DOCSLIB.ORG

Vimbodí I Poblet Conca De Barberà Nomenclàtor Oficial De Toponímia Major De Catalunya

Total Page：16

File Type：pdf, Size：1020Kb

Download full-text PDF Read full-text
Vimbodí I Poblet Conca De Barberà Nomenclàtor Oficial De Toponímia Major De Catalunya 1132 Vimbodí i Poblet Conca de Barberà Nomenclàtor oficial de toponímia major de Catalunya Escala 1:50 000 0 1500 m Nomenclàtor oficial de toponímia major de Catalunya Vimbodí i Poblet Conca de Barberà 1133 Mapa guia Conca de Barberà FRANÇA Ó ARAG NIA RRÀ ITE MED MAR Mapa guia Conca de Barberà PLA D’URGELL SEGARRA ANOIA URGELL GARRIGUES ALT CAMP BAIX BAIX PENEDÈS PRIORAT CAMP Escala 1:50 000 0 1500 m Cap municipal: ...................................................................... Vimbodí Vimbodí i Poblet [vimbui] [pult] Superfície (km2): ....................................................................... 66,08 Altitud (m): ........................................................................................ 496 Vimbodí, en la documentació antiga Abimbudi (s. XII), antropònim aràbic. Població (2007): ........................................................................ 1 050 Poblet, en la documentació antiga Pobled (s. XI), a partir del llatí POPULETU (M) ‘lloc d’àlbers, pollancreda’ Codi de municipi: ................................................................. 431763 Coordenades UTM cap mun. (x,y): ...... 337181, 4585235 Entitats de població Castellfollit edif. Font del Dineral, coll de la orogr. Milmanda, Castell de edif. Roja, Roca orogr. Poblet [pult] nucli Castellfollit, Casa forestal de edif. Font d’en Bric, Granja de la edif. Milmanda, plans de orogr. Rodó, tossal cim Riudabella [riwaa] nucli Castellfollit, castell de edif. hist. Font d’en Bric, la indr. Mina, serret de la serra Roure, coll del orogr. Vimbodí [vimbui] cap Cellerets, els indr. Foradat, Masia del edif. Mitjana, Granja edif. Sagners, els indr. Codoç, el indr. Foresos, cova dels orogr. Mola, coll de la orogr. Salt, el edif. Altres topònims Cogullades, pla de les orogr. Formiga, tossal de la cim Montcortès indr. Salut, Mas de la edif. Abat Siscar, font de l’ hidr. Collades, les indr. Fosca, coma orogr. Moragues, Mas del edif. Sella, serret de la serra Àguila, pic de l’ cim Colls, Granges dels edif. Franc, coll d’en orogr. Moros, torre dels edif. hist. Servera, la indr. Àguila, roca de l’ cim Coma Pregona, la indr. Francesques, les indr. Mosquit, font del hidr. Servera, plana de la orogr. Aixeregats, els indr. Coma Pregona, tossal de cim Ginebre, font del hidr. Nerola, Corrals de edif. Setcases, les edif. Alta, serra serra Conteses, les indr. Gran, bosc indr. Nerola, font de hidr. Soler, Cobert del edif. Assestador, l’ indr. Corb, font del hidr. Gros, tossal cim Masia d’en Noguers indr. Soler, Mas del edif. Baix, Mas de edif. Cova, la serra Guerra, pla d’en orogr. Pàmies, Mas d’en edif. Soler, Masia del edif. Baldriga, la indr. Cova, serrall de la serra Guerxet, mola del cim Pastor, Cal edif. Tanca, coll de la orogr. Baltasana, tossal de la cim Cova dels Foresos, la indr. Llarga, serra serra Peguera orogr. Teula, font de la hidr. Bàrbara, Mas de la edif. Cova dels Foresos, Mas de la edif. Mare de Déu de Guadalupe, Pena, la edif. Tillar, Casa forestal del edif. Bassa de la Vila, la indr. Creu, tossal de la serra Mas de la edif. Perroi, coll d’en orogr. Torrelles indr. Bisbe, coma del orogr. Creu de l’Ardit, coll de la orogr. Mare de Déu dels Torrents edif. hist. Planes, les orogr. Torreta, la indr. Boixets, font dels hidr. Creu del Codoç, la indr. Mas de la Salut, font del hidr. Poblet, bosc de indr. Villegues, Cal edif. Bosc, coll del orogr. Dalt, Mas de edif. Mas de la Salut, tossal del serra Poblet, monestir de edif. hist. Vilobí cim Bosc, serra del serra Devesa, la indr. Mas d’en Xotxo,el indr. Potau, Mas del edif. Vilobí, serra de serra Cantanoella indr. Escassar, l’ indr. Masia d’en Noguers, la indr. Puig, punta del cim Vinyes del Bosc, les indr. Cantó, Mas del edif. Estrella, Caseta de l’ edif. Masies, coll de les orogr. Quatre Termes, mola dels cim Xato, Granges del edif. Carreres, Mas del edif. Fèlix, Mas del edif. Mata, la indr. Qüestió, pla de la orogr. Carretes, les indr. Fontanals, els indr. Mel, roca de la cim Rei, font del hidr. .
