DOCSLIB.ORG

Arquitectura Religiosa Del Segle Xviii a La Segarra I L’Urgell Condicionants, Artífexs I Pràctica Constructiva

Total Page：16

File Type：pdf, Size：1020Kb

Download full-text PDF Read full-text
Arquitectura Religiosa Del Segle Xviii a La Segarra I L’Urgell Condicionants, Artífexs I Pràctica Constructiva FUNDACIÓ NOGUERA ESTUDIS, 35 ARQUITECTURA RELIGIOSA DEL SEGLE XVIII A LA SEGARRA I L’URGELL CONDICIONANTS, ARTÍFEXS I PRÀCTICA CONSTRUCTIVA MARIA GARGANTÉ LLANES BARCELONA, 2006 © Maria Garganté Llanes Edita: Pagès Editors, SL Sant Salvador, 8 - 25005 Lleida [email protected] www.pageseditors.com Primera edició: octubre de 2006 ISBN: 84-9779-428-1 Dipòsit legal: L-906-2006 Impressió: Arts Gràfiques Bobalà, SL Enquadernació: Fontanet SUMARI SIGLES . 13 PRÒLEG . 15 RECORREGUT PERSONAL I QÜESTIONS INSTRUMENTALS 19 TERRITORI I HISTÒRIA El territori: una justificació. Els imprecisos límits de la Segarra i l’Urgell . 31 De la Geografia de Pere Gil als viatgers del segle XVIII: apreciacions sobre el territori . 31 La Segarra i l’Urgell al segle XVIII . 34 La guerra de Successió . 34 Un cas particular: Cervera i la universitat literària . 38 Cervera en temps de Felip V . 38 La construcció de la Universitat . 39 Del bisbat de Solsona al de Cervera? . 41 L’economia de la Segarra i l’Urgell: la pervivència de l’em- fiteusi i el règim senyorial . 42 Traginers i negociants a la baixa Segarra . 46 Vicissituds de final de segle: carestia, febres pútrides i inici de la guerra Gran . 47 L’estructuració de la societat a Cervera i Tàrrega . 49 Pagesos i menestrals . 49 Nobles i doctors . 50 L’estament religiós . 1. ....5 De les comunitats de preveres i beneficiats a Cervera i Tàrrega fins a les parròquies rurals . 51 Els ordes religiosos . 54 Els ordes de clergues regulars . 55 8 MARIA GARGANTÉ LLANES Els ordes mendicants . 56 Parròquies i convents: els eterns rivals . 59 Altres competidors: santuaris, ermites i capelles . 61 L’ARQUITECTURA RELIGIOSA SETCENTISTA A LA SEGARRA I L’URGELL: CONDICIONANTS, PROTAGONISTES I FET CONSTRUCTIU Condicionants . 63 La degradació dels temples romànics. Guerres i decadèn- cia . 63 Els grans temples gòtics i el seu manteniment . 73 Vicissituds climàtiques: la degradació de l’església col·legiata de Calaf . 77 La problemàtica del finançament . 79 Exemples de patronatge . 92 El Real Consejo de Castilla i els delmadors: el plet de 1773 . 92 Nobles, militars i doctors . 93 El mecenatge del duc de Sessa a Bellpuig i la seva baro- nia . 99 Religiosos . 102 Una altra via: els testaments i les causes pies . 104 Les confraries . 107 Els bisbes il·lustrats . 110 Els artífexs . 113 La qüestió de l’arquitecte. La dialèctica entre l’arquitec- tura projectada i l’arquitectura construïda . 113 Tracista i constructor són la mateixa persona? . 116 Tracistes eclesiàstics . 119 La cultura arquitectònica dels mestres de cases . 122 La influència dels enginyers militars . 124 El paper de la Real Academia de Bellas Artes de San Fernando . 126 Els Tomàs de Cervera: primers arquitectes acadè- mics catalans . 134 Els gremis de mestres de cases . 136 ARQUITECTURA RELIGIOSA DEL SEGLE XVIII A LA SEGARRA I L’URGELL 9 Mestres de cases i arquitectes documentats a la Segarra i l’Urgell . 146 Procés constructiu . 187 De les gestions prèvies a la conclusió de l’obra . 190 Elaboració del projecte, taba i subhasta de l’obra . 192 Contractació de l’obra . 196 Emplaçament . 199 Col·locació de la primera pedra . 200 Utensilis, materials i mà d’obra . 205 Començament de l’obra . 217 Els campanars . 234 Altres pactes i elements addicionals . 238 Visures . ............239 Vicissituds i condicions econòmiques . 242 Lliurament i benedicció de l’obra . 245 Contractes d’obra menor . 248 La utilització del color als interiors setcentistes . 250 Últims apunts d’un procés: ornament i mobiliari litúrgic 252 L’obra construïda: aspectes formals . 260 Emplaçament i inserció urbanística . 