4. POTENCIAL SOCIOECONÒMIC L' Alt Camp És Una Comarca Situada A
Total Page:16
File Type:pdf, Size:1020Kb
Load more
Recommended publications
-
Població Concepte Import Aiguamúrcia Peridomèstics 6.125
Població Concepte Import Aiguamúrcia Peridomèstics 6.125,60 ⁄ Aiguamúrcia Control de plagues: 5.650,87 ⁄ mosquit tigre i/o mosca Albinyana Peridomèstics 2.450,24 ⁄ Alcover Peridomèstics 2.572,75 ⁄ Aldover Peridomèstics 413,48 ⁄ Alforja Peridomèstics 5.299,41 ⁄ Alió Peridomèstics 1.531,50 ⁄ Almoster Peridomèstics 1.642,68 ⁄ Almoster Control de plagues: 266,83 ⁄ mosquit tigre i/o mosca Altafulla Peridomèstics 5.675,69 ⁄ Altafulla Control de plagues: 6.125,60 ⁄ mosquit tigre i/o mosca Arnes Peridomèstics 2.538,68 ⁄ Ascó Peridomèstics 6.125,60 Banyeres del Penedès Peridomèstics 4.345,64 ⁄ Banyeres del Penedès Control de plagues: 1.405,31 ⁄ mosquit tigre i/o mosca Barberà de la Conca Peridomèstics 1.919,06 ⁄ Bellmunt del Priorat Peridomèstics 4.638,14 ⁄ Bellvei del Penedès Peridomèstics 796,33 ⁄ Benissanet Peridomèstics 1.131,53 ⁄ Benissanet Control de plagues: 725,45 ⁄ mosquit tigre i/o mosca Blancafort Peridomèstics 1.499,81 ⁄ Bonastre Peridomèstics 1.414,09 ⁄ Bot Peridomèstics 1.545,95 ⁄ Botarell Peridomèstics 1.876,16 ⁄ Bítem (EMD) Peridomèstics 384,36 ⁄ Bràfim Peridomèstics 2.909,64 ⁄ Cabra del Camp Control de plagues: 1.575,97 ⁄ mosquit tigre i/o mosca Cabra del Camp Peridomèstics 2.641,65 ⁄ Calafell Control de plagues: 3.041,23 ⁄ mosquit tigre i/o mosca Camarles Peridomèstics 1.960,19 ⁄ Cambrils Control de plagues: 4.726,51 ⁄ mosquit tigre i/o mosca Campredó (EMD) Peridomèstics 1.334,16 ⁄ Caseres Peridomèstics 616,12 ⁄ Castellvell del Camp Peridomèstics 1.869,85 ⁄ Constantí Peridomèstics 6.125,60 ⁄ Constantí Control de plagues: 551,27 -
El Conseller Calvet Visita La Millora De La C-51 a Vilardida, Amb Una Inversió De 6,5 MEUR
Comunicat de premsa El conseller Calvet visita la millora de la C-51 a Vilardida, amb una inversió de 6,5 MEUR • El Departament ha executat l’eixamplament i millora del traçat de la carretera, en un tram de prop de 2,5 quilòmetres, i ha construït una rotonda a la Bisbal del Penedès Visita a les obres de millora de la C-51 El conseller de Territori i Sostenibilitat, Damià Calvet, ha visitat avui el condicionament que ha executat el Departament a la C-51 al seu pas per Vilardida (Alt Camp), juntament amb els alcaldes de Bràfim, Xavier Rius; Rodonyà, Enric Ferré; i Montferri, Josep Ruiz; de Vila-rodona, Ramon Maria Bricollé, i de la Bisbal del Penedès, Agnès Ferré. Aquesta obra, amb una inversió de 6,5 MEUR, ha consistit en l’eixamplament i millora del traçat d’aquesta carretera en un tram de prop de 2,5 quilòmetres. D’aquesta manera, l’actuació permet afavorir la comoditat i la seguretat en la conducció. Calvet ha destacat que la C-51 “és un eix bàsic de la mobilitat del nostre país amb una funcionalitat molt important entre el Vendrell i Valls” i ha recordat que completar totalment l’actuació “ha costat molt ja que era un projecte complex per la topografia i perquè es van trobar unes restes arqueològiques que s’havien de posar en valor”. Gabinet de Comunicació i Premsa Departament de Territori i Sostenibilitat [email protected] 93 495 82 34 Comunicat de premsa Pel conseller es tracta d’un projecte “molt treballat en benefici del territori perquè fa una cosa molt necessària en una zona amb molta activitat agrària: Resol molt bé tot el que són els camins agrícoles. -
Provincia De TARRAGON A
