sign in sign up
<<
Home , Barbens, Les Borges Blanques, Urgell

DURANT EL SEGLE XVIII. ELS CASOS DE LES BORGES m » 3i ICASIELLOTS S!

Roser Ripollès i de la Fragua A

vjr rá * UrV, Q kr

^ L éC . iS B 3r« jr*' .. • I i y > d* «r- / • I '>* LA MIGRACIÓ A LES DURANT EL SEGLE XVIII. ELS CASOS DE LES BORGES I CASTELLOTS

M'ha semblat interessant fer l'estudi de la migració a grafia actual i al costat, entre parèntesis, la o les grafies les Garrigues precisament al segle XVIII, perquè aquest trobades quan aquestes són diferents. Als pobles, a més és un segle de prosperitat i de repoblament de tot a més, he indicat a quin bisbat corresponien i a quina Catalunya després de la devastació produïda per les comarca pertanyen avui i quan es tracta de llocs que successives epidèmies de pesta, des del segle XIV fins no tenien municipi propi, he indicat el municipi al a mitjan segle XVII, i les Garrigues, lògicament, també qual pertanyien, si em consta. He escollit de fer-ho va participar d'aquesta prosperitat i d'aquest així per tal que si algú els vol localitzar en un mapa li repoblament. Per saber que és un període sigui més fàcil de trobar-los i, al mateix temps, se'n d'expansió només cal donar un tomb pels pobles de la pugui calcular la distància simplement llegint el treball. comarca i mirar les seves esglésies. Pràcticament totes Cal tenir en compte, però, que la superfície dels bisbats són del segle XVIII: en alguns pobles, com a les Borges, en aquella època no era igual que l'actual, ja que hi va es van fer noves de peu; en altres, com a , es va haver petites modificacions al segle XIX i molt ampliar l'església existent. recentment n'hi ha hagut més encara, i que d'alguns El meu propòsit és fer el buidatge dels llibres de difunts llocs no ens consta a quin bisbat pertanyien. He de totes les parròquies de les Garrigues per a successius completat el treball amb un mapa dels bisbats de estudis i he començat pels de les Borges i els de Catalunya al segle XVII, que fou vàlid fins al segle Castellots; els de les Borges només són de mig segle, XIX. car el primer llibre que tenim és del 1752 i els de El resultat de l'estudi ha estat el següent: Castellots, de tres quartes parts de segle, ja que Bisbats de procedència, per ordre de major a menor comencen el 1723; a més a més, d'aquesta vila també nombre de persones vingudes: he buidat els llibres de matrimonis i els de confirmacions i, fins i tot, una petita part del llibre de A Castellots: naixements. Arquebisbat de Tarragona {Arcabisbat, Arzobispado H Avui vull estudiar d'on provenien els habitants o Diòcesi): 19; Bisbats de: Vic (Vich o Vique): 16; d'aquests dos pobles, si eren de ciutats properes o fins (.Lleyda o Lérida): 13; Solsona: 11; Urgell (escrit sempre on arribava la relació i quines eren les activitats que Urgel): 3; i Barcelona: 1. els nouvinguts desenvolupaven. A les Borges i a Castellots la migració procedia, A les Borges: aparentment, dels mateixos indrets. Únicament hi ha Arquebisbat de Tarragona (Archebisbat o Arzobispa- la presència d'algun estranger a les Borges i, això sí, do)-. 53; Arquebisbat de Toledo: 1; Arquebisbat una diferència quantitativa entre una vila i l'altra. A CArchebisbat) de València: 1; Bisbats de: Solsona: 29; vegades, eren famílies senceres les que venien; altres, Urgell (escrit la major part de vegades Urgel i una la era una noia o un noi que es casava aquí i altres eren Seu de Urgell): 24; Vic (Vich o Vique): 18; Lleida {Lleyda matrimonis joves que venien, possiblement, per cer- o Lérida): 17; Barcelona (o Barselona): 5; Clermont car una millor qualitat de vida. (Clarmonto Clermon) i Tortosa: 2; i Girona (Gerona): Si bé en aquella època ja existia la divisió comarcal, 1. per bé que diferent a la d'avui, en els llibres parroquials els sacerdots usaven la divisió eclesiàstica. Es per això Com podem veure, pràcticament són els mateixos que he fet una primera agrupació per bisbats i altres bisbats els que nodreixen els dos pobles, amb algunes divisions eclesiàstiques i una segona per ciutats, pobles petites diferències; per