261 L’escalinata de l’església parroquial de Bellpuig: un encert de l’“urbanisme” setcentista . 265 Esglésies parroquials i conventuals . 267 Façanes . 268 Portades . 272 Obertures i decoració subsidiària . 277 Campanars . 278 Plantes . 282 Alçats . 285 Cobertes . 287 Intervencions en obres precedents: ampliacions i reformes 289 Addició de capelles . 289 Addició d’una o dues naus . 291 Construcció d’una nova façana . 292 Construcció de campanars . 293 Intervencions a la coberta . 294 10 MARIA GARGANTÉ LLANES Enguixats . 294 Capelles urbanes, foranes i particulars . 295 Arquitectura religiosa habitada: convents, col·legis i hos- pitals . 303 L’arquitectura dels grans rivals: els ordes religiosos . 303 Precedents siscentistes: l’eclosió dels convents al segle XVII . 303 Les obres del segle XVIII als convents de la Se- garra i l’Urgell . 307 La presència arquitectònica de la Companyia de Je- sús a la Segarra . 313 El col·legi de Sant Bernat de Cervera i la capella de la Mare de Déu de l’Incendi . 314 La residència de Sant Guim . 320 Els hospitals: des dels precedents siscentistes al nou concepte hospitalari . 321 Precedents: l’hospital de Pere Màrtir Colomés de Solsona . 321 L’hospital de Castelltort de Cervera i el nou con- cepte hospitalari . 324 Estudis monogràfics . 326 La Universitat de Cervera i la seva influència . 326 Procés constructiu: contractistes i subcontractistes . 326 Descripció i evolució compositiva segons els projec- tes dels enginyers militars . 334 La capella: espai laic i espai de culte religiós dins una obra cabdal de l’arquitectura civil . 338 L’obra de Jaume Padró . 339 Influència de la cúpula del paranimf . 342 La influència de la universitat dins el panorama constructiu . 343 Les obres de Francisco Soriano a Cervera: l’hospital de Castelltort i la reforma del convent de Sant Fran- cesc de Paula . 344 La influència de la universitat a través dels mestres d’obres . 347 La influència de la universitat a les viles reials i l’obra de Josep Reyt . 347 ARQUITECTURA RELIGIOSA DEL SEGLE XVIII A LA SEGARRA I L’URGELL 11 La influència de la universitat a través dels Borràs: del Pla de Lleida a la Segarra calafina . 351 L’església parroquial i col·legiata de Guissona: quasi una catedral . 352 Les ensulsiades i la necessitat d’una nova església . 352 Un procés difícil i un finançament controvertit . 353 L’església parroquial de Guissona com a síntesi d’in- fluències: de la Universitat de Cervera a la catedral de Lleida . 360 L’església parroquial de Tàrrega: de fra Josep de la Con- cepció a Pere Costa. La irradiació a l’església del convent de Sant Ramon de Portell . 364 La urgència d’una nova església i el projecte de fra Josep de la Concepció . 364 L’església del convent de Sant Ramon de Portell: la irradiació de la influència de l’església parro- quial de Tàrrega . 372 L’església parroquial de Sant Pere del Talladell . 378 Obres i conclusió de l’església parroquial de Tàrrega durant el segle XVIII . 379 Les obres dels Serradell i la conclusió del cam- panar . 379 Les capelles . 383 La capella de les Santes Espines . 383 La capella dels Dolors . 384 El colofó: la controvèrsia per a la construcció del cor 387 La porta del cor de Tàrrega i la façana de la Universitat de Cervera: una semblança casual? . 391 Les obres a l’església parroquial de Cervera durant el se- gle XVIII . 393 Antecedents: la capella del Santíssim Misteri o el pas cap a una nova sensibilitat . 394 Les obres de nova planta al segle XVIII . 397 La capella dels Dolors . 397 El cor i el nou pòrtic . 399 Estat del temple de Santa Maria a l’últim terç del segle XVIII: perill de ruïna i restauració urgent . 403 12 MARIA GARGANTÉ LLANES L’església parroquial i santuari de Passanant: del projec- te de Josep Prat a la singularitat del cambril . 410 Les noves parroquials durant l’episcopat de Rafael Lasala (1773-1792), un bisbe il·lustrat . 417 Lasala constructor . 419 L’església parroquial de Sant Cugat d’Ivorra . 425 L’església parroquial de Santa Maria de Gra- nyena . 