també després refer camins i rutes més antigues de amb sengles camins ramaders. més llarg abast, rutes que comuniquin els ter- ritoris de l'Aragó, Tarragona i plana de Lleida En el cas del camí ral de Solsona a Sanaüja amb el Pre-pirineu i Pirineu en tota la seva hem pogut localitzar encara algun fragment extensió. Voldrem contribuir una mica a la tan empedrat prop del lloc de Sallent. Sota mateix debatuda possibilitat de l'existència d'eixos de la la Casa Bellons, abans d'arribar a la cru- transversals antics. ïlla amb el camí que és la continuació actual de la C-149, hi ha encara un tros d'empedrat 3.1.1. Camins rals de 15 m de llargària i 4, d'amplària. Correspon a un fragment del camí ral, que en aquest tram Els camins que tradicionalment han comuni- travessa una rasa. A les pedres encara hi ha cat aquesta zona central de Catalunya amb marcats uns profunds reguers, que revelen el l'Urgell i la Plana de Lleida són els camins rals, pas continuat dels animals de càrrega. Segons vies medievals que estableixen comunicació la carta arqueològica15, a 700 m de Sallent, hi entre pobles i mercats. Tenim així l'antic camí ha una estructura que potser està relacionada ral de Biosca, l'antic camí ral de ferradura de amb el camí ral de Sanaüja a Solsona. Solsona a Sanaüja i Pons, el camí de Solsona a Torà per Llanera, el camí de ferradura de A partir del seguiment del camí antic de Sol- Solsona al Santuari de Pinós i l'antic camí de sona a Biosca hem pogut deduir que aquests ferradura de Solsona a . Aquests ca- camins no eren empedrats completament. Són mins pre-actuals encara es poden seguir en camins de bast, amb una amplada que ronda bona part16. els 1'5 m. En alguns punts, tal com pujadors i baixadors, zones de pas complicat, poden pre- Camí ral de Sanaüja sentar empedrats i parets, com al lloc anome- nat la Font del Llop (Biosca-Segarra). Els em- Des de Solsona s'agafa el camí que passa per pedrats són construïts amb pedres disposa- sota el Castellvell en direcció a la Creu de la des de cantell i també planes. Les parets so- Torregassa i l'Hostal de la Torregassa. Aquí en len aparèixer només a uns dels costats del aquest indret hi ha una cruïlla de camins. A camí. Quan el terreny ho permet el camí s'obre l'esquerra hi ha un camí que recorre part de la fins a més de dos metres i ocupa una gran Serra de la Torregassa per anar a trobar els extensió, tal com demostren la multitud de re- camins del Miracle, Torà i Biosca. A la dreta guers creats amb el pas d'animals ferrats. parteix un camí que va fins a l'Hostal de les Aquestes rases fetes pel pas dels animals so- Forques, on connecta amb el camí de Tiurana vint són de més de 30 cm de fondària, com al cap al . El camí de Sanaüja segueix fins Reguer de Guit (casa Xuriguera, Biosca)39. a Sant Iscle. Prop de la capella de Sant Iscle trobem a la dreta el camí de Pons i a l'esquer- Vora els camins constatem també sovint creus ra el camí que porta a Sant Climenç. El camí de terme, basses per abeurar el bestiar de lla- tradicional de Sanaüja passa per Sant Climenç, na, hostals i mitjos hostals per acollir tant per- la casa Llorenç, Masdenforn, Pedrosa, Coll sones com animals. dels Frares, Sallent, Molí de Vallons, Rasa del Pujol, Rasa de Garrons, l'horta de Sanaüja i Sanaüja. 3. DESCRIPCIÓ DELS ESTUDIS REALIT- ZATS I DELS RESULTATS OBTINGUTS. El camí de Pons seguirà per l'Hostal del Geli, la Creu del Terme en el camí que mena a Madro- 3.1. Camins actuals i pre-actuals na, Creu de Terme en el camí que mena a la Codina, Hostal de les Petges, Creu de la Caste- Solsona ofereix des de l'edat medieval el típic llana, Escoles Públiques de Pinell, Capella de esquema de xarxa radial o estrella, que comu- l'Ascensió, Padró o fita de pedra a la cruïlla que nica Solsona amb diferents poblacions. El nos- porta a l'església de Santes Creus, Hostal del tre estudi ha consistit en analitzar, dins d'aquest Bancal, Vilanova de l'Aguda, Mas de Guardaner entramat de teranyina, traces de vies tradicio- fins a trobar la carretera de Pons a Calaf, km 16. nals més antigues, rutes de comunicació de Des d'aquí es pot anar a Sanaüja o Pons.

12 Camí ral de Biosca En tota aquesta zona els camins rals estenen Fira de verdú. la seva ampla teranyina comunicant totes les Anys quaranta. Des de l'ermita de Sant Bernat, al vinyet de poblacions d'una certa importància. Cervera, (Col·lecció Particular: Ramon Boleda). Solsona, aquest camí passa pels masos i llocs Guissona, Tàrrega, són poblacions de Ca l'Arnau, la Casassa, la Rebollosa, ca- que neixen a les principals cruïlles dels ca- seta del Boix, Balç del Viladot, El Pla del Boix, mins històrics. Així podem veure com els ca- l'Hostal del Boix, l'Hostal de Molins, l'Hostal mins s'obren a tots els punts cardinals en un Nou, l'Hostal de les Birlotes o Birrotes. En nombre fins i tot de sis camins. aquest punt hi ha una bifurcació. D'una banda segueix el camí ral de Torà, que passarà per A la documentació apareix citat un camí ral Vallferosa, i per una altra banda continua el que comunica Solsona i Agramunt. Fins a camí ral de Biosca. El camí ral de ferradura de Sanaüja és el que ja hem vist anteriorment. Biosca deixa a la dreta el poble de Perecamps, Després de travessar el Llobregós el camí ral passa pel Còdol, l'Hostal del Piteu, la Creu de segueix per Guardiola i Castellblanch, , Padullers o del Carro (avui dia dita de la Vila), el Bosc del Ciscar i Agramunt. Sobre aquest Sant Pere de Padullers o Saserra, l'Estany de camí Lluís Pons diu en la seva Notícia Lloberola, el mas fortificat de Xuriguera i final- d'Agramunt: “La famosa carretera de Ponts, pel ment Biosca. bosc del Siscar i Oliola, ha passat a la història agramuntina com el paradigma d'un projecte Els camins rals més enllà del Llobregós llargament desitjat i inasequible a la pràctica. Darrerament se n'ha tornat a parlar,per Travessat el Llobregós el relleu comença a ser enésima vegada, però sembla que la cosa va més planer, sobretot a l'Urgell. Aquest fet ha llarga”23. La lògica d'aquests camins moltes permès l'obertura de camins amb relativa faci- vegades viu en una letàrgia i acaba desper- litat i la profusió d'assentaments. Aquestes ter- tant un dia o altre com la carretera en obres res són zona de cruïlla dels camins que comu- de Solsona a Biosca. niquen el Pirineu i el , Bar- celona i Lleida, les terres de l'Aragó i el Pirineu. Per descomptat el camí més important a l'èpo- És encertada la cita de Madoz quan diu “...en ca moderna a la Segarra i l'Urgell és el de los elevados y extensísimos llanos de Urgell y Barcelona, Lleida i Saragossa. En segon lloc la Segarra(...) podríamos ahora trazar podem trobar algun camí ral de llarg abast tam- muchísimos caminos de ruedas cuyas bé, com el camí ral de Montblanc a Cervera, encrucijadas principales son Lérida, Cervera, per Granyena, Montornés, Vallfogona, Forés, Anglesola, Agramunt, Calaf, Guissona, , Passanant. A Passanant es troba esmentat Guardia y Tàrrega...”22. aquest camí ral de Cervera a Montblanc, tam-