Provincia de TARRAGON A Comprende esta provincia los siguientes municipios, por partidos judiciales Partido de Falset Partido de Reus Arbolí. Mora la Nueva. Aleixar. Montroig. Argentera. Morera de Motsant (La) . Alforja . Musara (La). Belimunt de Ciurana. Palma de Ebro (La). Almoster. Reus. Bisbal de Falset. Poboleda. Borjas del Campo. Riudecois. Cabacés. Porrera . Botarel]. Riudoms . Capsanes. Pradell. Cambrils . Selva (La). Colldejou. Pratdip. Castelivell. Vilaplana. Cornudella. Riudecañas. Maspujols . Viñols y Archs . Dosaiguas. Tivisa. Montbrió de Tarragona. Falset. Torre de Fontaubella . Figuera (La). Torre del Español . García . Torro ja . Partido de Tarragona Gratallops. Ulldemolins . Guiamets. Vandellós. Canonja• (La) . Dobla de Mafumet . Lloá. Vilanova de Escornalbou . Catllar. Renau. Margalef. Vilanova de Prades. Constantí . Rourell. Marsá . Vilella Alta . Moren . Secuita (La) . Masroig . Vilella Baja . Pallaresos. TARRAGONA. Mol á. Vinebre . Perafort. Vilaseca. Partido de Gandesa Partido de Tortosa Ardes. Gandesa. Alcanar . Mas de Barberans . Aseó. Horta de San Juan . Aldover . Masdenverge . Batea. Miravet. Alfara . Paúls. Benisanet. Mora de Ebro. Ametlla de Mar (La). Perelló. Bot. Pinell de Bray . Amposta. Rasquera. Caseras. Pobla de Masaluca. Benifallet. Roquetas. Corbera. Prat de Compte . Cenia (La) . San Carlos de la Rápita , Fatarella . Ribarroja de Ebro. Cherta . Santa Bárbara . Flix. Villalba de los Arcos . Freginals. Tivenys. Galera (La) . Tortosa . Partido de Montblanch Ginestar. Ulldecona . Godall . Barbará. Prades. Blancafort . Querol . Capafons . Rocafort de Queralt. Partido de Valls Con esa . Santa Coloma de Queralt . Espluga de Francoli . Santa Perpetua . Albiol . Plá de Santa María . Febró. Sarreal. Alcover. Pont de Armentera . Fores . Savallá del Condado . Alió. PuigpeIat. Llorach. Senant. Bráfim. Riba (La). Montblanch. Solivella. Cabra del Campo. Rodoña. Montbrió de la Marca. Validara . Figuerola. -
Morfologia Històrica Del Territorium De Tarraco En Època
ANNEX IV – Inventari i mapa de localització dels llocs de culte cristià i dels cementiris del Camp de Tarragona (Mapa 11). ANNEX IV – INVENTARI I MAPA DE LOCALITZACIÓ DELS LLOCS DE CULTE CRISTIÀ I DELS CEMENTIRIS DEL CAMP DE TARRAGONA. A continuació presentem l’inventari amb el seu corresponent mapa d’ubicació (amb una escala original 1:50.000) dels llocs de culte cristià (creus, esglèsies, ermites, oratoris, etc...) i d’enterrament que hem pogut constatar al Camp de Tarragona (Mapa 10)1. Es tracta d’elements molt interessants que poden atorgar-nos valuoses informacions sobre l’antiga morfologia del territori que ens ocupa, doncs la seva especial importància ha afavorit la seva conservació. Sovint han conservat un emplaçament original ben antic o bé s’han superposat a indrets d’una significació anterior. En el cas concret de la centuriació, és ben conegut el fenomen de cristianització d’elements de la xarxa cadastral (fites convertides en creus de terme, altars de camí esdevinguts ermites, encreuaments ocupats per esglesioles, etc...) (veure III Part, capítol 5, apartat 5.3.3.)2. En conseqüència, el material que seguidament exposarem (localitzat, fonamentalment, treballant sobre materials cartogràfics a escala 1:25.000 i 1:50.000) ha proporcionat tot un seguit de dades que han estat molt importants a l’hora de realitzar l’anàlisi arqueomorfològica desenvolupada al Capítol 5 de la Part III. 1.- TARRAGONÈS. 1.1.- Altafulla. 1.1.1.- Ermita de Sant Antoni de Pàdua. 1.1.2.- Cementiri d’Altafulla. 1.2.- El Catllar de Gaià. 1.2.1.- Ermita de Sant Ramon. -
