3.2.4. La Conca de Barberà La comarca de la Conca de Barberà és la més interior de les incloses en l’àmbit del Camp de Tarragona, ja al límit amb les terres de Lleida. Ocupa uns 650 km2, que representen un 21,7% del total de l’àmbit del Camp de Tarragona, i poc menys del 2% de la superfície de Catalunya. El seu perímetre recorre 189,21 km. La comarca comprèn 22 municipis: Barberà de la Conca, Blancafort, Conesa, l’Espluga de Francolí, Forès, Llorac, Montblanc, Passanant, les Piles, Pira, Pontils, Rocafort de Queralt, Santa Coloma de Queralt, Sarral, Savallà del Comtat, Senan, Solivella, Vallclara, Vallfogona de Riucorb, Vilanova de Prades, Vilaverd i Vimbodí. Montblanc és la seva capital, amb un terme municipal de 91,1 km2, el més extens de la comarca, que representa un 14% de la seva superfície. El segueixen Pontils i Vimbodí i Poblet que, amb més de 65 km2 representen cadascú un 10% de la superfície comarcal. El més petit és Pira, amb 8 km2 (1,23%). A la comarca hi ha 56 entitats singulars de població. Medi físic Geogràficament, la comarca està formada per dues unitats clarament diferenciades: Per una banda, la zona sud-occidental i central de la comarca, que correspon a la Conca de Barberà estricta i que es tracta d’una unitat natural molt clara, perfectament delimitada per un conjunt de relleus més alts que l’envolten per tots costats. Per altra banda, el sector nord-occidental de la comarca constitueix una altra unitat natural, coneguda amb el nom de Baixa Segarra o Alt Gaià, que forma part de la Segarra històrica. La Conca de Barberà pròpiament dita és un territori planer, que ocupa la part central de la comarca i aproximadament la meitat de la seva superfície, amb alçades que varien entre els 400 i els 600 m. El paisatge és suau, i solament en sobresurten petits turons: Tossal Gros d’Ollers (535 m.), Rocacorba (566 m.), el Tossal (619 m.), Pla del Pi (621 m.) entre molts d’altres. Està solcada per diversos rius i torrents que provenen de les muntanyes perifèriques, i que a l’altura de Montblanc s’uneixen al riu Francolí. El terreny planer ha facilitat l’aparició de força nuclis urbans, encara que de petites dimensions: Montblanc, capital de comarca, Sarral, Pira, Rocafort de Queralt, Blancafort, Solivella... També les principals vies de comunicació (carreteres, autopistes i vies de tren) passen per aquesta zona. Aquesta conca central està vorejada de muntanyes més altes, que formen part de diferents massissos i serres de la serralada prelitoral catalana. Començant pel sud-oest de la comarca, les Muntanyes de Prades, al límit amb el Baix Camp, el Priorat i, en menor mesura, l’Alt Camp, representen el principal accident orogràfic de la Conca. L’alçada màxima correspon al Tossal de la Baltasana (1.203 m.), però també destaquen la Mola del Guerxet (1.122 m.), el Tossal Gros (1.106 m.) i la Punta del Sales (1.046 m.), i altres alçades menors a la part occidental , com la Castellona (936 m.). Es tracta d’un territori complex des del punt de vista orogràfic, amb barrancs i penya-segats que han provocat que les comunicacions siguin difícils, i l’ocupació humana baixa, de manera que solament en destaca el nucli de Vilanova de Prades. Prolongació de les Muntanyes de Prades cap a l’oest, la serra de la Llena fa de límit amb les Garrigues i el Priorat. Les alçades són similars a les de les Muntanyes de Prades (Punta del Curull, 1.021 m; Penya Alta, 1.015 m.), però la superfície i la complexitat orogràfiques són molt menors. A continuació, el conjunt format per la serra de Vilobí i la serra del Tallat forma un continu al límit occidental de la Conca amb les Garrigues i l’Urgell. Es tracta de serralades poc definides, d’estructura lineal i alçades modestes: 728 m. a Los Morellons (serra de Vilobí) i 804 m. al Tossal Gros de Vallbona (serra del Tallat). Més cap al nord, un conjunt de serres i muntanyes que, sense assolir grans alçades (Pla de Maria, 895 m., la Cogulla, 889 m., Cap de Cans 757 m.) sí que abasten una superfície superior i una disposició més àmplia que la serra del Tallat, de la qual en són la continuació natural. També aquí les Diagnosi general. Memòria 3. 