URTX D E VIES ANTIGUES A CAMINS RALS Ramon Cardona i Colell 7 DE VIES ANTIGUES A CAMINS RALS Ramon 1. INTRODUCCIÓ configurada abans de la guerra civil 3. Per tant Cardona i Colell veiem com el record dels camins de sempre L'actual xarxa viària del Solsonès, a l'igual que difícilment pot haver quedat esborrat. Arqueòleg. la d'altres comarques, és molt recent. Els tes- Responsable de la timonis orals que ens parlen dels antics ca- Aquests darrers anys hem tingut l'oportunitat Secció d'Arqueologia mins, de les carrerades i fires de bestiar, la d'investigar amb profunditat dins de la Secció del Centre d'Estudis cartografia, la toponímia, les diverses notícies d'Arqueologia del Centre d'Estudis Lacetans Lacetans de Solsona històriques ens poden donar informació enca- de Solsona alguns dels camins de la zona oest ra dels camins de tota la vida, que reculen fins de la comarca. Això ha estat possible gràcies al món medieval i alguns fins a la prehistòria. als treballs arqueològis que s'estan duent a En una comarca on les comunicacions sem- terme des del 1996 al jaciment del Camp dels pre han estat difícils i on han estat sempre de Moros de la Codina (Pinell), des del 1997 al l'interès comú conservar els camins per les jaciment ibèric de Sant Esteve d'Olius, i també mateixes condicions del terreny, el seu traçat a recents prospeccions arqueològiques en ha patit poques variacions d'importància al llarg obres de millora i adequació de carreteres, de la història. Considerant a més l'estudi de sobretot en el cas de la nova carretera que certs paràmetres damunt el territori com són, comunicarà Solsona i Biosca, tram 9+084 a nuclis de població, matèries primeres, límits 23+500. (parroquials, municipals o comarcals), vies de transhumància, la distribució de jaciments ar- L'estudi d'aquestes vies del Solsonès ens ser- queològics, podem arribar a reconstruir una veix d'excusa per veure com els camins tradi- hipotètica xarxa viària, així com la seva jerar- cionals comuniquen aquest territori pre-piri- quització i antiguitat. nenc amb les terres baixes de la plana de Lleida, sobretot amb els territoris que corres- L'aïllament de la comarca i el seu allunyament ponen a les actuals comarques de la Segarra, de les grans vies de comunicació han condici- l'Urgell, la Noguera i fins i tot la Conca de onat l'actual xarxa viària. F. De Zamora al se- Barberà. gle XVIII ens diu que tots els camins són de ferradura1. P. Madoz a mitjan segle XIX diu tex- Al capdavall el nostre estudi volem que ser- tualment “todos los que cruzan por este partido veixi per donar algunes pistes suggerents so- son de herradura y malos” 2. Eren camins per bre l'existència d'antigues vies d'època ibèri- anar a peu i amb matxos. Les diligències i els ca i romana que travessen el territori a mode carros no circulaven per la comarca. No és fins d'eixos transversals. Eixos que amb el temps a la segona meitat del segle XIX que comença han anat fragmentant-se fins a esdevenir des- a parlar-se de nous projectes. Apareixen al- prés d'algunes modificacions camins rals. guns camins carreters. Al tombant de segle es comencen a construir amb moltes dificultats algunes carreteres, com la de Solsona a Man- 2. Metodologia d'estudi resa (1878), de Solsona a Bassella (1890), acabada als anys vint del nostre segle, l'exem- Un tema tan ampli com és el dels camins an- ple també de la carretera de Solsona a Berga tics pot ser abordat des de múltiples maneres c-149, construïda el 1930 i inaugurada el 1931. i angles. Nosaltres hem decidit fer un estudi La majoria de les construïdes i que no es van que parteixi de l'època actual i que ens per- quedar al tinter són dels anys vint i trenta. La meti fer una anàlisi regressiva per veure la seva major part de la xarxa viària recent va quedar evolució a la inversa4. Hem tractat de recollir, 8 en primer lloc, les dades que encara existei- Prenent també com a premissa certs paràme- Antic camí xen sobre els camins tradicionals que prete- tres, (a) que els vells recorden encara perfecta- d'Anglesola nem estudiar. Aquests camins pre-actuals els ment les vies anteriors a l'actual traçat de (Fotografia: Jesús Vilamajó. Arxiu entenem com una herència del passat i que, carrereteres i que aquestes vies són les de sem- fotogràfic del Museu 5 tot i les diferents modificacions que puguin pre, i ja a l'edat medieval , i (b) que la perdurabi- Comarcal de l’Urgell, haver patit al llarg de la història, serveixen com litat d'aquests camins a més a més ve reafirma- Tàrrega) a punt de partida. Després a través de les fonts da en el cas del Solsonès per les característi- documentals constatarem la seva existència ques del seu paisatge, atès que en