Acord De La Junta De Govern
Secretaria general Data de I'acord: 27 de febrer de 2015 Unitat : Secretaria General Ref.: PSP:asv Assumpte: APROVACIÓ DE LA 1a CONCESSIÓ DE SUBVENCIONS DEL PLA n ESPECIAL D'INVERSIONS MUNICIPALS 2015. o ra Tar io ACORD DE LA JUNTA DE GOVERN tac u i De conformitat amb el dictamen de la Comissió informativa del Servei d'Assisténcia Municipal, la Junta de Govern per unanimitat acorda el següent: Fets 1. El Ple de la Diputació de Tarragona, en sessió ordinária de 28 de novembre de 2014, va aprovar inicialment les bases reguladores del Pla especial d'inversions municipals 2015. La Junta de Govern de 5 de desembre de 2014 va aprovar la convocatória condicionada a l'aprovació definitiva de les bases i del pressupost de la Diputació. 2. La convocatória va ser publicada al BOPT núm. 284 de data 12 de desembre de 2014, amb cárrec a la partida pressupostária 1010/942/76208/01 del pressupost de l'any 2015 i amb una dotació pressupostária inicial de 6.000.000 €. 3. El régim de convocatória és el de concurréncia competitiva. 4. D'acord amb les bases especifiques reguladores, la Diputació subvencionará les inversions destinades a la creació d'infraestructures i a la creació o adquisició de béns de naturalesa inventariable necessaris pel funcionament deis serveis de titularitat municipal. La quantitat resultant per cada municipi i entitat municipal descentralitzada es va publicar juntament amb la convocatória. 5. La base novena del PEIM diu que per seleccionar les actuacions, la unitat gestora revisará les sol•licituds i la documentació presentada, i l'órgan avaluador emetrá els corresponents informes d'avaluació de les sol-licituds que reuneixen tots els requisits de les bases i tinguin si s'escau els informes técnics favorables. -
21. Camps Del Francolí
Bloc 6 Catàleg de paisatge El Camp de Tarragona Les unitats de paisatge Camps del Francolí 21. Camps del Francolí Comarca: Baix Camp, Alt Camp i Tarragonès. Superfície: 21.542 ha Municipis: Valls, el Milà, la Masó, Alcover, la Selva del Camp, Vilallonga del Camp, el Morell, la Pobla de Mafu- met, Perafort, Almoster, Constantí, i parts de Reus i Castellvell del Camp. 562 Conreus d’oliveres a prop del polígon industrial petroquímic Nord. Rafael López-Monné Bloc Catàleg de paisatge El Camp de Tarragona Les unitats de paisatge Camps del Francolí 6 Trets distintius • Paisatge agrícola de plana, entre el riu Francolí i les munta- nyes de la serra de la Mussara. • Mosaic agrícola molt divers i heterogeni on predominen els conreus llenyosos de regadiu: avellaners, oliveres i amet- llers. • Camps de secà de poca extensió i dedicats al conreu d’oli- veres, ametllers, cereals i vinya. • Els espais naturals hi estan poc representats. La vegetació de les ribes del Francolí i dels torrents que li són tributaris constitueixen els hàbitats més valuosos. • Contrast entre els conreus agrícoles tradicionals i els usos industrials dels complexos petroquímics del Morell i la Pobla de Mafumet. • Els nuclis urbans es localitzen uns al peu dels primers con- traforts de la serralada i amb domini sobre les planes im- mediates (Almoster, la Selva del Camp, Alcover) i els altres 563 quasi a la riba del Francolí com la Masó, el Milà, el Rourell, Vilallonga, el Morell i la Pobla de Mafumet. Bloc 6 Catàleg de paisatge El Camp de Tarragona Les unitats de paisatge Camps del Francolí 564 Bloc Catàleg de paisatge El Camp de Tarragona Les unitats de paisatge Camps del Francolí 6 565 Bloc 6 Catàleg de paisatge El Camp de Tarragona Les unitats de paisatge Camps del Francolí Morell. -