13 bé dit de Guimerà a Sarral, en una documen- gran part de les zones de Pastura de les comar- tació del 1547 (passava per Forès, Fonoll, ques del Berguedà i de la . Ja el 1177, , Passanant i Guimerà)10. quan l'abat Hug dirigia els destins de Poblet, També hi ha la variant d'aquest camí provinent Poblet i Santes Creus entren en litigi per l'ús dels de Tarragona que va a Tàrrega, Agramunt i la passos o ports. Aquest litigi acaba en un pacte, vall del Segre, que Bosch Gimpera defensa a l'igual que l'any 1183, en temps de l'abat Este- com a camí antic, un dels possibles itineraris ve II. “L'existència d'aquestes pastures allunya- seguits per Anníbal24. des i l'ajustada regulació, entre Poblet i Santes Creus, de l'ús dels passos i prats, dóna a enten- El camí que segueix el Segre i el camí de Bar- dre que la ramaderia tenia una importància no- celona a Lleida són ja d'herència romana. A table dins l'organització econòmica d'aquestes Cervera aquest últim camí és el més antic que comunitats, en aquell temps” 19. es coneix a la zona. Segueix el curs del riu Ondara i no se'n separa des dels Hostalets fins L'auge espectacular d'aquest tipus d'explota- més enllà de Tàrrega25. En el segment de ter- ció es produeix entre els segles XI al XIV. “Los ra limitat per aquests dos grans eixos i tancat monasterios fijan determinados caminos de a orient pel riu Llogregós, les poblacions que trashumancia siguiendo y renovando las rutas irradien en forma d'estrella més camins són que con el mismo carácter debieron existir Castellfullit de Riubregós, La Manresana, Torà, anteriormente...”20. Agramunt, Guissona i Cervera. No ens esten- drem en massa detalls més sobre cada camí Els ramats de Poblet ascendien per la carrera- en particular. da que passa per Santa Coloma de Queralt, Calaf, Pinós, Cardona, Montmajor i Avià. Des Un altre eix viari important a ressaltar és el de Pinós la carrerada podia seguir cap al Mi- camí que segueix la Vall del , via romana racle de Riner, l'Hostal del Boix per seguir tot que venia de Santa Coloma de Queralt i ana- aquest eix nord-sud que travessa la comarca va a Lleida. del Solsonès.

Els camins de transhumància que passen pel 3.1.2. Camins ramaders Solsonès comuniquen preferentment les pas- tures de muntanya de l' a través de la El moviment que es repetia anualment del bes- Vall de Lord i del Pirineu Berguedà i Cerdà amb tiar des de les pastures d'hivern fins als prats el Pla d'Urgell i el Camp de Tarragona17. Els de muntanya i viceversa va donar origen als camins ramaders formen al Solsonès dos ei- camins ramaders. A la primavera els ramats xos principals que es creuen perpendicular- enfilaven cap a la muntanya i a la tardor torna- ment. Un eix nord-sud que fa de partició de ven cap als estables de la plana. La marxa cap les dues conques fluvials de la comarca, la a muntanya començava al mes d'abril. La tor- conca del Segre i la conca del Cardener- nada començava el 29 de setembre per Sant Llobregat. Aquesta ruta es troba amb la ruta Miquel, tot i que podia allargar-se fins a tots est-oest en un segment de territori limitat per Sants, al novembre. S'aprofitava aquest anar i dos hostals, l'Hostal de les Forques (Clarà- venir del bestiar per celebrar les conegudes Castellar de la Ribera) i l'Hostal del Boix fires pecuàries, prop d'aquests camins. (Llobera), una vertadera cruïlla de camins. Aquest eix segueix la carena de partió entre La primera cita que es té d'un camí ramader a les aigües tributàries del Segre i del Cardener- Catalunya20 es localitza en un Cartulari de Po- Llobregat per la serra de Pinós (930 m.s.n.m), blet on es parla d'una via pecorale de del Miracle, del Boix i de la Torregassa (850 Cequiolas i una altra via pecorale de Mirarosa. m.s.n.m.). Des d'aquests hostals, el de les Aquestes referències pertanyen a una caba- Forques i el del Boix, els camins ramaders nera que uneix Tarragona i la Conca de podien dirigir-se cap a diferents punts del Pla Barberà, amb els monestirs de Poblet i Santes d'Urgell i de la província de Tarragona. Creus, amb la Cerdanya i l'Alt Llobregat. Del pas d'aquesta ruta pel Solsonès-Sud se'n con- Un d'aquests eixos pirinencs comunicava les serva un privilegi atorgat per Guillem, vescomte terres pirinenques amb les valls del Gaià a de Cardona que dóna permís a monjos i pas- Tarragona. Aquesta ruta creuava el Berguedà, tors per passar lliurement per les seves terres el Solsonès, la Segarra i l'. Passava exac- “faciant transitum per omnem terram tament per Pinós del Solsonès, la Sala de nostram”26. Vallmanya, Prades, prop del castell de Boixadors, St. Pere Salavinera i Pedrafita. Una La importància de la ramaderia de transhumàn- variant passava per St. Pere de l'Arç, Aleny, cia a Catalunya ja la resseguim al segle XII. Calaf i Prats de Rei. Un cop a Pedrafita anava Sembla ser que els monjos de Poblet i Santes fins a Santa Coloma de Queralt i des d'aquí a Creus van ser els encarregats de revaloritzar la costa, prop de Roda de Barà18.

14 En aquest article parlarem en detall de les di- any rere any els aplecs que permetien tot ti- ferents possibilitats que hi havia de comunica- pus de transacció animal i humana27. ció amb la plana de Lleida. A la zona nord del Pla d'Urgell hi arribaven dues vies. La més D'aquestes fires parlarem de les que ens cons- important era la cabanera que passava per ta que no se celebraven en el seu origen a la Pinell, Vilanova de l'Aguda, Oliola i Bellvís. La ciutat de Solsona, tot i que després s'hi des- segona era una carrerada que passava prop placessin. Podem veure com aquestes fires se del Segre, per Castellar de la Ribera, Bassella, situen al costat dels eixos que travessen nord- Tiurana, Ponts, i . sud i transversalment est-oest. Són fires que depassen l'àmbit local o comarcal i esdeve- El primer després de travessar el Solsonès nen fires regionals, on assisteix gent de molt seguia la carena que separa el riu de Pinell i lluny. El fet que siguin fires celebrades en llocs afluents de la riera de Sanaüja, que recull descampats i que costés molt el fet de des- les aigües de les rieres de Miravé i Sant plaçar-les a nuclis poblats importants com Sol- Climenç. Passa per les serres de la sona pot explicar-se en part per la raó d'estar Torregassa, Miraver, Pinell i Santes Creus del ubicades al costat de camins importants de Bordell. Es correspon exactament amb el tota la vida, anteriors a Solsona com a nucli camí ral de Solsona a Pons fins al punt de important medieval. Mas Guardaner. Aquest camí es important i de fet correspon a una cabanera, camí que En l'eix nord-sud tenim les fires ramaderes de estableix el lligam entre els peixius d'estiu i Sant Llorenç de Morunys, l'últim diumenge de els d'hivern, i viceversa. maig i el primer diumenge d'octubre17, la fira de la Torregassa, a quatre kilòmetres de Sol- A la zona central del Pla d'Urgell hi arribava la sona, celebrada el 20 de Setembre. Se cele- carrerada que passava per la serra de Sant brava al Serrat de l'Hostal de les Forques, vora Pere Sassera, Biosca i les Quadres de el camí actual que va de Solsona a Sanaüja. Puigvert, Tornabous, i Castellnou, En aquest serrat confluïen els dos eixos i per amb una variant que passava per Guissona, tant estava aquesta fira ubicada prop d'un en- la Figuerosa, Tàrrega i Verdú. creuament de vies, el camí ramader pel qual baixava dels prats muntanyencs el 20 de se- Aquesta carrerada seguia el camí ral de tembre el bestiar cap a la Plana d'Urgell, Biosca, amb algunes variants, per la carena Tarragona i Barcelona. També passava per de la serra que separa la riera de Sanaüja i aquí el camí ral que menava a Sanaüja. Lloverola de la riera de Biosca, travessant les serres de Llovera, Perecamps i Lloberola. Així En el mateix eix nord-sud trobem la fira de Sant passaria per tot el Pla del Boix, l'Hostal del Lluc (18 d'octubre) o de Bassa de l'Empelt, a Boix, l'Hostal Nou, el Piteu i la Creu de un quilòmetre del Santuari del Miracle, damunt Padullers i Sant Pere de Padullers o Saserra. mateix del camí ramader que per Pinós co- En aquest punt deixaria el camí ral i seguiria municava el Tarragonès amb el Pirineu. un altre itinerari per Lloverola, la Melgosa, Pedrafita, el Tossal Gros i la Creu del Cap del Al llarg de l' est-oest tenim la Terme, que separa els termes de Biosca i fira de Santa Llúcia (13 de desembre). Se ce- Sanaüja. lebrava en una gran plana al terme de Navès, a unes dues hores de Solsona. Per aquí pas- Pel sud del Pla d'Urgell venia una carrerada a sa l'eix transversal que creiem que pot ser com través de Su, la Serra de Pinós, Torà, , el a mínim de tradició romana. Portell, la Manresana, , Cervera i Tàrrega. Hi ha testimoni d'aquesta via en una La fira de Sant Isidre, celebrada el 15 de maig. Carta al Llochtinent sobre el pas de les ove- Hom parla d'un origen antic al Castellvell, turó lles pel terme de Cervera, de l'abril de 1524 21. on s'alça l'antic castell medieval de Solsona, vora un poblat ibèric. Al peu del turó passa la via que mena a Pinell. Començava a Solsona, 3.2.3. Els hostals i les fires per vora el Castellvell, passava després pel Castell de Pinell, el Castell de Miralles, el Cas- Les fires tradicionals amb la importància que tell de Sallent, Sanaüja, el Llobregós i Ponts. tenen per a les relacions comercials i socials Caldrà afegir també que des de Sanaüja i més van normalment lligades a les vies de comuni- pròpiament des de Biosca surt el camí ral que cació importants de cada lloc. Així al Solso- condueix a Guissona. nès trobem fires en llocs despoblats però al peu dels grans eixos de comunicació tradicio- La fira del Bancal o de Sant Sentís, prop de nals. La celebració de fires tradicionals corro- Sanaüja, que se celebrava el 28 i 29 de gener, bora, doncs, en molts casos la presència d'un es trobava a sis hores a peu de Solsona, en el camí antic, a la vora del qual se celebraven camí que menava a Sanaüja i del qual hem

