Rabassats (Nulles, Alt Camp): Una Granja a L’Antiga Cessetània Ibèrica
Total Page：16
File Type：pdf, Size：1020Kb
Rabassats (Nulles, Alt Camp): una granja a l’antiga Cessetània ibèrica. Guia arqueològica Maria Carme Belarte Joan Canela Jordi Morer Coedició de Ajuntament de Nulles Rabassats (Nulles, Alt Camp): una granja a l’antiga Cessetània ibèrica. Guia arqueològica Rabassats (Nulles, Alt Camp): una granja a l’antiga Cessetània ibèrica. Guia arqueològica Maria Carme Belarte Joan Canela Jordi Morer Ajuntament de Nulles Institut Català d’Arqueologia Clàssica Nulles-Tarragona, 2018 Aquest treball s’ha dut a terme gràcies al suport de l’Ajuntament de Nulles. Els treballs d’excavació i adequació del jaciment en què es basa aquest lli- bre s’han realitzat gràcies al finançament de l’Ajuntament de Nulles, el De- partament de Cultura de la Generalitat de Catalunya –projecte quadriennal «Formes d’ocupació del territori i evolució del poblament a la Cessetània occidental durant la Protohistòria (1r mil·lenni aC)» (2014/100926)– i la Diputació de Tarragona. © d’aquesta edició Ajuntament de Nulles Plaça de l’Església, 1, 43887 Nulles Telèfon 977 60 25 22 - Fax 977 60 40 70 [email protected] - http://www.nulles.altanet.org Institut Català d’Arqueologia Clàssica (ICAC) Plaça d’en Rovellat, s/n, 43003 Tarragona Telèfon 977 24 91 33 - Fax 977 22 44 01 [email protected] - www.icac.cat © del text, Joan Canela, Maria Carme Belarte, Jordi Morer © de les il·lustracions, Francesc Riart © del material gràfic, els autors, Unitat de Documentació Gràfica de l’ICAC, Jaume Noguera, Itxaso Euba, Núria Armentano i Anna Bertral Primera edició: novembre del 2018 Coordinació editorial: Publicacions de l’ICAC Imatge de la coberta: Vista parcial del jaciment de Rabassats, des del sud, després de la consolidació i adequació (foto: Maria Carme Belarte) Disseny i maquetació: Dimfor SL Impressió: INSITU Comunicació SL Dipòsit Legal: T 1482-2018 ISBN: 978-84-946298-7-7 Qualsevol forma de reproducció, distribució, comunicació pública o trans- formació d’aquesta obra només es pot fer tenint l’autorització dels seus titu- lars, amb les excepcions previstes per la llei. Adreceu-vos a CEDRO (Centre Espanyol de Drets Reprogràfics, www.cedro.org) si heu de fotocopiar o es- canejar fragments d’aquesta obra. Pròleg. Josep Fusté .................................... 7 1. Introducció ........................................ 8 2. Situació i accés ..................................... 11 3. Els treballs d’excavació ............................... 13 4. Rabassats: un jaciment cessetà ......................... 16 5. El paisatge fa 2.200 anys .............................. 19 6. Què hem trobat a Rabassats? .......................... 21 7. La casa i la vida quotidiana ............................ 27 8. Activitats econòmiques ............................... 33 9. Rabassats i el poblament rural ......................... 38 10. Després de l’abandonament... Rabassats, protagonista d’un episodi violent? .................................... 40 11. L’arqueologia i les altres ciències ...................... 43 12. La conservació del patrimoni: treballs de consolidació d’estructures i restauració de materials arqueològics ....... 46 13. L’adequació i posada en valor del jaciment .............. 49 Bibliografia ........................................... 52 Agraïments ........................................... 53 5 6 La descoberta del jaciment estudiat en aquesta obra ha estat per a mi una veritable sorpresa. Soc el pro- Pròleg pietari de la parcel·la i des de ben petit he trepitjat les seves pedres i terrossos; i mai, però que mai, havia sospitat que aquell paratge podia amagar habitatges d’antigues generacions. Tot i que confesso que soc un encuriosit i una mica xafarder en temes d’histò- ria, mai abans m’havia adonat de l’existència de tan- tes peces de ceràmica en aquell tros de terra. Quan se’m va demanar permís per explorar el terreny, en el meu interior vaig creure que estaven en un error i que no s’hi trobaria res d’interès. Ara ha resultat que les peces de ceràmica, que jo podria haver interpre- tat que eren d’algun càntir que se li hauria trencat a l’àvia, eren peces mil·lenàries procedents de Roses, d’Eivissa, de la Campània, de Cartago i d’Atenes... Crec que és una bona idea la de buscar un llenguat- ge senzill, amè i entenedor per descriure temes tan específics i singulars com són els jaciments prero- mans i els seus processos d’excavació. Els autors d’aquest escrit, Joan Canela, Carme Belarte i Jordi Morer, ho han entès i així ho han fet. Les persones que tenim ganes de saber i aprendre, però no tenim coneixements suficients per entendre i absorbir els llenguatges tècnics, agraïm moltíssim l’esforç dels autors per apropar les seves explicacions al nostre nivell de comprensió. Gràcies! A més, els autors ens expliquen tot un grapat de coses que van més enllà de l’erudició historicoar- queològica. Descriuen el paisatge, estudien els ve- getals, enumeren