Ager Tarraconensis 1 Aspectes Històrics I Marc Natural Historical Aspects and Natural Setting
Ager Tarraconensis 1 Aspectes històrics i marc natural Historical aspects and natural setting Marta Prevosti i Josep Guitart i Duran (directors científics / Scientific Directors) Three chapters in English 16 Institut d’Estudis Catalans Institut Català d’Arqueologia Clàssica Tarragona, 2010 Biblioteca de Catalunya - Dades CIP Ager Tarraconensis. – (Documenta ; 16) Bibliografia. – Conté: 1. Aspectes històrics i marc natural -- 2. El poblament -- 3. Les inscripcions romanes (IRAT). – Text en català, alguns capítols també en anglès ISBN 9788493773434 (o.c.) I. Prevosti, Marta, dir. II. Guitart i Duran, Josep, 1946- dir. III. Gorostidi, Diana IV. Institut d’Estudis Catalans V. Institut Català d’Arqueologia Clàssica VI. Col·lecció: Documenta (Institut Català d’Arqueologia Clàssica) ; 16 1. Arqueologia del paisatge – Catalunya – Camp de Tarragona 2. Excavacions arqueològiques – Catalunya – Camp de Tarragona 3. Camp de Tarragona (Catalunya) – Arqueologia romana 904(467.14) Ager Tarraconensis és un projecte de l’Institut Català d’Arqueologia Clàssica i l’Institut d’Estudis Catalans, amb el finança- ment d’Acesa-Abertis. El projecte s’emmarca dins la línia de recerca de l’ICAC «Arqueologia del paisatge, poblament i terri- tori» i del projecte Forma Orbis Romani de l’Institut d’Estudis Catalans, promogut per la Unió Acadèmica Internacional. Aquesta recerca també s’ha inserit en el marc del projecte del Ministeri de Ciència i Innovació HAR2009-10752: «Interacció i articulació urbs-territorium en el conventus Tarraconensis». © d’aquesta edició, Institut d’Estudis Catalans i Institut Català d’Arqueologia Clàssica (ICAC) Institut Català d’Arqueologia Clàssica Plaça d’en Rovellat, s/n, 43003 Tarragona Telèfon 977 24 91 33 - fax 977 22 44 01 [email protected] - www.icac.net © del text, els autors © de les fotografies i il·lustracions, els autors, llevat que s’indiqui el contrari © de la traducció a l’anglès, Paul Turner (capítols 2 i 5.4.3.) i Encarna Raga Almúdever (capítol 4) © de la foto de la coberta, Arxiu MNAT / M. -
Catalonia Accessible Tourism Guide
accessible tourism good practice guide, catalonia 19 destinations selected so that everyone can experience them. A great range of accessible leisure, cultural and sports activities. A land that we can all enjoy, Catalonia. © Turisme de Catalunya 2008 © Generalitat de Catalunya 2008 Val d’Aran Andorra Pirineus Costa Brava Girona Lleida Catalunya Central Terres de Lleida Costa de Barcelona Maresme Costa Barcelona del Garraf Tarragona Terres Costa de l’Ebre Daurada Mediterranean sea Catalunya Index. Introduction 4 The best destinations 6 Vall de Boí 8 Val d’Aran 10 Pallars Sobirà 12 La Seu d’Urgell 14 La Molina - La Cerdanya 16 Camprodon – Rural Tourism in the Pyrenees 18 La Garrotxa 20 The Dalí route 22 Costa Brava - Alt Empordà 24 Vic - Osona 26 Costa Brava - Baix Empordà 28 Montserrat 30 Maresme 32 The Cister route 34 Garraf - Sitges 36 Barcelona 38 Costa Daurada 40 Delta de l’Ebre 42 Lleida 44 Accessible transport in Catalonia 46 www.turismeperatothom.com/en/, the accessible web 48 Directory of companies and activities 49 Since the end of the 1990’s, the European Union has promoted a series of initiatives to contribute to the development of accessible tourism. The Catalan tourism sector has boosted the accessibility of its services, making a reality the principle that a respectful and diverse society should recognise the equality of conditions for people with disabilities. This principle is enshrined in the “Barcelona declaration: the city and people with disabilities” that to date has been signed by 400 European cities. There are many Catalan companies and destinations that have adapted their products and services accordingly. -