15 parlat. Era una fira de bestiar molt important. aquesta ruta transversal ofereix diferents Dins l'antic terme de Madrona hi havia el possibilitats7: Bancal del Sacs o dels Arcs o de l'Arç, un an- tic hostal situat a 590 m d'altitud, en una colla- 1). RUTA DE CERVERA: Llovera, Perecamps, da dita la Serra del Bancal, límit del Solsonès, la carena de Sant Pere Sasserra i Biosca o bé la Segarra i la Noguera. Hom hi celebrava (el per la variant de Vallferosa , l'Aguda i Torà. Te- 19 de setembre i el 21 de gener) dues fires de nim referències d'aquesta via el 1001 Strata bestiar a l'aire lliure, avui dia traslladades a de Celsona ad Loberam 31, camí de Solsona Solsona. Hom hi venia també el cànem proce- a Llobera. El 1149 hi una altra referència al dent de les hortes de Ponts, i Artesa mateix camí Carraria de Celsona ad Boxa- de Segre. deram, Camí de Solsona a l'Hostal del Boix31.

Per al nostre article ens interessa resseguir les 2). RUTA DEL SEGRE: amb dues possibilitats fires d'aquest eix transversal. La fira de Sant segons la documentació medieval: Lluc a Navès, la fira de Sant Isidre, al peu del Castellvell, la fira de la Torregassa, la fira del 2.1. per Clarà, Castellar, Ceuró i Altés i Ponts Bancal, prop de Sanaüja. Són totes fires im- portants. Més enllà del Llobregós trobem la fira 2.2. per Miralles de Madrona, Castell de Sa- de Sant Martí de , anomenada “fira llent, Hostal del Bancal i Hostal del Bordell cap de retorn”, atorgada per Ermengol X el 1296 o a Ponts. la de Santa Llúcia, creada el 142428. Les fires ramaderes quinzenals de Lleida, on es reuni- Sobre la ruta 2.2 hi ha una sèrie de referènci- en de l'ordre de 25.000 a 30.000 caps de bes- es documentals del segle X-XI32. Un document tiar de llana. Aquestes són fires existents des del 1014 referit al castell de Miravé, lloc de de la darreria de l'Edat mitjana29. Les fires Vilaltella, ens parla de la strata plupica. Te- d'Agramunt i de Verdú, on la fira de bestiar de nim ja constància d'aquesta via a comença- llana desaparegué durant la guerra civil. Hom ments del segle XI. Un segon document referit diu que entre els anys 1925 i 1928 aquesta al terme del Castell de Madrona parla d'una fira aplegava entre 12.000 i 14.000 caps de strata ad ipsam serram in collo de Cabalol. bestiar de llana, amb ramats fins i tot vinguts Un tercer document referit al castell de Mira- de Galícia30. lles parla de strata ad ipsam serran in collo de Cabalol.

3.2. Camins medievals Un altre eix transversal est-oest comunica Cervera i el Berguedà per Pinòs, Su, Clariana La documentació medieval ens torna a parlar del Cardener pel Pont de Canet, Cardona, d'aquests dos grans eixos que travessen de Serrateix. nord a sud i d'est a oest la comarca, a més dels típics camins radials. Segons A. Bach, la Fent un salt endavant en el temps, a la carto- documentació del segle XI en endavant ens grafia del segle XVIII podem veure reflectit el parla ja d'un camí antic de la Seu d'Urgell a panorama d'una xarxa viària preindustrial, se- Solsona i des d'aquí a Barcelona o Tarragona. guint el treball de G. Peran 11. L'autor a través La ruta de Tarragona per Guardiola, Joval, de treballs i mapes com el del comte Darnius Comes, Trinxet, Villarona, Pla de Godall, Brics o de l'obra cartografiada d'Ambrosio Borsano (Trevix), l'Empelt, Ardèvol, Tarragona. Una va- elabora un treball de tesis amb un mapa con- riant d'aquest eix nord-sud era el que des de clusió annex amb els camins de Catalunya Sant Llorenç de Morunys anava a Cardona a entre 1700 i 1750. En aquest mapa veiem com través de les Cases de Posada, la Serra de de Solsona parteixen camins cap a Berga, Guilanyà, Ventolre, Castell de Navès i Sorba7. Agramunt, Tiurana, Pons, Pont d'Espia, Seu d'Urgell i Bellver. Les dades del comte Darnius Un altre camí important transversal, perpen- i d'Ambrosio són bàsicament d'importància dicular a l'anterior és una via que anava de militar, atès que es valora l'estat dels camins, Berga cap a les comarques de la plana de la seva transitabilitat per a l'artilleria, a més a Lleida, passant per Solsona. Des de Berga més de tenir en compte altres dades com em- passa per Pegaroles, Moscavera, Castell de boscades, punts d'aigua, etc. Navès, Anseresa, Guingueta i Solsona. És un camí ple d'hostals, castells i guàrdies: Pel que fa a camins tranversals importants, est- Hostal del Bisbe, Hostal del Vinagre, Hostal oest tenim en aquesta època al nord de la co- de Puigsec, torres com la de Montmajor, la marca el camí de Berga a Sant Llorenç de romana de Tentellatge, etc. Hi ha referències Morunys i la Seu d'Urgell33, al centre de la co- a aquest camí de l'any 1137 Via d'Olius ad marca el camí de Solsona a Berga34. La conti- Bergam o Strata de Olivos ad Celsonam31. nuació d'aquest camí transversal des de Sol- Des de Solsona cap a la plana de Lleida sona ofereix diferents possibilitats: el camí