exemple, a Castellots, després o llocs, indicant en tots els casos el nombre de perso- de l'Arquebisbat de Tarragona, que és el més proper, nes que van venir. Sempre he escrit els noms amb la hi va anar més gent del bisbat de Vic, seguit del de Lleida i el de Solsona; mentre que a les Borges, també els pobles següents van aportar un habitant cada un: després de l'Arquebisbat de Tarragona, els bisbats que Bellvei (.Bellvehí), bisbat d'Urgell, a la ; Conesa, van aportar més gent van ser el de Solsona, seguit del arquebisbat de Tarragona, a la Conca de Barberà; El d'Urgell, Vic i Lleida; a més a més, a les Borges trobem Mas de Nell,5 bisbat d'Urgell; Figuerola,6 bisbat de els bisbats de Clermont, Girona, Toledo, Tortosa i Solsona; Gavà, bisbat de Vic, al ; València, que no tenen presència a Castellots. De tota , bisbat d'Urgell, a la Segarra; l'Espluga Calba manera, aquests cinc bisbats solament van aportar set {la Espluga Calba), arquebisbat de Tarragona, a les persones. Potser trobarem més diferències en els llocs Garrigues; l'Espluga de Francolí {la Espluga de de procedència. Francolí), arquebisbat de Tarragona, a la Conca de Barberà; Maldà, arquebisbat de Tarragona, a l'Urgell; Altres divisions eclesiàstiques Olost d' {Aulost), bisbat de Vic; Oristà (Auresta), bisbat de Vic i també d'Osona; Picamoixons Ultra els bisbats, trobem aquestes demarcacions: {Picamuxons), arquebisbat de Tarragona, a l'; Arxiprestat (.Archiprestado deAger),1 {de Meya); {Prexana), bisbat de Solsona, a l'Urgell; Parròquia {de Magdalena, a Lleida, de Sant Blasi, a Puigverd d' {Puigvert de Agramunt), bisbat Castellots, de St. Martín de Valmero, del bisbat de d'Urgell, també a l'Urgell; Sant Antolí, actualment Clermont, de Talavera). Sant Antolí i Vilanova, bisbat de Vic, a la Segarra; Pel que fa als llocs de procedència i seguint el mateix Talavera, bisbat de Vic, a la Segarra, i Vallfogona de sistema que he fet per als bisbats, tenim que a Castellots Riucorb {Riucorp), bisbat de Vic, a la Segarra. hi van anar gent procedent dels llocs següents: {La Borges Blanches, Las Borgas Altres topònims que no eren municipi de Urgel, Las Borges Blanques de Urgell, Las Borjas de Urgel, Las Borjas, Les Borges de Urgel i Les Borjes), bisbat Mas de Suró,7 Talavera, bisbat de Vic, a la Segarra: 2; de Lleida i actualment a la comarca de les Garrigues i La Masia del Prim, Tous, bisbat de Vic, a l': 1. Verdú, bisbat de Solsona, a l'Urgell: 7; , A les Borges, la procedència dels nous habitants era arquebisbat de Tarragona, {els aquesta: Homellons o simplement Omellons), arquebisbat de , bisbat de Lleida, a les Garriques; la Pobla de Tarragona, Juneda, bisbat de Lleida, i {o Cérvoles {Ciérvoles, Ciérvols o Siérvoles), arquebisbat Vinayxd), arquebisbat de Tarragona, tots a les de Tarragona, també a les Garrigues; Lleida {Lérida o Garrigues: 4; , arquebisbat de Tarragona, a Lleyda), bisbat de Lleida al Segrià, i Vallclara, {Vellclara l'Urgell, Calonge {Colonja i Calonge),2 bisbat de Vic, o Bellclard), arquebisbat de Tarragona, a la Conca de a l'Anoia, Conill, bisbat de Vic, a l'Anoia, Santa Fe Barberà: 5; d'Urgell {Bellpuig), bisbat de de Calonge {Santa Fe de Colonja i també Santa Fee de Solsona, a l'Urgell, el Mas d'en (de) Roqueta o Colonja),3 bisbat de Vic, a l'Anoia, i Tàrrega, bisbat (.Roquetas),8 bisbat de Vic, a l', l'Albi, de Solsona, a l'Urgell: 3; Alfesta o Festa, bisbat de Vic, arquebisbat de Tarragona, a les Garrigues, l'Espluga sufragani de Santa Fe de Calonge, a l'Anoia, Calba {La Espluga Calba), també A. de Tarragona i a (escrit també Angresola), bisbat de Solsona, a l'Urgell, les Garrigues, i Vilanova de Prades {del Comtat o Montornès de Segarra {Montornès),^ bisbat de Solsona, Comptat de Prades)? arquebisbat de Tarragona, a la a l'Urgell, (escrit també Sidamunt), bisbat Conca de Barberà: 4; Aspa,10 bisbat de Lleida, al de Solsona, al Pla d'Urgell i Tous (dit també Sant Segrià; {Castell de Ans o de Asens), bisbat Martí de Tous), bisbat de Vic, a l'Anoia: 2; finalment, de Lleida, a les Garrigues; Conill, bisbat de Vic, a

