Bloc 6 Catàleg de paisatge El Camp de Tarragona Les unitats de paisatge Camps del Francolí 21. Camps del Francolí Comarca: Baix Camp, Alt Camp i Tarragonès. Superfície: 21.542 ha Municipis: Valls, el Milà, la Masó, Alcover, la Selva del Camp, Vilallonga del Camp, el Morell, la Pobla de Mafu- met, Perafort, Almoster, Constantí, i parts de Reus i Castellvell del Camp. 562 Conreus d’oliveres a prop del polígon industrial petroquímic Nord. Rafael López-Monné Bloc Catàleg de paisatge El Camp de Tarragona Les unitats de paisatge Camps del Francolí 6 Trets distintius • Paisatge agrícola de plana, entre el riu Francolí i les munta- nyes de la serra de la Mussara. • Mosaic agrícola molt divers i heterogeni on predominen els conreus llenyosos de regadiu: avellaners, oliveres i amet- llers. • Camps de secà de poca extensió i dedicats al conreu d’oli- veres, ametllers, cereals i vinya. • Els espais naturals hi estan poc representats. La vegetació de les ribes del Francolí i dels torrents que li són tributaris constitueixen els hàbitats més valuosos. • Contrast entre els conreus agrícoles tradicionals i els usos industrials dels complexos petroquímics del Morell i la Pobla de Mafumet. • Els nuclis urbans es localitzen uns al peu dels primers con- traforts de la serralada i amb domini sobre les planes im- mediates (Almoster, la Selva del Camp, Alcover) i els altres 563 quasi a la riba del Francolí com la Masó, el Milà, el Rourell, Vilallonga, el Morell i la Pobla de Mafumet. Bloc 6 Catàleg de paisatge El Camp de Tarragona Les unitats de paisatge Camps del Francolí 564 Bloc Catàleg de paisatge El Camp de Tarragona Les unitats de paisatge Camps del Francolí 6 565 Bloc 6 Catàleg de paisatge El Camp de Tarragona Les unitats de paisatge Camps del Francolí Morell. Tot aquest conjunt de rieres i torrents es caracteritza per Elements naturals i humans que constitueixen tenir estiatges molt marcats i poder causar riuades quan a la tardor el paisatge cauen pluges molt intenses. El paisatge planer dels Camps del Francolí s’estén entre el llit del La gran extensió que ocupen els usos agrícoles, un 85% de la riu Francolí, que circula pel costat de llevant, i els relleus perifèrics superfície, ha fet recular extraordinàriament els espais amb ve- de la serra de la Mussara que tanquen la plana per ponent. Al getació natural. Només hi resta algun petit clap de pineda de pi sud, el límit el marca el canvi paisatgístic que es produeix entre blanc que destaca entre els conreus, com el bosc de la Marquesa Constantí i Reus, quan la plana perd el caràcter agrícola per la prop del Rourell, juntament amb brolles i erms que prosperen en implantació d’infraestructures viàries i grans àrees d’equipaments. algun camp abandonat. La vegetació de ribera apareix de forma discontínua en els marges de les rieres i torrents que travessen L’orografia d’aquest territori és molt suau. El relleu oscil·la entre la plana i sobretot a les ribes del riu Francolí. Bardisses i canyars els 40 metres de cota vora el riu Francolí a l’alçada de la Pobla ressegueixen els cursos d’aigua. A la riera de la Selva apareix l’aloc de Mafumet, i els 260 metres d’Alcover, al peu dels primers con- (Vitex agnus-castus) i canyissars sobre els sòls més humits. També traforts de la serra de la Mussara. Tota la plana bascula, per tant, s’hi troben comunitats dels codolars amb el cascall marí (Glaucium lleugerament cap a llevant, fet que condiciona el traçat de la xarxa flavum). A les ribes del Francolí apareixen fragments d’alberedes, hidrogràfica tributària del Francolí, que pren una orientació d’oest freixenedes i salzedes. Hi ha 90 hectàrees de boscos de les ribes cap a l’est. del Francolí, que pertanyen als ajuntaments de la Pobla de Mafu- met, Perafort i els Pallaresos, que estan sotmesos a un règim de Els materials que afloren a la plana són sediments al·luvials i col- gestió pública. luvials de l’Holocè, constituïts per graves, conglomerats i sorres. Just a la riba dreta del Francolí, en tot el sector oest que limita amb Tot i que tradicionalment els conreus de secà eren els predomi- el riu, apareixen materials una mica més antics, del Pleistocè-Holo- nants, molt aviat es van començar a aprofitar les aigües del Fran- cè basal, amb predominança de graves amb sorres, llims i argiles. colí i després a perforar pous per poder regar. El regadiu es va estendre encara més després de les gelades de 1956 que van La xarxa hidrogràfica està constituïda pel riu Francolí, el col·lector afectar oliveres, avellaners i garrofers. El Milà, per exemple, és un principal, que circula en sentit