16 d'Agramunt, el camí de Tiurana i el camí de confirmar la tan debatuda hipòtesi de l'exis- Vista de la torre de Pons35. Pel sud de la comarca hi ha El camí de tència d'eixos transversals antics. Aquests ei- Castellnou d'Ossó de Cervera a (Solsona), Cardona i Berga36. xos ja ens sembla que existien en època ibèri- la banda oest. (Fotografia: Oriol ca com una tradició que venia de l'època del Saula. Arxiu fotogràfic Els camins que travessen la comarca de sud a bronze, camins sorgits del primer món rama- del Museu Comarcal nord des de Solsona són el camí cap a Pont der i agrícola. de l’Urgell, Tàrrega) de l'Espia, el de la Seu i el camí de Bellver37. La continuació cap al sud d'aquests camins es Camins ibèrics produeix en el camí de Cardona, Súria i Man- resa i El Camí de Pinós, Cervera, Prats de Creiem que alguns dels camins tradicionals Rei38. són preromans. La mateixa cultura dels túmuls sembla arribar cap al segle VII aC des de les 3.3. Camins antics terres de la depressió occidental catalana a les terres de l'altiplà de l'actual Solsonès a tra- Totes aquestes dades aportades en aquest vés de la bretxa geològica de Torà, tal com article ens han de servir en darrer terme per demostren els jaciments de la Vila i la Guin- inferir camins antics. Es pot veure com des de gueta54, seguint un dels camins ramaders tra- l'època medieval fins a l'actualitat hi ha una dicionals. Igualment si fem una anàlisi del po- sèrie de vies principals que es van mantenint blament ibèric dels territoris estudiats podem en els seus aspectes generals. Un dels parà- veure com aquest se situa al costat d'algunes metres nous que volem introduir ara en aques- d'aquestes vies, fet que demostra la seva an- ta anàlisi de camins és la qüestió de poder tiguitat. Començant pel Solsonès, veiem com definir un camí a partir de la seva finalitat. Hem els poblats ibèrics excavats per Serra i Vilaró, volgut justificar com alguns camins, parcial- Sorba, Anseresa, Castellvell i els que actual- ment o totalment, han anat canviant la funcio- ment està excavant el Centre d'Estudis Lace- nalitat al llarg de la història, sense deixar es- tans, el poblat ibèric de Sant Esteve d'Olius i sencialment de ser els mateixos, perquè els el jaciment del Camp dels Moros de la Codina camins tracten amb el mínim esforç d'unir dos (Pinell), se situen a la vora d'un suposat eix punts més o menys distants18. Els camins, a est-oest que recorre la comarca. En el cas del l'igual que els llenguatges, tendeixen a l'eco- Solsonès el poblament ibèric sembla concen- nomia, tot i que a la pràctica hi ha multiplicitat trar-se tot bàsicament al costat d'aquest eix de factors històrics que distorsionen i reves- transversal. teixen aquesta regla tan bàsica. És molt interessant de destacar les noves tro- Hem volgut destriar de tot el garbuix de ca- balles a les excavacions del Camp dels Moros mins existents vies de llarg abast per ajudar a de la Codina (Pinell). Durant les excavacions

17 de 1999 ha quedat al descobert un assenta- sonès. Concretament es tracta d'un ramal de ment ibèric especialitzat en la metal·lúrgia del la gran cabanera que va cap a Bellvís. Des ferro, el segon exemple conegut a Catalunya d' la carrerada es dirigeix cap a la després del jaciment de les Guàrdies (el i , per tirar després Vendrell). És una dada important des del punt cap a Flix. de vista de la comercialització dels objectes de ferro, atesa la seva ubicació vora un camí La tercera línia, una altra carrerada, comprèn tradicional43. assentaments com el Puigredó (Torà), l'Agu- da (Torà), Ivorra. El camí antic al costat del qual A la zona del Llobregós, a cavall de les comar- s'emplacen aquests jaciments entroncarà a ques de la Noguera i de la Segarra ,límit geo- de la Manresana amb el camí de gràfic i geològic entre la depressió central i els la sal provinent de Pinós i Cardona51. No co- primers estreps del pre-Pirineu, es localitzen neixem més jaciments en aquesta zona. El tota una sèrie de poblats ibèrics que es ramifi- camí antic ramader segueix, però, cap al Por- quen a l'igual que els camins per tota la plana. tell, Estaràs, Talavera i la vall del riu Corb. Aquests poblats segueixen uns patrons de dis- tribució seguint unes línies nordest-sudoest. La toponímia d'aquesta zona encara en con- Una d'aquestes línies va des de Biosca en di- serva indicis del pas de les carrerades per recció cap a Guissona, Tàrrega i Verdú, una aquests territoris amb topònims com “Carre- altra des de Sanaüja en direcció a Agramunt, rada”, prop del Molí de l'Espígol (Tornabous)45. Tornabous, i Arbeca i una tercera El mateix topònim encara es conserva entre encara des de Torà a Cervera. el lloc dels Molàrs (Tàrrega) i el Tossal Redó (Tàrrega) i prop del Tossal dels Estinclells La línia de poblats que va en direcció a Guisso- (Verdú) i de la Bassa de la Comallonga. na, Tàrrega i Verdú és: Guixera de Talteüll o Puig Castellar (Biosca), les Pletes (Massote- Evidentment no són aquestes les úniques líni- res), Guissona (amb els jaciments de Font de es de poblament ibèric localitzades. Altres se- la Salut i el de Guissona), Vinya del Pulit i Vi- gueixen una orientació nordoest-sudest, se- nya del Crispi (Morana-Florejachs), Vilagras- guint el curs de rius com el Llobregós , el Sió, seta (Aranyó), la Malesa (Florejachs), Tossal l'Ondara i el riu Corb. Una colla de poblats es del Mor (Tàrrega), El Pedregal (Tàrrega), El distribueixen al llarg del riu Llobregós: Ivorra, Pla de les Tenalles de la Mora (), l'Aguda, Puig Castellar o Guixera de Talteüll El Molàrs (Tàrrega), Tossal Redó (Tàrrega), (Biosca), Tossal del Barcelonès, Sanaüja, Roca Tossal dels Estinclells (Verdú), El Vilà, del Call46. Aquesta vall que forma el riu Ciutadilla. Aquests jaciments se situen a ban- Llobregós és una mena de passadís natural da i banda d'una carrerada que passava per que comunica la zona de l'Anoia amb Ponts i Guissona, la Figuerosa, Tàrrega i Verdú. el Segre, per on transcorre la ruta del Segre. Aquesta carrerada era una variant del camí La línia que segueix el riu Corb, d'on prové un ramader que arribava a la zona central del Pla miliari d'època de Claudi4, és un altre exemple d'Urgell des de Sant Pere Sassera, Biosca i de via antiga, on es documenta també el seu les Quadres de Puigvert. ús en època romana50.

Des de Verdú aquest camí ha estat estudiat Camins a l'època romana per Joan Duch i Mas. Sabem que des d'aquí anava cap al Camp de Tarragona, passant pels A nivell bibliogràfic alguns autors parlen de la termes municipals de , , Verdú, via pirinenca que surt del Coll d'Ares, que uneix Ciutadilla, Guimerà, Vallfogona de Riucorb i el pre-pirineu i Lleida, passant per Ripoll, Passanant50. Berga, Tentellatge, Solsona, Ponts i Balaguer40. La rectilineïtat seria, per exemple, una de les La segona línia està formada pels assenta- característiques de les vies romanes, el seu ments iberoromans dels voltants de Sanaüja traçat preestablert. Aquesta possible via cons- com els Vilars i Puig del Convent44. Després titueix un eix transversal, a diferència de la vénen els assentaments ubicats a la Serra xarxa medieval, que com hem vist “comuniquen d'Almenara, com el Poblat de Santa Llúcia. diversos pobles i localitats actuals i presenten, Acte seguit el Tossal de l'Espígol de Tornabous, vistos en un mapa o en una fotografia aèria, Pedres Ficades (Claravalls), Tossal Rodó de una forma de xarxa o estrella” 6. Santa Maria de Montmagastrell, la Pleta de Belianes (Urgell), Castellselvà (Belianes), els D'aquesta via, considerada romana des del Vilars d'Arbeca (), Tossal del Seba segle XVII, ofereix restes de ferm amb una (Garrigues), el Roquillon (Garrigues), Castell certa continuïtat només entre Sant Pau de d'Arbeca (Garrigues), i altres. Tots aquests ja- Segúries, al Ripollès, i la Vall de Bianya, a la ciments es troben també a banda i banda d'una , un total de 8, 05 km41. (D'aquesta carrerada que ve del Pirineu travessant el Sol- ruta també semblen ser clars els indicis des