una comar- en època medieval. A partir d'aquí i prenent ca muntanyenca és major l'interès comú en con- com a referència una multiplicitat de dades in- servar les vies6, podem establir un primer mapa ferim algunes vies o trams de vies que poden de camins tradicionals que prèviament a la con- ser antics. En aquesta anàlisi reunim factors sulta i contrastació de les seves característiques de tipus geogràfic i estratègic, econòmic, ar- i antiguitat ofereix ja certa fiabilitat. queològic, paisatgístic, històric, toponímics. A través del testimoni oral directe de veïns de la comarca hem pogut fer aquesta aproxima- 2.1. Fonts etnogràfiques ció a les vies del Solsonès, entre les quals re- collim carrerades o camins ramaders, camins En el procés d'estudi dels camins, la primera rals i camins sense cap més adjectiu. L'entre- fase ha consistit en recollir tota la informació vista amb aquests personatges ens ha per- que incloem en l'apartat que porta el nom de mès després al treball de camp delimitar fonts etnogràfiques. Atès que la xarxa de car- aquests camins, veure quins trams encara reteres actual del Solsonès és molt recent, hem existeixen, quins no, quins encara estan em- buscat en primer lloc tota la informació sobre pedrats i reconstruir antics ponts perduts, com l'etapa immediatament anterior a la construc- el Pont de Golorons, avui cobert per les ai- ció d'aquesta xarxa, establint així un tramat no gües del Pantà de Sant Ponç (Clariana de exhaustiu de les vies tradicionals de la comar- Cardener-Solsonès). En altres casos ha estat ca, les quals sabem segur que han existit fins més fàcil i ens hem trobat amb ponts antics fa poc temps, i que en alguns casos encara restaurats com el Pont de Querol (Castellar s'utilitzen. de la Ribera-Solsonès). 9 2.1.1. Cartografia i toponímia Solsonès), El Camí Ral o Lo Camí ral ( Torà- Segarra, Ossó de Sió-Urgell), La Creu (Olius- En el treball de camp i com a complement de la Solsonès), Pedró (Llobera-Solsonès), Creu informació oral ens hem servit també d'aques- dels Lladres (Pinell- Solsonès), Tros de les For- tes dues fonts, que no es poden separar. Els ques (Pinós- Solsonès), Lo camí vell de Tàrre- mapes utilitzats són els del Servei Geogràfic de ga (Urgell), La Fita (Segarra-Urgell), Els re- l'Exèrcit i de l'Institut Cartogràfic de Catalunya, guers (Urgell-Segarra), Les Forques (Forés- escala 1:50.000 i 1:5.000. Dins els mapes de Conca de Barberà), etc. l'exèrcit n'hi ha un que volem ressaltar expressa- ment, que és una edició de l'any 1951 del full 4. Ponts: Pont del Diable (Cardona, Bages), Pont Cardona-330. En aquest mapa en particular apa- de Querol (Castellar de la Ribera, Solsonès), Pont reixen marcats encara camins rals com per exem- de Golorons (Clariana, Solsonès), etc. ple un camí ral que provinent de Berga travessa- va tota la comarca del Solsonès, per enllaçar 5. Hostals i cases de posada: Cases de Posada després amb el camí de Pinós. També hem utilit- (Navès, Solsonès), Hostal del Boix (Llobera, zat mapes a escala 1:1000 per al seguiment de Solsonès), Hostal de les Forques (Clara, Caste- les obres de carretera. llar de la Ribera, Solsonès), Hostal de Puigsec (Olius, Solsonès), Hostal del Vilar (Berga, Ber- En els mapes hem pogut veure coses interes- guedà), Sant Pelegrí (Biosca, Segarra), l'Hostal sants com el fet que moltes vegades les vies (Ciutadilla-Urgell), l'Hostal del Cadet (Ciutadilla- tradicionals segueixen part o bon tros dels lí- Urgell), Hostal del Manta i Hostal del Tallat mits municipals i de vegades comarcals i fan (Vallbona de les Monges-Urgell) i altres. de frontera entre ells. De vegades un camí tam- bé serveix per fer la partició entre propietats 6. Torres de defensa, cases fortificades i punts privades diverses. En altres ocasions el traçat de guaita: Torredeflot (Brics, Solsonès), d'un camí tradicional se solapa amb el d'un GR, Torredenegó (Llobera, Solsonès), Torre d'en com el GR7 quan travessa la part sud del Sol- Dac (Lladurs, Solsonès), Torrecanuda (Navès, sonès. En múltiples ocasions els camins an- Solsonès), la Guàrdia (Lladurs de Solsonès, tics acaben essent marges vora una carretera Sanaüja-Segarra, Tornabous-Urgell), Miralles moderna o entre camps de conreu. (Pinell de Solsonès, Cervera-Segarra), Guar- diola (Pinell i Riner, Solsonès), Costa de les Pel que fa a la toponímia, podem establir dife- Guàrdies (Biosca, Segarra), Coloma i Colo- rents grups de topònims segons el seu signifi- mers (Olius, Solsonès), fent referència a un cat i que a la pràctica ajuden a determinar al- possible miliari o columna, Palau, Palou (com gun punt fosc d'un camí o simplement el con- lo Camí del Palau a l'Urgell), Torralta (Pinell, firmen.