1 L'Arxiprestat d'Àger va mantenir les seves parròquies enclavades al bisbat de Solsona fins ai segle XIX. 2 Suposo que es tracta de Calonge de Segarra. 3 Sembla que avui sols en resta l'església i el castell, situats ambdós en un turonet al centre del terme de Calonge de Segarra, o potser mai no ha existit com a municipi sinó únicament com a parròquia. 4 Crec que és Montornès de Segarra, ja que l'altre Montornès és al Vallès. 5 No l'he pogut localitzar. El considero poble perquè no cita cap parròquia ni cap altre lloc al qual pugui pertànyer. 6 Era del bisbat de Solsona, però no sé a quina Figuerola es refereix. 7 Actualment, a l'atlas de la GEC podem veure prop de Talavera (d'on era dit mas): e! Tossal de Suró, que suposo que hi té relació i que devia ser un mas existent en aquell indret. 8 Avui potser desaparegut com a poble, ja que a l'índex de la GEC solament hi figura com a barranc, però al mapa de la comarca està indicat com a poble. 9 Al qual pertanyia al segle XIV. 10 També he trobat Aspa al bisbat de Solsona. l'Anoia; Guimerà, arquebisbat de Tarragona, a l'Urgell; (Viosca), bisbat de Solsona, a la Segarra; Biure l'Espluga de Francolí (La Espluga de Francolí), de Gaià (Viure), arquebisbat de Tarragona, a la Conca arquebisbat de Tarragona, a la Conca de Barberà; la de Barberà; Blancafort, arquebisbat de Tarragona, a la Guàrdia Pilosa (Palosa o Pelosa), bisbat de Vic, a Conca de Barberà; Brà del Piamont, Regne de l'Anoia; Os de (Os), arxiprestat d'Àger, bisbat Sardenya (Reine de Cerdenya), Bressui (Bresuy), bisbat d'Urgell, a la ; Sanaüja,11 (Sanahuja o d'Urgell, al Pallars Sobirà; el Canós (Canós), bisbat Sinauxa), bisbat de Solsona, a la Segarra; Sant Llorenç d'Urgell, a la Segarra; Carme, a l'Anoia; Casals de de Morunys (en aquell temps, Sant Llorens de Piteus o Sarroca (Sorroca),20 bisbat de Vic, Osona; Castell de dels Piteus), bisbat de Solsona, al Solsonès; Torrefeta Queralt, arquebisbat de Tarragona, a l'Anoia; Castelló Co Torrafeta), bisbat d'Urgell, a la Segarra; de Farfanya, arxiprestat d'Àger, a la Noguera; (el Velusell, el Vilusell o Villuel),12 arquebisbat de Castellot, bisbat de Lleida, a les Garrigues, és el mateix Tarragona, a les Garrigues: 3; Arbeca, arquebisbat de que Castellots, Castellserà, a l'Urgell; , bisbat Tarragona, a les Garrigues; Espinalbet13 (Espinaubet), de Solsona, a la Segarra, Cornellana, sufragània de bisbat de Solsona, al Berguedà; (La Furiola), Fórnols, bisbat de la Seu d'Urgell, a l'Alt Urgell; el bisbat de Solsona, a l'Urgell; la Guàrdia de Cervera,14 Cogul (El Cugul), bisbat de Lleida, a les Garrigues; El bisbat de Solsona, a la Segarra; (Miralcarri), Mas de Bondia, a l'Urgell; Flix, bisbat de Tortosa, a la bisbat de Solsona, al Pla d'Urgell; Montblanc(/;), Ribera d'Ebre; Forès, arquebisbat de Tarragona, a la arquebisbat de Tarragona, Conca de Barberà; Conca de Barberà; Fulleda, arquebisbat de Tarragona, Montbui15 (Monbuy o Munbuy), bisbat de Solsona, a les Garrigues; Golmés (Gomes), bisbat de Solsona, al Vallès Oriental; els Omellons, arquebisbat de el Pla d'Urgell; Guissona, bisbat de Lleida, a la Segarra; Tarragona, a les Garrigues; Poboleda (Povaleda), de les Garrigues, bisbat de Lleida, a les arquebisbat de Tarragona, al Priorat; Puiggròs, bisbat Garrigues; l'Aranyó, sufragània d'Hostafrancs, bisbat de Lleida, a les Garrigues; Rocafort,16 arquebisbat de d'Urgell, a la Segarra; la Guàrdia dels Prats, arquebisbat Tarragona; Tàrrega, bisbat de Solsona, a l'Urgell; de Tarragona, a la Conca de Barberà; la Mina de Trejuvell (TrijobeLL'i Trijubell), bisbat d'Urgell, a l'Alt Ribelles,21bisbat d'Urgell, la Secuita, arquebisbat de Urgell; Valls (o Vals), arquebisbat de Tarragona, a l'Alt Tarragona, al Tarragonès; la Torre de l'Espany(«)ol, Camp; Vilassar (Vilasà), bisbat de Barcelona, al bisbat de Tortosa, la Ribera d'Ebre; Llagunes, bisbat ; (Villanova de B. i d'Urgell, al Pallars Sobirà; Lluçars (Llussàs de Aragó), Villanueva de Ballpnig), bisbat de Solsona, a l'Urgell, i bisbat de Lleida; Miralles, bisbat de Barcelona, al Baix Vinaixa, arquebisbat de Tarragona, a les Garrigues: 2; Llobregat; Mora, arquebisbat de Toledo; Mura, bisbat Aguiló, bisbat de Solsona, Conca de Barberà; Alfés, de Vic, al ; Nociero,22 diòcesi de Clermont; bisbat de Lleida, al Segrià; , també bisbat de Odena, bisbat de Vic, a l'Anoia; Palau, bisbat de Lleida i al Segrià; Arànser (Aransa), bisbat d'Urgell, a Solsona, a la Noguera; Pals, bisbat de Girona, al Baix la ; Arfa, bisbat d'Urgell, a l'Alt Urgell; Ar- Empordà; Passanant (Pasanant), arquebisbat de tesa,17 bisbat de Solsona; Balsareny (Vallsareny) al Tarragona, a la Conca de Barberà; Perafita (Pedrafita), Bages, Bar, bisbat d'Urgell, a l'Alt Urgell;18 , a bisbat de Vic, a l'Anoia; Ponts (Pons), bisbat d'Urgell, l'Urgell, Barcelona, bisbat de Barcelona; Bargús,19 a la Noguera; Prades, arquebisbat de Tarragona, al Baix bisbat de Solsona, Belianes (Belianas), arquebisbat de Camp; Preixana, bisbat de Solsona, a l'Urgell; el Tarragona, a l'Urgell; Berga, bisbat de Vic, al Berguedà; Rourell o Raurell (Raurell), arquebisbat de Tarragona,