18 de l'altre cap d'aquest eix transversal, ja que Solsonès es distribueixen, sobretot, al llarg de de les vies romanes que des d'Ilerda, passant la via antiga que porta a Sanaüja. Aquest tes- per la necròpoli i Sant Ruf, seguien el Segre timoni arqueològic deixa clar, de moment, a en direcció al Pirineu, al segle XVIII encara n'hi l'espera de noves excavacions i resultats, la ha restes. utilització prioritària d'aquesta ruta a l'època romana. Jaciments com el de la Codina i El pas d'una via romana pel Solsonès queda Castellvell confirmen aquesta teoria. documentat per la presència del Fortí Romà de Tentellatge a Navès, datat al segle II-I ac42 Aquests camins que en un primer moment sobre mateix de la carretera de Solsona-Berga degueren ser d'ús militar estratègic, amb (c-149), dominant el lloc d'es d'on parteixen l'avenç de la romanització acaben essent ca- les rutes secundàries en direcció nord cap a mins també per al comerç. Així veiem, per la Vall d'Ora i en direcció sud cap a Cardona exemple, com la Terra sigil·lada d'Abella (Sol- amb el camí vell de la Seu a Cardona, docu- sonès) segueix aquest mateix camí per a la mentat al segle IX i dit també camí de la sal, seva distribució. Se'n troba a Sant Iscle I que deixem per a un altre estudi més enda- (Pinell)48 i a la vil·la de la Jove, a Vilanova de vant. Alguns autors parlen de vies romanes l'Aguda (La Noguera)49. En el supòsit, doncs, aprofitades posteriorment com a carrerades, que haguéssim de fer una jerarquització dels posant l'exemple d'una via pecuària propera a camins en aquesta zona, podríem dir que en Cardona en direcció SO, quan creiem que deu- terres a l'oest de l'actual Solsonès els jaci- ria ser al revés, els romans utilitzaran les vies ments romans semblen seguir el camí ral i ra- tradicionals antigues ramaderes per finalitats mader que porta avui a Sanaüja. militars. Un altre dels camins que hem tingut oportuni- S'ha demostrat que algunes vegades camí ra- tat d'estudiar com el de Biosca, no presenta mader i via romana coincideixen, tot i que la tanta evidència arqueològica, tot i que el se- finalitat és molt diferent. El fet que els camins nyor Josep Jounou, de la casa Xuriguera, afec- ramaders siguin sovint de cresta o carena i la cionat a la història i antiguitats, va fer la troba- seva antiguitat han fet que fossin aprofitats pels lla al lloc concret del Reguer del Guit, al mig romans amb finalitat militars, “una via militar, del camí ral i ramader, de sis monedes roma- almenys construïda per homes que temen el nes (emperadors Honori, Teodosi, i Gracià), perill de les emboscades i sotgen el possible catalogades pel senyor Guerrero, de la Dipu- enemic. Un camí de carena o a mitja vessant, tació de Lleida. com la majoria de les rutes romanes, bastides en funció de la seguretat, allunyades dels con- gostos i dels fons de les conques o valls“18. 4. CONCLUSIONS

La importància militar per al romans d'eixos Al llarg del nostre article hem volgut donar un viaris que els permetessin la penetració segu- protagonisme estrella als camins ramaders. “Les ra cap a l'interior del territori abona la hipòtesi vies ramaderes són rutes estranyes... fugen de- de la utilització per part dels romans de vies liberadament de les valls. Són, gairebé sempre ramaderes antigues, que comunicaven per camins alterosos, de carena”18. Els camins ra- camins alts la depressió central i el pre-Pirineu maders solen ser camins alts, de carena o de i Pirineu. Tenim a l'Urgell l'exemple de la torre falda de muntanya que segueixen els capçalers romana de Castell Lliuró, a Castellnou d'Ossó, fluvials, fugint de les valls. Molt sovint són ca- molt a prop del camí ramader, que passava mins que separen conques fluvials. A les zones per les Quadres de Puigverd. Igualment veiem baixes són camins que perden unitat i es ramifi- poblament romà vora el segment de camí ra- quen radialment. A les zones baixes solen tenir mader que hi ha entre Guissona i Tàrrega, amb un caràcter interfluvial. els jaciments de la Pleta de Queralt (Segarra) i la necròpoli amb columbari de Riudovelles Aquests camins creiem, en alguns casos, que (Urgell). reculen fins a l'època del bronze. L'home al llarg de la història els ha utilitzats amb finali- Els materials romans d'època republicana i alt- tats diverses. De vegades els usos són mili- imperial que es troben al Camp dels Moros de tars, ja que són vies a través de les quals es la Codina (Pinell-Solsonès), al costat d'una poden travessar grans extensions de territori d'aquestes vies, semblen anar confirmant l'ús fugint de les valls i depressions, aptes per a militar romà d'aquestes camins. Creiem, a les emboscades. Així en època antiga la pre- manera d'hipòtesi, per les restes descobertes, sència de torres romanes i ceràmica republi- que el castell anomenat de Miralles del segle cana abona la hipòtesi de l' ús d'aquest ca- XII-XIII-XIV reaprofita una estructura anterior mins per penetrar en les zones interiors del romana, possiblement un fortí. Les restes ro- territori. Totes aquestes vies romanes eren manes localitzades a l'oest de la comarca del camins secundaris que unien les vies princi-

19 pals amb els principals ports i l'interior del país. camins de bast o ferradura, en època medie- En època romana els senders trepitjats per les val i moderna, per al trànsit de mercaderies tropes són anomenats callis51. Aquests ma- entre ciutats i pobles. No serà fins al segle teix nom denomina també en època romana XVIII-XIX, que començaran a estendre's els ca- els camins de muntanya per al bestiar trans- mins carreterers per planes i depressions. Els humant52. El valor militar d'alguna d'aques- camins de bast, per les seves característiques tes vies veiem que es manté al llarg de totes pròpies, han preferit normalment les crestes les èpoques. de les serres.