427 Les obres dels Albareda: constructors i tracistes a l’últim terç del segle XVIII . 431 Primeres obres a l’Urgell: campanars del Poal i de Castellnou de Seana . 432 Les esglésies parroquials dels Albareda . 432 L’església parroquial de Sant Andreu d’Ivars d’Ur- gell . 432 La capella de cal Segarreta d’Ivars d’Urgell . 434 L’església parroquial de Sant Salvador de Roca- fort de Queralt . 434 L’església parroquial de Sant Antoni dels Arcs . 436 L’església parroquial de Santa Maria de Maldà . 436 L’església parroquial de Sant Joan Baptista del Palau d’Anglesola . 438 Les parròquies urgellenques de Tornabous i la Fuliola: anhels estroncats . 445 Dues parròquies sota el domini del monestir de Poblet . 445 Una consecució a mitges: la nova església de la Fuliola . 446 Una església que no va poder ésser: el cas de Tornabous ..449 APÈNDIX DOCUMENTAL . 453 FONTS . 583 BIBLIOGRAFIA . 591 ÍNDEX TOPONOMÀSTIC. 607 SIGLES ACA Arxiu de la Corona d’Aragó ADS Arxiu Diocesà de Solsona ADU Arxiu Diocesà d’Urgell AEV Arxiu Episcopal de Vic AHAT Arxiu Històric Arxidiocesà de Tarragona AHCI Arxiu Històric Comarcal d’Igualada AHCB Arxiu Històric Comarcal de Balaguer AHCC Arxiu Històric Comarcal de Cervera AHCS Arxiu Històric Comarcal de Solsona AHCT Arxiu Històric Comarcal de Tàrrega AHL Arxiu Històric de Lleida AHN Archivo Histórico Nacional AHPB Arxiu Històric de Protocols de Barcelona AHT Arxiu Històric de Tarragona ANC Arxiu Nacional de Catalunya APC Arxiu Parroquial de Cervera APO Arxiu Parroquial de les Oluges APSMS Arxiu Parroquial de Sant Martí de Sesgueioles APT Arxiu Parroquial de Tàrrega APTo Arxiu Parroquial de Torà BC Biblioteca de Catalunya RABASF Real Academia de Bellas Artes de San Fernando PRÒLEG Dimidium facti qui beni coepit, habet. HORACI Horaci afirmava que alguna cosa era haver començat. En el llu- nyà, però alhora proper 1984, al preàmbul de L’època del Barroc dins la Història de l’art català d’Edicions 62, afirmàvem “haver fet una pri- mera aproximació a l’art de l’època del barroc” i afegíem “esperem que aquesta aproximació sigui aviat revisada.
Load more

Recommended publications
  • TOWARDS the ROBOT BUTLER: the HUMABOT CHALLENGE Enric Cervera, Juan Carlos García, Pedro J
    TOWARDS THE ROBOT BUTLER: THE HUMABOT CHALLENGE Enric Cervera, Juan Carlos García, Pedro J. Sanz Department of Computer Science and Engineering, University of Jaume I, Castellón, Spain {ecervera,garciaju,sanzp}@uji.es The HUMABOT Challenge has been the official robot competition for the 2014 IEEE­RAS International Conference on Humanoid Robots (HUMANOIDS’2014), which was held during this conference in Madrid (Spain, November 18­20th). In fact, after a long time running this Humanoids Conference around the world, this is the first time that a competition is organized jointly with this event. In the following, some clues will be given concerning the logistic problems and the main aspects to succeed with this new competition. The original idea of this competition was due to Prof. Carlos Balaguer, General Chair of HUMANOIDS’2014. It is noticeable at this respect that Prof. Balaguer was the Coordinator of the Robotics Spanish Network (years 2006­09) and, during this period, a national humanoids competition (CEABOT) was consolidated thanks to his impulse. In the CEABOT competition there is the rule that the winner is in charge of organizing the next edition. It should be mentioned that University Jaume I (UJI) has been participating since 2007 and has won four years consecutively (2007­2010). In addition, UJI has been co­organizer of the competition since 2010. So, due to this long time experience, Prof. Balaguer chose UJI as the organizer of the first HUMABOT Challenge edition. A year before the Challenge, and during the very preliminary stage, we were envisioning a competition including three different dimensions, depending on the humanoid platform size selected: mini, middle­size or large.