Consells Comarcals I Cultura. El Consell Comarcal Del Berguedà
Consells comarcals i cultura El Consell Comarcal del Berguedà Consells comarcals i cultura El Consell Comarcal del Berguedà © Diputació de Barcelona Novembre de 2019 Impressió: Departament de Reproducció Gràca de la Diputació de Barcelona Consells comarcals i cultura El Consell Comarcal del Berguedà Index pàg. 1. Introducció 3 1.1. Marc general i objectius 3 2. Marc conceptual 5 3. Els consells comarcals i la cultura 11 3.1. Marc competencial 11 3.2. El servei de cultura en els consells comarcals de Catalunya 13 4. El Berguedà: diagnosi 17 4.1. Territori i context socioeconòmic 17 4.2. Territori i cultura 25 4.2.1. Elements patrimonials 25 4.2.2. Equipaments socioculturals 30 4.2.3. Principals activitats culturals i calendari festiu 39 4.2.4. Agents i recursos 43 5. El Consell Comarcal del Berguedà 51 5.1. La intervenció actual en cultura 51 5.2. Plans i accions estratègiques de caràcter cultural amb la participació del Consell Comarcal del Berguedà 55 5.3. El paper de la cultura en l’oferta de l’Oficina de Turisme del Berguedà 57 6. Proposta d’estructura estratègica 2020 - 2025 59 6.1. Principis bàsics que han de definir les polítiques culturals del Consell Comarcal del Berguedà 59 6.2. Estructura bàsica sobre la que fonamentar les polítiques públiques del Consell Comarcal del Berguedà 61 7. Línies i accions a desenvolupar dels quatre àmbits d’acció cultural 69 7.1. Dinamització de l’activitat cultural 70 7.1.1. Suport a les activitats de caràcter municipal 70 7.1.2. -
ISAP POUM Vilarodona
Informe de Sostenibilitat Ambiental Preliminar Avanç de Pla del POUM de Vila-rodona ÍNDEX 1.- DADES DE L’INSTRUMENT DE PLANEJAMENT ..........................2 1.1.- Pla o programa................................................................................................. 2 1.2.- Promotor .......................................................................................................... 2 1.3.- Equip redactor del pla o programa ................................................................... 2 1.4.- Equip redactor de l’avaluació ambiental........................................................... 2 1.5.- Antecedents ..................................................................................................... 2 1.6.- Data.................................................................................................................. 2 1.7.- Fonaments de dret ........................................................................................... 2 2.- DETERMINACIÓ DELS REQUERIMENTS AMBIENTALS SIGNIFICATIUS EN L’ÀMBIT DEL PLA...............................................4 2.1.- Elements i aspectes ambientals rellevants en el territori municipal i el seu entorn ....................................................................................................................... 4 2.1.1.- Context territorial.................................................................................................4 2.1.2.- Desenvolupament econòmic ...............................................................................4 -