Destacarem per la relació amb el nostre tre- Hem estudiat aquest tipus de camins amb ball el projecte d'una carretera de tercer ordre, l'objectiu de justificar la seva antiguitat en que el 1849 és declarada de primer ordre o molts casos i afegir noves dades que conso- preferent. Es tracta del projecte d'execució d'un lidin la hipòtesi de l'existència d'eixos trans- anomenat camí transversal, que aniria de versals en època ibèrica i romana. Molts his- Tarragona a Girona, per l'interior de Catalunya. toriadors no acaben d'acceptar l'existència El tram de Montblanc a Tàrrega i de Tàrrega a d'aquests eixos, sobretot pel que fa a l'eix Biosca per Guissona estaven inclosos en que des d'Empúries explicaria la difusió co- aquest projecte. La necessitat de desplaçar mercial cap a terres interiors, eix que no deu- tropes durant els esdeveniments bèl·lics del ria aparèixer fins a l'Alta Edat Medieval, quan segle XIX, destacant-se les Guerres Carlines, decau el comerç marítim. van fer pensar en la necessitat de traçar un eix d'aquest tipus. En època ibèrica ens sembla constatar a la zona estudiada un model de poblament d'es- Un altre exemple el veiem a partir de les pa- quema linial assimilat a les vies ramaderes i raules de F. de Zamora, quan diu: “Desde Sol- a les valls dels rius (Llobregós, Sió, Ondara, sona a buscar la carretera de Madrid, se ha Corb). Ja s'ha constatat altres vegades el fet proyectado un camino que es en substància de trobar-se un patró de poblament linial se- el que han solido traer los ejércitos franceses guint vies ramaderes i zones mineres, sobre- cuando han entrado en Cataluña. Ha de tot pel que fa als models de les àrees ibèri- empezar en Solsona, bajando por orillas del ques perifèriques o zones interiors47. El po- río Negre a Torà e Igualada, ya sea por Pinós, blament ibèric, a més a més de caracterit- ya sea por Ardévol. Desde Solsona ha de subir zar-se per una jerarquització dels assenta- por el Puerto del Conde a la Seu, y después a ments, la seva interdependència i la seva Puigcerdá”. Aquest camí al qual volen donar diferenciació funcional, es defineix també pel una finalitat bàsicament militar, és el que fins control de les vies de comunicació entre la fa pocs anys encara s'utilitzava com a camí costa i la muntanya. ramader i, segurament, en època romana per connectar tots aquests territoris amb Prats de Algun autor parla de la importància de l'interi- Rei (Sigarra). or de Catalunya en el comerç emporità a par- tir del segle VI aC. La metal·lúrgia del pre- Altres vegades han estat utilitzats com a ca- pirineu, la sal de Cardona, els cereals de mins ramaders per al trasllat dels ramats de l'Urgell van poder crear unes línes comercials bens i cabres cap a les pastures estacionals, sudoest-nordest, que podien incloure també fugint de les zones baixes, més aptes per a els camins de pastors55 . Les ceràmiques gri- l'agricultura. És per aquesta raó que prop ses d'importació d'Ivorra56, 500-400 ac?, la dis- d'aquestes vies s'han establert tradicionalment tribució de la ceràmica grisa estampillada po- les fires de camp, ramaderes (de mules, rucs i den explicar-se per aquests eixos transversals, bestiar de llana) i agrícoles. o la presència de vasos etruscs a Catalunya als jaciments de Ruscino, Poblat del Turó de També s'han usat amb fins econòmics, com a can Tacó, Els Prats de Rei, Sant Miquel de rutes de comerç en època iberoromana, ja sia Sorba i Guissona57. El comerç protocolonial per comercialtzar el ferro ibèric del Camp dels que irradiava d'Empúries i el podia Moros de la Codina (Pinell-Solsonès), a tra- utilitzar aquest tipus de rutes com a comple- vés d'una ruta transversal, els jaciments mi- ment de les vies fluvials. ners de l'alta Garrotxa i del Ripollès a través de la via romana del Capsacostala, la mateixa La fase pre-ibèrica i ibèrica antiga sembla de- sal de Cardona, el ferro i la plata que comenta mostrar la mateixa pauta en relació a les vies Gel·li 53, ja sia la ceràmica romana (forns d'Abe- de comunicació, però és clar que l'existència lla-Solsonès), entre altres productes, a través d'aquestes vies ha de ser anterior, fins i tot, al dels actus romans, camins que permetien el desenvolupament de la cultura ibèrica. Per això pas només d'una sola bèstia de càrrega. no s'ha de deduir de tot plegat una relació di- recta del món ibèric amb la transhumància. Amb els mateixos fins comercials tenim els Caldrà aprofundir en la investigació per saber

20 en quin grau els ibers practicaven la transhu- fa a la plana de Lleida, on els camins semblen mància. estendre's sense obstacles, podem parlar de la importància d'eixos principals de clara tra- En època romana la connexió entre tots dició romana, com la vall del riu Corb, la vall aquests territoris s'ha de realitzar a partir de del Segre o l'eix Barcino-Ilerda. Si que hem IESSO (Guissona) i SIGARRA (Els Prats del observat, en canvi, quan entrem a la zona pre- Rei?). Els indicis arqueològics semblen con- pirinenca, que la via important de penetració firmar l'ús militar d'aquestes vies tradicionals cap a aquest territoris segueix la gran caba- a través de les torres i restes d'època repu- nera que ve d'Oliola. Els jaciments ibèrics i ro- blicana. mans s'acumulen a les seves vores fins a les proximitats de l'actual Solsona. Aquí els jaci- Sobre la jerarquització dels camins en època ments segueixen una desviació d'aquesta ca- iberoromana no podem dir gran cosa. Pel que banera que va cap a Navès, Montmajor, Avià,

BIBLIOGRAFIA I NOTES

1 F. de Zamora, Diario de los viajes hechos en Barcelona. En aquest estudi apareixen esmentades Catalunya, Barcelona, 1973. Sobre els camins ja a la documentació medieval una sèrie de vies: tradicionals de la comarca del Solsonès es pot Strata publica que inde ducit ad Sanctam Mariam consultar, a més a més de la bibliografia consultada Celsone (1094, Durg 1121), Via que ducit de Olius en aquest article, les següents obres: J. Cardona, ad Celsonam (1094,Durg 1111), totes les referències (2000), Fets i gent de la baronia d'Ogern i la Salsa, a la Strata cardonense o de Kardona (996 s SMSer; (en premsa); A. Llorens i Solè, “Solsona i el Solsonès 1015, SMSer; 1019, SMSer; 977, SMSer; 899,Aurg en la història de Catalunya”, Lleida 1987, Josep 11; 907, Aurg 37; 922, Aurg 27). Lladonosa i Pujol, (1991),Història de Lleida, vol IV, 6 J. Cases i Genover, (1984), “Les vies de comunicació Lleida, Ll. Vilà i Grau i J. Coberó i Coberó, (1995), El romanes al Pirineu Català Oriental” a 5è Col·loqui Santuari de Nostra Senyora de Pinós, Solsona, A. Internacional d'Arqueologia de Puigcerdà, pàg. 61-89. Bach,(1980) Olius. Un poble del Solsonès, Museu i 7 A. Bach, (1995), Masies del Solsonès, Consell Arxiu Diocesà, A. Bach, (1962), Navès i l'antiga Vall Comarcal del Solsonès. de Lord, Gràf. Muval, 1962, M. Riu, (1985), Els camins 8 P.Vila (1930), Fires de Camp (obra reeditada el 1963 medievals i els ponts de Vallonga i de les Cases de a les Visions geogràfiques, ed. Barcino, Barcelona). Posada, a Cardener, núm 2,Cardona, Institut d'Estudis 9 E. Bertran Gonzàlez, (1999), “Notes sobre la fira de Locals de Cardona, pàg. 69-87 ( en aquest article hi l'Empelt” a Arxiu Comarcal del Solsonès, núm. 3, ha unes extenses notes que compilen la bibliografia novembre de 1999. Aquest autor té en premsa un essencial i particular sobre el tema de camins). altre article titolat “La Fira del Bancal, una fira que 2 P. Madoz, (1849), Diccionario geográfico-estadístico- vingué de fora”. Aquest article es publicarà a la revista histórico de España y sus posesiones de Ultramar, Oppidum, revista cultural del Centre d'Estudis vol.14, pag. 433, entrada: Solsona, 1845-50. Lacetans de Solsona i de l'Arxiu Comarcal de 3 I. Aldomà i R. Pujadas, (1987), L'Economia del Solsona. Solsonès, aprofitament integrat dels recursos 10 G. Aymamí i Domingo, (1998) Camins antics... comarcals, Caixa d'Estalvis de Catalunya. (aquest camins d'història, Publicacions de l'Abadia de llibre al final una bibliografia general sobre els estudis Montserrat. històrics de la comarca el Solsonès). 11 G. Peran Torres, (1985), Los caminos de Cataluña 4 J. Pera i Isern, (1998)“Iesso i Sigarra. Aproximació a en la primera mitad del siglo XVIII, una estructura la xarxa de comunicacions en època antiga d'aquests viaria preindustrial, Tesis presentada para la dos centres romans de la Catalunya central” a XI obtención del Grado de Doctor, Universidad Col·loqui Internacional d'Arqueologia de Puigcerdà. Complutense de Madrid, Facultad de Geografía e 5 J. Bolós, (1991) “Aportacions al coneixement de les Historia, Departamento de Historia Moderna. vies de comunicació”, a Symposium Internacional La informació cartogràfica que utilitzem pertany als sobre els orígens de Catalunya (segles VIII-XI), mapes de:

21 Comte Darnius (títol referit a Oleguer de Dardena, (28-29 de gener), Fira del primer dilluns de Quaresma, baró de Montroig i Senyor de les Illes i de la Quadra Fira de Sant Josep(19 de març), Fira de Pasqüetes, de Pisalques, coronel de Cavalleria en els exèrcits Fira de Sant Isidre (15 de maig), Fira de Sant Antoni de Carles II i Felip V) i Ambrosio Borsano: Quartel (13 de juny), Fira de Sant Jaume(25 de juliol), Fira de Maestre General e Ingeniero mayor del Real Ejército Sant Bartomeu (24 d'agost), Fira de Sant Bartomeu ( de Cataluña. 24 d'agost), Fira de la Toregassa (20 de setembre), 12 A. Bach, (1999), “Hospitalets” a Full Arxiprestal de Fira de Sant Lluc o de l'Empelt (18 d'octubre), Fira Solsona-Morunys, núm. 496, 24-10-1999. de Sant Martí (11 de novembre), Fira de Santa Llúcia 13 E. Costa i Savoia. (1987), Viatges amb els pastors (13 de desembre). transhumants, pàg.74. Per més informació sobre les 28 F. Fité i Llevot, (1994), “Vies i Camins” a Catalunya vies pecuàries es pot veure E. Martí (1916), Romànica XVII, La Noguera, pàg. 79. D'aquest autor Estadística de las vías pecuarias de la Provincia de es pot llegir també l'obra Introducció a l'estudi dels Lérida, Lleida; J. Amades, (1984), Costumari Català, camins medievals en la zona del Montsec (segles XI- Salvat Editors, S,A, Barcelona, vol V.; J. Vilà i Valentí, XII). (1958), La ramaderia a Catalunya, vol I, pp. 447-466, 29 P. Vila, (1962), Visions Geogràfiques de Catalunya, dirigida per Lluís Solé Sabarís, ed. Aedos, Barcelona; Editorial Barcino, Barcelona, vol I, pàg. 161-165. J. Vilà i Valentí, (1973), La transhumància a Catalunya 30 R. Boleda, (1994), Verdú. Des dels Orígens fins a a Món Rural a Catalunya, ed. Curial, Barcelona; Miquel la fi del Règim Senyorial de Poblet, Diputació de Cura a l'obra “El Molí d'Espígol (Tornabous): noves Lleida, Ajuntament de Verdú, col·lecció Viles i Ciutats constatacions arqueològiques i noves propostes 19, pàg. 158. interpretatives entorn el món pre-romà” (publicat a la 31 A. Novell i Bofarull, (1993), La Comarca del revista Laietània núm 8, 1993), presenta tota una sèrie Solsonès fins al segle XII, Consell Comarcal del de bibliografia sobre el tema de la transhumància als Solsonès, pàg. 55 Balcans i Grècia. 32 Urgèlia XI, 1992-93 documents 56, 62, 30. 14 Discutim la versió sense cap fonament de Jaume 33 El camí que uneix Berga i Sant Llorenç de Morunys Clavé, apareguda a la revista Celsona 125, 17-9-99 és de gran valor militar i n'apareixen molts detalls. al 23-9-99. Segons Clavé el mot piteu fa referència a Des de Sant Llorenç es pot seguir cap a la Seu d'Urgell menhir. que s'ha de posar en relació al pas d'aquest per l'itinerari vist de la Coma, Coll de Port, Tuixent, camí i no pas a cap element prehistòric, ja que cap Montellà per Josa i el coll de Tancalaporta. Després diccionari etimològic recull aquesta versió el camí va cap a Fornells (Fornols del Cadí), coll de 15 Fitxa núm 10 del municipi de Pinell de la Carta Fornols per la vall del riu La Bona, Banyeres i Orem Arqueològica del Solsonès, (1991), Arxiu d'Inventari (Adraem). Des d'Adraem el camí puja cap al Coll de del Patrimoni Arqueològic de Catalunya, Servei la Creu i baixa després cap a la Bastida d'Ortons. d'Arqueologia, realitzada per Imma Estany,Gema 34 El camí de Solsona a Berga travessa la riera de Garcia i Josep Pou. Solsona pel Barranc de Pallarès, després passa per 16 C. August Torras, (1922), Pirineu Català. Guia Goloxons, el pont de Rodamilans fins arribar a la Creu Itinerari (Comarca del Cardener), tallers Gràfics den Alsina. Des d'aquí segueix el mateix camí que va Hostench, Barcelona. de Cardona a Berga. És un camí de bast. 17 M. Riu, (1950), “Transhumància de la Vall de Lord a 35 El camí d'Agramunt passa pel Pla de Setpins, Sant les de Catalunya”, a Ia Asamblea Climenç, Sellent, Sanahuja, travessa el Llobregós, Intercomarcal del Penedès y Conca d'Òdena, Guardiola i Castellblanch, després de travessar el Sió. Martorell, pàg. 150-160. És un camí de bast fins a Sanaüja i després és 18 J. Vila i Valentí, (1950), “Homes i camins a la carreter. comarca d'Igualada”, Separata de Actas y El camí de Tiurana segueix el d'Agramunt fins al Pla Comunicaciones de la I Asamblea Intercomarcal de de Setpins. Allí es desvia cap a Sentís i Tiurana. Camí Investigadores del Penedès y Conca d'Òdena, de bast però amb facilitats per ser un bon camí Martorell, pàg. 220. carreter. 19 A. Altisent, (1974), Història de Poblet, Abadia de El camí de Pons és comú fins a Sant Climenç amb el Poblet, l'Espluga de Francolí, pàg.66. d'Agramunt. Aquest es desvia cap a Jou, Santas 20 S. Llobet i J. Vilà Valentí, ( 1951), La trashumancia Creus i Mas de Torras. Camí de bast tret de les en Cataluña, extrait du Compte Rendu du XVIe proximitats de Solsona i Pons. Congrès International de Géographie, Lisbonne, 1949, 36 El camí de Cervera a Solsona i Cardona passa per 1951.pàg.37. En referència a la via pecuària que Sant Ramon, Faxan (Ferran), Castellfollit de aprofita una via romana, pàg. 46, nota 20. Riubregós, Enfesta, Calonge de Segarra i Pinós. Hi 21 Arxiu de la Corona d'Aragó. Batllia general de ha una variant que arranca de Torà i per Fontanet i Catalunya. CL. 7ª AB nº 37 f. 91 vº. Ntra Sra de Pinós s'uneix al camí principal prop de 22 P. Madoz, Diccionario geográfico-estadístico- Vallmanya. Després continua cap a Torre de Diu i histórico de España y sus posesiones de Ultramar, Bergús i Cardona (des de Cardona va a Gargallà, vol. I, pag. 131, entrada: Barcelona, Capitania General Cassa del Obispo, Pagarola (Pagaroles), Carrià de Cataluña, 1845-50. (Correà), Sorbey, Codonyer,Castel Serà, Vià (Avià) i 23 Lluís Pons i Serra, (1990), Notícia d'Agramunt, Berga. De Cardona a Berga ens trobem amb un camí Diputació de Lleida-Ajuntament d'Agramunt, Lleida, bo però intransitable per a l'artilleria. col·lecció viles i ciutats 9, pàg. 104. 37 El camí de Pont del Espia travessa la ribera Salada, 24 F. Lara Peinado, (1973), Epigrafía romana de Lérida, passa per Mirapol, Alinya, riera de Perles fins al Segre Insituto de Estudios Ilerdenses, Diputación de Lérida, pel pont d'Espia, on empalma amb el camí de la Seu pàg. 120. d'Urgell. És un camí de bast molt dolent. 25 Antoni Duran i Sanpere, Llibre de Cervera, F. Camps El camí de la Seu d'Urgell passa pel Pla de Riart, lo Calmete Editor, St. Eloi 2, Tàrrega, 1972, pàg. 61-65. Cap del Pla, Font del Texo, Coll de Querol, Coma, 26 Cartulari de Poblet, edic. cit., passim 13, 20, 172, coll de Port, Tuxent, molí de Fornols i Fornols. Per 198, 230 (cita que apareix com a nota 1 a l'obra de poder arribar fins a Adraent i la Bastida cal superar el Salvador Llobet i Juan Vilà i Valentí, La trashumancia Collsacreu. Aquest camí es bàsicament carreter. en Cataluña). El camí de Bellver és comú al de la Seu fins al Cap 27 Al Solsonès se celebraven moltes fires al llarg de del Pla. Des d'allí es dirigeix a Sant Llorenç de Morulls, l'any: Fira de Cap d'Any (2 de gener),Fira del Bancal Gosol, faldes del Cadí, coll de Tancalaporta, Pi i