    [Show full text]
  • Baixa Descarrega El
    DURANT EL SEGLE XVIII. ELS CASOS DE LES BORGES m » 3i ICASIELLOTS S! Roser Ripollès i de la Fragua A vjr rá * UrV, Q kr ^ L éC . iS B 3r« jr*' .. • I i y > d* «r- / • I '>* LA MIGRACIÓ A LES GARRIGUES DURANT EL SEGLE XVIII. ELS CASOS DE LES BORGES I CASTELLOTS M'ha semblat interessant fer l'estudi de la migració a grafia actual i al costat, entre parèntesis, la o les grafies les Garrigues precisament al segle XVIII, perquè aquest trobades quan aquestes són diferents. Als pobles, a més és un segle de prosperitat i de repoblament de tot a més, he indicat a quin bisbat corresponien i a quina Catalunya després de la devastació produïda per les comarca pertanyen avui i quan es tracta de llocs que successives epidèmies de pesta, des del segle XIV fins no tenien municipi propi, he indicat el municipi al a mitjan segle XVII, i les Garrigues, lògicament, també qual pertanyien, si em consta. He escollit de fer-ho va participar d'aquesta prosperitat i d'aquest així per tal que si algú els vol localitzar en un mapa li repoblament. Per saber que és un període sigui més fàcil de trobar-los i, al mateix temps, se'n d'expansió només cal donar un tomb pels pobles de la pugui calcular la distància simplement llegint el treball. comarca i mirar les seves esglésies. Pràcticament totes Cal tenir en compte, però, que la superfície dels bisbats són del segle XVIII: en alguns pobles, com a les Borges, en aquella època no era igual que l'actual, ja que hi va es van fer noves de peu; en altres, com a Fulleda, es va haver petites modificacions al segle XIX i molt ampliar l'església existent.
    [Show full text]
  • Can Naturbanization Promote Environmentally Friendly Built-Up Areas? a Comparison Between Cadí-Moixeró (Catalonia, Spain) and Comana (Romania) Natural Parks
    Europ. Countrys. · Vol. 9 · 2017 · No. 4 · p. 679-708 DOI: 10.1515/euco-2017-0039 European Countryside MENDELU CAN NATURBANIZATION PROMOTE ENVIRONMENTALLY FRIENDLY BUILT-UP AREAS? A COMPARISON BETWEEN CADÍ-MOIXERÓ (CATALONIA, SPAIN) AND COMANA (ROMANIA) NATURAL PARKS Antoni-Francesc Tulla1, Ilinca-Valentina Stoica2, Marta Pallarés-Blanch3, Daniela Zamfir4 1 Professor Antoni-Francesc Tulla, Department of Geography, Universitat Autònoma de Barcelona, 08193 Bellaterra, Catalonia, Spain; e-mail: [email protected] 2 Dr. Ilinca-Valentina STOICA, Interdisciplinary Centre for Advanced Research on Territorial Dynamics, Faculty of Geography, University of Bucharest, Bulevardul Nicolae Bălcescu 1, 01004 București, Romania; e-mail: [email protected] 3 Marta Pallarès-Blanch, Consorci Alt Urgell XXI, Catalonia, Spain; e-mail: [email protected] 4 Daniela ZAMFIR, Interdisciplinary Centre for Advanced Research on Territorial Dynamics, Faculty of Geography, University of Bucharest, Bulevardul Nicolae Bălcescu 1, 01004 București, Romania; e-mail: [email protected] 679/849 Received 30 January 2017; Accepted 7 September 2017 Abstract: The study compares the on-going naturbanization processes in and around two Natural Parks under the impact of newcomers, but also tourists from Barcelona and Bucharest and their metropolitan areas. The landscape value of these areas attracts the urban population, which contributes to local sustainable development process but also promotes construction. New businesses associated with rural multifunctionality and value-added activities related to environmental quality were identified. New residents have contributed introducing responsible patterns of consumer, eco- entrepreneurship by women, recovery of abandoned buildings and intensification of rural-urban relationships. Negative impacts such as intensive construction of second homes, with a lower use, in some areas around Cadí-Moixeró threaten biodiversity and habitat connectivity.