Load more

Recommended publications
  • Baixa Descarrega El
    DURANT EL SEGLE XVIII. ELS CASOS DE LES BORGES m » 3i ICASIELLOTS S! Roser Ripollès i de la Fragua A vjr rá * UrV, Q kr ^ L éC . iS B 3r« jr*' .. • I i y > d* «r- / • I '>* LA MIGRACIÓ A LES GARRIGUES DURANT EL SEGLE XVIII. ELS CASOS DE LES BORGES I CASTELLOTS M'ha semblat interessant fer l'estudi de la migració a grafia actual i al costat, entre parèntesis, la o les grafies les Garrigues precisament al segle XVIII, perquè aquest trobades quan aquestes són diferents. Als pobles, a més és un segle de prosperitat i de repoblament de tot a més, he indicat a quin bisbat corresponien i a quina Catalunya després de la devastació produïda per les comarca pertanyen avui i quan es tracta de llocs que successives epidèmies de pesta, des del segle XIV fins no tenien municipi propi, he indicat el municipi al a mitjan segle XVII, i les Garrigues, lògicament, també qual pertanyien, si em consta. He escollit de fer-ho va participar d'aquesta prosperitat i d'aquest així per tal que si algú els vol localitzar en un mapa li repoblament. Per saber que és un període sigui més fàcil de trobar-los i, al mateix temps, se'n d'expansió només cal donar un tomb pels pobles de la pugui calcular la distància simplement llegint el treball. comarca i mirar les seves esglésies. Pràcticament totes Cal tenir en compte, però, que la superfície dels bisbats són del segle XVIII: en alguns pobles, com a les Borges, en aquella època no era igual que l'actual, ja que hi va es van fer noves de peu; en altres, com a Fulleda, es va haver petites modificacions al segle XIX i molt ampliar l'església existent.