42 poblacions són poques i de reduïda extensió: Savallà del Comtat, Llorac i Vallfogona de Riucorb. Continuant cap a l’est, i separades de les anteriors per un territori relativament planer, on es situa Santa Coloma de Queralt, hi ha tot un conjunt de serres diverses, entre les quals la serra de la Portella, que assoleix els 800 m. a l’extrem nord-est de la comarca, la serra de Queralt, de la qual solament arriben a la Conca de Barberà, per l’est, els contraforts més occidentals, la serra de Brufaganya, la més complexa del conjunt que assoleix els 924 m. al Puig de les Creus. A continuació al sud-est de la comarca, el conjunt format per la serra de Comaverd i Saburella, al límit amb l’Alt Camp, que queda separat de les muntanyes de l’est per la vall del Gaià. El conjunt forma un territori força estès i complex, amb alçades que arriben als 826 m. al Serrat del Conillera (a Saburella), als 908 m. al Puig de Comaverd i als 948 m. al Montclar. I finalment, la serra de Miramar tanca el cinturó de muntanyes pel sud. Amb una estructura altra cop força lineal, assoleix els 867 m. al Tossal Gros, i queda separada de les Muntanyes de Prades per la vall del Francolí. En resum, la Conca de Barberà presenta una geografia complexa, amb diverses serralades poc habitades que tanquen una plana central on es desenvolupen les principals activitats econòmiques de Diagnosi general. Memòria 3. 43 la comarca (indústries, transport, agricultura...), mentre que a la perifèria aquestes activitats són molt més modestes. La Vall del Francolí constitueix el pas de la carretera de Tarragona a Lleida que entra a la comarca pel coll de LiIlla; serveix també de pas a l’autopista de l’Ebre que entra a la comarca pel coll de Cabra; i és el pas del ferrocarril de Reus a Picamoixons i a Lleida, que entra pel congost de la Riba. La ruta que segueix el riu d’Anguera comunica amb l’alt Gaià a través del coll de Deogràcies, i amb Igualada pel coll d’Aguilló. La xarxa hidrològica de la Conca de Barberà és força complexa, ja que la disposició de muntanyes i serralades repartides per la perifèria de la comarca fa que s’originin barrancs, torrents i rius que prenen direccions diverses, i pertanyen a conques hidrogràfiques diferents: la del Francolí, la del Gaià i la de l’Ebre. El principal conjunt fluvial de la Conca de Barberà és la capçalera de la conca del riu Francolí, que neix per la unió de diversos torrents que provenen del vessant nord de les Muntanyes de Prades i de la serra de Vilobí, i pren inicialment la direcció oest-est. A l’alçada de Montblanc gira al sud, per abandonar la comarca cap a l’Alt Camp per l’estret de la Riba. En aquest recorregut el Francolí rep les aportacions de torrents diversos, entre els quals cal destacar el riu d’Anguera, que recull les aigües dels barranc i torrents occidentals de la serra de Comaverd i de Saburella i del sector sud de les muntanyes del nord de la comarca. El Francolí, juntament amb els seus afluents, és un dels principals elements estructuradors de la comarca. El Gaià és un altre dels rius importants que trobem a la Conca de Barberà, però en aquest cas el seu recorregut per la comarca és molt curt, i solament inclou el tram més elevat del riu, la conca alta al sector més oriental de la Conca de Barberà. El riu neix a la zona de Santa Coloma de Queralt, a les muntanyes del nord-est de la comarca, i segueix una direcció nord-sud per abandonar la Conca en direcció a l’Alt Camp a Seguer. En aquest curt recorregut rep les aportacions de diversos torrents de les serres orientals de la comarca (Queralt, Brufaganya...) com el torrent de Riudeboix i el rierol de Sant Magí, pel marge esquerre, o el torrent de Biure, pel dret. Malgrat aquest curt recorregut, el Gaià ha permès l’establiment de diversos nuclis en aquell sector: a més de Santa Coloma de Queralt trobem Pontils, Santa Perpètua de Gaià i Seguer. A les serres del nord de la comarca neix el riu Corb, de la conca de l’Ebre, que segueix un recorregut est-oest, paral·lel i molt proper al límit comarcal amb la Segarra, fins que abandona la comarca per entrar a l’Urgell i, posteriorment, desembocar al Segre. El recorregut del riu Corb per la Conca de Barberà és també molt curt, però, igual que en el cas del Gaià, ha permès la presència de diversos nuclis urbans, com Llorac i Vallfogona de Riucorb. Del grup de rius que pertanyen a la conca de l’Ebre també cal citar el riu Montsant, que neix a la Conca de Barberà, a les Muntanyes de Prades, tot i que després de recórrer pocs centenars de metres, passa al Priorat. L’Inventari de Zones Humides de Catalunya en fase d'actualització per part del Departament de Medi Ambient i Habitatge, recull la zona humida de la Sallida a Montblanc.