    [Show full text]
  • Naturbanization and Local Development in the Mountain Areas of the Catalan Pyrenees
    Naturbanization and local development in the mountain areas of the Catalan Pyrenees A. F. Tulla, M. Pallares-Barbera & A. Vera Geography Department, Universitat Autònoma de Barcelona ABSTRACT: A process of urbanization has developed around the alpine ski resorts and the Natural Protected Areas (NPA). There are also processes of abandonment of settlement populations and mountain cultures by the disappearance of traditional economic activities. This entails a contradiction: the natural features of a territory can facilitate naturbanization, but it can also deteriorate the natural and socioeconomic environment of the territory. Local development, in the mountainous areas of Europe, can be explained by the existence of comparative advantages with regard to urban areas. In the Catalan Pyrenees, the theory of comparative advantage and the use of the territorial embeddedness theory enable us to demonstrate that, in the future, this short term analysis will have to be replaced by longer term analyses that also take into account environmental, social and cultural externalities. 1INTRODUCTION: NATURBANIZATION VS URBAN SPRAWL IN EUROPE Many concepts and theories attempt to explain urban expansion in rural areas or in the urban fringe (Pacione 1984), but processes of urbanization in alpine ski resorts, close to Natural Protected Areas (NPA), have not been seriously analysed. This chapter develops the conceptualization and redefinition of these areas through an analysis of the economic geography of new developments in the fringe of natural protected areas in the Catalan Pyrenees. Framed as part of a research project conducted by our group, we intend to identify and evaluate the effects on the territory of tourism and new activities, which are attracted by the quality of the landscape and environment, and the perception of freedom included in the natural aspects of these territories.
    [Show full text]
  • Elecciones Al Parlamento De Cataluña 2021 Municipios Por Junta Electoral De Zona
    ELECCIONES AL PARLAMENTO DE CATALUÑA 2021 MUNICIPIOS POR JUNTA ELECTORAL DE ZONA Nombre del municipio Junta de zona Abella de la Conca JEZ de Tremp Abrera JEZ de Sant Feliu de Llobregat Àger JEZ de Balaguer Agramunt JEZ de Balaguer Aguilar de Segarra JEZ de Manresa Agullana JEZ de Figueres Aiguafreda JEZ de Granollers Aiguamúrcia JEZ del Vendrell Aiguaviva JEZ de Girona Aitona JEZ de Lleida Alamús, els JEZ de Lleida Alàs i Cerc JEZ de la Seu d'Urgell Albagés, l' JEZ de Lleida Albanyà JEZ de Figueres Albatàrrec JEZ de Lleida Albesa JEZ de Balaguer Albi, l' JEZ de Lleida Albinyana JEZ del Vendrell Albiol, l' JEZ de Valls Albons JEZ de Girona Alcanar JEZ de Tortosa Alcanó JEZ de Lleida Alcarràs JEZ de Lleida Alcoletge JEZ de Lleida Alcover JEZ de Valls Aldea, l' JEZ de Tortosa Aldover JEZ de Tortosa Aleixar, l' JEZ de Reus Alella JEZ de Mataró Alfara de Carles JEZ de Tortosa Alfarràs JEZ de Balaguer Alfés JEZ de Lleida Alforja JEZ de Reus Algerri JEZ de Balaguer Alguaire JEZ de Balaguer Alins JEZ de Tremp Alió JEZ de Valls Almacelles JEZ de Lleida Almatret JEZ de Lleida Almenar JEZ de Balaguer Almoster JEZ de Reus Alòs de Balaguer JEZ de Balaguer Alp JEZ de Puigcerdà Alpens JEZ de Berga Alpicat JEZ de Lleida Alt Àneu JEZ de Tremp Altafulla JEZ del Vendrell Amer JEZ de Girona Ametlla de Mar, l' JEZ de Tortosa Ametlla del Vallès, l' JEZ de Granollers Ampolla, l' JEZ de Tortosa Amposta JEZ de Tortosa Anglès JEZ de Santa Coloma de Farners Anglesola JEZ de Cervera Arbeca JEZ de Lleida Arboç, l' JEZ del Vendrell Arbolí JEZ de Reus Arbúcies JEZ
    [Show full text]
  • Ley 5/1988, De 28 De Marzo, De Creación De Las Comarcas Del Pla De L'estany, El Pla D'urgell Y La Alta Ribagorça
    LEGISLACIÓN CONSOLIDADA Ley 5/1988, de 28 de marzo, de creación de las comarcas del Pla de l'Estany, el Pla d'Urgell y la Alta Ribagorça. Comunidad Autónoma de Cataluña «DOGC» núm. 992, de 16 de mayo de 1988 «BOE» núm. 135, de 6 de junio de 1988 Referencia: BOE-A-1988-13636 ÍNDICE Preámbulo................................................................ 2 Artículos................................................................. 2 Artículo único........................................................... 2 Disposiciones adicionales...................................................... 2 Disposición adicional...................................................... 2 Disposiciones transitorias...................................................... 