Butlletíoficial De La Província De Tarragona
eBOP Divendres, 17 d’agost de 2007 Número 192 SUMARI ADMINISTRACIÓ DE L’ESTAT MINISTERI D’ECONOMIA I HISENDA ........................................................................2 Delegación del Ministerio de Economía y Hacienda en Tarragona Secretaría General MINISTERI DE TREBALL I ASSUMPTES SOCIALS ..........................................................4 Tesorería General de la Seguridad Social Dirección Provincial de Tarragona Unidad de Recaudación ejecutiva 43/02 de Reus Unidad de Recaudación ejecutiva 43/03 de Tortosa Subdirección Provincial de Recaudación Ejecutiva ADMINISTRACIÓ LOCAL CONSELLS COMARCALS ..........................................................................................8 Consell Comarcal de l’Alt Camp Consell Comarcal del Baix Ebre Consell Comarcal del Baix Penedès Consell Comarcal de la Ribera d’Ebre AJUNTAMENTS Ajuntament d’Aldea ....................................................................................................12 Ajuntament d’Aldover ..................................................................................................13 Ajuntament de l’Aleixar ................................................................................................14 Ajuntament d’Alió........................................................................................................14 Ajuntament de l’Ametlla de Mar ....................................................................................14 Ajuntament d’Amposta ................................................................................................15 -
Fitxa Leader Del Camp (1.3
Paisatge del Priorat (Consell Comarcal del Priorat) Consorci Leader de Desenvolupament Rural del Camp Superfície: Alt Camp: Aiguamúrcia, Alcover, Alió, Bràfim, Cabra del Camp, Figuerola del Camp, els 2 Garidells, La Masó, El Milà, Montferri, Mont-ral, Nulles, el Pla de Santa Maria, el Pont 2.190,60 km d’Armentera, Puigpelat, la Riba, Querol, Rodonyà, el Rourell, Vallmoll, Valls, Vilabella i Població: Vila-rodona. Conca de Barberà: Barberà de la Conca, Blancafort, Conesa, l’Espluga de Francolí, Forès, 93.947 habitants Llorac, Montblanc, Passanant i Belltall, les Piles, Pira, Pontils, Rocafort de Queralt, Santa Coloma de Queralt, Sarral, Savallà de Comtat, Senan, Solivella, Vallclara, Vallfogona de Densitat de població: Riucorb, Vilanova de Prades, Vilaverd i Vimbodí i Poblet. 42,88 hab./km2 Priorat: Bellmunt del Priorat, la Bisbal de Falset, Cabacés, Capçanes, Cornudella de Nombre de municipis: Montsant, Falset, la Figuera, Gratallops, els Guiamets, el Lloar, Marçà, Margalef, el Mas- roig, el Molar, la Morera de Montsant, Poboleda, Porrera, Pradell de la Teixeta, la Torre 93 municipis de Fontaubella, Torroja del Priorat, Ulldemolins, la Vilella Alta i la Vilella Baixa. Baix Camp: l’Albiol, l’Aleixar, Alforja, Arbolí, l’Argentera, les Borges del Camp, Botarell, Capafonts, Colldejou, Duesaigües, la Febró, Maspujols, Prades, Pratdip, Riudecanyes, Riudecols, Vilanova d’Escornalbou i Vilaplana. Baix Penedès: Bonastre, Masllorenç i el Montmell. Tarragonès: Renau, Salomó, la Secuita i Vespella de Gaià. Territori Dades de contacte El Consorci Leader de Desenvolupament Rural del Camp actua a les comarques de l’Alt Camp, la Conca de Barberà, el Priorat i el Baix Camp. Engloba també tres municipis de la comarca del Seus: Baix Penedès i quatre del Tarragonès.