    [Show full text]
  • Can Naturbanization Promote Environmentally Friendly Built-Up Areas? a Comparison Between Cadí-Moixeró (Catalonia, Spain) and Comana (Romania) Natural Parks
    Europ. Countrys. · Vol. 9 · 2017 · No. 4 · p. 679-708 DOI: 10.1515/euco-2017-0039 European Countryside MENDELU CAN NATURBANIZATION PROMOTE ENVIRONMENTALLY FRIENDLY BUILT-UP AREAS? A COMPARISON BETWEEN CADÍ-MOIXERÓ (CATALONIA, SPAIN) AND COMANA (ROMANIA) NATURAL PARKS Antoni-Francesc Tulla1, Ilinca-Valentina Stoica2, Marta Pallarés-Blanch3, Daniela Zamfir4 1 Professor Antoni-Francesc Tulla, Department of Geography, Universitat Autònoma de Barcelona, 08193 Bellaterra, Catalonia, Spain; e-mail: [email protected] 2 Dr. Ilinca-Valentina STOICA, Interdisciplinary Centre for Advanced Research on Territorial Dynamics, Faculty of Geography, University of Bucharest, Bulevardul Nicolae Bălcescu 1, 01004 București, Romania; e-mail: [email protected] 3 Marta Pallarès-Blanch, Consorci Alt Urgell XXI, Catalonia, Spain; e-mail: [email protected] 4 Daniela ZAMFIR, Interdisciplinary Centre for Advanced Research on Territorial Dynamics, Faculty of Geography, University of Bucharest, Bulevardul Nicolae Bălcescu 1, 01004 București, Romania; e-mail: [email protected] 679/849 Received 30 January 2017; Accepted 7 September 2017 Abstract: The study compares the on-going naturbanization processes in and around two Natural Parks under the impact of newcomers, but also tourists from Barcelona and Bucharest and their metropolitan areas. The landscape value of these areas attracts the urban population, which contributes to local sustainable development process but also promotes construction. New businesses associated with rural multifunctionality and value-added activities related to environmental quality were identified. New residents have contributed introducing responsible patterns of consumer, eco- entrepreneurship by women, recovery of abandoned buildings and intensification of rural-urban relationships. Negative impacts such as intensive construction of second homes, with a lower use, in some areas around Cadí-Moixeró threaten biodiversity and habitat connectivity.
    [Show full text]
  • Naturbanization and Local Development in the Mountain Areas of the Catalan Pyrenees
    Naturbanization and local development in the mountain areas of the Catalan Pyrenees A. F. Tulla, M. Pallares-Barbera & A. Vera Geography Department, Universitat Autònoma de Barcelona ABSTRACT: A process of urbanization has developed around the alpine ski resorts and the Natural Protected Areas (NPA). There are also processes of abandonment of settlement populations and mountain cultures by the disappearance of traditional economic activities. This entails a contradiction: the natural features of a territory can facilitate naturbanization, but it can also deteriorate the natural and socioeconomic environment of the territory. Local development, in the mountainous areas of Europe, can be explained by the existence of comparative advantages with regard to urban areas. In the Catalan Pyrenees, the theory of comparative advantage and the use of the territorial embeddedness theory enable us to demonstrate that, in the future, this short term analysis will have to be replaced by longer term analyses that also take into account environmental, social and cultural externalities. 1INTRODUCTION: NATURBANIZATION VS URBAN SPRAWL IN EUROPE Many concepts and theories attempt to explain urban expansion in rural areas or in the urban fringe (Pacione 1984), but processes of urbanization in alpine ski resorts, close to Natural Protected Areas (NPA), have not been seriously analysed. This chapter develops the conceptualization and redefinition of these areas through an analysis of the economic geography of new developments in the fringe of natural protected areas in the Catalan Pyrenees. Framed as part of a research project conducted by our group, we intend to identify and evaluate the effects on the territory of tourism and new activities, which are attracted by the quality of the landscape and environment, and the perception of freedom included in the natural aspects of these territories.
    [Show full text]