2 Disposición transitoria..................................................... 2 Disposiciones finales......................................................... 3 Disposición final primera.................................................... 3 Disposición final segunda................................................... 3 Disposición final tercera.................................................... 3 Página 1 BOLETÍN OFICIAL DEL ESTADO LEGISLACIÓN CONSOLIDADA TEXTO CONSOLIDADO Última modificación: sin modificaciones Sea notorio a todos los ciudadanos que el Parlamento de Cataluña ha aprobado y yo, en nombre del Rey y de acuerdo con lo que se establece en el artículo 33.2 del Estatuto de Autonomía, promulgo la siguiente LEY DE CREACIÓN DE LAS COMARCAS DEL PLA DE L’ESTANY, EL PLA D’URGELL Y LA ALTA RIBAGORÇA
    [Show full text]
  • Catalan Modernism and Vexillology
    Catalan Modernism and Vexillology Sebastià Herreros i Agüí Abstract Modernism (Modern Style, Modernisme, or Art Nouveau) was an artistic and cultural movement which flourished in Europe roughly between 1880 and 1915. In Catalonia, because this era coincided with movements for autonomy and independence and the growth of a rich bourgeoisie, Modernism developed in a special way. Differing from the form in other countries, in Catalonia works in the Modern Style included many symbolic elements reflecting the Catalan nationalism of their creators. This paper, which follows Wladyslaw Serwatowski’s 20 ICV presentation on Antoni Gaudí as a vexillographer, studies other Modernist artists and their flag-related works. Lluís Domènech i Montaner, Josep Puig i Cadafalch, Josep Llimona, Miquel Blay, Alexandre de Riquer, Apel·les Mestres, Antoni Maria Gallissà, Joan Maragall, Josep Maria Jujol, Lluís Masriera, Lluís Millet, and others were masters in many artistic disciplines: Architecture, Sculpture, Jewelry, Poetry, Music, Sigillography, Bookplates, etc. and also, perhaps unconsciously, Vexillography. This paper highlights several flags and banners of unusual quality and national significance: Unió Catalanista, Sant Lluc, CADCI, Catalans d’Amèrica, Ripoll, Orfeó Català, Esbart Català de Dansaires, and some gonfalons and flags from choral groups and sometent (armed civil groups). New Banner, Basilica of the Monastery of Santa Maria de Ripoll Proceedings of the 24th International Congress of Vexillology, Washington, D.C., USA 1–5 August 2011 © 2011 North American Vexillological Association (www.nava.org) 506 Catalan Modernism and Vexillology Background At the 20th International Conference of Vexillology in Stockholm in 2003, Wladyslaw Serwatowski presented the paper “Was Antonio Gaudí i Cornet (1852–1936) a Vexillographer?” in which he analyzed the vexillological works of the Catalan architectural genius Gaudí.
    [Show full text]
  • Servei Alternatiu Per Carretera Entre Tàrrega I Cervera Per Obres De Millora a La Infraestructura
    MINISTERIO DE FOMENTO Nota de premsa Servei alternatiu per carretera entre Tàrrega i Cervera per obres de millora a la infraestructura Entre el 4 de juliol i el 2 de setembre es mantindrà aquesta modificació a la línia R12 (L’Hospitalet – Lleida per Manresa) Els trens amb sentit Cervera – L’Hospitalet avançaran 20 minuts la seva sortida Les obres, que es van iniciar l'11 d'abril, consisteixen en el condicionament d'un terraplè per a suprimir la limitació temporal de velocitat existent en aquest punt Lleida, 22 de juny de 2016 (Renfe i Adif). Entre el 4 de juliol i el 2 de setembre, l’execució d’obres de millora i condicionament d'un terraplè situat entre els termes municipals de Tàrrega i Granyanella (Lleida) obligarà a interrompre la circulació ferroviària en el trajecte Tàrrega-Cervera de la línea L’hospitalet de Llobregat-Manresa-Lleida. Per a facilitar la mobilitat dels clients durant el període d’obres, Renfe ha establert la següent programació per als trens de la línia R12: - L’Hospitalet–Cervera: Servei habitual en tren - Cervera–Tàrrega: Servei alternatiu per carretera - Tàrrega–Lleida: Servei en tren En sentit Tàrrega – L’Hospitalet, els trens avançaran 20 minuts la seva sortida. D’aquesta manera, al tram Cervera – L’Hospitalet es poden mantenir els horaris habituals. El dispositiu compta amb personal d’informació i atenció al client que orientaran als clients a les estacions de Tàrrega i Cervera en el transbordament bus-tren o viceversa. Per a garantir aquest servei alternatiu, Renfe disposarà de serveis d’autocar per transportar els viatgers afectats.