" Segurament va ser una de les parròquies del bisbat d'Urgell que van passar al de Solsona, ja que apareix als dos bisbats. 12 No l'he trobat enlloc, però com que diu que era del "Arzobispado de Tarragona", penso que pot tractar-se del Vilosell i que, per una errada de l'escriba, en lloc d'i «Viluell», tal com diu Coromines a 1'Onomasticon que ho deien a Juneda, va escriure «Villuel». 13 Vegeu nota 11. 14 Suposo que és la Guàrdia Lada. 15 Llavors era una baronia que comprenia diferents parròquies. Avui n'existeix solament el castell, una urbanització i el pic, al municipi de Bigues. 16 No sé si és de Vallbona o de Queralt; per tant, no sé de quina comarca és. 17 No sé de quina Artesa es tracta. 18 La GEC el situa a la Baixa Cerdanya. " No l'he trobat enlloc, a no ser que sigui Barguja, a la Baixa Cerdanya, a l'actual terme d'Aristot i Toloriu. 20 Suposo que es tracta d'una equivocació, ja que Casals és el cognom del difunt que devia ser de Sarroca, municipi de Tona. 21 No l'he localitzat, potser és l'Alzina de Ribelles, a la Noguera, prop de Ponts. 22 Parròquia de S.Martín de Valmero, a la província de l'Aubèrnia, França. a l'Alt Camp; Reus, arquebisbat de Tarragona, al Baix que sols n'hi ha vuit que aporten habitants a un poble Camp; Ribelles, bisbat de Solsona, a la Noguera; i a l'altre. Aquests són: Arbeca, Belianes, Conill, Sallent {Sellen), bisbat de Solsona, al Solsonès; Sant Juneda, l'Espluga Calba, Preixana, Tous i Vinaixa. Esteve del Pujol de Planés, bisbat de Solsona, al Llevat de Conill i Tous, que són més allunyats, la res- Berguedà; Sant Pere de (de) l'Arç avui dit també Sant ta són tots de la rodalia. Pesselaç,23 bisbat de Solsona, a l'Anoia; Sant Projé,24 Ara sols ens falta veure quines eren les activitats que bisbat de Clermont; Sendes, bisbat d'Urgell, a l'Alt els habitants nous desenvolupaven. Això serà només Urgell; el Talladell (Taladellbisbat de Solsona, a una pinzellada, ja que solament ens consta l'ofici l'Urgell; Talltendre, bisbat d'Urgell, a la Cerdanya d'algunes d'aquestes persones. (Serdaña); Tarragona, arquebisbat de Tarragona; Així, a Castellots tenim: un fuster, que era de les Tarròs, bisbat d'Urgell, a l'Urgell; Taús, bisbat d'Urgell, Borges; un masover, del Castell de la Floresta de a l'Alt Urgell; , bisbat d'Urgell, a la Noguera, Tàrrega; un "Maestro de niños", de Verdú; un mitger entre Ponts i i ara dins el pantà de Rialb; o parcer, de Sant Antolí; un pastor de la Masia del , bisbat de Lleida, a les Garrigues; Tous,25 Prim, de Tous; un sastre, de Juneda; 6 moliners: un, bisbat de Vic, a l'Anoia; , bisbat d'Urgell, al dels Omellons; un altre, de Juneda; un altre, de Pallars Jussà; Vilanova de Meià (.Meyà), Priorat de Picamoixons; un