  • Ley 5/1988, De 28 De Marzo, De Creación De Las Comarcas Del Pla De L'estany, El Pla D'urgell Y La Alta Ribagorça
    LEGISLACIÓN CONSOLIDADA Ley 5/1988, de 28 de marzo, de creación de las comarcas del Pla de l'Estany, el Pla d'Urgell y la Alta Ribagorça. Comunidad Autónoma de Cataluña «DOGC» núm. 992, de 16 de mayo de 1988 «BOE» núm. 135, de 6 de junio de 1988 Referencia: BOE-A-1988-13636 ÍNDICE Preámbulo................................................................ 2 Artículos................................................................. 2 Artículo único........................................................... 2 Disposiciones adicionales...................................................... 2 Disposición adicional...................................................... 2 Disposiciones transitorias...................................................... 2 Disposición transitoria..................................................... 2 Disposiciones finales......................................................... 3 Disposición final primera.................................................... 3 Disposición final segunda................................................... 3 Disposición final tercera.................................................... 3 Página 1 BOLETÍN OFICIAL DEL ESTADO LEGISLACIÓN CONSOLIDADA TEXTO CONSOLIDADO Última modificación: sin modificaciones Sea notorio a todos los ciudadanos que el Parlamento de Cataluña ha aprobado y yo, en nombre del Rey y de acuerdo con lo que se establece en el artículo 33.2 del Estatuto de Autonomía, promulgo la siguiente LEY DE CREACIÓN DE LAS COMARCAS DEL PLA DE L’ESTANY, EL PLA D’URGELL Y LA ALTA RIBAGORÇA
    [Show full text]
  • Catalonia Accessible Tourism Guide
    accessible tourism good practice guide, catalonia 19 destinations selected so that everyone can experience them. A great range of accessible leisure, cultural and sports activities. A land that we can all enjoy, Catalonia. © Turisme de Catalunya 2008 © Generalitat de Catalunya 2008 Val d’Aran Andorra Pirineus Costa Brava Girona Lleida Catalunya Central Terres de Lleida Costa de Barcelona Maresme Costa Barcelona del Garraf Tarragona Terres Costa de l’Ebre Daurada Mediterranean sea Catalunya Index. Introduction 4 The best destinations 6 Vall de Boí 8 Val d’Aran 10 Pallars Sobirà 12 La Seu d’Urgell 14 La Molina - La Cerdanya 16 Camprodon – Rural Tourism in the Pyrenees 18 La Garrotxa 20 The Dalí route 22 Costa Brava - Alt Empordà 24 Vic - Osona 26 Costa Brava - Baix Empordà 28 Montserrat 30 Maresme 32 The Cister route 34 Garraf - Sitges 36 Barcelona 38 Costa Daurada 40 Delta de l’Ebre 42 Lleida 44 Accessible transport in Catalonia 46 www.turismeperatothom.com/en/, the accessible web 48 Directory of companies and activities 49 Since the end of the 1990’s, the European Union has promoted a series of initiatives to contribute to the development of accessible tourism. The Catalan tourism sector has boosted the accessibility of its services, making a reality the principle that a respectful and diverse society should recognise the equality of conditions for people with disabilities. This principle is enshrined in the “Barcelona declaration: the city and people with disabilities” that to date has been signed by 400 European cities. There are many Catalan companies and destinations that have adapted their products and services accordingly.
    [Show full text]
  • Mocions Aprovades Per La Suficiència Financera Dels Ens Locals
    Mocions aprovades per la suficiència financera dels ens locals TIPUS ENS NOM Comarca Ajuntament Alamús Segrià Ajuntament Albagés Garrigues Ajuntament Albatàrrec Segrià Ajuntament Alcanó Segrià Ajuntament Aldea Baix Ebre Ajuntament Alella Maresme Ajuntament Alguaire Segrià Ajuntament Alió Alt Camp Ajuntament Almenar Segrià Ajuntament Alt Àneu Pallars Sobirà Ajuntament Altafulla Tarragonès Ajuntament Amer Selva Ajuntament Ametlla del Vallès Vallès Oriental Ajuntament Ampolla Baix Ebre Ajuntament Anglès Selva Ajuntament Arboç Baix Penedès Ajuntament Argelaguer Garrotxa Ajuntament Arnes Terra Alta Ajuntament Ascó Ribera d'Ebre Ajuntament Avellanes i Santa Linya Noguera Ajuntament Avià Berguedà Ajuntament Avinyonet de Puigventós Alt