la ramaderia i especulen sobre les activitats artesanals de les famílies que habitaven l’indret. Interessantíssim, almenys per a mi, saber que ja menjaven cloïsses i que probablement bevien més cervesa que vi. Molts no hauríem estat capaços d’endevinar-ho! Gràcies i felicitacions als autors i als excavadors. Josep Fusté Boronat 7 1. Introducció Estudiants prospectant un camp a l’entorn de Nulles. ’objectiu d’aquest llibre és presentar de manera amena i entenedora el jaciment de Rabassats, per tal de fer-lo comprensible per a tots els públics. En les pàgi- Lnes següents explicarem com es va localitzar el jaciment, el seu procés d’excavació i a quines conclusions hem arribat a partir de les troballes que hi hem fet. Això ens ha permès saber què era aquest assentament, qui hi habitava, a què es dedicaven els seus habitants i en quina època hi van viure. 8 Treballs de delimitació del jaciment de Rabassats, l’any 2013. El procés que ha suposat la troballa, l’excavació i l’adequació per ser un jaciment vi- sitable va començar l’any 2012. De fet, Rabassats havia estat documentat a finals de la dècada dels 80 del segle passat, en el marc d’un projecte pioner de recerca sobre el territori de l’antiga ciutat de Tàrraco, a càrrec de Josep Maria Carreté, Simon Keay i Martin Millett, que es deia precisament Ager Tarraconensis («territori de Tàrraco»). Per motius que desconeixem, la troballa restà en l’oblit, i no fou fins al 2012 que es documentà de nou en un programa de prospeccions arqueològiques als termes de Nulles i Puigpelat. Què és una prospecció arqueològica? És una tècnica de recerca en arqueologia, emprada sobretot per a l’estudi del poblament antic en grans exten- sions de terreny. Es pot fer amb diversos mètodes però, en el més habitual i senzill, equips d’arqueòlegs pentinen a peu el territori estudiat i busquen en superfície restes arqueològiques, fonamentalment fragments d’objectes antics, però també restes de construccions. En el cas de Rabassats les restes eren molt evidents, especialment la nombrosa presència de fragments ceràmics d’època ibèrica (s. VI-I aC). 9 L’any 2013, una sol·licitud per rompre els terrenys va permetre dur a terme una de- limitació arqueològica del jaciment, gràcies a la implicació municipal. Es van obrir diverses rases amb retroexcavadora per tal de comprovar si es conservaven murs i altres estructures de l’assentament ibèric. Com que el resultat fou positiu, s’obrí la possibilitat d’incloure aquest com un dels principals jaciments del projecte de recerca de l’Institut Català d’Arqueologia Clàssica (ICAC) “Formes d’ocupació del territori i evolució del poblament a la Cessetània occidental durant la protohistòria (1r mil·lenni aC)”. La protohistòria és el període que hi ha entre la prehistòria i la fi de la cultura ibèrica, situat, grosso modo, entre el 1100 aC i el canvi d’era. La Ces- setània és el territori que en època ibèrica corresponia a l’àrea formada pel Camp de Tarragona i el Penedès. El projecte s’ha dut a terme entre el 2014 i el 2017. Durant aquest temps s’han arribat a fer fins a set intervencions arqueològiques que han permès excavar tot el jaciment, consolidar els murs i estructures que en quedaven i finalment adequar el conjunt per a la visita. Els directors de les excavacions han estat els autors d’aquest llibre, Maria Carme Belarte, professora ICREA adscrita a l’ICAC, Joan Canela, investigador postdoctoral adscrit a l’ICAC, i Jordi Morer de Llorens, de l’empresa Món Iber ROCS; aquesta última empresa ha estat també la responsable de la conso- lidació i adequació del jaciment per a la seva visita. Vista de l’estat del jaciment abans de començar-hi els treballs arqueològics, l’any 2013. 10 2. Situació i accés Ortofoto del jaciment generada per fotogrametria, després d’haver finalitzat els treballs d’adequació. l jaciment de Rabassats (també conegut com el Bosc de Requesens) es troba dins el terme municipal de Nulles (Alt Camp), a la partida del Bosc. Es localit- Eza a una distància d’1 km al nord-oest del nucli urbà. Per arribar-hi des de Tarragona cal agafar la carretera del Pont d’Armentera i accedir a Nulles per l’entrada que duu a la Cooperativa Agrícola. Passant de llarg la Cooperativa, de seguida s’arriba a un trencall que a mà esquerra dona accés al nucli urbà de Nulles per sota el pont de la via del tren. No s’ha d’agafar aquest trencall sinó seguir recte per un camí asfaltat que porta a Puigpelat. Recorreguts 800 m per la pista asfaltada, queda a mà esquerra 11 Ubicació del jaciment (cercle blanc) respecte de Nulles. un camí secundari amb una petita pineda al costat. S’ha de seguir aquest camí tot recte durant 100 m i s’arriba a un camp on són visibles les restes arqueològiques. El jaciment es localitza en una finca de propietat particular que ocupa una gran ex- tensió (5 ha) i feia aproximadament 10 anys que estava erma quan es van començar les excavacions, si bé antigament s’hi havien cultivat ametllers, avellaners i oliveres.