altre, d'Alfesta, del bisbat de Vic; un Meià, a la Noguera; Vilafranca del Penedès (Villafranca altre, de Guissona, i el sisè no consta d'on era; solament de Panadés), bisbat de Barcelona, a l'Alt Penedès; sabem que es deia Ataveni (tant aquest com el de Vilanova de l'Aguda (Villanueva de la Aguda cerca de Guissona treballaven al molí de la Coma); 4 paletes, Pons), a la Noguera; Vimbodí, arquebisbat de un consta com a mestre de cases i era d'Olot i els altres Tarragona, a la Conca de Barberà; Vinacarlet,26 tres eren: dos de Conill i un de Maldà;27 i 31 pagesos arquebisbat de València, Regne de València. que procedien: 4, de les Borges; 4, de Verdú i 4 de Vinaixa; 3, dels Omellons; 2, de Calonge de Segarra; Altres topònims que no eren pobles: 2, de Juneda; 2, de Talavera (un concretament del Mas de Suró); i un de cada un dels pobles següents: Arbeca, La Floresta, a les Garrigues: 1. Belianes, Bellvei, Conesa, Figuerola, Gavà, l'Espluga M'ha cridat l'atenció que donessin el qualificatiu de Francolí, Montornès, Sidamon, Tàrrega i Tous, i d'estrangeres a dues persones: una que certament ho un pastor que era de la Masia del Prim i un sastre era, ja que procedia de Brà del Piamont, Regne de d'Arbeca. Sardenya, però l'altra era de Vinacarlet, Regne i Altres oficis que ens consta que hi havia a Castellots Arquebisbat de València. Si aquesta darrera era eren els de cisteller i cirurgià. estrangera també ho eren la de Toledo i naturalment A les Borges, trobem: un forner de Lleida, un cirurgià les que procedien del bisbat de Clermont, a França. de Tàrrega, un recluta del Regiment de Castella que En total, 70 persones vingudes de fora a Castellots, era de Móra "en la Mancha," un prevere i beneficiat 22 de les quals eren de pobles de les Garrigues i 171 de Barbens, un daurador de Bellpuig, un doctor en persones a les Borges, 30 de les quals també eren de Medicina de Reus, un ermità de Sant Salvador que les Garrigues. Proporcionalment, hi ha més migració era de Trejuvell, un rodamón també de Trejuvell i 2 interna a Castellots que no pas a les Borges. pagesos de la Fuliola. A aquests hi hem d'afegir una Fent la comparació entre els pobles d'on provenien parella, Josep i Florentina Xabuc, que no sabem d'on els nouvinguts, he pogut observar que les 70 persones eren però que constaven com a "comerciantes vagos"28 que van anar a Castellots provenien de 29 pobles els considero forasters perquè el cognom Xabuc, diferents i les 171 de les Borges, de 110 pobles actualment, no és a les Borges ni figura al llibre Els diferents. Contràriament al que passava amb els Llinatges Catalans, de F. de B. Moll. bisbats, aquí pràcticament no hi ha coincidència, ja Altres oficis que ens consta que hi havia a les Borges