Empordà Ajuntament Badalona Barcelonès Ajuntament Baix Pallars Pallars Sobirà Ajuntament Banyoles Pla de l'Estany Ajuntament Barbens Pla d'Urgell Ajuntament Barberà del Vallès Vallès Occidental Ajuntament Begues Baix Llobregat Ajuntament Begur Baix Empordà Ajuntament Bellcaire d'Empordà Baix Empordà Ajuntament Benavent de Segrià Segrià Ajuntament Bescanó Gironès Ajuntament Bigues i Riells Vallès Oriental Ajuntament Bisbal del Penedès Baix Penedès Ajuntament Bisbal d'Empordà Baix Empordà Ajuntament Blanes Selva Ajuntament Bòrdes, es Val d´Aran Ajuntament Borges del Camp Baix Camp Ajuntament Borrassà Alt Empordà Ajuntament Borredà Berguedà Ajuntament Bruc Anoia Ajuntament Brunyola Selva Ajuntament Cabó Alt Urgell Ajuntament Calaf Anoia Ajuntament Caldes de Montbui Vallès Oriental Ajuntament Calella Maresme Ajuntament
    [Show full text]
  • L'alt Urgell 1.- Recursos Turístics 2.- Productes Turístics 1.- Recursos Turístics
    Inventari Turístic. L'ALT URGELL 1.- RECURSOS TURÍSTICS 2.- PRODUCTES TURÍSTICS 1.- RECURSOS TURÍSTICS TIPOLOGIA DE TURISME RECURSOS TURÍSTICS LOCALITZACIÓ NATURA/ESPAIS NATURALS Serra de Boumort Diverses poblacions NATURA/ESPAIS NATURALS Serra de Carreu-Sant Corneli Diverses poblacions NATURA/ESPAIS NATURALS Serra de Prada-Castellàs Diverses poblacions NATURA/ESPAIS NATURALS Serra de Turp i Mora Condal-Valldan Diverses poblacions NATURA/ESPAIS NATURALS Serra del Verd Diverses poblacions NATURA/ESPAIS NATURALS Serres del Cadí-el Moixeró Diverses poblacions NATURA/ESPAIS NATURALS Serres d'Odèn-Port del Comte Diverses poblacions NATURA/ESPAIS NATURALS Tossa Plana de Lles-Puigpedrós Diverses poblacions NATURA/ESPAIS NATURALS Alt Pirineu Diverses poblacions NATURA/ESPAIS NATURALS Beneïdor Diverses poblacions NATURA/ESPAIS NATURALS Serra d'Aubenç i Roc de Cogul Diverses poblacions NATURA/ESPAIS NATURALS Ribera Salada Diverses poblacions NATURA/AIGUA/TERMAL Aigües termals Pont de Bar NATURA/AIGUA Riu Segre i afluents Diverses poblacions NATURA/AIGUA Parc del Valira La Seu d'Urgell NATURA/AIGUA Platja fluvial d'Ogern Bassella NATURA/AIGUA Pantà d'Oliana Oliana NATURA/AIGUA Embassament de Rialb Oliana i Bassella NATURA/AIGUA Riu de Reixà Oliana NATURA/AIGUA Riu de la Flor Oliana NATURA/AIGUA Riu de la Mora Comtal Oliana NATURA/AIGUA Segla del Molí Oliana NATURA / AIGUA Cua de l'Embassament d'Oliana Coll de Nargó, Fígols i Alinyà NATURA/AIGUA Basses del Codó Coll de Nargó NATURA/AIGUA Font Freda Coll de Nargó NATURA/ARBRES CENTENARIS Boix de Boscalt
    [Show full text]
  • Arquitectura Religiosa Del Segle Xviii a La Segarra I L’Urgell Condicionants, Artífexs I Pràctica Constructiva
    FUNDACIÓ NOGUERA ESTUDIS, 35 ARQUITECTURA RELIGIOSA DEL SEGLE XVIII A LA SEGARRA I L’URGELL CONDICIONANTS, ARTÍFEXS I PRÀCTICA CONSTRUCTIVA MARIA GARGANTÉ LLANES BARCELONA, 2006 © Maria Garganté Llanes Edita: Pagès Editors, SL Sant Salvador, 8 - 25005 Lleida [email protected] www.pageseditors.com Primera edició: octubre de 2006 ISBN: 84-9779-428-1 Dipòsit legal: L-906-2006 Impressió: Arts Gràfiques Bobalà, SL Enquadernació: Fontanet SUMARI SIGLES . 13 PRÒLEG . 15 RECORREGUT PERSONAL I QÜESTIONS INSTRUMENTALS 19 TERRITORI I HISTÒRIA El territori: una justificació. Els imprecisos límits de la Segarra i l’Urgell . 31 De la Geografia de Pere Gil als viatgers del segle XVIII: apreciacions sobre el territori . 31 La Segarra i l’Urgell al segle XVIII . 34 La guerra de Successió . 34 Un cas particular: Cervera i la universitat literària . 38 Cervera en temps de Felip V . 38 La construcció de la Universitat . 39 Del bisbat de Solsona al de Cervera? . 41 L’economia de la Segarra i l’Urgell: la pervivència de l’em- fiteusi i el règim senyorial . 42 Traginers i negociants a la baixa Segarra . 46 Vicissituds de final de segle: carestia, febres pútrides i inici de la guerra Gran . 47 L’estructuració de la societat a Cervera i Tàrrega . 49 Pagesos i menestrals . 49 Nobles i doctors . 50 L’estament religiós . 1. ....5 De les comunitats de preveres i beneficiats a Cervera i Tàrrega fins a les parròquies rurals . 51 Els ordes religiosos . 54 Els ordes de clergues regulars . 55 8 MARIA GARGANTÉ LLANES Els ordes mendicants . 56 Parròquies i convents: els eterns rivals .