nord-sud pel costat de llevant, on dels municipis que gaudeix d’una major part de la seva superfície fa de límit amb la plana de l’Alt Camp. El Francolí recull les aigües de conreu dedicada al regadiu. Als termes municipals de la Masó i 566 de tot un conjunt de rieres i torrents que tenen el seu origen en el Rourell també hi ha un gran predomini de les terres regades en els relleus de la serra de la Mussara. El riu Glorieta és un dels més detriment del secà, gràcies tant a les aigües del Francolí com a les llargs, ja que s’obre camí per l’interior dels relleus de la serra de basses construïdes pel servei de regants del Sindicat de l’Aigua. A la Mussara des del peu dels altiplans dels Motllats fins a sortir a la la Selva del Camp es dedica al regadiu gairebé tot el sòl agrícola, plana per Alcover i dirigir-se cap al Francolí pel sud del Rourell. Un igual que a la Pobla de Mafumet i al Morell. En l’espai de regadiu altre afluent de llarg recorregut és la riera de la Selva, que des del els conreus principals són els avellaners, les oliveres i els ametllers. sector oriental de la fossa de Vilaplana es dirigeix cap al Francolí Al secà hi predominen ametllers i cereals entre algunes parcel·les després de passar per la Selva del Camp, Vilallonga del Camp i el de vinya. També oliveres i garrofers ocupen petites superfícies de- dicades a fruiters de secà, tot i que són freqüents com a marges de conreu al voltant dels camps. Els conreus dedicats a vinya són un relicte, només ocupen un escàs 2% de la superfície conreada i es concentren bàsicament a Alcover i a Constantí. Tot i que la ramaderia no hi és gaire representativa, algunes granges d’aviram i de porcí complementen el sector agrari. Evolució històrica del paisatge Els conreus d’aquest territori van ser fins ben entrat el segle XVIII, el mosaic de la trilogia mediterrània (el blat, la vinya i l’olivera), tot i que des del segle XIV hi ha constància de la lenta expansió del con- reu de l’avellaner. El segle XIX va ser el de l’expansió de la vinya, que va arribar a sobrepassar el 50% de la superfície conreada, quan es van rompent terres fins aleshores ocupades per massa forestal. Al- guns noms de partides de terme així ho testifiquen: “la vinya” o “les La vegetació de ribera està poc desenvolupada i es redueix a masses vinyes”. El cereal esdevé un conreu testimonial, i l’olivera es manté discontínues de canyar (Arundo donax) i canyís (Phragmites australis com un conreu complementari, en competència amb un conreu subsp. australis) principalment situades al riu Francolí. Observatori del que pren força, com és el garrofer que, després de la crisi de la Paisatge fil·loxera, es cultiva en els terrenys menys aptes per a altres cultius. Bloc Catàleg de paisatge El Camp de Tarragona Les unitats de paisatge Camps del Francolí 6 A partir de la darreria del segle XIX, com a conseqüència de la fil- Camps del Francolí. La tendència a mantenir el conreu de l’avella- loxera, el paisatge de la vinya canvia pel de l’avellaner i esdevé, ner quasi com a sistema de monocultiu, junt amb la lenta transfor- així, quasi en monocultiu a la majoria de terres de regadiu. En un mació d’algunes hectàrees en benefici del conreu de l’olivera, de- segon terme apareix l’olivera com a conreu complementari, el gar- terminen el paisatge actual. Cal destacar aquesta àrea, juntament rofer com a conreu de secà en espais més marginals, i en menor amb un sector de la plana del Baix Camp, ja que s’hi concentra grau l’ametller. una de les continuïtats de conreu d’avellaner més important de la península Ibèrica, fet pel qual ha esdevingut un paisatge molt El cereal va associat a poques hectàrees, vinculades a explotaci- singular i específic. Aquesta particularitat es pot observar en el seu ons ramaderes, mentre que la vinya experimenta una revifalla en màxim esplendor a l’àrea que hi ha entre la Selva del Camp, Alco- punts molt localitzats dins dels Camps del Francolí. ver, el Milà, Vilallonga del Camp i el Morell. A partir de la crisi del conreu de l’avellaner, als anys noranta del se- D’altra banda, a l’extrem nord es localitzen conreus d’ametllers i gle XX, s’ha recuperat el conreu de l’olivera, associat a una millora garrofers, tot i que l’olivera està guanyant superfície gràcies a la re- dels rendiments econòmics a través de la Denominació d’Origen valoració de l’oli d’oliva arbequina. En aquest sentit, especialment Protegida Siurana. Aquesta revifalla de l’olivera ha permès fer una la Cooperativa de la Selva, però també les d’Alcover, Almoster, reconversió de finques que ha fet variar el paisatge.