23 Coromines a XOnomasticon cataloniae, article Arç i al DECat diu: "SantPesselaç ve de Sant Pere-s'arç". 24 França. 25 Conegut també com Sant Martí de Tous. 26 No l'he pogut localitzar enlloc. 27 Els he posat tots junts, tot i que segons Coromines "mestre de cases" era més que paleta. 28 Aquest qualificatiu designava tots els que fugien dels enquadraments socials establerts i marxaven a les ciutats per cercar millors oportunitats.(H.Cat. v.V, pàg.54). eren: tres apotecaris; dos cirurgians; un doctor en BIBLIOGRAFIA Medicina i un misser en Medicina;29 un sabater; un serraller; un sastre; un soldat, sergent primer; un mestre Atlas Universal Català, Enciclopèdia Catalana S A, Bar- de cases i un notari. celona, 1983. És curios constatar que a Castellots hi van anar molts paletes, moliners i sobretot pagesos, la qual cosa ens Aties d'Història de Catalunya; Víctor Hurtado, Jesús testimonia que en aquella centúria estava despoblat i Mestre, Toni Miserachs, Edicions 62, Barcelona, 1997. necessitava de tot, cosa que és ben certa segons he pogut llegir en un document estudiat anteriorment Diccionari Etimològic i Complementari de la Llengua que duu per títol Articulata dels terratinents de Castellots Catalana, Joan Coromines, Curial, La Caixa, Barcelo- 1662,30 En canvi, a les Borges, trobem un forner (cal na, 1980. (DECat) recordar que en aquell temps la gent es feia el pa a casà i l'anáva a coure al forn de la vila); un recluta i Geografia Comarcal de Catalunya, Enciclopèdia Cata- un sergent, la presència dels quals ens indica que hi lana SA, Barcelona, 1985. havia tropes a la vila; un prevere i beneficiat de Barbens, cosa que ens parla de la importància de l'església; també Geografia General de Catalunya, Francesc Carreras i hi havia més d'un apotecari, cirurgià, doctor en Me- dicina, notari i altres oficis, com ja hem vist i que ens Candi, Barcelona, 1923. parlen d'una vila amb una estructura social ben tra- mada. Història de Catalunya, Edicions 62, Barcelona, 1982. La conclusió final, evidentment, és que a les Borges i Onomasticon Cataloniae, Joan Coromines, Ed.Curial a Castellots hi va arribar gent d'arreu, des de l'Alt i La Caixa, Barcelona, 1989-1997. Urgell a la Ribera d'Ebre i des de Barcelona a l'Aragó, així com de França, Sardenya i València, tot i les Toponímia del mapa de Catalunya - J.Tous i Casals i B. dificultats de comunicació de l'època, tan diferents Colominas i Muns, separata & Excursionisme, abril de les d'avui en dia. Hem de tenir en compte que en tot Catalunya, els carros tan sols podien passar per les 1975-abril 1981. carreteres de Barcelona a França, Barcelona a Lleida per Cervera, i Barcelona a València per Tarragona. La resta del transport calia fer-lo a llom de mules i rucs. Malgrat tot, no es va poder evitar que Castellots desaparegués totalment, encara que hi va haver el naixement de la Floresta, que va passar de ser una par- tida de Castellots a un municipi propi.

FONTS CONSULTADES

Libro parroquial que empieza desde el año 1723, hasta 1766de la parroquia de Sant Blasi de Castellots=\..V. Quinqui Libri Parrochia Sancti Blassi de Castellots Diocessis llerdensis Procedentes ab Anno 1767hasta 1790 i 1791 hasta 1839 los bautismos y los obitos hasta 1852= Q.L. Llibres de difunts o òbits de la Parroquia de les Borges Blanques de 1752 a 1799=L.D.

29 Misser era el tractament que es donava als doctors. 30 Publicat a la revista A Sol Post de la Universitat d'Alacant, pàgs.233-239, Ed. Marfil, Alcoi, 1995. LES DIÓCESIS CATALANES ABANS DE LA GUERRA DELS SEGADORS (1640)

PÀMIES

Y^' -J» BARCELONA

TARRAGONA

ATLES D'HISTÒRIA DE CATALUNYA. Víctor Hurtado, Jesús Mestre, Toni Miserachs. VALÈNCIA Edicions 62. Barcelona, 1997.

LLEIDA Coloma

Santa María de Maldà BARCELONA

TARRAGONA Barcelona