22 Bellver. Camí de bast, a punts molt dolent, però arqueològics realitzats pel Centre d'Estudis Lacetans convertible en camí carreter. realitza al Solsonés vegi's Butlletí del Centre d'Estudis 38 A criteri de l'autor G. Peran Torres el camí més Lacetans, núm. 14, Solsona, octubre-desembre de important és el camí ral de Barcelona a Manresa, a 1999. Berga i a Cardona. Fins a Cardona és un camí 44 M. Garganté, J.Oliva, J. Ros, (1998), Inventari del carreter, atès que hi pot passar l'artilleria. Des de Patrimoni Arqueològic, Arquitectònic i Artístic de la Cardona el camí segueix cap a la Seu d'Urgell, Segarra, vol. I, Municipi de Sanaüja, Fundació Jordi passant per Clariana, Santa Susana i Ortoneda. Cases i Llebot. Després arriba a Solsona, puja a la collada de Clarà, 45 J. M. Puche, E. Sorribes,(1993), “La necròpolis passa per Seuró (Ceuró), Oserga (Ogern), Rattera i d'Almenara i el seu entorn: una revisió cronològico- Oliana. Una variant d'aquest camí és la que va a sortir cultural” a revista cultural de l'Urgell, Urtx, núm.5, a Pont d'Espia. Aquest camí discorreria per la Vall de pp.21-31. Siglos (Vall d'Alinyà), Alsinyà (Alinyà), coll i Vall de 46 X. Bartlett, J. M. Puche, E. Sorribes (1990), “La Llups (Llinars), descenderia cap a Montpol i per la romanització a la vall del Llobregós: El cas de la vil·la ribera Salada sortiria a la collada de Clarà, on de la Jove i del poblat del Tossal del Barcelonès”. A empalmaria amb el camí principal. 8è Col·loqui Internacional d'Arqueologia de Pugcerdà Aquest camí figura com una de les grans rutes de pàg. 27-35. penetració militar des de la Costa fins al Pirineu 47 Arturo Ruiz i Manuel Molinos, Los iberos, análisis Oriental. Des de Martorell aniria a Calaf per arqueológico de un proceso histórico, Crítica- Esparraguera, el Bruc, Casa Masana i Forn del Vidri. Arqueología, Grijalbo, Barcelona, 1995, pág.138-139. Després passaria per Figuereda, Hostal de la 48 Sobre el poblament romà al Solsonès vegi's R. Regoldosa, Alsolanes, Prats de Rei i Calaf. Des Cardona, Josep Pou i Víctor Revilla, Poblament romà d'Enfesta es desvia un camí cap a Torà de Riubregós, al Solsonès: estat de la qüestió, (1996) a Revista Biosca, Sanaüja, Ribelles, Vilanova de l'Aguda, Pons, d'Arqueologia de , núm. 6 per Comiols. 49 X. Bartlett, J. M. Puche, E. Sorribes (1990), opus. cit. 39 Arribant a l'Estany de Lloberola (Biosca), el camí 50 Joan Duch i Mas, Camins prehistòrics per la vall ral passa pel lloc anomenat el Clot dels Morts, on el 2 del riu Corb, Palestra Universitària 2. UNED, Centre de maig de 1837, quan estava Solsona en poder dels Associat, Cervera 1987 Carlins, les forces lliberals comandades pel coronel 51 Joan Farell i Domingo, Resum Històric folklore- Antoni Niubó es veieren sorpreses per les forces llegende-tradicions, Fundació Salvador Vives i carlines de BenetTristany i Castells en una Casajuana, Barcelona, 1994. emboscada en aquest punt estratègic del camí. 52 Virgili, Eneida, 4, 404 , Varró. R. 3, 17,9; Livi, 22, Després d'una batalla dura i cruenta els cristians- 14,8; Ciceró,Clu. 161. L'obra d'Enrique Melchior Gil, liberals patiren una desfeta important amb 400 morts (1995), Vias romanas de la provincia de Córdoba, i 600 ferits. Per més informació vegi's Jaume Coberó Publicaciones Obra Social y Cultural Cajasur, i Coberó, Les Guerres Carlines a Torà i conca del Córdoba, conté una bona classificació de les vies Llobregós, Torà, 1986, pàg. 59. També els dies 17-18 romanes des del punt de vista jurídico-administratiu. d'abril són derrotats per les forces de Meer,les També sobre les diverses posibilats d'abordar l'estudi divisions carlines de Pérez Dávila i del Llarg de dels camins hi ha l'obra de Elena Barrena Osoro, Copons que s'havien emplaçat als llocs estratègics Historia de la Vías de Comunicación en Gipuzkoa, de Biosca i Xuriguera per a impedir el pas d'un comboi Gipuzkoako Foru Aldundia, 1991. de socors, que Meer aconseguí introduir a Solsona. 53 Gel·li, N.A. 2, 22-28 (ídem pàg. 92). Quan Meer va sortir de Guissona 54 M. Cura i Morera: (1976-78) ”Aportaciones al l'estiu de l'any 1838 i passa per Biosca, Perecamps proceso de Iberización en el interior de Cataluña”, fins arribar a Solsona. Empúries, 38-40, Barcelona-Empúries, pp.331-343. 40 M. Mayer i I. Rodà, (1990), “El Pirineu en època Curiosament el jaciment de la Guingueta estava romana. Alguns problemes pendents”, a 8è Col·loqui emplaçat en un turó que dividia els termes municipals Internacional d'Arqueologia de Puigcerdà, 227-235. d'Olius i Solsona, per això el lloc també es deia Pla 41 C. Busquets i M. Freixa, (1998), “La via romana del de les Monjoies. Capsacosta (Sant Pau de Segúries, el Ripollès; la Vall 55 Emili Junyent, (l978), “Problemática general de la de Bianya, la Garrotxa). Història d'un camí”. , a XI iberización en la Catalunya interior” a Ampurias, 38-40. Col·loqui Internacional d'Arqueologia de Puigcerdà, 56 Gonzalo Ruiz Zapatero, (1984) “El Comercio pàg 183-191. protocolonial y los orígenes de la iberización: dos 42 M. Tarradell, (1978) “Un fortí romà a Tentellatge, casos de estudio, el Bajo Aragón y la Cataluña (Navès, Solsonès”, a II Col·loqui d'Arqueologia de interior”, a Kalathos 3-4, revista del S.A.E.T. Teruel, Puigcerdà, pàg. 245-250. La bibliografia sobre aquest pp. 51-70 monument es resumeix en la Memòria del Servei 57 Rufino Fernàndez i Redondo,(1989) “Els lacetans. d'Arqueologia de la , 1937, Interpretacó a través de les fonts clàssiques, el Butlletí del Centre Excursionista de Catalunya de arqueològiques i numismàtiques. Estat de la qüestió”, 1917 (p. 295), la notícia de la guia excursionista de a revista Estrat núm. 1, Igualada. César August Torres, el Cardener (vol VIII), 1928, 58 (1993) L'Urgell. Aproximació a una anàlisi regional, pp206-208 i finalment l'obra de Puig i Cadafalch Caixa de Catalunya, col·lecció Catalunya Comarcal, l'Arquitectura a Catalunya, 1934. Barcelona. 43 Per més informació sobre els darrers treballs Gelasio Nogueira / Joan Tort.

23