    [Show full text]
  • Modelo Región Sanitaria (Lleida) Regiones Sanitarias Reg
    Modelo Región Sanitaria (Lleida) Regiones Sanitarias Reg. Sanit. Lleida ALT PIRINEU I ARÁN LA LITERA BAJO CINCA LLEIDA Población dependiente CENTRE COMARCA HABITANTS LLEIDA Segrià 190.912 TÀRREGA Urgell 35.163 BALAGUER Noguera 35.080 MOLLERUSSA Pla d’Urgell 32.727 BORGES BLANQUES Garrigues 19.596 CERVERA/GUISSONA Segarra 19.114 TOTAL 332.592 ARAGÓN (LA LITERA y BAJO CINCA) 42.213 La RHB en la R. S. Lleida Historia • Hosp. Univ. Arnau de Vilanova: – 3 Médicos Rehabilitadores – 6 Fisioterapeutas – 1 Terapeuta Ocupacional • Hosp. Santa María: – 6 Fisioterapeutas • Fisiogestión: – FST Domiciliaria • Centros Privados Concertados Proyecto R. S. Lleida • En el año 2006 sale a concurso • Adjudicado a GSS • Incluye: – Rhb. Ambulatoria – Rhb. Domiciliaria – Rhb. Gran Discapacitados – Logopedia • Circuito: Médico Rhb Terapeuta Datos 2009 Realizado SCS Ambulatoria 8.237 8.005 Domiciliaria 1.653 1.490 Gran Discapacitado 168 100 Logopedia 781 641 Datos 2009 • 1ª Visitas: 10.208 • 58.88% Lleida • 41.12% Periferia • 2ª Visitas: 8.694 • 66.5% Lleida • 33.5% Periferia • Ratio (2ª/1ª) : 0.85 Datos 2009 • Media Sesiones Ambulatoria: • 17.4 Vs 22.55 • Media Sesiones Domiciliaria: • 18.66 Vs 21.64 • Media Sesiones Logopedia: • 14.59 Vs 47.17 Procesos Grupales: 987 » 417 Cervical » 485 Lumbar » 86 Escoliosis Relación con Primaria • 45 % total pacientes • Charlas en CAP’s – Funcionamiento del Servicio – Ejercicio Físico en Embarazadas – Linfedema y Cáncer de Mama – Rhb Respiratoria • Jornadas – I Jornada de Actualización en patología del Aparato Locomotor (5 y 6 Febrero) – I Jornada sobre Fibromialgia (5 Marzo) – Curso de Trastornos Musculo-Esqueléticos, Ergonomía Postural y Contención Mecánica (Enero a Marzo) – I Jornadas de Rehabilitación (Noviembre 2010) • SAP La RHB por Comarcas Segriá Segriá • Población : 190.912 habitantes • Capital : Lleida • RRHH : » 5 Facultativos » 20.5 Fisioterapeutas » 3 Terapeutas Ocupacionales » 2.5 Logopedas » 6 Auxiliar administrativa/clínica • Actividad : 4.750 procesos Segriá Segriá • Hosp.
    [Show full text]
  • Catalonia Accessible Tourism Guide
    accessible tourism good practice guide, catalonia 19 destinations selected so that everyone can experience them. A great range of accessible leisure, cultural and sports activities. A land that we can all enjoy, Catalonia. © Turisme de Catalunya 2008 © Generalitat de Catalunya 2008 Val d’Aran Andorra Pirineus Costa Brava Girona Lleida Catalunya Central Terres de Lleida Costa de Barcelona Maresme Costa Barcelona del Garraf Tarragona Terres Costa de l’Ebre Daurada Mediterranean sea Catalunya Index. Introduction 4 The best destinations 6 Vall de Boí 8 Val d’Aran 10 Pallars Sobirà 12 La Seu d’Urgell 14 La Molina - La Cerdanya 16 Camprodon – Rural Tourism in the Pyrenees 18 La Garrotxa 20 The Dalí route 22 Costa Brava - Alt Empordà 24 Vic - Osona 26 Costa Brava - Baix Empordà 28 Montserrat 30 Maresme 32 The Cister route 34 Garraf - Sitges 36 Barcelona 38 Costa Daurada 40 Delta de l’Ebre 42 Lleida 44 Accessible transport in Catalonia 46 www.turismeperatothom.com/en/, the accessible web 48 Directory of companies and activities 49 Since the end of the 1990’s, the European Union has promoted a series of initiatives to contribute to the development of accessible tourism. The Catalan tourism sector has boosted the accessibility of its services, making a reality the principle that a respectful and diverse society should recognise the equality of conditions for people with disabilities. This principle is enshrined in the “Barcelona declaration: the city and people with disabilities” that to date has been signed by 400 European cities. There are many Catalan companies and destinations that have adapted their products and services accordingly.