    [Show full text]
  • Geografia 27
    GEOGRAFIA 27 GEOGRAFIA El Segrià a estudi: Definició de l’espai i la seva gent Quintí Casals Bergés Universitat de Lleida pàg. 27-36 RESUM ABSTRACT Les planes que segueixen fan un estudi geogràfic The pages that follow make a geographic and i demogràfic de la comarca del Segrià. Partint demographic study of the region of El Segrià. Based de la cerca de trets distintius (físics, climàtics, on the search for distinctive features (physical, comunicacions, econòmics i culturals), hem climatic, communications, economic and cultural), dividit el Segrià en vuit zones prou definides i amb we have divided the Segrià into eight well-defined personalitat pròpia: 1) el Segrià Sud; 2) el Baix areas with their own personality: 1) Segrià Sud; Segre; 3) el Segrià Sec; 4) les colònies de l’oest; 5) 2) Baix Segre; 3) Segrià Sec; 4) the colonies of the la Séquia de Pinyana; 6) l’aiguabarreig del Noguera west; 5) the Pinyana Channel; 6) the Noguera Ribagorçana i el Segre; 7) la Plana de Lleida, i 8) Ribagorçana and Segre lagoon; 7) la Plana de el Segrià urgellenc. Aquest estudi és un punt de Lleida, and 8) Segrià Urgellenc. This study is a partida per definir l’espai de la comarca i la gent que starting point to define the region and the people hi habita. that live there. PARAULES CLAU KEYWORDS Segrià, espai geogràfic, patrimoni agrícola, inventari. Segrià, geographic space, agricultural heritage, inventory. shikar. Revista del Centre d’Estudis Comarcals del Segrià • núm. 5 | 2018 TRETS FÍSICS I ADMINISTRATIUS El Segrià és una comarca formada per 38 municipis, entre els quals destaca la seva capital provincial, Lleida, amb més de 135.000 habitants.
    [Show full text]
  • Determinants of Waste Generation Per Capita in Catalonia (North-Eastern Spain): the Role of Seasonal Population
    European Journal of Sustainable Development (2016), 5, 3, 489-504 ISSN: 2239-5938 Doi: 10.14207/ejsd.2016.v5n3p489 Determinants of waste generation per capita in Catalonia (North-eastern Spain): the role of seasonal population Òscar Saladié1 Abstract Seasonal population is not taken into account in waste management policies and regional differences in waste generation per capita are magnified. Here I analyze the differences among the Catalan counties (North-eastern Spain) and I compare the results if seasonal population is added or not to the resident people. Waste generation per capita in tourist areas is overestimated and actually the differences among the counties are lower than those indicated in the official data. Only reliable data will allow determining the reasons of differences in waste generation per capita and stablishing more precise objectives in waste management policies. There is a positive correlation between municipal waste generation per capita and the services sector’s contribution to GDP, a negative correlation with the percentage of population over 64 and no correlation with income per capita. Finally, taking into account territorial factors, the lowest waste generation per capita corresponds to counties with very low population densities located in inland Catalonia. Key words: Municipal waste management, seasonal population, determinants of waste generation per capita, Catalonia 1. Introduction There are broad typologies of waste, all with varying behaviour related to environmental agents, potential evolution over time and impacts on environment and human health. The natural ecosystem’s capacity to receive and incorporate waste is limited, and exceeding it can become a serious environmental problem. Waste can be harmful to human health and animal and plant life and may also affect soil, ground water and air quality, including global warming and inadequate management can compromise the sustainability of our development.