    [Show full text]
  • Mocions Aprovades Per La Suficiència Financera Dels Ens Locals
    Mocions aprovades per la suficiència financera dels ens locals TIPUS ENS NOM Comarca Ajuntament Alamús Segrià Ajuntament Albagés Garrigues Ajuntament Albatàrrec Segrià Ajuntament Alcanó Segrià Ajuntament Aldea Baix Ebre Ajuntament Alella Maresme Ajuntament Alguaire Segrià Ajuntament Alió Alt Camp Ajuntament Almenar Segrià Ajuntament Alt Àneu Pallars Sobirà Ajuntament Altafulla Tarragonès Ajuntament Amer Selva Ajuntament Ametlla del Vallès Vallès Oriental Ajuntament Ampolla Baix Ebre Ajuntament Anglès Selva Ajuntament Arboç Baix Penedès Ajuntament Argelaguer Garrotxa Ajuntament Arnes Terra Alta Ajuntament Ascó Ribera d'Ebre Ajuntament Avellanes i Santa Linya Noguera Ajuntament Avià Berguedà Ajuntament Avinyonet de Puigventós Alt Empordà Ajuntament Badalona Barcelonès Ajuntament Baix Pallars Pallars Sobirà Ajuntament Banyoles Pla de l'Estany Ajuntament Barbens Pla d'Urgell Ajuntament Barberà del Vallès Vallès Occidental Ajuntament Begues Baix Llobregat Ajuntament Begur Baix Empordà Ajuntament Bellcaire d'Empordà Baix Empordà Ajuntament Benavent de Segrià Segrià Ajuntament Bescanó Gironès Ajuntament Bigues i Riells Vallès Oriental Ajuntament Bisbal del Penedès Baix Penedès Ajuntament Bisbal d'Empordà Baix Empordà Ajuntament Blanes Selva Ajuntament Bòrdes, es Val d´Aran Ajuntament Borges del Camp Baix Camp Ajuntament Borrassà Alt Empordà Ajuntament Borredà Berguedà Ajuntament Bruc Anoia Ajuntament Brunyola Selva Ajuntament Cabó Alt Urgell Ajuntament Calaf Anoia Ajuntament Caldes de Montbui Vallès Oriental Ajuntament Calella Maresme Ajuntament
    [Show full text]
  • La Inventariació Dels Arxius Municipals De Les Comarques De La Noguera, La
    Revista Catalana d'Arxivística LLIGALiyS (1992) LA INVENTARIACIÓ DELS ARXIUS MUNICIPALS DE LES COMARQUES DE LA NOGUERA, LA SEGARRA I L'URGELL Joan Farré i Viladrich (Arxiu Històric Comarcal de Balaguer) Gener Gonzalvo i Bou (Arxiu Històric Comarcal de Tàrrega) Dolors Montagut i Balcells (Arxiu Històric Comarcal de Cervera) Introducció boració dels inventaris dels arxius munici- pals s'inicià simultàniament a les comarques Amb la creació de la Xarxa d'Arxius de l'Urgell, la Noguera, l'Alt UrgeU, el Històrics Comarcals (Llei d'Arxius de Cata- Segrià i la Segarra. Una part dels arxius lunya 6/1985, de 26 d'abril), i el Decret municipals del Pla d'Urgell foren visitats i que en regula la seva organització (Decret inventariats des de Balaguer, Lleida i Tàr- d'Organització de la Xarxa d'Arxius Histò- rega, ja que aleshores no estava creada ofi- rics Comarcals, 110/1988, de 5 de cialment la nova comarca. maig) ^ s'atribueix a aquests arxius la El projecte va rebre un important recol- tutela, protecció, conservació i difusió del zament per part de la Diputació de Lleida, patrimoni documental de la comarca. Es en institució que es va fer càrrec de la contrac- aquest context on hem d'emmarcar el pro- tació de dos llicenciats en història per a cada grama de treball establert i coordinat pel arxiu comarcal (AHC de Balaguer, AHC de Servei d'Arxius de la Generalitat de Cata- la Seu d'UrgeU, AHC de Tàrrega, AHC de lunya, d'inventariació dels fons documen- Cervera, i Arxiu Històric de Lleida). La tals municipals de les comarques de Lleida, mateixa institució va dotar els arxius comar- dins un projecte més ampli d'inventari dels cals d'equips informàtics que han permès arxius municipals de Catalunya^.
    [Show full text]