    [Show full text]
  • TERMINOLOGY USED by CATALAN BASKET-MAKERS Dolores Soriano
    TERMINOLOGY USED BY CATALAN BASKET-MAKERS Dolores Soriano 'I'he Catalan terminology for basketry is different from the Spanish terminology. The Catalan, unlike the Spanish has one special name for each part of the basket. This terminolgy was collected from the Catalan basket-makers all around Zatalonia, in different fields of basket work, during the years 1978, 1979 and 1980. The terminology and the techniques use11 now by the Catalan basket-makers are snown in this report. I. TECHNIQUES OF BASKETRY USED BY CATALAN BASKET-MAKERS. 1. Woven Technique ("Tecnica Teixida" ) . 1.1. Diagonal braiding of two directions ("Diagonal de dues direccions") . Or twilled work. - In this technique each element of the weft passes over one, two or more warp elements. Both warp and weft strands are brought together in pairs and one twined about the other. Use: to make the plaited strand of alfalfa and palmetto Geographical localization: Marseme (Tordera), Baix Ebre (Els Reguers, Beni- fallet, Alfara dels Ports), Baix ~m~ord: ('I'orroella de Montgri) and ~onsi; (~2s de Barberans) . 1.2. Diagonal weave of three directions: triangular weave ("Diagonal composta de tres directions") . The warp is made by a pair of rods, knotted to a hoop of iron with a nylon thread. Each pair is spread at a 45O angle: 'The one on the right runs downwards and the left upwards. One rod goes up spirally to the hoop of iron and is tied to the rest of the warp with a nylon thread, forming a series of triangular structures. Use: the baskets made with myrtle, rush and cane are used for fishing: basket of fish ("gambines" ) , lobster- pot ("nansa," "cistella de peix") .
    [Show full text]
  • Les Memòries De Joan Requesens I Urgell, De Montmaneu
    LES MEMÒRIES DE JOAN REQUESENS I URGELL, DE MONTMANEU. UN TEXT DEL S. XIX PER A LA HISTÒRIA I PER A LA LLENGUA JOAN REQUESENS I PIQUÉ Aquest treball va obtenir un accèssit en el V Premi d'Investigació Jaume Caresmar i Alemany, atorgat l'any 1996 i convocat conjuntament per l'Ajuntament d'Igualada i el Centre d'Estudis Comarcals d'Igualada. 453 Factum abüt, monimenta manent. (OVIDI, Fasti, 4, 709) 455 INTRODUCCIÓ Tenim, in aedibus, unes memòries escrites per Joan Requesens i Urgell, cosí germà del besavi del nostre besavi. Són molt breus i les editem, no pas com a libació en el braser de la vanitat -o si de cas, molt de passada-, sinó per posar-les a l'abast dels historiadors i dels filòlegs. Una mostra més (1) de la llengua cata­ lana de la primera meitat del segle passat; un retall petit de la nostra memòria col·lectiva. Unes poques pàgines per formar part de «l'alternativa més aferrada a la realitat» que els historiadors han d'aplegar quan fan l'estudi d'aquella Guerra del Francès (2). Tal volta aquestes memòries podran llegir-se com un contrapunt a unes altres també escrites a la comarca de l'Anoia, les del rector de Pierola, mossèn Pere Solanllonch (3). Dos textos de dos extrems de la comarca, de dos homes semblants en idees, però diferents per educació i estament social; dues maneres de percebre d'una mateixa història. Sense cap pretensió d'exhaustivitat, presentem aquest text acompanyat de quatre comentaris: el primer amb notícies de l'autor; el segon, les característiques del document; el tercer, unes acotacions d'història i el quart, una anàlisi lingüís­ tica.
    [Show full text]